Temps de Flors, Premis Xifra i cinema a Girona

Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Divendres 9 de maig de 2025. Amb ganes de divendres i començar també el cap de setmana, em sembla que ens passa a tots, i tot i la pluja, que volem aquesta estona de llibertat. Ho dic perquè, tot i tenir aquest temps lliure, tornem a tenir l'agenda plena de coses a fer. Potser parlo per mi, però em sembla que ens passa a totes i a tots. A vegades cal distingir també entre les coses que hem de fer de les que volem fer. Ho dic perquè sembla que sigui imperatiu moral fer tot el que se'ns planteja per davant. Però, per afresejar en el bo del David Bueno, que va passar per aquí, les persones necessiten badar. És necessari badar, sigui per descansar o únicament badar. Hi ha moltes maneres de fer-ho. No sé si en sóc expert, però ja que hem de fer-ho, encara que sigui contradictori, només recordar-vos que comença el temps de flors a la ciutat de Girona. Amui, senyor, de tot el que seria badar, i no badar, perquè de feina en té molta, però també és expert en badar i en quedar-se, no diríem emparat, però sí contemplant, com les monges. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Cothom tenen peus a l'estudi. Exacte, sí, sí. Vigila que això pesa força, eh, com a mi. Però no ja ho sé, ja. Vale, vale. Tu, no, a veure, a mi m'agrada molt la paraula vedar, però és que ho faig molt amb temps de flors. Sí, no? Sí, me'ls patejo tots, eh? Me'ls voltejo tots. Tots, tots, tots. Carai. Hi ha algun que potser m'ha dit, ostres, aquest no l'he trobat, però un 95% llarg. Tu, Arnau Vila, que ets gat vell, eh? Vull dir, te recordes aquella frase tan i tan bonica, que és el diablo sabe más por viejo que por diablo? Sí, sí, sí. Això et passa a tu també? Sí, sí, sí. És veritat, és veritat. L'Arnau Vila en sap més per vell que per vila. I t'anava a dir, tu no aniràs pas al cap de setmana, el temps de flor, sinó que segurament una tarda d'entre setmana, no? Una tarda d'entre setmana, encara no la tinc clara, però serà segurament més que res d'entre setmana, perquè, bueno, l'any passat pensava el mateix, i és que, i Déu-n'hi-do la gent que hi ha també al cap de setmana, eh? Ah, Déu-n'hi-do. Saps què passa, que tots pensava el mateix, i després, pam. No, però bueno, ja, però tota la gent que ve de fora de la ciutat, doncs ha de venir un cap de setmana segurament per poder-ho gaudir tranquil·lament. En qualsevol cas, nosaltres de divendres, ja amb ganes d'encarar aquesta recta final de setmana. Ara parlarem amb el Manel Xifra, pagès, sobre els premis de transmissió del coneixement. Tot seguit amb el Josep Becares del... m'agrada... que també podrem posar una miqueta el llacet final amb aquest cap de setmana que se'ns posa per davant. Temps de cinema, com no podia ser d'altra manera, això sí, ja a dos quarts amb el Carles Ribas, i acabarem... La festa final. La gent de Girona Secreta, Carles Pintiado, que serveix únicament, com de taloner, de les coses d'en Vila. Les coses del tiet, Arnau, podríem dir, en certa manera. Quedo amb les coses d'en Vila, i em quedo amb aquesta, vull dir... En Vila... Encara no la tinc gaire pensada avui, però ja caurà alguna cosa. En Vila és més savi per vell que per Vila. Per tant, vull dir... Arnau Vila, si et sembla, escolta, jo crec que ja hem allargat prou fins a les 11 i 10, almenys, allò, saps? Avui hem passat ja 10 minuts, allò anem quadradíssims, la ràdio és puntualitat, encara que nosaltres ho siguem allò sota... Sota paraula d'honor. Surt que parli per ell mateix, eh? Exacte, però sobretot sota paraula d'honor en qualsevol cas. Ara sí, arribats, quan passen 10 minuts al punt de les 11 del matí, Comencem amb el Manel Xifre i Pagès. I avui presentem Transmissió del Coneixement, un repàs als 20 primers anys de vida dels Premis Manel Xifra i Boada, impulsats pel Col·legi d'Enginyers Ingraduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona, juntament amb Comexi Group, empresa fundada per la figura de Xifra i Boada. Aquest llibre el signen Joaquim Nadal, l'Incombustible Jordi Grau i també Clara Sánchez Castro, i per parlar d'aquesta trajectòria de dues dècades, ens acompanya avui Manel Xifra, pagès, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Com són les coses que al final la tecnologia o com són les coses de la tecnologia que a la pagada és precisament la que ens va impedir fer aquesta conversa en el seu moment? Doncs sí, exactament, però molts desenvolupaments a fer. Recordo que fa quins anys no hauríem ni imaginat que es pugui plantejar un món i un tipus de vida com el que portem basat en energies renovables i això avui és un punt que tenim pràcticament a l'abast i hem d'anar solucionant els... els inconvenients que encara hi ha. En aquesta línia, jo crec que també van molt enfocats aquests premis. No sé si els podries definir en paraules teves. Què són aquests premis que de moment