Girona: habitatge assequible, ZBE i mobilitat

i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en cleu local. A Girona FM, la gironina Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7 Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Mallan. Hasta luego cocodrilo No pasaste de cañar Hasta luego cocodrilo Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM I obrim un dia més l'espai de l'entrevista. Com cada dijous, parlem amb els membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona. I avui tornem a tenir aquí a l'emissora municipal a Cristina Andreu, tercera tinenta d'alcaldia i regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana. Molt bon dia, senyora Andreu. Molt bon dia, Pau, i et felicito perquè has dit el nom sencer d'una tirada, sense confondre't, que això és un èxit. Sí, només se l'ha dit. No, em diuen una mica de tot, però vaja, està... Gràcies. Hem començat amb bon peu. Li he de reconèixer que aquesta és una entrevista una mica especial, perquè si no canvia gaire la cosa, serà l'última vegada que podré parlar amb vostè com a regidora de l'Ajuntament de Girona, si més no d'aquesta etapa, perquè la vida dona moltes voltes, vostè ho sap, i vull agrair-li un dia més que estigui aquí a la Ràdio Municipal de Girona. D'aquest tema en parlarem una mica més després, però també parlarem d'altres temes que preocupen, en aquest cas, la ciutadania i l'habitatge. No solies cap a ningú, que segurament és un dels grans temes centrals, no només de Girona, sinó també de País. En aquest sentit, Girona aquesta setmana ha presentat el pla d'habitatge local per veure una mica les accions que ja ha dut a terme el govern en aquest sentit, també anteriors governs, que veurem els resultats properament, i a tot això per intentar facilitar l'accés a l'habitatge a la ciutadania. Això sí, objectiu, ampliar el parc amb 789 habitatges fins al 2027 i en 1580 en un període de 10 anys, que seria el 2034. La gent normalment es queda amb els números per veure coses concretes. La meva pregunta és, són xifres realistes? Bé, bon dia, Pau. No són massa realistes si veiem la capacitat que té de creixement la ciutat. En relació a la primera xifra, que estem al voltant d'aquests 800 habitatges, aquesta sí que és una xifra que surt de l'anàlisi de tota l'activació, tota la mobilització del que són les reserves de sol protegit, de sol municipal per poder fer habitatges de protecció oficial, però també del desenvolupament, de tots aquells polígons que tenim pendents encara per desenvolupar, d'on ens surt habitatge per tota la població, per tant, habitatge lliure, però del que ens surten també les reserves del 30% per habitatges de protecció oficial. Per tant, i que ara amb l'aprovació del pla territorial sectorial, inclús aquestes reserves poden augmentar en algun d'aquests desenvolupaments. En el cas de Girona, en molt pocs, perquè nosaltres ja teníem molt pocs desenvolupaments pendents. I els que tenim, alguns ja estan en fases d'aprovació inicial i, per tant, no se'ls aplicaria aquesta... Aquesta condició d'increment de les reserves perquè ja estan en fase d'aprovació. Per tant, nosaltres el que hem fet ara és centrar-nos a desenvolupar, a moure, a mobilitzar totes aquestes reserves que teníem. Ho hem fet a través de convenis de cessió dels drets de superfície. Això permet que, òbviament, no siguem l'Ajuntament el que fem l'obra, però que siguem els titulars d'aquesta obra. I, per tant, el que fem és cedir per 75 anys el dret d'explotació. I són aquestes entitats, empreses o administracions que produeixen l'habitatge, però al final serà pels ciutadans i ciutadanes de Girona. I la previsió és fer-ne uns 200, aproximadament, amb les promocions que ja tenim ara en aquests moments en curs, que són una, Mas Masó, que començarà l'obra Can Givert. Començarà l'obra a partir del mes de febrer, i d'aquí hi ha 55 habitatges de lloguer. Després, dues més, Domeny, en aquest cas amb uns convenis amb un dret amb unes entitats del tercer sector, en aquest cas són la Fundació Sales. I Domeny també, però en aquest cas amb l'Incasol, tres promocions també. Per tant, amb totes aquestes, més amb els que estem en perspectiva de comprar a través del dret de tamteig i retracte, estem parlant d'aquests aproximadament 200 habitatges que s'estan ja produint, per dir-ho