Entrevista a Xavier Aldeguer, 4t Tinent d'alcaldia i regidor de Talent, Innovació, Salut i Comunitat

I obrim l'espai de l'entrevista aquí a Girona FM. Ja saben, els dijous, moment d'entrevistar els membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona i avui és el torn del tinent d'alcalde de l'àrea de talent, innovació, salut i comunitat amb el senyor Xavier Aldeguer que visita Girona FM per posar-nos al dia una mica de tot el referent a la seva regidoria. Molt bon dia, senyor Aldeguer i benvingut a la ràdio. Bon dia i moltes gràcies per convidar-me. A veure, deixi'm preguntar-li per començar l'entrevista una mica sobre el campus de salut, perquè en els últims temps sembla que ha quedat ja una mica allò fora de l'ull de l'huracà, si més no, que segueix el seu procés. I és molt probable que ara mateix gran part de la ciutadania vagi amb un pèl perduda en quin procés ens trobem del campus de salut. No sé si en aquest sentit ens podria posar una mica de lluny i explicar-nos en quin escenari ens trobem ara mateix. Bàsicament, ara mateix ens trobem en el moment en el qual això està seguint el seu procés, és a dir, en aquest cas l'Ajuntament ja va fer, diguem-ne, va donar el vistiplau a tot el que seria la part urbanística, hi ha el Consell Territorial, en què hi ha la Generalitat, que bàsicament no hauria de dir gaire res més que ok sobre el tema... Per tant, aquesta part té el seu procés natural i, mentrestant, està en marxa ja, precisament amb els terrenys que sabien ja des de Salut dels que disposaven, doncs ara mateix està en marxa el que seria el concurs de diversos projectes. Aquí sabem que és públic, eren cinc propostes, n'hi ha una que... ha generat algun, diguem-ne, algun tema judicial que volia que tingués en compte, sé que hi ha algun tema jurídic al darrere, que vol dir que si vam detenir a final d'any potser estaríem parlant més de febrer-març, però vaja, entrem dintre de les coses que a vegades passen en aquests concursos públics, no? Tothom té dret a dir la seva, però no és que estiguem parlant de retards excessius. No es pot dir més, perquè sé que això estarà... Nosaltres, mentrestant, es mantenen el Consell Assessor, en el qual... L'Ajuntament de Girona ja està convidat, n'hi haurà algun properament, segurament ens donarà una mica més d'informació sobre aquests mínims retards, aquests detalls que jo sé que hi és i sé que està, diguem-ne això, que hi ha aquesta mica de retard, però que vaja, tot va continuant. com previst. Llavors, quan el concurs estigui acceptat, llavors entra el moment de la veritat, en el sentit de dir, bé, tu has posat sobre la taula un pla urbanístic, el moment de, des del punt de vista dels ajuntaments, acabar de tenir les converses que toquin amb els propietaris, no les faltaria, i acabar d'ajustar tot això, que aquí sí que es compta sempre, normalment, van reunir dos anys, això no és una cosa immediata com podeu pensar, però que entra ja a dintre les coses ja de normalitat de qualsevol desenvolupament d'un projecte d'aquest estil. Per tant, a partir d'aquí hauríem de pensar que tot ja farà el seu procés. I després, òbviament, no cal oblidar que això es tiri endavant o no dependrà ja d'uns pressupostos de la Conselleria de Salut, en aquest cas de la Generalitat, que Com sabem, ara estem en un moment que no n'hi ha. Bàsicament estem prorrogats des de fa temps i tot això d'acord, però també és veritat que encara no seria per l'any que ve, no? Però en algun moment, obviamente, hi ha d'haver-hi la voluntat política i els diners sobre la taula per dir-hi, ja endavant, però això sí que és generalitat. Dues qüestions. M'ha comentat que aquest petit endarreriment, que parlaríem de pocs mesos, és per una qüestió jurídica d'una de les propostes. Suposo que s'ha d'adaptar a les altres. Sí, sí, sí. Va tenir algun... Quan entren els papers hi ha algun tema que s'havia d'adaptar i, bueno, que s'han demanat... Estan posats sobre... De fet això és públic, ho puc dir per què? Perquè on es veu el concurs poses ara que està en aquest moment en estudi una de la no sé com ho diuen a nivell jurídic però una de les apreciacions o detalls que ha demanat