Entrevista a Queralt Vila, Regidora d'Educació, Participació i Atenció a la Ciutadania

Molt bon dia, regidora Vila Bon dia. A veure, normalment comencem parlant d'educació, avui m'agradaria canviar una mica l'ordre, avui m'agradaria començar una mica parlant de participació i atenció a la ciutadania perquè, com vostè bé sabrà, el padró ha estat protagonista, a més ha estat una mica boca de tothom, sobretot dels polítics. amb aquella moció que va presentar el Partit Socialista a l'Ajuntament, també amb Junts, en aquest cas, demanant que depengués de la Secretaria General. Ara mateix el Padró depèn de l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania, de la seva àrea, en aquest cas. La meva pregunta és, què li ha semblat tot el rebombori que s'ha generat al voltant del Padró? Per mi una mica innecessari, al final el padró és un sens, és una eina administrativa, és un sens de la gent que viu a Girona i ha de ser precisament això, és a dir, tothom que visqui a Girona, amb les condicions que sigui i on sigui, però si viuen a la ciutat han d'estar empadronats a la ciutat, és a dir, tothom que viu aquí a Girona, té dret a empadronar-se la ciutat i nosaltres com a administració tenim l'obligació de facilitar-li el tràmit d'empadronament perquè consti efectivament en el nostre cens d'habitants. I és això. Després, si volen implicar altres temes que van molt més enllà del padron, el padron al final és un cens i ja està. I nosaltres fem el que s'ha de fer, és a dir, tothom que viu a Girona, se li faciliten totes les eines perquè es pugui empadronar aquí a la ciutat, visqui on visqui. I, per tant, és això el que fem i això el que seguirem fent i amb això és amb el que estem treballant des de tots els àmbits de l'Ajuntament, òbviament, i també amb la col·laboració, amb la... amb l'assessoria jurídica, la secretaria del nostre ajuntament, òbviament, per intentar que tots aquests tràmits que estem fent de reflectir exactament tothom que viu a la ciutat i tot siguin al màxim decorosos possibles, com sempre s'ha fet. És a dir, l'assessoria o el suport jurídic, em comenta, de la secretaria ja existeix? Sempre, sí, sí, sí. Sempre hi havia... Sempre hi ha hagut revisió per part de secretaria dels tràmits del padró. Ara el que estem fent també és la tramitació que fem en total de tot el padró que tenim a la ciutat, que hi ha molts tipus de... de situacions diverses per la qual una persona que visqui a Girona es vol empadronar, aleshores tramitar-ho amb els tràmits d'això i s'ha fet un modelatge de com ha de ser el decret final que et diu on s'ha empadronat aquesta persona. Són coses per facilitar la feina dels treballadors municipals i per agilitzar la feina dels treballadors municipals, que són dos objectius molt clars també per part meva com a regidora. Però és un sens, el Pedro és un sens. Per tant, totes les coses que s'hi afegeixin són coses que s'hi volen afegir de més a més que no tenen res a veure. Miri, li pregunto, perquè podríem parlar en aquest cas de la intenció de la moció del PSC, en aquest cas potser amb la voluntat o què buscava aquesta moció, cosa que, bueno, en podríem parlar... Però m'agradaria també preguntar-li què li va suposar o com va veure el posicionament de Junts, en aquest cas membre de l'equip de govern, per no votar-hi a favor. Jo entenc que Junts no hi va votar a favor per l'oportunisme del PSC demanant unes coses, però això li hauries de preguntar Junts, eh? Jo et dic el que jo crec, eh? L'oportunisme del PSC presentant-nos una moció, que nosaltres això també quan vam defensar el nostre vot en aquesta moció també ho vam recalcar, demanant unes coses a Girona que ja fem i que en alguns municipis governats pel PSC no es fan. I això ho trobo que és una incongruència. És a dir, tot el que sigui millorar els processos administratius de l'Ajuntament, totes les propostes són benvingudes, el que presentava aquella moció és coses que ja estem fent, per això nosaltres també vam votar que sí, perquè són coses que ja fem i que compartim, que s'han de fer així, i que ho demanaven a nosaltres a l'Ajuntament de Girona, mentre que altres municipis governats pels PSC, sense la més llum, com Barcelona, i molts més altres, tant de l'àrea urbana com de