Català a Girona: cursos, comerços, Fires i barris

Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM La ràdio de Girona Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM I avui és dijous i com sempre aquí a Girona FM és moment de les entrevistes als diferents, en aquest cas membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona. I avui passa per la ràdio la tinenta de l'alcaldia i regidora de Llengua Catalana, també de Servei a les Persones i Convivència, Núria Riquelme, regidora de Riquelme. Molt bon dia i benvinguda en aquesta nova temporada de ràdio aquí a Girona FM. Molt bon dia i moltíssimes gràcies, encantada de ser aquí com sempre. Deixi'm preguntar-li, per començar, i li he preguntat totes les vegades que ha vingut aquí a Girona FM i avui no podia ser una excepció. M'enté el català, encara, quan va a qualsevol... Aquesta pregunta crec que ja te la podries estalviar. Home, notícia serà el dia que em digui que no. Això sí que seria notícia. Sí, sí, mantinc el català evidentment és molt fàcil no em suposa gaire esforç i la veritat és que continuo mantenint que no he hagut de canviar el castellà en cap ocasió Cap, mai, o sigui, ni hi ha en anglès, ni hi ha cap, home, evidentment, si te trobes un turista en anglès i et pregunta alguna cosa, lògicament, però no, no, la veritat és que és molt sorprenent i per això continuo insistint que ho provi tothom. En aquest sentit, això contraposa una mica amb les dades que estan sortint últimament. que sé que vostè en va ser conscient i fins i tot ho va explicitar a xarxes socials, aquestes dades que diuen que el català sembla que va menys, que el seu ús, sobretot entre els més joves, cada vegada és menor. No sé si en aquest sentit són dades per la preocupació, si hi ha un diagnòstic clar o com ho veu? A veure, les dades són les que són i enquesta rere enquesta van confirmant el que ja sabem que és una situació complicada i que per tant s'han de prendre mesures. Això és així i per tant esperem que aquest nou conseller de Política Lingüística que té aquest nou govern de la Generalitat es deixin ja de paraules i d'elements i comencin a passar a l'acció i a prendre decisions que no vol dir sancionar vol dir que exigim el que la llei de política lingüística diu i el que hem d'assegurar que el català pervisqui molt més enllà de nosaltres per tant s'han de prendre decisions i això és el que esperem que es faci el govern de la Generalitat i mentrestant des de l'Ajuntament i des de tots els ajuntaments que puguin doncs hem d'anar fent la nostra feina per anar preservant el català les nostres ciutats i municipis En aquest sentit, ara que em parla del govern, no sé si li preocupa que, per exemple, el president del govern català faci els seus discursos a vegades en castellà o que faci algun castellanisme d'alguna ciutat catalana. Com ho veu? jo crec que el president de la Generalitat hauria de parlar en català, a veure, tots fem castellanismes, tots cometem errors amb el català, només faltaria, però home, si ets president de la Generalitat hauries de tenir una cura especial, jo crec, jo crec, una especial atenció. I em preocupa que parlin en castellà en alguns moments? Bé, a mi m'agradaria que parlés sempre en català. Qui no sé si ja parla 100% català o no, són els comerços de Girona. En van parlar en el seu moment del tema de la retolació, que hi havia comerços que encara retolaven en altres idiomes, digue-li castellà, digue-li anglès, i que el català a vegades el passaven amagat o l'obviaven. Això encara és així? És a dir, o s'ha rectificat en quin tant percent diríem que estem? A veure, és molt difícil parlar de tants percents perquè la ciutat de Girona és una ciutat econòmicament molt dinàmica, tenim una activitat comercial molt rellevant i obrim molts comerços i establiments cada mes, molts, molts. També suposo que se'n tanquen, però em refereixo que hi ha moltíssima activitat d'obertura, de tancament, també hi ha alguns que tanquen, no?, o de renovació, en tot cas. Per tant, és difícil marcar un tant per cent. Jo crec que, en general, la gent compleix. El que passa és que com passen tots els aspectes de la vida, els que incompleixen es fan nota més i com que nosaltres ens hi fixem perquè la nostra obligació és assegurar que s'està complint la llei de política lingüística i també en el tema del comerç, doncs ens fixem en aquests que no compleixen. Sempre n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha molts. I anem fent la nostra campanya de mediació, els hi anem recordant que hi ha una llei que s'ha de complir, moltes vegades hi ha un desconeixement de la llei, i per tant és important que continuem informant sobre