una de les propostes bàsicament aquí ja ho sabeu que aquí la seguretat jurídica és molt important però a vegades també ens obliga precisament a haver de fer les coses molt bé i si algú demana que això s'ha de revisar doncs es pugui fer una revisió i això també demano un cert temps extra però vaja ja dic en aquest cas ja estaríem parlant d'un debat menor dintre ja d'una, el que no volíem que passés, que és que, a veure, la piloteta, diguem-ne, volíem ja que estigués on tocava, que és a la banda de la Generalitat, a la banda ja de Salut, amb les seves previsions, no?, i era la nostra obligació com a ajuntament que no endarrerissim més... qualsevol cosa que tingués a veure amb el nostre àmbit. La resta són coses que van passant en qualsevol projecte d'aquesta embargadura. També hem d'entendre que és un projecte de molta embargadura. Jo li dic que són les nostres Olimpiades. Faig una mica de broma sobre això. El que sí que suposaria un endarreriment seria si la comissió hi posés alguna espècie de pega o alguna cosa que no veiés clara del plantejament urbanístic, no entenc? No ho contemplo, no ho contemplo. L'habitual en el 99,9% de les situacions com aquestes, òbviament el Consell Territorial, simplement no vistiplau allò que s'ha acordat als ajuntaments, que són al final els que coneixen més... La situació no ho contemplaria, òbviament no és tant, el Consell Territorial ja és per acabar de donar el vistiplau, hagués alguna novetat, entendria que qualsevol cosa que digués el Consell Territorial no pot ser grans canvis, no poden ser grans canvis. I, òbviament, en tot cas, el que sempre passa al davant de tot és que això no ha de suposar cap nou endarreriment. És a dir, jo no entendria, no entendria, cap de les maneres, que això suposés un nou endarreriment. Podria acceptar alguna, diguem, una modificació menor... Però sempre molt ben entès que sigui així. El que m'arriba és que sí que totes les parts tenen clar que qualsevol cosa que això és ara ja no hem d'endarrerir. En el 99,9% dels casos, el que ha sortit dels ajuntaments, això vistiplau, sí, ho signa a última hora, sí, ja ho sabem, la Conselleria de Territori, per això hi és, per fer un nou control, però no entendríem res més que no sigui endavant ni punt. Regidor, m'agradaria preguntar-li sobre aquestes reunions de seguiment, aquest protocol que hi ha una mica. En el moment en què estem, què es pot revisar? O què s'ha de seguir? Aquí ja estaríem en un altre tipus de debat, òbviament. Nosaltres, com a Ajuntament de Girona, això que tu m'estàs preguntant, també volem preguntar-ho, de dir, escolta, com va internament, quins tempos ja està treballant la Generalitat, en aquest cas crec que va ser una molt bona idea i... i és un bon amic, a més, a triar un comissari específic, que és el Fran Cordon, que és el que una mica presiderarà aquestes reunions. Jo crec que això el doctor Cordon, òbviament, està fent el seguiment i, bàsicament, ens estarà informant. I el que està vessant, a veure, jo hi vaig amb el barret d'Ajuntament, i, per tant, estarem pendents de les coses que tenen a veure amb nosaltres, que, bàsicament, és això, quina data tindrem pendents del Consell Territorial... aquest mínim retard que hem vist, a què suposa, si estem parlant d'un mes o estem parlant de tres, cosetes d'aquest tipus, i llavors, òbviament, també jo no puc evitar que porti un altre barret, que també, diguem-ne, soc un sanitari, no?, de l'Aliança, no?, i, en tot cas, jo el que sempre en totes les reunions defenso és que estem canviant de lliga, això és, diguem-ne, a Girona passem a Champions, en sanitat, i això s'ha de traduir... amb un campus amb capacitat per fer algunes coses més que podíem fer fins ara. Hi ha una que està molt clara, que és la qualitat assistencial, bàsicament espais i adequació per l'augment de població que tenim. Jo dic perquè a vegades, quan he tingut alguna conversa amb alguns, diria, col·legues de l'àmbit de Barcelona, dic, escolta, perdoneu, però si estem parlant d'un hospital que controla una regió sanitària de 900.000 persones que aviat seran potser un milió i que l'estiu se'n va més enllà d'un milió i mig. Quan tu