Nadal a Girona: llums, comerç, turisme i benestar

Moltes gràcies per fer-ne la difusió. Ja ho saps, aquí és casa teva, torna com vulguis. Moltes gràcies, bon dia. Adeu. Bona nit. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM I avui, com cada dijous, obrim l'espai de l'entrevista, en aquest cas a l'equip de Govern, i avui és el torn de Gemma Geis, vicealcaldessa i regidora de promoció econòmica que les portes de la campanya de Nadal, també del Black Friday, que tot i així ens hem d'anar acostumant, i de l'encesa de llums, de la qual també parlarem, i és que estem res a un dia de poder veure les llums enceses a la ciutat de Girona, doncs la tenim aquí a la ràdio com sempre. Benvinguda, vicealcaldessa, com està? Molt bé, i vosaltres? Doncs a les portes d'aquesta campanya de Nadal, també d'aquest Black Friday, que més coincideix amb l'encesa de llums de Girona, m'agradaria preguntar-li com es presenta aquesta campanya de Nadal pel comerç i també per la ciutat de Girona. Doncs bé, una mica el que vam fer l'any passat ha estat ja fa uns mesos, perquè malament si ara haguéssim de començar a fer la... La feina hem programat una campanya Nadal amb moltes activitats al carrer, des de la Mainada, també de música i també aquestes visites guiades que fa un any i mig ja vam començar a fer i que ens han funcionat molt bé. i que tenen molt bona acceptació, repetim la de comerços emblemàtics, fem també totes les del Hanukkah, les de Girona, la visita al catedral, sants i miracles, vull dir aquestes clàssiques, i per tant fem aquesta encesa de llums. Aquest any segurament qui ens escolti va veient aquests dies com s'han anat col·locant els llums de la ciutat de Girona, que aquest que ha estat un tema així una mica debatut últimament, l'hi puc dir, perquè és al final la ràdio de la nostra ciutat, que aquest any ha estat una mica interessant perquè hem canviat un 60% dels llums de la ciutat i per tant a mes de juny o juliol planificàvem una mica cada carrer, teníem tres tipologies de llum i hem buscat llums que fossin molt tradicionals de Nadal, que fossin molt minimalistes... I, per exemple, aquest any és el primer any que hi haurà llums tridimensionals i, per exemple, vostès poden anar a l'avinguda Jaume I, que crec que quan quedi encès, perquè clar, ja m'ho miro imaginant-me, perquè d'un catàleg, quan quedi encès, i a Jaume I hi haurà un fanal central molt gros tridimensional... I llavors també pensant en tots els carrers i ajustant tot això, la veritat és que el juny o el juliol ho vèiem amb un paper i crec que aquest any encara faran més goig els llums perquè la veritat és que són més macos per dir-ho d'alguna manera. I llavors el que vam fer també va ser en el contracte vincular-ho a Ecosol, que és l'empresa del tercer sector relacionada amb Càritas, i també obligar que, per exemple, aquesta empresa que està aquí, si necessita 25 metres de fil ferro, que també hagin d'anar a les botigues de la ciutat de Girona tot allò que pugui necessitar. Han fet els deures abans, el Black Friday està molt bé, però aquí també es va fer la comerciada, que crec que va ser una iniciativa que va tenir molt d'èxit i que és més nostre, i que la vam presentar a l'associació Xample, amb la FOEC, i que també agrupa totes les sessions de comerç de la demarcació de les comarques gironines, amb aquest somriure que hi havia a les portes de les botigues. I per tant és una mica també incentivar aquest comerç de proximitat també. Hi haurà una campanya, hi haurà les banderoles, que si vol hi puc dir una mica més exclusiva. I tant, i tant. Que bé dir, que si estimem a la nostra ciutat hem de comprar també a la nostra ciutat amb un disseny també molt bonic, també hem reforçat el mercat del llor amb activitats i també els llums del mercat del llor i per tant, doncs, jo crec que intentem treballar amb molt temps perquè és la manera de planificar amb temps i sobretot, doncs, això, no? Treballar