Girona educa i participa: tarifació social, nova escola bressol, pacificació d’entorns i futur del Narcís Xifra; pressupost 2025 i manteniment dels centres

Música d'intro. No, no, no, no. No, no, no, no. Ah! Ah! Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona. Vagis on vagis. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Hi obrim, com cada dijous, les entrevistes a l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona, i avui és el torn, en aquest cas, de Carles Vila, que fins ara era regidora d'Educació, ara ho segueix sent, però també hi afegeix, en aquest sentit, atenció a la ciutadania i participació ciutadana. Bon bon dia, regidora Vila. Molt bon dia, moltes gràcies. A veure, què li suposa aquesta nova, diem-ne, regidoria o aquesta nova àrea que, un cop reconfigurat al Cartí Pàs, doncs, diem-ne que li ha tocat a vostè? Bueno, no és que m'hagi tocat. Que ho hem redefinit. Exacte, hem redefinit així i bé, tot són nous reptes. Ho entomo amb moltíssima il·lusió, jo sempre vinc molt del món associatiu, tant d'associacions de veïns com d'afes, com ja saps, i per tant tot el tema de participació ciutadana és un tema que m'apassiona, tot el tema de millorar les condicions d'aquesta participació ciutadana, de millorar les condicions a les entitats i associacions, doncs és un tema que m'agrada i que crec que hi puc aportar molt, per tant ho entomo això amb il·lusió, amb ganes de treballar, i amb ganes de seguir la feina molt ben feta que ha fet el regidor Sergi Font fins ara en aquesta àrea i d'agafar-li el relleu amb això, amb molt d'entusiasme i amb molts projectes al cap. D'això segurament en parlarem en una propera entrevista perquè home, ara acaba d'aterrar com qui diu i tot el tema, per exemple, Nadalenc i tot el que suposa... Tot això ho ha fet el regidor Sergi Font, sí. Parlem en tot cas de temes educatius. Hem arribat a l'any i mig de l'equip de govern. També hem arribat a la fi del primer trimestre, allò que sempre arribava a les vacances de Nadal. Quina valoració en fa de moment d'aquest primer trimestre del curs educatiu 24-25? Una valoració molt bona. Tenim totes les escoles en marxa i perfecte. Tenim tots els centres educatius funcionant molt bé amb els seus projectes. Vaig visitant les escoles com sempre m'agrada molt de fer i el que més m'agrada és veure això, és veure projectes, activitats que fan i ara que arriba Nadal encara en fan més i són boniques de veure també. Sempre amb connexió amb tota la comunitat educativa i de moment tot rutlla i no hi ha previst que deixi de rutllar en cap moment. Un nou curs on va haver la nova tarifació de les escoles bressol i de l'escola de música que vam presentar. No sé si hi ha hagut molta gent que s'hi ha pogut acollir i que també s'hi ha pogut gaudir de beneficis que abans no teníem. Sí, moltíssima. A l'Escola Municipal de Música, la tarifació social ha funcionat molt bé, ens ha ajudat a oferir accés en aquests estudis musicals a gent que potser per la seva situació socioeconòmica ho descartaven d'entrada i després també en altres descomptes de famílies numeroses de majors de 65 anys i en tenim molts de majors de 65 anys que aprofiten perquè recordem que tota l'educació, no només la musical, en aquest cas ara parlem de la musical, però tota l'educació és sempre al llarg i a l'ample de la vida i aleshores és molt important també donar facilitats als majors de 65 anys perquè en aquest moment de la vida que segurament tens més temps i que ja no tens l'estrès laboral, que tenim la majoria d'adults, doncs puguin seguir cultivant-se, formant-se i fent activitats que els aportin a creixement personal, relació amb altra gent, etc. Si estem molt contents de la tarifació social de l'Escola Municipal de Música, ha vingut per quedar-se, aquesta tarifació social, i esperem que moltíssima més gent encara la pugui aprofitar en els anys que venen. És veritat que normalment parlem d'educació en clau infantil, però segurament és una mica la part oblidada de la gent gran i tota la possibilitat de seguir formant-se. Bueno, quan dius parlem, sí, és