Nou Trueta: licitació, calendari i impacte

de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM La ràdio de Girona Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM I és dijous, i com sempre aquí a Girona fem el moment d'obrir l'espai d'entrevistes als diferents membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona, i avui, a més, és un dia ideal per parlar amb el regidor de Salut, el senyor Xavier Aldeguer, perquè tenim una notícia que ara comentarem que l'afecta directament. Molt bon dia, senyor Aldeguer. Bon dia, què tal? Doncs miri, aquest matí que hem conegut aquesta notícia que el govern de la Generalitat treu a concurs la redacció del projecte del Nou Troeta, això per uns 25 i escaig milions d'euros, un projecte arquitectònic i d'enginyeria que després ho comentarem, però que hauria de fer que cap al desembre més o menys hi hagi les primeres propostes. Senyor Aldeguer, què significa? Sí, és una bona pregunta. Hola a tothom i molt content d'estar aquí. Vaja, sí, bàsicament significa que anem avançant. Això és el més important. És a dir, és una etapa que era necessària i que, de fet, ens posa sobre la taula que la piloteta que he dit jo està al damunt d'allà on tocava ser, que és ja en el Departament de Salut. Hem estat molt temps donant voltes, ho sabeu, de converses sobre on s'havia d'ubicar, el lloc, com fer-ho, etc. I semblava que tot estava només de la banda dels ajuntaments. Ara estem en una fase en què això comença a caminar on volíem que fos, que és a tot el departament, que se n'haurà de desenvolupar tot el projecte. Llavors el primer pas quin és? Doncs el primer pas és aquest concurs d'idees, en aquest sentit sí que agraeix una certa continuïtat institucional, perquè es va parlar que ja hi havia un, es feia una reserva d'uns determinats d'aquests 25 milions d'euros, i que bé, tots sabem que hi ha hagut un estiu complicat. a nivell polític, però que el que no podien permetre'ns és que això perjudiqués o atlentís més enllà del raonable el projecte. Per tant, això avui, bàsicament, és posar-ho sobre la taula, que això no ha estat així, que d'alguna manera ja continuem en el que eren els terminis. Òbviament, cal que us diem que des de l'Ajuntament de Girona estarem atents a que aquests terminis es vagin complint, però que aquest era un pas important. era un pas important, inclús diria com simbòlicament de dir, escolta, això va avançant fermament d'alguna manera a vegades, jo ho entenc sobretot en el món sanitari hi ha hagut una certa vegades escepticisme perquè portem molt temps donant-hi voltes i alguns companys em diuen, però això està molt aturat doncs no tant, s'ha fet una feina que a vegades potser no és tan visible i en canvi això ja comença a ser que, no, escolta, veus, estan passant coses, i això sí que està passant, i això era un tema que fins ara no he tingut mai sobre la taula. Suposo que en aquest cas mateix també que els terminis, si més no, els de grans trets, com ha comentat el gerent de la Regió Sanitària de Girona, com dèiem, de cares l'any que ve, l'estiu de l'any que ve, doncs, tenir ja una mica la proposta després del 2027 tenir una mica la imatge del que hauria de ser tot aquest campus de salut i després ja no s'ha atrevit a dir però bueno l'any o la data però això sí tenint seguretats jurídiques i administratives que puguin ser una realitat i ha de ser però que està clar el que dèiem aquesta etapa tindrà un procés que arriba fins l'estiu que ens hem d'assegurar que quan arribem aquest estiu ja tinguem la següent etapa i és el que hem d'estar tots al darrere perquè això sigui així. A partir d'aquí, no sé si el preocupa, per exemple, el tema del parc Jordi Vilamitjana, que li han preguntat una mica també a l'alcalde si aquesta situació pot, no interrompre, però dificultar una mica que aquests terminis es puguin endarrerir. A veure, s'han fet unes al·legacions, que òbviament són legítimes i que s'estudiaran jurídicament, i allò que jurídicament se'ns digui que es pot, diguem-ne, ajustar i