Girona: Campus Salut, talent mèdic i aigües residuals

I aquest cel que tan mal miraves ha fet gran i l'he deixat, sols i tot que tan clau em veies fes, fosca i guai esborrós. Més que frigidia, dolorit, més que malgrat, No ho sento quan penso tu. Podria dir-te que sé. Sempre estaràs amb mi. Sempre estaràs aquí. Et portaré sempre amb mi. Per i quan estigui sol. Tu sempre seràs amb mi. Potser ara el millor és oblidar i recordar el bé que ens ho vam passar. Però això és dur, la gent em parla i fa més gran el buit que tu has deixat. Amb el temps oblidaré, però tu a dins sempre et portaré. I on em porta el meu destí, tu sempre amb mi faràs camí. I quan ho vas fent vas putejar, mai ho he entès, mai ho he vist clar. En un cercle, en un cercle tancat, i sé que mai sabré la veritat. El que és pesat, que algú que vols el veus marxar, i ara veig clar el significat. Aquest temps al teu costat, volia dir-te que sí, sempre estaràs amb mi, sempre estaràs aquí, et portaré sempre. Fins demà! Vull dir-te què sé, sempre estaràs amb ell, sempre estaràs aquí, et portaré sempre amb ell. I quan estigui sol, sempre estaràs amb ell. Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. Avui a l'entrevista municipal entrevistem a Xavier Aldeguer, quart tinent d'Alcaldia de l'Àrea de Talent, Innovació, Salut i Comunitat. Benvingut a Girona FM, Xavier, bon dia. Moltes gràcies, encantat d'estar aquí. Gràcies. En primer lloc, preguntar-te pel tema del nou Campus Salut. L'objecte principal del contracte és la redacció del nou projecte per l'hospital que substituirà el doctor Josep Trueta, però també confluirà en assistència, recerca, docència, innovació o coneixement. D'on neix la proposta de crear l'espai i combinar-hi aquestes diferents àrees? Bé, ve de la idea que un centre sanitari del segle XXI ja no és només pensar en la part assistencial, que òbviament és el que dona sentit, no?, de donar la qualitat assistencial als nostres conciutadans, la que mereixen, sinó que hem de veure-ho com un element motor, inclús d'aspecte econòmic i de coneixement. estem cada vegada més clar i en el segle XXI això és claríssim que el gran motor d'avenç d'una societat és el que és l'economia del coneixement el món sanitari òbviament ho lidera això per tant quan veiem un centre sanitari amb aquest diguem-ne en un moment de construït en el segle XXI ens hem d'alinear amb això i això vol dir que té quatre eixos com bé has dit una part assistencial que dèiem una part docent, una part de recerca i una part d'innovació. La part docent és, tenim la gran sort de tenir una Universitat de Girona, que ara ja mateix té facultat de Medicina, d'Infermeria, però no només això, sinó que tenim una Polintècnica amb un grau d'enginyeria biomèdica, tenim Psicologia i ja estem treballant per tenir una facultat de farmàcia. Si això ho podem col·locar tot junt dintre d'un campus, de fet serà el primer cas que succeiria a Catalunya en aquest nivell. Imagineu-vos l'intercanvi de coneixement que això pot suposar. Després, òbviament, tenim l'Institut de Recerca, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona, que podria tenir també un augment del seu espai, podríem pensar inclús en... amb un tema que aquí a Girona fa temps que es demana, que és un estabolari per possibilitat de fer recerca amb animals, etc. I llavors ve la part d'innovació. La generació d'aquest coneixement, al final l'objectiu ha de ser que arribin els nostres pacients i això, perquè això sigui així, has de poder interactuar amb el món empresarial i també donar... diguem, sortir de les iniciatives que puguin tenir amb els professionals i les idees que tinguin. Per tant, clar, és un pensament en global. Ja no és només fer un hospital nou, sinó fer una estructura sanitària que és el que li dona el nom de campus. Jo crec que aquesta és la gran, diguem-ne, novetat del que suposa tot això. I ens podria explicar en quin punt es troba el projecte? El projecte, aquí estem en un punt que jo diria que era el que buscàvem