Habitatge i mobilitat a Girona: ZBE, campus i bici

I obrim un dia més l'espai de l'entrevista a Girona FM com cada dijous. Ja sabeu, parlem amb els diferents membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona i avui és el torn de Cristina Andreu, atinenta d'alcaldia i regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana perquè ens expliqui diferents temes que toca la seva àrea. Molt bon dia, senyora Andreu. Molt bon dia i gràcies. M'agradaria preguntar-li per començar sobre l'habitatge i què n'opina d'aquesta mesura que s'ha anunciat del govern de Catalunya d'aquests 50.000 habitatges de cara al 2030. No sé si ho veu com una dada potser massa optimista. Bé, jo vull recordar que ja el govern anterior ja parlava també de fer una proposta de generar aquests 50.000 habitatges. Per tant, aquests 50.000 habitatges entenc que és d'algun estudi, d'alguna planificació que la Generalitat ja porta temps treballant. Nosaltres a la ciutat de Girona, realment, no sé quin percentatge preveuen que d'aquests 50.000 que sortin de la ciutat, nosaltres farem tot el possible per contribuir a la generació d'aquests habitatges, perquè al final són habitatges que posem a disposició de famílies, de joves, de gent gran que avui té un greuge o que té dificultats per poder-se mantenir en l'habitatge que està vivint. Per tant, nosaltres contribuir, jo he tingut ja converses tant amb la secretària d'Habitatge, la senyora Lídia Guillem, com amb la mateixa consellera Sílvia Paneque, per poder activar totes les polítiques que tinguem a mans, tant elles des de la Generalitat, des del Departament, des del Casol, com nosaltres com a Ajuntament, tant el que respecta a la promoció d'habitatge, la cessió de sol, la compra d'habitatge, tot el que puguem. Per tant, cooperació absoluta i un objectiu comú que és vetllar pel dret a l'habitatge dels gironins i gironines. Aquest equip de govern, en aquest cas a Girona, seria partidari de regular els llogues de temporada i per habitacions? Bé, jo crec que, com en tot, hi ha una situació d'extrema necessitat d'habitatge que ens porta a prendre mesures que en altres circumstàncies no hauríem d'aprendre. En el seu moment vam prendre la regulació dels habitatges d'ús turístic, doncs, òbviament, caldrà analitzar la bondat de poder també regular aquests tipus d'usos. Aquesta és la situació, o sigui, no és broma. La necessitat de poder disposar d'una primera llar fa que altres usos hagin de quedar en un segon ordre de prioritats. Llavors, jo entenc que això és el que ve a pretendre aquest sistema de regulacions, posar la prioritat en l'habitatge residencial, el primer ús d'habitatge. En aquest cas, però Junts és veritat que ho va fer a nivell espanyol, però hi va votar en contra. Sí, haurem de veure com evoluciona tot, però jo ho entenc des d'aquesta perspectiva, de no mesures perquè hagin de ser les mesures estrella que ens hagin de fomentar, no, tant de bo no haguéssim, tant de bo haguéssim, el propi parc fos prou ampli com per poder donar cobertura a totes les necessitats diverses que hi ha d'habitatge de primera, d'ús residencial de primera llar, habitatge d'ús temporal, habitatge d'ús perquè segurament hi ha necessitats que justifiquen aquestes tipologies, però en aquest moment el dèficit de poder assegurar que els nostres gironins i gironines visquin dignament en un habitatge com a primera residència ens obliga, no nosaltres els gironins, és que només has de veure, obres la televisió, Catalunya, Espanya, França, Holanda, vull dir que al final és una evidència que jo crec que ningú pot negar. Parlant del parc d'habitatge, com de prop estem de veure aquests pisos a Domeny, Can Givert, que siguin una realitat i també quin serà el següent pas? Molt bé. Doncs bé, quin és el proper escenari en què ens trobem? Dilluns ja vau veure que en el ple aprovàvem les modificacions d'uns convenis que ens permetia activar unes promocions que estaven previstes ja a Domeny. amb les reunions que vam tenir amb la secretària d'Habitatge es va comprometre a reactivar les operacions que teníem amb l'Incasol, que ja les teníem però