Resuming podcast
La tertúlia de Girona FM del 17/10/2025
17/10/2025

AI La tertúlia de Girona FM del 17/10/2025

La tertúlia de Girona FM

AI

Avui amb Carles Bonaventura, Anna Sala i Joan Miró

Panorama general

En aquesta tertúlia de Girona FM, els convidats aborden tres eixos principals: les Fires (Banyoles i Girona), la polèmica cultural i religiosa al voltant d’un cartell festiu, i un bloc central i extens sobre la llengua catalana: ús social, drets, pedagogia i integració. El to és proper i crític, amb anècdotes locals i mirades històriques que connecten tradició i present.

Fires: Banyoles i Girona

Arrencada a Banyoles i l’efecte avantsala

• Les Fires de Sant Martirià (Banyoles) s’activen amb pregons, barraques i activitats familiars; històricament han fet d’“avançal” de les Fires de Girona.

Polèmica del cartell de Sant Martirià

• Nota del Bisbat pel cartell amb la imatge del sant i el lema “Deixem-nos d’hòsties”. • Debat sobre provocació als cartells festius i el valor etimològic de “hòstia” (no necessàriament malsonant; referències a Ximenis i a l’ús històric del terme).

Fires de Girona: pregó i teixit festiu

• El pregó recau en El Galliner (35 anys d’escola de teatre), una tria celebrada. • Novetat recent: “Les Fires d’abans”, un record vivencial fet per figures locals (enguany, Jordi Dalmau). • Oferta rica i descentralitzada: gegants i castellers, pilar a la Catedral, havaneres, embalat per a totes les edats, fira del dibuix, artesania i el tradicional ofici de Sant Narcís (amb el popular “cotonet”). • Memòria popular de fires: titelles del Tei de Sant Marçal, tren de la bruixa, “látigo”, tir amb balins i l’època de les primeres Barraques (fred i fogueres de bidons).

Religió, tradició i correcció política

Doble raser i convivència de festes

• Es constata facilitat per sátira del catolicisme i, en canvi, més cautela amb altres religions. • Escoles que redueixen nadales, pastorets o tió per evitar ofenses, mentre se celebren altres festivitats: debat sobre coherència i respecte mutu.

Tradicions en evolució

• El tió com a pràctica possiblement pagana; Halloween vinculat a tradicions cèltiques i records locals de carbasses buidades amb espelmes. • Crida a parlar de temes complexos sense por: evitar silencis que alimentin discursos extrems.

“Jo sóc partidari de felicitar-ho tot.”

Llengua catalana: ús social, drets i integració

Casos institucionals i marc legal

• Vic: debat judicial pel requisit B2 de català en atenció pública; es defensa com a nivell bàsic i pertinent. • Pronòstic de reacció cívica si s’endureix l’ofensiva contra el català (a l’estil País Valencià o Illes).

Ús quotidià i actituds

• Defensa del mantenir el català en primera instància i de no canviar automàticament de llengua. • Resistències puntuals (“Hable en cristiano”), però també experiències positives amb persones berbers o marroquines escolaritzades en català que l’usen amb normalitat. • Crítica a la moda d’anglicismes (random, bro) i a marques/mitjans que normalitzen noms en anglès.

Normalització i retolació

• Record d’accions de base (adhesius “En català, si us plau”) i bona feina d’àrees municipals de normalització per garantir retolació en català (exemples: Salt, firaires a Girona).

Pedagogia vs sanció

• Preferència per la pedagogia i el dret d’ús, tot i que hi ha casos flagrants que requeririen inspecció.

Ascensor social, universitat i FP

• L’ascensor social del català ja no és tan clar; també entra en crisi la idea que universitat = millora. Es reivindica la FP i els cicles com a vies sòlides (sobretot en sectors tècnics).

Integració i coherència en el comerç

• Casos on comerciants d’origen divers fan servir un català impecable i el client local canvia al castellà, generant una incoherència discriminatòria. • Recomanació pràctica: missatges breus duplicats (català/castellà) quan cal, per transmetre i ensenyar llengua sense fricció.

“Si trobes un cartell en català, llegeix-lo en veu alta amb accent de Valladolid i s’entén.” “Està en perill la llengua? Ara tinc algun temor.”

Idees clau

• Fires com a eix de vida cívica i memòria compartida, amb noves fórmules (“Fires d’abans”) i descentralització d’actes. • Polèmica cultural: cartells provocadors, límits de la sàtira i demandes de respecte simètric entre religions. • Català: més coneixement formal que mai, però retrocesos en l’ús social; cal autoestima, constància i pedagogia. • Integració real: molts nous catalanoparlants adopten el català; el repte és coherència dels autòctons en el tracte diari. • Formació: repensar l’ascensor social combinant universitat i FP segons vocacions i mercat laboral.

Darrers podcast