intentar, diguem-ne, complementar o matisar del pla urbanístic, doncs nosaltres des de l'Ajuntament de Genona hi estarem oberts, però... És veritat que el bé major és que aquest campus ha de tirar endavant. És a dir, és una de les nostres prioritats fonamentals. I ja no ho dic com a ciutadà de Girona només, dic com a de Girona ciutat, vull dir de Girona com a demarcació. Jo sempre dic que estem davant d'un projecte que no l'hauríem de visualitzar com un projecte territorial, sinó que l'hauríem de visualitzar com un projecte de país. Això és que bàsicament estem situant-nos a Girona en una estructura que ens permetrà articular també el país i dir, escolta, des d'aquí podem generar un coneixement, tenim una assistència sanitària de primer ordre. Per tant, això és un bé major. llavors està clar que s'estudiaran totes les al·legacions i està clar que hauríem de procurar que això no ho atlentís més enllà del que sigui raonable per ajustar les coses que s'hagin d'ajustar tinguem-ho molt clar és a dir anem comprenent aquests terminis I si anem de moment complint-los, estem al capdavant dels macroprojectes que ara mateix té a nivell sanitari Catalunya. Si això en algun moment descarrila per alguna situació externa, ens podem quedar que algun altre projecte gran... i sabem que, per exemple, no, a veure, i que tots estem molt contents, que un hospital clínic en un moment determinat tiri endavant, només faltaria, i que és bo per tothom i, òbviament, endavant, però, a veure, si a ells ens passen, no hi ha diners per als dos projectes alhora, no?, en tot cas, llavors, sí que potser quedaríem en una situació de cinedia, no?, per tant, això no podem permetre'ns-ho, portem molts anys donant voltes, és una oportunitat per tots, i tinguem aquest bé major endavant, i òbviament ajustarem el que pugui ser aquesta preocupació a veure, jo diria preocupació bé, som responsables i sabem que les coses no són fàcils en aquest projecte sempre succeeix que a vegades hi ha algunes externalitats que algú les pot percebre com a negatives òbviament, per exemple, la meva visió és que això portarà moltes externalitats positives perquè estem parlant d'un centre sanitari que atraurà molta gent diversa amb talent això serà un revulsiu per la zona però vaja, això seria la meva opinió i qui puc acceptar que algú m'ho pugui debatre Però el que també tinc molt clar és que dius, bueno, doncs sí, donarem sortida a aquesta, potser, externalitat negativa, que potser algú pot veure-la, doncs intentar ajudar a minimitzar-la, estem d'acord. Creueu, senyor Aldaguer, que, per exemple, el fet que es liciti aquest projecte ara, i com em deia abans, per davant potser del clínic, és... la notícia o el fet que hi hagi tota aquella gent que potser ho posava en dubte, doncs digui home, doncs al final sí que serà veritat m'agradaria que fos així, a veure jo crec que hi ha hagut hi ha una il·lusió també hem de tenir-ho molt clar si volem mantenir un nivell de qualitat de nostres serveis sanitaris a Girona en el futur, això es passarà en que seguim capaços de treure i mantenir el talent a les nostres comarques. I visualitzem amb molta il·lusió que aquest és el gran puntal, que això sigui possible. A partir d'aquí, clar, què ha passat? Com que veus que a vegades es dilaten, sí, és veritat, hem dilatat una de les problemàtiques de la ubicació, etcètera, tot això ho ha dilatat, ha pogut fer que hi hagi gent, el que es deia, amb un cert escepticisme. Penso que ara estem en una nova etapa que hauríem ja de potser rebaixar aquest estatisme, és obvi, alguns em diuen, és que jo fins que no vegi la primera pedra, d'acord, d'acord, ja els encepto una mica, però home, estan passant les coses perquè aquesta primera pedra s'hi posi. I jo sempre, llavors m'agrada matisar, si vols, de dir, bé home, sí, hem perdut alguns anys que podríem, sí, però... Mireu, potser, si ho veiem al got mig ple, us diria que aquests anys que hem estat demorant per decidir una mica com ho ubicaven, ha portat a una cosa positiva. I