havien quedat en un moment parades i que es reactivaran. Nosaltres, per la nostra banda, tenim la promoció de Mas Masó, que està fent l'empresa Visorent, que en principi està previst que comenci l'obra entre gener i febrer. Per tant, jo que els vull dir als ciutadans gironins és que totes aquestes promocions que hem tirat endavant, amb convenis, amb cessió de drets de superfície... amb empresa privada en el cas de Visorent, amb l'administració pública en el cas de l'Incasol, amb el tercer sector, amb el cas de Cohabitec, el que ens farà és que d'aquí esperem un termini d'uns 3 anys, algunes acabaran abans, d'altres uns 3 anys, puguem disposar de quasi 200 habitatges més de protecció oficial, el que vindrà a doblar el parc avui existent. Però, a més a més, estem treballant en altres línies, que seguim comprant habitatge, seguim també treballant per captar habitatges del parc privat perquè puguin ser posats a la borsa. Aquí també vam tenir converses amb la secretària i amb la pròpia consellera de reactivar els projectes de cessió que permetien la rehabilitació d'aquest parc privat per posar-lo a les borses de mediació. Per tant, aquests ajuts a fons perdut que feien que algun propietari tingués interès de poder cedir els habitatges a la borsa i que en el seu moment van funcionar molt bé i que els van deixar de fer, doncs reactivar-los, i aquí jo crec que hi ha un compromís mutu. Vaja, com veieu, tenim aquí molts instruments per seguir treballant i incrementar aquest parc d'habitatge. on hi ha també, en aquest cas, projectat habitatges al Parc Jordi i la Mitjana, arran també de la modificació urbanística. Aquest cap de setmana, sense anar més lluny, hi ha aquest Puput Fest, que és aquesta festivitat, per reclamar, si més no, o reivindicar aquest espai. M'agradaria preguntar-li, no sé si segueixen pensant que encara és la millor opció que pot tenir l'Ajuntament. Bé, nosaltres, com sabeu, vam portar a aprovació inicial aquesta proposta de modificació puntual per poder complir el compromís que s'havia establert amb la Generalitat de Catalunya per tirar endavant el campus de salut que necessita, no Girona, la Regió Sanitària de Girona. Llavors, com podeu imaginar, això és un projecte d'interès general en el qual tots hem de posar esforços perquè al final és un equipament hospitalari, universitari i de recerca que no només ens suposarà una resposta a les necessitats sociosanitàries i d'investigació i de recerca, sinó també un generador d'activitat econòmica i per tant entenem que un motor de desenvolupament econòmic, urbanístic, òbviament, de la ciutat i de la nostra regió. Aquí sí que és veritat que ara estem en la fase d'avaluació de les al·legacions presentades. Nosaltres hem tingut sempre una... una via de diàleg obert amb les entitats veïnals, també amb els col·legis de metges, és a dir, una mica amb tots aquells que tenen coses a dir sobre la implantació d'aquesta modificació i del que suposarà. Per la nostra banda, fins que no tinguem tota l'anàlisi jurídic, econòmic i de totes les al·legacions presentades, en principi nosaltres la proposta que vam presentar ens sembla que segurament pot ser millorada, pot ser millorada perquè... No tenim cap problema. Si es pot, la millorarem. I, òbviament, si l'hem de millorar, l'hem de millorar de mans o acompanyats de la mà d'aquests veïns, d'aquestes veïnes i d'aquests agents de la ciutat que més poden... que més haurien de poder dir. Evidentment, sense que això suposi un incompliment d'allò que hi ha en el seu moment ja es va acordar, que és la implantació d'aquest campus... a Girona i a Salt. Parlem de propostes que també s'haurem de valorar i ho lligo una mica, i en clau mobilitat. Plaça Catalunya, aquest tall que s'ha fet de forma provisional per veure quines són les seves afectacions, no sé si ja n'han pogut deduir algunes derivades d'aquest tall o com ho estan valorant de moment. De moment, jo els diré que, no sé si alguns de vostès, que hi passen de forma habitual, han vist com de mica en mica la ciutadania es va apropiant d'aquest espai. Per tant, és fonamental poder fer aquestes proves