Ferran Rafa: cultura, ciutat i valors a Girona

Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM I avui a l'entrevista obrim una porta que per un moment es va tancar, en aquest cas la temporada passada, quan vam acabar les entrevistes personals als representants polítics a l'Ajuntament de Girona, però coses de la vida, igual que aquestes entrevistes, doncs han canviat, s'han incorporat nous regidors a l'Ajuntament i nosaltres que els volem conèixer una mica més, en aquest cas parlem de Ferran Rafa, el regidor del PSC Girona, que pel motiu de la marxa de Sílvia Paneque va entrar a l'Ajuntament. Benvingut regidor. Moltes gràcies. Està una mica nerviós. Una miqueta. Sí, tranquil, tranquil. En tot cas, comencem una mica per conèixer Ferran Rafa, exactament qui és. La primera pregunta, on va néixer? Vaig néixer a Girona. Això quin any? El 1989. Això vol dir que és un regidor jove. Sí, en una setmaneta faig 35. Ah, doncs no sé si l'hi han dit ja més d'una vegada. Ostres, quin regidor més jove? Sí, però justament en el nostre grup municipal encara n'hi ha més joves... Per tant, sí, sí. Viu a Girona ara mateix? Sí, sí. A quin barri? Estic a la zona del Pla de Palau. Ha viscut sempre allà? He viscut durant els primers anys de la meva vida els pisos de davant de les Olcines, allà a la pujada Creu de Palau. Després ens vam mudar una mica més a baix, també a la zona de Pericot, Creu de Palau. A veure, hem comentat, és un regidor relativament jove, però què recorda de la seva infància? Com va ser aquells primers anys? Jo recordo una infància sempre marcada per la cultura i pel teatre. Vinc d'una família que sempre s'ha donat molta importància a la formació musical i cultural. Per tant, sempre tinc records d'anar al teatre municipal, d'activitats musicals, amb l'Escola Municipal de Música... Sempre són els records que se'n vénen així a la ment. No sé si la seva formació ha anat lligada en aquest sentit a la música o què va estudiar Ferran Rafa. Jo sempre, quan estava en els meus estudis primaris i després a la secundària, sempre ho complementava amb estudis de música, llenguatge musical. Vaig començar a tocar el contrabaix. De fet, vaig ser, crec que el primer alumne de contrabaix de l'Escola Municipal de Música, perquè era el primer any que ofertien aquests estudis. I passa que sempre he mantingut la música com una gran afició, no tant com a concertista, perquè no ho he estat mai, però sempre els meus estudis han anat lligats a la cultura. Jo vaig estudiar història i ho vaig complementar amb estudis de protocol i relacions institucionals. I sempre he intentat lligar-ho amb música o amb temes culturals. M'agradaria preguntar-li quants anys va estudiar contrabaix, no sé si ho va estirar gaire. Ho vaig, mira, crec que ho vaig deixar als 15 o 16 anys. Jo vaig tenir una operació d'esquena i després va ser un moment que vaig deixar el contrabaix i després vaig fer una mica de piano, però... Exacte, una miqueta i ja està. Què volia ser quan era petit? Doncs crec que no tenia una idea clara del que volia ser, la veritat. Sempre em veia en algun museu, la veritat. Sempre... m'hauria agradat de treballar en algun museu o inclús en alguna casa visitable, alguna cosa d'aquestes, sempre de petit era el que més em tirava. Deixa'm preguntar-li, com es diga en aquest cas la cultura, la música i la història amb la política? Com va ser fer el pas? Bàsicament és per voluntat de servei públic. Bàsicament va ser... Més o menys, sempre havia tingut, sempre he estat una persona que m'ha preocupat molt Girona, el patrimoni gironí, els carrers de Girona, això és una d'aquells temes, jo soc una persona de caminar molt. Jo no faig esport, però camino moltíssim, i veure l'estat