fora de l'àrea urbana, no es fa, o que ha sortit a mitjans que no es fa. Per tant, jo crec que la coherència, en aquest sentit, hauria de ser més notòria, i s'hauria... jo entenc que és per això que hi va haver aquest malestar per part dels nostres companys del govern. En les argumentacions de l'emoció, tant del PSC, si no recordo malament, com Junts, crec que els dos van venir a dir que hi havia també algunes pràctiques, a vegades de forma puntual, que eren errònies o fins i tot fraudolentes... Crec recordar fins i tot que es va anomenar que existien algunes màfies que podien utilitzar el padron en aquest sentit. Vostè n'és coneixedora? És a dir, li consta que això existeixi? N'hi ha arreu, arreu de tot Catalunya, no només aquí a Girona, n'hi ha arreu. Hi ha gent que es vol aprofitar del que és un dret fonamental i bàsic, que és el dret de la persona que viu a Girona a empadronar-se la ciutat on viu. I aleshores sí, és veritat, hi ha gent que d'això en fa un ús fraudulent i intenta fer un ús fraudulent nosaltres com a ajuntament vetllem perquè això no passi a casa nostra. I entenc que molts altres ajuntaments també ho fan en aquest sentit perquè qualsevol ús fraudulent de les eines administratives que tenim s'ha de combatre i tant. En aquest sentit, hi ha algú dedicat a comprovar el que dèiem? És a dir, que les persones que estan empadronades a un habitatge realment hi viuen? Nosaltres fem comprovacions periòdiques de casos d'empadronament o de casos sospitosos o de denúncies que tenim i es fan comprovacions periòdiques, normalment aquestes comprovacions les realitza la mateixa policia municipal i sí, però pot ser per motius diversos, de vegades també, mira, des d'educació, que porto jo a totes dues regidories, Des d'educació ho demanem sempre en el període de preinscripció escolar, sempre ho demanem per si hi ha algú que hagi falsejat dades de Pedró per poder accedir a una zona educativa diferent de la que viu i fem les comprovacions pertinents mitjançant aquesta inspecció que realitza la policia municipal. Si hi ha altres denúncies que no vinguin d'educació o d'altres casos que nosaltres des d'Estadística i Atenció Ciutadana es puguin considerar sospitosos, doncs també òbviament es fan les comprovacions pertinents. Regidora Vila, la pregunta és, han canviat durant aquests anys aquesta legislatura alguna cosa de requisits, condicions que hi ha a Girona per empadronar-se? No, el requisit sempre és el mateix, que visquis a Girona. I això és el requisit principal per fer qualsevol tràmit de padró. Aleshores, òbviament, has de portar la documentació que t'ho acrediti, però aquesta documentació està ja molt regulada des de fa molt de temps i, en aquest sentit, no. L'únic requisit que hi era abans és ara i seguirà sent, i és el que ha de fer el padró, és que tu visquis a Girona. Si tu demostres que vius a Girona, te'n padrones a Girona, tant tu com jo, com el veí del costat. Canviem una mica de tema. M'agradaria preguntar-li per un projecte que em va esmentar, recordo, fa uns mesos, quan va venir aquí a Girona FM, que era l'aplicació d'intel·ligència artificial. Vostè em va comentar, sobretot, pel que fa a les trucades a l'Ajuntament, que hi hagués aquest filtre de la intel·ligència artificial, perquè, diguem-ne, algunes trucades o algunes consultes que potser es podrien solucionar... a través de la intel·ligència artificial no haguessin d'arribar als treballadors de l'Ajuntament i això agilitzés tot el procés. Com estan? En quin punt el tenim? Mira, és que tenim moltíssimes trucades a l'Ajuntament. Aleshores, moltes de les trucades valen demanar una informació molt concreta que d'abast fins i tot ja tenim publicada a la web i que és molt normal que la gent vulgui trucar. No estic criticant en cap moment que la gent vulgui trucar-nos. I aleshores la intel·ligència artificial el que faria és filtrar això. Si una persona et diu, escolta, em vull empadronar i vull saber què he de portar, li dirà, doncs has de portar això, això i això. Ah, doncs mira, això no ho tinc, què puc portar en comptes d'això? Això, això i allò altre. Això, que és com un tràmit molt senzill, això la intel·ligència artificial t'ho pot resoldre. Òbviament, si hi ha una pregunta que surt fora