Atzar i risc a Bernoulli; salut mental i voluntariat

Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona. Benvinguts a Girona FM Benvinguts a la ràdio de Girona A l'episodi anterior de la Casa Bernoulli Un Zer Cada vegada que llenço la moneda a l'aire tot torna a començar D'alguna manera podríem dir que som amb una mena d'oficina de l'atzar Millor dit, el que la humanitat percep com l'atzar Miri, potser sóc jo que no l'estic entenent, però... La vida, la vida és un conjunt infinit d'experiments aleatoris. Cada vegada que llenço la moneda a l'aire, tot torna a començar. La tarda avança al despatx del doctor Risc. La llum de l'exterior es torna cada cop més intensa. Tons vermellosos que s'escolen pels porticons, deixant amb la seva ombra un rastre al terra en forma de presó. El quadre de la deessa fortuna presideix la sala i la dàlia. Seguint la mirada d'en Risc, es fixa en aquella dona imponent que subjecta la roda de la fortuna amb força, recordant a la humanitat que ningú és amo del seu destí. Ja fa molt de temps que en Rís va arribar a aquella casa. Encara recorda el dia en què va haver d'entendre què era aquest lloc. I no pot evitar veure en la Dàlia un reflex de la impotència i la ràbia que el van envair en aquell moment. La sort. La sort no existeix. Existeix el risc. I aquí, a aquesta oficina, som qui decidim quan. Quan és 0 i quan és 1. Què vol dir? Que els números, les estadístiques, són pures especulacions, no afecten els fets. Però algú ha de decidir quan i a qui atraparà finalment el llamp. La Dàlia nota com se li fa un ús a l'estómac. Ha estat un dia massa llarg, encara sent aquell bloqueig que l'ha acompanyat tot el dia. Aquella tristesa convertida en ciment, instal·lada a dins del seu cos. No entén com ha arribat allà, però ja li és igual. Només vol que tot s'acabi, despertar d'un malson que ha durat massa temps. Però les paraules del doctor Risc encara l'eneguitegen més. On és? Com ha arribat allà? O sigui, vostè es dedica a això tot el dia? A decidir el futur de la humanitat? No, això seria massa. A més, per les coses menys importants, ja hi ha en els operaris. Jo només intervinc quan hi ha vides en joc. Zero, la persona viu. Un, la persona mort. Només em cal conèixer la situació i jo prenc la decisió. I per què ha de decidir res? Si tan estudiades tenen les probabilitats, per què no fan que simplement el ciclista 140.000 l'apalmi i ja està? El doctor Risc obre el calaix del seu escriptori i, pacient, treu una bossa plena de petites pedres. Igual que les de la balança que fa només una estona manipulava. Amb un mocador les va netejant una a una mentre continua les explicacions a la Dàlia. Una noia que li sembla que encara està massa carregada d'emocions. Com ja li he dit, la probabilitat és una ciència incerta. No serveix per a determinar absolutament res. Aquí no fem servir el raonament lògic. Tampoc l'emocional. Coneixer les persones, les seves històries, afectaria directament les nostres decisions. Aquí fem servir el raonament mètic. Bernoulli, es vau cedir intentant trobar un sentit a l'atzar. Va desenvolupar la teoria de les probabilitats i va convertir les incerteses en xifres. Però això no serveix per res més que per tranquil·litzar la gent. Però llavors vostè es creu com una mena de Déu? No. Sí, perquè vostè el que fa és decidir si algú mor o algú viu per donar una lliçó a la humanitat. No, jo no jugo a ser Déu. És la humanitat la que es pen la vida com si fos una broma. Però per favor, si hem viscut pandèmies mundials que milers de persones s'han pres a broma. I ens encanten els esports de risc. La gent es llença des dels balcons a les piscines com si fossin immortals. I juguem, i bevem, i ens droguem. I tot per passar una bona estona. I què ha de ser la vida? No fer res per no córrer cap perill? Jo només prenc les decisions que ningú té collons de prendre. El risc és cosa vostra. Fa estona que la Ida ha arribat a la sala, esperant portent en un racó del despatx. Meticulosament, ha deixat sobre una de les butaques del cafè un