Coalició a Girona, Campus Salut i residus

Fins demà! Fins demà! Un casu plec pel servici, que viu allà netejant. Dins el jardí una piscina, una piscina gegant. D'aigua salada i jacuzzi, però ningú ha notat que... Un tobogàn, li falta un tobogàn. Que vagi al guil i al poc, et li està passant mal. Un tobogàn, li falta un tobogàn. Al pobre home, diners no donen la felicitat. Girona FM, la ràdio de Girona. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Avui a l'entrevista municipal entrevistem a Sergi Font, regidor del grup Guanyem Girona, a l'Ajuntament de Girona. Bon dia, Sergi, què tal? Molt bon dia, molt bé. Bé, primer volia començar per preguntar una mica pel govern de coalició que esteu formant Guanyem. Hem vist que els altres grups en entrevistes anteriors aquí han tingut opinions molt fortes sobre com s'alineen els vostres mandats conjunts. Des de Guanyem, com esteu vivint aquesta coalició amb Esquerra i Junts? Doncs nosaltres ho veurem molt positivament. I per què ho fem així? Doncs perquè entenem que la política, a dia d'avui i sobretot a aquest segle, ha de ser un espai d'entesa. I per tant ha de ser un espai en el qual els partits polítics siguin capaços d'entendre's entre ells. És a dir, l'època de les grans majories sembla que ja no tornarà, o com a mínim en les properes eleccions és difícil que pugui tornar, i que per tant la clau de la política i el que demana la gent també és que els partits s'entenguin. I el que hem fet juntament amb Junts i amb Esquerra aquí a Girona des de l'any 2023 és precisament això, és a dir, posar primer de tot un projecte. És a dir, després de les eleccions el primer que vam posar sobre la taula era un projecte que es va concretar en aquests 64 punts que són el projecte de mandat i a partir d'aquí vam començar també a parlar de les persones. Però és a dir, primer el què, és a dir, què anem a fer i després el com. i lògicament, i com passa a totes les cases, hi ha opinions diferents, hi ha moments en els quals, lògicament, ens hem de posar d'acord i arribar a un punt en comú, i creiem que de moment estem sabent trobar els espais perquè això pugui passar. Però sí que estem contents, és a dir, sí que aquests dos primers anys, per exemple, de mandat els hem dedicat molt a l'organització, a la reorganització, a endreçar forces coses com la gent ha pogut anar veient, a la implementació de l'antic contracte, a endreçar el tema de la valoració de llocs de treball dels treballadors, etc. I ara aquests dos últims anys de mandat es volen posar sobretot en les transformacions que millorin la vida de la gent. Un altre tema d'actualitat també és el campus salut. El dilluns passat al ple es va presentar una moció ciutadana contra el trasllat d'aquest parc que es va desestimar. Seguidament vam veure algun moment tens amb el portaveu dels veïns que va afirmar que no s'aturarien aquí. Com van rebre des de guanyem les crítiques per part dels veïns en aquest ple? No, lògicament nosaltres som perfectament conscients que la proposta que es du a terme no agrada a tothom, i sobretot que també genera un impacte emocional molt potent, és a dir, perquè el parc a dia d'avui s'utilitza i es fa servir, i la proposta passa per moure'l, moure'ls a 150 metres, però vulguis o no ja es mou, i per tant entenem que hi hagi aquest rebuig inicial. El que ens genera tranquil·litat, per una banda, és, un, el sector no perd zona verda, al contrari, en guanya, poqueta, però en guanya. I, dos, som conscients que anem a fer un parc que pugui satisfer les necessitats dels veïns, que, a més a més, serà un parc que connectarà la zona verda amb tot el futur entramat urbà, perquè no estem parlant només de la construcció d'un hospital i de la universitat, sinó que allà s'obre tot un nou barri, sobretot afectant els terrenys, sobretot implicant els terrenys de sal, i que aquesta sensació que ara, després del Parc Jordi Vilomitjana, ja no hi ha res, això canviarà. I que, per tant, que hi hagi una connexió verda des del barri de Can Givert fins a l'hospital i més enllà fins a la continuació del barri creiem que serà una millora. Nosaltres ho estem defensant així, ho estem explicant així, però sobretot també el que volem és escoltar la gent. I una demostració d'això és un espai de trobada que hem pogut fer tant amb associacions