Girona: nòmines, agilitat, Parc Vilamitjana i residus

Arribem ja a la una del migdia aquí a Girona FM. Ja sabeu, els dimarts és moment d'entrevista als diferents grups municipals que conformen l'Ajuntament de Girona i avui és el torn de Guanyem Girona. I per això ens ha visitat en Sergi Font, membre de Guanyem Girona, i això sí, també. Tinent d'alcalde i regidor de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania. Molt bon dia, regidor. Molt bon dia. A veure, per començar aquesta entrevista, i sabent que vostè és marrec de salt de tota la vida, no sé si va poder anar fins a Tarragona, si va poder viure l'experiència, en tot cas, què n'opina del concurs que va fer la colla? Espectacular. És a dir, possiblement, si agafem allò de la classificació, direu, però com pot ser que esteu tan contents els marrecs si vau quedar dotzents del concurs? Però, per nosaltres, és un resultat boníssim, en el sentit que el premi ja era ser a la jornada de diumenge del concurs i no només vam fer una molt bona actuació, sinó que vam portar la millor actuació dels últims sis anys de marrecs. És a dir, des de l'any 2018 no havíem aconseguit agrupar ni una mateixa actuació, una torna de vuit i un cinc de vuit, que a dia d'avui és el nostre sostre casteller i que esperem trencar el proper dia de Sant Narcís. Per tant, plena confiança en què això va de pujada, animar la gent que vulgui, encara que pugui anar a assajos de castells. I si algú no hi ha anat mai i té ganes de descobrir-ho, doncs és una molt bona oportunitat. Un treball en equip, una activitat cultural, activitat física, a més a més, i cultural, i que encara queda ben bé un més llarg de temporada. Home, era la segona vegada, si no m'equivoco, que els Marrecs de Salt anaven al concurs de Castells de Tarragona. Home, això, no sé si és com dir que el Girona vagi a la Champions, però, bueno, és important. Sí, no és ben bé així. És a dir, Marrecs, de fet, ja ha anat una desena de vegades al concurs de Castells. L'únic tema és que des de l'any 2012 es va dividir en dues jornades. Es va fer la jornada de dissabte i la jornada de diumenge. I la de diumenge només anaven les 12 millors colles. del país. I, per tant, la dificultat sempre era ser dins d'aquestes 12 millors, de fet, les 13 millors, perquè Millons sempre renuncia i sol ser dins d'aquestes 12 millors. Per tant, sempre hi ha 13, o la tretzena sempre acaba entrant i que és el que ens ha passat aquest any a Marrex. Això vol dir que sí, era la segona vegada que hi anaven el diumenge, que hi anàvem el diumenge des de l'any 2012 que es va crear aquesta doble jornada en el concurs de Castells. Molt bé, doncs esperem que n'hi hagi de properes i que siguin ben aviat. Passem a parlar d'altres temes. En tot cas, el Partit dels Socialistes de Catalunya aquí a Girona va demanar fa unes setmanes la seva dimissió per tot el cas de l'informe del secretari, on diuen que constava el concepte de negligència greu per tot el tema de la valoració de llocs de treball, M'agradaria preguntar-li primer com ho va entomar, com ho va rebre aquesta petició de dimissió. Si es pot dir així és amb esportivitat, és a dir, l'oposició lògicament ha d'agafar qualsevol pal que els pugui sortir, en aquest cas van agafar aquest, però també molta tranquil·litat, és a dir, molta tranquil·litat perquè soc plenament conscient que des que hem entrat al govern hem fet les coses ben fetes, Soc també perfectament conscient que la manera com s'ha explicat o s'ha venut aquest concepte d'ostres, negligència greu, és aquest govern que és negligència greu i no és així. És a dir, el secretari parla de negligència greu, però en cap cas no fa referència a les actuacions que han passat des del mes de juny. del 2023 fins ara. Precisament el que ha fet aquest govern ha sigut solucionar una situació que es va trobar a l'Ajuntament i que, com ja sabeu, a partir del mes d'octubre del 2023 ja es van erradicar i, per tant, es va eliminant les desigualtats retributives i, per tant, al llarg d'aquest any 2024 s'ha anat buscant diferents solucions per totes