06/11/2024

Trump 2024, nacionalpopulisme, clubs i Rosalía

Els 4 Rius

Panorama del programa

• Magazine amb tres blocs principals: actualitat política internacional i catalana, diagnosi del teixit esportiu de clubs a Catalunya i novetats musicals amb anàlisi de tendències.

"Quan tothom el donava per mort políticament... Trump torna a la Casa Blanca."

---

Editorial i context inicial (EUA i País Valencià)

• Victòria de Donald Trump i impacte en l’equilibri mundial, amb efectes que també ens afectaran aquí.

• Recordatori de la crisi al País Valencià: gran resposta popular vs. resposta pobre de les administracions.

---

Entrevista a Xavier Torrents — “Salvar Catalunya” i el nacionalpopulisme

Tesi central del llibre

• Ascens global del nacionalpopulisme: a Europa ja és la segona força si es sumen els tres grups de dreta radical al Parlament Europeu; amb Trump, el vent bufa a favor d’aquest corrent a escala mundial.

• Pregunta clau: Per què ha trigat tant a arribar a Catalunya i fins on pot créixer? Possibles camins: model França/Àustria (creixement sostingut fins a liderar) o model Portugal/Itàlia (salt ràpid).

Sílvia Oriols com a cas català

• Definida pel convidat com la “Donald Trump catalana”; també paral·lelismes amb Marine Le Pen, Giorgia Meloni i Geert Wilders.

• Trencament d’un consens històric: de “és català qui viu i treballa a Catalunya” a una definició restrictiva de catalanitat (llengua i altres criteris).

• Islamofòbia declarada i rebuig a migrants fora del seu marc identitari.

• Trajectòria accelerada: batllessa de Ripoll (2023) i diputada al Parlament (2024). Percentatge simbòlic: 3,7%, idèntic al primer de Meloni.

• Pronòstic: punt d’inflexió el 2027 a les municipals, amb possible fort creixement territorial.

Causes de l’ascens

• No va ser el 17-A en si, sinó haver monopolitzat el relat sobre els atemptats a Ripoll en el període 2019-2023, mentre la resta de partits callaven.

• Polarització emocional: ira, ràbia, ressentiment i por com a motors del vot; ús instrumental d’algunes positives (sorpresa, amor a una pàtria reduïda).

• Xarxes socials com a altaveu: WhatsApp (Ripoll) i X/Twitter (entrada al Parlament). Suport mediàtic-tectònic a escala global.

Sobre la consistència programàtica

• Manca de polítiques públiques articulades més enllà del relat identitari i punitivista. El vot es mou pel discurs i l’emoció, no per disseny tècnic de solucions.

"El silenci no és la via per evitar l’ascens d’aquests partits. Cal parlar-ne obertament i analitzar-ho fredament."

---

Secció Coplev — Jordi Coma: “Estem a l’alçada?” (clubs esportius catalans)

Problemes detectats

• Infravaloració social de l’esport formatiu: famílies paguen 80–100 € per idiomes/música, però quotes molt baixes per clubs (20–60 €), desalineant valor i qualitat.

• Sous irrisoris d’entrenadors i coordinadors → dificultat per retenir talent i garantir qualitat.

• Entrenadors massa joves i sense formació portant canalla de 7–10 anys en fases clau del desenvolupament: “inacceptable”.

• Desordre estratègic: sense visió i missió escrites, els clubs canvien rumb constantment (resultadisme, categories, exigència) i això desorienta jugadors, famílies i staff.

• Conseqüència: abandonament entre 14–16 anys i experiències formatives irregulars.

Propostes

• Fixar i desplegar visió i missió del club (directiva + direcció tècnica), coherents a cada etapa.

• Professionalització digna: retribucions suficients per exigir qualitat i estabilitat. Explicar-ho bé a les famílies per acceptar quotes una mica superiors.

• Comunicació pedagògica amb famílies sobre desenvolupament motor, salut i prevenció de lesions.

• Menys “apagar focs” i més perspectiva: ordenar processos, rols i decisions tècniques.

• Legislació desitjable, però responsabilitat immediata de clubs i professionals per fer-se valer i elevar estàndards.

"No podem tenir un nano de 14–15 anys entrenant nens de 8–9–10."

---

Kit musical — Adrià Giné: novetats i tendències

Carolina Durante + Rosalía (Normal)

• Col·laboració sorpresa de la Rosalía no acreditada als crèdits. Estratègia de màrqueting: deixar que la cançó faci la promo per si sola un cop publicada.

• Possible gest personal cap a Diego Ibáñez (cantant) per vincle familiar. Impuls al posicionament de la banda dins l’indie alternatiu estatal.

Damiano David (ex-Måneskin) en solitari

• Llença projecte pop i rep crítiques: comparacions amb Harry Styles (imatge, so, videoclips) i abandonament de l’estètica rock/punk. Malgrat això, tema sòlid i ben produït.

Guitarrista d’Izal en solitari

• Àlbum en clau personal. Reflexió d’Adrià: el valor de fer camí propi “a la teva manera” quan la pressió de la banda no omple.

"Qui sap estar sol i fer les coses sol, sense necessitar ningú, mai se sentirà sol."

---

Idees clau que queden

• La política de les emocions explica part del vot a moviments nacionalpopulistes.

• Parlar-ne amb dades i sense tabús evita que el relat quedi monopolitzat a xarxes.

• L’esport formatiu necessita ordre, projecte i professionalització per complir la seva funció educativa.

• La música actual combina col·laboracions estratègiques i trajectòries en solitari per buscar autenticitat i abast.

---

Frases destacades

"Sílvia Oriols és la Donald Trump catalana."

"El silenci no és la via."

"Hem d’ordenar els clubs des de la visió i la missió."

"La promo es pot fer sola si la cançó és bona i el gest és potent."

Marcadors

Darrers podcast