Girona que cuida: serveis per a gent gran, pla d’accessibilitat i nou marc de benestar animal

de la principal de Girona FM. Per tant, estem en antena el diumenge a les 9 del dematí, una remissió el diumenge a les 10 del vespre i una remissió el proper dijous de cada setmana a les 12 del migdia. Els ha parlat Montserrat Joventet i hem comptat amb el supertècnic com sempre de l'Arnau Vila. Que passin una bona setmana. Molt bon dia. No, no, no. Bona tarda! Ah! Ah! Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM I obrim un dia més l'entrevista municipal aquí a Girona Fema, com cada dijous, per parlar amb els diferents membres de l'equip de govern. I avui és el moment de la regidoria de Ciutat que cuida. I per això hem convidat la regidora Gemma Martínez, perquè ens expliqui una mica de balanç del que portem demandat i també per veure com han anat les coses des de l'última vegada que han parlat. En aquest cas, benvolguda, regidora Martínez, com està? Li comentava fora de micro, fa exactament un any, que va ser l'última vegada que vam parlar aquí a la ràdio, no sé quin balanç em fa de tot el temps que porto al capdavant de la regidoria. Doncs tenim molta feina feta, que us la puc explicar i per això és una satisfacció quan les coses rullen i es pot fer feina. Doncs va, expliqui'm. En aquest cas, en aquest any i mig, amb el Comtat, què s'ha pogut fer des d'aquesta regidoria, que si algú no ho sap implica tot el tema del benestar animal, però només això, sinó també de cuidar la gent gran, l'accessibilitat, la dependència, tot això i molt més. Sí, exacte. La regidoria, diguem-ne, que té aquestes dues àrees. Una és més atenció a les persones, que és la ciutat pròpiament cuidadora de les persones, que té tots aquests àmbits, gent gran, discapacitat, atenció a la dependència, a l'accessibilitat, i l'altra àrea, que és solucionar comunitat, que és més refugis climàtics i benestar animal. I llavors, si entro en matèria, el que sí que puc dir és que el que hem fet durant aquest any i mig, sobretot, ara parlo primer de gent gran de l'àrea, d'atenció a les persones és agafar tots els serveis que hi havia fent una revisió i fer un pla de millora. I aquí sí que hem augmentat, hem ampliat, tant amb prestació com amb pressupost, tots els serveis de suport al llat de suport a la gent gran i dependència. Per exemple, al SAT, doncs, en un any i mig hem incrementat un pressupost de 500.000 euros i gairebé més de 20.000 hores de servei, amb teleassistència també, vam augmentar amb 300 aparells, vam renovar tota la... i, a més a més, vam implementar tot un sistema més modern de tecnologia digital en relació al transport adaptat. Vam obrir una nova línia, que és poder atendre la gent gran que va als centres de dia, que fins ara les entitats no tenien una part subvencionada. Llavors també vam augmentar la dotació de les subvencions. en matèria de casals, és ara, en breument ja sortiran les subvencions dels casals i també reforçarem tot el tema d'envelliment actiu, també arribarem fins als 80.000 euros, fins ara hi ve 68.000. Bé, és a dir que tots els serveis hem fet un augment. I el que podem dir és que la voluntat ha sigut poder revisar, perquè feia molts anys que no estaven sent revisats, i actualitzar-los d'acord amb les necessitats i la demanda que hi havia. Llavors, també en matèria d'accessibilitat i atenció a la discapacitat, hem començat tot un procés de reformulació i millora del servei d'atenció a la gent gran i dependència, i introduïrem el que és l'atenció, ja l'hem introduïda. l'atenció a la discapacitat i superar l'accessibilitat. Hem contractat una tècnica d'accessibilitat, que la seu encàrrec és organitzar tota aquesta atenció a dins del servei, per tal de poder tenir una atenció més integral, també per a les persones amb discapacitat, que a l'Ajuntament tota aquesta matèria no s'abordava. I després també tot el que són plans i programes nous que hem volgut implementar, i en aquí hem començat el que és el pla d'accessibilitat, hem implementat una nova taula d'espai participatiu per les entitats d'atenció a les persones amb discapacitat, que és per poder tenir aquest espai per orientar totes les actuacions en matèria d'accessibilitat a l'Ajuntament, Hem tingut un munt de matèries i de revisió almenys en aquesta àrea. En relació a l'àrea de refugis climàtics i benestar animal, la