Poesia en farcell
Programa dedicat a la poesia, a càrrec de Lluís Lucero.
Subscriu-te
Poesia en farcell
Balanç de l’Any Llompart (activitats, presència als festivals, diàleg amb altres arts i edicions clau) i reflexió sobre per què Llompart continua sent actual: resistència cultural, diagnosi sobre la llengua i advertències sobre el context polític i social.
Explicació del sentit polisèmic del títol: corcar estructures de poder, poesia com a espai d’infiltració i llibertat, referents (Plaute) i una estètica volgudament irreverent; component autobiogràfic del “corc” com a figura de resistència.
El llibre com a obra “exuberant” i mutant: diversitat formal, presència de mestres i tradició, i explicació del procés (poemes des del 2007, reescriptura i encaix final). Arc narratiu del recull: de la negror de la denúncia cap a la claror.
Defensa dels epígrafs com a guies de lectura; la idea d’*homenatge* i *profanació* com a motor creatiu. L’autor connecta el seu ofici d’escriptor amb la lectura, la traducció i l’edició, i reivindica Pasolini en català.
Lectura d’un poema d’"El corc" sobre destí, rebel·lia, ferida i retorn cíclic. Comiat i reconeixement mutu, amb invitació a llegir el llibre.
Tancament del programa amb desitjos de bones festes i lectura de la nadala “Rogativa”, amb un to de pau i esperança davant la guerra.
Conversa literària centrada en l’Any Josep Maria Llompart (2025) i en el nou poemari El corc de Jaume C. Pons. L’autor fa balanç de la commemoració, destacant l’impacte real d’haver situat Llompart en festivals i circuits culturals, la seva projecció en diàleg amb música i arts escèniques, i sobretot l’arrencada d’un projecte editorial de llarg abast amb biografia i obres completes. També defensa la vigència de Llompart com a exemple de resistència cultural i com a veu útil per entendre tensions actuals: minorització i pèrdua d’ús social de la llengua, malgrat una escena literària rica. La segona part aprofundeix en el sentit del títol El corc: una imatge de subversió “subterrània” contra estructures de poder, amb humor i infiltració, i amb una obra deliberadament exuberant i plena de referents. Pons explica la gènesi del llibre (poemes treballats durant gairebé 18 anys), i l’arc intern del recull: de la negror de la denúncia cap a la claror de la tradició i la transformació. L’episodi tanca amb la lectura d’un poema del llibre i un comiat nadalenc amb una nadala de Carme Pagès.