15/01/2025

Educació en debat a Girona: Montessori, intervencionisme i formació docent, amb Blue Monday, consum i context de ciutat

La tertúlia de Girona FM

Panorama general

• Episodi centrat sobretot en educació: mètode Montessori, intervencionisme i canvis de política educativa, formació del professorat, i el rol de les famílies i la tria d’escola.

• Obertura amb el context de fred intens a Girona i serveis socials activats, i una conversa inicial sobre Blue Monday com a mite publicitari i el consumisme postnadalenc.

• Mirada crítica al sistema: excessiva politització, canvis continus i poca autonomia de centre; alhora, reconeixement de bones pràctiques i de la vigència de Montessori avalada per la neurociència.

Temes principals

Blue Monday, fred i consum

• Es desmunta el “Blue Monday” com a campanya publicitària i s’analitza com el cicle Black Friday-Nadal-Rebaixes condiciona l’estat d’ànim via màrqueting i psicologia del consum.

• El fred i la possible llevantada serveixen de context local i record del temporal Glòria.

Montessori: principis i aplicació

• Montessori es presenta com a model pedagògic complet (no un recurs puntual): defineix currículum, formació docent, rol del guia, entorn preparat i plans de desenvolupament.

• Validació actual per la neurociència (p. ex. funcions executives, atenció, moviment). L’alumne aprèn amb llibertat amb estructura, i el mestre actua com a guia.

• Testimonis de pràctica d’aula: observació sistemàtica, ajustos personalitzats i protagonisme de l’alumne; teoria posada en pràctica real.

Sistema educatiu: intervencionisme, canvis i formació docent

• Diagnòstic: intervencionisme de dalt a baix que estreny l’autonomia i desincentiva la iniciativa; proves i indicadors tracten l’educació com una empresa i obvien el context.

• Canvis normatius constants provoquen desgast i inestabilitat d’equips.

• Formació docent: la universitat sovint és allunyada de l’escola; l’actualització contínua recau massa en el docent. Es reclama responsabilitat del sistema per la formació permanent.

• Politització: alts nivells de rotació de càrrecs en canvis de govern vs. models més tècnics (comparativa internacional).

Competències vs coneixements

• Crítica a la pendulació: en nom de les competències s’ha arribat a buidar continguts. Es defensa un equilibri: per pensar críticament cal saber (base de coneixement) i saber fer (competència).

Famílies i tria d’escola

• Paper clau de les famílies: foment de la lectura (biblioteques), criteri crític, i gestió de pantalles.

• Criteris de tria: prioritzar l’escola del barri per cohesió social; ponderar logística (horaris, menjador, extraescolars, transport) i, sobretot, confiar i implicar-se amb l’escola escollida.

• Aclariment: llengua vehicular no és un model pedagògic; evitar confusions en la tria.

Girona: oportunitats i deures

• Girona és “ciutat educadora”, però persisteixen bretxes (p. ex. el sector Est) malgrat dècades de diagnòstic. Es reclamen idees clares, recursos i estabilitat per avançar.

Cites destacades

"El sistema educatiu és un sistema intervencionista."

"La teoria et parla d’un nen que a la pràctica no existeix."

"Vagin a l’escola que vagin, que hi creguin, que hi confiïn, que la reforcin i que exigeixin."

Conclusions en 5 punts

• Montessori manté plena actualitat com a model coherent i complet, alineat amb la neurociència.

• El sistema pateix politització i canvis erràtics, que desgasten equips i limiten l’autonomia.

• Cal professionalitzar la formació contínua i reconnectar la universitat amb la pràctica d’aula.

• Competències i coneixements s’han de combinar: no hi ha pensament crític sense base sòlida de sabers.

• Les famílies són palanca clau: tria informada, confiança crítica i hàbits (lectura) que reforcin l’escola.

Marcadors

Darrers podcast