Girona 2025: nova taxa de residus, taxa per a busos turístics i habitatges buits; pressupost, finançament local i seguretat a Fires i Font de la Pòlvora

Tenc el món en el meu peus lliure sense pasta no importa si no em creus a punt de partir al llit a 100 graus i una boca m'abstrau Mai lluc a bafar en se mai tirar en es daus Sóc el desastre que veus tu i mai faig en se's paus Amarc com un bitter cas no me fa ni gràcia el món i això que és tan absurd o facat dins el seu plor Depressions serien la 21 sense patir fam en corrent i llum mai tan forts com el nostre es predins naturals i puls I no tenc de què amagar-me, el meu temps s'acaba i la vida se m'apaga. Quan dies amb la mirada baixa, mirant el mòbil mentre tantes coses passaven, no sabia que m'ajudaven, se suposava que els adults s'ajudaven, estiraven cadascun per una banda, i m'he trobat a mil bandes trencades per sous de merda. Estic tan a lluny del que aquest món interessa, Adulcorant per fer-la lleugera. Sa veritat no agrada a ningú. I per això mentim aquí estimant mirant-los als ulls. I això no ho vull. I pa que es prego. I mort de peu. Amb ornó i orgull. Demetre que he estat una mala persona i que sa vida te la lluga i ningú te la torna. Big Bangs. Que mai no duraran de caritas. BAM BAM. Sempre arriba tard. Gironafm.cat, l'espai comunicatiu de la ciutat. Vaig trobar-me una destral a dins l'armari. Em vaig excitar. Desitjava veure sang i li vaig clavar enmig del cor. No va poder ni cridar, per sorpresa la vaig agafar. Vaig tocar la seva carn per fer croquetes. Vaig tocar dins el forn el seu cor tallat amb dos. I amb els seus pomons, els canelons, vaig tenir aquell buit genial que ningú els hi sap donar. Vaig menjar-me el seu cervell, l'única cosa que no em vaig menjar, pensé aquests ulls que em tornaven boig que els guardo. Tal com a mi se fa el cap de llap per tenir-la dins me la vaig menjar i ara és tant de mi. I ara no sé del per què de tot allò que vaig fer ara no els hi puc parlar doncs me la vaig paperjar maleixo aquest moment cada dia i cada nit l'esperit de Lucifer Em va poder posar ahir, vaig fumar-me un cigarrer després de l'àpat i tot seguit vaig netejar. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM I obrim un dia més l'espai de l'entrevista aquí a Girona FM, com cada dijous. Ja sabeu, moment pels diferents membres de l'equip de govern. I avui és el torn de Sílvia Liú, regidora d'Isenda, convivència i seguretat, i a més l'enganxem en un bon moment, perquè la setmana passada es van aprovar inicialment les noves ordenances. També tenim aquí les Fires de Sant Narcís, pel que fa a seguretat, i amb ella parlarem de tot això i molt més. Benvinguda, regidora Liú. Gràcies per acollir-nos, com sempre. A veure, parlem d'aquestes ordenances aprovades inicialment com comentaven el ple extraordinari del passat divendres. Unes ordenances que desgranarem una mica aquí a l'entrevista però que té com a gran novetat aquest nou càlcul de la taxa d'escombraries. Una taxa d'escombraries que vostè ha remarcat més d'una vegada i també en l'exposició que va fer el ple del Juntament que espera que sigui transitoria. Sí, bé, en primer lloc la taxa de residus érem conscients que teníem un repte majúscul, no només nosaltres, sinó tots els ajuntaments, perquè teníem una normativa que havíem d'aplicar sí o sí, una normativa provada pel Congrés dels diputats i que venia d'una normativa europea, en el qual ens deia als ajuntaments que la taxa de residus, primer de tot, no podia ser deficitària i per tant havíem de cobrir el 100% dels costos de tots els residus que genera i, per tant, també dels ingressos, que després, si voleu, en parlem una mica més en profunditat, i que havia de tendir cap a la generació de residus. Això, dit així, és fàcil, però tots els ajuntaments, l'any passat, teníem molts dubtes de com aplicar aquesta nova taxa. De fet, va ser a l'abril, quan el Ministeri d'Izenda ens va enviar una guia a tots els ajuntaments explicant quines variables podíem agafar i com la podíem aplicar. Nosaltres teníem clar un tema, i és que partíem a nivell de domèstica, a nivell del que és un habitatge particular, partíem de pis o casa, i creiem que això no era progressiu i tampoc era just, i per tant el que vam fer va ser moldejar la taxa en funció de dos varem, el varem de metres quadrats, en funció d'uns trams segons la superfície de cada habitatge i en