aquesta llei, que l'hauríem de conèixer, per això vam millorar tot l'aspecte de la web. I anem fent aquesta tasca de mediació que ens va donant els seus fruits i anem fent. Hi ha capacitat, això sí, de vigilància? És a dir, es pot arribar a tots els comerços? No, no, clarament no. No hi ha capacitat. Els ajuntaments, i ho continuaré dient sempre, estem molt mal finançats. Tenim moltíssimes competències i després no competències que són problemes, fenòmens que hem d'abordar com a ajuntament perquè som l'administració més pròxim a la ciutadania i en canvi no estem dimensionats econòmicament i no estem prou ben finançats. Per tant, nosaltres el que fem és aquesta tasca de mediació i després, quan veiem que hi ha uns incompliments molt reiterats, el que fem és enviar-ho a l'Agència Catalana de Consum, que és qui desplega la competència en aquest cas, i a partir d'aquí és l'agència la que ha de fer i executar. En aquest sentit també demanaríem, sisplau, en els plans del Consell de Política Lingüística que abordin aquesta qüestió, que posin mitjans, bàsicament, mitjans, estructura per poder fer complir la llei. Perquè el procés, des que envien això a l'agència fins que hi ha una resolució, És que no tenim dades, no tenim dades, nosaltres ho enviem i a partir d'aquí ja deixem de tenir control. La Generalitat no et diu, mira, hem sancionat aquest, no, no hi ha aquest seguiment i per tant ja deixes de tenir el control i nosaltres no ho tenim i no podem assumir més enllà del que tenim assumit. Més enllà d'això, m'agradaria saber si hi ha subvencions, no sé si per part de l'Ajuntament o per part de la Generalitat, a entitats que puguin, per exemple, ajudar a aprendre català o que intentin promoure la llengua. A veure, nosaltres directament, no directament per fer cursos de català, perquè nosaltres tot el que és el curs de català el tenim consorciat amb el Consorci per la Normalització Lingüística, que depèn de la Generalitat de Catalunya, però que nosaltres formem part d'aquest consorci com a Ajuntament de Girona Destinem molts diners cada any que ens proveeixin d'aquests cursos de català. Aleshores, nosaltres directament donar ajuda a entitats que ensenyen català, així directament per ensenyar català, no. Sí que tenim un conveni amb diverses entitats que gestionen els mòduls d'acollida per les persones que arriben. I dins d'aquests mòduls d'acollida també hi ha el mòdul de llengua. Nosaltres donen uns coneixements bàsics, però el nostre suport, com si diguéssim, econòmic, és per tota l'acollida. I dins de l'acollida hi ha el curs de català. I després també hi ha entitats que dins dels seus serveis, com Càritas Creu Roja, que en la seva feina i la seva tasca d'inclusió, que és molt rellevant, també fan o català o alfabetització, en algun cas. Com funciona aquest mòdul d'acollida? M'agradaria preguntar-li sobretot perquè vam veure la notícia que a Barcelona hi havia persones immigrants que volien aprendre català però que quedaven fora de la possibilitat de poder-la aprendre perquè no hi havia places. No sé si a Girona s'ha produït aquest cas o com va? Sí, a veure, a Girona, el primer que vull dir és que l'Ajuntament de Girona, la regidoria de Llengua, evidentment una de les prioritats és reforçar els cursos de català, però d'això depenem de la decisió de la Generalitat de Catalunya, no és una cosa que puguem decidir sols, ho ha de decidir la Generalitat de Catalunya, a través d'un augment del pressupost i amb aquest augment del pressupost puguis reforçar professors perquè al final un curs de català és un professor i per tant si tens tants professors tens tants cursos de català, no hi ha més per tant hem d'augmentar pressupost per poder tenir més professors i per poder augmentar places A veure, també vull dir que el ritme d'increment de persones no vingudes a la ciutat de Girona, no sé què passa a altres ciutats, però la ciutat de Girona és molt alt, som una ciutat atractiva a molts nivells. Hi ha feina i som ciutat d'acollida històricament des de fa molts anys i cada any augmentem molta gent. Tenim un augment de padró molt rellevant. Per tant, és lògic i natural que totes aquestes persones noves, que potser venen de Lleida, però la majoria venen d'altres llocs que no es parla el català, hagin de fer un aprenentatge de català i el ritme d'entrada de gent i el ritme de creixement del consorci, o sigui, no va acompanyat, no és simètric, per tant... És evident que això ha de passar, com ha passat a Barcelona i com passa a tot arreu, sobretot el curs bàsic 1, que és el primer al que t'ensenyen les coses bàsiques, sempre acabament té una llista d'espera. També vull dir que en aquesta