veritat que sovint que dic que soc la regidoria d'educació, la gent pensa les escoles. És molt més, eh? Vull dir, des de la regidoria d'educació, des de tot el servei d'educació format per tots els tècnics administratius també, i jo mateixa, treballem molt per tota la ciutat, per tota la gent de totes les edats, de tots els orígens, de totes les procedències, de tots els barris, i treballem molt més enllà, òbviament, de les escoles. Una escola de música també, en aquest cas, que passarà a la Regidoria de Cultura, això sí. Sí, ara amb la nova redistribució del Cartipàs s'uneix a l'Escola d'Arts i l'Escola d'Humanitats. A veure, deixa'm preguntar-li, Institut Armazenda, perquè sempre seguim insistint, seguim intentant actualitzar una mica la situació d'aquest equipament, el qual de moment sembla que està en tràmit, sobretot urbanístic, si no m'equivoco. Sí, està a planejament, està a la regidoria d'urbanisme, la part de planejament és qui fa avançar tots els tràmits per poder fer la sessió a la Generalitat. No sé si els visita gaire, allà a l'Ajuntament... No, estem tots molt ben connectats i si soc de les que ahir estic a la quarta planta, s'estan a la segona planta i baixo sovint per parlar-ne, per veure com avança, i altres temes. No només és aquest tema, al final tots treballem molt conjuntament i si no fos així malament aniríem. Són optimistes, és a dir, s'atreveixen a donar-li terminis? No, perquè això de donar terminis és una mica trampós, perquè després, ostres, només que hi hagi alguna cosa que s'encalla o així, ja has viscut quasi com un fracàs. Al final és un procés administratiu, llarg, amb moltes coses que hi ha pel mig, i aleshores, sense voler pressionar tampoc el cos tècnic que treballa molt i molt bé, es va avançant sempre, no s'ha deixat mai d'avançar en aquest tema, i es van fent els passos que s'han de fer. De cara al 2025, no sé si s'haurà de començar també a parlar amb el bisbat de possè ampliar el lloguer a un altre curs. Sí, sí, i ho farem. Nosaltres tenim aquest compromís ben clar, tal com ho tenim nosaltres estipulats pels nostres serveis jurídics. La nostra obligació és sempre cedir terreny. Únic i exclusivament quan no cedim terreny és quan podem optar per lloguer. Mentre no tinguem terreny cedit, nosaltres farem el lloguer. Vull dir que això està clar i seguim mantenint la mateixa postura. Parlant en aquest cas també d'espais, però d'espais pacificats. Deixi'm preguntar-li per pacificacions d'entorns escolars. Ja n'hem vist algunes en aquest any i mig que porten a l'equip de govern. N'hem d'esperar properament? Sí, sí. Properament no et vull dir que et termini tampoc. Però sí, sí, sí. Nosaltres seguim treballant. El projecte de pacificació d'entorns escolars, perquè siguin segurs, saludables i també jugables, és un projecte que segueix endavant, és un projecte més amb una mirada llarga d'anar fent, perquè justament el que volem és això, és crear espais al voltant de les escoles, no només de les escoles, també això ha de ser de tota la ciutat, és tota la ciutat que ha de ser jugable. però ara ens estem focalitzant molt al voltant de les escoles, perquè som on hi tenim més grups de mainada i de famílies, no només és un espai jugable pels nens, és també un espai de socialització, de relació entre les famílies, un espai de trobada veïnal, i el que volem és que sigui un espai viscut, i per compartir, per moure's lliurement, de forma segura també, i per poder-hi fer comunitat. No m'ha parlat de terminis, però tampoc m'ha dit quines escoles, és a dir, quins són els centres que podem esperar que es faci. No te'ls vull dir perquè després si n'hi ha algun que per motius tècnics no podem acabar fent, allò ens causem aquestes frustracions. Normalment, el que sí que et puc avançar és que els entorns on hi treballem més són els entorns on hem tingut aquesta demanda per part de l'escola i de les famílies, perquè llavors sabem que serà un entorn ben rebut i que serà un entorn ben dinamitzat per part de la gent d'allà. I aquests són els que inicialment treballem, però en tenim d'altres