• Magazine amb tres blocs principals: actualitat política internacional i catalana, diagnosi del teixit esportiu de clubs a Catalunya i novetats musicals amb anàlisi de tendències.
"Quan tothom el donava per mort políticament... Trump torna a la Casa Blanca."
• Victòria de Donald Trump i impacte en l’equilibri mundial, amb efectes que també ens afectaran aquí.
• Recordatori de la crisi al País Valencià: gran resposta popular vs. resposta pobre de les administracions.
• Ascens global del nacionalpopulisme: a Europa ja és la segona força si es sumen els tres grups de dreta radical al Parlament Europeu; amb Trump, el vent bufa a favor d’aquest corrent a escala mundial.
• Pregunta clau: Per què ha trigat tant a arribar a Catalunya i fins on pot créixer? Possibles camins: model França/Àustria (creixement sostingut fins a liderar) o model Portugal/Itàlia (salt ràpid).
• Definida pel convidat com la “Donald Trump catalana”; també paral·lelismes amb Marine Le Pen, Giorgia Meloni i Geert Wilders.
• Trencament d’un consens històric: de “és català qui viu i treballa a Catalunya” a una definició restrictiva de catalanitat (llengua i altres criteris).
• Islamofòbia declarada i rebuig a migrants fora del seu marc identitari.
• Trajectòria accelerada: batllessa de Ripoll (2023) i diputada al Parlament (2024). Percentatge simbòlic: 3,7%, idèntic al primer de Meloni.
• Pronòstic: punt d’inflexió el 2027 a les municipals, amb possible fort creixement territorial.
• No va ser el 17-A en si, sinó haver monopolitzat el relat sobre els atemptats a Ripoll en el període 2019-2023, mentre la resta de partits callaven.
• Polarització emocional: ira, ràbia, ressentiment i por com a motors del vot; ús instrumental d’algunes positives (sorpresa, amor a una pàtria reduïda).
• Xarxes socials com a altaveu: WhatsApp (Ripoll) i X/Twitter (entrada al Parlament). Suport mediàtic-tectònic a escala global.
• Manca de polítiques públiques articulades més enllà del relat identitari i punitivista. El vot es mou pel discurs i l’emoció, no per disseny tècnic de solucions.
"El silenci no és la via per evitar l’ascens d’aquests partits. Cal parlar-ne obertament i analitzar-ho fredament."
• Infravaloració social de l’esport formatiu: famílies paguen 80–100 € per idiomes/música, però quotes molt baixes per clubs (20–60 €), desalineant valor i qualitat.
• Sous irrisoris d’entrenadors i coordinadors → dificultat per retenir talent i garantir qualitat.
• Entrenadors massa joves i sense formació portant canalla de 7–10 anys en fases clau del desenvolupament: “inacceptable”.
• Desordre estratègic: sense visió i missió escrites, els clubs canvien rumb constantment (resultadisme, categories, exigència) i això desorienta jugadors, famílies i staff.
• Conseqüència: abandonament entre 14–16 anys i experiències formatives irregulars.
• Fixar i desplegar visió i missió del club (directiva + direcció tècnica), coherents a cada etapa.
• Professionalització digna: retribucions suficients per exigir qualitat i estabilitat. Explicar-ho bé a les famílies per acceptar quotes una mica superiors.
• Comunicació pedagògica amb famílies sobre desenvolupament motor, salut i prevenció de lesions.
• Menys “apagar focs” i més perspectiva: ordenar processos, rols i decisions tècniques.
• Legislació desitjable, però responsabilitat immediata de clubs i professionals per fer-se valer i elevar estàndards.
"No podem tenir un nano de 14–15 anys entrenant nens de 8–9–10."
• Col·laboració sorpresa de la Rosalía no acreditada als crèdits. Estratègia de màrqueting: deixar que la cançó faci la promo per si sola un cop publicada.
• Possible gest personal cap a Diego Ibáñez (cantant) per vincle familiar. Impuls al posicionament de la banda dins l’indie alternatiu estatal.
• Llença projecte pop i rep crítiques: comparacions amb Harry Styles (imatge, so, videoclips) i abandonament de l’estètica rock/punk. Malgrat això, tema sòlid i ben produït.
• Àlbum en clau personal. Reflexió d’Adrià: el valor de fer camí propi “a la teva manera” quan la pressió de la banda no omple.
"Qui sap estar sol i fer les coses sol, sense necessitar ningú, mai se sentirà sol."
• La política de les emocions explica part del vot a moviments nacionalpopulistes.
• Parlar-ne amb dades i sense tabús evita que el relat quedi monopolitzat a xarxes.
• L’esport formatiu necessita ordre, projecte i professionalització per complir la seva funció educativa.
• La música actual combina col·laboracions estratègiques i trajectòries en solitari per buscar autenticitat i abast.
"Sílvia Oriols és la Donald Trump catalana."
"El silenci no és la via."
"Hem d’ordenar els clubs des de la visió i la missió."
"La promo es pot fer sola si la cançó és bona i el gest és potent."