vestit idèntic al de la resta d'operaris, ben planxat i a punt per ser utilitzat. La Ida observa amb recel a la nouvinguda. Fa tant de temps que no arribava algú nou. Una mena de gelosia estranya s'ha podrà tellar. Torris mai li ha dedicat tantes explicacions com les que està dedicant a la Dàlia. Ella, obedient, s'ha limitat a executar les funcions que li han estat assignades des que va arribar a aquella casa, esperant que en algun moment arribi la seva resposta. Observa la Dàlia i no pot evitar escandalitzar-se per la manera en què la noia parla al doctor. Com s'atreveix a parlar d'aquesta manera? Que no veu que és un home? Un mestre? No volia interrompre'l, però la informació que han rebut de la central és prou important com perquè aquest cop sigui escoltada. El doctor Risc aixeca la mirada que fins aquell moment havia estat fixa en els ulls de la Dàlia. Amb un cop sec amb el cap, li demana a la Ida que s'apropi. La Ida porta una carpeta a les mans plena de documents que li dona el doctor. L'home s'encaixa a les ulleres per poder revisar la documentació, que conté una fotografia de la Dàlia i tres fulls de documents redactats amb màquina d'escriure. El doctor Risc analitza el contingut durant uns segons i amb un nou gest li demana a la Ida que s'apropi. La Ida para l'orella per rebre noves ordres. La Ida s'allunya una mica d'ells i es dirigeix al telèfon que hi ha a l'altra punta de la sala. La central? Què és això? Com comprendrà, jo no tinc el monopoli d'Alzar. Existeixen molts altres llocs com aquests. I la central decideix quan nosaltres no podem fer-ho. Ells ja hi eren abans, abans que arribés vostè. I abans que arribés jo. En el seu cas, ells són els que hi hauran de decidir. Decidir el què? Zero o un. Vida o mort. Fàcil, oi? El doctor Risch i la Dàlia es miren fixament. Des de l'altra punta de la sala, la Ida els observa mentre es disposa a efectuar la trucada telefònica. Ella mateixa ha llegit l'expedient de la Dàlia i sap que el doctor Risc serà implacable amb ella. Vol que ho sigui. Aquella noia no hi hauria de ser allà. El doctor Risc mira desafiant a la Dàlia. És el seu torn. Ara ja sap què fa vostè aquí. No, jo a vostè no li he de dir res i tampoc sé què faig aquí. És aquí perquè és un expedient perdut. És l'única manera d'arribar a aquesta casa. Per alguna raó que desconec, el seu cas no es va resoldre com va arribar als nostres sistemes. No es passa sovint. De fet, per ser exactes, fa 30 anys que no perdem cap expedient. El doctor Risch i l'Aida es troben les mirades de punta a punta de la sala. Tants anys han passat, tot segueix igual. La seva pell, el cos, la seva imatge segueix projectant exactament el mateix aspecte que el dia que van arribar a la casa. Però no, no són els mateixos. Les peres sense resposta els han invat l'ànima al llarg del temps. Porten massa temps esperant que algú els tregui d'allà. El doctor Risk mira de nou a la Dàlia. El cas és que vostè està aquí perquè ningú ha pres una decisió encara. Una decisió sobre què? Digui-m'ho vostè. Què estava fent just abans d'arribar a aquesta casa? Què estava fent la Dàlia just abans d'arribar a la casa? Què vol dir que és un expedient perdut? Per què no han canviat el rostre de la Ida i del doctor Risc en tots aquests anys? Vida o mort? Vida o mort? O potser cap dels dos? El proper episodi de la Casa Bernoulli... Ara ja sap què fa vostè aquí. No, jo a vostè no li he de dir res. I tampoc sé què faig aquí. Segons les teories de la probabilitat, existeix una possibilitat entre mi de morir si et llences al buit des d'un tercer pis. Per alguna raó que desconec, el seu cas no es va resoldre quan va arribar als nostres sistemes. El cas és que vostè està aquí perquè ningú ha pres una decisió encara. Què estava fent just abans d'arribar a aquesta casa? I mai es pregunta per què passen aquests fets. Així que és vostè qui juga que ara ho creu en la seva pròpia vida, no? Amb el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals. La Ràdio de Girona Per Sant Jordi, el llibre, la Rosa i Girona FM Escolta la programació especial que farem en directe a l'emissora de Ràdio Municipal des de la plaça Catalunya T'explicarem tot el que passa a la ciutat en aquesta diada tan especial a partir de les 9 del matí i durant tot el dia Segueix el Sant Jordi a Girona Només a Girona FM Som la teva veu Som la gironina Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. La teva ràdio, la Gironina. Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cucodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7 Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La Gironina. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La Gironina. La Ràdio de Girona. Passió no fa per mi Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la ràdio municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis al podcast de Girona FM. L'Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques és una entitat sense ànim de lucre a política i amb capacitat jurídica plena, creada l'any 1997 gràcies a la iniciativa i empeny d'un conjunt reduït de famílies de persones que tenien algun tipus de trastorn mental. La finalitat dels fundadors fou la creació d'una plataforma que actués per vetllar pels drets d'aquestes persones i les seves famílies i que lluités per cobrir les seves necessitats. Avui dia l'entitat està formada per més de 300 famílies i el seu àmbit territorial es centren Girona i les seves comarques. Benvinguts al nou format de difusió d'activitats de voluntariat a la ciutat de Girona. Em presento, jo sóc l'Helena Garcia i cada mes des de la Federació Catalana de Voluntariat Social us portem una entitat als estudis de Ràdio Girona perquè ens expliquin què fan, com treballen i quin és el paper essencial del voluntari. Al control de so saludem el company Arnau Vila. Comencem. Voluntaris.cat Som tots. Des de l'any de la seva fundació, l'associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques ha donat servei a 612 famílies i ens imaginem que el nombre va creixent, però hi ha una activitat on els usuaris són els protagonistes i per parlar-ne avui tenim l'Estela Bordach, que és coordinadora del Club Social del Cercle i dues usuaris que també ens explicaran què fan el Club Social del Cercle, que són la Bea i l'Estel. Benvingudes a totes, gràcies per estar amb nosaltres en aquesta nova edició de Voluntaris.cat. Primer volíem parlar amb l'Estela, volíem que ens expliqués una mica la foto de l'associació i com s'origina el Club Social del Cercle, què és el que hi feu i entenc també que s'organitza moltes coses, activitats i que realment pedagògicament la interacció és fonamental. Sí, totalment. L'Associació Familiar i Salut Mental de Girona i Comarques va néixer gràcies a un conjunt de pares qui va detectar la falta de recursos en l'àmbit de la salut mental i conjuntament també l'impuls de l'IES. Amb la creació de l'associació es volia oferir un espai d'integració real per a persones amb discapacitat psicosocial o diagnòstic de salut mental I, per una altra banda, també es volia crear aquest espai d'atenció i acompanyament a les famílies, i també a la lluita del dret i treball i vivenda per a aquestes persones, i potenciar la seva autonomia i millorar la seva qualitat de vida. Per part d'Elies també es va impulsar en segon àmbit el que va ser l'àmbit del treball, amb la creació de la Fundació Drissa, I el tercer àmbit va ser l'àmbit d'acompanyament i de pressa de decisions amb la creació de la Fundació Suport. Aquests àmbits van ser elements claus per l'ajuda de persones en el seu projecte de vida. I el que va ser el 2003 ja va néixer el primer dels clubs socials que tenim. Tenim quatre clubs socials a l'associació i el primer és el Cercles, el primer que es va crear. I tal com dius, es fan diferents tallers setmanals, com per exemple memòria, teatre, esport, piscina, entre altres. Fem també activitats de dissabtes, com visites culturals, visites guiades. I després també fem els respis familiars, que són sortides que fem amb els usuaris a diferents llocs. Per