Nit a Girona FM: cançons catalanes i promos

El brull de la llet, l'amor és una cervesa sense alcohol, l'amor és un permis d'obes i un fals ostret, l'amor és un control de la guàrdia civil, l'amor és l'autopsia d'un lletre ferit a un pegat, és un odi arrastrant les espardenyes, l'amor és posar-se la dentadura cada matí, l'amor és alocésia, és un rollador de Bona nit. I qui te tallarà les ulles de les mans i dels peus? I qui te tallarà les ulles de les mans i dels peus? I qui te tallarà les ulles de les mans i dels peus? I qui te tallarà les ulles de les mans i dels peus? I qui te tallarà les ulles de les mans i dels peus? Girona FM L'espai comunicatiu de la ciutat Gironès 92.7 FM Vaig trobar la calma Ho recordo com si fos ahir Mai podré explicar-me Com hem arribat aquí? Potser va ser la màgia de la mar, o això que em vaig deixar inutilitat. I si recordo aquell somriure, penso en tot allò que em vaig prometre que un dia et diré. que això ens havia de passar. Bé, la veritat és que em senta bé cada frase d'aquest paper. Ja no puc evitar-ho més, evitar-ho més. I és que la nit d'aquest hivern em desvetlla d'un somni etern. On mai hi caurà la pluja, no sé, va ser la màgia de la mà, o això que em vaig deixar inutilitat. I si recordo aquell somriure, penso en tot allò que em vaig prometre que un dia t'ho diré. Crec que això ens havia de passar. Sempre et busco on et trobava l'arriba. Diu que això ens havia de passar Diu que això ens havia de passar Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Però d'aquelles cendres una nova flor brullarà Va robar-me el cor després del primer mort Abans que el seu nom ja coneixia el seu cos I ens vam sentir sols a la gran ciutat Tendre i transparent, dolça nena turgent, ratiant i somrient, demorant mil hotels. Van caure l'hivern, el mar s'hi hau fred, cercant Música, lletra, desig i tendresa, esperit mortal. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jean Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes, Alexandre Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Som la gironina. Som la gironina. per berenar. Una mà amiga cal damunt es manillar. Una bala perduda surt a espumarà. No hi ha sortida No saps no fer mal. Ja no fer ferida. A tu t'és igual. No hi ha sortida. No saps no fer mal. Un astre vigila quan és hora de tornar. Se treu se camí a l'altre no se pot llevar. Una bugandilia té se esplosa que has veïnat. Nevant la perduda, veig espum d'esponeral. No hi ha sortida, no saps no fer mal, de on no fer perdó. No saps no fer mal. Jo no fer ferida. A tu t'és igual. No, no, no. Ens tardarem per l'espai i temps. El nostre trànsit serà breu. Esgarapant moments de cel. Serem eterns i fills d'avui. travessarem per rius vermells, veurem paisatges sense fons. Faurem paisatges sense fons. El nostre requiem sota la llum i el sol. Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. Ha passat un temps Però recordo el vent d'aquest mes de novembre. Van volar barrets i persiones i algun arbre van a terra. I la tardor que et vaig conèixer no va parar. Vaig saber el teu nom i vaig voler omplir-me amb ell tota la boca. Vaig temptar la sort i en la vida no he sigut igual d'idiots. la tardor que et vaig conèixer sempre t'ho vaig voler dir la tardor que et vaig conèixer vas canviar-ho tot per mi a dir Dins d'aquella capseta de mistos, vas guardar el meu cor com qui cuida l'ocellet. Perint que sí, semblava que em deien els teus pollets tistos. Ai, ai, ai, ai. ser tu potser aquest mirar cap on ningú mirava potser vaig ser jo potser la mala costum d'acostumar-me però la tardor que et vaig conèixer El temps que ha passat la tardor que et vaig conèixer. I ens van acabar els dies grisos I va escortir un sol que anunciava un radial mes d'abril Que sí Semblava que em deien els teus collets tristos Ai, ai, ai, ai La Ràdio de Girona Girona FM. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. La ràdio de Girona. la porta si avui em ve gros. El dubte, l'assaig i l'error, fixi indiferència en dies de mala maró. La posta, l'assaig i l'error, tango la porta sabent que tu tens la raó. Traient la merda que porto per dins, ja no veig res, ara ho faré per mi. Raitman Poetry és l'esperit, he nevat, elevat, he canviat el destí. Treu-me les cadenes, el meu art és naïc, vas intentar-ho però ni em vas ferir. Menys amics, més enemics, cercle petit, fent el ritual més antic, ballo amb escorpins. El nen més jove no pensa en morir, però la fruita més dolça s'acaba a pudrir Fins demà! La veritat és que no sé on anar He anat molt lluny i no em sap transportar Es va cap a la corda Crec que en mi només tinc el critonés, vinc de l'univers fosc, però sé que el terra d'on sé que es queda el pou, si falta aigua, sal, aire, la pols. Vull si no tinc res plèpsic, sobre mols, soc moralment dubtós. Drec de la font amb les mans aigua bruta i fan, accepto des d'allà que la vida és dolor. La dualitat d'existir, la conseqüència li dona sentit, la causa és l'ànsia, La vella condemna d'estar maleït. Que se n'ha de nou, que se n'ha de nou, que se n'ha de nou, que se n'ha de nou, que se n'ha de nou, que se n'ha de nou, que se n'ha de nou, que se n'ha de nou, que se n'ha de nou. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. no pasaste de caimán, hasta bé el cocodrilo. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. La ràdio de Girona. Dono voltes i divago sobre idees delirats. Necessito explicar coses entre banques esbotant. Si rebusco entre les pedres, no hi ha un sota un remirat. Però hi ha un raig de llum que em guia i hi ha ferro en un instant. Busco la vida cantant, mentre les menes se'n van. I les melodies que van, venen i van arribant. Passo l'estona jugant, perdent-me un món amagat. Idees i rimes brillants que penso ja s'han escapat. Diuen que per trobar coses cal deixar-les de buscar. El saber del temps les porta, el destí que s'ha marcat. La cançó pica a la porta, però no sap com entrar. podràs deixar passar. Busco la vida cantant, mentre les nenes se'n van. Les melodies que van, venen i van arribant. Passo l'estona jugant, el menutón amagat. Idees i filmes brillants, penso que s'han escapat. I si les coses que van, venen i van arribar. 92.7 FM La Ràdio de Girona Tinc una alegria sense fronteres, una alegria plana sense normes. Tinc una alegria de camins oberts, una alegria de color verd. D'una esperança que no s'ha acabat. D'una esperança que d'esperança quan vas avançant. Queda esperança i no cal... Són camins d'amor i libertà. No cal plorar. Són camins de gritar i libertà. Una alegria de camins per fer. Una alegria salvatge i ardent. Una alegria que crema com el foc. Una alegria de color gros. Una energia que no s'acaba. D'una energia, queda energia quan vagi avançant. Queda energia i no cal plorar, són camins d'amor i llibertat. No cal plorar, són camins de gritar i llibertat. Són camins d'amor i libertà. No em cal florar. Són camins de gritar i libertà. No em cal florar. Són camins d'amor i libertà. No em cal florar. Són camins de gritar i libertà. Girona FM. Tot el que sents. Recordo quan no ens calien ni l'ahir ni el demà i l'avui ens reclamava cada instant. Quan per primer cop vam poder triar érem només que d'ells tastant la llibertat érem només que d'ells que s'han somnis amb les mans i dic no hi tornaria mai. Potser menteixo, cert que hi ha cops que se'm fa estrany. Seguir el que sento, però sé que en mi encara hi batec aquell que dissimulava. que semblés casualitat quan encara no sorties als meus. Els teus cabells rojos al sol, una tarda de juliol, sols i impacients davant les portes d'aquest lloc tan nostre i ple, de col i errors, som i soroll, d'amors d'espensa entre glaçons, mil i una nits de Sant Joan, que encara pesen. Crínic no i tu, que simulaves que semblés casualitat. Quan encara no sorties