La tertúlia recorre un ampli ventall de temes locals i nacionals, amb un focus especial en Girona:
• Estiu percebut com a tranquil a Girona: menys soroll de temes “estrella” i convivència fluida entre veïns i visitants. • Girona rep un turisme “tranquil” i de qualitat; congestió puntual a punts clau (p. ex., Pont de Ferro).
“No podem morir d’èxit.”
• Flux de visitants condicionat pel temps: dies rúfols atrauen gent de la costa cap a ciutats (casos de Girona i Figueres). • Diferència entre visitant programat i visitant flexible (decideix segons la meteorologia).
• Testimoni de descens del 25% en alguns equipaments de Barcelona (Sagrada Família, Palau de la Música) i percepció exterior que “no es volen turistes”. • Debat sobre preus elevats d’atraccions versus museus gratuïts en altres capitals (Londres). • Crida a mesurar bé els missatges públics adreçats a mercats europeus.
• El turisme aporta ~15-16% del PIB, però és una indústria de serveis fràgil; cal evitar la sobredependència i buscar l’equilibri. • Propostes de gestionar aforaments en espais sensibles (platges petites de la Costa Brava, monuments) per sostenibilitat i qualitat d’experiència. • Diferenciar el que és turisme de la segona residència (que mou construcció, serveis, neteges, etc.).
“Tots som turistes, d’una manera o altra.”
• Debat sobre allargar mandats (comparació amb 6 anys de rectorat universitari) per poder planificar i executar projectes. • Alhora, cal mantenir períodes prou curts perquè la ciutadania recordi i valori la gestió.
• Proposta: si no hi ha acord abans de 31/12, pròrroga automàtica l’1/1 per evitar bloqueigs de gestió. • Alternatives: pròrroga indexada a l’IPC per garantir el manteniment de serveis bàsics. • Exemple de capital: pressupostos i votacions a Barcelona, amb advertiments (targetes grogues) però sense canvis de govern.
• Denúncia dels retards en llicències d’obres/activitat i en planejaments: procediments excessivament garantistes i estructures petites. • Comparativa: models anglosaxons (primer execució i després control) vs. continental (control ex ante). • Casos locals: naus de la carretera de Barcelona i demolicions d’ofici anunciades.
• Clarificació de rols: la legalitat i idoneïtat tècnica d’obres/activitats és competència tècnica, no política. • Subvencions: convocatòries públiques que s’atorguen si es compleixen les bases, sense discrecionalitat política.
“En una llicència, el criteri del polític no compta: el polític ja va fixar les regles en el planejament.”
• Necessitat de replantejar estructures municipals, millorar eficiència (creuament de dades, eines digitals) i reduir cues (ajuntament, oficines de català).
• Negociacions perquè grans serveis/empreses atenguin en català arreu d’Espanya; dubtes sobre aplicabilitat real. • Dificultats perquè el català assoleixi ús oficial a la UE: reticències d’estats clau (França, Alemanya) i complexitats polítiques.
• Instal·lació d’un mosaic-foto del Rei fet amb imatges de l’1 d’octubre: acció creativa i simbòlica que juga amb el marc legal sobre símbols oficials. • Possibles impugnacions i reaccions; debat sobre normes (mides, imatge) i marge d’interpretació.
• Entrada en vigor/tractament de la ZBE (Zona de Baixes Emissions) al ple: menció breu.
• Nit dels Premis Literaris de Girona (Bertrana): premi per a Pep Prieto (Rosita) i discurs destacat de Ramon Solsona (Dones migpartides); comentaris sobre l’acústica de l’Auditori. • Patti Smith a Girona i oportunitat per placar figures/memòries locals (Darius/Dariús Raola, carrer Roberto Bolaño). • Plaques patrimonials als edificis històrics de la UdG: informació contextual i multilingüe per a ciutadania i visitants. • Impuls a la recuperació de veus femenines (projecte Dones migpartides; recerca de Gemma Busquets).