Episodi dedicat a les desigualtats socials amb dues parts clau: una entrevista jurídica sobre immigració i una taula rodona centrada en habitatge, serveis socials, educació i plans integrals a Girona (especialment a Girona Est i Font de la Pólvora).
"A menys desigualtat, més feliç és la societat en la que es viu"
• Immigració i drets: els drets fonamentals s’apliquen també en situació irregular; l’accés al treball requereix autorització, però la llei protegeix drets bàsics si hi ha relació laboral de facto. Vies de regularització per arrelament i col·laboració.
• Desigualtat estancada: l’índex de Gini no millora; tot i SMI, IMV i Renda Garantida, les rendes baixes empitjoren. Calen polítiques fiscals progressives, prioritzar la dimensió social (p. ex. pobresa energètica) i participació ciutadana.
• Habitatge com a palanca crítica: el factor que més desestabilitza la cohesió. Impacta escola, salut (també mental), alimentació i convivència. Situacions creixents de relloguer i ocupació.
• Educació a llarg termini: clau per trencar el cercle (educació → treball digne → accés a habitatge). Projectes de “cirurgia fina” amb visió a 20-30 anys.
• Sistema i burocràcia: ritmes administratius lents, cartera de serveis (2011) desactualitzada, excessiva burocràcia. Reclam d’actualitzar marc legal i agilitzar finançament i col·laboració públic-privada.
• Plans integrals: combinar seguretat, acció comunitària, promoció econòmica i canvi urbanístic per evitar “barris trampolí”. Més recursos i estabilitat temporal.
• Diferència entre persona migrada i estrangera; drets fonamentals per a ambdues situacions (regular/irregular). • L’accés al treball requereix autorització, però si hi ha treball real, la protecció laboral bàsica s’aplica. • Arrelament, formació, vincles familiars o col·laboració amb autoritats com a vies de regularització.
• Dades estables de desigualtat (índex de Gini) i pressió sobre rendes baixes. • Tres palanques: fiscalitat progressiva, priorització social en polítiques públiques (p. ex. energia), participació. • Crida a la corresponsabilitat ciutadana i al voluntariat.
• El problema transversal actual: accés i manteniment d’habitatge. • Conseqüències en educació, salut i convivència; auge del relloguer d’habitacions i situacions precàries. • Necessitat d’un pla de xoc i d’un pacte nacional per l’habitatge.
• Enfocament d’educació per elevar oportunitats laborals i reduir precarietat residencial. • Projectes de llarg recorregut (30 anys) per transformar barris des de la infància.
• Desfasament del sistema: cartera de serveis antiga; manca d’estabilitat i finançament àgil. • Reclam d’agilització, actualització normativa i aprovació de lleis pendents (Tercer Sector, Economia Social, Sense Llarisme). • Importància del treball comunitari i la coproducció entre administració i entitats.
• Girona organitza serveis per territoris i aposta per treball comunitari. • Crida a no estigmatitzar: “no agafar el tot per la part”; visibilitzar casos d’èxit. • Pla Integral: coordinar seguretat, educació, economia i urbanisme per retenir talent i evitar la dinàmica de “barris trampolí”.
• Habitatge: pla de xoc i pacte nacional amb objectius mesurables. • Serveis socials: actualitzar cartera, agilitzar finançament i simplificar burocràcia. • Educació: escalar programes d’acompanyament llarg i fracàs escolar zero en barris prioritaris. • Governança: Pla Integral amb calendaris, pressupost estable i avaluació; reforç de treball comunitari i voluntariat.
"El millor moment per plantar un arbre era fa 20 anys; el segon millor moment és avui": cal començar ara amb una visió a llarg termini.