tots ja fa un cert temps, que és que haguéssim des dels ajuntaments pogut presentar els plans urbanístics, amb totes les al·legacions que toqués, però que ja poguéssim presentar al Departament de Salut on aniria ubicat el campus. En aquest cas estaven vinculats dos municipis, el que seria Girona i Salt, i això ja s'ha pogut presentar al CatSalut, i ara el CatSalut ja ha fet, van anunciar que feien aquesta bestreta de 25 milions d'euros per fer el que seria el concurs d'idees. És a dir, ara mateix això està en marxa, em sembla que se n'han presentat set, no els he vist, però està la pilota on havia d'estar, que és en el CatSalut, se'n presenten set, i això després d'aquests en acabaran triant tres, això té un temps, hi ha d'haver un concurs, ha de mirar quin és el que s'adequa més a la idea funcional, i tota la part tècnica, que és la que toca ara, però és una part tècnica que està on ha d'estar, que és, en aquest cas, en el Departament de Salut. Si sabeu, molt temps hem estat nosaltres treballant-ho internament a nivell més municipal. Aquest és el pas. Llavors, un cop tinguem el concurs i cap i vent i un guanyador, diguem-ne, de la proposta, és quan nosaltres ja seria el moment d'apretar perquè aquestes coses ja es vagin accelerant. Al final... El que ha de posar els diners, òbviament, són des de la Generalitat, però hem passat aquests primers passos i estem ja en una fase més avançada. Hi ha hagut polèmica al voltant de l'urbanització al Parc Jordi Vilamitjana a causa de la construcció d'aquest nou campus. És un fet imminent que desapareixerà la zona verda? I quines alternatives potser es donen als veïns que hi estan en contra? Jo critico la major, és a dir, no desapareix la zona verda, canvia d'ubicació. perquè això és important que ho tinguem tots present s'ha parlat molt sí, és veritat que hi ha una redistribució d'espais en aquella zona però aquesta zona surt guanyant en un espai verd que de fet té més metres quadrats que el que té ara té una distribució diferent perquè jo crec que amb això hi ha una certa desinformació la part dels aparells no, es reubica de fet avui en dia qualsevol estructura d'aquesta sanitària sempre està pensada perquè hi hagi uns espais oberts simplement es reubica A partir d'aquí, és veritat que hi ha unes al·legacions que, per exemple, nosaltres ja en l'informe últim que teníem des de la Generalitat en el tema d'on s'havia parlat que hi ha una riera, totes les garanties per a inundacions, etcètera, però s'acomplien, hi ha canvis... coses menors, però tot això ja estava previst i de fet s'havia estat especialment acurat ja en el moment que es van presentar les propostes. Per tant, simplement jo dic que és això, que estem parlant d'un projecte transformador, el que aporta això... és molt potent perquè, òbviament, generarà l'arribada de gent que estarà vinculada al món sanitari, la possibilitat que hi hagi obertura d'aquesta gent en algun moment hauran de... de menjar alguna cosa dinant a zones d'esbarjo, etcètera que òbviament tot això farà que transformi aquella zona el que dèiem és un element que allà on van jo veig gairebé com que toca la loteria que és un lloc on hi haurà un desenvolupament per bé sí, això primer no és imminent encara queden uns anys que aquestes coses urbanístiques tots ens agradaria que anessin més de pressa però trigaran Però sobretot jo crec que aquí el que hem de pensar és que és per un bé major. si em diguéssiu no, és que primer desapareix el parc no s'ha tingut present que hi hagi una altra zona d'espai verd per substituir-ho i a sobre era per fer uns grans magatzems que també és molt legítim estem parlant d'una cosa que és la inversió més important que té prevista la Generalitat a les comarques i ruïnes els propers 50 anys i ho poso pel cap baix mireu, l'altre dia L'altre dia estava en una reunió que era a Barcelona, que es presentava el que es diu l'informe de la bioregió, la sanitària de Catalunya, que era bàsicament això, quins moviments hi ha hagut a nivell