Fires de Girona 2025: cercaviles, història i teca

I és divendres 24 d'octubre de 2025. Dos quarts de set de la tarda. Serà que no ho hem repetit vegades aquests dies i no és per menys. No trobo millor escenari per riure una estona tots junts amb tots els protagonistes que hem pogut enredar. No sé ben bé per què, però ens hem acostumat a enfilar-nos a algun lloc. Bona tarda des del segon pis de l'Ajuntament de Girona, bona tarda des de la plaça del Vi, benvinguts i benvingudes al pregó de fires i festes de Sant Narcís 2025. A punt per donar el tret de sortida als dies grans de Girona, a punt per tornar també a fires i a punt per tornar cap a barraques. I si em permeteu, a punt per començar els dies més bonics d'aquesta la nostra petita i preciosa Girona. I com tota la vida, sol, camines més ràpid. Però acompanyat arribes més lluny. I res de tot això es podria fer sense el banyoli més ginorí que tenim. Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Bona tarda. Molt bona tarda, podríem dir gairebé bona tarda, eh? Molt bona tarda a totes i a tots i molt bona festa major. I vaja, si seguit sempre estem penjats aquí a l'Ajuntament. Però escolta'm, no sé, jo des de la meva posició no veig gaire la plaça d'Albí. No sé si comença a veure-hi allò xup-xup. Home, si tant sí a xup-xup, perquè estic veient a la Montserrat Joventenca, l'estic soledant allà. Ja la tenim aquí? Ja la tenim aquí baix. La gran Montserrat, avui la tindrem amb nosaltres. I en qualsevol cas, nosaltres, vaja, tot a punt per aquest fregó de fires, nosaltres tot a punt per començar, com he dit, probablement els dies més bonics de l'any. No sé si tens alguna candidatura que pugui oposar-se a això, Arnau Vila. Home, la veritat és que... Però si val Sant Martí, ja. No, ja l'hem viscuda, ja l'hem viscuda. M'ho poses molt difícil, però vaja, avui sí que jo tinc moltes ganes de veure el galliner que ens han preparat, finalment, eh? El galliner. A veure... Home, clar, i tant, que són els pregoners d'aquest 2025. Aviam, amb què ens sorprenen? Jo crec que, vaja, vull dir, és evident que alguna cosa de teatre faran. Perquè, si no, malament rai. Sí, sí, ens van comentar que un prego només sol no el faran. Per tant, doncs, estarem a l'expectativa aquest de vespre d'aquest divendres, d'aquest divendres 24, des de la plaça del Vi, per començar aquestes filles i festes de 36. Escolta'm una cosa, Arnau Vila, ara què? Vull dir, t'ho dic perquè aquests dies passaràs per aquí, eh? Avui ja sabem que no, però ja sabem que passaràs per aquí aquests dies. Per aquí, per aquí, on? Home, per fires, per arraques, la fira del dibuix que fan aquí baix. Sí que és veritat. De les voltes. Home, la diada castellera també, aquí davant mateix. Aquí davant, no? Escolta'm, tenim uns marrecs de sal, tenim uns esparxats de l'estany, tenim unes colles, que escolta'm, a veure què ens faran aquí dalt, eh? Home, t'ho dic perquè podria ser... Mira, mira, és més, jo crec que faran un castell tan alt que podries baixar tu amb l'enxineta, podries baixar tots dos junts cap avall. Imagina't, seria el que ens faltaria. Fantàstic, això. En qualsevol cas, nosaltres anem a fer un repàs de tot el que tindrem avui. Vaja, tindrem moltíssims protagonistes, tindrem moltíssima gent. amb nosaltres, ja et dic, hem enredat, mira, és que els estic comptant ara, com aquell qui diu, però 7, 8, 9 o 10 persones que aniran passant amb nosaltres al llarg de tota aquesta tarda, parlarem del cartell de Fires, parlarem també de què teníem abans de Sant Narcís, com aquell qui diu, perquè no es deia Sant Narcís o no era en homenatge a Sant Narcís. Vull dir, ho teníem en d'altres circumstàncies. I també, per exemple, parlarem de sardanes, parlarem de les fires en primera persona amb el bo del Jordi del Pal. Però no et trobes a faltar ningú? Home, i tant! Deixa'm acabar això molt ràpid. Ateneu 24 de juny. També passaran per aquí per parlar de receptes i acabarem amb barraques. I evidentment que trobo a faltar algú perquè em sembla que ja està donant voltes per Girona i és ni més ni menys que ja ho hem dit que per arribar més lluny sols no podíem. Pau Villafanya, bona tarda i bona hora. Bona tarda, Saïd. Com anem? Com estem des de la plaça del Vi? T'he de dir que és el millor balcó que ens han donat fins ara, de llarg. Ara ho veuràs d'aquí una estona, però escolta, el que sí que volem saber és on ets tu. Doncs bueno, mira, jo ara mateix soc a la plaça Catalunya, que és el lloc de reunió de les quatre cercaviles que estan ara mateix en marxa a la ciutat de Girona. N'hi ha una, que és la que he pogut seguir de més a prop, que ja està pràcticament aquí a tocar, que és la cercavida amb la falera gironina, que ha començat a la plaça Miquel Santaló, ha passat per Joan Maragall i ara, res, està aquí ja a l'encreuament amb la plaça Josep Pla, per tant, a tocar. de les portes de plaça Catalunya i, per tant, segurament serà la cercavila que haurà d'esperar a les altres tres que, recordem, hi ha una que surt de Vista Alegre, que va amb la Mola Bava i la Girona Marcinban, hi ha una altra que sortia des de la plaça 1 d'octubre amb els gegants de Santa Eugènia de Ter i una altra que sortia de la plaça Independència i porta en aquest cas els gegants amb l'esquerra d'alter i la caixa de trons. Per tant, veurem com és aquesta reunió. De moment he pogut seguir aquesta primera cercavila que us comentàvem, la Bruixa, amb els quatre gegants, amb en Carlemany, l'Anna Gironella, també amb Fèlix i l'Àngels, amb uns quants capgrossos. Per tant, això sí, us he de dir que aquesta que he pogut seguir hi ha molta gent, O sigui, a mi m'ha sorprès fins i tot la quantitat de gent que seguia la cercavila. Òbviament, molts infants, molts nens i nenes que s'ho passaven d'allò més bé, amb la bruixa, que els espantava una mica amb l'escombra, que intentaven jugar una mica fet i amagar. I ara, doncs, mica en mica la gent va arribant. Veig també la que comença a venir de Vista Alegre, que dèiem abans la Mulabau i la Girona Marcin van tots al fons. que comença a aparèixer i tot això amb moltes ganes de festa, amb molt públic familiar de moment, que té ganes de començar aquestes fires de Girona i d'anar cap a direcció de pla Salvia, on esteu vosaltres, i esperem que ens acolliu bé. Pau, deixa'm fer-te una última pregunta. Són els dies més bonics de la ciutat de Girona? Aquesta pregunta la vas fer ja l'any passat unes quantes vegades, recordo. Doncs imagina't que estem començant el programa. I home, és veritat que sí, és un dels dies marcats a la ciutat de Girona, això és seguríssim, com són les festes de la ciutat, no només de la ciutat, sinó que ja sabem que són les festes una mica de la comarca, que ve molta gent de fora i, per tant, són dies macos, dies també de cultura popular, perquè és veritat que tenim, més enllà d'això, doncs bueno, Nadal, temps de flors i molts esdeveniments al llarg de l'any, però home, les festes de la ciutat sempre és un moment especial i més quan veus això, els gegants, els més petits, que la cara d'il·lusió que puguin tenir jo crec que no és comparable a altres esdeveniments i a partir d'aquí, doncs home, dies grans i el dia del pregó doncs què dir, a la plaça del Vi que estarà segurament plena de gom a gom, i a partir d'aquí a gaudir d'aquests dies que passen volant després i ja no te'n recordes, per tant a gaudir d'aquests moments i tothom a les fises de Girona. Pau, no seré pas jo qui t'entretingui, que t'uneixis també a la Cercavila i, no sé, vull dir, munta la Cercavila de Girona FM cap aquí, t'ho dic perquè et necessitarem d'aquí una bona