Música al terrat i entrevista a Lluqui Valverde

...de línia del cel, una veritat cruel, color dels teus ulls, color... i permeta'm insistir-te, 15 pavos, 15 i prou, jo faig bé la meva feina, tu t'oblides del meu nom, en aquesta nit absurda, d'aquest dia tan cabró, no hi haurà lluna i estrelles, ni cap rastre de la mort, mentre encara quedi, 15 pavos en el món, vinga engegueu-m'ho, i aquí ve la meva oferta, 15 i prou, jo faig bé la meva feina i tu, tu t'oblides del meu nom. Aquesta nit absurda d'aquest dia tan cret i t'encendré 10.000 bombetes. Moltes gràcies. Fins una altra. Lluqui, m'aguantes allà dalt o vols baixar millor? Baixa, baixa. Sí? Pujo? Vinga, va, escolta, aprofitem. Ai, merci. Ja veuràs que jo seré l'últim i encara ens fotrem un hòstia aquí. Lluqui, primer de tot, moltíssimes gràcies per venir a tancar això i més amb aquesta calor. No, que bé, moltes felicitats pel tinglado. Sí, t'ha molat? Sí, porteu molta rata només. Portem des de les 11, pràcticament. Molt bé, molt bé. Escolta, ara vas en solitari en aquest projecte, el de Lluqui, Lluqui Valverde, una miqueta. Sortia la necessitat de fer-ho, de poder, no sé, sortir una miqueta d'aquests barems de banda? Bueno, ho faig perquè puc, també, perquè és tan molt guai, perquè... Des que estic amb la Ludwig he après molta música, i llavors... Escriure ho he fet sempre, però des que he après tanta música ja em sortia, i a més a més estic molt ben acompanyat de molta gent que en sap molt i que m'estima molt i que em segueix allà on vaig. Llavors és una escultura bastant fàcil i bastant orgànic. Molt maca aquesta paraula, últimament tothom la fa servir la d'orgànic, vull dir, és precisament aquesta naturalitat, no?, amb la qual s'ha pogut gestar el procés. Sí, com el container, no? Sí, tal qual. Això mateix, el que vol dir orgànic. Lluqui, ja vau presentar, si no m'equivoco, proposta, una miqueta, que ara és aquest estiu, no sé si hi ha bolos, vull dir, on et podem sentir? Ara em podeu sentir molt a prop, de fet, a la Fònica, a Banyoles, el dia 25. No sé quina hora és, però deu ser-ho als concerts. A les set. Diuen a les set de la tarda, set, vuit de la tarda. Gràcies, Ona, que és cert que estàs aquí. El dia 25 a la Fònia Cabanyoles i el 27 a les Tres Chamelles de Sant Adrià, que una cosa bastant guai, que fem la previa a la projecció de la peli a la fresca del Bob Dylan, l'última. I després el dia 22 de juliol la Vic, a la que s'escava. Com va començar el teu idílio amb la música? Quin és el primer instrument que vas agafar de petit? Anava a dir el violí també? No, el meu va ser, jo diria que hauria de ser alguna cosa com un xilòfon o una flauta dolça o així. Ah sí, perquè a la flauta mágica de Figuera es feia molt de xilòfon i de xonsis. Però mira, ara em poso emocional perquè des d'aquí aquest terrat es veu el conservatori de Girona on vaig passar sis meravellosos anys i que m'ha portat aquí no estic, que és a dir, a 200 metres de conservatori. I estic molt content de poder fer-ho aquí, en concret. I en quin moment el Lluqui Valverde agafa i fa... Ostres, la que estem liant. La música. Eh... Bueno, o algun cop de fes d'un concert fas un parell de copes i et poses emocional i estàs content i fa estiu i encara pots anar sense ser i penses en el que fas i el que vius i et penses que està molt bé i et dones que tens ganes de fer-ho tota la resta de la teva vida i llavors més o menys ho deixes així. Crec. I t'adones així que tens un bon tinglado entre les mans. Eh, aquesta la pregunto, no? Sí. Perfecte. Sí, sí. I ja per últim, Lluc, què t'ha regalat la música al llarg de la teva vida? Bé, crec que és una parcela del meu cor que no sabia que tenia abans de saber de música i ara que en sé de música sí que la tinc més present i li tinc molta estima perquè em fa parlar molt i molt bé, crec. Exacte. Lluqui Valverde, estàs convidadíssim un dia a l'estudi i saps que tenim aire acondicionat i tot, no? Quan vulgueu, quan vulgueu. Enviï un missatge a l'Ona i vinc quan vulgueu. No sé per què, sempre tot acaba passant per tu. No sé per què, en qualsevol cas. Lluqui Valverde, moltíssimes gràcies per tancar això. Un plaer molt gran. Ens veiem a la següent. I nosaltres, vaja, ara ja sí que començarem a deixar-vos una miqueta en pau a tots. Arnau Vila? Sí, estem, no? Ha anat bé, això? Ja hauríem d'estar nosaltres. Bé, bé. Tu vols marxar cap a casa a dinar, no? Home, aquesta hora ja seria allò hora de fer un mos, no? O què? Sí, però saps que primer de tot toca desmuntar, no? Recollir, sí, sí. Aquí baix ja ho tenim força neta. Jo, Arnau Vila, soc bastant fan dels finals circulars i m'agradaria acabar més o menys com hem començat i és dimarts 17 de juny de 2025. Avui ens hem avançat a tot i a tothom celebrant el Dia Mundial de la Música. Ahir