categoria, aquest trimestre que hem començat, s'han ofert 218 places i han quedat fora 48 persones. Són moltíssimes. Com a regidora de Llengua Catalana, Em fa mal el cor dir que hi ha persones que han fet el gest de dir vull aprendre el català i que s'ha quedat fora d'una llista d'espera. Segurament és probable que aquestes persones hagin pogut trobar cabuda en algun curs de Càritas, de Creu Rosa, o si no, d'aquí tres mesos, en el següent segurament ja les col·locarem, perquè sempre que va haver-hi alguna baixa és difícil que la gent comenci i després se li complica perquè demana una... un compromís i per tant a vegades i sempre s'acaben recol·locant però no pot ser no pot ser però hem de tenir consciència que això val uns diners que és una estructura que s'ha d'incrementar i per tant voldrà dir que l'Ajuntament també haurà de posar-hi més diners i tornem al finançament M'ho posa, però votant i de cara a gol. Pressupostos de l'any que ve. No sé si la seva àrea, com em comentava ara, ja m'ho ha dit, necessita més, però si seguirà la mateixa línia. Què ha demanat la Carta als Reis, no? A veure, ara mateix s'estan treballant tant les propostes per les ordenances fiscals com els pressupostos de l'any que ve. Per tant, és aviat per poder dir quins canvis experimentarà el pressupost perquè, bé, al final un pressupost és un exercici de prioritats i cada àrea d'aquest Ajuntament, cada regidor vol aplicar les seves prioritats i augmentar els seus recursos. La situació dels ajuntaments, torno a repetir, és molt delicada de tots els ajuntaments i aleshores si els ajuntaments estiguéssim ben finançats podríem augmentar tots els serveis de la manera que voldríem i que es mereixen els ciutadans. De moment estem mirant a veure de quina manera podem fer créixer aquest pressupost i de moment encara és molt aviat per poder apuntar cap a què aconseguirem. Però sí, evidentment, m'agradaria poder augmentar l'estructura de l'àrea de serveis socials que tenim la demanda molt creixent, com he dit abans. Per tant, l'atenció a serveis socials sempre és infinita, és il·limitada i per tant sempre necessites més recursos. I la de llengua catalana, com hem vist, també. A veure, ara que s'acosten fires de Sant Narcís, no sé si aquest any des de llengua catalana es repetiran els stickers, hi haurà nou joc de la mosca... Els stickers eren els adhesius digitals... Els adhesius, perdó, perdó, sí, sí, sí. Els adhesius digitals eren per Nadal. Correcte, és veritat. Eren per Nadal. Però per Fires de Girona és un clàssic. Ja fa molts anys que fem una minicampanya per Fires, per tenir una mica de visibilitat i per fomentar el Fires en català i tot això... Aleshores mantenim tot el dispositiu de cada any, que és els contactes amb els firaires, quan s'instal·len a la zona de les atraccions, quan arriben a la ciutat, els informem que a Girona intentem fer complir la llei de política lingüística i que per tant també els compet a ells i fem tot el dels cartells, els hi traduïm, els hi portem, cada any incorporem gent perquè entenem que molts repeteixen i per tant ja tenen els cartells de l'any passat. També és interessant que, com a regidor de la llengua catalana, també tinc molt contacte amb molts ajuntaments que venen a demanar-te, doncs, assessorament, no?, què feu, què deixeu de fer, perquè des de l'Ajuntament de Geona s'ha fet bona feina, ara l'hem reforçat, però ja venim, això de Fires en Català té molts anys. Aleshores, la gent et pregunta, no?, i jo sempre els dic moltes coses que podem fer dins la nostra competència, i també els dic, per què no... Tothom té una festa major, tothom té una fira... per què no demaneu el mateix? Per què no feu complir? La llei de política lingüística també es firàres. La gent no és... Ah, esclar! No ens n'havíem adonat. Clar, aquesta gent de les atraccions venen de tot Espanya. Però, clar, si només els demanem nosaltres, a Girona, aquest cartell... Però, en canvi, si aquest cartell el poden aprofitar per Banyoles, per Figueres, per Olot, per Cornellà de Terri, doncs aleshores veuran que a Catalunya... a Girona o a Catalunya aquest cartell l'han de portar ben visible perquè és el cartell en català això també és una cosa interessant i després A banda del film musical en català i tot això, també la proposta que per arribar a tota la ciutadania a través del joc, a través de la part més lúdica de Fires, que l'any passat vam fer el joc de la mosca, que era aquell joc de l'o que va tenir moltíssim èxit, una mica més del que ens esperàvem, doncs aquest any farem un joc de memòria amb alguns símbols, en què això encara no m'hem explicat, eh? Farem el joc de memòria de fires, que és un joc