és que clarament, i us ho dic perquè vaig viure en el seu moment fins i tot el primer projecte que hi havia a principis del 2000, Es parlava d'un hospital. Llavors, hem aconseguit que això agafi una altra dimensió. Estem parlant d'un campus, que són aquests quatre eixos que sempre diem. L'eix de l'assistència, que és el que dona sentit a tot, és a tractar els pacients amb qualitat. Tenim la recerca, tenim l'institut de recerca que aquí, a més, es podrà consolidar i créixer. Tenim la docència, tenim una facultat de medicina, que també, penseu, quan això s'havia pensat a l'hospital a la primera etapa, no tenim facultat de medicina, la tenim d'ençà del 2009, tampoc fa tant, per tant, la tenim consolidada. I llavors entra el quart eix, que és l'eix de la innovació, que és un dels eixos que s'ha incorporat més tard en el món mèdic i nosaltres en el món sanitari, i això ara també tindrà una oportuna que hi sigui. Per tant, escolta, aquest temps ens ha permès madurar en un projecte d'una altra dimensió. Posem-ho en positiu, si em permeteu. Parlem d'aquest projecte, la gent que ens vulguem imaginar en un 2030, 32, 34, és igual, l'any que sigui, que hi hagi tot el campus de salut, com ens l'hem d'imaginar, aquest campus de salut? No sé si hem d'imaginar, per exemple, dins d'aquest campus, l'Hospital Trueta, com el veiem ara on està ubicat, aquest edifici gran, d'alçada, i això també m'agradaria preguntar-li qui ho decidirà, és a dir, com serà adonat? A veure, això ho, òbviament, ho han de decidir els tècnics, per això us deia que la piloteta on toca és el Departament de Salut. A veure, penseu que, a més, va ubicat on també tenim, en aquest cas, l'Hospital Santa Caterina, per tant, en aquest cas hi ha un tema que també serà de coordinació d'aquests dos hospitals, mantenint també l'ànima d'Hospital Comarcal, que no ho hem d'oblidar, però estaríem pensant en un hospital... un pèl diferent de com està construït el troet actual. El troet actual forma part d'un desenvolupament de la sanitat pública pel primer cop, en èpoques, diguem, en aquest cas, recolades, no?, l'època franguista, que són hospitals molt foscos, molt poc pensats per ser hospitals humans. O sigui, estaríem parlant amb una sanitat que l'hem d'humanitzar, i humanitzar-la, entre altres coses, ser capaços de tenir espais oberts, amb llum natural... llocs on puguin relaxar-se les famílies, etc. Això ja per començar. L'altre, espais també suficients pels professionals i amb totes les capacitacions tècniques, és a dir, no s'escapa a ningú, l'Hospital Troeta actual se'ns ha fet petit, se'ns ha fet petit perquè creixem, és una població, a més, dona sortida a una demarcació que no és que, penseu, és una xifra molt important, dona sortida a una regió sanitària de 800.000 habitants. Penseu que els hospitals grans de Barcelona, a nivell de població que controlen, controlen de 400 a 500.000. En el fons, quan tu poses aquesta xifra sobre la taula, inclús a vegades ho he fet amb gent que no és estrangera, si poses aquesta xifra sobre la taula es queden una mica parats. Escolteu, no? Fixeu-vos-hi, és això. I en aquest cas... Per tant, hem de dotar aquest hospital perquè sigui capaç de donar sortida a això, però pensant en el segle XXI, i és el que us deia, que sigui un hospital humà. I aquests espais ja no serà potser un hospital alt com un hospital més extens, per això també es demanava que fos un lloc on hi hagués capacitat que respirés, diguem-ne, que pogués créixer, a vegades fins i tot en mòduls. Per tant, sí, serà diferent, serà diferent, a més ja dic adequat a com visualitzem la sanitat en el segle XXI, que és aquesta part. Crec que és el gran repte que tots, potser, i que a l'hospital tot li costa per estructura. d'aquesta humanització, i a més, òbviament, fer més confortable a tots els professionals que hi treballen. Clar, la pregunta, si de moment no tenim aquest campus de salut per atendre aquestes 800.000 persones, com hem sobreviscut també aquests anys? Com hem pogut, amb molta voluntat