ja hem celebrat aquests 20 anys de premis Manel Xifra Iguala? A veure, jo crec que aquests premis són bàsicament dues coses. Una... És una manera de mantenir viu el llegat del fundador de la nostra empresa, del nostre pare, de manera de xifra boada, i dels valors, que és la part més important d'aquest llegat. I en segon lloc és també una manera de remarcar la importància que té la tecnologia, les carreres tecnològiques, i mirar en aquest sentit de prestigiar-la i aconseguir més professionals dedicats, que és una de les grans mancances que hi ha, no només a nivell nostre o estatal, sinó a nivell món. Clar, jo crec que un dels grans reptes del sector segurament és com de ràpid evoluciona ara mateix la tecnologia. Potser en un altre, o al segle passat, era diferent, potser sí que hi havia canvis, però no eren tan ràpids com ara. No sé en aquest sentit, suposo que al final aquesta transmissió de coneixement també. Vull dir, s'ha d'estar una miqueta en aquesta alçada. Sí, evidentment, hi ha una acceleració, sobretot, per l'aparició de les tecnologies digitals disruptives, però de totes maneres. Jo tinc 70 anys, fa 50 que estic dedicat a aquest món de la indústria i aquest sentiment que tot està canviant molt ràpid l'he tingut sempre. Clar, i això respecte als premiats, per exemple, vull dir que al final són enginyers i enginyeres que hagin pogut seguir aquesta trajectòria, no sé si també has vist un canvi, no diré tant en el tarannà, però sí en el tipus d'habilitats i el tipus de professionals que surten. Bueno, jo crec que cada vegada es dona més importància potser... I això és un dels punts que queda remarcat en aquest llibre. És aquest, realment, l'actitud d'aprendre, l'actitud de la curiositat, la creativitat, etcètera. I això són soft skills que... I han sigut sempre, però segueixin tinguent una gran importància i crec que és el nucli del que avui en dia definim com a talent. En resum, potser es valora més ara el que pot aportar una persona a l'empresa que no tant el saber fer processos o saber fer segons quines coses, que al final ja sobrenent que saben fer-les o que les poden fer màquines. Sí, exactament així. jo sempre escolto que costa ara mateix no sé si retenir el talent, que aparegui talent què en penses tu d'una miqueta aquest debat sobre el talent que tenim aquí a Girona? Bueno, aquest debat és aquí a Girona i és arreu, diguéssim, en aquest sentit. Bueno, hi ha el fet que el talent entenguent com persones capaces de treballar amb equip i d'aconseguir coses dins d'una organització, doncs és un bé escàs i, per tant, en aquest sentit d'aquí. i de retindre'l, no? vull dir, bàsicament aquesta és la situació aquests premis però també ajuden una miqueta a premiar precisament aquest talent i a marcar trajectòries també dels futurs professionals sí, sí, bàsicament aquests premis n'hi ha un que potser després aprofundim una mica més que és el de la transmissió de coneixement a mi ho diria força especial i després hi ha un en els grups de recerca bàsicament a nivell doncs de d'equips desenvolupant tecnologia i transferint-te-la, no? I després hi ha uns premis a la gent que està acabant el seu cicle formatiu a l'escola politècnica de la Universitat de Girona, i aquí el que volem és premiar les bones trajectòries i incentivar-los d'alguna manera i fer-los a veure també perquè serveixin d'exemple i després un altre premi que és un premi a tota una trajectòria de tota una vida dedicada a la professió En aquest sentit, jo crec que el de trajectòria tota una vida crec que ens queda a tots molt i molt clar, no?, quins serien una miqueta els incentius de la figura, però, per exemple, ara parlaves d'aquesta categoria, la de transmissió del coneixement, vull dir, com la podríem explicar, per entendre'ns? bueno recomano que llegeixis el llibre perquè ho explica molt bé de fet és d'alguna manera la gènesis d'aquests premis aquí hi ha un un dels capítols és Narcís Bertina el que llavors en aquell moment l'any 2005 és quan van començar els premis es van plantejar donar aquests premis per donar rellevància a la professió bàsicament i com els van anar desenvolupant i bàsicament va venir de jo diria de la idea que el saber pel saber no sabeix per res realment el saber implica estructurar i ser capaç de transmetre-ho i d'aquí va venir la idea de donar aquests premis que a més aquesta modalitat l'hem donat a gent molt referent aquest any també serà el cas i és un premi que els fa una especial il·lusió perquè no existeix massa com a modalitat i ser capaç de transmetre coneixement no és només un tema de tindre el coneixement I la capacitat comunicativa és també tota una sèrie de valors, d'humilitat, de senzillesa, que realment el que l'està rebent tingui interès i t'escolti, etc. I d'alguna manera això és tot el que intentem reflexar, aquesta modalitat. Clar, més enllà d'això, parlaves també dels grups de recerca, per