de memòria amb els elements típics de fires que tornem a enviar a les escoles i d'aquesta manera en editarem alguns més que l'any passat, fins a uns 15.000, perquè es trobaran a tots els equipaments, vosaltres si voleu el podreu anar a buscar al centre cívic on vulgueu, i també arribaran a les escoles, cada nen en tindrà una a la motxilla, que això ens interessa molt perquè a partir de la mainada arribes amb molta gent. perquè totes les cases on hi ha mainada puguin trobar aquest joc de memòria, i si no, ja dic, a tots els equipaments hi haurà exemplars, i fins i tot també se'ls poden descarregar, si volen, i també farem les estovalles als seixantena de bars o restaurants, que durant la setmana de fires hi haurà aquest joc de memòria, que és un retallable i que és per jugar, doncs, això. I la desalladora ens va fer la Laia Valla. Entenc que serà amb les imatges de cultura popular de Girona. Bueno, no, no, de cultura popular no, coses típiques de fires Ah, molt bé Doncs no ho sé, el cotó fluix, la Nòria, Sant Narcís Perfecte La Sardana Home, a veure, aquest joc de memòria li he de dir que conec alguns nens i nenes i els hi agrada bastant Els jocs de memòria Sí, doncs això, farem el lloc típic, no? Per als autos de xoc, paraules que puguin fer servir el dia de les fires, els dies de fires Canviem de tema una mica i parlant també de serveis socials, què volies dir? Jo volia dir la jornada que estem preparant abans de fires, tenim el 22 d'octubre, ho dic perquè tota la gent que ens està escoltant s'ho pugui apuntar a l'agenda, farem una jornada sobre creació de continguts digitals en català. una de les prioritats de l'Ajuntament de la Regidoria de Llengua és arribar al públic jove, públic adolescent, que sabem que és un dels influïts per tot l'àmbit de les xarxes socials i tot això, que és un dels sectors que hem d'anar més a potenciar el català. I, per tant, des de la nostra competència, el que hem fet és organitzar una jornada sobre el tema, però que hi puguin venir els nanos joves, que els hi pugui interessar, no des de les grans al·lucubracions sobre... perquè el català... No, no, no. Volem que vinguin en aquesta jornada i per això hem convidat uns quantes persones joves que estan tenint èxit a les xarxes en català, que això és molt important, que són les noies de Campotades, que són aquestes tres noies de Campotades, la Sara Aiter, l'Uri Jiménez i el Sintet. N'hi entengui gaire, però més o menys. Són gent que ho estan fent bastant bé i que estan fent-ho en català. També tenim una petita conferència d'en Pau Vidal que es diu Contra l'algoritme de l'autoestigma a l'autoestima. que parlar una mica de tot això, de l'ús del català a les xarxes. Ho farem a la Mercè el dia 22 d'octubre a partir de les 6 de la tarda. Primer a la conferència i després aquesta taula rodona amb els influenciadors que moderarà l'Esther Bertran i convidem a tothom que hi vingui perquè segur que n'aprendrem coses i ens ho passarem bé, que això bàsicament és el que pretenem. Es dirà Estic tocat, la jornada. Estic tocat, el català més influent. Això em recorda l'estat a la catosfera. Sí, és una mica diferent, perquè la catosfera és una cosa molt més de... Professional, potser, i tècnic. Exactament. Però bueno, vull dir que al final es complementen. Es complementen perfectament. Són tots en català, xarxes socials, tecnologia... Totalment. La catosfera fa molts anys que es fa, que estem encantats de continuar rebent la catosfera... i és un luxe poder-ho continuar fent, amb aquesta idea que van tenir el president Puigdemont, quan era alcalde d'aquesta ciutat, amb en Joan Camp, el director, que es feia granollers, i van dir, doncs, vinga, va, fem-ho Girona. Què et semblaria, Joan, fer-ho Girona? Doncs fem-ho Girona, i en un moment en què Girona, ara sí, no? Ara Girona s'ha convertit en el mapa dels esdeveniments, tothom vol venir a fer les seves coses a Girona, però potser fa uns anys no era tant, no? I fer aquella aposta, doncs, també va ser interessant, i per molts anys que t'ho es feia. Parlant d'apostes, en aquest cas l'Ajuntament també els últims anys ha apostat pels centres cívics dels diferents barris, m'agradaria preguntar-li com està la situació d'alguns centres cívics, sobretot d'alguns que encara han d'obrir, perquè fa poc va venir la presidenta en funcions d'aquí de l'Eixample i ens va comentar que estava molt proper a obrir el de l'Eixample, no sé si també n'hi ha algun altre que estigui en la mateixa situació. Sí, els que tenim ara com més aviat que podrem posar el servei de disposició dels veïns són el local social de l'Eixample i el local social de Montjuïc. El local social de l'Eixample, que