i molt d'esforç. No, a veure, és obvi que aquí, doncs, potser per això que deies, aquest escepticisme i a vegades algun cert pessimisme ve dels nostres, diguem-ne, professionals que estan tenint unes condicions que sempre els obliga un sobreesforç, perquè supleixes amb el teu, diguem-ne, cafè diari, les deficències estructurals, no?, i això fins i tot va des dels professionals que estan més a trinxera, no?, des d'infermeria, medicina, els metges, etcètera, però fins i tot et diré que la direcció també sé que fa un sobreesforç d'organització per intentar suprir això, no? Per tant, de moment, això ha estat fonamental, és a dir, aquesta tasca, aquesta feina que s'ha fet, i després, bé, no obstant, mentrestant hi ha hagut inversions que no s'han pogut, és a dir, hem anat fent petites inversions en l'hospital, Mira, jo l'he viscut, la meva especialitat, en aquell moment que es va iniciar jo era el cap de digestiu, llavors vaig estar molt implicat. Per exemple, l'endoscopia digestiva ja no donava de si pel que havia de ser aquest servei modern. Ens vam haver d'invertir per generar tot una... una nova instal·lació per adequar-les. Ara mateix, per exemple, un dels grans llocs on s'ha hagut d'invertir és en nous quiròfans. És a dir, fixeu-vos, perquè alguns em diuen, ostres, estan invertint en l'Hospital Vell, i si és que l'Hospital Vell ja no dona de més. Llavors, no podem esperar, no podem esperar, perquè llavors us asseguro que un dels llocs més... complexes, diguem-ne, de gestionar en l'Hospital Troeta cada matí és la distribució dels quiròfans perquè tothom té urgències de diferents especialitats i s'han de posar d'acord a veure qui es prioritza i com, no? Clar, per què? Perquè estem lluitant per l'espai, perquè no hi ha, malauradament, tenim menys quiròfans als que mereixeríem com a població i com a complexitat. Llavors, això és obvi que hem de posar-hi el remei. I mentrestant, clar, s'han construït nous hospitals, estem treballant amb tot aquest tipus de coses, vaja, és així. S'han hagut d'anar pagats, que dic jo, no? S'han hagut d'anar posant pagats. Aquest equip de govern, sí que això s'hi va prioritzar des del primer moment, va dir que el campus de salut seria la prioritat de tirar endavant. No sé, des del moment que va entrar vostè a la regidoria de salut de l'Ajuntament de Girona, si ja tenia clar aquesta carpeta i tot el que ha hagut de fer per impulsar que avui, per exemple, s'hagi donat aquest anunci. Home, a veure, honestament, sí, home, és el... Una de les coses que m'ha convençut molt clarament d'entrar en el govern de Girona és precisament poder aportar un granet de sorra perquè això passi. D'alguna manera... el teu perfil et marca, en aquest cas, jo he tingut un perfil llarg, professional, en el qual dius, home, és un moment a la teva vida en el que creus que pots fer una aposta de servei a la teva gent, en aquest cas, als nostres conciutadans, aquesta aportació que tu pots fer des d'aquest àmbit més públic, de persona pública, per una manera, en un govern d'un ajuntament, és ajudar que les coses passin i donar, en tot cas, la teva visió d'una persona que està una mica dins i una mica fora, no?, en aquest cas de l'hospital. Per tant, sí, per mi, li dóna molta raó o justifica molt el fet d'estar avui aquí a l'Ajuntament, ajudar que això passi. Per tant, per això jo avui estic molt cofoi, diguem-ne, que hagi passat aquest anunci perquè dius d'alguna manera saps que hi ha molta gent treballant i urbanisme hi estan treballant la regidora d'urbanisme hi està a sobre vull dir que això agraeixo a tothom que hi és l'alcalde té molt ben prioritzat òbviament la regidora Geis també ens està ajudant de tots els àmbits estem tots vull dir que aquí és un treball d'equip Però, òbviament, crec que aquest granet de sorra d'algú que hi està implicat i, sobretot, potser us diria que entén o té la visió clara de per què ho han de fer, això. És a dir, sí que ho porto de marca de tots els anys que he estat a l'hospital i que conec els companys