de l'estàndard, t'atendrà una persona sempre. L'atenció personal de la persona no es perdrà mai. Ho estem treballant amb el nostre Departament d'Informàtica per veure si podem aplicar, com més aviat millor, una petita prova pilot per després ja poder fer una contractació grossa d'aquest servei. Però primer volem fer una prova pilot per anar mirant, fer aquest assaig i error, perquè tècnicament sempre tens molt clar què hi ha, però després sempre surten altres petites coses i volem fer la prova primer. Ja terminis per aquesta prova? Quan la podem començar a experimentar? A mi m'agradaria que fos abans d'acabar l'any, però no tinc terminis encara, és una feina que s'està fent interna dintre de l'Ajuntament, amb els tempos dels mateixos treballadors que van fent, i com que vull que estigui ben feta i que surti bé... Doncs tranquil·lament, no hi ha una pressa excessiva amb això, no ens marquem tampoc uns terminis nosaltres, més enllà de la voluntat de poder-ho portar a terme. Si no està abans d'acabar l'any i està el primer trimestre l'any que ve, doncs també ens anirà molt bé. El cas és anar avançant en aquest sentit i anar podint oferir a la ciutadania un bon servei en aquest sentit, millorar el servei. Això podria ajudar en aquest cas a la millora del servei i sobretot també a que els treballadors municipals tinguessin menys feina. No sé si també hi ha àmbit de millora pel que fa a la participació ciutadana. No és que els treballadors municipals tinguin menys feina. Els treballadors municipals tenen moltíssima feina i en seguida en tenim molta. El que passa és que allò ens intentem agilitzar la consulta per part del ciutadà, però no confonguem que... Però si li arriben menys trucades, tindrà una mica menys de feina, que no vol dir que no en tinguin. En té moltíssima i les trucades arriben per cobrir molts torts de feina, vull dir que amb això no patim pas. Em preguntaves... Àmbit de participació. Sí. Si hi ha marge de millora també. Sempre. Si algú et diu mai que no hi ha marge de millora en qualsevol àmbit, és que ja s'ha instal·lat en un conformisme que és foc sa. Sempre hi ha marge de millora en tot. Però vull dir, la gent, per exemple, amb algunes consultes, com per exemple ara tenim la de la plaça Puetamarquina. Aquí s'ha fet online, és veritat que també es podrà fer presencial. Són unes consultes que es poden extrapolar, per exemple, en el futur a altres àmbits? Sí, clar. És un procediment que tenim ben estipulat com a Ajuntament i que es poden extrapolar en molts àmbits. De fet, fem moltes coses de participació ciutadana. L'alcalde atén molt sovint a diferents entitats i a la ciutadania per resoldre dubtes i parlar de temes que els poden preocupar. Aquí al carrer de la Creu, mira, estem aquí al costat mateix, aquí al carrer de la Creu s'han fet diverses sessions de participació ciutadana. per poder acabar de configurar, com ha de ser aquest nou carrer de la Creu, amb el regidor Isaac Sánchez, de mobilitat i via pública, i sempre, òbviament, el servei de participació ciutadana sempre està disposat i molt disponible per fer tots aquests processos i per escoltar la veu del ciutadà. Parlem una mica d'educació. Quin balanç en fa de moment d'aquests prop de dos mesos, encara no, de l'inici del curs escolar? No sé si hi ha hagut cap problema, cap entrebanc, entenc que no. No, ha sigut un inici del curs escolar plàcid, com ha de ser, sempre amb coses que van sortint a tot arreu i que a l'Ajuntament ens en fem càrrec, òbviament, però no, no, ha sigut un inici del curs plàcid, com ha de ser, perquè al final l'educació sempre ha de ser molt agradable de portar i ho és. Vam parlar de llars d'infants. Al final, quants infants van quedar, malauradament, fora de les llars? Crec que cap a 200, no? Sí, ara t'ho dic de memòria i jo t'hauria dit també els números rodons a 200. No te'l puc perfilar exacte si eren 189 o 213, saps? Però sí, al voltant d'uns 200 ens movem sempre amb uns números semblants. No sé si el projecte d'una nova llar d'infants cobriria els 200, entenc que no. No, obrirem una nova llar d'infants, ho estem treballant i ho tenim tot bastant encarriladet, no és un procés ràpid de fer, com entendreu, però no, no, és obvi que una nova llar d'infants