tàctiques en un cert període de temps que permetin... veure el que podria esdevenir realment si fos un tall permanent. Perquè, com saben, això és una primera prova tàctica de cap on ha d'anar el procés de pacificació i de transformació de la plaça Catalunya, com uneix de l'acord de govern. Per tant, què ens ha permès veure? Ens ha permès veure com, per exemple, les activitats del diumenge, que abans estaven ubicades a l'Avinguda de Sant Francesc, doncs ara passen a ser ubicades allà tenint molta més afluència, perquè òbviament és molt més agradable passar per allà que no en mig un carrer, sota les voltes... I, per tant, que aquí ha guanyat amb usuaris, amb presència de les persones. Hem vist també com activitats que han fet escoles, una activitat molt interessant que es fa d'aprendre a anar amb bici, amb les escoles, ens ha fet que hi hagi quasi uns 500 nanos que han passat per allà, per tant, en un espai que se n'han apropiat. Sí que d'entrada una petita externalitat negativa, però petita, esperem poder donar alguna dada quan acabem, ha sigut un increment, òbviament, del pas de vehicles per l'Avinguda Sant Francesc, però un increment que no ha suposat necessàriament incrementar les situacions d'embosc que ja s'hi donen habitualment. Malauradament, en aquell carrer, en seguida que algú no parca prou bé, en seguida que algú fa mal ús de la zona de càrrega i descàrrega i provoca que d'aquests dos carrils s'encabi utilitzat només un. És una cosa que tenim, malauradament, de forma molt habitual per al conducte negligent dels conductors. Per tant, aquí és un punt que no és un punt que tenim alguns conflictes, podríem dir que pot haver-hi una mica més d'afectació en equip, però no significativa. Parlant de pacificacions, m'agradaria, i li torno a preguntar també perquè aquí els que venim a la ràdio ens hi trobem cada dia, com és el carrer de la Creu, com explicaria a la gent que un punt en el qual tots els partits estaven d'acord, que és veritat que cal veure com s'ha de fer, que això segurament és el gran què, però que encara no s'hagin fet avenços i matiso visibles. És a dir, segurament s'han començat a fer consultes amb els veïns, veïnes, comerços, però que un any i mig després encara no hagi canviat físicament alguna cosa d'aquest carrer. Li puc dir que el govern té una proposta sobre la taula, que en breu posarem el coneixement dels diferents col·lectius, entitats que havien fet arribar propostes, que havien fet arribar les seves queixes o les seves... una mica els efectes que els generava negatius a l'ordenació actual i, per tant, tenim sobre la taula una proposta que intenta donar resposta a algunes d'aquestes peticions, algunes, òbviament, que tenen a veure de treure el carril bici, no els donarem resposta perquè no volem treure el carril bici, Però sí que hi ha alguna sèrie d'actuacions que jo crec que poden ser ben rebudes i que tenim ara la proposta, perquè la proposta implicava també fer unes actuacions no només al carrer de Creu, sinó per exemple unes actuacions en l'aparcament, en el pàrquing que tenim de Miligreit per poder oferir un espai d'aparcament alternatiu. que un cop les hem tingut hem pogut tancar la proposta per portar-la ara ja en breu en aquests grups per poder-la compartir i poder-la començar a executar. Lligat a la mobilitat, segurament el gran tema, zona de baixes emissions, està preparada ara mateix Girona per aquesta zona? Mirin, això jo és que m'agradarà molt poder tirar endavant una bona campanya informativa perquè com en tantes altres coses jo crec que s'ha generat un efecte alarma i moltes d'aquestes persones que truquen a l'Ajuntament o que a mi personalment... com a persona que estic al capdavant d'aquesta proposta, quan els responc la gent queda molt més tranquil·la, perquè és que hi ha qüestions com, primer, que no saben que la gent de Girona no queda afectada, per tant, d'entrada hi ha tranquil·litat. Després, estem analitzant quin és el volum real dels vehicles que circulen per la ciutat, per tant, no només els de Girona, sinó els que entren de fora, que tinguin l'excepcionalitat, i estem