de veïns, les més implicades, en aquest cas Can Givert i Santa Eugènia, però també on hi participa la coordinadora d'associacions de veïns o on hi participen el col·legi de metges, el col·legi d'infermers, universitat, en el qual el que volem és, per una banda, estudiar i veure les millores que tindrà pel barri, pel sector, la implementació i l'arribada allà del nou campus de salut i per altra també com podem amplificar i multiplicar aquestes millores. Per tant, entenem aquest dolor que poden tenir els veïns i que per això també estem fent aquest acompanyament i aquesta escolta i a partir d'aquí creiem que la proposta que hi ha sobre la taula és la millor que podem tenir ara mateix. Per altra banda, en aquest ple també es va denunciar el doble joc del PSC Girona que es posa en joc el consens al campus de salut. Així, tota la setmana passada vam veure com la consellera Sílvia Paneque va assegurar que el govern del PSC serà qui portarà el nou hospital Trueta a comarques gironines i també va dir que a finals d'any començarà la licitació del projecte. Des de Guanyem, creieu que hi ha una incongruència entre el que afirma el PSC local i l'autonòmic? Sí, malauradament hi és. Tots sabem que pots formar part del joc polític, però és una llàstima que es vulgui fer aquest joc polític amb una qüestió tan sensible com és el nou Trueta. I ho és perquè fa més de 20 anys que ja ens havien assegurat que el Trueta s'obriria l'any 2011. i que ja havíem vist un projecte de com seria el nou Trueta i, per tant, l'antic Trueta o el Trueta actual, per exemple, ja té com la sensació d'estar tancant des de ja fa 20 anys. Això fa que, malgrat que hi continuaven millores i que n'hi ha continuat a veure i que, per exemple, ara aquest mateix any també estaven fent renovació a la zona de quiròfans, hi ha una necessitat de, un, ampliar l'hospital per satisfar les noves necessitats i, dos, actualitzar-lo. Per tant, que ara mateix el PSC a nivell nacional tingui clar el projecte és d'agrair i, per tant, sumem, i no només sumem, sinó que insistim, és a dir, el nou campus de salut no ha de ser un projecte de Girona o de la demarcació de Girona, ha de ser un projecte de Catalunya. És a dir, com a país ens hem de creure que la necessitat que tenim ara és poder tirar endavant aquest meu campus de salut a l'entorn de les comarques gironines centrat entre Sal i Girona. I per tant, amb aquesta idea hi anirem fins al final. I si el PSC a nivell de generalitat hi va fins al final, nosaltres també hi serem. Per això ens estranya i ens sorprèn En aquest cas, la proposta no tan clara que fa el PSC, el grup municipal, és a dir, que votant en favor d'una moció que el que faria sí o sí seria en darrer termini 100% i posant en risc l'opció que l'hospital pogués arribar aquí a Girona. I tal com dèiem, és a dir, entenem que ho fan essencialment front amb el electoralista, però jo sí que aquí tampoc no em vull mullar més, vull dir que aquí la clau també és preguntar-los a ells quina és en aquest cas la seva posició i que sigui clara al respecte. També en el ple de dilluns es va aprovar la moció presentada pel Partit Socialista per la defensa de la convivència, els valors democràtics i els drets humans. Què implica l'aprovació d'aquesta moció a l'Ajuntament? Bé, deixeu-me... Veig que parlem molt avui del Partit Socialista. En qualsevol cas, primer de tot, efectivament, ens va sorprendre que el foment i l'iniciativa de presentar una moció com aquesta vingués del Partit Socialista, cosa que celebrem. que siguin ells i que hagin fet aquest canvi d'opinió perquè no podem oblidar les imatges de partir de l'any 2017 com el Partit Socialista sempre s'havia alineat a l'entorn de Societat Civil Catalana, no havia tingut cap tipus de problema anar a les manifestacions juntament amb la gent de Vox, amb la gent de Societat Civil Catalana i que ara siguin ells els que demanin deixar de banda i alinear la l'extrema dreta, per tant, entenem que han fet un canvi d'opinió cap a B, i això és un tema a celebrar. A partir d'aquí, nosaltres som molt clars en aquesta situació, és a dir, l'extrema dreta no és tant deixar-la de banda o no deixar-la de banda, és a dir, l'extrema dreta es combat amb arguments, i quan ells posen arguments sobre la taula, la clau és posar els arguments que, de