tindrà entre 70 i 90 places, vull dir que... Sempre ens queda gent a fora i sempre se n'hi quedarà mentre no puguem fer un servei universal, que de moment no ho és d'universal, el dia que la Generalitat digui que ha de ser un servei universal, òbviament, aleshores tindrem plaça per a tothom. Vull aprofitar per recordar que a les bressols municipals encara hi ha algunes places disponibles d'I2, en alguns i crec que una d'I1. en algunes bressols perquè sempre hi ha altes i baixes durant tot el curs sobretot a l'inici de curs hi ha moltes altes i baixes vull dir que si algú encara s'ho vol repensar que s'adreci a l'OME a l'oficina municipal d'escolarització i allà l'informaran i l'ajudaran a fer tots els tràmits necessaris Regidora, m'ha comentat que no és un procés curt, com ens podem imaginar tots, el d'obrir una nova llar d'infants. No sé si l'objectiu de cares a finals de mandat és posar una mica els fonaments o començar a arrencar la màquina perquè potser de cares a la propera legislatura pugui ser una realitat. Sí, sí, aquest és l'objectiu. Teniria tot molt ben encarrilat perquè la propera legislatura es pugui obrir. L'ubicació... No te la puc dir encara, però no trigarem, eh, suposo, perquè és millor sempre tenir tot ben al sac i ben lligat, perquè després, si no, es creen unes aspectes, unes coses que sempre, per a o per bé, poden variar una mica, i llavors jo prefereixo, soc una persona prudent, ja ho saps, jo prefereixo que no tinguem tot ben al sac i ben lligat i tot ben tancat, que no ens puguin sortir ells i seves, aleshores dir-ho públicament, sí. Regidora, informant-me una mica en aquest cas per aquesta entrevista, vaig poder veure un cas que sobretot va sortir a TV3 d'una família que va acollir un infant amb necessitats especials, que no va poder entrar a les llars d'infants perquè el va acollir segurament massa tard. No sé si aquest cas es va poder solucionar, si s'ha pogut reubicar d'alguna manera. Crec que la família també va demanar ajuda a la Generalitat per intentar pagar... una llar d'infants privada en aquest cas, n'ha fet seguiment d'alguna manera l'Ajuntament? Sí, he parlat diverses vegades amb aquesta família i és exactament el que has dit tu. Van rebre l'infant quan ja s'havia acabat el període de preinscripció i aleshores van fer una preinscripció fora de termini, com altres famílies fan per altres casuístiques diferents, I, per tant, han quedat amb les de fora de termini, que si hi hagués hagut plaça, òbviament, se'ls hauria ofert, però el no haver-hi plaça no l'han pogut tenir. És un nen que sempre ha vingut totalat per la Generalitat, per tant, en aquest sentit, ja ho van fer bé, la família aquella es va adreçar a la Generalitat. que és que tenia sempre la tutela d'aquest infant per demanar com es podia solucionar aquest tema i bé, ho han estat treballant amb la Generalitat i han anat fent el seguiment amb ells i més que els conec, però és aquest cas que pot passar per altres circumstàncies, aquest cas és un acolliment, però pot passar també per altres circumstàncies, quan entres fora de termini, entres fora de termini. Regidora, en les últimes setmanes estem veient, sobretot qui passi per la carretera a Barcelona, novetats, sobretot visuals, perquè es veuen, si més no, que no hi ha naus o que alguna part de les naus ja estan enderrocades. No sé si, bueno, en breu, per dir-ho d'alguna manera, podem veure novetats també a l'Institut Armazen. Sí, anem molt bé encarrilats, ja suposo que els nostres oïens ja ho sabran que a principis d'aquest curs, al setembre, es va fer l'aprovació inicial de com ha de ser tota aquesta reparcel·lació d'on anirà el futur Institut d'Armesenda, que és la famosa Nau Simón, que tothom la coneix com la Nau Simón, doncs ja s'ha fet l'aprovació inicial, ara ja són tràmits interns d'acabar de fer l'aprovació final, que esperem a finals d'aquest curs ja poder-la tenir feta, i la Generalitat, per la seva banda, també avança amb el projecte, que d'aquí a poquet es comença a redactar l'avantprojecte, després el projecte executiu, etcètera, etcètera, per poder començar a licitar obres com més aviat millor i començar la construcció, bueno, començar la construcció, la reforma, perquè no es tira a terra. Si no seria