i, a més, la vivència dels companys sanitaris. Està clar que això... Bé, d'alguna manera, és una de les coses que cada matí me fa estar allà amb il·lusió i treballant per la ciutat, només faltaria. Senyor Deguer, ha comentat que la gent ha començat a entendre i a pensar en un campus de salut, més que no pas en un hospital. A mi m'agradaria preguntar-li si també la gent n'és conscient de les possibilitats, és a dir, de la potencialitat que té. Crec que no. Crec que encara no. Ja ho entenc, estem en una fase que com que estem aquests prolegòmens preliminars, potser sí que ja, en mesura que tot això ja va siguent més clar i diàfani i començarem a veure aquests terminis, sí que en algun moment hem de ser capaços de poder-ho explicar. A veure, nosaltres... Girona pot basar-se en diversos models econòmics pel seu futur, però tots tenim clar que un model de baix valor afegit no és la via seguida. El baix valor afegit seria, ja ho sabeu, una cosa més vinculada... un turisme amb poca valor afegit unes pedres molt maques i poca cosa més i que sí que les muntanyes són molt boniques i que tenim el mar molt a prop això té una data de caducitat al final has de poder oferir alguna cosa més i has de poder oferir una cosa més sobretot quan penses en els nostres joves És a dir, nosaltres tenim una cosa bona, estem a prop d'una gran capital, que a més és una capital dinàmica, ben posicionada en quant a marca a nivell europeu, en quant a innovació, etcètera, això està molt bé, geopolíticament estem molt ben situats a prop del sud de França, obviament a prop del mar, hi ha un dinamisme també empresarial, que per exemple el món de les càrniques, etcètera, tot això està molt bé, doncs, ostres, que... hem de saber hem d'afegir-hi tot el que puguem que estigui al nostre abast perquè llavors això no vull dir que els nostres joves sí que ho tenen això a l'abast perquè estan a 38 minuts de Barcelona però demà es van unidireccionalment cap allà i això es converteix en una ciutat dormitori és a dir, sí, me'n vaig a dormir a Girona però tota la meva creativitat la faig servir perquè a Barcelona crec si val llavors el que dic és que això ha de ser bidireccional llavors Girona ha de trobar el seu camí de què vol ser quan sigui gran I visualitzes que, per exemple, en Tarragona, aquest, quan sigui gran, està molt vinculat, tenen les petroquímiques, han creat el que es diu el ball de l'hidrogen, estan treballant en noves fons d'energia, en l'hidrogen, això està molt vinculat ja al seu àmbit. Lleida està molt en l'àmbit d'agro, no? tenen tota la part agrícola, per fet que aquí agroalimentaris és un àmbit en el qual ells es trobaran el seu camí. Llavors, Girona, què trobarà més enllà que tot és molt bonic a les muntanyes i al mar? Doncs aquí és on el fet que hi hagi l'àmbit sanitari pot ser el nostre eix. Pot ser el nostre eix que quan siguem grans siguem un complement en l'àmbit de l'economia de la salut es converteix en un dels grans dinamitzadors de la innovació de les oportunitats i de creació de talent i atracció de talent de les nostres comarques llavors Això jo crec que és molt important. Penseu? Penseu que no... Bueno, vaja, mireu, l'altre dia, una cosa que puc dir, no? Vam poder visitar i, òbviament, hi tinc una molt bona relació, no? Perquè és amb IPRE, no? IPRE és un exemple, no són pas un desert a nivell sanitari, no? Doncs IPRE, una de les coses que em va quedar l'atenció, vam fer un recorregut i explicàvem algunes de tots els projectes que tenen endavant, saps que em va crear molta atenció? És el nombre de professionals amb valor afegit, formats a Girona, que ells han incorporat, des de biotecnòlegs, bioquímics, etcètera, gent que d'altra manera, si no existís el Nipra, se n'haurien anat. En canvi, això està permetent que talent gironí a Girona pugui desenvolupar-se. Imagineu-vos si això s'articula en un campus de salut en què també hi hagi professionals. Per exemple, vaig més enllà. Hi ha no només professionals, metges i infermeria. Parlem, per exemple, que