fet, normalment els seus són molt fàcils de... de contrarrestar i per tant és important no defugir-los no deixar que estiguin sols en espais sinó poder confrontar-los amb idees amb arguments i sobretot amb accions Deixant de banda ja el ple de la setmana passada i passant a l'actualitat, pel que fa aquesta setmana van ser notícies els aldarulls de sal. Vostè és regidor de Santa Eugènia, del barri veí de la ciutat. Com van viure aquests fets? I es té una preocupació des de l'Ajuntament que es puguin viure esdeveniments similars a la ciutat de Girona? No, no està en una preocupació o no. És cert que socialment, salt, Santa Eugènia, altres parts de Girona, són relativament semblants i que, per tant, situacions que es poden estar produint a salt poden estar-se reproduint exactament igual a l'entorn de Santa Eugènia. I aquí ens hem de centrar sobretot en el concepte inicial o el per què d'aquests aldarulls i és essencialment la manca d'habitatge. I, per tant, és la dificultat que hi ha de poder tenir un accés a l'habitatge. I aquí el que condemnem sobretot és que se n'hagi volgut aprofitar, i precisament que parlàvem de l'extrema dreta, se n'hagi volgut fer una qüestió racista, d'un tema que no afecta només a persones de diferents ètnies, sinó que afecta a tot el conjunt de la població. ho comentàvem la setmana passada, que ens va arribar, és a dir, un funcionari, un conegut que és funcionari de la Generalitat amb un sou molt digne que ara mateix el fan fora de casa seva i que a l'hora de buscar un altre pis... té moltes dificultats per trobar un pis adequat a la ciutat de Girona és a dir, ja no estem parlant de salt i d'un imam o d'una persona d'una altra cultura i que per tant et pot comportar a una distància no, no estem parlant d'això, estem parlant que el problema d'accés a l'habitatge és universal i que hem d'anar trobant solucions en aquest cas es va reproduir amb uns aldarulls que lògicament nosaltres no hi estarem al costat d'aquests aldarulls però sí que entenem el fet de dir cal buscar solucions per aconseguir que una cosa tan senzilla i tan bàsica com l'accés a l'habitatge pugui estar garantit, que cadascú pagui el que pugui pagar i que pugui accedir als pisos. En el cas de Girona, per exemple, nosaltres intentem molt això, ampliar el parc públic d'habitatges. Ho vam fer fa relativament poc amb la primera pedra dels 50 pisos que seran destinats a joves a l'entorn de Can Givert, en el qual hi haurà un procés que durant un any i mig més o menys s'està construint i que confiem que ja estiguin a disposició de la ciutadania això d'aquí un any i mig. Però ho continuarem fent amb la compra de pisos, amb aconseguir rehabilitar altres pisos i dignificar l'habitatge, que creiem que és una de les eines claus que tenim com a govern, però sobretot això, que els lloguers no siguin tan inaccessibles per persones que puguin estar tenint una feina fixa i un sou fixa, que no hi hagi tant aquesta distància amb la realitat que viu la ciutadania dia a dia. Canviant de tema, aquesta setmana ha començat la recollida de residus amb contenidors intel·ligents als barris de Pedret, Pont Major, Sant Pons i una part de Fontajau. Com s'està vivint aquest canvi de sistema en els barris? Doncs depèn del barri i això ens genera per una banda esperança i per altra ganes de millores, lògicament. Des que s'ha implementat aquest nou sistema de recollir de residus ja hem provocat dues modificacions de contracte. Per què? Perquè hem anat veient què és el que funcionava i el que no funcionava i a partir d'aquí hem volgut cada vegada anar millorant més la proposta. Nosaltres estem... contents o relativament contents, no podem dir que estem molt contents perquè hi ha moltes coses a millorar, però sí que estem relativament contents de la implementació dels barris amb els contenidors tancats i intel·ligents. On estem molt contents és amb el porta a porta. El porta a porta està funcionant molt bé. L'índex de recollida selectiva ha pujat exponencialment. N'érem conscients, sabem que hi ha un canvi d'hàbits de les persones, per tant, sabem que ostres, genera com una... has de canviar a vegades alguna petita cosa de dir, ostres, ara tinc unes hores concretes per anar a llançar a les escombraries i avui he de llançar una fracció orgànica, avui demà rebuig però un cop