L’Entrevista Municipal
L’actualitat política de Girona, a través dels seus protagonistes
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Jaume Veray, portaveu del PP a l'Ajuntament de Girona
L’actualitat política de Girona, a través dels seus protagonistes. Pau Villafañe entrevista els regidors del govern i l’oposició de l’Ajuntament de Girona
Avui entrevista a Jaume Veray, portaveu del PP a l'Ajuntament de Girona
Seccions de l'episodi

Introducció i presentació
Obertura de l’entrevista setmanal; el convidat és Jaume Beray (PP) per analitzar l’actualitat de Girona.

Ordenances fiscals: valoració inicial
El PP veu la congelació com un «pas previ» però insuficient i s’absté, a l’espera del pressupost.

Abstenció condicionada al pressupost
El suport futur dependrà d’incloure mesures demanades reiteradament pel PP; si no, el vot passarà a ser contrari.

Taxa d’escombraries: criteri de càlcul
Crítica a fer pagar per m²; defensa basar-ho en padró i consum d’aigua per reflectir residents reals.

Gestió pressupostària i rumb de ciutat
Denúncia de modificacions de crèdit recurrents i «manca de projecte», amb decisions a curt termini.

Prioritats del pressupost 2025
Eixos del PP: reforçar seguretat i combatre ocupacions; augment sostingut de la plantilla de policia local.

Neteja: incidències i servei
Queixes per restes no retirades i contenidors plens; percepció de brutícia generalitzada.

Vaga i responsabilitats del govern
Tot i l’externalització, el govern ha d’intervenir: diàleg amb empresa i treballadors, canvis o sancions.

Excuses externes vs gestió local
Rebutja atribuir culpes a altres administracions; reclama concentrar-se en solucions per Girona.

Fractures dins del govern (Junts-ERC-CUP)
Divergències en fiscalitat i ocupació; el fil comú seria l’independentisme; tensions a flor de pell.

Polèmica del “got de Fires”
Crítica a introduir missatges sobre Palestina en elements festius locals; demana centrar-se en Girona.

Padró i immigració
Demanda més control del padró per evitar pisos saturats i ajustar serveis; alerta de la capacitat municipal.

Policia de proximitat i plantilla
Sense més agents, la policia de barri és inviable; la càrrega de feina impedeix patrulles a peu.

Presència dissuasiva i exemples europeus
Reclama patrullatge visible (Mossos) com a dissuasió; cita models d’Itàlia i França.

Incidents greus i risc de seguretat
Referència a trets a Vilarroja i risc de radicalització; urgeix reconèixer el problema a Catalunya.

Manteniment: herbes i jardineria
Critica la gestió de les «herbes de creixement espontani» i la lentitud a resoldre incidències.

Sentència dels aparcaments (9,7 M€)
Impacte potencial molt elevat; recorda la municipalització aprovada per unanimitat (2017) amb informes.

Recurs i unitat de ciutat
Defensa recórrer la sentència i actuar amb consens; l’assumpte afecta l’Ajuntament en conjunt.

Plaça Poeta Marquina: governar o consultar
Critica la consulta no vinculant; reclama decisions coherents i consistència amb altres casos (Montilivi).

Plaça Constitució i coherència de criteris
Exposa la paradoxa del canvi de noms i proposa consultar també altres places si es vol criteri uniforme.

Costos i posicionament final
Alerta de costos per a empreses i veïns; posició: no canviaria el nom. Missatge: «prenguin decisions o dimiteixin».