molta feinada, eh? És que és un edifici molt bo per acollir-hi un institut. És un edifici que té una estructura molt ideal en aquest sentit, una estructura ben consolidada i, per tant, s'aprofita la mateixa estructura. Ho dic perquè hi ha gent que també m'ha preguntat i quan tirareu a terra la Simón? La Simón no es tira a terra. La Simón es manté d'en peus perquè hi acollirà reformada el nou Institut d'Armesenda. Esperem que d'aquí pocs anys. En aquest procés paral·lel, tant de feina com de l'Ajuntament, com per part de la Generalitat, recordo que l'alcalde, aquí a Girona FM, va explicar que segurament la Generalitat no tenia tanta feina avançada com deixaven entendre, sobretot des del PSC, i que l'Ajuntament anava més sobre els terminis. No sé si això s'ha pogut igualar, és a dir, si la Generalitat ha pogut agafar l'Ajuntament, o com està ara mateix la situació? Totes dues administracions anem molt en paral·lel. El que va dir l'alcalde va ser quan el PSC va reclamar com els retards de l'Ajuntament en aquest sentit, que nosaltres li vam dir no, no, anem amb retard, pregunta a l'altra banda teva, de la Generalitat, el què, perquè realment l'Ajuntament està fent la feina que li toca en els terminis que li toca i a la Generalitat sempre hi ha petits... Entrabancs. Petits entrabancs que òbviament poden sortir, però la Generalitat va bé determinis. Nosaltres segurament la nostra feina potser és una miqueta més àgil i ho tindrem una mica abans, però la Generalitat també està fent molt bé la seva feina i també va avançar en aquest sentit. La crítica anava que el PSC deia que els que no ho feien bé eren nosaltres i nosaltres ho estem fent perfectes en aquest sentit. I en aquests terminis, la pregunta regidora és quan situa l'inici de remodelació, per exemple, o quan puguem començar visualment a veure avenços a la fàbrica Simón, o a l'edifici de la fàbrica Simón. No m'atreveixo a dir-te una data, però sé que et puc dir que veurem... Veurem que hi haurà moviments, ara ja et dic, ara vam fer el primer dibuix del projecte, del concurs guanyador, ara començaran a treballar en l'avantprojecte, després s'ha de fer el projecte executiu i aleshores després es licitaran les obres. Tot això sempre són alguns mesos i després d'un cop licitades les obres es començarà la construcció. Jo suposo que en un any veurem màquines ja treballant i segurament... Poden passar coses, pot passar que la licitació quedi deserta, pot passar que hi hagi petits entrebancs a la redacció del projecte executiu, poden haver-hi coses d'aquestes, però si tot va bé, veurem màquines treballant-hi en un temps bastant proper. Canviant una mica de centre escolar, m'agradaria preguntar-li per la fusió del belloc, de les alzines, perquè crec que aquest estiu va dir que no sé si s'haurien de preparar o que en cas que hi haguessin molts alumnes que sortissin del centre, la Generalitat els hauria de buscar un lloc en els centres educatius. No sé si tenen ja una idea o encara no dels possibles alumnes que puguin sortir de la fusió dels centres. I estem treballant, a Betlloc i als INES el que fan és que passen a no ser escoles concertades, passaran a ser escoles 100% privades, amb tots els cursos educatius, des d'I3 fins a Quart ESO i també al seu batxillerat, òbviament, i per tant deixaran de formar part del que es coneix com a sistema públic que inclova les públiques i les concertades. Això vol dir que nosaltres com a ciutat, òbviament també amb la Generalitat, hem de poder oferir a tothom que visqui a Girona escolarització en una escola dintre d'aquest sistema público concertat que tenim i això és amb el que estem treballant i és amb el que estem treballant conjuntament amb la Generalitat per fer-ho possible. És un repte perquè no passa sovint que una escola... de la ciutat es privatitzi i surti del sistema públic o concertat, però és un repte que entomem perquè ens toca entomar-lo amb la Generalitat i que el resoldrem també com sapiguem fer-ho, que serà molt bé. La previsió, entenc que en puguin sortir molts o no? Perquè el centre va dir que l'augment de preus, si més no en aquests primers cursos o els primers anys, no seria molt significatiu. Encara no tenim dades reals per part del centre. El centre també