exemple. Entenc que també, vull dir, no deixa de ser un catalitzador, no?, també per poder impulsar aquest tipus de projectes. Sí, aquesta modalitat és una modalitat que inicialment, quan vam dissenyar els premis, El meu pare no es va contemplar, és una modalitat que tenim des de l'any 2015, farà 10 anys aquest any, i bàsicament és per remarcar la importància que té per un país generar i ser capaços de transferir tecnologia. del país. En aquest sentit, quan celebrarem aquesta pròxima edició dels premis? L'edició és el 15 de maig. 15 de maig, eh? Vull dir, ho tenim ja a qui tocar, com aquell qui diu. La setmana que ve. Bueno, doncs aquest any de guanyadors tenim tres estudiants d'Escola Politécnica que van rebre el premi al patronat i, per tant, en aquest sentit, ja hi ha hagut un... una preselecció, que són gent que està dins els àmbits del Col·legi d'Enginyers. La trajectòria professional donem amb en José Luis Torres, una persona que ha destacat per el seu treball, sobretot en el món de la publicació, de la normalització tècnica i de la formació concretament professional. I el Premi a la Transmissió del Coneixement donem en Ferran Adrià. Home, i tant, i tant. Que se'm dirà, bueno, i que té que veure amb Ferran Adrià amb la transmissió del coneixement i tecnològic, no? Doncs bé... La tecnologia no és només productes industrials, avui en dia tots els coneixements necessaris per crear el que crea un xef realment és una tecnologia impressionant i a més en el cas d'en Ferran Adrià, a part d'haver estat reconegut el número 1 a nivell mundial restaurant, doncs també per una altra banda avui en dia a través del Bulli Foundation està fent una gran feina per intentar d'alguna manera doncs recopilar i ordenar tot el coneixement necessari en el món aquest gastronòmic però també en el món de la innovació en general, no? és un gran mereixedor d'aquest premi. Manel, jo crec que aquests premis, vull dir, amb 20 anys de trajectòria, que estan plenament consolidats, jo crec que es sobreentenen en aquest sentit, però m'agradaria preguntar-te si tu esperaves realment fa 20 anys, quan es van impulsar, que agafarien aquest grau de reconeixement, no només per part de la gent en general, sinó especialment per part dels professionals. Bé, jo crec que és el fet que hem anat separant. Cada any donem aquests premis i cada any surt com molt satisfet de l'atmosfera que hi ha hagut i d'una manera de l'impacte que ha tingut en els assistents. I això de mica en mica ha fet que també que es vagi... que es vagi divulgant, són uns premis que es donen aquí a Girona, que volem que tinguin un àmbit més global, i l'hem donat a gent com a Miguel Ángel Echenique, Basc, Premi Príncep d'Astúries, l'hem donat també a gent com l'Eduard Ponser, l'hem donat, i després a molta gent, ja molt més concretament del món tecnològic com Carles Riba o Joan Amat, vull dir, doncs, pocs noms, no? I lamento no els de tots, però... No, bueno, però clar... Bueno, però per això tenim el llibre de transmissió del coneixement, vull dir que la gent el pugui veure. Però a través, doncs, de cada vent, veient que hi havia aquesta il·lusió, això ja fa que es vagi divulgant. També aquests últims anys, la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació s'ha interessat pels prèmits, ens està ajudant, doncs, també, d'alguna forma, doncs, a divulgar-los, a fer-los la difusió, i per tant, de mica a mica van agafant un cerre, no? Precisament, ara portem 20 anys, però bueno, 20 anys més i així successivament, no? Doncs sí, que passa que jo diria que han sigut 20 anys que també es coincideixen amb els 20 anys... en què jo he agafat el lideratge del nostre projecte empresarial, el 2005, que és quan van començar els premis, és l'any que va morir el meu pare, just uns mesos abans els van dissenyar ell amb en Narcís Bertina, i aquest any és quan es produeix el relleu a la presidència de Comexi, i el meu fill l'està assumint, per tant, ara també és un tema que també està bé, perquè hi haurà una renovació, Però t'anava a dir, també és aquest caràcter, no?, vull dir que això ho tenen molt les empreses gironines, i més ara, no?, que Girona s'està obrint el món, també, vull dir que cada vegada s'està agafant més pes, intentar mantenir aquest caràcter familiar, també, des de l'arrel. Bé, això és un món de l'empresa familiar, aquí i arreu, que té, jo diria, els seus... Però els seus contres, nosaltres realment som uns grans creients de l'empresa familiar, pel que representa d'humanisme i d'una manera de realització personal. en els nostres col·laboradors i projectes a llarg termini. No estem pas més interessats en aconseguir el màxim i maximitzar els resultats, sinó que el que estem interessats és a fer-ho amb un propòsit que realment sigui atraient. I com has comentat abans, el dia 15 de maig on tindrem aquests premis? El dia 15 de maig el tindrem molt a prop d'aquí, a l'Auditori de la Caixa. Ah, mira que bé. I serà doncs aquesta entrega dels premis, Manel Xifra i Boada. Vaja, vull dir que seguiran una altra vegada consolidant-se una vegada més, si és que encara poden una miqueta més. En qualsevol cas, Manel Xifra, pagès, moltíssimes gràcies per aquesta estona i que vagi molt i molt bé l'entrega dels premis. Molt bé, moltes gràcies. Perfito per convidar-vos i, bueno, tothom que vulgui assistir, doncs... Jo m'apunto a tot, eh? Ja t'ho dic ara. Moltíssimes gràcies, Manuel. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. I ara que ens acostem perillosament al punt de dos quarts de dotze del matí, mirem l'agenda, que no només tenim temps de flor, sinó que tenim moltíssimes altres coses, com no podia ser d'altra manera aquí a la ciutat de Girona, amb una agenda ben plena, ben plena, ben plena. Destaquem per aquest cap de setmana la Festa M'Agrada, en aquest cas amb amics i amigues al Cicle, o en aquest cas al Centre Cívic Ter, tot això per tancar la setena temporada del Cicle M'Agrada. Bona tarda! Bé, nostàlgia i il·lusió perquè s'acaba i comencem a treballar per la vuitena temporada, que això n'hem de parlar abastament perquè hem de fer una mica de reflexió ciutadana i intentar que aquests espais no desapareguin o impulsar aquests espais encara que estiguin una mica lluny del centre. A 17 minuts del cul de la Lleona, que ho vaig comptar. I imagina't. Escolta, ja per demà, vaja, actuacions musicals, això sens dubte, vull dir, tindrem, per exemple, el Toni Torrico, que va passar per aquí fa uns dies, Laura Rabassa... Bé, al final hem aconseguit fer un pòster molt exuberant, diria, amb la intenció de demostrar el que som. Som un espai d'acollida, primer, i som un espai d'acollida del talent del territori, de persones que creen cultura, que creen art... I també, en aquest cas, per exemple, com la Laura Rabassa, que crea molts espais d'acollida. No escriu, però és una persona que a diferents punts del territori gironí ha muntat presentacions de llibres de poesia de gran rellevància. Jo sóc un neòfit total, per tant no parlaré d'autors ni d'autores, però sí, jo he pogut veure actes on hi havia 50 persones empapant-se de tota aquesta poesia catalana actual amb moltes dones com per exemple Mireia Calafell que cantarem aquest dissabte una cançó de Mireia Calafell i al final és una persona que va transmetent poesia va transmetent emocions i cultura contemporània a través de la poesia i moltes altres persones com per exemple en David Abad que potser hi ha molta gent que el coneix perquè és una persona, deixa'm dir, que també li faria gràcia, o és una persona visible, encara que és invident, perquè realment és molt activista, col·labora molt amb multicopacitats, és actor, jo sé que ha voltat per les Europes fent algun muntatge teatral, i ens ajudarà aquell dia amb la rapsòdia, ens recitarà algun tros d'algun poema i algun tros d'alguna cançó perquè fa temps que volem donar importància o allò que necessiten tant els artistes del territori com les seves lletres perquè a vegades quan cantem una cançó en un escenari si és el primer cop que l'escoltem La sentim poc, deixem que faci un joc de paraules, perquè si és el primer cop que l'escoltem potser ens perdem alguna paraula. Per tant, abans de cada cançó ja girem algun fragment de la seva lletra i després s'interpretarà la cançó per facilitar que tothom la pugui entendre, que tothom la pugui compartir. És el que anàvem a dir, també. Aquest m'agrada setena temporada, setena demostració que realment una cultura inclusiva és possible. Exacte. Nosaltres, el que et deia, espai d'acollida d'artistes del territori i també de totes les persones que vulguin venir. Per tant, estem en un espai accessible, que compreix el codi d'accessibilitat, però també en un espai on estem preparades per tirar endavant dinàmiques inclusives. És a dir, que totes les persones es puguin relacionar entre elles, que tothom estigui igualment valorada i que en aquesta relació hi hagi un enriquiment mutu. Per tant, que ho sapigueu que si algú vol venir abans del concert, des de dos quarts de sis, estem allà fent una mica de Sheffleys. Durant el concert, qui vulgui serà convidat a fer algun coro, algun aplaudiment, perquè sempre els artistes conviden a aquesta participació. Després del concert, en aquest cas, hi ha un microobert que ve en el Zumbugui, ve en Toni Torrico, i si algú vol pujar a l'escenari a compartir alguna cosa, doncs... doncs també podrà i com sempre gratis vull dir que al final el que diem 17 minuts caminen des del cul de la Lleona o amb autobús o amb girocleta s'arriba perfectament precisament aquest punt final d'aquesta setena edició que també, com la valores una miqueta en general, en concret aquesta home, jo si em permets la paraula estic flipant de com hem aconseguit després de set temporades de començar per exemple amb una Judit Jaquet i amb una Anna