funció del consum d'aigua de cada habitatge. No sé si van valorar també en aquests factors incloure-hi el padró, que és una mica el que havíem demanat als grups de l'oposició. Sí, el padró es podia utilitzar. De fet, el Ministeri de Disenda marcava el padró. Nosaltres vam agafar el consum d'aigua perquè la jurisprudència era molt més clara en aquest aspecte i que el consum d'aigua Ens deien des del Ministeri de Desenda que podies demostrar que hi havia una correlació positiva entre les persones que vivien en aquell habitatge de forma real i la generació de residus. I per tant vam optar per l'aigua. Vull dir que en aquest sentit vam agafar una variable que és admesa i per tant vam tirar per aquí. M'agradaria preguntar-li, perquè el que és evident és que en la gran majoria dels supòsits la taxa puja. Això ve a determinar també, com em comentava, per aquesta legislació europea. Però clar, l'any passat l'Ajuntament ja va posar diners per intentar que repercutís el menys possible en els ciutadans. Clar, algú es pot preguntar per què no ho torna a fer. Bé, aquest any no ho podem fer, és la resposta. Aquest any el cost del contracte d'escombraries que tenim, de residus que tenim a la ciutat, és el que és, i per tant hem hagut d'agafar de tots els habitatges i de totes les activitats econòmiques i fer aquest estudi de costos imputant a cada habitatge, segons metre quadrat, aigua i a nivell comercial, segons el que generem de residu i la superfície, el cost real del servei per cada persona o per cada habitatge o per cada activitat econòmica que pagui la taxa. Clar, en aquest sentit sí que és veritat que la taxa pot fer pagar més a la gent que genera més, però, clar, hi ha molts casos. No sé si en aquest sentit gent que genera més, per exemple, per tenir un fill, tenir un animal de companyia, és a dir, per casos més o menys justificats o que donin un rendiment econòmic, potser s'haurien d'estudiar especialment. Sí, de fet, en el Ministeri d'Isenda parlava d'aquests casos. El Ministeri d'Isenda és molt clar i parla sobretot de situacions de vulnerabilitat, que això nosaltres ja ho hem aplicat, i a més en les bonificacions hi són. En aquest cas, el Ministeri d'Isenda concretament comenta que les bonificacions per fills o per... dius animals, no segueix l'esperit de la norma, que és que qui contamina paga, i per tant ells mateixos ens diuen que la bonificació que és acceptada és la de vulnerabilitat i altres bonificacions, que sí que és veritat que ja t'avanço, que a mesura que aquest any que ve Anem treballant amb aquesta nova taxa que serà transitòria i que anirem reformulant segons les dades que anem tenint del nostre sistema de recollida que sabeu que s'acabarà d'implementar l'abril de l'any que ve. Doncs això ens permetrà tenir bonificacions, per exemple, a nivell de compostable de gent que tingui compostadors orgànics o de comerços i activitats econòmiques que incentivin el no residu. com per exemple comerços que puguin portar tapers, comerços que reutilitzin materials, que això també en el Ministeri d'Isenda ens permet bonificar. Heu de pensar que quan tu crees una taxa, en aquest sentit, hi ha supòsits que la llei et diu això pots bonificar i això no pots bonificar. És a dir, nosaltres podem ser artistes, però també en un marc legal. I el marc legal és el que ens hem de basar bàsicament perquè aquesta taxa pugui prosperar i que no ens la impugnin. En aquest sentit creiem que Girona, hem agafat el model que, segons el Ministeri de Zenda, podem estar, en aquest sentit, coberts legalment. L'objectiu entenc que al final és veure a través del porta a porta i dels contenidors intel·ligents, que recordem s'aniran implantant a tots els barris, i també que cada habitatge té les seves bosses marcades, o tindrà les seves bosses marcades, igual que el porta a porta, i és a dir, qui generi més, com comentàvem abans, doncs que pagui més i no recicli tant, també. La criure hem d'anar mirant com ho treballem. Sí que és veritat que estem tots als ajuntaments iguals. També anem mirant què fa un, què fa l'altre. Hi ha ajuntaments propers de la comarca. Per exemple, Vilablareig és un cas que sí que en aquest sentit redueixen la quota de residus segons les vegades que l'habitatge baixa el contenidor. I d'altres models, que nosaltres tenim un model mix, i que, per tant, haurem d'anar treballant com ho gestionem i com ho treballem