estona. Perfecte, doncs ja en tindreu per aquí, per la plaça del Vi. Aniré ja encaminant, perquè ja us dic, amb la quantitat de gent que hi ha i que ja va agafant lloc, no sé si hi cabrà alguna enxova més a la plaça del Vi. Per tant, prepareu-vos perquè la cosa ve moguda avui. Complicat això. Vinga, Pau, fins ara. Fins ara. Doncs en Pau, que ja el tenim venint cap aquí, Arnau Vila. M'han donat uns les ganes de festa, encara més, eh? Escolta, amb aquesta cercavila que s'acosta cap a la plaça del Vi, l'esperarem a veure què ens pots explicar i a veure, sensacions també a peu de carrer, què ens diu la gent, no? Ja ens ho diran, escolta, tu vés seguint el ple, ai, el ple, el pregoci de casa allà per la pantalla. Sí. Nosaltres mentrestant, doncs vaja, obrim, ara sí una miqueta més en contingut, amb coses que han anat passant una miqueta en la prèvia de Totplegat, i és que em sembla que, vaja, vull dir, hi ha una imatge que s'està repetint moltíssim aquests dies a la ciutat de Girona, que és el cartell, precisament, que hem tingut de fires, i tenim a la seva autora, a la seva artista, la Clara Oliveres, a qui ja aprofito per donar-li la benvinguda i agrair-li moltíssim que ens acompanyi aquí en aquest segon pis de l'Ajuntament de Girona. Clara, bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies a vosaltres. No, només faltaria, no sé si havies pujat mai aquí, vull dir, t'ho dic perquè crec que només han vingut els d'urbanisme. No, no havia pujat mai fins aquí, no, no. Escolta, vaja, vull dir, encàrrec del cartell, no sé, en el moment en què tens sobre la taula fer-lo, què vas plantejar? me va arribar a finals de primavera l'encàrrec i vaig començar a donar voltes i vaig pensar les primeres idees que tenia de les fires vaig tenir diverses idees però les primeres memòries que tenia de les fires era el dinar a casa els avis que feien per Sant Narcís i llavors que ens donaven quatre dinerons per anar-nos a firar i per anar a fires i bueno i les ganes d'anar als cavallitos, dels pescanes, del tren de la bruixa, tot això de la infància, estic parlant. Després de l'adolescència és una altra història. Completament. I aquesta primera idea és la que vaig voler plasmar quan vaig fer el cartell. A partir d'aquí... Una cosa és concebre'l, l'altra és fer-lo. Sí, sí. A veure, la meva idea era fer una taula parada, però necessitava un format horitzontal, no vertical, llavors vaig decidir... El primer que vaig fer va ser el pastís, perquè em vaig recordar de les postres que hi havia, que eren safates de reposteria de tots colors i formes, i volia fer alguna cosa com, bueno, l'idea d'un postre, no? I em va venir l'idea aquesta i vaig fer... El pastís. Què representa per un artista veure tot Girona ple de la seva obra? Ui, em fa molta il·lusió. Estic molt contenta, sí, és un honor. La veig penjada pels fanals, la veig a les parades del bus, la veig pels programes, no sé, m'agrada molt. Entenc que al final... Jo crec que potser són, no sé si les fires més especials que viuràs, en aquest sentit. Doncs potser sí, sí, perquè clar, mai havia fet, sí que havia fet algun altre cartell per temps de flors o altres, però com aquestes, que a més molta gent, bueno, me diu que li agrada o que està contenta i bueno, jo també, clar. Com va anar el dia de la presentació, per cert? Bé, bé, vaig portar els elements, perquè a vegades hi havia gent que em preguntava si era fet per intel·ligència artificial. Què dius ara, sí o no? Sí, i dic, no, no, tot això és manual, són coses que he anat replegant. És que ara has d'entendre que tothom malpensa d'absolutament tot, de si això ho ha fet una intel·ligència artificial o no. Clar, és que es poden fer tantes coses. De fet, ho vaig passar, per veure si m'ho podia millorar, però no, m'ho empitjorava. O sigui, el pastís, en comptes de fer-me les onades de l'escut de Girona, me les posava rectes. La mosca me la treia perquè es devia pensar que m'hi havia anat mentre es tirava la foto. I, bueno, vull dir que no, que no, que no. Bueno, al final, escolta, reivindiquem una vegada més que sí, que aquestes coses de la intel·ligència artificial funcionen, però que hi ha una part artística i creativa que per alguna cosa hi són els artistes, no? I tant, i tant que sí. Escolta'm una cosa, ara mateix, projectes que tinguis en marxa, que puguem comentar més enllà del cartell de fires, no sé si val dir-me que també el fas l'any que ve. No, no, no. A veure, ara estic preparant, bueno, començo, perquè serà el març, o sigui, encara tinc temps, una exposició per la Fundació Balbi. Ah, molt bé! Sí, sí, sí. Ah, molt bé. Mira, tot just ahir vaig anar-hi a saludar. Ens pots dir de què anirà, més o menys, de temàtica? Així ja aprofitem la benentesa. Doncs mira, serà una mica, com que és bastant gran, em fa gràcia posar-hi coses sobre la meva trajectòria. Posaré obres que he fet fa temps i obres que he fet més recentment. I també, ara es pot veure que vaig participar en Bàriga Barres, aquí als Jardins de la Jueva, que és cap a la Torre Gironella, un vestit que vaig fer fet de fulles d'alzina, perquè anava sobre el suro, l'alzina surera. Clar, és una exposició de maduresa, que me'n recordo que em deia la Magui, que serveix potser també per fer una miqueta d'ordre de tot el que ha passat durant tants i tants anys. Sí, sí, sí, i que, bueno, com que tinc peces que els haig d'anar buscant, però hi ha més o menys a casa dels meus pares, a casa dels sogres i tot, doncs mira, bueno, sí, serà com una revisió. Tu ets gaire d'anar a fires i barraques o què? Sí, sí, sí, i tant. No sé, tens alguna barraca predilecta? Bé, altres anys m'havia tocat el meu home, sobretot, i jo no hi anava tant, barraques perquè estàvem pel hòquei del meu fill. Ah, clar, on juga el teu fill? Bé, ara està al Tordera, però fins ara havia estat, primer havia estat al Giac i després havia estat al Girona, fins l'any passat. I, bé, teníem la barraca. Tocarà anar-hi, no? Esclar. I s'ha de fer gas, tu, eh, amb aquestes coses, que aquesta gent, vull dir, són tot entitats que al final s'ho porten per les seves equitats. Sí, i tant, i tant que sí. En qualsevol cas, doncs mira, tothom que ens hagi escoltat ja sap que si troba el cartell de fires per allà, la seva autora és la Clara Oliveres. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres i escolta, que vagi molt i molt bé aquest pregó de fires i aquestes festes. Gràcies a vosaltres. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Aquest dissabte 25 d'octubre, vine a gaudir de les fires de Sant Narcís de Girona i passa a visitar-nos. T'esperem. Generalitat de Catalunya. Més informació a gent.cat barra gironès. El govern de tothom. I punt de tres quarts de set, anava a dir del matí, però no, de la tarda, el dia del pregó de fires i festes de Sant Narcís 2025. Seguim aquí al balcó, aviam si anava a dir fent de Julieta, a veure si apareix en Romeu per aquí, però hi ha moltíssima gent, però ja comença a haver-hi gent, d'aquí una estona una miqueta més. I nosaltres, doncs, des d'aquí dalt hem vist una cara familiar, coneguda, estimada fins i tot, que és ni més ni menys que el Lluís Esteve Casellas, Le Casellas, que jo li dic... persona que més mana de l'Arxiu Municipal de Girona. Bona tarda i bona hora. Doncs bona tarda. Ara, la cara, no ho sé, el que desmeva vista és la calva, no? Des d'aquesta alçada. Hòstia, quina mala sang que hi ha. Catxindena. Surt que estem per fires i com aquell qui diu, mira que és maco, he estat a tots els balcons de l'Ajuntament, però des d'aquest no. És el que t'anava a dir, és que clar, fa molta gràcia això, perquè