poses això sobre la taula no hi ha cap altre hospital que te pugui respirar. Diguem-ne que tenim els hospitals grans de Barcelona, però la població que ells controlen, estem parlant de 400-450, l'únic que es col·loca en una situació similar a nosaltres és l'Hospital de Bellvitge, per densitat de població de la zona que controlen de l'Hospitalet de Llobregat. però la resta, nosaltres estem al top, home, doncs adiós a això simplement, volem donar l'assistència i qualitat assistencial a la gent. Això què voldrà dir? Per exemple, voldrà dir que una cosa que potser ara hauria de voler dir, això ho defenso, que per exemple, potser entenc que només hi ha un hospital a Catalunya que es fa trasplantament de pulmó, que és una cosa molt específica amb això, Però potser el trasplantament renal sí que es podria plantejar que a partir d'ara el comencéssim a fer, a partir d'ara de tenir totes les condicions perquè no ho poguéssim fer des de Girona. Jo crec que tot això hauria de ser revisable. Acaba això quan parlo és augmentar el que es diu el nivell, el nivell 5, el nivell 6 d'un hospital i simplement ens posem d'acord en coses molt, molt, molt específiques que tots entenem que això ja està una mica estudiat. Però nosaltres passaríem a una altra lliga en la qual hi ha un gran gruix de propostes que hauríem de poder assumir. i que van també associades a la capacitat d'atracció de talent sanitari d'alt nivell. Si tu comences a fer més coses, clar, dius, aquí hi haurà professionals joves que tindran molt clar que aquí es podran, diguem-ne, realitzar també des del punt de vista professional, que també hi ha un no, aquest és un interès legítim de qualsevol persona que té una professió, no? I senyor Aldeguer, una lliga on en aquest cas el Trueta i el Santa Catarina, si no va gerrat... haurem de jugar-hi amb igualtats de condicions en el sentit que la directora del Toretta va passar fa unes setmanes per aquí per la ràdio i va dir que un dels reptes era, diguem-ne, unir els dos hospitals, sobretot a nivell de procediments, a nivell tecnològic, fins i tot amb els programes que han d'utilitzar. Suposo que això també és un repte. És un repte, la governança. De fet, això que dius ara és veritat. D'alguna manera... Aquí seran dos centres que tenen ara mateix una manera d'organitzar-se, o dues empreses diferents, diguem-ne, que han d'anar a confluir. És obvi que des del moment que hem parlat d'una aliança, i us ho diu algú que a mi em va tocar, quan era cap de digestiu del Toretas, em va encarregar... que també sumís a la part de digestiu de la Santa Caterina i amb els professionals d'allà ens vam anar posant d'acord i jo crec que això el que avui hi ha per exemple el Santa Caterina mateix que és un hospital amb ànima comarcal que ha de continuar la tenint però és veritat que simplement aquesta connexió ja el dic que ja és una mica híbrid hi ha algunes coses que s'estan fent allà que jo diria que és normal per el simple fet que tots una mica els equips ja comencen a ser molt més permeables A veure, i després no hem d'oblidar, eh? També a l'hospedal Santa Tarina, per exemple, el que porta al darrere l'IES és una xarxa alimentar extraordinària, eh? Hi ha una manera de treballar això que és exemple a nivell europeu, eh? Ejemplo a nivell europeu, vull dir, perquè a vegades aquestes coses també val la pena anar-les repetint. Doncs bé, amb això està clar, és el gran repte, jo entenc que és un repte important per als gestors clínics, eh? jo crec que la directora que tenim està molt preparada per encara això però bé, és una obra també d'orfebreria és la part d'aquesta paral·lela ja aquí em parles com a diguem jo que estic com a regidor la meva funció ara dintre l'hospital és més l'àmbit d'innovació no estic en aquest àmbit tant de gestió però sí que conec de prop que tots tenim clar que serà el pas i s'ha de fer bé s'ha de fer bé s'ha de fer bé i a més mantenir jo crec que aquesta ànima o sigui la part aquesta d'hospital proper comarcal no s'ha de perdre ni la Santa Catarina ni tampoc el Troeta o sigui hi ha aquesta doble ànima que tenen molts hospitals que és la població que tu controles per primera instància