dels carrers, la conservació de l'espai públic, sempre m'havia preocupat. I a partir d'aquí és quan sempre hi havia hagut aquesta preocupació i quan vaig conèixer Silvia Paneque, el seu projecte i la manera com ella interactuava amb els ciutadans, doncs és quan vaig tirar cap a la política. A veure, segurament molta gent encara no el té gaire vist o no el té gaire conegut. Una de les preguntes normalment, que a vegades és més complicada, és com descriuria, en aquest cas, vostè mateix, Ferran Rafa. Jo crec que soc una persona que sé escoltar, no m'agrada fer grans promeses, m'agrada intentar solucionar petits problemes que pugui tenir la gent. Crec que soc una persona molt oberta i molt respectuosa i m'agrada molt discrepar. No soc de tenir debats molt enfrontats, molt... en grans proclames sinó m'agrada anar a buscar sempre entre el blanc hi ha el negre i el gris i crec que allà és un espai que podem aconseguir moltes coses Entre aquestes característiques segurament hi ha moltes virtuts també algun defecte no sé si me n'anomenaria algun altre és a dir, quines virtuts té Fran Rafa i algun defecte, clar Mira, defectes en tinc moltíssims, moltíssims i cada dia en descobreixo. El defecte és de vegades de voler abarcar tantes coses i voler arribar a tants llocs que no puc. I de vegades doncs ha arribat ara als llocs i em sap greu, la veritat. I de vegades també... que la meva vida personal, que no és la política, ara s'està ressentint una mica, perquè tinc un ritme bastant fort d'assistència a esdeveniments o de reunions internes meves, i això també és una cosa negativa, crec, és positiva per a la ciutadania, però de vegades jo crec que he de saber posar una mica de ratlla. Precisament és una de les preguntes que fem normalment als entrevistes personals, que en cas de tenir un dia lliure ara mateix, en aquesta voràgina d'actes que deu tenir i de presència, què faria si tingués un dia 8 a l'agenda? Doncs pot semblar estrany, però passejaria per Girona. Si vapores una mica, m'aniria a llegir arran de mar. Llegir és una de les meves grans passions, i si ho puc fer mirant al mar, és perfecte. Quines aficions té? A veure, m'imagino que llegir n'és una, pel que m'ha introduït, però no sé si n'hi ha més. Més enllà de la música, no sé si li agrada el cinema, les sèries... M'agrada molt el cinema. Soc molt de cinema clàssic. sempre m'agrada compartir inclús a xarxes socials, a stories fragments de pel·lícules del Hollywood dels anys 40-50 m'agrada molt tot el que és la difusió del cinema clàssic de la música no només anar a un concert o anar a veure una pel·lícula sinó que hi hagi un professional, un expert que et doni el punt de vista o el context que va ser creada aquella obra Recorda quina és l'última pel·lícula que ha vist? Sí, l'última pel·lícula... No s'estrena del cinema, eh? És una pel·lícula que havia vist fa molt de temps i tenia moltes ganes de tornar a veure que era... Más fuerte que su destino. És una pel·lícula que no és gaire coneguda i la vaig veure fa molts anys i tenia moltes ganes de recuperar-la. Una de les preguntes jo crec que més difícils pels que ens agraden les pel·lícules, qualsevol tipus de pel·lícula, clar, no sé si em diria una pel·lícula preferida, si la té, o si me'n diria, no sé, un top 3. I tant, i tant. Mira, potser la que més m'agrada és La boda de mi mejor amigo. toquen fan de Julia Roberts, i aquella banda sonora també és bastant espectacular. Com ja que he dit que m'agrada molt el cinema clàssic, ara pot quedar una mica així, però m'agrada molt Lo que el viento se llevo. Clàssic, clàssic. Molt clàssic, molt clàssic. I, doncs, hi ha pel·lícules que m'han marcat moltíssim, potser unes leyendes de passió, totes les