les persones que calia resoldre'ls-hi la part de retroactivitat. és a dir, tot allò que havia estat passant fins al dia d'avui o fins l'octubre del 23. Per el PSC o per tothom qui pugui llegir la notícia i vulgui buscar culpables, on els ha de trobar? Sí, a vegades ens acostumem molt a simplificar molt la política, de dir, ostres, està passant una cosa, on és el culpable sobre aquest tema? I masses vegades la realitat és molt més grisa que una sola culpabilitat. Lògicament, no hi ha una sola culpabilitat, I aquí la clau és veure, és culpable qui va crear la situació, és culpable qui no ho ha solucionat o és culpable qui ho ha solucionat. És a dir, són tres etapes diferents que poden englobar els últims 20 anys de govern municipal des de la creació d'aquestes desigualtats retributives a la gestió i a la solució actual amb aquest actual govern. Malauradament no hi ha una culpabilitat i sí que és una gestió complexa que no es resol tampoc amb l'import concret que va parlar aquest informe de secretaria. Aquesta és una idea del que pot ser, però també és cert que pot ser menys, que pot ser més, etcètera, però el que sí que podem garantir és que des que vam entrar nosaltres no haguéssim pogut estalviar-ho. En tot cas, aquests diners sí que s'hauran de pagar. Aquests diners s'havien de pagar sí o sí l'1 de juliol del 23 o el dia d'avui, el 8 d'octubre del 24. És a dir, són uns recàrrecs que ens cobra la Seguretat Social. per pagar tard un tema, i també, és un tema, bàsicament és els sous dels treballadors, i també els interessos que reclamaven els treballadors. És a dir, el 17 de juny, que és el dia que entra en lloc com a alcalde, que agafa la vara, ja hi ha 130 demandes interposades on ens reclamen aquests interessos. Per tant, la possibilitat d'evitar-ho és molt, molt, molt baixa. Li volia preguntar, any i mig, d'aquí a poc, quin balanç en fa de les propostes que ha fet aquest govern, de totes les mesures, com ho valora, no arribant a mig mandat, però bueno... Camí de mig mandat, sí, en aquests quasi 18 mesos. Totalment, i com que la planificació també a nivell de la gestió pública s'ha imprès per uns mesos endavant, nosaltres ja estem molt posats en la meitat del mandat, és a dir, ja ens sentim gairebé en aquest mig mandat. Com ho valorem? Doncs ho valorem essencialment amb molta feina interna, és a dir, s'han fet moltes feines, s'ha canviat ordenat, intentat solucionar, per exemple, com el tema de les desigualtats retributives, moltes gestions de cara dins i que esperem i confiem i som plenament conscients que això anirà tenint una repercussió sobretot en una feina més externa és a dir, trobem gent que diu, ostres és cert que encara fa falta que es noti més en el dia a dia de la ciutat i estem totalment d'acord i estem treballant moltíssimes hores perquè precisament el que passi és que es noti també a fora. Però sí que estem satisfets de la feina feta internament i amb la plena confiança que això es traslladarà en el dia a dia de la gent. Estem a la recta final ja per això de les desigualtats retributives de tot aquest procés. No sé exactament quantes persones hi ha encara pendents. I també m'agradaria preguntar-li una mica el que m'ha comentat, aquestes mesures de la cara interna de l'Ajuntament, perquè recordo que en el seu moment l'alcalde va dir que un dels grans objectius era fer l'Ajuntament més àgil. Suposo que encara hi ha temps per fer-ho. No només hi ha temps, sinó que ja hem aplicat algunes... Algunes mesures i se'n seguiran aplicant. Sobre si seguirem parlant de desigualtats retributives força temps. Jo crec que malauradament sí. És a dir, malgrat que la solució ja està posada sobre la taula. És un tema que aquesta solució acabarà comportant que durant els següents dos o tres anys, i jo crec que durant tot el mandat, sentirem parlar de les desigualtats atributives. I no només estrictament per les desigualtats, sinó pel fet de tot el que pot comportar haver assumit tots aquests imports que se'ls devien als treballadors municipals i, per tant, haver aquetat les sentències