parlant d'un percentatge molt petit. Jo els hi hagi de dir una cosa, això és una cosa, és una proposta que no l'hem fet nosaltres, és una proposta que té a veure amb directrius que venen, a més, reforçades per decrets de l'Estat i de la Generalitat i que ens obliguen, per tant, al compliment, però que aquí l'important no és la zona de baixes emissions en si mateixa, sinó el més important és totes les polítiques de mobilitat sostenible que estem tirant endavant, totes aquelles que estem demanant a la Generalitat que ens doni un cop de mà, precisament per poder arribar aquesta cobertura interurbana que de passa les nostres competències i, òbviament, els nostres pressupostos, però que és clau, clau perquè allò que aquesta gent està vivint com una adversitat o com una amenaça ho vegin com una oportunitat de poder sortir de casa seva sense el vehicle privat, amb un bus, òbviament amb el tren, però si ja s'escapa de les nostres, amb un bus, amb una girocleta i, per tant, que realment la reducció d'emissions vingui que hem generat un nou sistema de mobilitat sostenible, no un sistema de restriccions, sinó un sistema de mobilitat sostenible que la gent ens porti a canviar els nostres hàbits perquè tenim una xarxa com il for. I aquí cal dir que sàpiguen que estem treballant ja avui en poder ampliar Carrius Bici amb el municipi de Salt, que estem treballant de forma molt intensa amb els municipis amb els que estem treballant tirant endavant el Pla de Mobilitat Urbana Supramunicipal, per ja, a partir del 2025, quan tanquem definitivament l'aprovació d'aquest pla, poder tirar endavant estratègies que compartim per tal que els veïns de Fornells no hagin d'agafar el seu cotxe, que els veïns de Vilablareig, que els veïns de Quart, etcètera, etcètera, tinguin una oportunitat d'arribar al municipi de manera sostenible i perquè alguns d'aquests aparcaments dissuasoris puguin estar inclús ubicats en aquests municipis, de manera que anirem ordenant aquesta mobilitat en termes d'ària urbana, que és el que demana avui no les necessitats de Girona, sinó les necessitats de qualsevol ciutat amb tota aquesta relació i vinculació directa amb els municipis veïns. Una petita prova, si més no, pot ser les fires de Sant Narcís, tenint en compte que vam saber fa poc que hi ha aquestes places d'aparcament que es tanquen per diferents motius, siguin de seguretat, siguin pels firaires o que queden utilitzades. Pot ser una oportunitat per veure, primer, tota aquesta gent que ve de fora a les fires, on pot aparcar, perquè veurem com ho fan, i sobretot perquè els d'aquí a Girona optin per no utilitzar el cotxe. Sí, òbviament, òbviament, aquesta... Bé, jo no ho sé, però quan un decideix anar a les fires de Girona, des de fora de Girona, òbviament sap que no podrà arribar i que no tornarà aparcament com quan un decideix anar a la Mercè a Barcelona. O sigui, hi ha moments on la ciutat té una situació de... De col·lapse, a cas. Bé, d'activitat cultural, d'activitat que passa per davant d'altres qüestions i, per tant, aquí ja sap un. Però jo crec que el que és important és que, de mica en mica, aquests col·lectius que potser per edat ens costa més... I ja ho dic, ens costa més pensar que ja no podrem arribar amb cotxe a davant, perquè hi ha molts col·lectius i no els hem d'oblidar, perquè és el futur de les nostres ciutats, que són la gent que avui té entre 30 i 40 i tota la gent que va per sota. que té molt més clar el seu compromís amb evitar les qüestions negatives d'aquest canvi climàtic i que avui ja són molt demandants de transport públic. I si no, només hem de veure la quantitat d'usuaris que hem crescut amb el bus, la quantitat d'usuaris que hem crescut amb la girocleta, com ha evolucionat el públic diana del bus. Ja no és aquell públic de la perifèria de rendes baixes que havia d'anar a treballar amb el bus, sinó que ja anem cap a un altre model d'usuari que ens fa veure que l'aposta pel transport públic és... Avui el que hem de fer, sobretot, és que és el present i el futur de les ciutats i de Girona també. No sé si també en aquest nou model estan detectant, i li