Tancament
Comiat i cloenda del programa amb horari i identificació de l’espai.
I avui, com cada dimarts, moment de l'entrevista, ja saben, en aquest cas, els diferents grups municipals que conformen l'Ajuntament de Girona, i avui és el torn del Partit Popular, i per això tenim amb nosaltres aquí a Girona, fem un dia més el senyor Jaume Beray, que ens donarà el seu punt de vista de tota l'actualitat en clau de ciutat. Hola, senyor Beray. Hola, molt bon dia. A veure, després del ple d'ahir, el primer que li he de preguntar quasi de forma obligada és què en pensa de les ordenances que va aprovar l'equip de govern. Molta gent potser el va sentir ahir en el ple, però per qui no ho va poder recuperar o viure en directe, què en diria vostè d'aquestes ordenances? Doncs jo repeteixo una mica el que vaig dir ahir. Nosaltres, des del Partit Popular, sempre hem pensat que, o sempre hem optat per baixar impostos. Perquè, a més a més, aquests anys que la gent ho està passant malament, jo crec que l'Ajuntament de Girona ha anat pujant, pujant, pujant, i la càrrega fiscal és insuportable. És veritat que aquest any es bloquegen, es congelen totes, l'any passat algunes, però aquest any totes, I això a nosaltres ens va fer un quieto paraula, allò que es diu, veiem, mirem-ho, no? I vaig fer el que jo creia que havia de fer, que era avisar i dir, senyors, nosaltres pensem que s'han de baixar, però congelar és un pas previ, no és un mal pas en aquesta situació. però s'ha de ser una mica més ambiciosa. De fet, jo vaig dir que la consideració de les ordenances no és una política fiscal, és al revés, és l'absència de la política fiscal. Miri, no pujo, però tampoc baixo, per tant, no tinc política fiscal. Llavors vam dir, nosaltres ens abstindrem, perquè pensem que això pot ser positiu, però ens estenim, com que era una progressió inicial, ens estenim... en vistes que aquestes ordenances com es plasmen en el pressupost. Nosaltres tenim molt clar que hi hagi tres o quatre mesures en el pressupost que podem demanar en cada any i que no se'ns fa cas i que se'ns diu que no cal i que no és necessari. Per tant, si això segueix així, el nostre vot canviarà d'una abstenció a un vot contrari. Però, en principi, no va sonar malament. És veritat. que hi ha algunes taxes, alguns impostos, algunes taxes que es podrien retocar, i de fet ho vaig dir, vaig dir que nosaltres no estem d'acord en com es calcula la taxa d'escombraria. Tot i que l'hagim d'adaptar al cor real del servei, això ve des d'Europa i des del govern de l'Estat, però tot i que ens hàgim d'acostar o que hàgim de cobrir el total del servei, es pot calcular de moltes maneres, i l'Ajuntament de Girona ha tirat per una manera injusta, i és fer pagar a la gent per metres quadrats. Els metres quadrats de les cases no embruten, no generen residus. Qui genera residus és la gent. I, per tant, el consum d'aigua ens sembla correcte, però, home, la bàsica per saber quanta gent viu a cada lloc és el padró. I més, quan el ple passat, ahir feia una setmana... l'equip de govern va votar entusiasmament, l'equip de govern no, guanyem, va votar, que és el mateix partit, és la CUP, és el mateix partit que la senyora Liu, va votar entusiastament a una proposta del PSC, on deia que el Pedro tenia que ser... o una porta oberta que els tenia que empadronar tothom, i ells van dir que el padró era una eina per saber com està Girona i com podem mirar els serveis. Per tant, escolti'm, què més que fer servir el padró per poder comptar i fer els números de la taxa que es compraria. Per tant, si això no canvia, si el pressupost segueix amb aquest ritme que tenen, que també ho vaig dir ahir, que diuen que és una eina viva, i els hi vaig dir això, que el pressupost era la criatura de l'equip de govern, i que els havia sortit una mica hiperactiu, perquè aporten 10 o 12 modificacions del pressupost, és normal que cada mes o cada pla tinguem que parlar de modificacions de crèdit i modificacions del pressupost, això no té cap sentit, i només és senyal d'una cosa, i és que no hi ha projecte ciutat, no hi ha projecte... de com s'han de fer les coses i van, el que se'n diu vulgarment, a salt de