agafes l'hàbit sabem que funciona i amb els contenidors tancats que el concepte és de porta a porta comunitari és a dir, fem el mateix que un porta a porta però en lloc de deixar-ho a fora la teva porta de casa o del teu pis, has d'acostar-te una miqueta més fins al contenidor més proper. I, per tant, som conscients d'això, que la gent ha de fer aquest canvi, que serà un canvi d'hàbits, però confiem que també els contenidors tancats tinguin el mateix èxit que el porta-porta que està tenint fins ara. Per altra banda, els barris de Sant Narcís, Can Givert del Pla i Santa Eugènia encara han d'esperar unes setmanes. Es preocupen pel canvi en aquests sectors? Sí, lògicament ens hem preocupat en cada moment que hi ha hagut un canvi en algun dels sectors. Nosaltres hem volgut explorar totes les vies 1 per informar. i dos per poder repartir targetes. Fixeu-vos que més o menys fins que no arribem al 80% de repartiment de targetes comencem a respirar. Si tenim un 80% vol dir que es pot començar aquesta implementació i per tant treballem molt per aconseguir que com a mínim un 80% de veïns i veïnes del barri tinguin el sistema per poder llançar a dins dels nous contenidors. Aleshores, hem fet reunions amb l'associació de veïns, de fet avui mateix en fem una amb l'associació de veïns de Santa Eugènia, ja n'hem fet amb Sant Narcís i amb Can Givert, i ens han indicat potser aspectes més concrets. En aquests barris en concret ens acostarem més a les escoles, implicarem la comunitat educativa, buscarem també entitats culturals dels barris que ens ajudin a transmetre aquest missatge... generarem més espais de recollida del material, de la targeta, de l'imant, mòbils, i que per tant puguin ser més a les places. Sabem que són barris on la gent viu molt al carrer i que per tant és molt més senzill poder trobar les persones a l'entorn de l'espai públic, de les places, dels parcs. I per tant el que voldrem és que durant aquestes 3-4 setmanes que tenim de marge per poder iniciar aquests canvis tot el barri conegui bé el nou procediment i sàpiga tingui el material per poder utilitzar bé aquests contenidors tancats. Amb tot aquest impacte que ha tingut el canvi de sistema de recollida de residus, creuen des de Guanyem que afectarà els resultats del partit en les properes eleccions? Ostres, això... Intentem no mirar-ho. Si ho miréssim electoralment seria complicat. És a dir, fixeu-vos que venim d'un projecte, és a dir, aquest contracte és del 2022 i per tant és un contracte que nosaltres ja ens trobem sobre la taula, és un contracte que no ens anem d'amagant. Inicialment l'any 22 el grup municipal de Guanyem va votar-hi en contra. I, per tant, nosaltres ara som els principals responsables de poder-ho implementar i hem de poder modificar-lo al màxim per tal d'aconseguir que la despesa, que és elevadíssima, que són 568 milions al llarg d'aquests 8 anys que dura el contracte, és el contracte més elevat que té l'Ajuntament, doncs aquesta despesa es vegi recompensada en tenir una ciutat neta i que la gent, lògicament, utilitzi de forma correcta el nou sistema i els nous contenidors. Però sobretot el que necessita la ciutadania és molt senzilla, és a dir, una ciutat on no hi hagi acumulació d'escombraries, una ciutat on els carrers estiguin nets, i per tant necessitem que aquest contracte doni aquesta solució. A partir d'aquí nosaltres seguirem treballant perquè això passi i segur que si ens toca seguir a partir de l'any 2027 continuarem garantint que aquest contracte serveixi precisament per això. A dia d'avui anul·lar un contracte com aquest ens portaria a 8 milions d'euros gairebé, una despesa que l'Ajuntament no té capacitat per poder fer i per tant sabem que el que hem de fer és que aquest contracte sigui el millor que pot tenir la ciutat a dia d'avui. Parlant encara del mandat, hem vist diversos batejos d'espais amb noms de personalitats feministes, per exemple. Són claus aquestes polítiques més feministes i una voluntat principal del projecte de Guanyem Girona? I per què creu que són importants? Per nosaltres és una de les bases de la nostra forma de fer política, aquesta visió femenina, i no només amb accions simbòliques, que també hi han de ser. És a dir, per exemple, fa una setmana més o menys es va posar a la plaça de Simone de Beauvoir, reconeixent