per aquest comerç que és un teixit importantíssim de la nostra ciutat i, òbviament, que després de tot hem de fer un consum responsable i sostenible, evident, no? Però, sobretot, doncs, hem de treballar pels de casa. M'ha parlat de les llums, que suposo que sempre són motiu de debat perquè tots els ciutadans en deben tenir o al seu carrer o a poc. No sé si hi ha hagut algun carrer que hagi canviat o que se n'hagin posat de noves. També m'agradaria preguntar-li si a la carretera de Barcelona, per exemple, se'n posaran. Aquest any, bueno, no, perquè és una mica complicat i són molts metres, però, per exemple, a Rambla sí que estem fent proves perquè ho hem reforçat, els carrers de l'Eixample també són, jo crec que són més elegants, més minimalistes, ja es dic, les de Jaume I jo em fa molta il·lusió, llavors hi ha barris que també ens han demanat, el soci de Can Givert també es va demanar en una plaça els llums que també ho hem fet, això ho treballem molts mesos abans, perquè al final és una licitació pública que hi ha en uns carrers, I llavors segurament hi haurà coses que s'hauran d'anar millorant, però sí, en una certa mesura, perquè tampoc això ha de ser tots els carrers de la ciutat, treballant també pels barris i escoltant i tenint les normes de la situació que ja es va fer. M'agradaria preguntar-li, perquè la campanya de Nadal inclou moltes vessants, i una d'elles és la pista de gel, que aquest any es torna a fer, després de l'any passat no fer-se per aquesta responsabilitat degut a la situació de sequera, i a més s'incorpora un mercat nadaleny, que té com a títol Imagina, que es farà també al Palau Final, si algú no ho sap, és totalment gratuït, és a dir, que no es confongui que ha de pagar per patinar, això sí, però que el mercat serà gratuït. Sí, és una demanda que teníem. L'any passat vam estar treballant amb un parell d'iniciatives que no van regir, perquè és veritat que tot és molt car, però vam trobar aquesta possibilitat de fer-ho a la fira conjuntament amb la pista de gel i crec que és una primera passa i veurem també l'acollida i què puguem anar millorant. La pista de gel, doncs, és veritat que aquest any no tenim la sequera tan present, però sí que no he forçat el fet de, com el temps de flors van passar de fer 16 metres cúbics a utilitzar ara 800 litres, doncs la fira de Girona, i de fet els gironins que passin per allà veuen que hi ha uns dipòsits d'aigua instal·lats, i ara ja hem recollit uns 20.000 litres d'aigua, per tant la meitat de la pista de gel ja tenim l'aigua, però és que a més a més la pista de gel abans feia 10 centímetres, ara en fa 7, i a més a més també hem instal·lat plaques fotovoltaiques, per tant és aquesta transició que la societat ens demana que fem, en el sentit que hem de buscar, la tecnologia ens permet poder gaudir de les coses, perquè al final una pista ja s'hi van 15, 17 o 16.000 persones, és a dir, 8.000 persones, 8.000, vol dir que hi ha unes ganes d'anar-hi. I per tant el que hem de mirar és de fer-ho de manera més sostenible possible i hem fet les inversions necessàries perquè fos una realitat. Com ens podem imaginar aquest mercat de Nadal? No sé si estarà a la planta inferior o superior? Està a la planta superior, que fos tradicional, aquí sobretot la fira a través de la Coralí és la que una mica ha anat ha anat treballant tot això i sobretot que si un espai, a vegades aquells dies els que som pares que a vegades ja no sabem què fer-ne gaire de la meïnada, doncs un lloc on pugui anar-s'ho a passar bé a la ciutat. Parlem també més enllà de la campanya de dalt de temes de ciutat, sobretot relacionats amb el turisme, perquè recentment s'han aprovat per ple diferents mesures... Entre elles, per exemple, el que vam comentar fa un temps dels grups turístics, d'aplicar aquest màxim de 25 persones, especialment al barri Bell, que a més els guies no poguessin utilitzar megàfons o aparells amplificadors, quan