mata. I ara tapem això aquí amb aquests diners, i ara tapem amb aquells altres, aquella cosa. I per tant, si és així, no ens hi trobaran. Ja ho puc avançar avui. Senyor Berà, i ara li preguntaré més endavant una mica algunes discrepàncies, sobretot que hi ha hagut dins de l'equip de govern en diferents temes de ciutat, però abans, ja que me l'has mentat, li volia preguntar precisament pel pressupost de cara a l'any vinent, pel Partit Popular, m'ho ha deixat entreveure, però... Quines han de ser els eixos principals o aquelles partides que hi han de ser sí o sí que ja les veig reclamant d'anys enrere? Mira, jo sempre dic el mateix quan parlem del pressupost. Mira, Girona té diversos problemes. Si no som capaços de reconèixer que tenim aquests problemes, evidentment no hi posarem remei. I un és la seguretat. i la lluita contra l'ocupació. I el que no pot ser és que ens portem 3 anys sense augmentar la plantilla, o sigui, augmentar la plantilla de la policia local, amb 2 o amb 3 agents, un any. Un any. No cada any, un any. Per tant, nosaltres que ens vam presentar, i jo això no ho amaga mai, nosaltres ens vam presentar a les eleccions diguent que volíem pujar a la plantilla i que havíem de fer com a mínim 3 o 4 o 5 agents cada any, per arribar a una ràtio que ja és normal. Ja no hi som a temps. Però, home... que aquest proper pressupost portin un, dos, tres o cap policia local nou, evidentment nosaltres per qui no hi passarem. I després hi ha moltes altres coses, a part de la neteja, a part del contracte neteja, que parlis amb qui parlis de Girona, te diu, Girona està bruta, per molt que un dia passis per un carrer i aquell està net, avui per exemple, un carrer aquí al costat, ahir es va encendre, crec que es va encendre una furgoneta. Bé, el que no pot ser és que avui a les 9 del matí, o ara, ara que he vingut aquí, avui a les 12 del matí, hi hagi tres cònoms de la policia municipal i encara hi hagi ferralla i coses de terra, restes del foc. Perdoni, això no pot passar, això s'ha de treure. I ja no és molt pel centre, molt o pels barris. A mi m'arriba gent, m'envien fotos cada dia de contenidors presos a les 12 del migdia, que no s'ha passat a recollir quan toca... després hi ha la vaga dels treballadors tot això s'ha de solucionar si són un govern i el govern el que ha de fer és prendre decisions i si s'equivoca ja ho trobaran d'aquí 4 anys ara ja no tant, d'aquí un any i mig o d'aquí dos anys quasi jo el que li demano és que prengui decisions després si estan equivocades és problema seu per exemple ahir en el ple municipal hi havia treballadors de Girona més neta Clar, l'equip de govern diu que el servei està externalitzat, que no és la seva responsabilitat directa, però al final afecta directament també la ciutadania. Està clar, jo he quedat amb aquests treballadors, he quedat divendres, perquè jo demà soc fora, tinc Parlament, i avui ells no podien, i demà jo, demà i dijous tinc Parlament, i aquests divendres em va dir al matí per parlar, m'han dit que me volen entregar l'emoció que volen presentar, Per tant, si em permets m'esperaré a dir alguna cosa després de haver parlat amb ells, però el que està clar és que abans de veure'm amb ells, escolti, el que no pot ser és l'excusa sempre... O sigui, per aquest ajuntament la culpa sempre és dels altres. És que està externalitzat, és que no sé què, bueno, però escolti, senti-se amb l'empresa, és com quan no sortien els números o quan tothom deia que no hi havia una bona recollida d'escombraries. Es van tenir que assentar amb l'empresa i els van dir, escolta, això no funciona així. Hem de canviar, hem de fer canvis. I si no fem canvis, hi haurà sancions. Doncs amb això igual, escolta, això no funciona. Els treballadors no estan contents. Què passa? Anem a veure què passa. És que els hem demanat més del compte? És que sí? És que no? Bueno, valorem-ho. Però el que no pot ser és que sempre la culpa és dels altres. Ahir, amb el tema d'ordenances, va semblar que la culpa de tot era del govern de l'Estat, del govern... Fins i tot, fins i tot, la senyora Llu, mirant-me a mi, interpel·lant-me a mi directament, va dir, bueno, és que nosaltres