la figura o la importància que va tenir com a pensadora i, per tant, també amb l'influència que ha pogut tenir a l'últim segle Simone de Beauvoir dins de l'entorn feminista. Però no ens quedem només amb aquesta part, tal com dèiem, més simbòlica, sinó que creiem que ha d'afectar en el dia a dia. En el dia a dia amb coses, des d'un dels projectes de programa o del programa electoral que teníem com a guanyar, que és portar el CIAT, que és el servei d'atenció a la dona, el portem als barris. És a dir, que si hi ha una dona que necessita una atenció més personalitzada, etcètera, i una de les barreres que hi havia era poder-se acostar fins a la plaça del Vi o en alguns dels espais on hi hagués l'atenció del CIAT, ara a tots els centres cívics ja hi haurà aquesta atenció i en alguns dels espais cívics també. Per tant, intentar arribar a més entorns o més barris. Però també ser-hi en moments, per exemple, on s'ha obert un pis de la borsa destinat exclusivament a situacions de violència masclista. I és que hi ha vegades que necessitem poder... oferir a una dona que tingui una situació d'emergència de casa i que no es pot quedar en aquella casa ni una nit més poder-li donar una alternativa habitacional que no sigui només una habitació amb una pensió que masses vegades hem de poder anar o hem de recórrer a oferir habitacions amb pensions i per tant poder oferir un pis d'emergència en situacions de violència masclista per nosaltres ja ha sigut molt important a dia d'avui ja ho podem dir que està passant I no només això, sinó, tal com dèiem, la construcció de ciutat amb una visió femenina. Ho fem millorant la il·luminació a molts entorns, no només al Parc de la Devesa, per exemple, com està passant ara, que ja hi ha una il·luminació millor, sinó a tot l'entorn de Santa Eugènia, per exemple, tots els carrers s'han millorat amb leds amb molta més potència. L'entorn de les hortes s'està en procés d'aquesta millora, però també quan construeixes i quan crees de nou, ja pensar en aquesta visió. I ara properament explicarem, per exemple, una millora en un dels ponts de la ciutat en el qual s'incorporarà una il·luminació més elevada per tal de poder veure la cara de la persona que et ve per davant. I és una cosa molt senzilla, molt simple, però que malauradament fa falta que s'hi pensi i que es projecti la ciutat amb aquesta visió. També en clau mandat, quins diries que són les actuacions als barris més destacades o amb més impacte que s'han fet aquest 2024? Doncs estem en procés sobretot d'anar a construir-les i segurament el 2025 us podrem explicar moltes més coses que el 2024, però el 2024 també se n'han fet i creiem que són destacades i que per tant també tenen una influència a diferents espais de la ciutat. I a vegades també ens quedem amb coses potser més àmplies i hi ha coses més petites, però d'entrada... L'obertura del local social de l'Eixample. Això recordeu que ja s'havia comprat en el mandat interior i que per tant el que calia aquí sobretot era rehabilitar-lo. Ha costat força aconseguir rehabilitar-lo però finalment el desembre del 24 vam poder obrir aquest local social que de cop dona una nova vida. al barri. Ja n'hi havia un, que era un espai de lloguer, etcètera. Ara aquest està amb més visibilitat exterior i això, a més a més, li dona molta vida a l'associació de veïns i genera un nou espai per començar a crear més activitats. Per altra banda, s'ha anat ampliant la xarxa de girocleta. i s'ha arribat a cinc noves parades, entre les quals hem intentat acostar-nos al màxim cap a Salt i també acostar-nos al màxim cap a la zona del parc tecnològic, o sigui, intentar arribar als extrems o acostar-nos cada vegada més als extrems de la ciutat. I amb això... El que busquem, sobretot, és aquesta futura connectivitat amb els pobles veïns a través de la girocleta. Però després també millores petites, com per exemple una de les grans reclamacions que portava temps reclamant la gent de les pedreres, que era la millora de les seves voreres. I cada any estem destinant diners a la millora de les voreres, i sé que ara hi haurà persones que podran estar escoltant-ho i diran, ostres! Els vorers del nostre barri també caldrà. Tenim un pla de voreres, intentarem anar progressivament arribant a cada ciutat i la voluntat sobretot és poder