per fer i per seguir aquest esperit de la norma, que torno a dir que crec que és important que qui contamina paga. Parlant d'aquestes ordenances, en aquest cas d'una altra de les novetats, és aquesta taxa dels busos turístics. M'agradaria preguntar-los si van estar d'acord tots els grups municipals de l'equip de govern i també com es vehicularà, com es cobrarà, quines seran els mecanismes. Bé, la taxa d'abusos turístics podíem treballar-la de dues maneres, una amb la prestació del servei i nosaltres n'hem decantat més com una zona blava, verda d'abusos. No hi va haver cap problema a nivell intern de govern, es va valorar perquè és un tema d'ocupació de via pública, el que hem treballat és una taxa que l'autobús paga 4,95 l'hora per ocupar un espai que, si fos un cotxe, pagaria zona blava, per entendre'ns. Per tant, nosaltres hem treballat així i creiem que està ben construït i tirarà endavant. La implementació, on l'àrea de mobilitat pugui anar fent la implementació, igual que podem fer-la amb noves zones blaves i noves zones verdes, sobretot zones verdes, passarà el mateix amb la de Busos. Parlant també d'ocupació d'espais, també puja l'impost de la grua i en aquest cas també és un altre espai, però del cemetiri. Sí, això en aquest cas també és important dir que els costos dels ajuntaments, és a dir, nosaltres no ens ho fem tot, també ja tenim empreses externes que ens fan serveis i que, escolta, que també ens pugen els preus de les coses. Vull dir que no és només a la llar que li ha pujat, sobretot a l'últim any, la llum, el gas, els productes de la cistella de la compra. L'Ajuntament ens passa el mateix. Vull dir que al final és una realitat que s'ha de fer conèixer. Per tant, el fet que ens pugin els costos, nosaltres hem d'imputar-ho a aquesta puja. Llavors, què hem fet? Ha estat buscar la desinflació. Vull dir que és la que al final qui té el contracte ens acabarà pujant a nosaltres. Vull dir que al final és així. Llavors hem pujat a nivell de cementeris un 2,9 perquè és la dada d'inflació que tenim, que tindrem, que el banc d'Espanya ens ha dit que tindrem aquest any 2024. I el 5,5 bàsicament és un acumulat perquè l'any passat, per exemple, la taxa a la grua no la van pujar i hem agafat doncs un acumulat de dos anys enrere. M'agradaria preguntar-li, ja que parlem també de la grua, per què aquest any es verifica menys el vehicle electric i híbrid? Bé, en aquest sentit nosaltres teníem molt clares un tema. Una bonificació és per incentivar que passi alguna cosa. Aquest Ajuntament, amb dades que tenim de la pròpia patronal i amb dades que tenim de la pròpia àrea de gestió tributària, qui és qui ens dona quants nombres de matriculacions, etcètera, veiem que la tendència és que gairebé no la majoria, però anem cap aquí, els cotxes són híbrids. Per tant, nosaltres creiem que el fet de bonificar perquè passi una cosa, és a dir, perquè el cotxe sigui híbrid, ja ho hem aconseguit, perquè gairebé anem cap aquí, tu vas a comprar un cotxe i la gran majoria t'ofereixen ja són híbrids, i que per tant, en aquest sentit, nosaltres entenem que s'ha de disminuir per aquest tema, L'altre tema, nosaltres anem cap a una mobilitat sostenible i potenciem una ciutat de 15 minuts, que la gent pugui anar caminant i pugui anar amb bicicleta, sobretot. I per tant, també cap a aquest relat que nosaltres estem construint en aquesta ciutat de Girona tan necessari, que és una mobilitat sostenible. Parlant en aquest cas també d'una de les novetats d'aquestes ordenances, és que s'establirà un nou criteri per determinar si un habitatge està considerat com a buit o no. A veure si ens ho pot explicar. Bé, això l'any passat va ser una novetat. També vam aplicar un recàrrec a la LIBI. El recàrrec de la LIBI implica que aquells propietaris que tinguin més de quatre vivendes a tot l'estat espanyol una de les quals, o dues, o tres, o les que tinguin buides, o sigui, com a mínim quatre, i les que tinguin superiors, si en té una o dues, és enrevessat, però per explicar-ho bé. És a dir, l'habitatge que estigui buit, en aquest sentit se li aplica un recàrrec de l'IVI. Pot arribar fins a un 150%. Per tant, la idea, l'any passat ja era incentivar que no hi hagi habitatges buits a la ciutat de Girona, ningú hauria de tenir un habitatge buit a la ciutat de Girona, hauria d'estar al mercat de lloguer, si pot ser, i si no, el compra. En tot cas, hi