Rodrigó, l'alteranda que la Judit Jaquet al cap de 4 o 5 mesos de passar pel nostre cicle ha estat el cartell de les trenes per tant estem detectant i impulsant talent perquè fins abans de passar pel Cicle Magrada no havia tingut cap gran concert a la ciutat i l'Alteranda, l'Anna Rodrigo, va venir amb nosaltres a fer el seu espectacle en un format més senzill, més íntim perquè li vam proposar de donar-li valor a la paraula perquè ja fa una cosa molt eclèctica però té un punt de rap, té un punt de recitat i anava normalment amb uns instruments. Li vam convidar a venir, mira, a veure si pots venir només amb un guitarrista. I no sabem si a partir d'aquí jo ja ho tenia mig preparat, però des que va venir nosaltres també ha fet quatre o cinc bolos molt sonats pel territori en aquest format. Per tant, també som un espai on l'artista pot provar noves propostes dins del seu art, dins dels seus formats. Per tant, aquest espai d'acollida també és un espai obert a investigar la pròpia creació dels artistes. Per tant, volem ser un espai de... de creació i després posar en valor a qui ens escolti i a qui li agradi una mica la música que a Girona un espai en poder escoltar música en directe ben preparat amb un bon so, amb una bona llum accessible esclar i que sigui de persones que composen les seves pròpies cançons i que sigui gratuït malauradament no n'existeix cap més llavors ni que sigui per curiositat està bé conèixer aquestes coses i després si formeu part d'alguna entitat que sapigueu que també funcionem com a plataforma de punçar en contacte a entitats perquè l'espai de microobert a vegades hi posa alguna entitat i a un minut, dos minuts explicant una mica qui són, què fan ara per exemple estem parlant amb els amics de la gent gran perquè de cada temporada que ve puguin venir també persones grans que soles no poden venir preparar-nos per poder-les acollir i presentar també la seva entitat per poder animar la gent a fer voluntariat també. Demà, dissabte, 10 de maig, riuades de gent a Girona, esperem que també cap al centre cívic Ter, especialment a partir de dos quarts de set. Josep, moltíssimes gràcies, una abraçada i que vagi superbé demà. Una abraçada, bon temps de flors i que sapigueu que parir al Centre Svícter també hi ha alguna instal·lació que no tot està al centre. Visca la cultura als barris. Vinga, salut! I això no s'atura, perquè passen 5 minuts al punt de dos quarts de 12 del matí, seguim en directe als Quatre Rius, Girona FM avui divendres, i ho hem dit abans, temps de cinema, toca parlar de pel·lícules, per tant, connexió directa que arriba al mes número 15, Little Hollywood gironí allà al cinema trufó, Carles Ribas, bon dia i bona hora. és el Little Hollywood de Girona ara que hi pensava el Little Hollywood sí el 42 en el teatre el nou del teatre per això mateix en qualsevol cas Carles no sé si s'anima gaire tot això de les pel·lícules ara per aquests dies almenys a Girona vaja no sé pas si gaire gent anirà al cinema amb aquest temps de flors o sí també pot ser l'excusa Bé, de fet, hi ha moltes estrenes, però realment són pel·lícules molt petites. Venim dels Thunderbolt, que van treballar ara, com els nous llenadores, i els grans salles esperen ja amb pendeletes la nova divisió Impossible. Mentrestant, hi ha cosetes que per qui es vulgui refullar, sobretot la marea de flors que tancar-se una sala de cine. Què podrem triar-hi? Mira, són quatre cosetes, ràpides, ho farem. Quatre pel·lis, la majoria encara ens venen del Festival de Màlaga, el qual, com que cuiden tantes pel·lícules, sortes surten d'allà. Tenim una òpera prima, que es diu Enemigos, una pel·li de Mi amigos va aprendre una mica de... Com ho diríem d'aquí? Al barri Majeros, eh? Un barri conflictiu en el qual dos nois, des d'allà la infantesa, són enèmics sèrrius, i a banda de tot el que han de tirar endavant amb en el fons diríem que són un assetjat l'altre assetjador. Bé, hi ha un punt en la narració, en el relat, en què l'assetjat canvia una mica els bàndols. Llavors, a partir d'aquí, el fiuma ens porta cap a aquest nou rumbo. també a Màlaga una quinta portuguesa ah, sí sí? sí, dic, la vam comentar una miqueta el dimecres me'n recordo, el primer cafè ah, molt bé sí, molt per sobre doncs sí, sí, és una pel·li de la cineasta Valínia Prat en aquest cas sí que tenia un precedent una pel·li del 100 que es deia Vasil i aquí bé, tenim un duet actual molt interessant amb Manolo Solo i la Maria de Mereiros el tio portuguesa pel·lícula, que és aquesta relació entre aquests dos personatges. Ella és com l'estressa d'això, d'una gran masia de la quinta... I ell és el jardiner, el qual no es veiem del jardiner, perquè es va passar pel jardiner. I a partir d'aquí ens trobem, per una banda, la relació entre aquests dos personatges i també una mica el fet d'aquesta suplantació d'identitat que ens proposa el personatge masculí. La peli, en aquest