dic també per percepció pròpia, perquè en soc un usuari, per exemple, que molta més gent està utilitzant no només la girocleta, que també ho hem vist amb les dades en aquests 15 anys, sinó també pel que fa a les motos. Jo crec que cada vegada veiem com hi ha més motocicletes, segurament per la facilitat que té, per exemple, arribar al centre de Girona, tenir un aparcament, ser un vehicle unipersonal o de dues persones. No sé si també ho estan detectant i comproven que, per exemple, hi ha molts aparcaments, com es deia l'altre dia en el ple, on ja costa trobar espai, fins i tot. No tenim dades que corroborin aquesta afirmació. No les tenim. Per tant, de moment, nosaltres no li podem dir que sí, tampoc que no, però semblaria que no és així exactament. De totes maneres, com que no tenim dades per poder-ho corroborar, prefereixo no donar cap afirmació. Anar amb moto no vol dir que hagis de poder arribar amb moto a davant d'allà on tu preveus anar. És un altre, crec, mite. Places d'aparcament per motos n'hi ha. Places d'aparcament per motos per anar davant segons quines destinacions que són de màxima demanda, poder no. I aquí ho dic perquè el que s'està dient aquests dies de la plaça Catalunya és veritat que s'han reduït un nombre, però els primers dies vam estar mirant quina era l'ocupació en els aparcaments de motos d'un radi tampoc massa llunyà de la plaça Catalunya i seguien a 20 places disponibles. Però tornem a estar allà mateix. O sigui, no deixa de ser un vehicle privat que té la pretensió d'arribar fins al centre, per poder reduir... I contaminant, més o menys, però... Totalment, per això ho dic, no hem de tenir una política diferent amb la moto que amb el cotxe. Per tant, òbviament, hem de tenir places, perquè ja n'hi ha, ni segueixen a vent-hi, per tant, hi havia espais no massa lluny en l'entorn de la plaça Catalunya amb disponibilitat, per tant, deixem, en tot cas, que rebati aquesta afirmació... no n'hi havia allà, ni n'hi havia d'altres llocs, i sí, la gent que utilitza la motocicleta també pot caminar uns metres més, com ho estan fent els que venen amb el cotxe. Deixem preguntar-li per carrils bici. M'ha comentat abans que la intenció, sobretot amb aquest pla supramunicipal, és ampliar la xarxa de carrils bici. Fa poc, vam comentar aquí la tertúlia de Girona FM, no, i ho vaig llegir a un article que començaven... plantejar la possibilitat de per què no hi havia un carril brici, per exemple, a Jaume I. És a dir, en aquesta via que és principal de la ciutat i segurament també ho podríem extrapolar a carretera Barcelona, segurament són vies on els vehicles agafen una velocitat considerable, però que no hi hagi xarxa ciclable en aquestes dues vies de la ciutat. No sé si en aquest tipus de carreteres o de carrers de la ciutat costa més a vegades implementar aquest tipus de mesures. Bé, a veure, el desenvolupament dels carrils bici, a veure com els explicaré, despont... Bé, tot... responen a tota una planificació de la mobilitat amb bicicleta de la ciutat. Llavors, quan tu crees un carril bici, has de crear les connexions, has d'assegurar que això té una continuïtat. Per tant, en el nou pla de mobilitat urbana que estem redactant, ja es preveuen desenvolupaments de carrils bici en altres carrers de la ciutat, més o menys principals o més secundaris, però han de respondre a una lògica d'anar connectant i, per tant, d'anar generant itineraris ciclables. Això per un costat. Per tant, les prioritats han d'anar en aquesta línia. A la carretera Barcelona està previst el carrer Bici, de fet ja n'hi ha un tros, i la idea és poder-lo anar ampliant paulatinament. També és veritat que hem de començar a anar en una ciutat on aposti per aquestes zones 30 amb la idea de poder generar plataformes úniques que permetin la convivència dels diferents modes de mobilitat. Però això vol dir, i això és una cosa que a vegades ens costa, que hem de canviar molt la cultura de la mobilitat. Hi ha molts països europeus que no tenen la trama aciclable separada. Tenen trossos o trossos especials, però molta és compartida. A més hi passa un tramvia pel mig. I