de sanitari, de creació d'empreses, de riquesa, etc. I es presenta a Barcelona. Va fer una presentació, per cert, tècnicament impecable, del cap d'innovació de l'Hospital Clínic de Barcelona. Ell, després de la que va fer la seva falca publicitària, molt legítima, ja que estava allà amb el micro i tenia molta gent del món sanitari present, va dir, escolta, nosaltres ja tenim clar on anirà el nou clínic, ens han donat el 2034 ja tenim, diguem-ne, la data i serà la gran aposta de Catalunya en els propers 100 anys, va dir. En cap moment vaig sentir, enlloc, que es parlés de Girona. Vinc a dir que si la discussió aquí és de veure si el parc o el meu parc, jo el que digués, haurem de, ja, tot i tenir-ho tot engegat i que una cosa arreu l'altra, és que penso que m'agrada tot, o sigui, és a dir, qualsevol petita oportunitat que nosaltres fos, que perquè no ens entenem entre nosaltres tornem a aturar el projecte i ens passa el clínic al davant no el veurem almenys ja després sí que passem a un període que probablement seran molts anys en què no veurem aquest hospital perquè si ens passa endavant una... proposta d'aquesta envergadura com el clínic, al final, a veure, els pressupostos o fer una cosa es fa l'altra. Per tant, no s'hi va a l'abadar. Jo que digués, no s'hi va a l'abadar. O sigui, apelo sobretot a el que seria la responsabilitat, i en aquest cas els que estem en l'àmbit polític, però inclús us diria més, i no només, perquè ens tocarà fer jo que com a gironins pressió perquè ningú se n'oblida d'això, i això sí que convidaria tots els agents implicats que estiguem allà fent una mica puja fina que ens recordin, perquè jo sí que defenso que el que ha de ser el nou campus de salut sí que ha de ser un element... és un projecte de país, no és un projecte només per Girona, és un projecte de país per Catalunya, perquè també dona una visió transversal d'aquest Catalunya, perquè si no, els gironins tenim un risc, que és convertir-nos en la platja de l'àrea metropolitana i les muntanyes de l'àrea metropolitana. perquè quan l'altre dia va anar-hi el president del Senat a València és a dir, perquè em sap molt greu dir-vos que us estimem molt perquè són la platja de Madrid home, doncs pels gironins potser ens tocarà un dia dir que som simplement la platja de Barcelona a mi em semblaria que l'única manera que hem de contrarrestar-ho és que tinguem projectes motors que ens permetin focalitzar tot el talent i el potencial que tenim, que és molt, i que hauríem de tenir-lo molt clar. Per tant, al contrari, jo apelo que tots aquí un recolzament granític. Sobretot això, perquè si ens despistem i per qualsevol element espuri aturem el projecte, tenim ara molt risc que hi hagi un altre projecte més envergadura que ens passi pel davant. Per altra banda, vam veure notícies sobre el Col·legi Oficial de Metges de Girona, qui va col·legiar al llarg de l'any passat 241 metges i metgesses, un 6,2% més que l'any anterior. Què creu que ha ajudat aquest augment de col·legiats i hi ha una creixent tendència en aquests estudis sanitaris els darrers anys? Molt bona pregunta. És òbvi que hi ha una cosa molt important, i estic d'acord que ho has dit molt bé, el fet que tinguem una facultat de Medicina, en aquest cas, ha favorit això. comencem jo mateix en el meu servei de digestiu en el que estic ubicat del Treta i de l'Hospital Santa Caterina de l'Aliança Treta-Santa Caterina ja comencem a tenir especialistes que s'han format des d'estudiant Després ja s'han format especialistes aquí i es queden, òbviament, a treballar aquí. Això és molt important per retenir aquest talent. Llavors, això també està associat a un augment de població i una certa capacitat d'atracció, però que té data de caducitat. És a dir, un altre cop torno al mateix. Això... per mantenir aquesta retenció de talent i, per què no, atraure'l, hem de crear les condicions. El gran perill també de retardar molt un projecte com el que és el campus de salut és que alguns d'aquests sanitaris joves