que us estic dient veig que tenen aquestes bandes sonores tan reconeixibles, però podrien ser aquestes. Sempre lligant-ho una mica al cinema amb la música. Ara la pregunta és quin tipus de música li agrada. Doncs mira, soc superversàtil, m'agraden molts tipus de música, el meu Spotify és d'una barreja, m'agrada moltíssim el jazz, m'agrada molt els ritmes del sol, del blues, també evidentment l'òpera i la clàssica tenen un paper molt important, però... Tinc un costat rumbero que em tira moltíssim, encara que no ho pugui semblar, i m'agrada molt també els ritmes rumberos. Hi ha reggaeton en aquest Spotify? No, no, però alguna coseta, alguna cançó en concret que la podríem trobar de reggaeton. Alguna nota hi trobaríem, no? Sí. En tot cas, també, deixi'm preguntar-li, què seria la cosa que si Ferran refassar la deixa a casa faria donar mitja volta? És a dir, allò que digui, ostres, m'ho he deixat, això sí que no puc sortir de casa sense això. El mòbil, el mòbil. Sí, eh? Però sense cap mena de dubtes. Per feina o per també ofícia? Per tot, per tot. Jo... Vaig viure molts anys a Barcelona, per feina conec gent que s'ha convertit en amics que viuen arreu del món, i Instagram, WhatsApp, són les xarxes amb les quals em comunico amb ells. Per mi, mantenir contacte freqüent amb amics és molt important, encara que no ens puguem veure molt freqüent. Per tant, sempre tenir a mà el mòbil, el whatsapp, que algun amic t'expliqui alguna cosa que tu li puguis compartir. Per mi és bàsic. Li agrada viatjar? Sí i no. No soc una persona que s'organitza la seva vida en organitzar viatges, ni necessito fer un gran viatge a l'any, però m'agrada molt descobrir llocs que potser tenim més a prop, i que no ho sabem valorar. Evidentment m'agrada sortir del que és Espanya, però considero que tenim llocs preciosos al sud, al nord, i de vegades no ho aprofitem. I m'agrada fer escapadetes. Ara, per mi, perdre'm algun dia per l'Empordà és un viatge... impagable. Seria el viatge que recomanaria en aquest cas als oients? És a dir, anar per l'Empordà? O hi ha algun país, per exemple, que també digui... A mi Itàlia em té fascinat. Itàlia és un país que l'he visitat molt poquet, però tinc ganes d'agafar una mica el ritme i anar organitzant petits viatgets a zones concretes d'Itàlia. No fer un tour, però sí que aquest any es va... a la zona del Veneto, aquest any a Nàpols, no? I anar-ho mirant d'englobar. Nàpols vigili, eh? Que no està gaire neta i no és gaire segura, això li dic jo. Té un encant de decadència barroca que... Més enllà d'això, a nivell gastronòmic, Ferran Rafa és gaire de menjar? Sí, totalment. Què li agrada? Què és el que més li agrada? Quin seria el seu plat preferit? Tinc un problema... que això, quan vas a un restaurant i has de decidir, és un gran problema, que és que m'agrada tot. Tinc un parell de coses que no m'agraden i la resta és tot, i m'agrada que em sorprenguin. Si t'he de triar un plat casolà, les llenties i la truita de patata, per mi, són bàsics. Estarem d'acord que amb ceba? Amb ceba. Ah, d'acord. I una mica crua. Per tant, unes genties i una truita, no? Sóc molt simple, sóc molt simple. Evidentment, sí que m'agrada de vegades anar a restaurants i que et sorprenguin. Deixi'm preguntar-li, en un moment també on es parla tant de mobilitat, m'ha comentat una mica, però caminant a tot arreu? Caminant a tot arreu, algunes vegades faig servir el cotxe per anar d'un punt a l'altre, però sí, sí, si puc anar caminant sempre. Mai que no fa esport. No ho faig. No l'ha fet mai? És que sóc molt patata. Home, però una cosa heu provat. He provat, he anat al gimnàs, he tingut entrenador que m'han ajudat, però realment els esports se m'han donat molt malament. Mira, t'explicaré