intenció és poder implantar que aquesta àrea quedi com un programa i una àrea consolidada. I en aquí hem començat a elaborar el pla de benestar animal per poder desenvolupar tots els serveis que implica aquesta adequació a la navellei, però també aquesta nova voluntat d'implementar un programa més amigable amb la convivència amb els animals i la protecció dels seus drets. I en aquí també hem implementat un servei d'atenció, un telèfon i la gent es pot adreçar a l'Ajuntament a poder resoldre dubtes. Hem millorat tots els serveis d'acollida dels gossos i dels gats. En relació als gossos, és un servei de recollida 24 hores, aquí adequant-lo a la llei, i també hem incorporat un servei de recuperació terapèutica per aquells gossos maltractats que van als centres d'acollida, que tenen comportaments que no els fan adoptables i que necessiten aquest previ tractament per poder anar amb adopció. En relació als gats, el mateix. Tenim unes actuacions. Tenim la gatera municipal, que el que hem fet aquest any és sobretot poder augmentar en un mòdul més, perquè estaven molt col·lapsats i etapaïts, una zona d'esbarjo, ara estem amb això, i també una dignificació i millora del programa de les colònies falines. La nova ordenança també el vam començar. Tot el procés vam fer el desistiment de l'anterior i començar el procés de consulta prèvia i el procés de redacció de la nova ordenança. I en aquí, per la complexitat de la matèria i com hi ha tot un tema de benestar animal, de protecció de drets i matèria especialitzada, ara traurem a licitació el que és el servei de consultoria tècnica per al suport de la redacció i l'oberció de la nova ordenança i també del nou règim sancionador. I per aquí anem. Sí, m'ha deixat coses, però tampoc he de fer el més important. Si s'ha deixat coses, déu-n'hi-do, perquè les que ha mencionat ja en són unes quantes. Primer de tot, preguntar-li per tot el que m'ha comentat de mesures que han fet respecte a la gent gran, la dependència, l'accessibilitat, era necessari fer aquest pas endavant? M'ho comentava que segurament venia tot molt envellit, és a dir, que no s'havia modificat gaire. No sé si era tan necessària una actualització. Sí, sobretot per adequar-ho al nivell de demanda que hi ha i també perquè no revisava des d'alguns serveis, des del 2010, des del 2014, i també no només és revisar el preu de serveis, també vol dir protocols d'atenció i, evidentment, fer-los de més qualitat. A més a més hem de pensar una cosa, que actualment estem en un 17% d'envelliment, Aquest any, som el primer any que superem, la gent gran supera la població infantil i les previsions és que d'aquí a deu anys ens situem en el 23% de taxa d'envelliment a Girona. Per tant, hem de començar, hem de posar les piles i el primer que hem començat a posar-nos les piles és en la revisió dels serveis i adequar-los, evidentment, en una forma més moderna i implementant tots aquests, és a dir, més serveis del que fins ara hi havia. També en perspectiva, també evidentment vol dir que haurem de pensar en corporar nous professionals, per exemple hi faltarà el que volem. M'ofegirà aconseguint abans d'acabar el mandat de posar la figura del terapeuta, que és per fer tot el suport dels juts tècnics i valoracions a la llar. Els integradors tenim més importància, els integradors socials, per poder fer tot el acompanyament a la solitud no desitjada. Aquest pla de millora, diguem-ne, ara hem fet de moment tota aquesta revisió però, evidentment, va endavant i hi ha moltes més revisions i millors a fer. Doncs un primer punt de partida. M'agradaria també preguntar-li pel que m'ha comentat d'accessibilitat, d'aquest pla d'accessibilitat, perquè sempre ha estat un dels eixos que ha comentat el govern de millorar l'accessibilitat de la ciutat de Girona. No sé què ha de tenir en compte aquest pla d'accessibilitat i suposo que també va molt lligat amb el tema urbanisme, clar. Sí, quan parlem d'accessibilitat i de l'aposta d'aquest govern en matèria de l'accessibilitat, primer de tot hi ha un tema molt important que és garantir el dret a l'accessibilitat. És a dir, sí que és veritat que l'accessibilitat tothom es fixa i fins ara era concebuda com un tema d'urbanisme, però l'accessibilitat en termes universals no només és un urbanisme sinó que en totes les àrees de l'Ajuntament s'ha de poder enfocar i fer