i investigadors, per exemple, s'acabin plantejant tornar o anar a l'àrea metropolitana. Perquè això atreu molt si nosaltres no ho contrastem amb un espai que tingui les condicions i significats. I llavors sí que potser tenim el perill que tornéssim al que era la Girona dels anys 60 i 70, que si tenies alguna cosa molt complicada des del punt de vista sanitari, millor t'anaves a Barcelona, perquè aquí hi ha les condicions. Això ara, rotundament dic, això ha canviat. Però no vol dir que això s'hagi pogut sostenir si no són proactius. No, no, per mi és una boníssima notícia que tinguem un creixement sostingut de sanitaris a Girona. Aquest cas està atraient gent i que creuen que es poden desenvolupar professionalment. Tot i així vam veure que a l'estadística només 28 procedien de comarques gironines, un 12%, i que creu que hi ha una tendència d'èxode d'aquests gironins? Això sempre ha existit. Tornàvem una mica al mateix. Hi ha un cert èxode en el món sanitari i això existeix. És un mercat global. Jo no diria... A veure, jo mateix soc un exemple. Me'n vaig anar a 4 anys als Estats Units... quan vaig acabar la meva especialitat vaig agafar una beca i vaig anar a fer recerca a fora però el que jo sempre dic és que aquesta no fos l'única opció és a dir, jo vaig poder tornar en unes condicions per exemple, vaig fer una aposta perquè en aquell moment vaig fer l'especialitat de Barcelona aquests gironins també que en aquell moment no hi havia facultat de medicina no tenia altra opció però llavors a les condicions que em van demanar que em van dir des del troeta i tal doncs vaig tornar a casa el que jo vinc a dir és m'agradaria que aquesta fos la situació és a dir que el fet que estiguis o no a fora més o menys temps perquè jo crec que també està bé que adquireixes coneixements que contactes tot això després et serveix en el meu cas jo crec que et fa millor metge valores l'artena de recerca l'incorpores tot això està molt bé Però que aquesta sigui una elecció i que sempre llavors tu tinguis unes condicions en el teu lloc d'anada per poder tornar. Estàs 4 o 5 anys, fas una experiència que creixes i després la portes als teus pacients, conciutadans i tornes a casa. Si l'única opció és marxar i no poder tornar perquè no hi ha les condicions, aquí és on tots fallarien. Aquesta seria la meva missatge en aquest sentit. I això val també per Barcelona. Potser pots plantejar-te anar a fer una especialitat de Barcelona, faig una estada... Però que llavors diguis que Girona és una opció per poder tornar. I això és el que tots hem de tenir molt clar, que ha de poder passar. També a l'estadística vam veure que la meitat o més de la meitat dels nous metges col·legiats són de Llatinoamèrica. A què atribueixen aquest fet? Aquest fet és que no donem sortida a prou places de medicina locals, diguem-ne, de les universitats, en aquest cas catalanes, per la demanda que hi ha. Llavors hi ha un tractat que afavoreix la possibilitat que aquests metges de Llatinoamerica puguin venir i que se'ls puguin convalidar els títols, en aquest cas és un tractat que té Espanya a nivell de països llatinoamericans, i d'entrada supleixen aquesta manca que no tenim prou professionals. Aquest és un tema complex, que jo crec que només té una possible solució, però és una solució de pacte a nivell de molt amunt, de Generalitat amb Estat, en el sentit que a nivell d'universitats tenim un districte únic per tot l'estat espanyol. llavors resulta que les facultats de medicina catalanes tenen alta capacitat d'atracció de gent per formar-se per tant també hi ha un percent molt alt de gent que són de fora de les comunitats autònomes, etc. i que tenen tot el dret a venir-hi i si fan la seva activitat i treure la nota poden venir i què passa? Molts d'ells quan acaben després tornen Llavors, si nosaltres en aquest sentit simplement és augmentar les places a la universitat sense arreglar un tema, que jo crec que és el que hauríem d'apretar, que és que hi hagués un districte