us explicava també al programa com de bonica és aquella sensació quan se'ns en va al cap. Doncs, se'ns han anat. Si els Beatles van poder fer-ho a Londres el 69, i si el vol del Gerard Quintana va poder pujar a aquestes escales diabòliques per fer-ho al festival Estrenes, nosaltres també. Que la vida al final són reptes, i si hem de pujar a sobre un taulat per fer ràdio i fer que soni la música, doncs es fa. Tot sigui per aquella preciosa melodia que ens acompanya al llarg de la vida o també aquella preciosa banda sonora que ens marca. Tot sigui per la música, no, Arnau Vila? Tot sigui per la música i esperem que tingueu un molt bon dia de la música el dissabte. Doncs això ha estat tot. Moltíssimes gràcies a tothom per acompanyar-nos al llarg del matí. Escolta, 92.7 de la FM. Per això i molts més tinglados. Un aplaudiment, sisplau! Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM La ràdio de Girona Pude encendrar un flower wind i un altre. Vols dir a ser tan divers, tan lliure i divers com l'aire. Coneixer tots els camins i geure en totes les cares. Voldries brinar-les a tres de les cambres de les dames i estimar-les tot els fins, les que fossin marides. Girona FM La teva ràdio La Gironina La Ràdio de Girona. Fins demà! Una piga mal posada. Aquests rinxols tan rebels. Unes cames massa grosses, segons tu. Mai he entès tanta guerra amb el mirall. si pogués fer-t'ho veure amb els meus ulls. Si ets tal com ets, ni m'enganyes ni t'enganyes. Si ets tal com ets, no canviïs ni una coma mai més. Mai més, perquè tu Tal com és una ment meravellosa, un caràcter incomprès. A vegades molt desastre, segons tu, tot allò que et tormenta quan et deus. Si pogués fer-t'ho veure pels meus ulls. Si ets el clament, Enganyes, si ets tal com ets, no canviïs ni una coma mai més, mai més, perquè t'ho mereixes. L'enfant terrible, la fera inhumana. Bravo per ser tal com ets. Cervell a l'ombra, l'accent disconfort. Bravo per ser tal com ets. L'enfant terrible, la fera inhumana. Bravo per ser tal com ets. Cervell a l'ombra, l'accent disconfort. L'enfant terrible, l'accent disconfort. Si ets tal com ets, ni m'enganyes ni t'enganyes. Si ets tal com ets, no canvis ni una coma. Mai més, mai més, perquè t'ho mereixes per tu. Girona FM.cat, l'espai comunicatiu de la ciutat. Fins demà! I go too. Bona nit. Bona nit. Sempre m'insulta algo per tu Sempre m'insulta algo per tu Sempre m'insulta algo per tu Girona FM Benvinguts a Girona FM Benvinguts a la ràdio de Girona Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Ja tenen 16 anys i ara totes cremes refreguen els cossos pels camps del costat. Un vestit de flors camisa, descansen a l'herba si el riu és a prop. Marxen les hores buscant pigues noves, tan sols els ocells les han vist, agafant les bicis sabent que és l'inici sobre els seus caps a fer. No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat. No sé què som, què està passant? I entre uns dits els dits de l'altre, com si fos un videoclip. Què ens ha passat? No sé què som, però que guapa estàs. La Jana ja dorm, perquè quan sent un pit contra l'esquena li agafa la son. L'Eva s'ha llevat, està molt nerviosa perquè té un examen a la facultat. que no sap cap tema dels 30 que té per llegir. S'apropa la Jana que ve per darrere, diu que amb ella ha après a ser feliç. Quan li agafa la mà. No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat, no sé què som, què està passant. I el record, les tardes bones, com si fos un videoclip del que ha passat, de tot el que som, però que guapa estàs. Li fa un petó al front. Mentre la camilla la Jana fa estona que pensa que es mor. Una mica més. Un terç d'una joia ja és fora del temple on la vida neix. És tan petita i té els ulls de la Jana i quan plora sols l'Eva somriu. Ja passa vegades que algunes històries tenen un final feliç. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. Crec que avui he tornat de nou amb les mans més buides però amb la bona sort Vinc caminant des de prou lluny Malversant estrofes, dic de tant orgull. Vull ser més ràpid que el vent i despullar-me entre les franques. Vull ser el que no he pogut fer i dibuixar-te sense mirar. La pluja al meu davant, que cau desenfadada i a poc a poc ens mulla. Sona i porta la il·lusió que ens va fer canviar el món, que no s'acabi mai. Avui només falta que brindem que vindrem quan faltis que serem atents i esperam sentir dir-te un altre cop que aquesta nit ens torni a sortir el sol. Vull ser més ràpid que el vent i despullar-me entre les branques Vull ser el que no he pogut fer i dibuixar-te sense mirar-te. Sona amb un ritme constant la pluja al meu davant que cau desenfadada i a poc a poc ens mullà. Sona i porta la il·lusió que ens va fer canviar el món que no s'acaba. Girona FM. Tot el que sents.