es començarà a aplicar de manera efectiva? Bé, aquesta mesura vam fer l'aprovació inicial, ara hi ha un procés de participació que la llei ens amarga que hem de fer i llavors veurem quines esmenes hi puguin haver i llavors aprovació final d'això. però sí que ens permet, doncs, com que establim un règim d'infraccions i de sancions, doncs, després, qui pugui, doncs, cometre aquesta infracció, doncs, ens permetrà també, doncs, poder fer la corresponent sanció. Jo crec que el que és més important és fer aquesta gestió. Estava per la Rambla i estava mirant, no?, i estava comptant, i crec que la societat ens demana, no?, des d'aquest carril al mig, doncs, poder fer aquesta gestió del turisme, que ha de ser una gestió del turisme a la Gironina, que ha de ser una gestió del turisme adaptada a la nostra realitat, que la nostra realitat no ens l'han de venir de Barcelona o de la centralitat dels altres governs, sinó que nosaltres coneixem la ciutat. Jo ja penso que li vaig explicar aquí també, com vam explicar aquí, llavors va sortir per tot, no? Doncs de fer aquesta limitació de 25, ho havíem parlat amb el sector, la veritat és que no he tingut cap crítica, al contrari, I també aquells estudiants que jo que soc professora, que els tenim a classe de turisme i que fan l'examen per acreditar-se com a guies turístics, que puguem validar que a vegades no sentim alguna història de la catedral de Girona que no sigui la que toca i com aquestes persones fan l'examen i per tant posar en valor també la professió que suposa ser guia turístic. Suposo que des del barri, des dels veïns, era una cosa que també es demanava, no? Sí, jo crec que hem d'estar matent a les demandes i jo soc una persona que m'agrada escoltar, m'agrada cuinar, que en dic jo, i m'agrada molt crear aliances amb el sector i de fet totes les iniciatives que fem estan molt pactades i molt pautades. Això no vol dir que després tu quan hagis de... d'aprendre una iniciativa, has de tirar endavant, que al final la gent també et va fer la confiança per fer-ho, però jo crec que és el camí, el futur és, i el president és molt incert, amb canvis molt constants, i l'única manera en què tu pots treballar és escoltant i teixint aquestes confiances i aquests equilibris en les propostes que tu vols d'utèr-me. Parlant d'altres mesures, m'agradaria preguntar-li per aquesta taxa de busos turístics, pels busos que aparquin especialment a Fontejau, però també en aparcaments habilitats per autobusos a la ciutat. M'agradaria preguntar-li com es controlarà exactament aquest pagament i si teme una mica que pugui tirar enrere algunes associacions o els turistes. No, jo crec que tots estem acostumats quan anem a ciutats a pagar una taxa turística i sobretot avui en dia cada vegada més si anem a visitar una ciutat has de fer la reserva abans per tant nosaltres buscant aquesta centralitat que volem exercir creiem que el context ha canviat i per tant una taxa de busos turístics que és molt menor comparat a la que posen altres municipis jo crec que la societat ens ho demana i per tant no crec que ningú que vulgui venir a Girona deixarà de venir per la taxa turística però sí que això ens permet doncs Tot el que li feia referència al principi, és a dir, ara es parla al govern de la Generalitat o al Parlament que volen regular, nosaltres ja ho hem fet de la nostra manera, que és la gironina, i sabent i coneixem la nostra realitat i no esperant regulacions que a vegades són lineals per tots els municipis i que no s'adapten a la realitat que nosaltres tenim. Per tant, jo crec que liderar sempre quan lideres et permet encertar-la més i que no està tan condicionat El que et puguin després legislacions d'altres llocs que tu després no tindràs tant marge per modificar-ho. Deixi'm preguntar-li per les tensions que hi va haver fa temps entre els comerços de caire ciclista, gent que també hi va fer fins i tot bretolades o actes de boicot. No