Poesia en farcell
Programa dedicat a la poesia, a càrrec de Lluís Lucero.
Subscriu-te
Poesia en farcell: entrevista el poeta i activista cultural Edu Sívori Alt
El presentador pregunta a Edu Sívori Alt com va començar a escriure poesia. Sibori situa els seus primers poemes d’amor als 14 o 15 anys, a Buenos Aires, i recorda la seva mare, lectora de poesia.
Sívori parla de la seva amistat amb Gabriel Ferrari i de les trobades poètiques que van fer durant la dictadura militar argentina, sovint d’amagat i amb els riscos que comportava. També explica com la poesia i l’activitat cultural van canviar després de l’arribada de la democràcia.
La conversa tracta el nom Sívori, el canvi de cognom i el vincle amb la seva mare. El poeta recorda l’acollida de persones del món cultural gironí i explica com va començar a portar recitals i cavalcades de poesia als bars de la ciutat.
Sívori explica el títol *Entre el llam i el tro* i comenta el pròleg de Luis Eduardo Aute a un dels seus llibres. La conversa relaciona la seva poesia amb la sinceritat, la creativitat i la seva experiència com a treballador de l’àmbit social.
El presentador i Sívori parlen de la forma dels seus poemes, escrits en castellà argentí i sovint sense puntuació, i de la importància de dir-los en veu alta. Sívori vincula aquesta oralitat amb la censura durant la dictadura i recorda la revista *Epitáfio Escultural* i l’activitat cultural dels anys vuitanta.
Sívori llegeix el poema «Levántate y anda», dedicat a les dificultats de fer-se gran i a les experiències viscudes. Després agraeix a les amistats que van insistir perquè es publiqués l’antologia.
Hi ha un fragment musical abans de reprendre el programa.
El presentador recorda l’aniversari d’Edu Sívori Alt i llegeix «Sillas Vacías», de Nach, del llibre *Silencios Vivos*. Tanca el programa i anuncia que continuarà d’aquí a quinze dies.
El programa entrevista el poeta i activista cultural Edu Sívori Alt arran de la publicació de l’antologia 25 anys entre el llam i el tro. Sívori parla dels seus inicis poètics a Buenos Aires, de l’amistat amb Gabriel Ferrari i de les trobades de poesia durant la dictadura militar argentina. També repassa la seva arribada a Girona, les cavalcades poètiques pels bars i la seva implicació en la vida cultural de la ciutat. Explica la importància de l’oralitat en la seva poesia i la relació entre la creació i la seva feina social. Llegeix «Levántate y anda» i, al tram final, el presentador recita «Sillas Vacías», de Nach.