tenim pressupost i vostès no. I per això li vaig dir, escolti, jo sí que en tinc. A Andalusia hi ha pressupost i ho van al PP. A Madrid hi ha pressupost i ho van al PP. A Galícia hi ha pressupost i ho van al PP. A València hi ha pressupost i ho van al PP. I vaig parar perquè l'alcambra em va dir, sí, sí, sí, en té molt clar. Per tant, no pots anar dient, és que fora ho tenen, és que no, escolti, miri, la seva feina és el que hi ha aquí. I el que passi a fora, escolti, passi a fora, és que vostè no ho pot arreglar? No. És que pot arreglar coses de Girona? Sí. Pots dir que és arreglar coses de Girona, que per això els han votat. M'has mentat abans el padró i aquesta moció del PSC on l'equip de govern va votar diferent. També en les darreres setmanes hi ha hagut el tema, per exemple, del got de fires, on Junts es va desmarcar de la decisió de la comissió de la Copa. No sé si nota que en els últims temps hi ha hagut més tibentor entre els grups que conformen l'equip de govern. Bé, jo des del primer dia vaig dir que aquest equip de govern no s'entenia i no s'aguantava només que per un fil, que és el fil de l'independentisme de les tres transformacions. La política fiscal que pot tenir Junts no té res a veure amb la política fiscal que pot tenir Esquerra Republicana i, molt menys, amb la d'un partit antisistema com és la CUP. La política antiocupació de Junts no pot tenir res a veure amb la d'Esquerra i, molt menys, amb la d'un partit antisistema com és la CUP, que fins fa quatre dies animava, o feia, o les seves joventuts editaven manuals per ocupar i evitar problemes altres. Per tant, això no fa més que donar-me la raó a mi, escolti, vostès estan junts aquí per una necessitat que volen vostès governar, necessiten cadires i els on és el tema del independentisme. Absolutament res més. A partir d'aquí, esclar que hi ha coses, el gol de fires, el gol de fires és una bestiesa. És una bestiesa. O sigui, què pinta el gol de Fires a Girona un lema que dissimuladament vol parlar o parla del problema de Palestina? Escoltem. Bé, són totes coses perquè els àrabs no beuen alcohol, per tant, hi ha una barraca que són alcohol. No es tracta d'això. Fires, escolti, motius de Girona. I això, alguns partits ho van dir, hauria de ser... Una de les bases, escolti, no farem un bas de fires, un cartell de fires, res de fires, parlant de coses que passen fora de Girona. Bé, van votar el Padró. Clar, clar que van votar. És que el Padró, tal com el va presentar el PSC, no és res més que obrir la porta a la immigració legal. és que no han de tenir cap raó administrativa per, escolti, o sigui, ve algú aquí i diu, jo és que he vist que no sé un, i l'apunten, home, que vol que li digui, que vol que li digui, això no té cap sentit, i jo el que vaig dir, i vaig ser molt sèrio amb això, vaig dir, escolti, el que pot ser és que en un apartament o en una casa, en un pis on poden viure 6 persones i hi hagi 14 tios empadonats, o és que això ho controlem, ho controlem quan la gent es queixa o quan ve el propietari i diu escolta m'ha passat això, però no hi ha revisions periòdiques perquè és impossible, perquè si acabem d'alegant. funcions de control sobre sobre temes a la diputació perquè no tenim prou personal escolti, no tenim prou personal com per estar controlant el padró si està ben fet o mal fet i no podem posar la policia municipal a mirar això perquè tenim altres problemes per tant, escolti, si fóssim una mica estrictes jo no estic dient que no s'empedroni dic que siguem una mica estrictes si vostè té un contracte lloguer, si vostè, bueno, vostè se'l pot, però clar, si vostè ve amb un contracte lloguer i allà on vostè se'l vol empadonar, ja hi ha vuit persones, alguna cosa hem de fer. I com que no es pot donar de baixa, alguna cosa hem de fer. Miri, Girona s'està convertint en un refugi de gent que ha entrat aquí il·legalment i posi, per exemple, el camp de refugiats, perquè no té un altre nom o no ho vull nominar d'una altra manera, que hi ha, per exemple, aleshores de l'estació. Però després trobem també gent a la plaça de Diputació o a Carrer Vereda a tocar els nens. No pot ser. Aquí ve tothom. Per què? Perquè hi