una anècdota. Jo vaig estudiar a l'ESO Batxerat aquí a la Salle, a la Salle Girona, i me'n recordo que el primer d'ESO em van posar un notable d'educació física i va ser una sorpresa a casa que jo treia un notable i vam preguntar com és que jo, que no tinc cap tipus d'habilitat física, podia treure un notable d'esports. I la resposta del professor va ser molt fàcil. Jo ho intentava. No em negava fer-ho. No em sortien, però almenys no em deia que no. Home, no és poca cosa, eh? Exacte. I crec que la vida jo crec que ho intento tot. A vegades no em surten les coses, però almenys que no sigui perquè no s'intenta. Doncs és una bona filosofia de vida. A veure, una de les preguntes que fem normalment, què preferiria, viatjar al passat o viatjar al futur? Al passat sempre. Sí? I jo que vinc del món de la història, sempre, sempre. A on? O a quin any, millor dit? Sí. Bueno, quin any i on? Jo crec que seria molt feliç... a la França napoleònica, tant en el primer imperi, Napoleó I i Josefina, o amb el segon imperi, amb Napoleó III i Eugènia de Montijo. Crec que són dos períodes històrics que a mi m'atenen realment fascinats, inclús el segon, el segon imperi, quan, per definir-ho, és que a París cada dia era una festa. Per tant, m'agradaria ser espectador d'això. Si pogués parlar amb un personatge històric, ho ha pensat alguna vegada, amb qui li agradaria tenir una conversa? Sí, ho he pensat i mira, te'n diré dos. I te'n diré dos que són dues dones que en el seu moment van ser molt poderoses. Una, sens dubte, Josefina, l'emperadreu, la dona Napoleó, per molts motius, però bàsicament perquè era una supervivent. És una dona que, des que va néixer fins que va morir, va haver d'anar superant etapes molt complexes. I l'altra és una dona que no és massa coneguda, que és Jean de la Motvalois, era una... una descendia per línia no legítima dels Reis de França i ella va ser l'artífex d'una cosa que es va dir l'escàndol del Collaret de Maria Antonieta i és un escàndol, una trama de Versalles, una cosa molt cortesana, molt petitona però va ser l'inici de la revolució va ser una espurna i sí que m'agradaria parlar amb ella perquè ella va tenir una infància molt complicada I al final va acabar fent una cosa que després va provocar la caiguda del seu propi món. Podria ser interessant. M'ha parlat de dos personatges relacionats amb França. És veritat que ho tenim aquí molt a prop. No sé si aquesta proximitat també fa que tingui un gran interès per la història del País Veí. Sí, no vol dir que no tinc interès en la història del nostre país, ni perquè ara m'han sortit aquests dos noms, però potser si em fessis la pregunta aquí una estona et diria noms històrics, de personatges històrics d'aquí del nostre país. Passa que França ha tingut uns períodes tan... Tant tumultuosos i hi han sortit personatges que a mi m'agrada perquè són molt divertits. Jo soc molt irònic i de vegades has de mirar la història amb un punt de sentit de l'humor. I aquests personatges que han tingut tant de poder després quan... quan es despulles de la pompa i de les glòries i temes de les seves cartes que això a mi m'agrada molt tot el tema històric o personatges històrics que sempre m'han agradat he anat a buscar els seus diaris i les seves cartes íntimes allà veus com és aquella persona i bueno, hi ha molt de joc per aquí Creu en Déu? Sóc creient, sóc creient, sí. Deixa'm preguntar-li també si creu en el karma que li en diuen, que les bones accions porten bones accions, i a l'inrevés... Totalment, totalment, això sí. Crec que sempre que puguis ajudar algú, sempre que puguis reflexionar sobre aquelles accions que estàs fent, tant a la teva vida pública, en aquest cas política, com a la