haurien d'haver habitatges buits a la ciutat i, per tant, aquest recarregat ens permetia fer florar i incentivar que la gent no tingués aquests habitatges buits. Aquest any el que hem fet ha estat ser més restrictius. L'any passat per tenir un pis buit l'any passat els criteris que tenien era que no hi hagués consum d'aigua i que no hi hagués ningú empadronat i aquest any bàsicament el que hem fet ha estat que un pis desocupat encara que hi hagi gent empadronada si no té consum d'aigua ja és un pis desocupat. Per tant veurem si aconseguim l'objectiu que és que hi hagi més habitatge a la ciutat pels gironins i gironines. M'ha parlat de la inflació i abans també m'ha parlat dels ingressos. Suposo que tot va relacionat amb el finançament local del qual tant s'ha queixat no només aquest ajuntament sinó molts altres. Sí, i aquí jo soc d'Argèlia i Zenda, porto un any i mig i la veritat quan m'explicaven Necessitem un nou model de finançament", deies. I això què vol dir? Perquè és una realitat que es diu però que potser la gent no és conscient. Nosaltres als ajuntaments necessitem les nostres taxes pròpies, és a dir, per poder fer funcionar serveis bàsics i serveis que tenim competències. Cada cop als ajuntaments tenim més competències que van gairebé la gran majoria de vegades no acompanyades de diners. Un exemple clar, per exemple, tot el tema dels fons Next Generation. Els ajuntaments hem assumit la tasca de tenir aquestes subvencions de fons Next Generation però no ens han dotat ni de més diners per tenir més personal ni d'agilitzar els tràmits que són lents a l'administració i per tant això fa que que l'Ajuntament doncs vagi quedant enrere. De fet, també Catalunya sortia fa poc que estem a la cua del finançament local, i per tant jo crec que són temes que la gent ha de ser conscient que els ajuntaments fem el que podem amb les nostres taxes, però esperem diners d'altres que a vegades arriben tard i condicionats a fer una cosa. i a més, Inri, tenim ara un problema que és que si res no canvia l'estat espanyol t'ho pararà la despesa i per tant vol dir que tots els rumanents que parau per bé per l'antitud de contractació, per l'antitud administrativa no podrem fer servir en guany i per tant l'any que ve quedaran congelats, no els podrem fer servir i per tant aniran a deute, és a dir, a pagar deute de l'Ajuntament com són préstecs o altres. Per tant, jo crec que cal un pensament i entendre i de veritat entendre i ho dic així amb passió perquè és així que l'Ajuntament som els propers a la ciutadania i que estem donant molts serveis i moltes vegades no tenim els diners suficients per fer-los amb la qualitat que es mereixen els ciutadans. Parlem de diners. Suposo que ara és el moment també de començar o de ja pràcticament gestionar el tema del pressupost de l'any vinent. No sé si en aquest moment també és on hi ha més tensions dins de l'equip de Govern, en el sentit que, bueno, cadascú voldrà tirar cap a la seva àrea. No sé si vostès troba al mig i la van estirant de tots costats. La negociació o pressupost és una tasca difícil, però tenim bona entesa, estem treballant en totes les àrees, hem treballat i hem millorat la manera de coordinar-nos i comunicar-nos internament per poder tenir un pressupost molt més ben treballat en el sentit informàtic i això ens permet treballar-ho bé. A nivell de govern, evidentment, tothom té els seus objectius, però crec que al final l'objectiu que tenim tots és que Girona funcioni i que funcioni de la millor manera. Com ha de ser aquest pressupost 2025? Ens el podem imaginar semblant al 2024, es deia amb una mateixa tendència? Bé, estem treballant en el pressupost, per tant ara mateix no et donaré una notícia de tendència bona, tendència negativa. Depenem també dels ingressos que estem pendents de l'Estat, que ens digui quants ingressos ens donaran i això pot condicionar-hi molt també les polítiques que puguem arribar a fer amb aquest pressupost que tindrem l'any que ve. Deixem de banda els diners, pressupostos, ordenances, m'agradaria també preguntar-li per la seguretat, a més coincidint amb les files de Sant Narcís. No sé si hi ha hagut alguna incidència destacable, hi havia altres anys on recordo que s'havien tancat fins i tot barraques o alguna parada per vendre cola a menors, o també robatoris, agressions, siguin sexuals o no, no sé quin balanç hi ha fins ara. Bé, de moment