judicials. Lògicament, això porta una reestructuració a dins de la casa, una reestructuració que pot acabar amb diferents també resolucions judicials, etcètera. Per tant, és un tema que ens anirà acompanyant, que en som perfectament conscients, que nosaltres seguirem treballant i afrontant, sobretot amb un principi de prudència, com hem fet fins ara, la gestió del diner públic. Per nosaltres és un tema importantíssim, un tema bàsic, i és per això que sempre primem aquest principi de prudència. I després deies, ostres, l'agilitat... és a dir, una de les coses que nosaltres marquem i que ens agradaria que passés ja i que som conscients que encara va arribant és l'agilitat. Agilitat amb tràmits, agilitat amb tràmits electrònics i presencials, per exemple. Des d'ara, que està molt en el dia a dia, el tema de la cita prèvia que ara la Generalitat diu, ei, treballarem per treure la cita prèvia de forma obligada. Clar, aquí a Girona ho vam fer el gener del 24. O sigui, per tant, amb mig any de mandat ja era un dels compromisos que havíem adquirit i que ja vam fer. I... Ara, per exemple, ens trobem amb una dificultat, és a dir, per treure la cita prèvia ens anem trobant moltes atencions a la ciutadania, hi ha molta gent que ve a fer gestions a l'Ajuntament per tràmits d'altres administracions que no caldria que vinguessin. Des de l'any 2015 les administracions estan obligades a consultar internament documentació que poden obtenir. És a dir, si una persona necessita un volant d'empatronament, el que ha de fer en aquest cas la subdelegació del govern no és demanar-li a aquella persona que porta físicament un volant d'empatronament, sinó que és, escolta'm, jo consulto on estàs empadronat de forma virtual i d'aquesta forma es treu la ciutadania del circuit, no els hi encarregues una gestió més. Ens trobem que a dia d'avui encara la majoria d'administracions els estan demanant presencialment i físicament aquesta documentació. Això fa endarrerir moltíssim, per exemple, l'atenció a la ciutadania que podem oferir a l'Ajuntament de Girona. Malgrat això, hem fet un pla de xoc, per exemple, per aconseguir respondre el més ràpid possible i en compliment a final d'aquest any 2024. l'administració electrònica. És a dir, per tal de poder ser àgils i respondre ràpidament a l'administració electrònica. Cosa que també farà que després la gent tingui menys necessitat de poder venir presencialment a l'Ajuntament. M'agradaria preguntar-li, ho han parlat amb la Generalitat, amb el govern espanyol, amb la subdelegació, tot això? És a dir, per què ho segueixen fent si no seria necessari? Sí, de fet, hi tenim alguns convenis signats tant amb la subdelegació del govern espanyol com amb la Generalitat. I simplement el que procurarem és insistir en que aquests convenis es compleixin i establirem nous convenis, és a dir, estem treballant en una misenda, però ja el tenim amb Seguretat Social, això sí, i a misenda encara ens falta, que és un mínim de tensions, però que també volem que puguem establir aquesta forma de col·laboració, que és la oficial i legal, des de l'any 2015, és a dir, que no ens estem inventant res, sinó només estem demanant que les pròpies administracions compleixin les lleis que estan fent. M'han parlat abans de diner públic i una cosa que els acompanyarà també són els pressupostos, en aquest cas de cares a l'any que ve, els propers pressupostos. I suposo que sempre començant per aquestes ordenances, m'agradaria preguntar-li com han de ser aquests segons pressupostos d'aquest equip de govern i pel que fa a les ordenances, què en podem esperar? Les ordenances ara mateix estem en un moment d'acabar les negociacions, veure, comprovar també tota la viabilitat jurídica. Seran ordenances que tendiran cada vegada més cap a una progressivitat, com havíem dit anteriorment, i per tant per nosaltres això serà una bona senyal. I confiem que aquest mateix mes d'octubre ja ho puguem portar al pla i per tant també ho puguem explicar públicament quines seran les línies mestres d'aquestes noves ordenances. I pel que fa al pressupost, el