• Retorn del retrat del rei a la sala de plens de Girona“per imperatiu legal”, amb un retrat en forma de mosaic de fotos de l’1-O per resignificar-lo políticament.
• Debat sobre símbols vs bona gestió: s’argumenta que, davant temes sensibles, governar bé i baixar el to pot ser més efectiu que la confrontació simbòlica.
• Desobediència i cas Torra: es revisa la inhabilitació per la pancarta i es pregunta què s’ha après sobre el cost polític dels gestos simbòlics.
• Projecte de país i polarització: crida a reconstruir un projecte compartit de llarg termini i a evitar l’estratègia del curt termini.
• Immigració i cohesió a Girona: diagnòstic cru de la realitat (Parc Central, tràmits d’asil, sense llarisme) i reclam de coordinació institucional, debat serè i recursos.
• Agenda cultural: celebració dels Premis Bertrana com a gran aparador cultural del país, amb assistència institucional de primer nivell.
"Això s’està fent per imperatiu legal, no per voluntat del consistori... El retrat s’ha construït amb fotografies de l’1 d’octubre per reivindicar el referèndum, la voluntat republicana i el rebuig a la monarquia." — Lluc Salellas
• Context: després de 10 anys sense retrat, el jutjat contenciós-administratiu obliga a penjar el retrat del rei (iniciat per petició d’un grup municipal).
• Solució de l’equip de govern: retrat de Felip VI en forma de mosaic amb imatges de l’1-O (2017), acompanyat d’un text explicatiu que subratlla l’imperatiu legal i el rebuig a la monarquia borbònica.
• Reacció a la ciutat i als mitjans: alguns tertulians ho veuen com una sortida enginyosa que compleix la llei i redueix la fricció; altres alerten del “boomerang mediàtic” i del risc de consumir energia política en símbols.
• Es compara l’estratègia actual amb la del president Quim Torra (inhabilitació per mantenir una pancarta).
• Idees principals: - Desobediència amb alt cost pot debilitar governs sense avançar objectius materials. - La millor resposta a batalles simbòliques és eficiència de govern, serenor i resultats. - Pregunta clau: val la pena el cost institucional per gestos simbòlics?
• Crida a un projecte col·lectiu (econòmic, social, cultural) de llarg recorregut que superi la lògica de curt termini i la polarització.
• Record dels punts d’inflexió: retallada de l’Estatut pel TC i la gran manifestació del 2010; es denuncia que sovint es repeteix el cicle sense aprendre’n prou.
• S’alerta del context actual: fake news, salut mental fràgil, incentius polítics al rendiment immediat i fractura del diàleg entre institucions i partits.
• Diagnòstic local: Parc Central amb grups de joves (p.ex. de Mali) esperant resolucions d’asil; recursos municipals tensionats (habitatge, Sopa de Girona, serveis socials).
• Problemes detectats: - Tramitació lenta i cuellos de botella administratius. - Manca de coordinació i de lleialtat institucional (Ajuntament–Subdelegació–Generalitat–Estat). - Debat públic absent o polaritzat (entre bonisme i expulsar-los a tots) en lloc d’un debat serè i tècnic.
• Propostes i enfocaments: - Repartiment territorial de recursos i dispositius (no concentrar-ho tot a Girona ciutat) i reforç de la capitalitat amb més recursos. - Diferenciar entre asil polític, immigració econòmica i sense llarisme; abordar la salut mental i l’acompanyament. - Coordinació amb entitats (Càritas, Banc dels Aliments, etc.) i plans estratègics amb horitzó 2030.
• Risc social: discursos que estigmatitzen poden generar odi i reacció (especialment en segones/terceres generacions). Cal polítiques integradores i narrativa responsable.
• Els Premis Bertrana consoliden Girona com a capital cultural, amb assistència institucional de màxim nivell i cobertura mediàtica.
• Valor afegit: oportunitat per projectar la cultura cap al sector turístic i el públic internacional (obres traduïdes, presència en establiments).
• Obertura amb la prova d’alerta de Protecció Civil (alarma als mòbils a les 10:00), i retorn de la tertúlia després de la pausa d’estiu.
Cas del Parc Central (joves en tràmit d’asil), tensió sobre serveis i habitatge, necessitat de lleialtat institucional; proposta de repartiment territorial i reforç de recursos; distinció entre asil, immigració i sense llarisme; exigència d’un debat serè i de plans estratègics; risc d’estigmatització i fractura social.