ha permissivitat, perquè aquest Ajuntament, en aquest sentit, passa de tot. O sigui, la política social d'aquest Ajuntament és que vingui tothom. No, no, la política social és ajudar la gent que li toca i parar, i parar. Arriba un moment que dius, aquí no hi ha més gent, i ja està, i el padró no pot ser l'Aina perquè per la porta darrere entri tothom. Senyor Barall, parlant de seguretat, troba a faltar aquell concepte que va sortir molt a la precampanya de policia de proximitat, que anirien parlant, en aquest cas recordo, amb els veïns, amb els comerços, que si els policies anirien pel carrer, ho dic perquè a les tertúlies últimament quan se n'ha parlat, Bé, dèiem precisament això, que troben a faltar la presència de més policies. No sé si per la falta de número de policies, com em deia, o perquè aquests policies, doncs, per X o per I, no hi són. Primer de tot, nosaltres portàvem en el programa electoral i parlàvem de la policia de barri, de la policia de proximitat, Doncs clar, si no augmentem la plantilla de la policia local, això és impossible. Però clar, si venia algú i deia, no, nosaltres provem la policia de proximitat, la policia de barri, però no provem un augment de la policia, de la plantilla de la policia, escolti, vostè realment no veu això. Una cosa va lligar amb l'altra, si no es fa aquesta ampliació, és molt difícil. aconseguir això d'altre. Per què? Perquè hi ha molta feina, la policia hospital, la policia local, té molta feina i té moltes coses a fer. I llavors, patrullar a peu, perquè la policia ha de patrullar a peu, clar, ocupa molt d'espai, ocupa moltes hores, i per tant, si no augmentem la plantilla, no... és molt difícil aconseguir-ho. Però mira, jo volto He voltat molt per Europa i vaig estar fa poc a Nantes i a Rens. I, escolti, allà ho tenia molt clar, eh? Allà patrulla d'exercit. I no passa absolutament res. I vostè va a Itàlia, i davant del Vaticà, davant de la plaça Sant Pere, hi ha un lloc, jo en dic un puesto militar, eh? Amb dos jips i una patrulla de gent, de soldats, de soldats armats, eh? Amb el subfugell davant del pit. Clar, aquí només faltaria proposar això, però és que al final el que nosaltres volem és que la gent se senti segura. Jo no estic proposant que el Jaxi surti Pingui i patrulli per Girona, però sí que ho faci algú, que patrullin els Mossos, que surten els Mossos, els Mossos a vegades monten un dispositiu a la plaça Catalunya i estan allà i estan presents i se'ls veuen amb les armes. Escolti, alguna cosa hem de fer perquè és que això s'està convertint en un festival. és que no vull tocar els temes perquè sembla que sigui allò una tia Fox el tema de Vilarroja, ser un senyor no amb una escopeta de l'orins o amb una escopeta de cartutxos, no amb un arma de guerra i comença a fotre tiros amunt i avall I això s'ha d'acabar, i això només es pot acabar. Ja no dic la mà de gent propera a unes idees, diguem-ne, salafistes del terrorisme islàmic que tenim, que estan, bueno, perquè cada dia, cada dia, cada dia CNIs, Mossos i totes les policies saben qui hi ha, qui són i els tenen controlats, però un dia no, un dia passarà alguna cosa i ja hi serem. Per tant, és que no es tracta només que hi hagi dos rateros al pont Eiffel, és que es tracta que tenim un problema important de seguretat a Catalunya i això no ho va reconèixer. Senyor Barai, hem parlat de seguretat, també hem parlat de neteja. Dins de la neteja, i vostè sé que hi ha posat molt d'èmfasi durant aquesta legislatura, com està el tema de les herbes espontànies? Miri, ara ho diu per condenar-me, no? Bueno, una mica, perquè sé que a vostè li agrada... No, a mi m'agrada molt el tema perquè és molt divertit. O sigui, quan tu dius que hi ha herbes de metre d'alçada, males herbes et diuen que mai més diguis males herbes. Llavors, quan et diuen que n'has de dir herbes de creixement espontani i tornes a fer la queixa sobre el mateix lloc, dient que hi ha herbes de creixement espontani, llavors et diuen que no són herbes de creixement espontani, que són herbes adventícies. I al final diuen que si vostè fos una marieta, vostè li diria que aquestes herbes no es traguessin. Miri, escolti, no, aprendre