el balanç és que no hi ha hagut incidents molt destacables, jo cada dia l'alcalde i jo rebem el primer del matí a les sis del matí del cap de la policia la crònica de la nit passada i realment sempre diu tranquil, tot tranquil, tot correcte, evidentment sempre hi ha incidents i n'hi poden haver, però no són incidents destacables. Sí que ahir a la tarda, és veritat que hi va haver a quarts de 7 un nano que ja havia baixat de l'atracció i va anar pel darrere i es va atupar de l'espant de veure l'atracció que li venia, va anar enrere, va caure i es va fer un trau al cap i sí que està atrueta, està estable, ja està despert i per tant no estem per la seva vida i per tant d'aquí contents, és de l'Ajuntament contents que perquè quedi clar, va caure i va atupar, amb el terra de l'atracció no va ser la pròpia atracció qui va... Ell ja havia marxat de l'atracció, és a dir, ell ja no hi era. Era típic, no?, que quan s'acaba marxes i llavors va anar pel darrere, no sabem què hi va anar a fer, però que en qualsevol cas, al veure que a l'atracció li venia la següent tongada de l'atracció, es va tirar enrere i va caure i es va donar aquest trau al cap. M'agradaria també preguntar-li per aquest nou punt de convivència i de seguretat que hi ha al mig de la devesa, no sé si les sensacions són bones fins al moment d'aquest punt i d'aquest espai. Sí, estem molt contents. La veritat és que és un espai que creiem que era necessari, un espai que genera per una percepció de seguretat que al final és el que ens demana la ciutadania. Vam fer difusió a tots els grups, saps que tenim tots els grups de WhatsApp de seguretat dels barris i vam fer difusió i la veritat és que tothom va estar molt agraït per la iniciativa i bàsicament és un punt de suport assistencial, a més ho fem coordinadament amb Mossos i policia municipal, cosa que ens fa molta il·lusió i creiem que és una bona mesura que se'n repetirà segur l'any que ve. Saps si s'hi han adreçat persones? És a dir, i per què s'hi han adreçat? Una mica, a vegades, per dubtes o per tenir sensació d'inseguretat? Sí, s'han adreçat sobretot per dubtes i per si hi ha algun tema puntual. Doncs s'han anat allà i allà sempre hi ha una parella, un mosso i un policia, que els ajuda i qualsevol cosa els deriven a la policia. a la comissaria i també dir-te que els firaires estan supercontents perquè els firaires tenen un punt de referència que si passa alguna cosa a la seva fira, a la seva atracció, poden anar-hi i no han d'estar buscant la policia sinó que saben on és. I per això creiem que pot funcionar i funcionar aquest any i funcionarà d'altres anys. Aquest any també l'Ajuntament ha tret aquestes polseres centinelles per en aquest cas detectar o davant la sospita que puguin haver intoxicat la beguda poder demanar-les. No sé si fins al moment s'ha detectat alguna possible intoxicació que s'hagi verificat. Jo no en tinc constància perquè això porta des de l'àrea de benestar emocional i també la regidora de benestar emocional i també la regidora d'igualtat en aquest sentit. No en tinc constància, en tot cas si necessites ho preguntaré. Fa unes setmanes també van explicar des de l'Ajuntament que millores en l'eficiència de la gestió, sobretot administrativa de la policia municipal, havia afavorit que hi hagi més presència a partir d'ara policial a la ciutat, sobretot a peu, i m'agradaria preguntar-li per conèixer una mica la realitat quantes patrulles o quants policies municipals patrullen a peu actualment. És una pregunta fàcil i difícil de contestar-te, però t'intentaré resumir. Primer, a nivell administratiu, hi havia policies fent tasques administratives, cosa que vam treballar amb recursos humans. i estem posant-hi remei, per tant, la primera acció que vam fer va ser un administratiu a l'àrea de planificació, que era un policia que feia planificació i feia tasques administratives, doncs aquest policia el vam posar al carrer, a treballar, eh? Ara ja m'enteneu? I l'administratiu, doncs en aquest cas. L'altre tema, les impresores ens han ajudat moltíssim, estem notant molt que, ostres, una tasca manual que teníem diàriament, no només, posant la multa en aquests casos, si no també entrant-la després a ordinador, això ha agilitzat moltíssim, i si els càlculs no van equivocats segurament tindrem tres policies més al cap d'un any fent hores de carrer que estarien abans tancats en una oficina