de primària i llavors la part d'hospital diguem-ne d'alt nivell tecnològic per resoldre els casos ja més complexes diguem-ne de tota la regió sanitària aquestes dues ànimes Aquí sempre es moven i hem de trobar aquest punt d'equilibri. Jo tinc molt clar que ens equivocaríem si l'Hospital Santa Caterina això no ho mantingués. Forma part de la raó de ser d'aquest hospital i això s'ha de mantenir. Tots crec que ho tenim bastant clar. Simplement estarem treballant tots junts i haurem d'anar-ho acoplant. M'ha parlat d'innovació, també d'atraure talent. Suposo que d'aquí uns anys, quan el campus sigui una realitat, l'Ajuntament, però no només l'Ajuntament, sinó també tota una xarxa d'empreses o la societat, m'atreviria a dir fins i tot, haurà de fer un esforç important a l'hora d'intentar atraure el que dèiem, empreses de referència en l'àmbit de la salut, també persones que es vegin atretes, que potser ara decideixen anar a Barcelona, però que vegin l'opció i l'oportunitat de venir a Girona. Totalment. Jo sempre dic el mateix, estem a 36 minuts en tren, del 38 minuts en tren de Barcelona, però si és un viatge unidireccional, malament farem. És a dir, si els joves només perceben que van allà a Barcelona i venen aquí a dormir, el nostre futur és magre. Llavors, d'alguna manera, clar, això és la gran oportunitat també per estirar precisament una nova economia, l'economia del coneixement. I l'Economia del Coneixement va vinculada a això. En aquest cas, nosaltres, l'eix, pot venir d'aquest eix del món de la salut, i el que hem de ser prou intel·ligents és de ser complementaris en aquest àmbit respecte a Barcelona. O sigui, ens equivocaríem si anéssim al xoc. És a dir, Barcelona és molt gran, té molta gent i toca moltes tecles. Però crec que a Girona es pot singularitzar en alguns aspectes. Jo penso que estem ben situats, per exemple, en àmbits com la nutrició, nosaltres tot el tema, la matèria prima però gastronomia, etcètera, aquí podríem fer un bon clúster que es diu ara d'àmbit de nutrició i salut l'altre que no s'escapa a ningú és l'esport i salut està clar que nosaltres també estem ben posicionats ja sabeu que de l'Ajuntament hem tirat endavant un projecte que ja va en aquest sentit que és el Girona Innovació, Salut i Ciclisme aprofitar de dir escolta, doncs pel que sigui ens hem convertit en un centre d'atracció Primer, si només ho vivim com si el psicoturisme, sí, d'acord, entenem que hi ha unes problemàtiques que s'han d'encarar des d'aquest punt de vista turístic, però el que faríem bé és aprofitar la part que això té associada per creuar els dos mons. I això, per exemple, podria fer que un dia tu singularitzessis. Quan jo vull treballar aspectes de salut, esport, a Girona es fan les coses bé, diguem-ne, no? Aquest és l'esperit que hem de tenir al darrere. Això què et voldrà dir? Que demà hi hagi gent que vingui específicament perquè sàpiguen que poden estar a la punta d'innovació en àmbits d'aquest tipus. M'agradaria parlar d'infraestructures no tan grans com un campus de salut, sinó com centres d'atenció primària, en aquest cas alguns d'aquí Girona. I m'agradaria preguntar una mica si ens podria fer una mica d'actualització sobre l'ampliació del cap de Can Givert, també el que hi ha a l'esquerra de terra, a Tallalà, amb aquest, finalment, manteniment de l'ubicació amb aquesta ampliació i també el del futur de l'Eixample. Sí. A veure, bàsicament, aquí... vull que també quedi clar que anava amb un PAC, tot això, eh? És a dir, tot el nou cap de salut anava amb el tema també dels CAPs, que s'han de posar una mica al dia, per tant, amb això, òbviament, no ens n'hem d'oblidar i ha d'estar prioritzat. Bé. Can Givert, bàsicament, sé que en aquest moment ara ja està en mans de salut, ja van tenir els permisos adequats a nivell urbanístic de l'Ajuntament, per tant, ara ja sé que és imminent, i fins i tot potser que no m'equivoqués que hi ha alguna cosa que estan començant a fer. Clarament el cap de Can Givert s'havia quedat petit. S'havia quedat petit en un context, no es diria només d'espai, sinó, sí que és veritat que en l'àmbit de la salut, Penseu que hi ha hagut un canvi en els