sé si té la sensació que s'ha tranquil·litzat tot una mica. Bé, jo crec que hem fet una feina, doncs, també de tothom, perquè al final les associacions de pisos turístics molt volen que hi hagi pisos turístics il·legals o que se n'abusi. Les botigues del comerç ciclista també volen sentir-se i han d'estar integrades a la ciutat i també paguen els seus impostos. I evident que a la ciutat de Girona també volem continuar a mantenir la identitat. És aquest camí del mig, que és aquest camí, doncs, i de tenir empatia una posició enfront de l'altra i per tant jo crec que sí que ha baixat l'atenció segurament més d'un sector que d'un altre i el que està clar és que sí que a Ciutat de Girona les pintades o aquesta hauria de fer sí que no la compartim més enllà que sigui necessari buscar aquest equilibri I per tant és això, des de la calma, parlant, trobant els espais de diàleg, i jo també diria molta generositat de tots els sectors, perquè tots els sectors amb què parlaves la voluntat era de m'estesa i de trobar aquest espai de confiança i d'acord. Mira, l'altre dia sortia una notícia a Lleida, que no n'he fet discussió, però deia sortir a Lleida que estan fent una acció per promoure el mototurisme. i aquí tenim les bicicletes i que ja tenim els gironins on han d'estar de fora perquè hi ha molt d'afició a la bicicleta i a més una afició molt catalana tota la vida llavors escolta anem a buscar aquest camí del mig aquests equilibris i anem a fer-ho i aprofitar que a més a més la bicicleta és una eina de conducció sostenible. De fet, fa poc veia, i tinc ganes d'anar-hi perquè no ho he vist en persona encara, però com l'alcaldessa de París ha fet un avenge, ha estat valenta també, amb carrers de París, que era inaudit que hi pogués haver bicicletes, ara ni són. Per tant, jo crec que estem en un moment de transformació, i des de la serenitat, i des de la mà estesa, i des de la Generalitat, que crec que hi va ser, hem d'anar trobant aquests camins. M'ha parlat abans del mercat del lleó, sobretot en el sentit de la il·luminació, ara en aquesta campanya de Nadal. M'agradaria preguntar-li com està el procés de transformació d'aquest mercat, que en el seu moment en vam estar parlant, que ha de tenir una nova imatge, una nova manera de fer també. En quin punt ens trobaríem? La imatge està avançada perquè ho hem treballat a mirar l'associació del mercat d'allò, anaven a presentar una campanya, ens n'estaven fent una altra i dic, escolta, fem-la junt i aviat ho farem públic. I una altra cosa és el disseny del nou mercat d'allò, que hi ha la licitació feta i esperem d'aquí un temps poder-ho presentar, però sobretot escoltant. Jo no estaré a la botiga cada dia i, per tant, les que viuen a la botiga saben com necessiten les neveres, quins moviments fan cada dia, com necessiten carregar i descarregar i, per tant, nosaltres estem al cervell d'ells per fer aquest disseny del mercat del lloc i jo crec que sí que ha de ser molt sostenible i ser arquitectònicament un element revolucionari a la ciutat. No ho dic mai públicament, però sí que ho dic en privat, però a mi m'agradaria que fos... Com a la biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, en el sentit que ha estat un equipament de ciutat que ha tingut aquesta acollida. Jo crec que el mercat del lló, escoltant i buscant aquest mercat del lló, que primer s'atengui les necessitats dels propis paradistes i també dels usuaris, ha de ser un espai també que ens ajudi a fer lluir aquell espai de la ciutat, també des de l'Eixample i també pensant en el comerç. Deixi'm extrapolar-ho en aquest cas cap a un altre equipament, Fira de Girona, del qual n'hem parlat per la pista de gel i aquest mercat nadaleny nou que s'estrenarà enguany. Com se l'imagina també la Fira de Girona, tenint en compte que també està en un procés de transformació? Crec que la Fira de Girona no ha de competir amb l'auditori, sinó que han de