29/04/2025

Ressaca de l’apagada elèctrica: causes tècniques, reclamacions de consum, impacte a empreses i solucions fotovoltaiques

Els 4 Rius

Resum executiu

• A l’endemà de la gran apagada del 28 d’abril, el programa repassa la fotografia completa de la crisi: del paper de la ràdio com a fil d’Ariadna informatiu, a les possibles causes tècniques del col·lapse, els drets de les persones consumidores i l’impacte real a les empreses tecnològiques.

• Missatge clau d’enginyeria: la incidència s’explica per desajustos en l’equilibri generació-demanda en un sistema en transició, amb autoconsum no detectat plenament per l’operador i manca de flexibilitat en la resposta. Caldrà ajustar algoritmes i augmentar reserves flexibles (cicles combinats, hidràulica, bateries i flexibilització de la demanda).

• Per a consumidors: l’OMIC recomana esperar el dictamen de la causa abans de reclamar, acreditar danys (tiquets, models d’aparells) i seguir el circuit: reclamar primer a l’empresa/asseguradora (amb prova i número d’incidència) i després, si cal, a Consum.

• Per a empreses TIC: SAI i generadors van sostenir servidors, però el coll d’ampolla va ser comunicacions (fibra i mòbil). La ressaca inclou equips afectats per caigudes/puntes de tensió, xarxes caigudes i suport intensiu a clients.

• Energia solar: només van operar les fotovoltaiques amb bateries i sistema de backup (microxarxa). Creix l’interès per bateries i autonomia, tot i el cost.

"Quan tot falla i falta, la ràdio."
"Forma part de la corba d’aprenentatge."
"Només funcionaven les fotovoltaiques que tinguessin bateries i backup."
"Primer de tot, esperar conèixer la causa."

Causes tècniques i estabilitat de la xarxa (amb Joan Vila)

Què va passar i per què

• El sistema està en transició energètica; l’episodi és part de la seva corba d’aprenentatge.

• Probable sobregeneració renovable respecte la demanda i fallada puntual (p. ex. interconnexió o demanda esperada) que va treure la xarxa fora de marges.

• L’operador podria no estar captant l’autoconsum domèstic en temps real: l’algoritme de previsió de demanda seria biaixat i cal actualitzar-lo.

Què no ajuda i què sí

• Les nuclears i bona part de les renovables són poc flexibles; no són l’eina de resposta immediata.

• Cal més flexibilitat: cicles combinats, més hidràulica, bateries, flexibilització de la demanda (incloent carregar cotxes elèctrics en depressions de demanda) i regulació de preus adequada per orquestrar-ho.

• Referent històric: apagada a Catalunya el 24/08/1993; cada incident s’ha d’incorporar als protocols per fer el sistema més robust.

Reclamacions i drets de les persones consumidores (OMIC)

• Primer pas: esperar la causa oficial per evitar reclamacions estèrils.

• Acreditar danys: tiquets de compra (producte fresc/congelat), dades d’electrodomèstics (marca, model, capacitat), informes tècnics si escau.

• Circuit de reclamació: - 1) Presentar reclamació a l’empresa (subministradora/telecos/asseguradora) per un mitjà amb prova (full, formulari web, correu o telèfon amb número d’incidència). - 2) Si en ≤ 1 mes no hi ha resposta satisfactòria, adreçar-se a Consum/OMIC (presencial o telemàtic).

• Empreses: fora de l’àmbit de Consum; via assegurança o judicial.

• Clau institucional: el marc que fixi el Govern (p. ex., força major vs. negligència) condicionarà indemnitzacions.

Impacte a empreses i operacions TIC

Continuïtat de negoci i colls d’ampolla

• SAI i generadors van sostenir CPD/servidors; el problema major va ser comunicacions (fibra i mòbil) i mobilitat del personal.

• Efectes de tensió irregular: equips malmesos, xarxes caigudes, dificultats d’accés a correus i softwares.

• Recomanacions: dimensionar SAIs (almenys 30–60’), estudiar generació d’emergència on sigui viable i plans de comunicació alternatius.

Casos de territori

• A Figueres, la meitat de la ciutat va tornar en 3–4 h; la resta, cap a quarts de tres. L’endemà, normalització general a la península segons l’operador.

Veu ciutadana i lectura econòmica

• Testimonis de desconnexió i rumors (abast europeu, ciberaatacs). El valor d’un transistor i piles va emergir de nou.

• Lectura econòmica: cal conèixer la causa per dimensionar costos i indemnitzacions; el marcatge legal (força major/negligència) serà decisiu.

Fotovoltaica: què va funcionar i cap on anem

• Les instal·lacions connectades a xarxa es desconnecten per seguretat (anti-islanding).

• Només van funcionar amb normalitat les fotovoltaiques amb bateries i sistema de backup/microxarxa.

• Tendència: fort augment de l’interès per bateries i autonomia; el cost és la barrera principal, però la resiliència guanya pes.

Altres titulars locals del butlletí

• 6 persones van passar la nit al Palau de Fires de Girona (refugi per la interrupció de trens).

• Hospitals de la RS Girona: funcionament amb generadors i recuperació escalonada (Olot/Campdevànol a les 14:00, Santa Caterina ~14:30, Blanes 15:10, Figueres 15:45, Trueta a partir de les 18:00).

• La UdG suspèn classes dimarts per la incertesa de sistemes, internet i mobilitat.

• Projecte d’aparcament sota l’estació de l’AVE (plaça Espanya): obres possibles 1r trimestre 2026.

• Girona Temps de Flors (70a ed.): 114 espais i 146 projectes; alguns tornen a incorporar aigua ornamental.

• Esports: el Girona femení celebra l’ascens a la quarta categoria (malgrat derrota 4–2 vs. Barça).

• El temps: jornada assolellada i estable, màximes de 23 °C.

Idees clau per al futur

• Ajustar algoritmes de demanda i integrar l’autoconsum estimat.

• Més flexibilitat: cicles combinats, hidràulica, bateries i gestió de la demanda.

• Protocols i comunicació: incorporar l’aprenentatge a procediments (com a l’aviació o nuclears).

• Resiliència domèstica i empresarial: kit d’emergència, transistor i piles, SAI i, si és viable, backup elèctric.

• Fotovoltaica + bateries per a llars/negocis que busquin autonomia i seguretat d’alimentació.

Marcadors

Darrers podcast