normalment la gent que sol venir aquí al balcó és gent que ni tan sols potser havia entrat al consistori. I a tu no t'hem hagut ni de baixar a buscar, t'ho dic, perquè tu segurament ja et deixes passar. No, a mi, bueno, porto aquí més que quan se vol, eh? Em sembla que ja soc dels vells. Sí? Sí, m'han de deixar passar. Però no me posen catifa vermella encara. Encara no. Home, ara que vinc per la ràdio sí, no? Home. Però no, no. No, ja ho veus. Escolta, jo et diré una cosa. Està prou ben muntat aquest any respecte d'altres anys que hauries d'haver vist. Aquí fèiem ioga. Sí, perquè hi havia una cosa, que no puc dir exactament què és, que l'estàs veient tu aquí davant nostre. Sí. Llavors ens tocava fer ioga a tres persones en un balcó, la meitat de gros que aquest. Ah, d'acord, però això és per llançar alguna cosa a l'aire. Ho veurem després. Bueno, això dona alegria. Sí, home, i tant. El que passa és que tu ets un ranchi. No, un ranci no, però sí que és veritat que ara deies això de l'edat, i jo sempre ho dic, que no ets pas tan gran, i menys en comparació de quatre personatges que tenim il·lustrats en forma d'escultura, just a sobre de les voltes aquestes que tenim davant de l'edifici del consistori, Ho dic perquè, vaja, vull dir, em sembla que deuen estar una mica emprenyats també avui, aquests quatre. Aquests quatre, amb tot el respecte, són els quatre sants màrtirs de Girona. És a dir, jo no parlaria malament d'ells perquè tenen més d'un motiu per estar emprenyats. D'entrada que el comentari teu se l'agafaran malament. L'altre és que aquests quatre santmàrtirs, bueno, els van martiritzar, això primer. No, clar. Bé, jo ja estic condemnat a l'infern des de fa força temps. De fet, em tocarà anar a la zona VIP, segurament. Imagina't si m'he portat... A la zona VIP de l'infern. Però, vaja, jo crec que això té una intrahistòria, també, i és que, vaja, Sant Narcís... Realment, el que agafem com a patró d'aquestes festes de Girona no sempre ha estat així. Sant Narcís és un impostor. És un impostor. Tot això de la mosca ens han pres el pèl. No, el de les mosques és una altra mena d'impostura. Anem per ordre, perquè esclar, si hem de desmuntar tot, és a dir, aquí la qüestió es tracta de fires, festes, bàsicament fires, les fires abans s'organitzaven amb algun motiu, necessitaves com sempre un privilegi del rei, que el rei t'autoritzés, nosaltres depeníem del rei, però esclar, les fires eren un negoci. Llavors, això portava gent a comprar, a vendre, la gent venia de fora, era un pol d'atracció, però esclar, no pots fer només una fira comercial. Llavors, quedaven moltes estones mortes i de les fires venen les festes. Però esclar, el problema és que després has de trobar un sant. Sí, clar. Un sant, perquè les santes van venir després. Perquè l'església sempre vol posar-hi cullerada, també. Bueno, sí, sí, i tant. Però fixa-te que nosaltres anem de màrtir en màrtir, eh? Sí, també és veritat, això. Perquè Sant Narcís anava de màrtir. Teòricament té un desdoblement de personalitat perquè el Sant Narcís de Girona sembla ser que és un desdoblement del segle IX-X en relació al Sant Narcís de Jerusalem que també celebra pel 29 d'octubre i es veu que era ajudant o tenia alguna relació a veure aquest Sant Narcís de Jerusalem el van martiritzar també per no perdre tradició I després el que hi havia era el Sant Feliu de Girona, que aquest també el van martiritzar. I Sant Feliu era, per dir-ho d'alguna manera, el primer patró, després van venir d'altres, i entre d'altres aquests quatre sants màrtirs, i després, posteriorment, Sant Narcís. Però entremig, els sants màrtirs. Sants màrtirs, que m'he de mirar el paperet, perquè sempre m'en deixo alguns... però fixa't tenim Sant Germà de Girona Sant Just de Viladesens Sant Paulí de Sarrià i un altre que t'agradarà molt que es diu Sant Sissi de Sant Julià de Ramis i tots quatre eren Picapedrers Picapedrers? què els va passar? saps que hi ha una porta rufina una? una porta rufina aquí a Girona hòstia no sisplau, totes les persones que ens estan escoltant no l'hi tingueu en compte no cal que el despatxeu per això la porta Rufina està a la plaça Sant Domènec la plaça de les Àligues en Rufí era un patrici romà i era pagà i els quatre sants màrtirs eren cristians llavors Rufí els volia obligar a fer uns ídols pagans en pedra no en pagant pagans vol dir aliens a la religió no, cristians i ells s'hi van negar i a canvi Rufí els va emprenyar i els va martiritzar Fixa't com són les coses, perquè els martiritza i acaben sent els patrons del gremi de picapedrers, de fusters, de ballesters, de ballestes de carro, ballestes de construcció i paletes. I resulta que el Consell de la Ciutat, aquí on estem ara nosaltres, però un balcó més a baix, El 30 de juny de 1419 va acordar que es celebraria de manera perpètua la festa dels quatre sants màrtirs de Girona, com a fires. Esclar, tu imagina't ara, des de 1419, no sé les fires que van fer, però en el moment que després, al cap de 150 anys, em sembla que era, proclamen patró Sant Narcís... he buscat la història dels pregons és una altra història aquesta però com a mínim porten des del retorn a la democràcia escoltant el pregó dedicat a Sant Narcís i el seu cap deu estar bullint a part dels coloms que s'hi passegen i a part saps perquè em sap greu per aquests màrtirs perquè segur que encara eren més màrtirs perquè pel que has dit segur que eren autònoms també en aquell moment és molt probable és molt probable en aquell moment ser autònom volia dir ser lliure perquè la resta eren es claus com ha canviat la història que ara és al revés els autònoms pobres van amb una bola lligada a cada peu doncs així tenim aquests quatre Sant Martins aquí i llavors la història és que el Consell de la Ciutat en aquell moment el que decideix és aquesta celebració per poeta del Sant Màrtir per eterna memòria el bo del cas és que si ara baixéssim aquí baix per les escales perquè si saltem ens farem mal i preguntéssim a la gent qui són aquests senyors ningú se'n recordaria i més de la meitat ni ho han vist exacte I, en canvi, mira com és de trist que segurament, a part de tu, bona part dels gironins saben on té la porta Rufina. Llavors, esclar, l'única cosa que té de justícia poètica, és a dir, d'aquests pobres que estaven destinats a l'eternitat no se'n recorda ningú, però, a canvi, la porta Rufina del tal Rufí, que era un malvat, és una porta tancada, assegada, que no porta a lloc. Exacte. és l'única cosa positiva que això i a més és que el que sap greu és com pot ser que hagin anat canviant aquestes coses vull dir, ja et dic, Sant Narcís quan es va començar tu te'n recordes? sabia que em faries aquesta pregunta i no he tingut temps perquè ens ha caigut hem tingut un problema amb la fibra òptica de l'arxiu i no he tingut temps de mirar-t'ho no, cap problema Escolta, l'atzar... Ho sabia, però ho teníem a dintre del servei d'Efemèrides. Com que tu sabem que ets un client exíduo del nostre servei d'Efemèrides, entres a dintre... Ho dius de broma, eh? No, no, perquè ho fem el primer cafè de Girona FM i fem el repàs a l'atzar. efemèrides de l'arxiu municipal. No, perquè acabaràs fent la retransmissió a planta baixa, eh? Aquí la qüestió és que si entres allà a buscar Sant Narcís em sembla que l'advocació és de principis o mitjans del segle XVI. Vull dir que en aquest pobre jovent els hi va tocar els quatre santmàrtirs 150 anys, eh? No pas més. T'anava a dir, no sé si les barraques i les fires tindran el plaer de poder gaudir de la teva presència almenys una estona. Bueno, una estona segur que sí, perquè parco a l'altra banda a Fontejau i he de travessar les fires. Ah, clar. Sóc una víctima de les fires. No, no hi passaràs allò amb... No diré amb mirada innocent, poder, perquè aquesta ja l'hem perdut de fa temps, però... Home, saps què passa? Que amb l'edat hi ha un... de vanguarda... Mira, l'última... l'última vegada que hi vaig anar que tampoc fa tant és amb uns companys meus que practiquem practicàvem esport fa relativament poc i que tots són molt més joves que jo jugant a vòlei l'equip 4 rius precisament llavors quin és el problema? el problema és que se me'n van portar a sopar i després de sopar anem a les barraques jo no, no, perquè sabia el que passaria i quan estàs allà al mig de les barraques aquí et trobes Aquí. El jovent de casa. Home, pare, què fas aquí? No, no, tranquil, no. No he vingut a vigilar, no? No, no, és un problema. Lluís Esteve Casellas. Doncs molt bé. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i t'agraeixo moltíssim que ens acompanyis. No, i ara puc fer allò que sempre que me fa il·lusió? no és dedicar a ningú ara m'agradaria agafar el micro i llançar-lo pel balcó com fan els concerts m'ho deixes fer? ostres, això hauries de parlar amb la cúpula de Girona FM a més que no passa un minut com jo ho tinc malament tu de res, encantat de ser aquí, moltes gràcies escolta, que puguis gaudir de les fires sempre a la teva manera sempre ho deixo a la meva manera i en tot cas tu ja m'ho explicaràs vinga, apa, adéu Bona nit. I si estem escoltant sardanes de fons, com no podia ser d'altra manera, havíem de parlar probablement amb una de les veus més reconegudes de la sardana a nivell mundial. Perquè a Canadà segur que ningú coneix millor la sardana que Montserrat Joventany de la principal de Girona FM. Bona tarda i bona hora. No siguis exagerat. Bona tarda, Seït. Home, dona, vull dir, al final, no ens enganyem, el públic de la sardana és molt intel·ligent, que això normalment vol dir sinònim de reduït. Sí, normalment passa això. T'anava a dir, abans de començar tot això, saps que avui comencen barraques, no? Sí. Tu escoltes gaire l'Aliacali? Bueno, tinc més o menys idea que és un conjunt modern, però jo tiro més cap a sopa de cabra. Oi que sí? Mira, han dit ara que faran gira l'any que ve i aniràs o què? Estic al cas, ho miraré. Oi que sí? Els he seguit moltíssim. Saps què passa? Que quan els meus fills encara no tenien carnat de conduir, em vaig fer tips i tips de portar-los als concerts de sopa de cabra. Més que hi ha una certa amistat amb en Gerard i tal, i m'hi vaig enganxar. La Sara Soques tampoc l'escoltes pas, no? No, no, tampoc. Nosaltres aquí l'escoltem, per exemple, és a la Copla de l'Avisbal. que ja m'ho has dit, que em sembla que no tu perdràs pas, que ho tenim ara per fires. Home, la principal de l'abisbal és una icona cop l'oficial de la Generalitat de Catalunya. A més, des del 1987, que es va fer un homenatge a Ricard Viladesau al Teatre Municipal, llavors l'alcalde Joaquim Nadal va dir una frase que és com una profecia. Cada any, per Sant Narcís, l'abisbal a Girona. I des d'aleshores, 1987. Cada any l'abisbal ha sigut per fires a Girona al concert. I després hi ha més trets a destacar, i és que ara no recordo exactament si són 17 o 18 sardanes, que ha estrenat en Josep Casú i Serra, el pare Casú. Sí. dedicades en el concert, bé, a diferents personatges de Girona i festes de Girona, però que s'han estrenat en el concert de fires. I resulta que aquest any estrena una sardana que es dirà el concert de fires. Ah, mira. Tu hi aniràs, no? Home, tu què et sembla? Et anava a dir. Home, no m'ho perdo. Escolta, és que les fires a Narcís, vull dir, això són molt de folclore... Ja sé que Podero t'agrada a tu gaire, Folclore. No, jo més aviat diria cultura popular. Doncs escolta, dins d'aquesta cultura popular, d'aquest imaginari col·lectiu també, que de fet ja estem escoltant els cercaviles que s'acosten cap aquí, cap a la plaça del Vi... I Déu-n'hi-do la gent que hi ha, ja. Déu-n'hi-do. Al final, parlar de festa major és parlar de sardanes. Clar, evidentment. Escolta, i per això volíem demanar-te, Montserrat, quina sardana és la que hauríem d'escoltar ara per Fires de Sant Narcís i a Fires de Girona. Home, Girona en té moltíssimes. Encara no m'hi he dedicat, però penso fer-ho algun dia, de catalogar totes les sardanes dedicades a Girona. Més enllà del Girona Manamora i del Girona Aïmada n'hi ha moltes. N'hi ha dues que no es coneixen massa i que estan molt bé, que és les Fires de Girona. Una és de Lluís Durant, un home que va néixer a Massanes però que es va situar a Girona i va morir a Girona, i una altra és d'un figuerenc, tu que ets de l'Empordada, en Jaume Cristau, i totes dues porten el mateix nom, les Fires de Girona. Però jo m'inclino per la d'en Durant, me seguem. La d'en Durant? A d'en Durant. Bueno, doncs escolta, amb tots els respectes pel mestre Cassú també, vull dir que ja veurem com anirà. Si et sembla, escoltem o posem la sardana que ens recomana Montserrat Joventenys de la principal... Les Fires de Girona. Les Fires de Girona. Aquí, per ara... Escoltar-la tranquil·lament. I Montserrat, escolta, tu et quedes amb nosaltres, no aquí? I tant, i tant, i tant. Home, t'anava a dir. I tant. Quedem a mirar aquestes fires, aviam què és el que passa a la plaça del Vi. Montserrat Joventen, sempre un plaer. Gràcies per preocupar-te de la sardana. Gràcies. Música Fins demà! Bona nit. Fins demà! I nosaltres ja seguim aquí a la plaça del Vic on molt bé podeu escoltar perquè comença a omplir-se això. de gom a gom, comencem a tenir-hi també molt de xivarri de xerinola aquí a la plaça del Vi amb motiu d'aquestes fires i festes de la Sant Narcís 2025. Nosaltres hem deixat en Pau Villafanya, el nostre company, venint cap aquí i ara mateix no sé pas en quin punt es troba si és que ja ha arribat a la plaça del Vi o és que el Cercavila realment era llarg. Pau Villafanya! Bona tarda, Sait. Què? En quin punt et trobem ara mateix? Doncs, bueno, a l'entrada de la plaça del Vi, però m'he hagut d'allunyar una mica perquè les gralles i tota la gresca que hi ha just ara mateix a la plaça del Vi, per part de la cerca vila de Sant Eugeni de Ter, Doncs he dit, deixa'm allunyar-me una mica perquè si no no em sentiran. I ara mateix han presentat tota la imatgeria que tenen des de Santa Eugènia de Ter, amb el Capgrós i el Dimoni, que ara que estan fent valls a la plaça del Vi, i tot això a l'espera, com dèiem, mira, de la següent cercavila que s'incorporarà també, i amb sorpresa, perquè hi ha una nova serp, una serp de color rosa que podreu veure en breus, que entrarà a la plaça del Vi, i per tant, bueno... a partir d'aquí la imatgeria que mica en mica va entrant aquí a l'epicentre, diem-ne de la festa de Girona abans també però han començat a entrar han donat la benvinguda a tothom i això sí, mica en mica es va omplint de gom a gom i sobretot diria que l'esglaó és el lloc més preuat de la plaça del vi perquè tots els nens i nenes han agafat posicions ja una bona estona abans Això, i em sembla que els bars també, perquè porten plenes des de ben entrada de la tarda. No sé si ho has pogut veure, Pau. No sé si ho has pogut veure, Pau. No té sentit la majoria de la pregunta. T'anava a dir que els bars també estan ben plens, no? Ah, sí, sí, estic aquí al costat en aquest cas del Colmado, també he vist el vi, tapes i platillos, això sí, saps què passa? Que si estàs a un bar difícilment podràs veure res, perquè tothom està en peus a davant i aquí qui es despista una mica es queda sense veure els balls i la imatgeria, perquè òbviament la