també que potser hem rebut aquest encàrrec. Tan clar, però que sabem que poden funcionar molt bé i estem treballant-hi tots estudiant quins són més viables, quins són menys i les afectacions que podrien aportar, perquè el que volem justament és minimitzar també les afectacions. Recordo que fa uns mesos vam parlar precisament aquí del tema de tarifació, de les inscripcions, tant a les escoles bressols com a les escoles en general. També vam parlar més enfocadament en les bressols i em va dir que tenia projectada una nova escola bressol. S'ha anat avançant també mica en mica. Sí, anem avançant. És un objectiu clar que tenim del govern, és un dels 64 acords de govern que tenim, perquè és una necessitat clara de la ciutat. és una ciutat que necessitem més places d'escola bressol i després que és molt important poder tenir els infants escolaritzats, sobretot abans d'entrar a l'escola infantil. És a dir, l'etapa d'ahir dos, que a més és l'etapa gratuïta, és molt important perquè és un espai on el fet d'estar escolaritzat l'infant és un ambient molt ben estructurat, amb uns horaris, amb unes rutines clares, amb uns materials adequats també per a la seva edat, un desenvolupament psicomotriu i del llenguatge també molt important a aquesta etapa i, per tant, la volem potenciar. I sí, i estem treballant, he de dir també que és molt costós obrir una nova Escola Bressol. No tant obrir-la, és a dir, no tant les obres d'adacuar un espai o de fer un espai nou per obrir-la, sinó el manteniment. Pensa que una plaça més o menys, ara et poso una mitjana de preu, però una plaça d'Escola Bressol aquí a Girona ens costa uns 8.000 euros per infant. Aleshores, la Generalitat ens n'aporta 1.600, ara ens han dit que serà 1.800, d'acord, tampoc ens fa molta diferència, i les famílies, el tram d'escolarització que paguen les famílies, els que paguen més, és més o menys el mateix, aquest import semblant que també ens paga la Generalitat. Per tant, si sumes els dos, veus que la part que porta l'Ajuntament és quasi més de la meitat. I això sense tenir en compte que sobre hi ha moltes famílies que per sort hi tenim sistema de tarifació social i que per tant hi ha moltes famílies que ni tan sols aquesta portació de 1.800 anuals no l'arriben a fer i això també ho cobrim nosaltres des de l'Ajuntament. Per tant el que hem de mirar sempre és que sigui viable també a llarg termini. És un servei molt necessari però és un servei també molt costós. I aleshores hem de fer bastants estudis econòmics i de viabilitat que ens permetin crear més places. Parlem també d'un altre centre educatiu, en aquest cas l'Institut Narcís Xifra, perquè m'agradaria preguntar-li ara en aquest curs com es va, és a dir, en quin curs està ara mateix per anar, recordem, eliminar l'ESO, no sé quin... Ara tenen tercer i quart d'ESO, ara tenen tercer i quart d'ESO i llavors l'any que ve, amb la matrícula de l'any que ve només s'oferirà quart d'ESO. I el tema del Batxillerat. Ho dic perquè fa poc vam entrevistar el president de l'associació de veïns. Es va mostrar una mica preocupat perquè deia que hi havia alguns rumors que si el Batxillerat podia desaparèixer també de l'institut. No sé fins a quin punt això pot ser cert. Justament avui hi ha una reunió, la Generalitat ha convocat una reunió a l'institut amb les famílies que estan fent l'ESO per parlar d'aquest tema. És cert que les famílies quan... en aquest institut, quan ja es va obrir l'institut de Sarrià ja es va patir per l'ESO del xifre i en aquell moment, això t'estic parlant de fa anys, i en aquell moment ja es va prometre que l'ESO del xifre no perillaria i efectivament perillat fins al punt que s'ha eliminat. Aleshores, quan es va dir a les famílies que s'eliminava l'ESO del xifre, se'ls va dir que no perdrien el batxillerat i que seria com a institut de formació professional integrada que hi haurien estudis de batxillerat allà. Aleshores, clar, això és una promesa que també es va fer a les famílies. Jo entenc que... Si ens hem de guiar pel mateix criteri, no? No, no, no. No ho sé, no ho sé. Jo entenc que