pressupost serà un pressupost lògicament creixent, és a dir, hem aconseguit anar aflorant, millorant l'assistència, aflorant nous ingressos i millorant l'eficiència dels que ja tenim. Per tant, ens agradaria poder tenir un pressupost més ampli sense... Posar-li la càrrega estrictament en la ciutadania. M'ha parlat abans del tema de la cita prèvia, que l'Ajuntament de Girona va treure aquesta obligació d'haver de demanar-la. No estan satisfets de com està funcionant durant aquest temps en què ja no és necessari aquest tràmit? en podríem estar més satisfets. És a dir, nosaltres n'estem satisfets que la gent no hagi de fer un tràmit més per poder venir a l'Ajuntament. Això sempre. I és cert que, lògicament, això fa que més gent o més persones s'acumulin a la presencialitat, en aquest cas, a l'atenció a la ciutadania. Per això m'agradaria recordar que tenim atenció als diferents centres cívics de la ciutat, que hem augmentat la presència de treballadors municipals en el centre cívic perquè puguin atendre durant més hores en els centres cívics municipals. Tot això també farà que es vagi destensant que molta gent vingui a la plaça del vi. Però precisament per això també estem gestionant i remarcant amb les altres administracions que si compleixen la llei ens poden arribar a estalviar moltíssimes visites setmanals, moltíssimes. Canviant de tema, anem a parlar una mica del Parc Jordi Vilamitjana. Avui hem pogut parlar, en aquest cas, amb el secretari de l'Associació de Veïns de Can Givert, que ens explicava que per ell segueix sent una mala solució la que ha proposat l'Ajuntament. Vam veure Esquerra també fent un comunicat dient que per ells la solució s'havia d'acordar amb els veïns i veïnes. En el seu cas, des de Guanyem, que és el partit que han proposat aquesta modificació urbanística, com veu la problemàtica i també la solució? És a dir, la que han proposat, d'allà no es mouran? Aquí, Pau, deixa'm dir-te una cosa, la solució urbanística l'ha proposat el govern, com a govern. Per tant, en aquest cas no és que un partit dels que formen el govern hagi presentat aquesta solució urbanística. Dit això... Nosaltres també des del primer moment vam posar, i no només vam posar, sinó que vam demostrar clarament, de dir, es va crear una comissió negociadora per part de les diferents institucions de veïns, tant de Can Givert com de Santa Eugènia, que van acabar creant aquesta plataforma, i nosaltres les vam atendre el primer dia. No només això, sinó que al cap d'un mes es vam tornar a atendre i els tornarem a convocar en breu per seguir fent aquest procés de negociació. És a dir, nosaltres vam fer la proposta que legalment podíem aportar i podíem fer. Aleshores, lògicament això va ser una aprovació inicial, una aprovació inicial que ha de passar encara diferents processos, d'entrada els desmenes. El procés d'esmenes ja està tancat i ara estem en el moment de respondre totes aquestes esmenes. Per respondre-les s'han necessitat diferents informes aliens a l'Ajuntament i estem acabant de tenir tots aquests informes per poder acabar d'elaborar una resposta a les esmenes i en funció d'aquests nous informes, que poden ser també d'ambient, de mobilitat, tot això vinculat amb Generalitat a Catalunya. o de la pròpia ACA, que moltes vegades en parlem, si ens permeten algun tipus de flexibilitat o algun tipus de proposta alternativa, nosaltres lògicament tenim ganes de construir amb la ciutadania. Som conscients que hi haurà d'haver afectació, en som conscients, però sí que també creiem que els barris n'han de sortir beneficiats. És a dir, en cap cas no estem reduint un parc, estem ampliant un parc. I aquesta és una part del discurs que moltes vegades es vol amagar. És a dir, perquè no només estem anant a la franja lateral del parc actual, sinó que estem fent créixer tot el parc fins amb una connexió verda amb Vilablarets i una connexió que es pot acabar extenent per diferents parts del barri. És a dir, la proposta que fa l'equip de govern... no és estrictament només centrada en el parc Jordi Vilamitjana, sinó