L’Entrevista Municipal amb Ferran Rodero alcalde de Quart

Presentació del programa a Girona FM i de l’alcalde de Quart, Ferran Rodero. Es contextualitza Quart com un municipi molt proper a Girona, amb entorn natural, via verda, patrimoni de Terrissa i bona qualitat de vida. Es planteja que, malgrat el bon moment, hi ha marge de millora en diversos àmbits que s’aniran desgranant durant l’entrevista.

Es tracta el recent augment percebut de robatoris a Quart. Tot i la sensació ciutadana, les dades dels Mossos d’Esquadra indiquen que les xifres no superen les d’anys anteriors. L’alcalde explica que, com que el municipi no té policia local, depenen plenament dels Mossos. S’ha intensificat el contacte amb la comissaria, s’ha demanat més presència policial i hi ha hagut identificació de possibles sospitosos, però sense detencions ni vincle directe amb els fets.

S’explica que Quart ja disposa de càmeres lectores de matrícules als accessos del municipi, gestionades exclusivament pels Mossos, que hi accedeixen quan es produeix un delicte o hi ha sospites. L’alcalde diferencia entre mesures preventives (instal·lació de càmeres, demanda de més patrullatge) i reactives (intervenció un cop comès el delicte) i insisteix que, tot i no ser un problema fora d’escala, cal seguir actuant per reduir la sensació d’inseguretat.

Debat sobre la possibilitat de crear un cos de policia local. L’alcalde exposa els límits pressupostaris: un pressupost d’uns 3,3 milions d’euros, amb més de la meitat ja destinada a personal i menys de 100.000 euros anuals per inversió. Argumenta que una policia operativa requeriria cobrir 24 hores, diversos nuclis (Quart, Palol, Creueta), patrulles mínimes, vehicles i infraestructures, cosa que ara és inviable sense sacrificar molts altres serveis municipals. Planteja que només amb un polígon industrial ple, que augmenti significativament els ingressos, es podria tornar a valorar aquesta opció.

Es parla del limitat marge d’inversió de Quart, vinculat a la poca activitat econòmica i a la manca d’empreses. El pressupost ordinari es finança majoritàriament amb els impostos dels veïns, la qual cosa impedeix plantejar grans projectes o serveis nous, reforçant la idea que cal dinamitzar el polígon industrial per ampliar la base d’ingressos.

Es tracta la problemàtica d’habitatge: preus alts i poca oferta, una situació compartida amb altres municipis petits. L’alcalde explica que, per si sol, Quart no resulta prou atractiu per a grans promocions. Per això s’està treballant des del Consell Comarcal per agrupar diversos municipis, oferir conjuntament espais per construir i així fer viables promocions d’habitatge més assequible. Quart aporta una parcel·la municipal prop de l’església a aquest paquet comarcal.

S’aprofundeix en la demanda històrica de Quart per tenir un institut propi. L’alcalde argumenta que el municipi té una població infantil i juvenil molt per sobre de la mitjana, dues escoles de primària i una llar d’infants, mentre que l’institut de referència a Vilablareix està saturat. Quart va oferir una gran parcel·la per acollir un institut o un Institut-Escola i va demanar a Educació que definís quin model veia viable per sotmetre’l després a consulta ciutadana. L’actual Govern de la Generalitat ha respost de manera clara i negativa: no preveuen cap institut a Quart a curt o mitjà termini, adduint la baixa natalitat i la suficient capacitat d’espais. L’Ajuntament decideix mantenir la parcel·la reservada, confiant que un futur Govern reconsideri la decisió, ja que no cal destinar-la de moment a altres equipaments.

Capítol dedicat a la mobilitat. Internament, es treballa amb la Generalitat en un projecte executiu per construir una via per a vianants entre Quart i Palol, que permeti connectar els dos nuclis sense haver de recórrer sempre al cotxe, afavorint especialment famílies i gent gran que necessita accedir als serveis de Quart. En clau de mobilitat sostenible, l’alcalde planteja la idea de connectar Quart amb Girona a través de la Girocleta, com a prova pilot, donada la presència de molts estudiants i treballadors que es desplacen cada dia. El punt més crític és el transport en autobús: Quart és l’última parada de la línia Sant Feliu-Girona i sovint els busos arriben plens, deixant gent a terra i obligant a agafar busos molt primerencs. Malgrat haver doblat el nombre de busos en hores punta, la situació continua sent insuficient. S’ha treballat amb ATM i Serveis Territorials, s’ha creat una plataforma ciutadana i s’ha aprovat una moció al ple reclamant millores. Es reclamen també vehicles accessibles i s’espera que la Generalitat concreti noves mesures aviat.

Tram final de l’entrevista dedicat als objectius fins al 2026. L’alcalde explica que el govern (amb el PSC) es basa en tres pilars: qualitat de vida, sentit de pertinença i infraestructures. En qualitat de vida, s’han introduït ajuts a la mobilitat per a majors de 70 anys (10 viatges subvencionats), s’ha creat una Escola de Famílies i un grup de suport per a pares i mares amb infants amb necessitats educatives especials, i es treballa per facilitar la pràctica esportiva dels joves. Pel que fa al sentit de pertinença, destaca la cessió per 50 anys de la muntanya del poblat ibèric de la Creueta i la futura col·laboració amb la Universitat de Girona per explorar-lo, així com la reobertura i remodelació del Museu de la Terrissa com a centre identitari. En infraestructures, es constata que no s’han construït nous equipaments des dels anys 90 malgrat que la població s’ha doblat. Per revertir-ho, s’ha acordat un conveni de 25 anys per recuperar la rectoria com a equipament (uns 400 m² addicionals, amb una inversió de 200.000 €) i s’ha obert la licitació per reformar el local social, prioritzant la climatització i la millora del confort d’aquest únic gran espai comunitari. L’objectiu del mandat és tancar aquestes "carpetes" i transformar la planificació feta en resultats visibles per a la ciutadania.