Català a Girona: cursos, comerços, Fires i barris

Visió general

Entrevista a Núria Riquelme, tinenta d’alcaldia i regidora de Llengua Catalana i Serveis a les Persones i Convivència de l’Ajuntament de Girona. Es tracten l’ús social del català, el compliment de la llei de política lingüística al comerç, la capacitat de cursos de català i el pressupost municipal, així com accions per Fires de Sant Narcís, una jornada de creadors digitals en català i l’estat dels locals socials als barris. També s’aborda la qüestió de les campanes de Pont Major i la contaminació acústica.

"No he hagut de canviar al castellà en cap ocasió"

Punts clau

• Ús del català i joves: Les enquestes confirmen una tendència preocupant; es reclama passar de les paraules a l’acció des del Govern.
• Comerç i retolació: Majoritàriament es compleix, però els incompliments visibles destaquen. L’Ajuntament fa mediació, però la sanció correspon a l’Agència Catalana de Consum i falta traçabilitat de resultats.
• Cursos de català: Oferta canalitzada via CPNL. Creix la demanda per l’augment de població nouvinguda; hi ha llistes d’espera (ex. B1: 218 places, 48 fora). Cal més pressupost i professorat de la Generalitat.
• Pressupost municipal: Ajuntaments infrafinançats. Prioritats: Serveis Socials (demanda creixent) i Llengua Catalana.
• Fires de Sant Narcís en català: Dispositiu amb firaires per garantir cartelleria en català i campanya lúdica amb un nou joc de memòria (15.000 unitats, escoles i equipaments; estovalles-joc en bars).
• Creadors digitals: Jornada “Estic tocat: el català més influent” (22/10, La Mercè) amb influencers en català i xerrada de Pau Vidal.
• Equipaments de barri: Obertura imminent de locals socials a l’Eixample i Montjuïc; en marxa Vistalegre (2025) i xalet de Sant Narcís (més endavant).
• Pont Major: Es busca equilibri entre la llei de contaminació acústica i el so de les campanes com a element identitari.

Detall temàtic

Ús personal i social del català

• Riquelme reafirma que pot viure en català a Girona sense canviar de llengua.

• Les dades apunten a un descens d’ús entre joves; calen mesures efectives del Govern.

• Preferència perquè el president s’expressi sempre en català, amb cura lingüística.

Comerç i política lingüística

• Compliment general de la retolació en català, amb mediació a casos d’incompliment i millora d’informació (web).

• Limitacions de vigilància per manca de recursos municipals; s’eleven casos a Consum però manca retorn sobre sancions.

Formació en català i acollida

• Cursos via CPNL; l’Ajuntament cofinança però depèn del pressupost de la Generalitat per ampliar places i docents.

• Demanda creixent per nouvinguts; llistes d’espera al Bàsic 1. Alternatives: Càritas i Creu Roja; possible recol·locació en trimestres següents.

Pressupostos 2025

• Infrafinançament municipal condiciona ampliacions. Prioritats: Serveis Socials i Llengua Catalana.

Fires de Sant Narcís en català

• Informació i cartelleria per a firaires; coordinació amb altres municipis per homogeneïtzar exigències.

• Joc de memòria amb elements de Fires: distribució a escoles, equipaments, bars (estovalles-joc) i descàrrega digital.

Creadors digitals en català

• Jornada 22/10 a La Mercè: taula amb Campotades, Sara Aiter, Uri Jiménez i El Sintet; xerrada de Pau Vidal sobre algoritmes i autoestima lingüística. Enfoc a públic jove.

• Complementària amb la Catosfera (més professional/tech).

Equipaments de barri

• Eixample: local social a Travessera de la Creu (~300 m²), previst novembre-desembre (pendent parquet).

• Montjuïc: baixos al c. Francesc Mateu (~200 m²), pendent mobiliari.

• Vistalegre: per 2025; xalet de Sant Narcís: més endavant.

Pont Major: campanes i soroll

• Contacte amb Acció Climàtica i el Bisbat per aclarir requeriments. Objectiu: complir la llei i mantenir les campanes com a tradició.