que lògicament el que fa també és créixer, engrandir les zones verdes i trobar un urbanisme agradable en una zona que a dia d'avui són pàrquings tancats i no oberts a la ciutadania. Deixem preguntar-li per una altra polèmica. Què li van semblar les pintades d'Arran a l'antic teatre Odeon? Home, nosaltres això ho tenim claríssim, ho pinti Arran o ho pinti qualsevol altre col·lectiu. Per nosaltres, una de les parts essencials com a govern de Girona és protegir el patrimoni de la ciutat. I és per això que es va actuar ràpid. És a dir, nosaltres a nivell discursiu podem estar, ens podem trobar o ens podem deixar de trobar, però aquí no estem parlant del fons, no estem parlant del discurs. Lògicament estem parlant d'una afectació a una part de patrimoni de la ciutat de Girona i és per això que hi va haver una actuació ràpida de l'Ajuntament per tal d'esborrar aquestes pintades i no només això, sinó que ens van posar en contacte també amb la propietat per tal de veure... de quina manera tornàvem a la restauració d'aquella façana en concret. Però no només em quedo aquí, és a dir, quan estem veient algun tipus de pintades en murs, en part de la muralla, és a dir, en espais en els quals hi ha una necessitat de conèixer i d'estimar. Si precisament la voluntat de la gent que fa aquestes pintades és la de protecció del patrimoni de la ciutat, de dir no, no, anem a garantir que hi hagi una conservació adequada, hem de poder transmetre la importància de determinades parets per poder garantir que aquí no es pintarà. Si esborrar un grafití d'una pedra és molt més complicat que d'una paret pintada. I ens hi hem trobat i ens hi trobem essencialment amb el barri vell, és a dir, aquí necessitem també un punt de conscienciació per part de tothom, de dir, anem a estimar-nos aquesta ciutat que tots expliquem que volem defensar. Entenc que algú pogués estar emprenyat o que veiés que l'alcalde no ho denunciés i digués, home, doncs potser sí que hauria d'alçar la veu. No, l'alcalde va fer la feina que li tocava, que era posar-se en contacte... amb la propietat, veure de quina manera s'arreglava la situació i, per tant, és molt més important fer la feina. Si us hi fixeu, al cap de dos dies ja no hi eren. Fer la feina, que no pas voler sortir i, per tant, jo crec que aquí s'està buscant o hi ha interès per part d'algú a buscar una polèmica en la que no entrarem perquè la feina demostra o els fets demostren la voluntat del govern. Deixem preguntar-li per l'Oficina Defensora de la Ciutadania, no sé quan la tindrem enllestida. La nova Oficina Defensora de la Ciutadania, sí que és cert que portem uns mesos, des del mes de juliol, que tenim la defensora, podríem dir, exiliada. al modern. Allà ja està molt bé, ens ho han transmès, tant les seves treballadores com ella mateixa, dius, escolta'm, aquí estic molt bé, la gent ens troba igual, etcètera, etcètera. Per tant, és cert que, afortunadament, podem dir que les obres estan a punt d'acabar-se, s'acabaran aquest mes d'octubre, i si no hi ha cap canvi, la defensora tornarà a l'edifici consistorial, just abans, el saló dels passos aquests, abans d'arribar en el saló de plens de l'Ajuntament i, per tant, tornarà a ocupar l'espai que la gent darrerament coneixia com a espai de la defensora de la ciutadania. Si tot va bé, en un mes serà allà. Deixa'm preguntar-li, tindrà el mateix estil que el saló de plens o serà renovat? Perquè si no hi haurà una diferència d'ambients, eh? Sí, no, no, serà renovat. Tot i això, no serà acabat. És a dir, aquella sala tenia un problema estructural en el qual cada setmana estava generant més serrí a sobre de les taules, cosa que això, per una afectació de tèrmits a les vigues de fusta, provocava un possible risc. Per tant, allà calia una intervenció d'emergència. I què és el que es va fer? Com a intervenció d'emergència, el que ens permeten fer legalment és arreglar les situacions. Per tant, ara veurem una sala d'estètica actual pintada amb la voluntat i la projecció que pugui recuperar una estètica relativament semblant no igual lògicament