Taula rodona on els tertulians aborden un estiu “diferent”: des de l’experiència de viatge a Albània fins a la massificació turística a l’Empordà, el paper de la Gran Jonquera en el comerç de Figueres, el model d’èxit de Girona (del llegat urbanístic de l’era Nadal a l’atracció de festivals), i un debat a fons sobre la presència d’expats, la integració i la defensa de la llengua catalana en l’espai públic, l’escola i el comerç.
• Costa massificada i pràctica de platges privatitzades amb tombones i ombrel·les de pagament, gairebé sense espais lliures.
• Infraestructura en auge (túnel >7 km, carreteres noves) i Tirana amb gratacels de qualitat, tot i el contrast amb carrers adjacents desordenats.
• Calor extrema i overbooking gairebé tot l’any; els dies de mal temps Figueres s’omple (especialment públic francès).
• Atracció del públic francès cap al centre comercial i fuga de marques (ex. Zara) de Figueres cap a la frontera.
• Debat: culpa de l’empresariat o de la planificació municipal? Consens que Figueres ha perdut oportunitats i cal “reinventar-se”.
• L’era Joaquim Nadal: renovació del Barri Vell, serveis i equipaments; després, estratègia de festivals (ex. Girona10) amb l’era Puigdemont.
• Urbanisme de conveni (ex. Hipercor) per captar inversions; dubtes sobre com el turisme reverteix en finances municipals (taxa turística, impostos) i serveis.
• Gran presència d’expats a Girona; no són turistes sinó residents, amb realitats molt diverses d’integració.
• Sea Otter Europe dona gran visibilitat ciclista internacional i impacte econòmic.
• Missatge clau: el turisme ha d’integrar-se amb la població local i la llengua és eina central d’integració.
• Caps de setmana col·lapse per restriccions de camions a França i flux massiu de compradors; la Jonquera actua de barrera que sovint evita que el flux arribi a Figueres/Girona.
• Terrasses desbordades ocupant places com plaça Independència, minvant l’encant i l’ús ciutadà.
• Girona ha passat de 50.000 hab. (any 1970) a >100.000; la UdG ha estat clau. Serveis (sanitat, carreteres) no han crescut al mateix ritme.
• Denúncia de dificultat de “viure en català”: al comerç i als patis escolars predomina el castellà en molts casos.
• Crítica a la inaplicació històrica de les lleis de normalització lingüística i a l’ofensiva judicial/política contra el català.
• Desunió post 1-O i governs locals independentistes amb poc reflex en el dia a dia; episodis simbòlics (ex. foto del rei al saló de plens).
• Transformació del teixit comercial: descens d’alguns negocis xinesos, auge de supermercats regentats per pakistanesos/indians i serveis d’estètica vietnamites; repte d’integració lingüística en aquests sectors.
• Memòria d’atacs al català (ex. Fòrum Babel) i sectors del PSC.
• Idea contundent: el bilingüisme sovint el defensen qui és monolingüe; risc d’erosió de la llengua minoritzada.
“Només tenim gent quan fa mal temps.”
“No es pot viure en català al teu país… és una lluita constant.”
“El bilingüisme el defensen bàsicament els que són monolingües.”
• Figueres necessita un projecte atractiu propi que retingui el flux que ara s’atura a la Jonquera.
• Girona ha d’actualitzar el seu model: equilibrar turisme i vida veïnal, ordenar terrasses i garantir retorn social dels ingressos turístics.
• Integra l’expat i el resident nouvingut amb la llengua com a vector i programes d’inclusió efectius.
• Planificació a 20 anys: demografia a l’alça exigeix més serveis i governança menys burocràtica.
• Contraofensiva lingüística: complir la normativa, promoure l’ús del català en escola, comerç i administració, i reforçar el consens social al voltant de la llengua.