la reunió que fa avui la Generalitat és per exposar escenaris diferents, diferents tipus d'escenaris a les famílies sobre la continuïtat o no del batxillerat. No és per donar-los a cap decisió definitiva presa unilateralment, com si va passar amb l'ESO, sinó que crec que es vol obrir un espai, crec, eh? És una cosa que ha convocat la Generalitat i que nosaltres ells serem presents i farem costat. a les famílies i al centre en aquest sentit, però jo crec que en aquest cas la Generalitat el que vol és justament obrir aquest espai de debat. Vull esperar que és això jo. Doncs estarem amatents a veure què pot passar amb el Batxillerat a l'Institut Narci Xifra. Deixem preguntar-li per la segregació escolar. Sempre han estat unes dades rellevants, sobretot tenint en compte la situació social que tenim Aquí a Girona també han sortit dades últimament sobre la segregació escolar i l'educació en aquest cas de diversos infants que o no volen o bueno, o tenen dificultats per entrar en el sistema educatiu. A Girona, ara mateix, com tenim la segregació escolar? Ara hem entès això que no volen o no tenen dificultats. Perquè n'hi ha alguns que no volien. No volien què? Doncs anar a l'escola, per exemple. Sí, en diferents sectors pot haver-hi alguna família que vulgui que el seu fill no vagi a l'escola. No escolaritzar el fill. L'escolarització és obligatòria. En aquests casos, aleshores s'activa el protocol d'absentisme, s'envia una carta a la família, la policia la va veure. Primer, és el centre educatiu que contacta amb la família. Al final, l'educació és un dret dels infants i un deure de les famílies d'oferir-ho als infants. El tema de segregació, és cert que a Girona tenim motius d'habitatge, barris on hi ha més necessitat socioeconòmica que d'altres, i llavors ens necessiten més famílies amb vulnerabilitat socioeconòmica. Nosaltres tenim eines i mecanismes per intentar lluitar contra aquesta segregació. És cert que secundària ho tenim més fàcil perquè com que ja venim de cursos on els infants estan escolaritzats, ja venim de tot primària, tenim les famílies millor detectades, tenim un mapa més clar de com es... com es reparteixen tots els infants ordinaris, els de necessitats socioeducatives, etcètera, tots, i aleshores ens resulta més fàcil, en aquest sentit, trobar aquest equilibri de ciutat. Quan comencem a infantil a I3, no tenim tothom escolaritzat d'abans, no tenim coneixement de moltes famílies, molts infants arriben a I3 sense que tinguin cap mena d'informació, és normal, i aleshores sí que això ens genera més desajustaments perquè no tenim tota la informació de la situació d'aquell menor. Deixi'm preguntar-li. Mira, li exposo algunes dades que va sortir ahir, alguna notícia que deia, per exemple, que Catalunya havia retrocedit gairebé un curs acadèmic al català i matemàtiques en aquests últims deu anys. I a tot això, doncs que el pressupost en educació havia crescut un 37% en aquesta dècada, però que, per exemple, s'hi destinaven 5.465 euros per estudiant no universitari i estava per sota de la mitjana espanyola i dels nivells del 2009. Què li sembla tot això? Bé, que les inversions en educació sempre haurien de ser una prioritat de tots. I això no és per carregar contra cap govern, perquè jo crec que això ho tenen tots clar, després és el que fan o no fan la Generalitat amb els pressupostos. Dit això, el retrocés del català i les matemàtiques, m'has dit, són competències bàsiques, es poden treballar de forma molt transversal, t'afecten en molts àmbits diferents competencials de la teva vida i llavors són importants. Els centres educatius ho treballen molt bé, els centres educatius és que de vegades quan vinem a aquests resultats la gent carrega contra els centres educatius, i els centres educatius fan meravelles, i us ho dic de debò, perquè he anat per tots i a tot arreu treballen molt i molt bé, amb projectes molt xulos, amb accions molt transversals, amb dinàmiques que motiven molt. Però bé, no només és qüestió de l'escola, també hem de posar a tots, i tota la ciutat educa, totes les entitats, totes