perquè a dins la fustesa original allà ja no ho era però sí una estètica que pugui assemblar-se a la que hi ha dins del saló de plens Algun dia en parlarem també de la del Saló de Plens. Quan vulgueu, d'aquest tema. Més enllà d'això, m'ha comentat que estan ja planificant el mig mandat una mica. M'agradaria preguntar-li una mica quina és la visió de cara a la segona part del mandat, quins són els objectius, els reptes, sobretot, de cara a aquests dos propers anys. Un llarg dit que és, sobretot, que es noti tota la feina feta, que es noti externament i, per tant, que es traslladin el dia a dia de la gent a les millors que s'han fet internament. Però si ara anem a concretar allò de dir, va, quins són els punts principals, però els altres un i d'essencial és tota la implementació del nou sistema de recollida de residus. Que això comporta un canvi cultural a la ciutat i no és una cosa senzilla. I aquí necessitem la col·laboració de tothom. Som perfectament conscients que hem de millorar amb la recollida de residus selectius. Què vol dir? Que hem de reciclar millor. És a dir, no estem reciclant com hauríem de reciclar pel nivell de ciutat que som. I hauríem de millorar les xifres de reciclatge. Hem de posar més bé cada una de les coses a dins del seu cubell. Per fer-ho, el sistema que s'està implementant ja i que abans del juny de l'any que ve a priori estarà tot implementat és aquest nou sistema de recollida de residus que combina aquest porta a porta amb els contenidors tancats. i això implicarà aquest extra de responsabilitat per part de la ciutadania que confiem que hi pugui ser que farem molta feina perquè hi sigui i que doblarem els esforços necessaris perquè això es pugui complir però és que si reciclem bé serà en benefici de tothom és a dir Una millora en la recollida de residus acabarà comportant que tots plegats acabem pagant menys en la taxa de recollida de residus, precisament. Per tant, això serà un dels punts principals i capdals de tot el mandat, segur, però en el qual hi posem un focus important. Doncs estarem pendents d'aquests objectius i dels que puguin venir per davant en aquests dos anys i escaig que queden del mandat actual i gràcies, en aquest cas, al regidor Sergi Font de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania per ser avui a Girona FM i explicar-nos una mica i posar-nos al dia de diferents temes i res, a l'actualitat estarem pendents i ens tornem a parlar aquí a la ràdio. Gràcies, regidor. Moltes gràcies a vosaltres. Bona feina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Ràdio de Girona, vagis on vagis. Vas tot sol, ja t'hi vas trobant. el teu cor ja manca d'esperança, atrapat en la ignorància i sol. Ja comences a no creure en res, millor en passar-s'ho amb elegància, fer el cor fort sempre a distància i veus que el temps tot ho va canviant. No hi ha un sol estat on poder restar. Ets tan petit allà al mig de l'infinit que per molt que faci l'home, per molt que s'avanci l'obra creus que tu ja no el veuràs. Per sobre del vent Per sobre del mar, sobre del fog de tot, per sobre d'aquest món. Per sobre del vent, per sobre del mar, sobre del fog de tot, tu saps que estàs per sobre d'aquest món. Pots estar un moment content d'haver nascut, com el sol ponent noves la lluna, però s'inverteix tot d'una i de nou... Ara es repeteix, sembla un mirall davant d'un altre, repetint deu mil imatges. Ets a Orient, tornaràs a Occident, i el camió al revés, tornaràs a Occident. Igual que el vent, aniràs fent i desfent. I per molt que faci l'home, per molt que s'avanci l'obra, creus que tu ja no ho veuràs per sobre del vent. Per sobre del mar, sobre del foc de tot, per sobre d'aquest món. Per sobre del vent, per sobre del mar, sobre del foc de tot, tu saps que estàs per sobre d'aquest món. 92.7 FM Girona FM Estàs tan lluny de mi Com el meu poble del seu país Com la bohèmia de París Com el meu dol del teu llançon Estic tan lluny de tu Com l'amor és lluny de Roma Com Nova York de la Foscor Com el meu front del teu patró Bon dia i bon dimarts, 8 d'octubre de 2024. Això és.