col·laborar, que han de ser espais molt diferents, amb activitats diferents. A la Fira de Girona fa falta que hi hagi una inversió per adaptar-la a un espai molt més transversal d'usos, que, per exemple, el concert d'Ocasgraces va funcionar molt bé, té la llicència per poder fer aquest tipus de concert, que sona a peu dret i que potser a nivell de productora els surt més bé. Però és veritat que necessitem també com segmentar-ho, que pugui ser un edifici pensat per les empreses de Girona que fan una trobada o necessita un espai de reunió més digital, més sostenible, que ja heu dit detall i hem començat a fer això. Llavors aquí necessitem també una mica l'empara de totes les administracions i crec que és important que Girona, la Fira, faci aquesta transformació de l'edifici pensant en un edifici pensat en les pimes, per exemple, de Girona. i aquest espai d'activitats que ens dona diferència respecte a l'auditori. Crec que avui en dia competir s'ha de cooperar. Per tant, tenim l'auditori amb unes funcions molt definides i que, a més a més, han de donar un premi. Doncs escolta, la Fira també ara ha de fer aquest pas endavant, també escoltant el sector i que ens permeti donar més oportunitats a la ciutat. Vicealcaldessa, deixa'm preguntar-li, perquè aquests dies pensant en la campanya de Nadal, jo pensava en el mercat també de Nadal de plaça Independència, i sempre que passo per plaça Independència hi ha un forat de plaça Independència que fa una mica de malveure. Suposo que sabrà quin es refereix, que és aquell d'on hi havia el cafè Gran Via, que aquell edifici crec que està en un procés judicial, si no m'equivoco, Però no sé si des de l'Ajuntament tenen alguna competència, s'ha parlat d'alguna manera, d'intentar que aquell espai pugui ser comercial, perquè és veritat que a plaça d'independència en els últims anys ha esdevingut un pol d'atracció molt gran, sobretot per la restauració i com a punt de reunió, però aquell espai allà encara queda segurament com el forat negre ara mateix. Sí, tens tota la raó. Aquest ho és, és veritat que tampoc amb els drets dels propietaris podem fer gaire res, em consta que hi ha algun cert moviment, però és veritat que seria un espai que seria molt interessant de poder canviar o transformar i millorar. Estic absolutament d'acord amb tu i crec que és bo que també tinguem A la Lloreta tinguem deures aquest i algun altre espai a la ciutat, doncs també els hem de cuidar. Per tant, nosaltres, l'Ajuntament, si arribéssim a qualsevol tipus de proposta, doncs també l'escoltaríem, però pel que fa als drets dels propietaris, doncs també hem de respectar-los, però sí que sobretot hi ha les portes obertes si poguéssim fer qualsevol cosa des de l'Ajuntament. Parlant d'empreses que poden obrir o que poden necessitar ajudes, expliqui'm una mica aquest fons d'innovació que han creat amb l'Institut Català de Finances, que han presentat avui, si no m'equivoco, a què vas dedicat? Bé, segurament les persones que m'escolten o tenen fills que a vegades han hagut de marxar a l'estranger i estan treballant allà, o tenen fills, com ara jo, que m'agradia que treballessin a Girona, no? I per tant... El que necessitem, ara que es parla de l'habitatge, que necessitem també és que hi hagi sous més elevats i poder competir amb Europa. Llavors, les empreses, perquè puguin competir amb Europa i perquè puguem millorar el nivell dels llocs de treball de qualitat i també per no centrar-los en el turisme, sense criticar el turisme, però cada cop em diuen això, dic jo, si jo precisament sóc de l'economia i del coneixement, el que hem fet és fer un fons, que és el primer a tot l'estat espanyol, que és un fons que el que fa és posar uns diners entre l'Institut Català de Finances, que és la Generalitat de Catalunya, i després l'Ajuntament de Girona perquè les empreses que innovin, des de l'aigua, l'envelliment, l'agroalimentari, el campus de salut, i és una bona eina