exemple, ara anem a Tarragona, ara a l'octubre, I això seria una mica el que fem a l'associació i com es va crear. Jo cal dir que els he vist treballar, els he vist en grup, els he vist interactuar a l'hotel d'unitats al carrer Rutlla. I és fantàstic el que heu aconseguit. Sou una gran família. A mi m'encança quan us veig allà, disfrutant, gaudint i parlant i fent el que és el més difícil, que és fer-vos companyia i, a més a més, fer coses en positiu. Entenc que no sé si hi ha més clubs similars a la vostra o sou un projecte a nivell de Catalunya singular. No, hi ha altres entitats que tenen altres projectes simulars, per exemple l'ANIMAP, el Rui Pujers o la Falleda, però tal com he explicat abans, a part del Club Social del Cercle, que està ubicat a Girona, tenim el Club Social de Palafrugell, de Blanes i de Figueres. En total som quatre clubs socials de l'associació. I per tant intercanvieu, suposo, també una miqueta a nivell tècnic idees, projectes, coses que puguin sortir o situacions que puguin esdevenir-se. l'usuari troba una família, no?, amb totes aquestes propostes quan arriba en el club. Sí, i tant, no?, per una banda, a nivell dels professionals i tècnics de l'associació, on gràcies a ells rep aquest suport emocional i aquest acompanyament, no?, I per una altra banda també a nivell relacional i social, ja que coneixen altres persones i estableixen relacions significatives per a ells i a la vegada ocupen el seu temps lliure i d'oci de manera satisfactòria, beneficiosa per a ells. Disposeu de voluntaris, de persones professionals, sectorials que també vinguin a vegades a ensenyar coses, per exemple, persones que es dediquin al món de l'escultura i vulguin ensenyar escultura o vulguin ensenyar ceràmica o pintors o gent que faci teatre que també vulgui col·laborar ensenyant escenografia? Bé, a alguns, tot i que ens agradaria que en aquest aspecte la gent pogués col·laborar una miqueta més, perquè sempre ajuda, i poder conèixer, i altres coses, i sí, sí. Per tant, fem una crida, també, podem fer una crida des d'aquí, per ser una persona... que sexualment li pugui interessar col·laborar, també pugui venir a l'hotel d'entitats, a Rulla, i oferir-se i oferir alguna possibilitat, alguna activitat que també englobi la participació de tota la gran família del cercle. Com us deia, tenim també dues protagonistes del club, que són la Bea i l'Ester. Hola! Hola, què tal? Cal dir que elles dues són una representació de tots els companys que estan en el cercle i la primera pregunta que us tinc que fer, què és el que més us agrada d'anar al club? Cada setmana quan em dius, tinc que anar cap al club, què us agrada? A mi personalment m'agrada el companyerisme i m'agrada passar-m'ho bé. Per això vaig al club. Per exemple, a teatre és superdivertit i, per cert, el dia 5 d'octubre fem la nostra obra de teatre al Centre Cívics Sant Narcís a les 12 del migdia i us convidem des d'aquí que vingueu i us passeu bé amb nosaltres. Repetim això, una informació important, dia 5 d'octubre. Sí, sí. Al lloc? Al centre cívic Sant Narcís. Sí. A les 12 del migdia. I bueno, esperem que vingueu perquè us ho passareu molt bé. És molt divertida l'obra i ja veureu que us ho passareu superbé. Doncs tots cap allà, el dia 5 d'octubre. amb ganes de veure-us i amb ganes també de veure què és el que podeu aportar i, vaja, també de riure i de passar-nos-ho molt bé. Com vau arribar al Club Social? Què us va motivar a arribar a apuntar-vos? Bé, personalment a mi, jo estava, el meu home, en període de càncer, estava bastant fotut, Llavors la meva psiquiatra em va dir que hi havia un club social que feien activitats diferents pels usuaris i vaig decidir de provar a veure què era i me va anar superbé perquè me feia desconnectar una mica de la malaltia del meu home que malauradament al final va morir I llavors això m'ha fet sortir de casa, ajudar-me a tenir ganes de viure, la veritat, perquè després d'una pèrdua tan important, això va ser el recolzament que necessitava. També les monitores, que són