Atzar i destí: el doctor Risc i el cas Dàlia

Bona nit. Fins demà! Gràcies. Benvinguts a la Ràdio de Girona. De sort. Açò no existeix. Existeix el risc. I aquí, a aquesta oficina, som qui decidim quan. Quan és zero i quan és on. Com comprendrà, jo no tinc el monopoli d'Alzar. Existeixen molts altres llocs com aquests. I la central decideix quan nosaltres no podem fer-ho. Ells ja hi eren abans, abans que arribés vostè. A més, per les coses menys importants, ja hi ha els operaris. Jo només intervingo quan hi ha vides en joc. El doctor Risc sempre havia estat un home afable. Impartia classes de matemàtiques a la universitat. I sempre tenia temps per escoltar i ajudar qualsevol alumne que necessités una mica de reforç. Intentava mantenir una vida equilibrada, mens sana e incorpore sano, es repetia, cada matí abans de sortir a córrer. Feia un petó a la seva dona, que sempre allargava una mica més les estones al llit i corria 10 quilòmetres per la carretera de les aigües, mentre mentalment repassava les classes del dia, o com explicar una fórmula concreta a aquell alumne que li costava una mica més del compte. Des de feia uns mesos, després de fer-li el petó a la seva dona, també li feia un petó a la panxa. Esperaven el seu primer fill. Es podria dir que el doctor Risk era un home feliç. Sí, era un home plenament feliç i carregat d'il·lusió per tot el que havia de venir. Definitivament, podem afirmar que el doctor Risc era un home plenament feliç també aquell diumenge, en el que la seva dona el va insistir per tal que no sortís a córrer i es quedés amb ella descansant al llit. Vols dir que has de sortir a córrer un diumenge? Perquè no et quedes una estona més al llit amb mi? Va, i després preparem un bon esmorzar, suc de taronja, torrades... El doctor Risc era feliç quan, després de dubtar si quedar-se o no a casa, va fer-li un petó a la galta i una a la panxa. Va decidir posar-se a les bambes i sortir al carrer repetint el seu cap «Mens sana, incorpore sano». També era feliç quan, animat pel sol d'aquell matí de diumenge, va decidir canviar la seva ruta habitual i fer-la en direcció al port de Barcelona. De fet, va ser plenament feliç fins al minut exacte en què aquell cotxe que es va saltar al semàfor del carrer de la Marina se'l va emportar per davant. El conductor ni tan sols el va veure. Anava massa ebri per veure res. Fins aquell precis moment, el doctor Risc havia estat un home feliç. Digui? Bon dia, senyora. La trucuda a l'hospital. Seria important que vingués cap aquí. Ha passat una cosa. Gràcies. Un home ha mort aquest matí al carrer de la Marina després de ser atropellat per un cotxe que s'ha saltat un semàfor. El conductor, que ha estat traslladat a les dependències dels Mossos d'Esquadra, ha donat positiu en el test d'alcoholèmia superant la tassa permesa de 0,8 grams per litre. La víctima, un reconegut doctor en matemàtiques de la Universitat de Barcelona, que havia sortit a córrer, ha estat traslladat a l'Hospital de Sant Pau, on després de diversos intents per reanimar-lo, ha acabat perdent la vida. La facultat on la víctima impartia classes ha suspès totes les activitats del centre en conèixer la notícia. Els alumnes s'han aplegat a les portes de la facultat amb flors com a mostra de condol i de suport a la família, en especial cap a la dona del professor, embarassada de vuit mesos. Aquesta és la cinquena víctima de trànsit en el que portem d'any a la ciutat de Barcelona, la quarta per sobrepassar el límit de la tassa d'alcoholèmia. Però de tot això havien passat molts anys i ara era allà, en aquell despatx, intentant explicar a la Dàlia què era aquell lloc, intentant entendre com algú podia estimar-se tan poc la vida. És el seu torn. Ara ja sap què fa vostè aquí. No, jo a vostè no li he de dir res i tampoc sé què faig aquí. És aquí perquè és un expedient perdut. És l'única manera d'arribar a aquesta casa. Per alguna raó que desconec, el seu cas no es va resoldre quan va arribar als nostres sistemes. No es passa sovint. De fet, per ser exactes, fa 30 anys que no perdem cap expedient. El cas és que vostè està aquí perquè ningú ha pres una decisió encara. Una decisió sobre què? Digui-m'ho vostè. Què estava fent just abans d'arribar a aquesta casa? Res. El doctor Risc reconeix la vergonya i la ràbia en els ulls de la Dàlia. I tot i que saber la veritat l'omple d'angoixa, decideix respirar i rescatar el seu paper de professor pacient. Sap, segons les teories de la probabilitat, existeix una possibilitat entre mi de morir si et llences al buit des d'un tercer pis. Existeix un 50% de probabilitats de munir si et llences al buit des d'un cinquè, un sisè o un set a pis. I existeix un 2% de probabilitats de sobreviure si et llences al buit des d'un dotze pis. Quin és el seu cas, senyoreta Dàlia? Un cinquè. Un cinquè. Interessant. Així que és vostè qui juga a cara o creu amb la seva pròpia vida, no? Vostè no en té ni idea de la meva vida. Exacte. No en sé res. Jo només conec els fets. Els fets, eh? I mai es pregunta per què passen aquests fets? Perquè si tant en sap, digui'm quina és la probabilitat que el teu pare mori fulminat al puto carrer d'un dia per l'altre. Mala sort, no? Ah, no, clar