d'una manera. S'estan ja fent els processos de compra, en el cas del tamteig, o que estan ja en el procés d'obtenció de la llicència per iniciar les obres... i, per tant, que es materialitzaran al llarg d'aquest mandat. Per tant, d'aquests 789, 200, diem que estan en tràmit, és a dir, que no estan allò de zero, ja haurien començat. La meva pregunta és, els restants, a quines zones de Girona han d'estar o poden estar? Bé, són diferents punts de la ciutat. Tenim zones com, per exemple, la zona sud, el que és la zona de la Pabordia, tenim altres zones que són més a la zona de Montjuïc, vull dir que Què són? Són desenvolupaments que estaven pendents i que el que hem fet des del servei de planejament de l'àrea és activar-los per mirar d'agilitzar la producció d'habitatge, perquè necessitem habitatge en general, perquè Girona té dèficit de producció d'habitatge, però a més a més és que d'aquí ens sortiran aquests altres habitatges de protecció oficial que necessitem. Carretera Barcelona, tota la zona de Montjuïc... Montilivi, vull dir que hi ha diferents punts de la ciutat i també, òbviament, Sant Eugènia i Can Givert. I això sense tenir en compte segurament l'àrea urbana, perquè ho va comentar a la presentació del Pla Local d'Habitatge, que no s'entén l'increment que ha de tenir Girona pel que fa a habitatge sense l'increment que també ha de tenir l'àrea urbana, que ha de ser segurament una zona on tota aquella gent que vulgui o hagi de desplaçar-se a Girona hi pot viure perfectament. Justament, precisament, és un dels objectius que són evidents en intentar aconseguir els habitatges que marca el pla territorial sectorial de l'habitatge. La lectura que s'ha de fer d'aquestes necessitats ja de passa al municipi. Són necessitats d'habitatge de la regió urbana perquè, com vosaltres sabeu, hi ha molts joves que perquè venen a estudiar aquí s'acaben quedant aquí i com que en els seus municipis tampoc troben habitatge de lloguer acaben quedant-se a la ciutat, però que potser si tinguessin oportunitats d'habitatge en els seus propis municipis, doncs, òbviament, molts es quedarien als seus municipis. Si ho lliguem a polítiques de mobilitat, perquè en aquests moments, si parlem d'ària urbana, els dos reptes grossos que tenim són aquests, habitatge i mobilitat, doncs, si podem treballar amb la línia de lligar-los als dos, el que estem fent és incrementar les possibilitats que els joves, que la gent que viu i treballa en la nostra ària urbana, pugui trobar opcions d'habitatge assequible en aquesta mateixa àrea urbana. En aquesta presentació va comentar també que de cara al 2025 el Consistori licitarà dos solars perquè es construeixin els primers blocs cooperatius. Per si algú no està gaire familiaritzat amb aquest concepte, exactament què són blocs cooperatius? Bé, l'habitatge cooperatiu és un habitatge que el que fa és una agrupació de persones, que són associacions, són entitats, el que fan és que s'ajunten i creen una cooperativa per poder gestionar uns habitatges. Aquestes persones, en tant que són cooperativistes, tenen el dret d'ús d'aquests habitatges pel temps que necessitin. I en la cooperativa... se li fa una cessió, com hem dit abans, com si fos una entitat del tercer sector, o un privat, o una administració, se li fa una cessió també del dret de superfície per 75 anys, de manera que aquells cooperativistes saben que aquell dret el tenen per 75 anys. Ara, les persones que començaran aquest projecte segurament no seran les que l'acabaran, perquè al final és això, el que és és un altre tipus de tinença, no és una propietat privada és una propietat cooperativa jo crec que és molt interessant que la gent que té interès en poder buscar altres formes de tinença i que té uns recursos que no li permeten arribar al mercat de compra lliure que puguin informar-se perquè crec que és una modalitat interessant o sigui És un tipus de tinença que fa molts anys ja que països nòrdics tenen, que dona una seguretat, però alhora fa que aquell habitatge segueixi sent un habitatge cooperatiu, no privat, i per tant que pugui haver-hi un dinamisme en l'ús i que pugui haver-hi un control amb els criteris d'adjudicació i que pugui haver-hi un control, òbviament, en els criteris de renda i de complir els requisits. al final socials que no deixa de ser una altra fórmula