teva vida professional o la teva vida privada... Són correctes o menys que les pugui justificar. Crec que és molt important. A nivell vital, Ferran Rafa què necessita per ser feliç? Amb què es conforma per poder estar tranquil amb si mateix? No necessito grans coses. Necessito gaudir d'un bon entorn que el tinc, necessito poder interactuar amb amics... tampoc no soc una persona de grans colles, d'amics, però quan acabo la jornada quedant amb aquella persona, aquella amiga, prendre alguna coseta o anar a descobrir que hem vist aquell lloc que és nou, doncs va, quedem un dia i anem... A mi això em dóna la vida. Si pogués eliminar una cosa del món, si pogués, que no existís mai, què triaria? A veure, puc dir una cosa molt bàsica que són les guerres i el patiment, evidentment. Però jo el que treuria és la indiferència. Que pogués passar pel costat d'una persona que no té llar i que te la miris amb indiferència. Això sí que no ho puc entendre. M'agradaria preguntar-li si també a nivell vital hi ha alguna cosa que vulgui fer, alguna experiència que vulgui tenir que encara no hagi fet. Recordo que hi ha hagut algun regidor o regidora que volia tirar-se en paracaigudes, per exemple, des d'un avió. No és el cas. En comparacions, n'hi ha l'altra, per exemple, que potser vol fer el Camino de Santiago, no sé. És a dir, hi ha diferents coses a nivell de vida que dius, ostres, això m'agradaria fer-ho. Doncs aquí tornem a l'inici de per on ha començat aquesta entrevista. Anar al concert d'any nou de Viena. Seria una d'aquestes coses que m'encantaria anar-hi. Hi ha una llista d'espera llarga, no diuen? Exacte, exacte. A part jo per motius laborals sempre la nit del 31 treballo, amb la qual cosa no m'ho puc organitzar. Recorda l'última vegada que va plorar? Sí, sí, sí. No sóc una persona que plori molt, però sí, sí. A què té por, Ferran Rafa? No tinc por. La veritat que no sóc una persona tampoc... allò llançada, valenta, no em tirarem per aquegudes, vull dir, tinc aquest... No m'agrada fer coses que no pugui dominar, vull dir, les atraccions, coses d'aquestes, però no tinc por de... Potser saber que alguna malaltia, alguna cosa d'aquestes, evidentment, sempre són coses que et fan estar més alerta. Però una por no tinc. Al final, amb els anys, potser és això que estic a punt de fer 35 i ja estic madurant més, però... Però sí, abans tenia por de coses, més del dia a dia, no? Ara es dius, mira, doncs si això passa, tirarem endavant d'alguna manera, però tiraré endavant. Mira, parlant de tirar endavant, no sé si la seva vida ha tingut gaires punts d'inflexió, gaires moments de dir això és un abans i un després. Sí, sí, sí, i tant, i tant, la vida són etapes. Intento, sí, això sí, sempre... Tenir un fil conductor, de veritat que tant amb les feines que he tingut, amb els estudis que he fet, amb la gent que ha anat venint a la meva vida, jo sempre dic que quan algú entra a la meva vida em costa molt fer-lo fora, de vegades hi ha gent que marxa, però sí, sí. Expliqui'm una cosa que li faci mandra fer, és a dir, allò que si no seria la seva de les prioritats, no sé, per exemple, rentar els plats, és a dir, hi ha qualsevol cosa que digui, ostres, això em fa molta mandra, realment. A nivell domèstic. O no, és igual, a nivell laboral. A nivell laboral. El que sigui. A veure, a mi... és que ara sí que m'has enganxat ho has aconseguit ho has aconseguit de vegades em fa mandra coses que però s'han de fer al final és com t'has de preparar aquesta intervenció o per feina he de preparar molta documentació ajuntar diferents jo soc de tema d'esdeveniments doncs Un esdeveniment molt gran que implica molts proveïdors anar agrupant tots els serveis de cada proveïdor. La feina