hi està treballant, també allò com els eines també hi estan treballant. Encara no tenim nombres reals de quin alumnat voldrà sortir i quin alumnat es voldrà quedar. Nosaltres treballem amb escenaris diversos, pensant en diferents... possibles escenaris i a mesura que anem avançant en el temps, cada cop anem perfilant més aquests escenaris per poder-hi treballar. Però hi treballem molt intensivament i en aquest sentit estem fent el que ens pertoca. Per últim, m'agradaria preguntar-li que fes una mica de balanç de dues iniciatives que ha tirat endavant l'Ajuntament. Primera, la que ja vam comentar fa uns mesos de l'Enjoc, d'obrir les llars d'infants en horari no lectiu per qui vulgui anar a jugar, sobretot a infants i les seves famílies. Com ho han vist? Perquè ho han ampliat fins i tot a una tercera llar d'infants. Sí, tenim tres llars d'infants obertes amb l'Enjoc. Tenim la llar d'infants del tren... que està situada al barri de Sant Narcís, al costat de l'escola Àgora, allà al passeig Ramon Berenguer. I el tren el tenim obert dimarts, dimecres i dijous a les tardes, per infants menors de 6 anys amb les seves famílies, funciona molt i molt bé. Després també hem obert la Devesa, La Devesa, aquí en el... la bressol municipal de la Devesa, aquí al centre de Girona, l'obrim els dimarts i els dijous, i la bressol de la Baldufa, al barri de Teialà, els dilluns, ai, els dimecres i els divendres. Són les tardes en què estan obertes aquests... Ai, no, perdona, la Baldufa, no, perdona, el pont. Ai, perdona, és que... Sí, el pont. El pont, els dimecres i els divendres, el pont major. I funcionen molt i molt bé, tenim molt bona resposta per part de les famílies, té un ús molt bo per part de famílies molt diverses i que allà hi troben un espai de joc molt agradable, molt segur, molt confortable, els infants en gaudeixen moltíssim i ara que ve l'hivern esperem encara que... que encara hi fins i tot hi hagi més gent perquè es fa fosc més aviat i aleshores tenir un espai amb aquestes característiques encara pot ser més agradables. Però estem realment contentes, vam fer una aposta gran perquè la prova pilota la vam fer només amb una bressol amb el tren i teníem opció d'obrir-ne dues o fins i tot tres i vam dir que anàvem per totes amb les tres perquè la prova pilota ens havia anat molt i molt bé i veiem que la resposta ciutadana és excel·lent i per tant és una... És un projecte d'èxit i que mantindrem tant com sigui possible perquè hi veiem totes les bondats del món en aquest projecte. L'altra iniciativa també tractava d'obrir espais, en aquest cas de patis escolars, si no m'equivoco, a l'Escola Ágora i al Dalmau Carles. Crec que no sé si acabava aquest mes d'octubre o ja ha acabat. Acabarà a finals d'octubre, sí. Quin balanç me'n fa, també? Bé, és un valent positiu en el sentit que són barris densament poblats, són barris que hi ha molt de joc i molt d'infància, aleshores tenir aquests espais oberts on hi ha pista esportiva, hi ha jocs infantils, hi ha taules i cadires de pícnic, hi ha arbres, és un espai molt agradable. Tant el Pati del Mou Carles com el Pati de l'Agora són espais molt agradables de sèrie i per tant hem tingut un... Un ús bastant intensiu durant tots aquests mesos d'estiu i fins ara a finals d'octubre per part de joves, infants, famílies, també ha entrat gent de diferents edats, han entrat pares i mares, han entrat també alguns avis allà, hi ha gent que hi anava a seure per a la fresca també per aprofitar tot l'arbrat que hi havia. Ja ha funcionat bé, és una iniciativa que funciona bé. Són patis oberts que ens ajuden molt a descongestionar l'espai públic i oferir als infants i joves aquest espai segur de joc i aquest espai adequat de joc i, per tant, seguirem treballant-hi per poder-ho mantenir més temps. Doncs seguirem també nosaltres amb atents a totes les iniciatives, juntament amb aquestes dues, que pugui dur en marxa l'Ajuntament i més enllà de tot això també anirem actualitzant l'estat de diferents equipaments i diferents iniciatives en l'àmbit de l'educació i també de la participació i atenció ciutadana i per això hem tingut avui la regidora Caral Vila aquí a Girona FM que li agraïm la seva predisposició. A vosaltres, moltes gràcies. Fins demà!