cas, sí que se n'ha parlat molt bé amb va rebre molt bones crítiques i, per tant, sí que és un film que pot agradar força. Aquesta com a segona opció i encara ens en quedaran dues més. Continuar amb Senyor Espanyol, tercera tongada, en aquest cas, parlem d'una cineasta ja més veterana, Maria Ripoll, que ja va començar fa molts anys amb lluvia en els zapatos, o també recordem No culpes el Carme del que té a passar per Filipollas, el títol ja... Sí, el títol és una demostració d'intencions, sí? Sí. Una cineasta que ha jugat molt a la comèdia aquesta lleugera, però que de tant en tant es posa sèria. De fet, ja ho va fer fa uns anys amb rastres de sàndal, que era una pel·li homòfosa i interessant al voltat de l'erupció i del ser racisme que encara corre. I en aquest cas, el que fa és adaptar la novel·la homònima de... de novel·la Busquets, una novel·la que va tenir força èxit, la veritat, i que aquesta és la seva adaptació, i per qui no conec la novel·la, bé, és una novel·la bastant autobiogràfica, que ens explica un moment de la crisi total que va tenir l'autora i que es va deixar emportar per un desenfret absolut en tots els aspectes. A partir d'aquí hi ha un punt d'inflexió quan decideix anar cada que és a veure amb la seva mare. En aquest cas, el paper de Milena Busquets, perquè en el fons no deixa de ser, com dèiem la pròpia autora, qui parla dels seus fantasmes d'aquests passats, és Marina Salles, que és una actriu no d'aire coneguda, podria haver vist la sèrie aquesta amb Oriol Pla i Jo Addicto, i sí que hauria fet anys enrere d'aquestes dues pel·lis amb Mario Casas i Maria Valverde, que eren les adaptacions d'un fotxe aquest, i com a Otxa, perdó. 3 metres sobre el ciba i té que ho van a ser aquí 3 propostes de l'estat espanyol i a la quarta ens anem a França amb un dels grans actors francesos Daniel Atel que de tant en tant li ve molt de gust dirigir i aquest és el cas Presumció d'innocència és la nova pel·lícula que dirigeix, interpreta i fa el guió És un projecte totalment personal. Un Juan Palomo. Un Juan Palomo. Sí, sí, un Juan Palomo. I en aquest cas interpreta un advocat que decideix no acceptar més casos criminals d'un moment determinat perquè n'està fart, però apareix un personatge, un pare de família que l'acusa en debat a la seva dona. Doncs aquest pare de família que ell diu que és innocent, tothom diu que és culpable i el personatge de l'advocat que interpreta Daniel Teus serà el que donarà un bot de confiança per demostrar serà el que haurà d'encarregar-se de la innocència de l'acusat. Pel·lícula, els judicis, en boic hi ha algun giro de guió també al final, com no podia ser d'altra manera. Bé, una pel·li molt correcta i, com sempre, amb la niu del teu de garantir. Carles, t'ho he de preguntar perquè tot Girona em va plena. Clar, tothom em pregunta tot el dia quina és la pròxima filmoteca que treurà el trufó i jo ja no sé què dir. Doncs mira, m'acabes de treure el tema que anava a comentar ara mateix. Hombre, ja era hora, t'ho dic perquè la setmana passada vaig apretant el G per tots costats i em va dir, mira, no t'ho puc dir bàsicament perquè ni jo mateix ho sé. I vaig dir, ah, molt bé. Vaig dir perfecte, dic, què hem de fer? Bàsicament t'anava a parlar perquè això ja és imminent, ja és imminent. que encertem aquest nou cicle de la filmboteca i ens en anem amb la cineasta nord-americana Catherine Bigelow. Hombre! Personatge curiós, eh? Sí? Perquè pensareu, caram, cinema comercial o cinema trujó? Bé, Catherine Bigelow, no sé si podem considerar-ho una cineasta comercial. Sí que és cert que sempre s'ha mogut amb molts grans estudis, d'evacuar... també és coneguda, era coneguda la seva relació amb James Cameron, però dintre de la filmografia de Catherine Bigelow hi ha capes que s'escapen una mica, o sigui que van més cap a un senyor d'altural tot i que l'emvoltaig et pugui semblar força comercial. Un personatge molt polièdric en aquest sentit. Sí, sí, sí. És com se sol dir d'aquests cineastes que una mica torpadeixen la indústria, és a dir, és com un cavall de troiera, que ja fa més o menys el que vol, accepta certs rols i certs cànons per tal que han donat les seves pel·lícules, però sempre a les seves pel·lícules trobem cosetes de signa molt autoral. És difícil moure's en aquest món de taurons ni més ser dona, però ja se n'ha sortit realment bé. no té una filmografia molt extensa i, per tant, és aquest cicle que sempre fem entre manys i juny més petitó. En aquest cas, cinc títols, però, bueno, són cinc títols a la seva filmografia i per qui no conec que fem Biggerol, doncs anirà de fer-les per endinsar-se en el seu món. I comencem amb la, no és la seva primera pel·lícula, però sí que va ser la pel·lícula que la va catapultar A l'au de tot és la llaman boi. fer-vos d'atracaments amb màscares de precedents. En fi, un thriller absolutament brutal, molt ben construït. Pel·li de polis i