Magazine matinal de Girona FM amb editorial d’arrencada i tres blocs principals: una entrevista d’idees amb l’historiador Borja de Riquet sobre la memòria i identitat catalana, la secció COPLEF amb la Dra. Anna Vilanova sobre promoció de l’esport a l’espai públic amb perspectiva de gènere, i una conversa amb Núria Ripoll de Clubers Girona sobre el ressorgiment de l’escena electrònica i el seu 2n aniversari.
"La identitat és un procés històric... persisteix perquè sap adaptar-se a noves circumstàncies"
"No es pot viure de la nostàlgia; el present és millor però més complex"
• Identitat com a procés: suma de llengua, cultura, memòries compartides i conjuntures polítiques; moments d’avenç i d’afebliment.
• Nació sense estat: la catalanitat ha resistit ofensives i s’ha reconstruït sovint des de la societat civil quan les institucions públiques no l’avalen.
• Canvi demogràfic recent: arribada d’uns 2 milions de nous catalans (molts llatinoamericans) reobre debats sobre llengua i arrelament en un marc de multiculturalitat.
• Polítiques i educació: l’escola i la difusió de la cultura/història en català són eixos identitaris; cal que siguin assumits com a propis.
• Comparatives històriques: el cas francès (Pierre Nora) té l’aval d’un estat fort; a Catalunya, després de 1714, l’intent homogeneïtzador espanyol genera reaccions (Renaixença, catalanisme).
• Referents simbòlics: Montserrat, Els Segadors, Mossèn Cinto; pràctiques i sociabilitat (cors de Clavé, excursionisme, castellers, Patum), el Barça i figures com Cruyff/Cobala/Messi com a símbols d’acollida i arrelament.
• Memòries divergents: carlins vs liberals, clericals vs anticlericals, amos vs pagesos, empresaris vs treballadors; la identitat integra conflictes i pluralitat.
• Globalització i tecnologia: canvis accelerats (mòbil, ordinador) exigeixen adaptació ràpida; els propers 20 anys seran encara més intensos.
• Futur i governança: cal previsió a mig/llarg termini i lideratge de la societat civil; pressionar institucions per polítiques consistents. Exemples d’inclusió: castellers com a espai de llengua comuna (català) i igualtat.
• Assumir el passat sense petrificar-lo, viure el present i pensar el futur: la identitat catalana viu si s’adapta i si es construeix col·lectivament amb valors compartits.
• Formació (FMC + INEF Barcelona) per dissenyar i implementar projectes de promoció de l’esport a l’espai públic amb perspectiva de gènere.
• Primera jornada: diagnosi; segona: aplicació amb arquitectes i disseny.
• Posar-se les “ulleres liles”: identificar diferències d’ús/percepció i desigualtats. Si n’hi ha, transformar l’espai per eliminar barreres.
• Exemple carril bici (UV): les dones l’usen si és cèntric, senyalitzat i il·luminat; ampliar aquestes condicions redueix el biaix.
• Exemple patis escolars: la pista central de futbol pot excloure; alternatives de disseny (porteries, usos diversos, descentralització) redistribueixen oportunitats.
• Interseccionalitat: “dones” és un ventall (edat, religió, llengua, orientació...); cal adaptar espais a necessitats reals (p. ex., zones per a tercer temps i convivència).
• Sinergies institucionals: esports, feminismes, drets socials, educació i salut han de coordinar-se.
• Objectiu final: benestar i salut per a tothom; espais més verds, pròxims i segurs milloren l’ús per nois i noies.
• Data i lloc: dissabte 12 d’abril, des de les 00:00, a la Sala del Cel (La Paca, Pedret). Caràcter tecno i artistes locals de llarga trajectòria.
• Line-up: DJ Telàstica, Albert Gallegos (Nain Seventú), Ferran Valls (Montrolif), Loizen i Jesús López (residents).
• Convidat especial: Gallom (Perpinyà), impulsor de la botiga de vinils Vinilotec i de l’escola de producció Estudiotec als 90.
• Clubers Girona: projecte independent de comunicació cultural (IG, WhatsApp, web) que alimenta una comunitat de ~3.000 persones.
• Missió: ressorgir i preservar la memòria del clubbing gironí (Sala del Cel, Redding, Blau; doc. 972; expo Infralocus), i connectar escena local.
• Tendència: onada postpandèmia i retorn de públic històric a les pistes.
• Crides: combatre estigmes sobre el tecno (“música alliberadora i per a tothom”) i demanar més suport institucional per consolidar Girona com a referent.
• To primaveral i ànim col·lectiu abans de Setmana Santa i Sant Jordi; reconeixement d’un context complex, però crida a l’alegria i a l’acció dels “actors”.
• Identitat catalana: viva, plural i en transformació; es consolida si educació, polítiques i societat civil alineen valors i pràctiques inclusives.
• Espai públic i gènere: disseny conscient i interseccional multiplica l’ús i el benestar.
• Escena tecno gironina: memòria, comunitat i talent local reempenyen el clubbing amb mirada de futur.