també per reforçar aquest campus de salut a nivell de contingut, doncs rebin un finançament que nosaltres avalem una part i per tant són crèdits més tous i que milloren el finançament. Jo crec que això és molt important perquè, per exemple, la cambra de la propietat i molts emperadors sempre s'han queixat de la dificultat d'accedir a fons, a prèstecs, amb millors condicions. Llavors, és que des de l'Ajuntament, que les empreses de Girona puguem fer aquesta iniciativa i que tinguin aquestes millors condicions, i hi ha gent de Barcelona que diu, no, no, això és per els de Girona, pensant en Mar Urbana, però per els de Girona, no? I jo crec que això està bé, perquè en un Ajuntament està clar que hem de pensar en els rums de Nadal, hem de pensar en aquest forat que vostè... encertadament em feia referència, però també hem de pensar a 15-20 anys, perquè els fills creixen i llavors el que volem, òbviament si volen marxar són lliures, però que no sigui mai una obligació, que sigui una opció personal. Llavors aquesta regidoria, aquest fons que també és a través d'en Xavier Aldeguer, que estarà en el comitè de seguiment i també de recomanació i per tant de seguiment de les empreses, la veritat és que ha tingut molt bona acollida amb molt bona recepció dins el món de la innovació, que ara n'hem de fer difusió, i home, avui som 28, no? 28 jo estic segura que hi haurà altres ajuntaments que copiaran això i que podrem dir que Girona ho validarà. Senyora Geis, el proper mes de gener, si no vaig errat, es celebra el Congrés de Benestar Emocional. Sé que vostè, juntament amb la regidora Sílvia Bosch de Benestar Emocional, hi han posat molts esforços i molta il·lusió. Com es planteja en aquest moment on ja estem a les portes? Bé, aquest és un projecte molt personal perquè quan em vaig presentar a les eleccions de Girona vaig creure que pensant en la ciutat i en els problemes de la gent i el que teníem amb amics, coneguts i familiars, el benestar emocional i per tant la salut mental de les persones és absolutament important i de fer les dades malauradament o els casos que tenim propers que ens arriben I també quan parlem del campus de salut, de posicionar aquest campus de salut amb el contingut, amb la Girona, que tingui una qualitat de vida, que puguem atendre millor les persones, aquest congrés de benestar emocional, bàsicament no serà un congrés de recerca, sinó que serà un congrés de divulgació. que també s'han tingut en compte els ponents, que són molt bons ponents, ponents de primer ordre a nivell de Catalunya, però també les entitats de Girona que expliquin les seves experiències i que puguem obrir-ho a totes aquelles persones que els dos temes que es tractaran, que són temes molt atents avui en dia, doncs a la nostra societat doncs pugui ser un espai de debat i de proposta i de reflexió i de millora per part de moltes persones tant amb l'administració pública han de fer polítiques públiques o fins i tot per exemple per un mestre per tant a mi em fa molt de la il·lusió perquè aquest també era un fons d'innovació era un punt del 64 que haurem complert, el Congrés de Benestar Emocional en un altre i jo crec que ens permetrà també posicionar-nos molt a la ciutat de Girona com un espai aquest de benestar i que tots coneixem persones amb discapacitat, amb problemàtiques de salut mental, temes de suïcidis, temes d'addiccions, anorèxies, que torna a estar molt atent les dades, sobretot amb nenes de 14 anys, temes de les addiccions als mòbils, la solitud no volguda de la gent gran, el fumós barnau de les feines avui en dia de les persones i per tant que puguem situar Girona en això a mi em sembla que és positiu i a més a més hi haurà molt així Girona també en aquestes jornades. Per últim, parlant de posicionament, i ara m'ho comentava una mica amb el Congrés, si féssim allò una mica un DAFO, que diríem de Girona, de veure debilitats, fortaleses que té la ciutat a