psicòlogues, ens apoyen. Si algun dia tens una baixada així forta, et truques i t'ajuden, t'assolventen una mica el teu problema. I la veritat és que jo estic molt contenta d'estar al club. I l'Ester, que està aquí escoltant a la Bea? Bé, el que més m'agrada de venir al club són els tallers, els amics i les monitores. I bé, jo també vaig patir una pèrdua d'un germà meu fa dos anys... I, bueno, ja... Com que ja estava dintre del club i estava amb suport i tot això, doncs, me va ajudar... Me va ajudar... A reforçar. A reforçar-me, a assimilar una mica tot, no? I, bueno... I... Per tant, quasi bé el club ha significat una xarxa personal de vida i una xarxa d'amistats, de persones que us han entès. Sí, sí, sí, sí, vull dir, amb aquest nivell estic molt contenta i... he crescut jo com a persona que per cert li faré la competència li faré la competència a la Bea ara ens farà la competència a la Bea a vosaltres jo també soc víctima de violència de gènere i he participat ara sortiré el dia 2 D'octubre, a la tele, a les 10 de la nit, la docu-sèrie Polis. A TV3, digues que és a TV3. A TV3. Aquí al final, potser marxar sóc jo, veig que el teatre, televisió, la sèrie Polis... Déu-n'hi-do. La sèrie Polis que... Va començar la setmana passada i ara dimecres surto jo parlant de la violència de gènere i tot això. I com a persona m'ha fet sentir molt bé i que hagin comptat amb mi els Mossos d'Esquadra per poder-me expressar perquè també ho he passat una mica malament a casa. que jo crec que la malaltia m'ha vingut una mica d'això. Bé, normal, són situacions complicades, però que les esteu treballant molt bé, amb persones com l'Estela, que està fent també una feina excel·lent, i a més a més, a veure, veig que ja la cosa està portant-nos cap al món de la televisió, al món del teatre. Ara, no sé si falta que em digui que algú canta, que algú fa... La Bea també pinto. Sí, jo pinto també. Vaig fer una exposició ara al gener al Centre Civi Sant Narcís també i va tenir molt èxit. Va ser una exposició molt lucrativa i vaig exposar diferents tècniques pictòriques. Vaig fer coses amb pastel, amb acrílic, amb aquarela... i va tenir molt d'èxit la veritat estic molt contenta jo he vist les obres de la Bea i tinc que dir que molt bé que hi ha quadres que alguns ja comencen potser a tenir un nivell bastant important encara que no ho diguem ho puguem ensenyar per la ràdio però jo he vist alguna cosa de molta qualitat de la Bea i que jo ho recomano, si hi ha alguna exposició itinerada, alguna cosa vigent en algun lloc, en algun moment puntual, les aneu a veure perquè estan molt bé. Què li diríeu a algun company que tingui dubtes per apuntar-se al club, per animar-lo a apuntar-se al club? Bé, jo li diria que... que vingui, que s'ho passarà molt bé que està molt recolzat psicològicament i que hi ha molt de companyerisme i que la veritat és una experiència nova perquè jo al principi tenia moltes dubtes i no, no, he vist que al cap del temps d'estar al cercle que val la pena Que s'apuntin, que s'ho passaran superbé. Ens hem d'apuntar, tots al cercle. Una pregunta per l'Estela. Estela, de veritat que una feina que feu fantàstica, un exemple, l'Ester, la Bea, m'heu deixat encantada de la vida i suposo que la gent que ens escolta també perquè feu coses, feu moltes coses i a més a més esteu demostrant moltes capacitats i esteu demostrant una vàl·loa molt important. Quan veieu que quan arriben els usuaris al club i com van creixent i aportant i veient una miqueta els exemples de l'Estè i de l'Abea, com ho viviu les tècniques i les responsables, els coordinadors del projecte, jo crec que us deveu sentir molt especials, no?, Sí, exacte, és molt satisfactori per nosaltres, ja que veiem com arriba la persona en un primer moment, amb les seves dificultats i amb la malaltia, i potser en aquell moment ho està passant malament, i com veus que li pots ajudar, com donar-li recursos, el fet d'estar només al club, de participar a les activitats, d'estar amb els companys, com veus que a poc a poc aquella persona...