Eix central: La conversa gira sobretot al voltant de la recollida de residus a Girona —amb especial atenció a l’impacte dels nous models com el porta a porta i els contenidors intel·ligents al Barri Vell—, i s’estén als costos, la pedagogia del reciclatge i la política d’envasos. També s’hi aborden l’ús de pantalles i mòbils a l’escola i la percepció d’inseguretat a la ciutat, amb apunts previs sobre el món rural (veda de pesca i mobilitzacions pageses) i el cicle commemoratiu “Girona 2100 / fundació romana”.
“Com millor ho fem, més barat serà” no és veritat en la pràctica: el servei s’encareix amb la tecnologia i la postgestió dels residus.
• Contenidors intel·ligents amb boques petites i franges horàries (20–23 h) generen colls d’ampolla i incivisme.
• Problemes tècnics de targetes (no llegeixen a la primera, pèrdues dins el contenidor), i disseny poc accessible per a gent gran.
• L’ús indegut (veïns que fan servir contenidors de restaurants, bosses deixades on no toca) i casos extrems com “turisme d’escombraries” al pàrquing evidencien la necessitat de disseny, educació i control millors.
• Dades municipals: als barris amb porta a porta, la selectiva puja fins al 90% (avisant que és una xifra de desplegament inicial i localitzada).
• Es detecta falta de testatge previ i de “cintura” per corregir aviat (ex. Montjuïc: en cases funciona, en blocs va caldre rectificar mesos després).
• Cal combinar comunicació i educació amb mecanismes coercitius per fer complir normes, atesa la diversitat de casuístiques.
• Suggereixen punts d’urgència per qui marxa de viatge i preveure l’impacte estival (orgànica + calor = risc d’olors/incivisme).
• Més tecnologia = més cost: contenidors intel·ligents i logística fragmentada encareixen el servei i la postgestió.
• La promesa històrica d’“estalviar” amb la selectiva no s’ha complert al rebut.
• Responsabilitat ampliada del productor: urgeix reactivar normativa que penalitzi sobreenvasat; el mercat afavoreix plàstic per cost vs. vidre.
• Recordatori històric: de cremar la brossa a Girona (fins 1969) a incineradora i triatge; la nova incineradora entrarà en proves el 2025.
• Debat obert: triar a origen vs. triar a destí. Plantes de triatge avançades podrien optimitzar la separació a posteriori (model que ja assagen països com els Països Baixos), tot separant sempre l’orgànica.
• Microplàstics: preocupació creixent (ja es detecten fins i tot al cervell). El plàstic va democratitzar productes (ex. nylon), però la seva persistència és un problema central.
• Consum crític: prioritzar producte sense envasos, mercat de proximitat i retornables de vidre (malgrat logística i pes).
• Risc: amb recollides espaiades (ex. vidre 1 dia/setmana), l’usuari tendeix a acumular i això dificulta el canvi d’hàbits.
• Consens a prohibir el mòbil a l’escola i regular el temps de pantalles a infantil i primària.
• Distinció clau: pantalles per aprendre vs. pantalles per entretenir. L’educació digital és inevitable, però amb criteris mèdics i pedagògics clars sobre exposició.
• Referències: David Bueno recomana no usar xarxes socials abans dels 16; alerta sobre influenciadors “més falsos que una pel·lícula de Hollywood”.
• Metàfora de la calculadora: la tecnologia suma si abans es dominen bases (suma, càlcul, raonament).
• Anegdota de laboratori: buscar al mòbil en emergència (foc) és massa lent. Cal entrenar protocols i criteri propi.
• Crítica a l’excessiva tecnificació (plans d’estudi, “Bologna”, immediatesa) i a la pèrdua de complicitat família–escola.
• Mirada comparada: Suècia/Finlàndia fan marxa enrere en pantalles a l’aula. Missatge final: ens en sortirem amb ajustos i resiliència.
• Cas recent: talls de llum a Torre Gironella vinculats a consums il·legals (plantacions de marihuana) i detencions.
• Debat sobre criminalització de la pobresa vs. delinqüència real; diferència entre incomoditat (espais bruts, pernoctes al carrer) i inseguretat.
• La percepció varia segons hora, zona i fins i tot gènere; es demana més patrullatge i neteja en punts concrets.
• Veda biològica de la pesca a Palamós (canvis de calendari) i mobilitzacions pageses imminents (burocràcia, costos, primer sector clau).
• Arrencada d’actes de “Girona 2100” i recordatori de la fundació romana (76 aC, recerques del Dr. Nolla). Mirada al futur amb els peus al present.