les famílies, tots els serveis, tots els equipaments són educatius en aquest sentit, i llavors jo crec que això és una responsabilitat que hem d'entomar tots, tota la societat, jo la primera, però també tota la societat en aquest sentit, d'intentar millorar el rendiment, les capacitats dels nostres infants, intentant vetllar sobretot per la seva educació i donar la importància que mereix l'educació. Deixem preguntar-li per la seva opinió en aquest cas, perquè fa poc vaig veure en aquest cas les xarxes socials que es comentava que el sistema educatiu era massa proteccionista amb els infants, en el sentit d'intentar, jo crec que no fer mal als infants, que se mantengui bé, és a dir, gestionar la frustració. Vull dir que a tots els infants i els joves no se'ls diu, home, fas això molt malament perquè no se sentin malament, per tenir en compte el seu estat emocional, és a dir, que arribem a un punt que potser... Una massa bombolla vols dir. Correcte. No, no ho comparteixo gaire, això. És a dir, jo hi crec molt en el benestar emocional de la gent, també crec molt en poder dir les coses tal com són, sense voler fer mal. Jo crec que per això les coses han estat de forma constructiva. Si dius les coses de forma destructiva, tampoc no crec que això ajudi en el creixement personal de ningú. No dels infants, de ningú, fins i tot amb els adults. Jo sempre intento, amb el tracte amb els meus fills i amb els altres adults que m'acompanyen, de ser de forma constructiva. Per tant, jo no diré directament, ets anafasta amb això, no? Diré, ostres, has d'intentar millorar en aquest aspecte, però mira, podria fer així, o puc ajudar aquesta manera. Saps què et vull dir? Doncs, amb això, jo no crec que sigui un sistema massa protector. Al revés, trobo que posar l'infant al centre i tenir aquesta mirada cap a l'infant de respecte és molt important. I això, de base a això es confonen els termes. No crec que una educació estricta tingui millors resultats. Deixi'm preguntar-li, perquè m'ha comentat que s'ha de fer inversió en educació. Avui hem presentat la proposta de pressupostos de cares del 2025 i mira, tinc aquí 790.000 euros de millores a les escoles, dels quals, si no m'equivoco, 305 són per reforma de la Valdufa. I entren? Sí, sí. Mira, D'aquests diners que has dit, hem de fer la baldufa que ja tenim el projecte fet i que esperem poder iniciar el procés de licitació en breu i que, per tant, quan estigui tot preparat ja es puguin iniciar aquestes obres. Són millores a la Bressol. de la Valdufa, és l'abressor més antic que teniu, és un edifici preciós, té un pati meravellós, unes aules meravelloses, però és un edifici una miqueta més antic i necessita certes reformes per millorar-ne el funcionament, millorar-ne el confort a dins i al final revertir en un benestar per l'infant i per això hi fem aquestes inversions. També hi ha previst aquest any, i s'està fent el projecte ja, si no s'ha acabat ja, però si no, si està a punt a punt de quaça també, una sèrie de millores a l'escola Ximenis, després actuem a l'escola Ágora. Quan vam iniciar el nostre mandat, Educació i el que vam fer va ser planificar les obres a les escoles, les obres de millora a les escoles, a quatre i cinc anys vista. per a nosaltres poder planificar quan havíem d'anar fent els projectes. Mentre s'està al·licitant hi ha un projecte i ens posem a fer un altre projecte i anar per ordre. D'això ho vam informar també a tots els centres educatius perquè sàpiguen quan els tocarà el torn, per dir-ne una manera. Dintre d'aquest calendari que tenim fet de tres o quatre centres cada any, fem sempre tres o quatre centres l'any, tenint en compte sobretot, l'important d'això és que hem fet una priorització de quins centres necessiten i amb quin tipus d'intervenció s'hi ha de fer. i amb això anem avançant sense aturar-nos. I part d'aquests diners també hi ha tota la part que tenim destinada a manteniment dels centres escolars. Una cosa són les inversions, l'altra cosa és el manteniment. I en el manteniment també tenim una partida molt gros de diners destinada, pensa