gent que vol veure en primera línia i també hi ha molts nens i nenes que, de manera molt llesta, pugen a les espatlles dels seus pares i mares per poder veure-ho tot. I mira, just ara es comença a preparar, en aquest cas, la cercavila de l'esquerra del Ter, amb, com dèiem, aquesta serp de color rosa, que tinc entesa que és nova i que porten nens i nenes... també per sota i la veureu entrar en breus a la plaça del Bí per tant la imatgeria que va creixent aquí a la ciutat de Girona d'aquí poc ja no podrem conèixer tots els noms perquè n'hi haurà moltíssims però és una bona notícia a més que els més petits la coneguin i s'involucrin en la creació d'aquesta imatgeria i cultura popular i si no em sentiu d'aquí poc és perquè aquí els tambors i les gralles que tinc al costat ja comencen a sonar Doncs escolta, Pau Villafanyes, si et sembla, d'aquí uns moments tornarem a connectar amb tu d'aquí una estoneta. De moment et deixem aviam com va respirar en aquesta plaça del vi. Si és que s'hi pots respirar, t'ho dic perquè està ben i ben plena de gent, com podem veure des d'aquí dalt. Però de moment, si et sembla, ve recollint cap a dintre perquè el que farem és veure què tenim a dintre el consistori d'aquí uns moments. I bé, doncs nosaltres continuem en directe des d'aquí dalt Arnau Vila i Elvira Com va de moment això? Home, de moment la nostra situació privilegiada i és veritat que de vegades en Pau ens costava una mica escoltar-lo a nosaltres perquè escolta'm, jo estic veient aquí des de la meva posició una plaça d'Obi fantàstica, plena de gom a gom i això és com ha de ser en aquestes fires i festes de Sant Narcís que estan a punt a punt a punt de començar Estan a punt de començar i nosaltres, vaja, volem fer una petita mirada enrere per després i anar directament cap al passat. Ho dic perquè m'acompanya amb nosaltres avui el Jordi Dalmau, que ni més ni menys ha estat el protagonista aquest any de les fires en primera persona en la seva tercera edició. Primer va ser, que em sembla que està bé recordar-ho també, el Narcís Comadira i també la Isabel Oliva, que la vam tenir fa dos i un any respectivament. I aprofito per donar la benvinguda al Jordi Dalmau. Bona tarda i bona hora. Bona tarda i moltes gràcies per convidar-me. Moltíssimes gràcies a vostè per acompanyar-nos. Ho dic perquè, vaja, vostè, si no m'equivoco, té 97 anys. Ara, en aquest moment, tinc 97. I si arribem a gener seran 98. I vostè em sembla que en té encara molta més energia que no pas tots nosaltres junts. D'això n'estic ben segur. Dic que vostè té més energia que tots nosaltres junts. Hi ha estones de totes, eh? En aquest moment d'eufòria i sentir aquesta plaça de vi, aquesta plaça del vi tan plena i tan eufòrica, doncs això fa goig, eh? Això... Anava a dir, Jordi, ara fa un parell de dies vam poder gaudir de la seva glosa, vam poder estar una estoneta amb vostè per escoltar aquestes fires en primera persona. Com va anar l'acte? Per mi esplèndid. Va ser... va ser una bona una bona ocasió quan a mi em van convidar per fer això doncs els vaig dir directament m'agrada molt i ho treballaré molt perquè quan fan un reconeixement d'aquests doncs t'agrada senzillament jo vaig treballar i el saló de plens feia molt de goig i quan ets a dalt i veus que tota aquella gent t'està escoltant et donen ànims i et donen alegria i et porta... Recordar les fires porta molts records, molts, perquè amb els anys hem vist tot el progrés, tot el creixement de les fires, que representa també el creixement de la ciutat. És a dir, ens hem de donar, ens hem de felicitar tots perquè hem arribat fins aquí. Jordi, com recordes aquelles fires? No sé si encara hi ha aquella olor a xurros, aquelles castanyes torrades, aquelles pomes... L'olor de xurros i castanyes torrades, això és el... això és el primer, diguem, que és... que és una olor eterna, i després s'hi ha anat afegint Nosaltres a la meva infància vàrem veure l'arribada d'aquest, encara en diguem el cutofluix, aquell sucre que el fan amb una màquina. L'hem vist arribar, aquella màquina, i la poma ensucrada. Queda com un símbol de fires, perquè de debò, de cutofluix, només en veig els dies de fires. No sé què passa, eh? Escolta'm una cosa, com recordes que eren les Fires Santes abans? És una cosa molt senzilla. A la plaça de Sant Agustí, i quan les Fires van començar a créixer, es van anar cap al passeig de Canalejas... allà hi havia uns gronxadors que eren unes barques per nens petits i per gent gran i el que pujava en aquelles barques que es gronxaven doncs per fer allò per fer el mató d'aquell temps la barca amb la teva empenta amb la teva embranzida havia d'anar a tocar la vela i llavors tocava una campaneta De manera que el que baixava de la barca, havent tocat la campaneta, era un heroi. I després les fires van començar a créixer cap allà davant de Correus, la Gran Via... Cada creixement és una època del creixement de Girona. En aquest sentit, quan van anar creixent, no sé quina ha estat l'última vegada que vostè ha pogut anar a fires. Bueno, el que es diu anar a fires, quan la mainada diu anar a fires, vol dir l'hamburguesa, muntanya russa, la Nòria, i quedar-s'hi hores. Quan nosaltres anàvem a fires, no era això. No, que era... Doncs era una mica de castanyes torrades, les inevitables d'enrevuelta, una màquina de tren, una petita parada de torrar castanyes, que era una màquina de tren, que s'hauria d'haver portat... S'hauria d'haver portat al museu aquella màquina d'enrevolta. I anar a fires era, doncs, anar als autojocs i poca cosa més. I no gaire més, carai. És que, quan ara veus... L'aire i tot el que passa a la zona de barraques és un altre món, eh? I per molts anys. I tant. I concretament a la zona de barraques... Els gironins hi podem fer una reflexió, perquè allà, a l'esplanada, allà mateix, hi havíem tingut, en una ruïna, el baluard de Bournonville, de l'èpoi del francès. Ja no l'heu vist, ja no l'heu conegut. No. Ja no l'heu conegut. No, aquest encara no. Millor, millor. Allò van a terra, eh? I allà, antigament, hi havien fet la firra del bestiar, del bestiar gros. bous, vaques, etc. Era un número ja tradicional, bueno, mitja vida, mitja vida hem vist allò. Carai. Era una zona, el baluart, un baluart de guerra. I ara jo dic que hem d'al·legrar-nos perquè allò ara és el baluart de la pau i de la trobada i la zona de barraques i el nom, molt es caien. La copa, la copa perquè hem de celebrar el canvi Jordi, com va anar la glosa l'altre dia per mi va anar estupendo perquè em van deixar dir el que jo t'explico ara i una mica més i a més a més l'Ajuntament té la gentilesa que aquest acte que fa un un gioní de molta edat doncs l'editen Sí, el llibret. T'ha agradat el llibret o què? El tens? Sí, me'l van donar l'altre dia. T'ha agradat a tu? És això. I aleshores, la part del públic, absolutament ple, jo he fet durant la meva vida algunes xerrades, però mai, mai, m'he tingut un ple com aquest dia. Clar. És que ara és un reconeixement. I allà hi havia tots els meus amics, la meva família, coneguts. Jo em trobava com en família. I encara ho comentava amb algú. Podem vaig allargar una mica massa, una mica més del temps que hi havia. Perquè jo veia que la gent seguia el relat. I llavors vas tirant. Jordi Dalmau, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estoneta. A vosaltres. I és vostè un exemple d'absolutament tot en aquesta vida. A vosaltres disposeu. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Aquest dissabte 25 d'octubre, vine a gaudir de les fires de Sant Narcís de Girona i passa a visitar-nos. T'esperem. Generalitat de Catalunya. Més informació a gent.cat barra gironès. El govern de tothom. Les notícies de Girona a Girona FM. Cada dia a les dues del migdia, Pau Villafanya informa de tot el que passa a la ciutat de Girona. El minut a minut del pols de la ciutat. L'informatiu de Girona FM amb Pau Villafanya. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Doncs nosaltres seguim en directe des de la plaça d'Albis, seguim en directe des de l'Ajuntament de Girona, seguim en directe en aquest programa especial del pregó de fires de Sant Narcís i vaja, com dèiem, hem fet un ampli repàs de moment Arnau Vila, Jordi Dalmau. Quin tros d'exemple d'home amb 97 anys? Això és un exemple de vida i, a més a més, cal remarcar les fires tan humils que teníem abans i ara també, però jo em quedo amb les castanyes que ens explicava, devien ser boníssimes i fantàstiques i potser es vivien d'una manera diferent, també. Jo et diré una cosa, si tenim aquí activitats, perquè sempre ho diem, que a Girona tenim moltíssimes activitats, sempre i a totes hores, no només tenim un plec d'activitats, sinó que n'hi ha en paral·lel. O sigui, no t'ho perdis, entrem en una tercera dimensió d'activitats aquí a Girona. Ho dic perquè avui parlarem per primera vegada amb la Taneu 24 de juny en veu de la seva presidenta, la Mariona Costa, qui ja aprofito... per donar la benvinguda, bon dia i bona hora, bona tarda, si és que estic amb el bon dia jo encara. O bona nit, que sí. Bona tarda, Mariona. Hola, bona tarda. Bé, primer de tot, presidenta, si no m'equivoco, de l'Ateneu, 24 de juny, i vaja, vull dir, en paral·lel a tot el que estem vivint aquí, vosaltres esteu acabant de muntar, si no m'equivoco, tot el que tindrem. Sí, bueno, primer també explicar una mica el que són les Fires Populars, que les Fires Populars van néixer l'any 99, aquest any farà 26 anys, i bueno, va néixer una mica a través de diverses entitats de la ciutat, amb l'objectiu d'acostar la Festa Major de Girona, les Fires en aquest cas, doncs en les entitats on fan activitats el dia a dia les diferents ateneus o associacions o... que formen part les Fires Populars. I també entenent el carrer com un espai de reivindicació. Clar, nosaltres en aquest sentit, al final hem de... Podeu parlar amb l'Oriol, sisplau? Estem en directe. Està per aquí, està per aquí. En qualsevol cas, el que et deia Mariona Dispensa, com et comentava... al final, en l'Ateneu, feu també una programació que va completament en paral·lel amb tot el que tenim, per entendre'ns, a nivell ciutat de Girona. Sí, el que passa que, per exemple, avui a les 9 del vespre, just quan acabi el pregó oficial, diguéssim, es fa el pregó popular de les Fires Populars, però engloba el que són les associacions que hi formen part. El que passa que sí que es fa l'Ateneu perquè sempre s'ha fet des del primer any, perquè nosaltres vam ser com una mica els promotors de les Fires Populars. Quin ha estat una miqueta l'objectiu d'aquestes Fires Populars, precisament? Al final és democratitzar una miqueta la programació que hi ha en paràleg? Sí, és com he dit abans, que l'objectiu era una mica... Sortir una mica de les fires institucionals i fer com, tampoc diria alternatives, perquè no són alternatives, simplement reivindicar una mica els espais, que no fos tota la copa, que fos una mica en els diferents ateneus i associacions on es fan les activitats que es fan durant la resta de l'any. Escolta, i més enllà d'això, avui, per exemple, amb què comencem? Avui començarem a les 9 amb el pregó popular de la coordinadora antimonàrquica de les comarques gironines. Aquest any hi ha hagut molt de ressò, s'han fet moltes accions en contra de la monarquia i aquest any els hi toca a ells. Això per començar avui? Això per començar avui. Però és que després tenim molta teca, eh? Sí, després a dos quarts de deu tenim un concert Dirtin Sunday i a les onze els 70s. Llavors, el dia 25 es fa l'Ateneu Salvador Acatà, que és una dels altres Ateneus que forma part de les Fires Populars, farà els seus concerts, que seran de les set de la tarda a la una de la matinada. amb Boc Buru, de Salsa Punk Orquestra i Raina DJ. Després, el diumenge 26, es farà un cor a Taneus, on hi participem les entitats, i aquest any començarà la Catales 12, anirà amb una xaranga la xaranga va càrrec de la es diu Rata Barberà de la coordinadora Carme Miquel que fa poc que s'està muntant aquí a Girona d'una a dues anirà a l'Ateneu 24 de juny i acabarà de dues a tres l'Ateneu al forn Mariona Ah, bueno, és que no he acabat. Bueno, després del divendres 31 a la Salvadora Catà tenim la Gisela Conta Contes i xocolatada infantil. I després el 13er Sant Pere Roc al forn. I llavors acabarem a l'1 de novembre amb Raisa. Doncs mira, ja ho tindríem tot. Escolta'm una cosa, Mariona, em permets, aprofito ara que et tinc aquí amb el compromís i tot, veniu un dia a l'estudi per explicar-nos tot el que feu a l'Ateneu. Ah, va bé, sí, sí, cap problema, cap problema. T'ho dic perquè com que ens acostem al pregó, podríem de seguir nosaltres en marxa i em sembla que tu de feina no te'n falta, eh, tampoc. No, no, no, és que porta molta feina, molta. Per això, per això. Doncs escolta, parlem de l'Ateneu 24 de juny més aviat que tant. Primer això i segons, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí dalt de l'Ajuntament amb motiu d'aquest pregó de Pires i també del pregó popular. Per què no dir-ho? Perfecte. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Eh! Eh! Eh! I camí del punt de dos quarts de vuit, ja del vespre, tot a punt pel pregó de fires per celebrar avui aquest tret de sortida, probablement els dies més bonics de l'any. I vaja, ja ho he dit abans, que més val fer les coses acompanyat i quina companyia. Salvador Garcia Arbós, bona tarda i bona hora. Hola, què tal? Bona tarda i bona hora. Primer de tot, i t'he d'agrair moltíssim que estiguis aquí amb nosaltres avui. No saps pas il·lusió que m'ha fet, eh? Sí? Hombre, m'estiu més venir aquesta hora que pas allà a les 10 del dematí, que està molt bé, però avui és el dia més important de l'any. Avui és el dia euros. Escolta, tu ets gaire d'anar a fires i barraques i tot plegat, o què? Un cop a l'any. Un cop a l'any. És avui, aquest cop? No, segurament serà demà. Anar a dir, perquè haurem d'avisar a Protecció Civil i... No, no, no, sí, ja els pots avisar, ja els pots avisar. De fet, ja porto tot allò, piu aquí, l'alarma... Salvador, jo t'ho he de preguntar, t'ho dic perquè al final festes, fires, cultura popular, inevitablement hem de parlar de gastronomia, inevitablement hem de parlar de teca i hem de parlar també de bon fer i bon menjar. Sí senyor. I em sembla que a Girona no se n'escapa pas d'això. No, ara et diré una cosa que et trencaré tots els esquemes. Per fires, entrepà de botifarra i cervesa. 