d'habitatge assequible i protegit. Deixem estirar aquest pla local de l'habitatge una mica més en el temps perquè situava en aquest cas el 2044 d'aquí 20 anys en 4.786 habitatges assequibles i en 5.890 en clau d'àrea urbana com hem comentat. Això es fa difícil d'entendre també sense la col·laboració o ajuda, digui-li com vulgui, d'altres administracions. Bé, òbviament, jo crec que aquí qui té la responsabilitat d'explicar com es produiran és la Generalitat, perquè amb els planejaments actuals, amb la situació de finançament que tenim als municipis... i amb tantes coses, la veritat és que s'han marcat uns objectius que nosaltres a hores d'ara encara no veiem com podran regir en el seu assoliment. O fan modificacions de planejament que incorporin destinar més reserves a habitatge protegit, o fan àrees residencials estratègiques, com es va fer en el seu moment fa molts anys, ara ja... o no sé, però d'entrada, per exemple, tenim tot el parc d'habitatges de la Sareb, que fa anys que demanem als ajuntaments que ens els cedeixin per poder gestionar, i encara, a hores d'ara, quan això ja es va dir fa anys, i encara això a hores d'ara no s'ha fet, i això no era una competència de la Generalitat, sinó del Govern de l'Estat, però entenem ara que siguin de la mateixa família política hauria de poder-se desactivar, i encara a hores d'ara no sabem res, ara sabem de la creació d'aquest instituto, Nacional de la Vivienda, que sembla que gestionarà això, però no sabem tampoc en quins termes. Canviem de tema una mica, parlant de mobilitat, deixi'm preguntar-li per la zona de baixes emissions. En quin punt es troba ara mateix? Mirin, ara en aquest moment s'ha finalitzat el procés d'anàlisi de les al·legacions, ja tenim la proposta de resposta i, per tant, d'aprovació definitiva d'aquesta àrea de zona de baixes emissions de la ciutat de Girona i, per tant, el dilluns, el ple, aprovarem aquesta nova ordenança. que el que ve a regular és quins són aquesta àrea on s'aplicarà, quins són els horaris, quins són els vehicles que poden o no poden entrar, en quins horaris, i el que sí és dir-los que nosaltres l'aprovem ara, però ara a partir d'aquí s'ha de redactar el reglament que gestionarà tots els processos de com un s'ha de donar d'alta, com no, com es sanciona, com no... I això pensin que no l'hem pogut tancar, vull dir que primer s'havia d'aprovar el projecte, després l'ordenança i posteriori el reglament, però hi ha alguns condicionants d'aquest reglament que no depenen només de l'Ajuntament de Girona, com és el registre de vehicles. Precisament des de la Generalitat s'està generant un sol registre que gestionarà en principi la tema. I quina és la intenció? Fixin-se que si els registres fossin municipals, amb cadascú amb la seva casuística una mica diferent, ens podríem trobar que seria una mica bogeria anar circulant de ciutat en ciutat i que llavors, depèn d'on, haguessis de demanar algun permís. Per tant, aquí el que s'està fent és que la Generalitat unifiqui de manera que cada vehicle... pugui entrar o desplaçar-se tranquil·lament de zona de baixes emissions sense haver d'informar o sense haver de tenir autoritzacions sectorials diguéssim per locals, per cada ciutat també aquí hi ha tota una qüestió de poder identificar tot el que són els vehicles associats a famílies o persones amb vulnerabilitat social aquestes també quedaran exemps Per tant, hi ha tot un seguit de qüestions vinculats al reglament que nosaltres tampoc no podíem acabar de tancar fins que la Generalitat no acabi tots aquests instruments de gestió compartida. Per tant, un cop aprovada l'ordenança, després ja veurem el reglament més definit. Bé, nosaltres esperem que probablement no la puguem posar en funcionament plenament fins a partir del segon semestre de l'any 2025. A part de la zona de baixes emissions, deixi'm preguntar-li, perquè l'última vegada que va venir a la ràdio ens va comentar que hi havia ja una proposta sobre la taula de modificació del carrer de la Creu. Quan la podrem començar a veure? Miri, jo crec que en aquests moments s'està tancant algunes qüestions que quedaven per tancar amb la idea de poder presentar-la als veïns el més aviat possible. Jo no sé si donarà temps just abans que acabi aquest any, sinó ja a començaments del 2025 amb la idea de poder ja començar a