entrant multes. Això implica una millora. d'altres temes, la seguretat privada que hem contractat per anar a l'Ajuntament, a l'obertura dels parcs, etc. Bé, tot això són mesures que nosaltres creiem que podíem aplicar sense augmentar, que ja en parlarem, de plantilla. A nivell de policies a peu, és una prioritat per a nosaltres que hi hagi patrullatge a peu. Ara per ara tenim secció proximitat matí, secció proximitat tarda, que tots, en aquest cas, hi ha dues persones sempre de matí i dues persones de tarda que fan patrullatge a peu. Sí que és veritat que també la gent ha d'entendre que a vegades poden estar patrullant a peu, però a vegades tenen una urgència o un servei urgent i, per tant, en aquell moment han d'agafar el cotxe o han d'agafar la moto. sobretot el cotxe, per anar a fer el servei. Per què et dic sobretot el cotxe? Perquè també hi ha la unitat de motoristes. La unitat de motoristes va a part del servei proximitat, matí i tarda, i per tant la unitat de motoristes el que fa és patrullar amb moto, en aquest sentit una mica més àgil per la ciutat i fer la gestió també del trànsit, que saps que és la nostra competència. Per tant, prioritat màxima que hi hagi policies al carrer patrullant a peu. Incentivarem que això passi. De fet, en el pacte de la policia hi ha també l'acord d'augmentar amb tres policies més a part del que jubilen. i treballar també per les comissions de servei, per exemple, policies que estan mal alts, a llarg durada, doncs poder-los acobrir amb altres policies, amb l'objectiu, clar, que hi hagi més hores de policia al carrer, sobretot amb aquesta policia, amb aquesta idea de proximitat. Perquè clar, dos al matí, dos a la tarda, són pocs, en aquest cas per Girona, però m'agradaria preguntar-li des de la policia Són reticents els policies a anar a peu o els suposa un problema? No m'han traslladat això. En tot cas, des de l'intendent tenen clar que és una prioritat caminar d'on aquesta proximitat, de parlar amb els comerços, de com esteu, d'anar a veure les associacions de veïns, de parlar amb els veïns que hi ha pel carrer. Per tant, per això t'ho dic. Poc o molt és més del que teníem i, per tant, més del que teníem, perdona, estandaritzat, que com una rutina això sigui així, perquè abans també patrullàvem a peu. No és això, però em refereixo a que pel carrer hi hagi aquesta rutina i aquesta patrulla que estigui posada com anar a patrulla a peu. Per acabar, dos temes referents a la seguretat. M'agradaria preguntar-li pel barri de Font de la Pòlvora. perquè més enllà de tot el que va passar, la situació suposo que ja està més calmada, però m'agradaria preguntar-li si els Mossos han fet algun dispositiu de seguretat a l'hora de vigilar, sigui armes de foc, sigui droga o més enllà de la llum, que això ho fa segurament també els Mossos, però l'han pres, no sé si s'hi han fet dispositius en els últims temps. Sí. i segueixi sent. Important aquí dir, a la nit de Sant Joan, ja l'endemà vam convocar, si no en recordeu, la Junta Local de Seguretat i va haver el compromís de l'antic govern, sobretot del conseller d'Interior, que hi hauria un dispositiu fix a la font de la pólvora, a nivell de Mossos, la unitat ARRO, que és la unitat d'ordre públic, estava allà situada i està allà situada. De fet, quan va haver-hi el canvi de govern, Una de les primeres coses que vam fer, sembla que al cap d'una setmana, va ser reunir-nos amb la nova conselleria interior, amb la senyora Parlón, a l'Ajuntament de Girona, i li vam demanar que aquesta unitat d'ordre públic, en el cas que hi haguessin les detencions, perquè era el compromís que hi havia, es mantingués a la zona de font de la pólvora. De moment hi segueix sent i si hi hagués alguna reestructuració us ho faríem saber, però de moment hi ha la unitat d'ordre públic en aquells barris i això ens permet a nivell de policia municipal fer la nostra feina, fer la feina de regulació de trànsit, anar a fer notificacions i per tant, a nivell nostre, a nivell competencial de l'Ajuntament, doncs ens facilita la feina d'aquí siguin. Creu que igual que no es va detectar en el seu moment, perquè és complicat que hi hagués un arma de foc al barri, potser s'haurien de fer algun registre o alguna cosa per veure que no n'hi hagi més? El nivell d'armes, la competència la té Mossos. És important parlar amb ells d'aquest tema. És veritat que Mossos està treballant molt