el pèl se'n vagin a casa seva. Però el més greu de tot, perquè jo aquesta anúncia la vaig fent, sembla que el segon ple, el segon ple, el més greu de tot és que quan els felicito per haver arranjat una zona problemàtica, La resposta és que quan vostè ho va denunciar, nosaltres ja pensàvem en fer alguna cosa. Doncs perdoni, perdona l'expressió, però hòstia, heu tardat dos anys. Dos anys en treure quatre herbes. Això sí, van anar amb els tractors i ho van aixecar tot. Tot menys els arbres tallats que queden al final de cada franja, que encara no sé ben bé què vol dir un arbre tallat a metro deu d'alçada. i castellà, no sé si és un homenatge o una cosa, o volen marcar una fita o un terme... Miri, la jardineria d'aquesta ciutat es porta malament i la neteja, en quant a jardineria, encara pitjor. Senyor Brahi, una sentència judicial ha condemnat de moment l'Ajuntament a pagar a l'empresa concessionària de dos aparcaments que ara són municipals, a pagar 9,7 milions d'euros. Això no és ferm encara i l'Ajuntament ha dit que farà recurs, però què n'opina? Que és una bestiesa. És una bestiesa. Si això és així, no sé què farem. I ara ja no dic què faran. No sé què farem, l'Ajuntament de Girona. Miri, 9,7 milions d'euros és una quantitat. Jo crec que no és sumible, però bueno, anem a buscar això. Miri, això passa quan passa. Ens hem de tirar, hem d'anar molt enrere, molt enrere. Però, escolti, quan es decideix que aquests pàrquings passin a ser públics... Estic parlant de memòria perquè és l'any 2017... tot l'Ajuntament, i quan dic tot l'Ajuntament, vull dir tots els 27 regidors voten a favor, i voten a favor d'això perquè hi ha uns informes tècnics, uns informes jurídics, que així ho avalen. Per tant, escoltim, jo aquí, fixis, fixis que no m'han sentit aquests dies sortir a dir, ah, què heu fet? No, no perquè quan la totalitat del ple... I amb informes jurídics actuen d'una manera... Miri, escolti, jo crec que està ben actuat. Jo vaig parlar amb l'alcalde. Jo podia fer dues coses. Una, com fan alguns, sortir i cridar, esbrar el calliner, tot i haver diputat a favor, fa uns anys... o dos, trucar a l'alcalde i dir-li, alcalde, què hem de fer? Què podem fer? En què podem ajudar? Això s'ha de solucionar. I jo vaig optar per la segona opció. No per res, sinó perquè és que l'Ajuntament som tots. I això m'ho heu sentit dir moltes vegades. L'Ajuntament som tots. El Govern no. El Govern és un. Però l'Ajuntament som tots. I el jutge, aquest jutge que ha fet aquesta sentència, no sentència a l'equip del Govern actual. Sentència... Al Ayuntament de Sirona. Però és més, ara, lògic, lògic, jo entenc que és lògic, perquè hi havia uns informes que avalaven la manera d'actuar, que es recorri. De la mateixa manera que els propietaris van recórrer i van guanyar una sentència que era contrària a ells. I ara ha recorregut i té una sentència favorable. L'Ajuntament pot recórrer. Jo entenc que es recorri. Jo entenc que es recorri, perquè, o sigui, conformar-te a tenir que pagar 9,7 milions és dir, senyors, vés-te'n a casa. Llavors, bueno, es recorri. Quan es recorri? Això va... tindrà el seu recorregut, segurament qui tingui que fer front a una o altra decisió no sigui aquest govern. Per tant, ho dic per posar en solsa, perquè la gent vegi que no és un tema de govern, sinó un tema de l'Ajuntament. Perquè, clar, si d'aquí dos anys els ciutadans de Girona decideixen que hi hagi un altre govern a la ciutat, aquest govern es pot trobar això. I no... No se'l podrà acusar d'estar culpable de... I per tant, jo crec que aquí tots hauríem de fer un reset i, senyors, anem a veure què podem fer entre tots i intentar que això canviï. Evidentment, canviarà-se la justícia o el que canviï a partir d'aquí. Nosaltres hem de fer els recursos, o l'Ajuntament ha de fer els recursos i esperar. Per últim, senyor Brai, m'agradaria preguntar-li per la plaça Puetamarquina, ara que ha començat aquest procés de votacions per part de l'Ajuntament, que no és un procés per decidir, és a dir, és un procés per consultar, perquè ahir el senyor, el tinent d'alcalde, Sergi Font, va dir que volen consultar els veïns de la zona, què en pensen, però