serà aquí a Travessera de la Creu, permetrà al barri tenir un espai amb condicions, perquè són uns 300 metres quadrats que podran acollir. Evidentment, ens agradaria molt tenir un centre cívic, però un centre cívic que són moltíssims diners... i a vegades has de fer una cosa més viable i per tant comencem amb aquest 300 metres que poden acollir activitats de les diferents entitats i associacions que vulguin fer coses l'Eixample necessita un equipament d'aquestes característiques ara en aquests moments ja s'hi estan fent tota la feina que no era una feina molt llarga era una petita adequació El més complex serà posar el terra de fusta, de parquet, però jo crec que si no se'ns entrava en carrer, que això també a vegades passa, ja sabeu com va amb els industrials i així, però jo crec que en novembre-desembre ja hauríem de poder-ho posar a disposició dels veïns. I després ja Montjuïc, Montjuïc està gairebé a punt, només falta el mobiliari que ens ha d'arribar. i aleshores a veure que Montjuïc és uns baixos al carrer Francesc Mateu que són 200 metres que permeten ampliar el local que ja tenen allà a la plaça doncs estarem pendents de veure quan poden ser una realitat del tot i mentrestant estem treballant amb el local social de Vistalegre que també aquest però aquest ja no serà d'aquest any aquest serà 2025 i després el xalet de Sant Narcís això ja anirà més per allà Anirem pendent en aquest cas del cronograma. Per últim, i en referència a la regidoria de barri, en aquest cas a Pontmajor, perquè avui a la tertúlia Manjora i Grau han estat explicant sobretot una problemàtica relacionat amb les campanes de la parròquia. S'ha explicat que de moment sembla que tornaven a no sonar després que podria haver-hi algun problema amb els veïns. Vostè com a regidora de barri de Pontmajor no sé si és conscient d'aquesta problemàtica que ens ha explicat. Sí, sí, hi ha hagut aquesta, n'estic ara comentant, ara fa uns dies n'estem parlant, jo m'he posat en contacte amb el regidor d'Acció Climàtica per veure des de l'Ajuntament què és el que hem vehiculat, però en tot cas semblaria que s'hauria fet un requeriment al bisbat, ho hem d'acabar d'aclarir? a veure què és exactament el que ha passat, perquè a nosaltres ens interessaria, evidentment, que es compleixi la llei per la contaminació acústica, però també que continuïn sonant les campanes, perquè això és com vas al poble i li dius que sona el cap de setmana i dius que sona massa fortes les campanes. Escolti, les campanes han existit sempre, però veure què ha passat aquí, si és que és correcta la decisió que presa el bisbat o què ha passat. Doncs veurem què passa amb les campanes a Pau Major i estarem pendents. I de tot això, i més, n'hem parlat amb la tenenta d'alcaldia i la regidora de Llengua Catalana i Servei de les Persones, en Núria Riquelme, que ha passat un dia més per Girona FM. Gràcies per venir i res, això és casa seva. A vosaltres, gràcies. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francès Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. A Girona. Actuem per canviar la situació d'emergència climàtica. Canviem els productes envasats per productes a granel. Perquè res canvia si res canvia. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona. Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7 Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego cocodrilo, no pasaste de caimar, hasta luego cocodrilo. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Geure'n fort la nostra cançó, mans i butxaques i caminar de rota en mot. Avui vaig fer això, vaig prendre el pols del teu record. Vas atrapar-me, vull ser el teu campió del món. Vull córrer tu com les vegades que m'ha enviat el teu malí. La transgressió d'aquests llençols, vull córrer tu. Corre't o així, m'he passat el dia d'avui, saltant, parant i respirant. Formes que tinc d'inventar-te, intentant de colors, ni que volies podria oblidar-te. no a una festa qualsevol mirada dolça i un somriure de cotó invento històries amb una col·lecció de rols mentre corria tu il·luminaves la foscor vull córrer a tu i descobri els camins cap el millor destí un joc de tola entre tu i jo vull córrer a tu, vull córrer a tu així m'he passat el dia d'avui ballant, cantant i emocionant, ua-oh, informes que t'intenten, ua-oh, t'intentaré el conor, ni que volgués podria oblidar-te, ua-oh, Vull córrer a tu, vull córrer a tu així. Passat el dia d'avui, saltant per i despirant. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. La calor se'm desfà sobre l'altre. Un espelma cau amb tota la seva serra dins del blau que em fa mal. Bon dia i bon dijous, 3 d'octubre de 2024. Això és l'Enjoc.