actuacions que millori, evidentment, el tema de barreres, amb edificis via pública, el tema de mobilitat, per suposat, però és que també hi ha tota l'oferta d'activitats culturals esportives que han de poder ser inclusives, tothom ha de poder accedir i participar-hi. També és una revisió dels serveis, com el que estem fent, que s'ha de poder atendre i donar orientació amb ajuts tècnics, adaptacions a la llar que les persones i tant quant tenen alguna un tema funcional, una dificultat funcional, és a dir que la nostra aposta en aquest govern és crear una unitat especialitzada dintre de l'Ajuntament que tingui uns tècnics en què puguin assessorar totes les àrees en matèria d'accessibilitat i evidentment aquella matèria especialitzada buscar i ajudar-los a poder-los tirar endavant perquè després cada àrea fa la seva licitació en relació al seu pla sectorial o específic, evidentment. però si hi ha una persona dintre que coordina i està a sobre, per dir d'alguna manera, en que aquest pla es desenvolupi de forma harmònic, podrem aconseguir que l'accessibilitat en totes les àrees, és a dir, en la política municipal, quedi implementada. I ara, per això, també, aquest any 25 ja estem redactant les bases i està a punt de sortir el que també solicitarem al Pla d'Accessibilitat perquè en dos anys es facin una bona diagnosi, és a dir, hem de saber quins punts tenim, és a dir, quines coses són les prioritàries a poder a poder arreglar a nivell de ciutat, en matèria d'accessibilitat, quantes persones tenim dependents, quantes persones han discapacitat, quin tipus de discapacitat, en quin barri els tenim, tota aquesta diagnosi ens és necessària per poder planificar. I serà també un dels treballs que farem aquests dos primers anys, un primer de diagnosi i l'altre, evidentment, totes les actuacions que hem de fer per minimitzar i poder promoure un municipi amb major accessibilitat, que en definitiva el que estem parlant és que la gent pugui participar de la vida de la ciutat. Si no vaig errar, el que m'explica és que hi ha d'haver una unitat d'accessibilitat que tingui aquesta visió per ajudar totes les àrees de l'Ajuntament a també alhora tenir-la. És a dir, tenir aquesta mirada en clau d'accessibilitat. No sé si aquesta unitat ja està conformada o estarà en breus. De moment hem contractat una tècnica que coordi els programes i l' intenció és poder contractar. També estem en negociacions, hem de poder fer... amb drets socials, no sé com es dirà la nova de la Generalitat, per poder implementar una figura que sigui més de suport i assessora tècnica, com ja ho tenen al Consell Comarcal i altres ajuntaments, però sobretot al Consell Comarcal. Veurem com evoluciona tot plegat. Deixi'm preguntar-li també pel tema dels animals. En aquest sentit, aquesta nova ordenança m'ha comentat que traurà una licitació, que hi hagi aquesta consultoria externa. Suposo que davant de la dificultat d'acabar d'entendre la llei de benestar animal que va implementar l'Estat. Sí, i més que tot perquè és que haurem de regular sobre aspectes que l'anterior ordenança no regulava, per exemple, tot és la preservació dels drets dels animals. Quan estem parlant de com, des de l'ordenança, és a dir, fins ara hem fet una ordenança que teníem molt a veure amb el control de la tinesa responsable, el control de la tinença, tot el que és la convivència responsable, el civisme, bé, sí que hi ha uns aspectes que són més regulats i fins ara hi tenim Doncs històric, per dir d'alguna manera, tot i que haurem de mirar molts d'aquests que quedin d'acord amb la nova llei, perquè alguns es contradeien, no? Però sí que hi ha tota la part més de promotora de drets dels animals i productor dels drets dels animals, que, clar, són grans reptes que també no només és anunciar que ho fem i que ha de quedar regulat, també ha de quedar regulat el com es fa, no? Per exemple, hi ha un tema de drets, tot el tema del maltractament, haurem de veure l'ordenança, també haurem de poder tipificar, inclús amb el règim sancionador, quins tipus de maltractament com a municipi o d'escorança, és a dir, què és el que tipifiquem. Després també quedarà tot el que és a l'accés, és a dir, la nova llei diu que l'Ajuntament ha de poder regular l'accés i facilitar els equipaments públics, espais, etc. També és un tema que haurem de regular i també quines normes d'ús