darrers 50 anys molt clar, que és que tot estava basat al principi molt en la relació metge-pacient per fer la visita, i això ha passat una mica d'història, jo crec que amb això hem guanyat tots una mica, hi ha una visió més holística dels pacients, hi ha d'haver ja un espai per psicòlegs. per nutricionistes, és a dir, hi ha tota una sèrie d'aspectes, òbviament no cal dir el paper d'infermeria, que a vegades és més important, de suport, de seguiment, llavors tot això, això vol dir espais, això vol dir nous espais, vull dir perquè no voldria tampoc donar la imatge que això és una problemàtica que aquell cap era petit, no, és que ens hem d'adequar a com vivim avui el que és la salut global de la nostra població, i aquí hi ha clarament el cap de... de Can Giveres s'està posant a tot. Per tant, aquest que sàpiguem que sí que ja està en mans de salut, la part aquesta de Teialà és veritat, d'alguna manera vam pensar al final que podia ser una bona opció mantenir-ho al mateix lloc, però això ve associat amb una petita problemàtica, o petita o gran, segons qui ho miri, que allà hi ha també un centre per gent gran. I esclar, la condició de tot això, per començar, és que l'Ajuntament trobés una reubicació. de la gent gran, per tant aquest seria l'escull entre cometes, jo sé que ja hi ha vaja, soc conscient i sé que hi ha almenys un parell d'espais que ja s'han valorat i aviat sabrem quin, i és veritat que això és com una cadena de transmissió, quan diguem-ne, sàpiguem on ubicar la gent gran, d'alguna manera doncs ja tot va una cosa rere l'altra perquè sí que en aquest cas això sí que ho Bé, que no es curra tardi, però que ens obligarà una mica a esperar aquest fet. A veure, de moment estaríem dintre l'ordre de les coses. Va dir primer Camp Givert, després Taialà, però de moment Camp Givert, per tant, va començant. Taialà, doncs això, ja et dic, no vull dir-ho abans d'hora, perquè sí que no hi ha un sol lloc, si no hi ha un parell de llocs que s'estan avaluant, i això, òbviament, els companys d'Urbanisme estan acabant-ho d'aterrar. I llavors el d'aquí, vindrà després el d'aquí, l'Eixample. Nosaltres, vaja, és una de les coses que volem prioritzar. Nosaltres la proposta seria que també si Salut s'hi avingués, potser, bueno, vaja, fer-ho a l'hora. Allò que dèiem un rere l'altre, enteníem que Can Jiberg és una situació ja molt extrema. i per tant aquest havia d'anar primer, però pensem que el d'Eixample també comença a ser una mica prioritari per una simple raó, perquè també hi ha un cert envelliment de la població d'aquí a l'Eixample, i això crec que també ho hem de poder assumir, i aquest cap s'ha convertit en absolutament necessari. Llavors, home, si veiem hi ha un cop de cangiveres que es desllorigui, Potser el tallalà va un punt una mica més lent per aquest aspecte, doncs cal cal els dos, diguem-ne, la photo finish. Aquesta seria la nostra intenció, portarem per aquí. M'agradaria preguntar-li també per l'anunci que va fer el president Salvador Illa sobre l'augment de places de medicina. Què li sembla? Un error. Un error. No, us ho diré molt clar. Òbviament, a veure, tenim tots detectat... jo sabeu que també tinc una vessant que soc professor associat a la facultat de medicina i vaig estar també en aquest cas amb la conselleria Geis llavors a la conselleria de recerca i universitats per tant és un tema que conec de prop i ho tinc clar és a dir, qual que sigui Potser perquè també posem-nos una mica de medalletes d'això, les facultats de Medicina de Catalunya en general, de Girona en particular també, però les de Catalunya en general atreuen estudiants de Medicina en un context en el qual... precisament Medicina s'ha convertit en una carrera que precisament perquè hi ha certa demanda el número que necessites per entrar va molt amunt necessites realment l'estudiant que s'ho plantegi ha d'haver realment tenir unes notes molt bones llavors quin és el tema? Nosaltres tenim una sèrie de places i estem en el context d'organització de les universitats a Espanya és de districte únic. Per tant, quan es fan les proves del pau de la salutivitat, entrem tots al cupo a totes les comunitats autònomes