també tenim una politècnica, que hi ha un grau d'enginyeria biomèdica. Ara, la major part d'aquests enginyers biomèdics que acaben, fins ara, molts se n'anaven a Barcelona. Escolteu, estem formant-los aquí. Demà, imagineu-vos el que podria voler dir que estiguem incurs, fins i tot jo visualitzaria que incurs la part de docència, ja no parlarem de segle XX, metges i infermeres, hauríem de parlar ja d'enginyers biomèdics, si voleu psicòlegs, i algú ja comença a demanar que potser hauríem de començar a tenir un grau de farmàcia. Benvingut, sí. Però veieu que tot això són sinergies que un campus permet que s'articulin. Aquesta seria la visió. Per tant, la gent que vull que tingui aquesta visió és que pot ser el que neix on les comarques de Girona creixin en el futur i que el talent gironí, els nostres joves, tinguin oportunitats per aquí, per desenvolupar-se. Parlant de sinergies, m'agradaria preguntar-li com va funcionar la sinergia, en aquest cas, entre salut i ciclisme, que es va dur a terme durant la Cioter, que va presentar, com va funcionar. Jo estic molt content. Aquest és un altre hàbit. Dius, escolta, nosaltres d'una forma... espontània, gairebé sense voler, ens convertim en un centre d'atenció de ciclisme. I a part, dius, home, ve tota aquesta onada que preveiem amb el campus de salut. Home, faríem bé d'aprofitar... de creuar aquests dos àmbits llavors això va ser el projecte Girona Salut Innovació i Ciclisme que llavors el GIS que li diguem que llavors aquí és on nosaltres vam reunir gent de l'àmbit de ciclista però des de diríem d'empreses d'aquí Girona que estan des de de gent que fabrica bicicletes fins a gent que té centres del rendiment o gent que fa aplicacions, per exemple, de rutes, etc. I nosaltres, llavors, a través del Cioter, perquè al Cioter què passa? Fixeu-vos. Mira, a més ahir ho parlàvem amb algú que està involucrat en temes del mobile. Em deien, clar, dius, el Cioter... té 60.000 visitants penseu que és el nombre de visitants que tenia el Mobile o el Congrés que tant que ens omplim la boca just després de la Covid és a dir, sí que és veritat que després ha anat més cap a sempre ha tingut més, no? 90 però vaja, 60.000 per on Girona és una passada, llavors Tu podies deixar això simplement que fos una fira d'especialització, o la ciutat n'ha de poder treure un profit que vagi més enllà. Llavors aquest té un bon àmbit, aquesta és una marca, i a través d'aquesta marca tu pots començar a generar sinergies. Doncs coses que poden passar, per exemple, bé, sí, estem treballant en alguna d'aquestes aplicacions, el Wikiloc, que és una... una aplicació que es va generar aquí a Girona, estem treballant buscant perfils de circuits, per exemple, adaptats a gent amb patologia pulmonar o fins i tot que té una al·lèrgia a una gremínia, però potser no li diran un recorregut que no passi per un camp de blat. Coses que sembla tant lògiques, doncs el fet de posar-se en comunicació no havia passat fins ara. Com coses d'aquestes n'hi hauria de moltes altres. Podem generar una mica de clúster, per exemple, que des de l'Ajuntament promocionem cursos de mecànica de visi. Llavors dius, bueno, si puguis fer gent que es pugui formar aquí a Girona, en aquest àmbit, i que d'alguna manera algú digui, ostres, quan demà jo... tinguem bicicletes o algun lloc que sàpiguen o tinguin una massa crítica de gent que sàpiga reparar-les i tal, potser pensant en Girona això al final és una feina a gent que s'haurà preparat, exemples d'aquest tipus ho dic perquè no tot és innovació rutilant perquè tenim algunes propostes de per exemple hi ha un Estan uns empresaris d'aquí a Girona treballant en un motor elèctric de bicis i parlàvem que podíem, potser, fer algun motor elèctric que ja s'adaptés a l'esgotament del ciclista abans que el ciclista se n'adonés. Aquestes coses, vull dir, fixeu-vos, van passant coses, farem fer un exemple, un dels altres temes que estem tirant endavant és que generarem un grup de sanitaris, tant de l'Hospital Traeta com Santa