• Episodi centrat sobretot en educació: mètode Montessori, intervencionisme i canvis de política educativa, formació del professorat, i el rol de les famílies i la tria d’escola.
• Obertura amb el context de fred intens a Girona i serveis socials activats, i una conversa inicial sobre Blue Monday com a mite publicitari i el consumisme postnadalenc.
• Mirada crítica al sistema: excessiva politització, canvis continus i poca autonomia de centre; alhora, reconeixement de bones pràctiques i de la vigència de Montessori avalada per la neurociència.
• Es desmunta el “Blue Monday” com a campanya publicitària i s’analitza com el cicle Black Friday-Nadal-Rebaixes condiciona l’estat d’ànim via màrqueting i psicologia del consum.
• El fred i la possible llevantada serveixen de context local i record del temporal Glòria.
• Montessori es presenta com a model pedagògic complet (no un recurs puntual): defineix currículum, formació docent, rol del guia, entorn preparat i plans de desenvolupament.
• Validació actual per la neurociència (p. ex. funcions executives, atenció, moviment). L’alumne aprèn amb llibertat amb estructura, i el mestre actua com a guia.
• Testimonis de pràctica d’aula: observació sistemàtica, ajustos personalitzats i protagonisme de l’alumne; teoria posada en pràctica real.
• Diagnòstic: intervencionisme de dalt a baix que estreny l’autonomia i desincentiva la iniciativa; proves i indicadors tracten l’educació com una empresa i obvien el context.
• Canvis normatius constants provoquen desgast i inestabilitat d’equips.
• Formació docent: la universitat sovint és allunyada de l’escola; l’actualització contínua recau massa en el docent. Es reclama responsabilitat del sistema per la formació permanent.
• Politització: alts nivells de rotació de càrrecs en canvis de govern vs. models més tècnics (comparativa internacional).
• Crítica a la pendulació: en nom de les competències s’ha arribat a buidar continguts. Es defensa un equilibri: per pensar críticament cal saber (base de coneixement) i saber fer (competència).
• Paper clau de les famílies: foment de la lectura (biblioteques), criteri crític, i gestió de pantalles.
• Criteris de tria: prioritzar l’escola del barri per cohesió social; ponderar logística (horaris, menjador, extraescolars, transport) i, sobretot, confiar i implicar-se amb l’escola escollida.
• Aclariment: llengua vehicular no és un model pedagògic; evitar confusions en la tria.
• Girona és “ciutat educadora”, però persisteixen bretxes (p. ex. el sector Est) malgrat dècades de diagnòstic. Es reclamen idees clares, recursos i estabilitat per avançar.
"El sistema educatiu és un sistema intervencionista."
"La teoria et parla d’un nen que a la pràctica no existeix."
"Vagin a l’escola que vagin, que hi creguin, que hi confiïn, que la reforcin i que exigeixin."
• Montessori manté plena actualitat com a model coherent i complet, alineat amb la neurociència.
• El sistema pateix politització i canvis erràtics, que desgasten equips i limiten l’autonomia.
• Cal professionalitzar la formació contínua i reconnectar la universitat amb la pràctica d’aula.
• Competències i coneixements s’han de combinar: no hi ha pensament crític sense base sòlida de sabers.
• Les famílies són palanca clau: tria informada, confiança crítica i hàbits (lectura) que reforcin l’escola.