que la sort no existeix. I quina és la probabilitat que la teva mare s'infli a pastilles perquè no pot viure sense ell? Miri, un altre suïcidi. Segur que la probabilitat de palmar-la per una sobredosi d'antidepressius és baixa, però et pot tocar. I si, després d'haver pagat els enterros, no tens pasta, no pots pagar lloguer i et foten al carrer, què? Això què són? Danys? Col·laterals. Això ja no és cosa seva, no? Miri, jo no en tinc ni idea, ni de xifres, ni de probabilitats, ni de totes aquestes merdes de les que m'està parlant. Però el que li puc assegurar és que de vegades l'atzar pot ser molt fill de puta. La vida és un joc constant en mans de l'atzar. Què hauria passat si aquell matí de diumenge el doctor Risk hagués fet cas a la seva dona i no hagués sortit a córrer? Per què va decidir canviar la ruta de sempre? Què hauria passat si, com cada matí, hagués seguit el seu recorregut habitual? O si el conductor no s'hagués fet aquella última cop abans de marxar? I la Dàlia? Com hauria estat tot si no hagués perdut els seus pares? O si el lloguerter hagués estat més flexible amb ella? La vida és un recorregut ple de camins secundaris, decisions que es creuen i que poden marcar la nostra vida. Per més que ens hi juguem tot un sol número, l'atzar sempre entra en joc, conduint el nostre destí sense que hi puguem fer res. I mentre vivim la vida prenent decisions mínimes a cada segon, en una casa, en un lloc desconegut, els operaris continuen movent les manilles de la sort. El proper episodi de La Casa Bernoulli... És cert que els números ens ofereixen una falsa confiança. Però i si tot això passés en un sol dit? Potser tens raó. Potser sí que existeix la sort. Qui sap? Qui sap si en algun lloc com aquest hi ha algú que de tant en tant decideix que ens somrigui la vida. Imagini's que tirem la moneda a l'espai i queda flotant en el buit per un temps indefinit. Aleshores el cos resta entre la vida i la mort. amb el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals. Per Sant Jordi, El Llibre, La Rosa i Girona FM. Escolta la programació especial que farem en directe a l'emissora de ràdio municipal des de la plaça Catalunya. T'explicarem tot el que passa a la ciutat en aquesta diada tan especial a partir de les 9 del matí i durant tot el dia. Segueix el Sant Jordi a Girona. Només a Girona FM. Som la teva veu. Som la gironina. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. A Girona FM, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina. Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de Quilòmetre Zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. La ràdio de Girona. en les maneres el que m'ho tens et miro i per un moment puc creure que tot va bé et miro i per un moment puc creure que tot va bé No com' de paura's, m'adarràs, per a te-m'obten. Mir-o i per un ben, pot creure. Girona FM, tot el que sents. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. Parlem de la pluja que ha plogut, d'imatges molles dels miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit. Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida i donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Parlem de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els altres homes. Pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar i creu-me quan et dic que em passa igual. quan em cantes les cançons mentre treballes assenyalant-me els dubtes com martells dins el meu cap. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que no ens prendran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit. Tinc por de posar a ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons. Fins demà! I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit a juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. Deixa'm pensar, com t'ho puc dir, deixa'm pensar. Deixa'm pensar. Hem de parlar. Fem un cafè que hem de parlar. T'he d'explicar. pels amants de la estadística, diu que tota aquesta mística s'acaba evaporant un cent per cent. Les neves èxitos teniu tan en comú que ha pensat fredament. Res d'un diferent que ha pensat prevement. Potser us en doni el bé. A mi totes em provoqueu el mateix. No ploris pas. No n'hi ha per tant. No ploris pas. No ploris pas. No faig per tu. Quedi clar que ho faig per tu, sempre per tu. Ara estaré molt fotut, vénen dies dolents, però bé ja em recuperaré. Tu busquen un de comprensió, jo. Fins demà! Fins demà! A mi totes em provoqueu el mateix. Tu vius al planeta, piruleta, tu vius al planeta, piruleta, tu vius al planeta, piruleta, tu vius al planeta, piruleta, tu vius al planeta, piruleta, tu. Les meves sexes. Girona FM, la ràdio amb ADN Gironí. No te compensen, pasen con mi lágrima. Camp com llàgrimes de moment, no t'ho compensa. Totes les coses que han passat, totes les vides que hi ha amb tu, milions històries s'han perdut, com les estrenes que han caigut. Només espero el meu destí, tantes coses per descobrir, miles de vides que he perdut, miles de vides que he viscut. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Un se'n va a l'estiu qui se l'emporta Festa! Festa! Mai és tard, tenim temps i no ens falta de res, no ens falta de res. I cridant cap al cel, ben fort.