de tot Espanya, tothom la nota és aquella i és el que val per totes les universitats. Llavors, esclar, què passa? Tenim detectat, i això ja està documentat, que hi ha una diversitat bastant important de notes de salutivitat en funció de les comunitats autònomes. Llavors, esclar, si nosaltres augmentem les places, l'únic que estem fent al final és que gent que tinguin més notes, o sigui, podrà entrar algun des d'aquí? Sí, però no ho resoldrà. Si continua havent-hi aquesta diferència de notes, simplement estarem donant entrada a gent d'altres comunitats, que ho podran fer millor o pitjor, però el problema és que la majoria se'n tornen a casa seva. no és un problema de dir, escolta, benvinguts a estudiar aquí, benvinguts però el problema és que se'n van i llavors aquí deixen això buit, no vull entrar en el tema de la llengua ja no vull entrar en el tema de la llengua però ja simplement per això ens està suposant un problema llavors hi hauria dues vies, una deixem de tenir districte únic, i potser pel món sanitari, Catalunya, que ja que té tanta demanda, és un districte a part. I que llavors tu puguis fer una mica d'un cert control d'entrada a les universitats aquí. Això seria una. Aquesta... però és una mena d'anatema en alguns àmbits, sobretot de visions centralistes de l'estat espanyol, que ja ho sabeu que abunden, això seria molt difícil de poder plantejar. Però l'altre, que diries bé, doncs assumim que tots estem en el mateix país i volem ser homogenis i tal, doncs val, perquè no llavors la nota de la teva comunitat l'ajustes per un factor corrector en funció del percentil on està situat és a dir, una nota, no vull dir noms a comunitats perquè tinc molt clar quines són les que tenen les notes més altes perdó, que també no vull dir que siguin notes inflades sempre, sinó a vegades també depèn de com s'organitzen les escoles, és a dir, aquí hi ha potser pot haver-hi en alguna comunitat té més pes l'escola pública en altres no, vull dir que també compte no és homogènia l'educació vull dir que també a vegades tampoc vull ser un missatge molt simplista, potser a vegades també és un problema d'organització, però dit això la manera dius, home, doncs si la teva nota és el, imagineu-ho per entrar a Medicina, doncs hauries d'estar per sobre el percentil 10 del 90% aquest 10% que tenen les millors notes doncs tots ens ajustem a aquest 10%, no per un número fix sinó per tant percent que tu estàs respecte a la teva comunitat autònoma això seria més just Jo crec que aquesta és una proposta que tothom podria acceptar de bona gana i a més dient-vos que en aquest cas no és només Catalunya. Sabem que hi ha això de les notes... De fet, nosaltres estem als penúltims que donem les notes més baixes, o sigui, a vegades també tendeixes a pensar que potser ens estem fent trampes al solitari, però bé, som els penúltims. Però n'hi ha uns quants que també estem en aquesta posició, per tant, també podria ser una cosa... que tothom pogués veure amb bons ulls, i al final és simplement ajustar-ho, que tenim un món educatiu heterogeni a les Espanyes, doncs, bueno, ho ajustem així. Això em semblaria una solució... Clar, però fins que això no es faci, i això vol dir enfrontar-se amb algunes estructures del Govern Central, augmentar places en medicina només és un error. O sigui, primer jo crec que el primer regle és això, i després estarem encantats d'augmentar les places de medicina. Aquí ho sento, però jo percebo una certa mandra, posem-ho així, d'enfrontament amb el govern central, perquè això, clar, vol dir arremangar-se i entrar en una negociació una mica més multilateral, etcètera. Però aquesta jo penso que seria la via que tots volien més lògica. Doncs amb aquesta explicació aclaridora i interessant sobre les places i la carrera de medicina del senyor Xavi Aldeguer, acabem avui l'entrevista. Gràcies per ser avui aquí a Girona FM i posar-nos llum a la foscor que diria Carles Porta sobre la situació del campus de salut i sobre els caps també i la medicina aquí a casa nostra. Molt bé, fins allà en t'he pogut. Espero haver posat una mica més de llum. Moltes gràcies i molt agraït a l'entrevista. Fins demà!