universitari, sobretot, jo et diria per a la informeria també, per a la informeria com a Medicina, que fos Catalunya específica. que tu tinguessis la possibilitat de fer una certa productivitat que hi hagués un tant percent de places que primer s'ocupessin per gent de diguem-ne de Catalunya i després en tot cas s'obries i hi hagués una mena de pacte de topalls que ara no hi és i ho dic per què? perquè si no tens després suficients professionals aquí doncs han de treure de fora a vegades també en algun moment també no ens preguntem Jo dic perquè alguna vegada he parlat amb algun company de Llatinoamèrica del drenatge que està suposant de personal mèdic sanitari també d'aquells països. Això a vegades també des d'aquí no ho valorem. Imagineu-vos que fos aquí un èxode, que tu no tens prou metges i se n'estan anant, però llavors no tenen ningú per substituir-ho. Realment, vull dir que tenen dificultats per sostenir sistemes mèdics públics de qualitat perquè els professionals se'ls en van. I entre altres, és que un dels llocs d'atracció és aquí. Llavors, bueno, tinguem aquests desequilibris, a vegades també m'agradaria que poséssim el focus més amunt. Per tant, jo us dic això, que sí, que això requeriria posar sobre la taula això, de dir, escolta, hauríem de fer alguna cosa específica per al personal sanitari en formació, perquè s'han privatitzat els autotons en aquest sentit per donar-los més cabuda aquí. Sí, sí, és un tema complex. I respecte a aquest tema, també, afecta què tal el percentatge de metges llatinoamericans a l'ús del català, el sistema sanitari? I quines iniciatives es porten a terme per part de l'Ajuntament per potenciar el català en aquest àmbit? Nosaltres, òbviament, el que tenim és una regidoria català, és òbvi que, per tant, aquí... des de l'àmbit municipal el que està a la nostra mà és tot el que sigui d'avaluar quin s'està utilitzant en el català per exemple per la retolació a nivell d'iniciatives municipals però bé la legislació el que té la capacitat per pressionar o posar algun tipus d'aquest cas de sanció és la Generalitat Tinguem-ho clar. I llavors hi ha el món sanitari. El món sanitari ja es mou en aquest sentit. Hi ha cursos de català, en les places que surten el català és un mèrit, que això és important que es mantingui, que el català sigui un mèrit per tenir una plaça a Catalunya fixa. Però bé, no ens enganyem que la sensació que la gent té és que cada vegada, diguem-ne, és més difícil trobar un metge català no parlant a vegades a la consulta. És així, clar, aquí després has de parlar una mica que molts companys entenen el català i que facin el pas a parlar-lo. Bé, és un tema més cultural, més complex, és a dir, jo veig més predisposició en global, en global he vist de tot, però en global he vist més predisposició de, diguem-ne, metges que potser no tenen el castellà com a llengua materna, és a dir... He vist a vegades gent que ve de Polònia, que ve d'Alemanya i tal, i que l'incorporen al català, i als altres que potser el tenia a la llengua materna castellana, els costa una mica més fer aquest pas. Tot i que sempre he vist bona voluntat a l'hora de la comprensió. I el que dèiem, això facilita també... La relació metge-pacient, que tu puguis utilitzar la teva llengua materna, almenys el que sí que s'ha de poder demanar és que això, que tu la puguis utilitzar en l'àmbit sanitari. Llavors, que la persona que et respongui ja tingui més o menys un mínim català ja és una altra història, però que el ministri tingui capacitat per entendre't. Això és important. Això és important i és el que tots haurien de lluitar. Des de l'Ajuntament, simplement, doncs, mantenir el que et dic, la regidoria i recordar que el català és la nostra llengua i que està molt clar, eh? Només els catalans ens la defensarem. Vull dir que aquí amb això està molt... En aquest cas no podem esperar gaires ajudes de fora. Hem de ser nosaltres que, bé, legislació, mantenir el català quan toca i on toca i com a llengua social i bé, el món