tenir voreres més amples, voreres que permetin que la gent pugui circular-hi i que siguin accessibles, que és un també dels punts importants. Però, per exemple, arreglar també el passellís que hi ha a la zona del parc tecnològic, que... regularment s'havia anat destruint i feia falta des de la glòria una última arreglada. Doncs ara ja torna a estar obert i que, per tant, connecta tot l'entorn del parc tecnològic amb l'entorn d'anar cap a Masramada i Vila Roja. És a dir, a més a més de tot això, probablement podríem parlar també dels entorns escolars, la millora dels entorns escolars, amb la voluntat d'anar cada vegada generant Unes escoles en la qual quan els nens i nenes surtin no es trobin directament un carrer transitat, sinó que es trobin un espai que els faci de transició o un espai en el qual ells puguin ser els principals protagonistes. Ha passat amb el Bruguera, el carrer Artillers, que està ja tallat i que per tant allò es converteix en un espai públic i destinat sobretot a l'ús de la mainada que hi ha al John Bruguera. I per acabar ja finalment volia demanar-li una mica un balanç de Guanyem Girona d'aquest 2024 i algunes propostes, canvis, millores de l'any que comencem. Doncs, sobretot jo crec que la reflexió ha de ser aquesta inicial que dèiem, de dir, hem anat ordenant o hem anat posant en ordre alguna de les coses que quedàvem pendents de fer, algunes encara farà falta seguir-ho fent, però sobretot ara ja ens plantegem el fet de començar a proposar. És a dir, per tant, som perfectament conscients que vam arribar en aquest cas a l'alcaldia de la ciutat gràcies a la defensa d'un programa i que el que hem de procurar i aconseguir és que no només aquest programa, sinó sobretot els 64 punts de l'acord de govern, es puguin complir el màxim que es pugui. És a dir, i si ja n'hi hagués algun que ja veiéssim que fos més complex, doncs ja poder-ho dir, explicar i justificar. És a dir, aquí s'ha de ser adult i sincer i, per tant, poder projectar quines seran les accions que es podran fer al llarg d'aquests dos anys. En tenim moltes ganes, sobretot perquè hem anat preparant moltes coses a nivell de cuina i que creiem que veuran la llum al llarg d'aquest any i sobretot de l'any que ve, però sobretot ens agradaria centrar-nos amb una de les coses que acabem d'explicar, que és els entorns escolars. Creiem que aquest espai és fonamental. Per altra banda, com l'entrada a la ciutat, sobretot l'entrada sud a la ciutat, es transformarà i com s'ha d'anar adequant tot el que és la carretera de Barcelona, el carrer de Barcelona a dia d'avui ja, que ja no és carretera i que ens hem d'anar allò acostumant, que és un carrer i que per tant ha de tenir funcionalitat de carrer. I tot el que anirà passant en aquell entorn, afrontar la situació del carrer de la Creu. Recordeu que era un dels projectes essencials i també d'un dels 64 punts. Per tant, properament en podrem parlar, però és un tema que sabem que tenim com a número 1 i que ens agradarà també dur a terme ben aviat. essencialment aquests són alguns dels eixos del que anirà passant al llarg d'aquests dos anys i sobretot ajudar aquesta idea que anàvem transmetent és a dir, idea d'escoltar la gent idea de fer que la política sigui una cosa molt més propera a les persones, generant espais de participació i buscant sobretot que la ciutadania pugui dir-hi la seva això ens ho anem trobant gairebé queda ple, si tenim espais en els quals la gent ve i expressa la seva opinió, a vegades amb positiu, a vegades amb negatiu, però creiem que la política ha de ser això, ha de pertànyer a la ciutadania, i per tant han de poder trobar i tenir aquests espais en els quals poder-se expressar, i la part política també ha de fer aquesta part d'escolta, i per tant que això creiem que és fonamental, que ja hem començat a aconseguir o transformar, però creiem que encara ens queden aquests dos anys per poder-ho seguir tirant endavant. Doncs fins aquí l'entrevista. Moltes gràcies per l'atenció, Sergi. Moltes gràcies a vosaltres i esperem trobar-nos ben aviat. Ara sé que no vull perdre sensacions de llibertat quan bufa el vent al teu costat. Ara sé que jo vull veure com la gent surt del seu cau, com la música et fa moure el cos. Uh, uh, uh, uh. Bon dia i bon dimarts, 18 de març de 2025, això és l'En Joc.