l'hora, no només del turisme, com dèiem abans, sinó també de la promoció econòmica, les capacitats que pugui tenir de treure negoci, ara mateix, quines en diria que són les fortaleses de Girona, que en sabem, però m'agradaria que m'anomenessin també les debilitats, les quals tocaria millorar. Per fer un dafos necessita temps, eh? Sí, porta més, pots repensar molt més segurament. No, perquè encara m'equivocaré. Fortaleses jo diria que tenim una economia diversificada i amb gent molt compromesa amb els àmbits, i amb ganes de treballar per la ciutat, i per tant, quan te sentes amb ells és fàcil perquè tothom estima la ciutat i buscar aquests punts. Debilitat, estava ahir presentant a la revista de Girona l'infrafinançament local. Els ajuntaments, tots, del color que siguin, ens fan falta més diners i perquè som la primera porta d'atenció al ciutadà. I, per exemple, quan pensava avui, ostres, que hem incrementat aquest 30% de l'ús del transport públic, com necessitem més autobusos i el cost que té un autobús sol, això no ens poden ajudar. Perquè, a més, nosaltres tampoc el que volem és incrementar la pressió fiscal, perquè hi ha hagut una inflació... perquè els sous, diguem-ne, també tothom sap com està i, per tant, el que hem de ser, l'Ajuntament és el màxim d'eficients en l'execució de la pressupostària i, per tant, sí, jo aquí reclamaria el dèficit dels ajuntaments a nivell econòmic, que crec que això sí que ens limita molt, per exemple, a fer aquesta transició de ciutat cap a la mobilitat urbana, o d'atendre les persones o d'allò del dia a dia que ens demana la gent que forma part de les seves necessitats del dia a dia que jo crec que aquí també si tinguéssim un financement millor podríem fer-ho millor Això i que entre altres moltes coses que millori Rodalies Sí Que millori Rodalies, sí, home, sí. Jo crec que l'infrafinançament ens permetria això, a vegades ve gent al despatx i els escoltes o vas als sessions de veïns i tenen raó moltes coses. i és que els números surten més i és que encara que incrementéssim un 5% l'IBI no podríem donar millor atenció perquè escolti un autobús són 500.000 euros i segurament això no ens fa falta més d'un autobús i pujar un punt l'IBI són 400.000 euros i bueno que pugem a 800.000 euros dos punts que són dos autobusos no sé si ens suma l'impacte les butxacles famílies per tant aquí jo crec que sí una debilitat i com que ho he fet molt ràpid segurament que em deixo alguna fortalesa i també alguna debilitat segurament. I alguna cosa que també podríem fer millor nosaltres, que també en els DAFOS hi ha quatre parts, i un és també de coses de fer millor nosaltres, per ser justos. En tot cas, pel poc temps que li he deixat, ha estat prou bé, i més enllà d'això també hem pogut repassar tota l'actualitat en clau de promoció econòmica, també de turisme i d'altres temes, com aquest congrés de benestar emocional que es farà el proper mes de gener. Gràcies, vicealcaldessa, una vegada més per ser Gironeta. I si ens veiem, doncs que segur que ens veurem abans, però totes les persones que... que ens escolten i agraeixo molt tenir aquests micros perquè cada vegada és més gent la gent que escolta la ràdio de Girona i està molt bé poder explicar aquí en primera persona i amb exclusiva moltes vegades a la gent dels nostres giurins La ràdio de Girona Vine al Teatre Solidari. Aquest dissabte, al Teatre del Centre Cívic de Sant Narcís, representació de l'obra El Destí de les Violetes, dirigida per Laura Vallllosera i a càrrec de la companyia Teatre Mater i Som. Tots els beneficis aniran a la Fundació Sergi, la Fundació Esclarosi Múltiple, la Fundació Ramon Noguera, l'Oncolliga Girona i la Fundació Elna, per la diversitat funcional. Compra la teva entrada per 10 euros a ag.bibx.com, organitzat per l'Associació de Dones Empresàries. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Bon dia i bon dijous, 28 de novembre de 2024. Això és l'En Joc.