treballar-la per començar a executar algunes de les propostes ja tàctiques de transformació. És veritat que el que es pretén és una transformació en un carrer però des d'una perspectiva de barri, d'eixample, on puguem fer també altres actuacions, precisament tenint en compte la futura posada en funcionament de la zona de baixes emissions i altres qüestions que s'aniran desplegant al llarg d'aquest 2025. Vam veure fa poc una reunió en clau d'àrea urbana amb diferents alcaldes, alcaldesses, membres, en aquest cas, dels ajuntaments, entre els quals va sortir que s'havia definit, per exemple, millorar la freqüència d'autobusos, millorar també els busos nocturns i impulsar també els aparcaments dissuasoris i la girocleta. No sé si van notar, suposo que sí, òbviament, però que hi hagi predisposició per part de... els altres municipis que això és una feina conjunta. Mirin, jo la veritat és que si una cosa haig d'agrair d'aquest any i mig de treball en aquesta àrea és la bona relació de cooperació amb tots els municipis de l'àrea urbana i no només amb els de l'àrea urbana sinó que ho hem ampliat inclús a municipis com Riu de Llots. perquè ens sembla que parlar de mobilitat i no incorporar riu de llots és una qüestió bastant absurda, cosa que ens fa qüestionar quins haurien de ser aquests límits a l'àrea urbana. Segurament no tant a vegades de qüestió merament de proximitat o més de qüestió geogràfica pura, sinó de compartir necessitats i solucions. I per tant, jo des d'aquí vull agrair de veritat la col·laboració I algunes d'aquestes, precisament aquestes experiències d'anar col·laborant durant aquest any i mig ens han portat, i col·laborant amb una cosa també molt interessant, que és la redacció d'aquest Pla de Mobilitat Urbana Supremunicipal, ens ha portat que al marge que anem treballant amb aquest pla i que ja estem... a punt, ja estem començant a entrar en la fase de dissenyar les línies estratègiques d'aquest pla, però encara les estem acabant de fer, ja hem identificat algunes coses que ja podem començar a treballar. Per tant, ja estem fent un treball paral·lel com d'acabar de redactar aquest document que ha de ser un pla estratègic de mobilitat a nivell d'ària urbana pels propers anys, Però també començant a dissenyar algunes actuacions, que per ser petites no són menys importants, que ja van en la línia d'aquest disseny de línies estratègiques de futur. I quines són algunes d'aquestes qüestions? Doncs mira, d'entrada és, analitzant una mica quines són les potencialitats que tenim, en aquest cas des de l'Ajuntament de Girona, a través de la nostra empresa que és Transports Municipals de Girona, TMG, com podem fer alguna millora Per exemple, poder millorar la freqüència de connexió de bus amb vilablereig o poder mirar de connectar la girocleta amb sal. Doncs, algunes petites qüestions, ja hem començat a fer un disseny i a pressupostar i potser ens podrem plantejar fer algun assaig en algun cas, de manera que... amb la capacitat que tenim avui amb els busos o amb l'equip tècnic per tirar endavant l'ampliació del servei de girocletes amb els mateixos serveis de distribució que avui ja tenim com ja a partir del 2025 fer alguna cosa per millorar aquesta interconexió però aquí sí i aquí sí que és fonamental i ja des del primer dia que va entrar el nou govern de la Generalitat que tenim demanada una reunió amb el senyor Nadal per poder-li plantejar aquestes propostes perquè tinguin en compte els pressupostos del 2025 que l'àrea urbana de Girona té propostes i les tenim i tenim les idees tenim la sintonia tenim una voluntat compartida i tenim en aquest cas una empresa pública de l'Ajuntament de Girona que ofereix la potencialitat que té en el petit creixement que podem tenir, perquè si no deixaríem d'atendre necessitats urbanes i tampoc és aquesta la qüestió, però que amb el que tenim podem millorar aquesta mobilitat d'àrea urbana i estem disposats a posar-ho al servei. Ara hi ha d'haver-hi una corresponsabilització de la Generalitat. Segurament també una d'aquestes idees, i no puc acabar aquesta entrevista sense preguntar-li, perquè recordo allò de les bòs que va fer Guanyem a la campanya d'aquesta entrada sud de Girona, i a més és clarament en clau urbana, àrea urbana, perquè és una de les grans vies, si no la gran via de Girona, i el fet de, per