• Reflexió sobre els premis locals del Col·legi de Periodistes de Girona — la mosca grossa (reconeixement) i la mosca borda (toc d’atenció)— com a mecanisme per fiscalitzar la professió en un entorn d’egos.
“Aquestes mosques són una forma de fiscalitzar a qui hauria de ser fiscal de la veritat.”
• Plaças (Secretariat Nacional de la CUP) s’hi suma per internacionalisme i disponibilitat logística.
• Sortida “caòtica” per seguretat: llistes d’última hora per evitar filtracions davant la intel·ligència israeliana.
• Guàrdies cada 6–8 hores, simulacres (intercepció, persona a l’aigua, caiguda del màstil) i preparació psicològica.
• Primers dies amb temporal i mal de mar; cohesió de grup creixent.
• Consciència del risc d’intercepció, però sorpresa per atacs amb drons a 1.500 km i en ports de tercers països (implicacions polítiques).
• Comunicació amb Catalunya fins a la intercepció; l’enviament de vaixells militars (Espanya/Itàlia) es percep com gest demagògic i contrari a la naturalesa humanitària de la missió.
• Entren a la zona “vermella” i els intercepten en 6–10 h; prèvia amb impulsos electromagnètics contra comunicacions.
• Protocol de no-violència, no cooperació i acompanyament emocional; per seguretat, llençar els telèfons.
“Entens que comença una nova fase de la missió: resistir i fer pressió.”
• 20 h remolcats cap a Ashdod; a port, humiliacions i escenografia de força davant del ministre de Defensa. Càntic de “Free Palestine” i nova escalada.
• Biaix per nacionalitat: europeus deportats ràpidament, companyes d’altres orígens més exposades; tràmits sense advocat real i pressions burocràtiques.
• Vulneracions (desvegla, humiliació) comparables a altres presons europees; alerta que amb palestins la violació seria total.
• Resposta als carrers inesperadament massiva — un dels èxits de la flotilla.
• Es preparen accions legals contra l’Estat d’Israel i mobilitzacions (vaga), amb crida a institucions i societat civil.
“Ens han segrestat persones que han anat a fer una missió humanitària.”
• Denúncia d’impunitat i risc de “llei de la jungla” si es normalitza el càstig col·lectiu.
• Crítica a la dreta i extrema dreta per associacions delirants (polèmica dels gots de Barraques vinculant eslògans a Hamàs);
“Palestina lliure des del riu fins al mar” com a consigna històrica, no d’odi.
• El blockbuster setmanal: el món digital travessa al món real amb IA; proposta nostàlgica que reprèn l’univers de 1982 i la seqüela de 2010.
• Continuació de la sèrie amb to nostàlgic, avançant fins als anys 30; pensada per a fans de la franquícia.
• Cicle dedicat a François Truffaut (setmana de “Besos robados”).
• Estrena de “Carmelo” (drama basc de postguerra i exili al País Basc francès).
• Dimarts, documental “On eres quan hi eres” de Jana Monyó sobre Ovidi Montllor; retrat subjectiu i íntim.
• Al festival: “Vieja Loca”, amb Carme Maura, comèdia negra d’enredo sanguinolent.
• Poeta russa (1892, Moscou) de família acabalada i disfuncional; matrimoni amb Serguei Efron; múltiples relacions dins l’ambient literari.
• Exilis (Crimea, París, Praga), marginalitat per ambigüitats polítiques; Efron acaba col·laborant amb l’NKVD.
• Retorn a la URSS, sospita sistèmica i suïcidi (o mort no aclarida) en plena misèria; obra prohibida durant anys.
• Cultura de poesia recitada i memoritzada per evitar la repressió (anècdota d’Akhmàtova i poemes cremats després de memoritzar-los).
• Traduït per Dalala Yamalo (premi de traducció Vidal Alcube). Poesia passional i precisa: amor, dol, maternitat, Moscou, i simbologia d’ocells i cúpules.
• Ús expressiu del guió per marcar suspens i respiració del pensament.
“No escric per ser estimada, escric perquè l’amor existeixi.”
• Flotilla: no-violència, denúncia d’impunitat i vulneracions; apel·lació a vies legals i mobilització social.
• Cartellera: pes de la nostàlgia (Tron, Downton) i cultura local (Truffaut, Ovidi).
• Literatura: Tzvetàieva, veu essencial de la poesia russa, entre tragèdia personal i força lírica destil·lada.