Nou Trueta, Mobilitat, Figueres i Aurea de Serra

Panorama general

Programa llarg amb dues parts principals:

• Informatiu de Girona FM amb política, ciutat, mobilitat, seguretat, territori, ciència, economia, medi ambient i esports.
• Geni i Figura dedicat a la ballarina catalana Aurea de Serra, amb context històric, estil i recepció cultural.

Informatiu Girona FM

Salut: nou hospital Josep Trueta

• Compromís ferm del Govern i manteniment dels terminis per al nou Trueta a Girona.
• La consellera Paneque admet la desconfiança ciutadana però assegura que el campus de salut és una oportunitat única en salut, feina, habitatge i mobilitat.
• > "Aquesta vegada serà l’autèntica... els terminis del nou Trueta es compliran."

Ciutat: manteniment dels cementiris

• El PSC Girona denuncia l’estat indigne de cementiris (herbes, paviments, nínxols) i demana actuacions urgents.
• Recorden avisos previs i empitjorament malgrat la gestió 100% municipal des de 2022.

Església: trobada al Vaticà

• El bisbe de Girona, Fra Octavi Vilà, saluda per primer cop el papa Lleó XIV i li lliura una creu de confirmació amb el lema en català:
• > "Prega i estima"

Mobilitat: Setmana Europea (16–22 de setembre)

• Iniciatives per fomentar la mobilitat sostenible: passejades en tricicles adaptats, mesura del soroll a entorns escolars, timbres per a bicis.
• Culmina amb el Dia Sense Cotxes (22/9) per experimentar una ciutat amb menys trànsit i més espai per a les persones.
• Acció local: pacificació de l’entorn de l’Escola Àgora amb tancament al trànsit.

Seguretat: estafa de la falsa abraçada

• Detenen una dona a Sant Joan de les Abadesses pel mètode de la falsa abraçada a un home de 72 anys.
• Intent d’arrencar rellotge i cadena d’or (>1.500 €); detenció amb col·laboració ciutadana.

Territori: variant ferroviària a Figueres

• L’entitat IAEDEN recorre la licitació de la variant que desplaçaria l’estació del centre a Figueres–Vilafant.
• Argumenta que la DIA de 2007 és caducada i no contempla obligacions actuals (espècies protegides, zones humides, patrimoni de pedra seca reconegut per la UNESCO).

Ciència i salut: vacunes en 100 dies

• IPRA lidera el projecte europeu Espitzel per lliurar vacunes i biològics en 100 dies en emergències sanitàries.
• 4 anys de durada i quasi 4 M€ de finançament europeu; aposta per plataformes ràpides, flexibles i eficients.

Economia i territori: verema a la DO Empordà

• Després de la sequera, la DO preveu producció normal (~8 M kg) i qualitat excepcional.
• La calor ha avançat l’inici de la collita; la fauna sinergètica preocupa i ha forçat tancaments en alguns cellers.
• > "Ha plogut el que tocava… hem fet arribar el fruit en bon moment" — Pau Albó

Medi ambient: alliberament d’una tortuga lleut

• Rescat i alliberament mar endins d’una tortuga lleut al port de Colera amb Agents Rurals, CRAM, Diving Center i Mossos.
• Procediment de seguretat fins comprovar bona navegació de l’animal.

Esports: bàsquet i futbol

• Bàsquet Girona presenta equipacions: «Dos equips, una pell».

- Vermella: 1a del masculí ACB i 2a del femení. - Negra: 1a del femení i 2a del masculí.

• Brian Hill s’entrena i podria entrar a la convocatòria vs Celta; el filial jugarà a Vidreres (debut: dg. 14, 12 h, vs Poblença).

Geni i Figura: Aurea de Serra

Context i convidats

• Conducció del programa amb el presentador i els convidats Josep Puig Costa (historiador) i Laia Regincós (La Geminada).
• Definicions clau: «trencadora» i «pintoresca».

Biografia i influències

• Nascuda a Barcelona (1889), adoptada i criada entre Badalona i Barcelona.
• Vocació primerenca per la dansa; ídol: Isadora Duncan (referent del neo-clàssic lliure i suggerent).

Estil, gires i anècdotes

• Es defineix com a «gran tràgica de la dansa» i busca l’harmonia natural a través del moviment.
• Repertori inspirat en mitologia grega i heroïnes bíbliques; vestuari insinuant i llenguatge no verbal.
• Carrera internacional a París, Londres, Grècia, Egipte (El Caire); recepció notable — fins i tot Mussolini n’hauria elogiat actuacions.
• Anècdota cairota: interludis de dansa en espectacles de lluita femenina de to eròtic; contrallum i coreografies suggerides.

Retorn i recepció a Catalunya

• Reincorporació al teixit noucentista: acollida per la Fundació Bernat Metge (director Joan Estalric; mecenatge de Francesc Cambó).
• Emblema d’una Catalunya moderna i mediterrània, diferenciada de la tradició castellana.

Llibertat i estratègies socials

• Marxa a l’estranger com a via de llibertat personal i artística davant rols i cotilles socials locals.
• Capacitat per moure’s en l’alta societat i «jugar les cartes» per consolidar carrera i autonomia.

Debat cultural: Dalí i el Manifest Groc

• Cruïlla amb Salvador Dalí i avantguardes: crítica al pseudo-clàssic noucentista.
• > «De què us ha servit la Bernat Metge si confoneu la Grècia antiga amb ballerines pseudo-clàssiques?» — al·lusió a Aurea de Serra.

Tancament

• Reconeixement del seu segell propi i del xoc d’estils que genera.
• Pedra de toc per discutir tradició, modernitat i grans narratives estètiques del segle XX a Catalunya.