en general. Exacte, exacte. Però hi ha de vegades que són coses més del dia 10 per mar i altres quan ja has de dedicar més temps. M'ha parlat abans de la indiferència. No sé si és el que no suporta les persones o allò que diguis la indiferència no la suporto o altres coses. És a dir, què no suporta les persones? No suporto la mala educació en cap aspecte de la meva vida. Això ho tinc molt clar i de la mateixa manera que jo intento sempre tractar tota la cordialitat i tota l'educació que puc... Així vull que em tractin, això ho tinc molt clar. I és potser una d'aquelles coses que més valoro, l'educació. No estem parlant d'altres temes, però crec que una persona educada pot arribar molt lluny. Em diria un referent? pot ser a nivell vital professional no té per què ser un personatge històric pot ser un familiar seu un referent i més que és el motiu pel qual estic avui aquí és Sílvia Paneque per exemple, i ara que parlàvem de l'educació per mi és una persona que ha fet de l'educació el seu emblema i això ho trobo fantàstic a qui troba a faltar Ferran Rafa? d'alguna persona en concret no trobo a faltar visc amb les persones que formen part de la meva vida però no trobo a faltar sí que és molt curiós sí que hi ha una persona que trobo a faltar i era una senyora que no era va ser com la meva àvia no era la meva àvia però va actuar com la meva àvia I era una persona que va morir amb més de cent anys i era molt moderna, molt moderna i molt avançada, i amb un gran sentit de l'humor. I en els últims temps ens trucavem, sempre em felicitava, sempre... I aquella trucada, quan ella va morir fa... justament el dia de Nadal de fa uns quants anys, no fa gaires anys... I saps què és allò que vaig dir? Ai, doncs aquest any ja no hi haurà la trucada, no? De la Maria. La Maria que... I sempre... Jo feia molta broma, i ella també, i és això. Aquella... Bueno, era un ritual, era una tradició de... Ella vivia a Planes, i ara ja no hi anava tant, i no ens vèiem tant, però sí, és d'aquelles persones que enyoro, que... Soc molt amic de les seves filles i de les seves netes, clar, vull dir, tenint ella 100 anys i m'agrada molt conservar aquesta relació amb la seva família perquè és com una mica mantenir-la amb ella. Per últim, si pogués triar un superpoder, quin seria el de Ferran Rafa? Aquesta és la gran pregunta, eh? Sí, segurament. Em va surgir així una mica sense voler, però mira. Doncs mira, sincerament cap. No necessito superpoders. No... La veritat que és l'única pregunta de l'entrevista que els meus companys m'havien comentat que es repetia i realment ho vaig pensar, no? Dic, va, mira, a veure quin superpoder... Però és que no necessito cap superpoder. Jo crec que... que ja tinc jo capacitat de, quan una cosa no em surt, intentar-ho o buscar els mecanismes o les complicitats perquè allò pugui tirar endavant. Doncs una nova resposta, en aquest cas que no havia dit ningú, igual que un nou regidor, el que tenim a l'Ajuntament de Girona, en aquest cas Ferran Rafa, del grup del PSG Girona. Fins aquí la seva entrevista personal, espero que hagi estat a gust i un plaer. I tant, doncs moltes gràcies. La teva ràdio. La Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. On reparteixen el destí abans de naixer? Quin és l'origen? Aquí les gràcies. Qui és l'arquitecte i el rei del castell? L'han mort a disgustos, morirà de pell. Pei contra pell, el cor sap com fer. Presoner no oblida la cara del carseller. Sincera amb la vida, de boca explosiva. Sentint-se estrangera al desert de la mentira. Viu una nostàlgia del passat que no ha superat. Una crisi de relat, un punyal clavat. Un regust amargo, un dolor igual. Bon dia i bon dimarts, 3 de desembre de 2024, això és l'Enjoc.