que després els resultats... És per algú. Bueno, aniran a la comissió de l'Amenclator, que serà qui decidirà. Eh... Ho he dit abans i ho repeteixo ara i després m'explico. Miri, a vostès... Bé, a vostès no. Els ciutadans de Girona van posar uns vots a les urnes i van decidir que hi havia uns resultats. Vostès, no havent guanyat, van decidir que pactant amb uns altres partits, amb uns altres forces, podien governar. Doncs ara els demanes que governin. I governar vol dir prendre decisions. Vostès prenguin les decisions. Si s'equivoquen, d'aquí dos anys ja els hi passen factura. Però no val estar tot el dia... No, ara vaig a consultar els veïns. I per què no consulten els veïns de Montelivi? Sobre la parcel·la aquella famosa. Ah, no, allà no ho consultem. Però, en canvi, si consultem, canviar el nom de plaça Puata Marquina. Mira, jo tinc 57 anys i li dic sempre plaça Puata Marquina, és més. Moltes vegades la gent de Girona no li diu ni aquest nom. Li diu el nom, la plaça del bar que hi ha allà. Com passa a altres llocs de Girona, eh? Vull dir que no es pensi que això és només d'ells, altres llocs de Girona, que el seu nom oficial ningú el fa servir, o el de Franys, o el que hi ha, o el d'algunes trepriment que hi ha. Això per un costat. Per l'altre, escolti, si pregunten, vostè s'hi imagina que demà surt un 80% que no i un 20% que sí? El canviarem igualment perquè és llei. Doncs si ja és llei i ja ho hem de canviar, per què ho consulten? Ah, és que al final, doncs, i fem una cosa, jo proposo, ja ho vaig dir l'altre dia, jo proposo un altre referèndum entre els veïns i a veure si la plaça de la Constitució s'ha de dir com és, hem dit què s'ha de dir, o s'ha de tornar a la plaça de la Constitució, que és el nom original d'aquella plaça. La plaça Constitució no és una plaça que es digués plaça no sé què i ara havien canviat el nom, no? Quan es va fer el famós pàrquing es va dir, home, gasta plaça, plaça Constitució. I la majoria de gironins la coneixem i hem viscut amb ella com a plaça Constitució. Però clar, com que ara hi ha una sèrie de gent que governa que no està d'acord amb la Constitució o que creu que s'havia de posar un nom que només fa content a una part dels gironins... Doncs ho fan, i per què no el consulten? I per què no fan la consulta? Això per un costat i per l'altre. Algú s'ha preguntat els problemes administratius que pot portar un canvi com aquest? Segons l'Ajuntament, cap... Això ho diu ell, això és molt fàcil. No, aquí no n'hi ha cap. Miri, jo crec que així és comptant per sobre que hi ha dos o tres gestories. Parlin amb els de la gestoria. Les gestories, entre altres coses, el que tenen són empreses domicilades allà. Ah, clar, no, l'Ajuntament no, és clar, l'Ajuntament no, però la gent que està allà, que té un negoci i que paga pel negoci, sí. Per tant, què vol que li digui? Jo no ho canviaria. Jo, si tingués que votar, votaria que no, i jo no ho canviaria, és que no se m'ho hagués acordat mai. I si vull caminar el nom d'un carrer, si jo un dia mano i vull caminar el nom d'un carrer, el canvio. Ja està, el canvio. Home, evidentment, si ens posem d'acord l'equip de govern, hi tenim majoria per fer-ho, però es canvia. I si després algú no està d'acord, doncs que no em voti. Però el que no pot ser és això de, bueno, irem preguntant, i si surt malament, la culpa no és meva, la culpa és dels irunins que han decidit que hem de fer això. No. Els irunins han decidit d'aquella manera, però han decidit que vostès governin i vostès han de prendre decisions. I si vostès no prenen decisions, escoltim, o es pleguin, els hi vaig l'altre dia. Si vostès no els veuen capaços de prendre decisions, dimiteixin, s'apartin, passin a l'oposició, senyor Serelles, que li anava molt bé i en sabia molt, fotia aquells xous que fotia i li donaven rèdit, doncs faci el mateix i deixi que altres forces governin. Ja està, no passa res. Doncs veurem quines decisions prenen tant els gironins i gironines que puguin votar en aquest canvi o no de nom i també les de l'equip de govern i allà hi serà el senyor Jaume Beray per posar-hi la seva i... Bon dia i bon dimarts 21 d'octubre de 2025. Això és l'En Joc.