100%. És el menjar de Filos. És el menjar típic d'aquí de Girona? No, perquè el que es menja més a Girona és l'entrepà i la cervesa. A casa, la gran celebració. Entremesos, canelons, rostit i sarsuela, un braç de gitano i sobretot panellets. És que t'anava a dir? És clar, i xuxo per esmorzar. Home, a més, és que els panellets al final, clar, és que entre pitos i flautes tenim aquí a tots sants. Exacte. Jo avui ja porto tastats panellets de quatre pastisseries. I què tal? Tots estan... Tothom manté el nivell. T'anava a dir, mira si estan bons que no ens han escoltat cap. Ja han volat tots. És veritat. És un dels errors que he fet. Carà, no, home, no. Error, diu. No, bueno, el que passa és que ara aquí sota ens en donaran. Ah, bueno, sí. Mira, ara que ho dius tens tota la raó del món. Perdó, jo també et volia dir, no sé si en aquest sentit tu cuines alguna cosa especial per aquests dies. Jo, jo, sí. Jo solo cuinar rostit. El rostit sempre el fem nosaltres. Els canelons, aquest any també els hem fet nosaltres. Però, esclar, pensa que fer canelons és una feina però de boig. Aleshores, què fem? Home, aquest any s'han fet i n'han fet a més a més de verdures, de bolets, de... Bueno, una bestiesa. Però pensa que des de l'any 80 fins ara... Cada any ha anat augmentant la producció de canelons, de carnisseries i empreses. És a dir, cada cop la gent cuina menys a casa. Hi ha empreses que fan 100.000 canelons aquests dies. Per tant, algú no em fa. Home, t'anava a dir. Hòstia, això ho esteu notant també, clar, és que ara has tocat un tema molt guai que és el de si ara encara s'està cuinant a casa o no, perquè tot aquest bagatge que a vegades nosaltres... No, tot aquest bagatge, dic, que abans es transmetia de pares a fills i filles i de fills i filles a nets... Sembla que és una cosa que ara amb aquest ritme tan salvatge l'estem perdent. Sí, senyor. El que passa que tots ara, més o menys, mantenim un, dos, tres plats a casa i els fem fantàstics. Hi ha molta gent que diu, jo et transmeto la sarsuela, a tu et transmeto el rostit, a tu et transmeto el fricandó... i a tu els canelons. Ara, fer canelons el problema és fer un rostit. Molt complex, però esclar és. El primer dia has de fer el rostit amb vedella, pollastre, porc, amb verdures. Ho has de deixar refredar. El segon dia ho has de trinxar i barrejar una beixamel. Deixar refredar. I el tercer dia ho has d'enrotllar. És molta i molta feina i hi ha d'haver molta gent a casa col·laborant fent això. I després els que col·laboren suposo que mengen també. Sí, aquí el drama és que estàs tres dies menjant i un quart d'hora menjant-te. Tres cuinant i un quart d'hora i és molt. Sort que la gent repeteix i després dura mitja hora, perquè si no... Escolta, quin és el record més maco que tens tu de fires i barraques d'aquí de Girona? Ostres, home, en tinc uns quants. Gastronòmicament o sense gastronòmicament? El que et surti. No, perquè alguns concerts, alguns concerts de barraques a la Copa han sigut espectaculars. i hi havia un moment quan la copa era la copa i ara d'allò, però no m'és igual, la copa era la copa és allà on hi ha la copa ja saps, te la he situada que fas una foto fantàstica de Sant Feliu i de la catedral no, però tant allà com a la copa aquests dies, cada any és una mena de dia de la marmota que surto o amb la Roser, amb la meva dona o surto amb els amics, amb dos amics del diari un dels quals és en Jordi Grau home i tant anem a fer el toc i escoltem un concert o un tros de concert, aquell entrepà i tot això, és un record, un remember, o sigui, un tournemi, un sant tournemi. Això és fantàstic perquè aquest dia de la marmota és una cosa molt i molt i molt xula i poder-ho anar fent val la pena. Per això, un dia o dos... s'ha d'anar a barraca, s'ha d'anar a la fira i has de sentir tot aquell ambient. I aquella olor de xurros, i aquella olor de pedofregides, i aquells nens cridant, i aquells nens disfrutant. Bé, i això que estem vivint aquí a la plaça, vull dir que això és fantàstic, això d'aquí a la plaça d'avui, aquests crits, és fantàstic. De fet, avui és el millor dia de fires, ja, ara. És el que t'anava a dir, no només de fires, tu t'atreviries a dir, Bedó, que això és, probablement aquests dies són els dies més bonics de l'any per a la ciutat de Girona i tant, són molt xulos això és una cosa que m'agrada molt ara que dius això els castells el diumenge al matí a l'hora del vermut Badó, t'he de deixar un momentet abans d'acomiadar-te t'ho dic perquè tenim el nostre company en Pau Villafanya t'ha passat per davant l'alcalde de Girona parlem uns instants amb Lluc Salelles Pau Villafanya, connectem amb tu un momentet Hola Saïd, doncs sí, estem aquí ara mateix al despatll d'alcaldia, quan queden res, breus instants per poder sentir aquest pregó de les Fires de Girona i volem parlar amb l'alcalde Lluc Salelles, que ens explica una mica... Bona tarda, alcalde. Què tal, bona tarda, com anem? A veure, li volia preguntar per començar, terceres Fires de Girona de Lluc Salelles com a alcalde, què en podem esperar d'aquestes Fires? Què li agradaria que fossin? Bé, jo crec que a poc a poc les fires es van consolidant. És una història molt llarga d'amor, jo diria en general, de la gent amb les fires. Cada any hi ha més activitats, més implicació. Ho veiem amb la Senca Vila d'Ara, que cada any hi ha més gegants, gegantons, i per tant jo crec que demostra que la cultura popular és viva. I a més a més jo diria que aquest any tenim un home que recuperem, que és l'embalat. Avui mateix m'he trobat molta gent gran que ens felicitava per haver tornat a recuperar l'embalat amb Miquel de Palol. i per en lloc que es construirà, pas endavant, cultura popular, embalat, i com podem esperar, doncs, molta gràcia i xerrinola, i sobretot aquest sentit de pertanyar i identitat d'una ciutat molt viva. Parlant de pertany a les Fires de Girona i de la participació que sempre li hem constat a vostè, no sé si tornarà a ser a les barraques, en aquest cas a la barraca del forn, si aquest any hi tornarà. I també li volia preguntar per la festa major dels Quatre Rius, perquè vostè és de la família Sarriera i la Gullana porta durant guanyant. Sí, jo com cada any, des que soc alcalde i des de fa molt, seguiré fent un torn a la barraca del forn. Penso que tinc previst fer-lo dijous. I Sarriera el primer any van perdre de molt, l'any passat, per una valoració del jurat una mica estranya, no?, en poder guanyar l'última prova i guanyar la competició i, per tant, jo crec que aquest any és el nostre. Aquest any guanyarem. Per l'últim, alcalde, m'agradaria preguntar-li una mica com li agradaria que se'm parlés de les Fires de Girona un cop hagin passat aquests 10 dies, un cop hagin succeït tots els adveniments, les activitats, els concerts, que suposo que a unes Fires de Girona, que només se'm parli d'alegria, no? Sí, jo crec que vull sortir una notícia, crec que les fires de Girona són les fires festes més ben valorades pels seus ciutadans de les quatre capitals de demarcació. Per tant, jo el que vull és que això continuï sent així, que quan acabin les fires la gent digui quines fires més ben parides, que bé que m'ho he passat. He trobat activitats que estava buscant i les he pogut fer amb família, amb els amics, sols. Jo crec que és l'únic que busquem aquestes fires i que res pugui entelar aquesta voluntat, com deia abans, de pertinença i d'identitat i de comunitat, que al final és el que és una festa major. Doncs gràcies, alcalde, per atendre Girona FM just abans del pregó de les Fires de Girona i res, que gaudeixi molt de les fires. Em dediu també tota la gent que ens està escoltant, molt bones fires i festa major. Doncs amb l'alcalde Salelles hem parlat en la prèvia d'aquest pregut de Pires que res, queda breus instants perquè puguem sentir i des de l'alcaldia doncs us tornem la connexió, companys. Doncs Pau Villafany, nosaltres ara que et recollim el testimoni, vés pujant cap aquí que ara et necessitarem, que hem de comentar la jugada tots junts quan acabem. Va, ja vaig pujant. Vinga, va, fins ara. Fins ara. Bedó, només et podia avançar l'alcalde, eh, si no ningú més. Home, i tant. El que estàvem dient abans, parlàvem dels bons records de Fires, parlàvem de tot això, no sé si avui hem dit que tocava o no tocava, avui. Avui aniràs cap a Fires a veure l'Ali Akali. No, no, demà, demà, demà, demà. Demà, fetus i la Lupi Band. Ara, ben gironí, eh? Sí, sí, home, i tant. Ben gironí. Home, intentarem alguna estona d'aquestes. El dia de Sant Narcís, xuxu i missa. I negroni. I aquests dies rostit, també, has dit que em faries? I rostit, i tant, i tant. I ja ens en portaràs una mica? Bé, això, si en sobre sí, un tàper. Si em permets ho diré amb majúscules, Salvador García Arbós. Moltíssimes gràcies per aquestes tonetes. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. És el més ben parit. Veus que lliga? És que fa rodolir tot, hòstia. Per molts anys. Els més menuts de la colla també tenen el seu moment amb el ball dels dragolins. Sempre alegres i juganers. Quina sort poder-los cavalcar. Ara passen 5 minuts del punt de dos quarts de buit, és que estem escoltant l'ambient de la plaça del vi... Bona nit. Tot darrere entra la plaça, el Beato Saura i la Bruixa de la Catedral. Deien la Bruixa de la Catedral, però no, soc jo. Encara seguim aquí, en directe. Saita Svall el que parla. A pocs minuts ja del pregó d'aquestes fires i festes de Sant Narcís 2025. Quedaran uns 20 minuts, aproximadament, i nosaltres no podíem marxar O no podíem millor dir-te escoltar el pregó que farà el galliner, perquè marxar encara ens queda una estona aquí, eh, Arnau Vila? Sí, sí, no, no, i a més a més, escoltant de fons la faràndula gironina, eh? Tu ja en tens prou? Només amb el so, pregunto? Sí, sí, també. Perquè la llum i color te la posarem després, no? Sí, vale, vale, vale. Bé, ja ho trobarem. Tu tira, tu tira. Tu tira, la frase més mítica d'aquesta emissora, o almenys quan jo hi soc. Tu tira, i ja veurem què passa. Hem parlat de música, però hem parlat amb sardanes, vull dir, com no podia ser d'altra manera, amb una de les veus més autoritzades que tenim a Catalunya i al món, com és Montserrat Joventeny. A partir d'aquí, no dic que hem parlat amb una de les veus més reconegudes a nivell mundial, de la Sardana, que és Montserrat Joventeny, que ens acompanya, però ara nosaltres volíem parlar de les barraques que tindrem aquí a Girona, volem parlar, ja que l'any passat vam parlar, per exemple, amb Calavento de l'escenari que teníem a la Copa, nosaltres avui volíem anar-nos-en cap al parc del migdia, perquè també hi tenim barraques i especialment amb accent molt gironí. Ho dic perquè Podem, o en aquest cas ens acompanya, El Lluís Figueres, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bona tarda i bona hora, Lluís. Bona tarda, què tal, com esteu? Jo no sé com m'ho faig, que últimament, sempre que et truco, és per pujar-nos a algun lloc. L'última vegada ha de ser a l'oficina de turisme d'aquí de Girona al Terrat i ara me vens aquí a Urbanisme. Bueno, li estem agafant gust, no? Això d'agafar escales i pujar cap a dalt per parlar una estona. És que tinc molt de trauma. Jo crec que tinc un complex de rockstar o alguna cosa que m'agrada posar-me en un escenari a mi també. Vols estar a dalt de tot sempre, no? Lluís, escolta'm una cosa. Digue'm. Divendres, 31 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, Parc del Migdia de Girona. Exacte. Lluís Figueres, Andadé Mons. Sí, sí, a dos quarts de vuit, el divendres vinent, el 31. I res, terem amb aquesta temporada que portem presentant el disc. i en aquest cas també amb dues curistes i alguna coseta més, algun convidat més tindrà. A mi això t'he de dir, vull dir, a mi m'agrada molt el format, t'ho dic perquè és un format de tarda, de barraques, és a dir, no sé si al final és diferent el que podem tenir a la copa, especialment per intentar treure un públic també, bueno, que va gaudir més del concert. Bueno, són dues coses diferents. Jo crec que a la Copa s'ha un cert tipus de música i d'actuació i al Parc del Migdia és diferent, és una altra història. Sí, i també dona oportunitat a vegades a coses com el nostre grup, que potser a la Copa no seria allò que la diuen i en canvi aquí al passeig del migdia crec que sí que està molt bé. T'anava a dir, un gironi com tu, o de comarques gironines per entendre'ns, què representa tocar per unes barraques de Girona? Home, tocar les barraques de Girona sempre fa molta il·lo. És una cosa molt especial. Nosaltres, evidentment no en aquest grup, perquè el grup porta molt temps, però he tocat unes quantes vegades a barraques i sempre fa molta gràcia tocar fides. És una cosa que em fa molta il·lusió. Què és el que podrem, o què és el que s'hi trobarà la gent quan vagi aquest divendres que ve al parc del migdia i es trobi al vol del Lluís Figueres de dalt de la sala? Doncs el divendres trobaran una banda rockera amb moltes ganes de tocar Girona i de presentar els nous temes. tot temes propis amb molta energia. A mi m'hi trobaran, també, ja t'ho dic ara. I estaràs tu. Home, i tant. Fantàstic. Sortiré de la feina ben bé aquella hora i passaré per allà perquè ho tinc al costat. Doncs mira, m'acabas de donar una alegria. Escolta'm una cosa, tu el tema de fires i barraques, a part de les actuacions, evidentment, no sé si també les has pogut gaudir... Sí, home, jo les he gaudit molt les barraques. Ara fa molt de temps que no, perquè fa temps que no visc a Girona, però a finals dels 90, a principis dels 2000, les vaig gaudir molt les barraques. Quins són els records més bonics que recordes? No sé si al final, com sempre, és la gent. Sí, jo recordo, tinc dos tipus d'etapes, diguéssim, de barraques. Quan encara vivia a Palafrugell, perquè jo sóc de Palafrugell, d'això ja seria 17-18 anys, i els caps de setmana baixàvem a barraques. Això ha tingut un record enorme, perquè per nosaltres baixar a Girona sempre era com una cosa especial. I llavors els anys que vaig viure a Girona, bueno, hi era una mica més grandet, però sí que les vaig viure amb molts amics i amb molt bona companyia, ho recordo molt bé, amb molta gràcia. Què menges aquests dies per barragues? Perquè és que ara venim de parlar amb en Badó, ell deia que fa rostit. No sé si tu tens alguna cosa especial, o tu ets més d'anar a buscar el bocata i la cervesa, que diria. Jo soc més d'anar a buscar el bocata i la cervesa. Sí, sí, sí. Sí, sobretot per barragues, sí, sí. Això és molt de música, també et diré, tampoc et posaràs allà enmig dels fogons al camerino. No, en aquests dies... Ah, no, no, clar, evidentment. No, no, que encara estacarien. No sé si hi ha alguna actuació de les que tenim programades, a part de la teva, que tinguis ganes d'anar a veure algun company. Home, doncs mira, em fa molta il·lusió veure en Xerim Araster, que precisament toca després de nosaltres. Això en tinc moltes ganes. I llavors, malauradament, aquest cap de setmana, per exemple, no puc estar per Girona perquè tenim concerts i no podré gaudir-ho, però... On te vas aquest cap de setmana? El diumenge toquem a Calonja. Val. I demà estic fora tot el dia que estem massajant, que estem preparant una altra cosa i estem... estem en mitja feina. Bé, de moment la gent es pot apuntar a l'agenda, vull dir, qui no pugui anar a Calonja aquest diumenge, vull dir, la gent es pot apuntar a l'agenda, que tindrem el Lluís Figueres Andadémons a dos quarts de vuit del vespre del dia 31. Alguns diran Halloween, jo dic castanyada. Castanyada, directament, totalment. Si voleu recollir unes castanyes i després anar cap al concert, em sembla una manera meravellosa de poder-ho gaudir. Lluís Figueres, només em queda dir-te moltíssimes gràcies i segon, et quedes amb nosaltres almenys fins que acabi el pregó, no? I tant, em queda una estona amb vosaltres i moltes gràcies per tenir-me aquí. Només faltaria. Lluís Figueres, Andadé Mons aquest divendres que ve. Gràcies per tot. Gràcies a vosaltres.