sanitari obviamente n'és un però jo aquí diria que és un dels llocs on jo vull ser positiu amb això, jo crec que això és un dels llocs que sí que hi ha consciència perquè ho veig i els companys que venen ho saben a vegades el que costa és fer aquest pas cap a utilitzar-la però entendre's s'entén en el global I canviant de tema i per ja en acabant l'entrevista, recentment es va anunciar que s'estudiarà l'estat de les aigües residuals de Girona i per què és un projecte tan pioner? Mira, això és una cosa que de fet era un punt de l'acord de govern que teníem que era instaurar un doctorat industrial en el que estigués implicat l'Ajuntament. Què són els doctorats industrials? Nosaltres en el món acadèmic entenem que algú fa un doctorat quan defensa una tesi i fa tot el mètode científic, el desenvolupa d'uns anys, té uns resultats, i ho defensa davant d'un tribunal, i això servirà per qualsevol àmbit del coneixement. La Generalitat fa 10 anys va crear una figura que a mi m'agrada molt, que és el doctorat industrial, que és que part d'aquest doctorat estigui vinculat a resoldre un problema... d'una empresa. És a dir, ja està vinculat, no el coneixement en general, sinó que una empresa té una cosa que vol solucionar i agafa una persona que fa la seva tesi sobre la resolució d'aquesta empresa. Dit això, aquestes empreses poden ser privades, però també poden ser empreses públiques. És a dir, també pot haver-hi aquest doctorat per resoldre algun problema, entre cometes, que volem solventar. Llavors, en aquest sentit, amb la Regidoria de Transició Ecològica i nosaltres d'Innovació vam pensar que era un bon moment per plantejar-ho en el context de, sobretot, que tenim l'Institut Català de Recerca de l'Aigua aquí a Girona, que és reconegut a nivell europeu. que és un dels grans centres de recerca sobre tot això de la producció de l'aigua, etcètera, amb gent molt reconeguda. Llavors dius, ostres, seria una bona manera de començar que ens hi poséssim contactat amb ells i aprofitaríem el seu coneixement per resoldre alguns temes que tenim a nivell de l'Ajuntament. Una bona manera de fer-ho seria, primer, recollir dades de quin tipus d'elements tòxics es deixen anar en les aigües residuals a diferents barris. Per què? Perquè això, llavors, si tu tens dades, avui en dia és molt important, el big data, que diuen, és quan tu després pots prendre decisions de com... ajudar a millorar a ser més específic diguem-ne a la deposició de les aigües per exemple utilitzant potser tècniques inclús d'intel·ligència artificial que tu llavors ho pots personalitzar per barris en funció dels productes que hagis portat, etc. I llavors això el que farem ara durant un temps serà el luxe perquè tindrem una doctorant que està traient en aquest cas a transgir-se, que no només ja serà per Girona Ciutat, perquè transgir-se també és a Sarrià i Salt, vull dir que en aquest sentit és una cosa que se'n beneficiarà amb tots, i faran aquest recull de mostres, i això després donarà determinades dades, però generarà un coneixement en el qual d'aquí el que hauríem de fer com a Ajuntament és aprofitar-nos per fer polítiques de deporació d'aigües molt més, diguem-ne, dirigides. I aquesta és la cosa, el Deputat Industrial és cofinançat per la Generalitat d'una part dels diners i l'altra la dona l'empresa, en aquest cas, però es transir-se, perquè va ser una mica... doncs el que vam anar a estar treballant aquest any i m'agradaria que fos el primer de molts altres jo crec que la figura del doctorat industrial aplicat en un ajuntament és un element molt interessant per avançar sobretot això, el coneixement de propostes futures d'accions municipals més dirigides i amb acadèmia al darrere, molt de coneixement al darrere que ho sostenti doncs moltes gràcies Xavier, fins aquí l'entrevista de Girona La Ràdio de Girona Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet, el programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i necessita. Bon dia i bon dijous 27 de febrer.