hi posem. els temes de maltractament animal, com acabem valorant aquest maltractament animal i quins procediments fem servir, i també hi haurà molts aspectes que incidiran en altres ordenances que haurem de revisar i també modificar. Deixem preguntar-li pels números. En aquest cas, quants animals hi ha assensats a la ciutat de Girona i també Quin és el càlcul dels animals que no hi ha censats? Quins ara mateix quants en faltarien per censar? Bé, aquesta és la incògnita, més o menys, el podem fer estimatiu. Ara per ara, el que tenim animals és 9.774 animals a data d'ahir, que és quan hem demanat les dades. Per tant, déu-n'hi-do el que hem augmentat respecte als altres anys. D'aquests podem dir que 6.270 són gossos i 3.480 són gats. I tenim 21 d'altres animals diversos. Perquè, com diu la llei, la gent, si tu tens un animal, és obligatori, sense gats, gossos i fures fins ara, però també si tu tens un animal que no és d'aquests, registra'l com a animal de companyia perquè quan surti diu la llei els llistats positius dels animals que es poden tenir o no, si ja el tens registrat ja el tens una mica protegit. I l'estimació, bé, diuen que nosaltres per exemple tenim la idea del centre d'acollida, tots els gossos que recollim només un 20% porten xip i estan censats. Per tant, no volem pensar que en tenim tants, però estem parlant d'un alt nivell de cultura de no censar ni xipar els animals. Un repte també de la ciutat, que si volem, evidentment, planificar més serveis per als animals que tenim, sobretot d'acompanyar la ciutat, hem de poder saber l'abast a la magnitud de quants animals tenim o no els tenim, perquè quan se'n sent també els ubiquem en el mapa, podem veure en quins barris, etcètera, per poder després planificar serveis, com els parts del barri, les zones del barri, els itineraris. Bé, hem de poder fer algun servei, algunes campanyes, algunes despleguem. Si en aquest sentit, clar, si han vist que és una mica la tendència de diferents ciutats, que la gent té aquest tipus de decisions de no censar els seus animals de companyia, i una mica si saben quins són els motius que porten a la gent a decidir, doncs mira, no cal que el censi. Bé, aquí tenim una variable, un comportament diferent entre gossos i gats de gossos. La gent és més conscient i, com a més a més, el soporta més el veterinari. Normalment, el veterinari és el mateix, que ja li posa el xip. Després, és la feina de venir a censar, tot i que és obligat de venir a censar al cens municipal. Però, com tenim un cens compartit a Catalunya, que és l'ANICOM, de tant en tant ens transfereixen les dades, veiem les persones que no estan censades i els avisem i diem que l'han de venir a censar. Per què? Perquè després, si passa qualsevol cosa, per exemple, amb els controls que hi ha, si la policia municipal t'agafa i no està censat, doncs te fa l'avís i et posa una multa, que és una multa, em sembla que són de 150 euros o 200 euros, amb bonificacions menys, però que, evidentment, és subjecte de censió. Però és que no només és per això. Nosaltres el que diem és que s'ha de poder censar. Perquè és una protecció per l'animal, perquè un animal que no està censat ni xipat, quan es perd no hi ha manera de localitzar el propietari. I el propietari és el que s'ha d'encarregar d'anar-lo a buscar, amb la dificultat que això a vegades comporta. I amb els gats, però bé, tot i així, amb els gossos hi ha més cultura de senseig xipar. Amb els gats és com si no existís aquesta cultura, és a dir, sí que hem vist que des que ha sortit la llei, i que s'ha dit a més a més, que surta la multa aquesta, que és la dels 10.000 euros si no l'has xipat, Sí que la gent està començant a censar més els gats perquè els xipen i quan els xipen ja els orienten a censar-los, però estem en uns nivells molt baixos de cens de gats i aquí sí que el tema dels cens i del xipant dels gats és un tema important perquè tenim unes colònies felines. A Girona, a la ciutat, tenim 800 gats de carrer que quasi tots, és a dir, no són ni gats servals ni són salvatges, tots eren gats domèstics que en algun moment donat va ser una gata que va gatinar els va deixar allà i va tornar a casa i es van salvatjar o s'han perdut i s'han salvatjat o no s'adaptarien, diguem-ne, a un espai de la gatera o a una nova família. Llavors, el tema del senzall del xipà és un tema de protecció