Caterina, de l'Aliança, diguem, amb aficions ciclistes, perquè tinguem debats entre nosaltres sobre propostes vinculades a salut i ciclisme, però pensades des de sanitaris que ja tenen una certa, diguem-ne, afició. Bé, doncs és això. Per tant, aquest és un exemple de començar a buscar, i el que dèiem, veus aquest text vertebrador que pot ser la sanitat, Nosaltres podria ser un dels àmbits en què puguem creuar diverses altres disciplines. I el ciclisme, per exemple, és una oportunitat. Deixi'm preguntar-li, ja per acabar, una petita actualització pel que fa als CAPs, tant de Can Givert com de Domeny. En quin punt es troba, sobretot, la del Can Givera, aquesta ampliació? Sí, aquesta ampliació, en principi, va seguint els tràmits ja de tipus urbanístic, diguem-ne, en aquest cas ja està bastant avançat. De fet, la cor amb el CatSalut també estava tancat i estan per iniciar-se el... No tinc l'última hora, això és més urbanisme, l'últim que jo sé és que sí que els tràmits estan ja molt, vull dir que estan en una fase ja molt, molt madura i que més faltava, i que al més el projecte de salut també el teníem molt clar, que era aprofitar els espais, perquè és un altre lloc que s'havia quedat petit, que anys i veres s'havia quedat petit i els professionals... Clar, penseu en una cosa, en un cap avui en dia ja no només estem parlant de la visita clàssica, per si ara hem passat moltes coses, fins i tot incorporació de fisioterapeutes, incorporacions de psicòlegs, etcètera. Avui en dia el que és la salut és una cosa molt més global, i això ho demana espais. I això, per exemple, en lloc com el canjivert, alta densitat de població... d'alguna manera era absolutament necessari. Per tant, aquest seria el que estaria més avançat. Quan dic a vegades d'estar vigilant els terminis, és per també recordar-nos que tot era un pack. És a dir, era el campus i els caps. Per tant, d'alguna manera, tot ha d'anar fluint. Per tant, això també ho tenim clar. per dir-te, doncs, que anem tirant endavant. Al domany, doncs, hi ha una ubicació, sé que hi ha una certa polèmica, bé, sé que l'urbanisme està, diguem-ne, mirant-s'ho, eh? Òbviament, la voluntat és que també tot encaixi, però, bueno, també donem el mateix. Jo també, a vegades, també apelo a dir, ostres, no, no, en aquest cas, tots els respectes, eh? Tot és molt respectable, però no estem parlant d'una discoteca, estem parlant d'un cap, no? llavors tots els negocis són respectables, vull dir, però tema, jo puc veure l'esternalitat negativa més clara amb una discodega, en canvi dius aquí pensem que al final també aquestes les necessitem pel dia a dia. Doncs veurem com evolucionen aquests dos casos i sobretot com evolucionen aquests terminis del campus de salut que avui s'han iniciat... Jo voldria dir-te, abans d'acabar, i ara que s'acosten les fires, que, escolteu, que mentrestant estan passant coses, també, pel dia a dia, i aprofito el micrófono avui per comentar-ho, que tenim a dintre de l'àmbit de la tenència d'alcaldia, que tenim la regidoria de benestar emocional. i que aquest any una de les iniciatives que crec molt interessants i que jo com a regidor també de Salut d'alguna manera doncs òbviament hi estem molt implicats és que des de la regidoria de benestar amb la regidora Sílvia Bosch tirem endavant un còctel que es diu la mosqueta que és un còctel no alcohòlic. A Xavier l'he provat, està boníssim. Ah, molt bé, m'agrada saber-ho. Està bo. Crec que és bo que també fer unes barraques una mica més, diguem-ne, en aquest sentit, no tan vinculades a alguna imatge del món de l'alcohol, sinó que és una cosa més civilitzada. Igual que també ho sabeu, no?, que hem tirat endavant la iniciativa dels braçalets, no?, de que si algú té la sospita que li hagin pogut posar algun tipus de producte legal a les begudes, doncs allà pugui analitzar-ho, home. Amb aquest parcel·let, òbviament, seran uns centres en què hi ha uns tècnics que decidiran, no? Però, vaja, fer també unes baraques més amables i més invitades per a tothom.