que pel manteniment hi tenim totes les figures dels conserges mantenidors, que de vegades, no sé per què, la gent potser es pensa que només són conserges. Anava a tenir figura més important que l'opa del manteniment material. És importantíssim la figura del concertge mantenidor. No només és la persona que fa de concertge, tenim tant homes com dones, no és només la persona que fa de concertge, que obre i tanca la porta i s'encarrega de recollir els paquets, etc. sinó que fa el manteniment del centre. I després és la persona que és el nostre enllaç amb l'escola que ens fa totes les peticions de coses que la mateixa persona de concertge mantenidor no pot arreglar, un vidre trencat, coses de... de serraller, de fusteria, de soldador, de qualsevol cosa, i tot això entra dintre de la partida de manteniment, que també és una partida molt gruixuda, perquè el manteniment a les escoles és constant, és a dir, cada dia s'està fent alguna acció de manteniment en els centres, perquè els centres tenen un ús molt intensiu i els volem sempre tenir bé. Parlant d'aquest manteniment, recordo que en el seu moment hi va haver, no sé si he dit-li un pla, però que hi va haver la intenció, no, es va fer canviar moltes finestres, recordo, per intentar fer l'aïllament tèrmic de cares a l'hivern, també a l'estiu. Algunes d'aquestes actuacions també les ha fet la Generalitat. Quan fem millores a les escoles, les inversions a les escoles, també ens intentem coordinar una mica. La majoria de centres educatius són 100% municipals. 100% vol dir que l'edifici és municipal i aleshores ens en encarreguem nosaltres i en altres centres educatius. que encara pertanyen a la Generalitat perquè encara no s'ha fet el traspàs municipal. Hi ha d'altres que tenen una condició mixta i aleshores per això sempre ens anem coordinant amb la Generalitat. De vegades fem canvis de finestres per millorar l'aïllament acústic i tèrmic. de vegades fem actuacions a cobertes també, que també són actuacions importants i entren dintre de la nostra partida de manteniment també amb el contracte de cobertes. És molt variada, les inversions que fem de millora a les escoles i les inversions de manteniment són molt variades i constants. Per últim, crec que li vaig preguntar una vegada, i no sé si, bueno, n'hem tornat a parlar, del col·legi verd, en aquest cas, que l'antiga clínica Girona no sé si havia repercutit d'alguna manera al col·legi, és a dir, el fet que no sé si era l'edifici o una part del pati de l'escola, si podia beneficiar-se. Crec que l'acord inicial era que l'escola, el col·legi verd, agafava una part del pati, però encara això no està gens avançat. A més, és un privat, la Clínica Girona, i s'ha d'acabar de mirar l'ús de l'edifici. Fins i tot era un equipament, i s'ha de mirar l'ús de l'edifici tot, i això encara no està massa avançat, però a la que hi hagi alguna cosa, els primers que ho sabran serà el col·legi verd, i si hi ha qualsevol moviment en aquest sentit, Estem plenament coordinats. Doncs estarem a l'expectativa de veure què passa, no només amb això, sinó amb els altres temes que hem pogut parlar avui amb la regidora d'Educació i ara també amb això de la ciutadania i participació ciutadana. Ara serà complicada també l'adaptació que hauré de fer per reestructurar també el meu mapa mental de regidors i regidores. Et farem un cracis, et farem un cracis. De nou. Gràcies, regidora, per ser aquí a Girona. Fem un dia més. Moltes gràcies a vosaltres. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo. No vas a estar en el caïmà. Hasta luego, cocodrilo. voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. La ràdio de Girona. No pots deixar-me al desert Crec que m'estic perdent Vull trobar els teus passos Empreny't després del cos Ja saps que està fent fosc Vaig buscant els teus braços Queda lluny la ciutat Encara el dia és llarg Però surt l'ayunar Crec que t'estic trobant, el temps ja s'ha aturat, ja fa olor la pruna. I quan et trobem fas tremolar, se'm val la pena, fas que sempre Bon dia i bon dijous 12 de desembre 2024, això és l'enjoc.