de l'animal, ja no més de compliment de llei. Per què s'abandonen tants de gats a Girona? Per què veiem com les xifres augmenten en rarany i fins i tot l'Ajuntament ha hagut d'augmentar el centre d'acollida d'animals, en aquest cas de gats? Quines explicacions li troben? Bé, és varis. No és que s'abandonin els gats, sinó que els gats es perden i s'escapen, perquè la majoria no estan esterilitzats, tampoc llavors. Quan hi ha el zel, un gat, el que busca és sortir. És molt fàcil obrir una porta, el gat se t'escola, baixa, surt al carrer, i si se'n va, a vegades no saben tornar, perquè els gats urbans no són com els gats de pagès. Si és la primera vegada que estan al carrer, es desorienten i es perden, ho deia senzillament, i queden allà. Llavors, com s'amaguen, a vegades es tarda molt a trobar-los. O van a parar en una colònia felina, o els atropellen. Llavors, què passa? Que quan la gent els busca uns dies, però a vegades es recollen gats de fa tres mesos que s'han perdut. A vegades la gent ha vingut a recuperar gats que feia tres mesos que els havia perdut, i per va o per ve, l'ha vist a la xarxa, ha vist la foto i ha anat a veure si és el seu gat. És a dir, que la majoria són gats perduts, gats que s'escapen, i sí que és veritat que el que sobretot s'abandonen són gatinades. Són gats petits... La gent acaba abandonant els gats petits en un pati pensant que algú els agafarà i els recollirà. I no se'ls passa això. La gent se'n pot emportar algun, però no és la tònica. Llavors aquests gats creixen i s'acaben assalvatjant. Molts moren. També aquest mite de dir que viuen en llibertat és mentida, ni menys en sargantanes ni menys en ocells. Jugen, si no, que en el nostre programa, hi ha tot un programa al darrere de cuidadors que els donen pínsula, però la qualitat de vida d'aquests gats, la veritat, amb les inclemències climàtiques, se'n constipen, tenen malalties i, si no, moren per accident. S'ha de treballar més en consciència a la gent, en aquest cas, d'habitar aquest tipus de comportaments com és abandonar un animal al carrer, a la seva sort. No sé si aquesta consciència animal cada vegada estan veient amb les generacions que creixen que va a més o que també hi ha algun tipus de gent que no ho veu així. Nosaltres pensem que les generacions noves són més sensibles en el tema dels animals, és com més respecte a l'animal com un ésser, sobretot amb els domèstics. Potser és més... Els abandonaments més provenen de situacions de desafarrament de desapego, que es diu de manca de vincle amb l'animal. Té un pla de comportament, doncs l'abandono i ja està. Sense ser conscient de les conseqüències al final que comporta. Deixem preguntar-li, en aquest cas, perquè no sé si al final hem parlat molt del règim sancionador de la llei de benestar animal estatal, també del règim sancionador que pot tenir la nova ordenança de detenció d'animals a l'Ajuntament. No sé si al final el més difícil, com moltes altres coses, és controlar-ho. És a dir, és vigilar-ho, que hi hagi algú que ho pugui sancionar, perquè si no, a vegades sembla que no prenem. Sí, evidentment. Les moltes vegades venen arran d'incidents i de denúncies. Sí que n'hi ha de controls, per exemple, sí que es fan controls de civisme per aquests espais que si es van els gossos deslligats, si els gossos perillosos van sense morrió i sobretot aquests aspectes més importants. controls que s'assisten a la llicència, els excrements, etc. El que passa és que el que són denúncies pròpiament en matèria de denúncies d'animals prové molt d'això, de denúncies perquè ha passat un incident congossos barallat amb un altre, que l'has deixat suelto, s'ha anat a la carretera i ha fet caure amb algú. Llavors, a partir d'aquí és quan et fan aturs. Evidentment, la gent avisa la policia i a partir d'aquí és quan, si tens la licència o no tens la licència, anaves amb algú deslligat i anaves sense morrer. A més a més, s'està sensat i no està sensat. I és quan comença aquí el peri ple, evidentment, de veure tot el que has infringit en matèria de tinences d'animals. I que se te'n poden anar les moltes altes. Doncs a veure si la gent agafa una mica més de consciència. Deixem preguntar-li també pel nou centre de cullida d'animals. No sé en quin pul el tindríem. Sí, el nou centre d'acollida al Comarcal està en una fase, s'ha d'acabar d'aprovar la tramitació