exemple, fer un carril de bus ràpid, que era una mica la idea, igual que es farà ara entre Sal i Girona per Països Catalans Passeig d'Olot, I també perquè aquesta zona de l'entrada a sud li he de dir que quan hi passes encara no és del tot agradable i que segurament veus tota la potencialitat que podria tenir. Suposo que això sí que és un projecte més a mig llarg termini. Bé, nosaltres ja, mirin, potser va ser el segon concurs que vaig plantejar quan vaig entrar de tinent d'alcalde, precisament una proposta de com transformar la mobilitat en estratègies tàctiques. I aquesta està en fase d'avaluació de les diferents propostes que ha sortit d'aquest estudi, les diferents alternatives. Estem en fase d'estudi per veure a partir del 2025 ja com començar a poder implementar de forma tàctica. Però aquí el que és clau és poder disposar d'un aparcament dissuasori, el masgrí, que ja estem tancant el projecte per portar-lo a aprovació inicial tan aviat com puguem, amb la idea de poder disposar d'aquest aparcament i llavors poder incorporar aquest servei de bus llançadera paulatinament. Llavors això ens permetria... poder anar cap a aquell projecte que, òbviament, teníem molta voluntat de tirar endavant. Però és que això no vol dir que, en el mentrestant, no puguem fer propostes tàctiques que vinguin a millorar, per exemple, en algunes zones del Carril Barcelona, que el bus, si tingués alguna prioritat en termes semafòriques o, inclús en algun moment, en algun tros de carril exclusiu... sense fer una transformació total del carrer, ja milloraríem aquesta velocitat comercial, aquesta eficiència del bus que avui no tenim. Parlem de plans, de projectes, i en aquest cas també del mentrestant, serà un mentrestant sense Cristina Andreu. Sí, serà un... Ai, és que m'he emocionat. Serà el mentrestant, sense la Cristina Andreu, però òbviament vostès saben que les persones passem. Són els projectes el que queden, no? I els projectes estan plasmats en un acord de govern, en un equip de govern que segueix, sigui en un equip de govern... que té una majoria i que, per tant, té una capacitat d'executar tot allò que tingui la voluntat de tirar endavant, sempre amb les limitacions econòmiques i els procediments, òbviament, jurídico-administratiu, però, per tant, és un equip que no tindrà una Cristina Andreu, que tindrà un Isaac Sánchez... i que és un equip que jo segueixo confiant-hi al 100% i especialment des d'aquí dir a la població que si hi ha una persona que sigui responsable, que sigui compromesa, noble, amb ganes de treballar i amb un sentit de servei, la comunitat és l'Isaac. Per tant, jo crec que deixo... Deixo la feina en bones mans, tant en aquest cas dels projectes concrets com tot el que he pogut anar col·laborant amb tot aquest equip de govern al llarg d'aquest any i mig. Doncs fins aquí l'entrevista, en aquest cas, com hem comentat abans, de moment d'aquesta etapa, l'última que podrem tenir aquí a Girona FM, des d'aquí, des de la misura, i a nivell personal també, agrair-li el tracte, la predisposició i la mobilitat amb què sempre ens ha tractat a Girona FM, i res, això ja sap que és casa seva i segur que ens seguirem veient, això sí. Gràcies, la Gidera Andreu. Moltes gràcies a vosaltres també, perquè sempre m'heu fet sentir com si estigués a la taula de casa. Gràcies. Som la teva veu. Som la gironina. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Arrenca la màquina, és imparable. El meu desig és una andròmina indomable. I malgrat les pors de tota mena, entre tots dos farem que valgui la pena i que sigui en pau la nostra guerra. Bales de fang, som aigua i terra. Passa el temps mirant la lluna. Si tens amor, tens una fortuna i no passa res, no. L'error ens guia. Així hem après a cantar aquesta melodia i en clau Repetiria i sigui suat Fem-ne pau És la clau d'aquest frau Ja n'hi ha prou Tornarem a començar I de nou Seguirem per les veus d'ahir Cantarem com si avui fos per sempre L'home Per les veus d'ahir, cantarem com si avui fos per sempre i demà tornarem a començar i de nou. Suau, arrenca la màquina i no passa res, no contamina, perquè l'amor funciona sense gasolina i però. Canviant un món de passo que tan vol i llençant-la. A cara o creu, farem sereu per tot arreu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 92.7 FM Girona FM Fins demà!