adres molt ben construïda i que, com dèiem, va donar a Bigelow aquesta entrada per la porta gran gran del cinema de poligod. els altres títols, el farem desgranant també amb més detall cada setmana, però tenim dies estranyos, que realment és poder la peli més... com ve del títol més estrany de Catherine Bickleau. Terra Hostile, que és la que sí que la va també a fer entrar dintre del que és l'acadèmia, els premis, els òscars, La noche más oscura... La noche más oscura i Detroit. Ara. Que aquestes dues, sens dubte, sens dubte, sí que podríem dir que són els seus previs més, més personals. Com fi, cinema d'acció, el Tufó, que també es convenveu, no? Sí, home, sí, també està bé. També està bé. Per tots els públics. Per tant, us convidem ja a partir de dilluns amb la Javan Bodi a seguir aquest minicicle dedicat a Carles Ribas, des del nostre particular Little Hollywood de Girona. Moltíssimes gràcies. Fins aquí uns dies. Adéu. A tu i bones fos. Adéu. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. I això és un no parar. Ara hem sortit fa una estona cap al nostre Little Hollywood gironí. Ara tornem nosaltres cap al carrer Valmes número 15 de Girona, perquè acaba d'arribar des del nostre petit Little Italy. Charles Pintiado, com estàs? Molt bon dia, què tal? Molt bé, aquí estem. Temps de flors, eh? Temps de flors, qui ho anava a dir, eh? Carai, i plou. Bueno, plou, però per el que plou, plou poc. Sí, totalment. Això i que seguim també el minut a minut de les obres... Sí, no, m'ha quedat una mica... Tu ho has vist, no? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do la que tenim aquí davant avui. No, bueno, encara, prou bé, no? No se sent massa, el que sé que des d'aquí a peu de carrer veiem algunes allò, enfurismades dels veïns, això sí, eh? Sí, sí. Això millor no ho comentem perquè m'han dit que hi ha una educada a l'edifici i no vull problemes, jo. En qualsevol cas, Carles Pintiado, la gent de Girona Secretes. Anem a repassar. Molt per sobre, a temps de flors, ja s'hi heu comentat, però per passar una mica per sobre, ja sabeu, setentena edició de temps de flors, 146 muntatges florals en 114 espais. Important, hi ha nous espais emblemàtics que cobren les portes per primer cop, com Casa Carles, la Casa Sabater i la Farinera de Xidor. també és important que és una edició que també es podrà viure molt a les nits perquè comencen les nits de flors i música amb concerts i han recorregut nocturn pel passeig arqueològic i això perquè s'allarga fins a les 11 de la nit cada dia i els dissabtes fins a les 11 de la nit per poder anar a passejar també per la nit que esperem que no hi hagi tantíssima gent perfecte I si ens fixem ja més en concret què tenim d'agenda, tenim avui mateix, divendres a la tarda, dos quarts de set, podem anar a l'Hort, que fan un taller de creativitat de paper fet a mà amb l'Eina Bosch, o anar a dos quarts de vuit a l'estació Espai Jove, que és un conseller gratuït de Pau Brugada. Sempre és bona excusa passar per l'Hort i saludar la Chon. Exacte. El dissabte. El dissabte. Què tenim dissabte? Una festa de la que portem per l'any setmanes. Ah, doncs sí, mira. Arriben els 20 anys de l'orquestra Diversiones i no ho fan amb un simple concert senzill, sinó que han enliat una de bona. Perquè a partir de les 4 a la tarda, a la plaça Salvador Espriu, allà darrere del Mercat d'en Lló, tenim les actuacions de Mamipipa i faran una... A 3 quarts de 6 comença la rua amb els marrecs de sal. S'hi fan un pilar i comença una rua des d'allà, a la plaça Salvador Espriu, fins al Palau de Fires. En aquesta rua tindrem els Diables de Pere Botero, la Blanda del Rec, gegants Caixa de Trons i una xaranga Bufa Tramuntana. Tot això fins a arribar a les 7 a Palau de Fires, que és on es fa el gran concert. A les 7 tindrem Miquel del Roig, a les 8 i 10 DJ Dolce, a les 12 a l'Ewer. Exacte. I a partir de les 9, el propi concert de festa d'aniversari de l'Orquestra Diversiones. Corre mi. Sí, que des de demà, des de les 4 de la tarda fins que vulgueu, pràcticament, tenim diversiones. Jo que fa no sé quants anys que no celebro el meu aniversari, clar, aquests s'han tret aquí al barret. Home, és que 20 anys, una banda de versions com diversiones que... És que també van ser dels pionis, eh? Sí, però tu els veies al principi, deies. Bueno, sí, clar. el padre pelacanyes mira les canyes han crescut les canyes i estem enmig del riu Nil en qualsevol cas també torna al Sideral sí, al Sideral, ja sabeu, festa d'electrònica molt xula, van fer la primera d'aquesta temporada i al Castell de Cartellà tornen allà a un escenari molt xulo per tant jo us ho recomano Aviam el teu anglès. Aviam el teu anglès. Si torna a temps de flors, torna també el festival a capella, però aquí no estem jugant amb l'idioma, sinó que tenim el primer concert gratuit a la plaça d'independència d'aquest festival, que ja sabeu que és sense música de fons, a