i en aquí quedava pendent una sèrie de documentació que havia d'entregar al Consell Comarcal en relació, bueno, havia de fer un informe de mobilitat sostenible i de com arribar des de la carretera fins al centre d'acollida, havia de fer com tot un projecte. i ja l'han entregat. Ara aquí els temes estan revisant que tot estigui correcte i si en principi tot està correcte ja es podrà aprovar i podrà començar el Consell Comarcal a començar a licitar les obres i a veure si ja podem veure que comencin les obres i tenir-lo construït. El passat 2023, tinc aquí la dada que es van recollir 148 gossos abandonats, no sé si més o menys tenim la xifra, alçades de l'any en què estem a punt de acabar ja el 2024, quants gossos s'han recollit del carrer? Sí, en aquí tenim 176. Hem tingut. L'any passat van ser també al voltant 183. Si fa no fa anem a la mateixa, anem al mateix número. I d'aquests, doncs mira, adoptats, és que m'han passat aquí les xifres. Tenim que s'han anat amb adopció 51. Molts han sigut recuperats. I llavors, si voleu les xifres dels gats també, ens hem anat també aquest any a augmentar molt el que és la xifra de l'acollida i la recollida dels gats. L'any passat vam tenir 170 i aquest any ens anem als 206. Les xifres... Sí, és el gats en aquests moments, és el que parlàvem. Hi ha menys consciència de censar i xipar un gat perquè, a més a més, van menys al veterinari perquè no surt de casa. Molta gent diu que el meu gat no surt de casa, no fa res. Fins el dia que se't cau de la finestra o s'escapa i llavors veu el que sigui. o te'l roben. Perquè en aquest cas m'agradaria preguntar-li, perquè m'ha comentat abans que un gos sensat i xipat és més fàcil de trobar. Què li ha semblat aquest cas del gos de nebata que l'han robat i que no hi ha manera de localitzar-lo? No sé si n'esconsegueixes. Increïble, sí, sí. Jo és que no m'explico. A veure, qui pot robar un gos? i qui no us en fa i deixar-lo així a la seva sort. La veritat, a veure, no és l'o habitual, també hem de dir, per sort. No sabem els motius que haurà pogut portar aquesta persona a fer això, però esperem que ho trobin aviat, però també hem de dir que no és l'o habitual. Ara, quan trobin algú, evidentment, si està xipat, serà molt ràpid localitzar els propietaris amb una trucada telefònica, que és el que té. M'agradaria preguntar-li també pels espais verts, aquests que havia debilitat l'Ajuntament per gossos, sobretot per anar a poder desdigats, no sé si ja s'han acabat d'establir, si encara en queden alguns per fer o com està. Sí, estem en dues fases. Aquest any hem posat en matèria de refugis climàtics quatre itineraris nous, que eren ombrívols, perquè ens trobàvem que els itineraris donàvem el gos deslligat, tenien molt de sol, llavors faltaven zones buscoses i sí que hem implementat quatre noves zones. tant a Montilivi, a Palau, i a Germàns, a Sabat, per poder anar amb el gos deslligat. Perquè, a més a més, les zones d'esbarjo ara és diferent, com abans ja no es diuen pipicants. És a dir, no és la necessitat només que es vagi el gos a fer una necessitat i marxar, sinó que tenen a veure amb una funció social, comunitària, compartida, de l'ónus de l'espai públic i també que la gent pugui. disfrutar la natura amb un animal. Llavors s'ha de diversificar aquests espais. Llavors tenim per un cantó aquests itineraris que ja n'hem posat quatre i la intenció és poder anar fent més sota aquesta concepció de poder tenir recorreguts de natura en què la gent pugui anar amb el gos i també des del punt de vista de salut i que a vegades tenim més gent gran que té un gos i és l'excusa per anar a caminar. i després poder posar a cada barri espais, diguem, del barjo, que és el que pugui anar amb el gos deslligat, de tal manera que a cada barri n'hi hagi. Perquè nosaltres pensem que en la mesura que hi ha espais per poder anar amb el gos, que sigui a 5-10 minuts. és més fàcil, i a més està comprovat que baixen els exclaments a la via pública, perquè tu estàs educant, no vols arribar al lloc i ho fan allà. Llavors, clar, t'evites les imiccions a les façanes, i al final és un benefici per tothom. I, a més a més, aquests espais, quan estan identificats, també tenen una funció social que la gent els utilitza per reunió social, de tal manera que al final acaben fent comunitat. Sempre són els mateixos i acaben bé. A partir d'aquí,