Àngela Ribas i Lacasa: «M’hi fixo molt en el nom dels carrers, sobretot quan són abstractes; vaig pensar que serien un bon títol per a un conte»
L'autora presenta el seu primer recull de contes, 'Fins i tot els carrers tenen ànima'

L’escriptora empordanesa Àngela Ribas i Lacasa ha publicat el seu primer recull de contes, titulat Fins i tot els carrers tenen ànima, editat pel segell Lletra Impresa. Després d’una dilatada trajectòria dedicada a la poesia i de més de tres dècades exercint la docència a secundària, l’autora fa el salt a la prosa amb una obra que reuneix una trentena de narracions breus marcades per la concisió i la mirada atenta al detall quotidià.
En una entrevista al programa Els 4 Rius de Girona FM, l’autora ha detallat l’origen de la iniciativa, vinculada directament a la seva curiositat per la toponímia urbana i per aquells noms que contenen una forta càrrega evocadora.
«M’hi fixo molt en el nom dels carrers, sobretot quan són abstractes; vaig pensar que serien un bon títol per a un conte»
D’una estructura poètica a la creació de personatges
Ribas ha destacat que la transició des de la poesia cap al gènere del relat li ha resultat un procés fluid, ja que tots dos formats comparteixen la necessitat de síntesi, l’ús d’un llenguatge precís i la complicitat amb el lector a l’hora de suggerir atmosferes. Tot i això, ha remarcat que la narrativa li ha obert la porta a la construcció de perfils i vides de ficció.
Entre els elements principals que configuren el recull destaquen:
Trenta narracions autònomes: al voltant de la meitat dels textos prenen com a punt de partida denominacions de carrers reals, com ara el carrer de l’Oblit, el carrer del Vent o la plaça de l’Aigua.
Històries nascudes de l’observació: malgrat que els personatges són fruit de la ficció, s’inspiren en gestos, converses i detalls captats al carrer i en la trajectòria personal de l’autora.
La presència del mar i l’aigua: una constant simbòlica que reflecteix l’arrelament de l’escriptora a Sant Feliu de Guíxols i a l’entorn empordanès.
L’obra, que s’ha anat gestant al llarg de vuit anys sense urgències temporals, consolida una nova etapa creativa per a Ribas, que no descarta continuar explorant el terreny del conte en futurs projectes literaris.
Escolta l’episodi complet