pelo, a veu, amb Heaven on Earth Gospel Choir. Uau! Brayton Gratis, eh? Gratis A les 6 de la tarda A la Passa d'Independència I després a les 10 de la nit Primer d'aquests concerts que comentàvem De les nits de flors i música I serà Saxo dèlic Amb en Robert de Palma, DJ i un company seu Que toquen el saxo i ho fan molt guai I serà als Jardins de Josep Terrés i Fontana Allà a Torre Gironella Tot això dissabte Saltem a diumenge Diumenge torna una d'aquestes jornades que són tan xules, que és que allà davant de l'església Sant Fèlix tenim l'actuació dels castells i actuen els marrecs de sal, juntament amb els cegals d'Osona, els xics de Granollers i els caporossos de Mataró. Tenim també a la tarda, a les 6, un altre consell gratuït del festival, la capela, a Plassa Independència, en aquest cas serà del cor In Crescendo amb el New Generation Choir. i després a les 8 a la plaça els jurats un altre concert gratuït per temps de flors que serà del duet Ariadna Ford i fins aquí per si us sembla poc fins aquí i també les coses com són tothom pendent del cel més que res perquè aquests dies bé haurem de veure també el tema de puixats i que es manté que no també mira jo te n'afegeixo una que l'hem comentat ara fa uns minuts i és que demà dissabte el centre Civic Ter acaba la setena temporada del m'agrada m'agrada molt m'agrada molt acaben i, vaja, si ells acaben la setena edició o temporada, si nosaltres acabem de comentar l'agenda, si nosaltres ja volem anar acabant, és cosa de la Nòvila. M'agrada molt, també, la música que posarem i, a més a més, en seguit, has de dir que li he fet un petit espoy. Sí, però perquè l'ha posat de fons, però molt de fons, eh? Sí, sí, sí. L'ha posat com molt de fons i jo estava així d'allò... Ostres! Jo crec que hauríeu de gravar aquests moments i gravar les nostres cares quan posa la cançó a l'Arnau i fer final de temporada un recopilatori de les cares... No estaria malament, eh? Això és... Amics i amigues, és cap de setmana i és temps per ballar. Bona nit. Doncs efectivament, eh? A Bici! Sick Bromance! Sona a Girona FM! Que si recordeu era amb nom de Timberg! Amb això si no entrem fort el cap de setmana ja podem plegar, eh? Jo t'he de dir, Arnau Vila, que l'has clavat perquè la setmana passada, no direm ni a quina hora ni a on, però jo anava en cotxe tan tranquil, era posc, i vaig dir, ostres, com es deia aquella cançó del tal, la vaig posar mitja hora en bucle. Sí, sí. Perquè a part és una cançó d'aquestes de dir, el cotxe, és que és bonica la cançó, preciosa. I també us diré que hi ha poques emisores de ràdio que aposten per aquest tipus de música del Remembre. Sí, sí. I anava a dir, en quin moment, en quin moment, això se'ns ha convertit en remebre. Ja, ja. Això ho callàvem de jo. Això, el 2000, mira, concretament va sortir el llançament d'aquest tema, aquest temazzo, el 17 d'octubre de 2010 a Holanda. I ara et demanaré sisplau, perquè és que em poso l'espell, el pell de punta. Jo t'ho dic, Arnau, mira que, de veritat, sempre, quan poses música tal, sempre és allò, ha, ha, ha, hòstia, que guai, aquesta tal. Per mi, de moment, del que portem de... Que no me'n recordo quan vam començar a fer això, no me'n recordo. Perquè va ser completament improvisada la sortida d'Arnau. I va dir, posa una cançó, mira el tio. Que queden 5 minuts i no sé què dir. I jo t'he de dir que és, per mi, dels dies que... O sigui, de les clavades més clavades que... O sigui, és top one. Era un top, era un top. Si l'has clavat, però sempre la claves. Però avui has agafat un martell així de gros. Sí, és veritat, això sí. Avui sí que hi ha alguna setmana que dic... No, no, no. Ara, aquesta secció... T'has coronat. Però ja et dic jo que si jo presento cançons han de ser com aquestes, eh? T'hauràs quedat a gust, Arnau Vila. T'hauràs quedat a gust. Bé, doncs, ara sí, amb moltíssimes ganes, simplement recordar-vos, per si no ho heu vist, per si no heu sentit que comença el temps de flors, aquí a la ciutat de Girona, el millor consell que us puc donar és que... Si sou d'aquí Girona, no hi aneu al cap de setmana, espereu-vos entre setmana. Jo hi vaig entre setmana. Matineu. Matineu molt. Jo us haig de dir que hi vaig entre setmana. Sí, jo també. Sí, a mi em fa patir la pluja. A mi em fa patir la pluja, perquè si plou durant el cap de setmana, llavors el dilluns ja no veu allà. No, jo demà a les 7 del matí... A les 7 del matí allà. A donar voltes. Vinga, tu, a les 7 del matí, a les 6 a Canària. Però les flors seran menofonoses, en el cas de pluja. Uf, no, això m'agrada molt. Però hi ha anys que comença molt pollant tot i arribes el divendres. No, perquè com no passarà? Perquè aquesta tarda es preveu en pluges. Com sempre diem, i em sembla que ens serveix per tancar el programa d'avui, que la pluja ens enganxi allà. I amb això ja ho tindríem. Fins dilluns a les 9. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.