la gent té la cultura per poder funcionar de forma ordenada. Tenen la cultura de saber respectar els vianats, les bicicletes, i per tant... tota aquesta nova mobilitat sostenible, tots aquests nous modes de mobilitat, han d'anar acompanyats també d'una nova cultura de com convivim a la ciutat. Això segurament serà més complicat. Això serà una mica a la llarga, però sí que és veritat que hem d'intentar, mica en mica, anar fent aquest procés. Sí, jo sempre dic que a mi m'agrada molt el mes de setembre, quan la gent torna de vacances i ha estat per països europeus, tothom diu, ostres, he estat a Bordeus, tu fantàstic, allà podries anar per tot arreu, he estat aquí a Amsterdam. Sí, però després tothom resisteix a no poder arribar. amb el seu cotxe al centre, després tothom s'enfada perquè té una bicicleta davant que el fa minorar la marxa. Per tant, allò que ens agrada, perquè quan ho veiem ja consolidat, ha passat també per un procés de trànsit, de model, que és en el que estem nosaltres. Per tant, una mica de paciència, una mica d'esperança en què al final si ho hem fet els altres nosaltres també ho hem de poder aconseguir i jo sobretot confiar que Girona és una ciutat que ens permet moure'ns de peu en la majoria de les nostres trajectes, per tant apostar per això i tinc la confiança que els gironins i gironines ho poden incorporar perquè crec que sí i que aquelles persones que tenen més dificultats o aquelles persones que queden més fora o que per qüestions s'han de moure amb distàncies llargues tinguin una alternativa. de vehicle públic, de transport urbà municipal sostenible. Per últim, senyora Andreu, perquè ja se'ns acaba el temps, i és una pregunta recorrent cada vegada que ve aquí. Properes estacions de girocleta. No sé si ja n'hi ha alguna previsió. Aquest any, val a dir, que se n'han obert unes quantes. Però la gent sempre vol més, això ja ho sap. I segurament, el que deia, algunes que comencin a enllaçar amb altres poblacions, jo crec. Sí, doncs bé, precisament en aquesta línia, d'entrada ara, aquest any vinent ja tenim projectada la del BRCAT d'aquí a la plaça Joan Brossa, per tant, aquesta ja la tenim. I estem treballant precisament amb la possible ampliació de girocletes cap a Salt. Estem aquí amb una línia de cooperació amb l'Ajuntament de Salt i esperant, òbviament, que hi contribueixi la Generalitat perquè, si no, nosaltres... òbviament és una competència interurbana, però vaja, creiem que hi ha bona sintonia. I anirem analitzant a veure si podem anar incrementant. Un cop hi hagin els pressupostos aprovats, podré donar més informació de quines altres podríem anar ampliant aquest any 2025. Estarem a l'expectativa de les properes estacions de Girocleta i també d'aquest berracat, que me l'ha comentat, però que també la gent està veient les obres mica en mica, a salt, ara... Miri, nosaltres crec que la gent que està seguint les obres, que sempre hi ha gent que segueix obres a la ciutat, i això està molt bé... I vam veure que compleixen terminis de la plaça Joan Brossa, per tant, la tindrem tant com no estava previst. I el que sí és que avui ja des d'aquí aprofito per informar, tot i que faré una reunió veïnal el 30 de novembre al Centre Civil de Sant Narcís per explicar... els veïns de Sant Narcís, l'impacte que té el BRCAT, les obres que es faran a l'avinguda Sant Narcís, del tram de la Rodona fins al Passeig Olot, que era un dels compromisos, i que per tant començaran segurament just després de fires, i que suposaran poder també arreglar una altra via, en aquest cas un altre espai de vianants, que és molt important i que suposaran durant uns mesos veure què suposa reduir un carril en aquest tram i per tant per què no pensar en altres actuacions de mobilitat en aquest entorn. Doncs estarem a l'expectativa i amb ganes de veure el funcionament i tots els canvis que pugui produir aquest BRCAT i de tot això i molt més n'hem parlat avui amb la tenenta d'alcalde i regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana amb la Cristina Andreu. Gràcies per venir a Girona FM i està d'un plaer. Gràcies a vosaltres. Merci.