Xuxos, BAGI, residus i mobilitat a Girona

Garcia i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. El més clàssic i el més actual del soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM com passen 7 minuts de les 10 del matí d'aquest 29 de gener. Estem acabant ja el primer mes de l'any i com diu algú encara n'hem tingut del tot temps d'espatllar-lo, l'any, de començar a pensar que aquests propòsits que alguns encara es formulen segurament d'aquest any tampoc s'acabaran aconseguint, però no sempre és així. perquè sempre passen coses. Permeteu-me que saludi les tres persones que ens acompanyen avui aquí als estudis de Girona FM, el Carles Balmas, Montse Prat, de la Fundació Clorís i Múltiple. Molt bon dia. Hola, bon dia. Puc fer un incís? Sí. Montse Prats. perquè aquí a la meva dreta tinc un il·lustre senyor Prat i no voldria que ningú es pensés que som família tot i que ens valorem i ens apreciem moltíssim Hem estat comentant el tema just abans i l'hem hagut de tallar just quan has entrat tu per no fer-ho per no dir-ho Prats, com estàs? Doncs feliç d'acompanyar-vos un dia més, moltíssimes gràcies per convidar-m'hi i doncs intentant gaudir d'aquest 2025 el màxim possible amb activitat frenètica, evidentment, a la Fundació Esclerosi Múltiple. Això no canviareu. Però feliç, no, exacte, és el que toca, és el que toca i feliç de poder tirar endavant projectes, serveis i activitats. Doncs ens encantarà parlar de com aneu fent coses que no pareu de fer-ne. Com tampoc para de fer-ne el senyor Salvador García Herbós. Molt bon dia, periodista, gastronòmic, gastropredicador, que li diuen alguns. Tu, sobretot. Bàsicament. Bon dia, molt bon dia. Jo no m'he fet cap propósit aquest any, que quedi claríssim. No? No. Llavors deixar de fumar en el seu moment. Vaig haver de deixar de fumar en el seu moment. Fas vida sana en el seu moment. Una és aquesta i l'altra és que els anys van encabellats, això dels anys. És una cosa, per exemple, ara mateix que has dit això, avui comença l'any, un altre any nou, i és molt més antic l'any nou xinès que l'altre. Quin és el de la serp aquest any? Aquest any és el de la serp, que vol dir que és adaptable. Això és el que he sentit, eh? I l'altre any, celebrem la commemoració del naixement de Déu nostre Senyor Jesucrist. I a més a més, s'hauria de celebrar cada dia. Si ens ho mirem des d'una òptica cristiana, per tant, celebrem-ho cada dia. Celebrar un dia a l'any que siguem tots bons i ens fem propòsits ho trobo a tenir una parida. i m'agraden molt els projectes ella diu que està l'esquerosi múltiple jo crec que està en molts projectes socials i fa moltes coses socials i més a més oiets cada dia no serveix de dir el dia de l'esquerosi múltiple no, és tot l'any exacte doncs vull dir això gràcies ens agrada veure't bé sobretot tan catòlic com sempre Josep Prat advocat t'aprensava advocat ho he dit bé ara Montse està perfecte molt bon dia, què tal? Molt bé. De celebració. Avui hem començat bé, no? Sí, sí, sí. Escolta'm, molt bé, molt bé. De commemoració, celebració, una mica. De commemoració, sí, sí. I també dius que des de Bagi, des de la xarxa de Business Angels, demà celebrem els 10 anys de... d'aquesta creació de la xarxa d'inversors en projectes d'emprenedors d'aquí de Girona. Per tant, també de celebració. I com deies, Salvador, evidentment, cada dia que ens aixequem al dematí jo crec que hem de donar gràcies. Aquí creiem, jo dono gràcies a Déu, perquè crec que en Déu i altres creuran en altres, però vull dir, hem de donar gràcies i jo aquest any que he fet 50 anys, encara més, perquè saps que ja has passat més de la meitat de la teva vida? No ets el més jove a la taula perquè tenim l'Arnau aquí, que ens ho estava recordant, però... Però al final... No, sí, sí, sí, aprofita ara. Exacte. Que trigui molt, sisplau, que trigui molt amb altres mans. Però sí, sí, donar gràcies una miqueta per el dia a dia i poder estar bé, bé de salut, poder, no?, que l'entorn també estigui bé i, per tant... És que l'agraïment, i perdona, Jordi, que començo, no és un incís, l'agraïment jo penso que és una manera de viure també, saps? És a dir, tu pots creure en un Déu, hi ha gent que en creu d'altres, hi ha gent que no hi creuen cap, però l'agraïment a la vida en general, no? Els que tenim la immensa sort de tenir salut, de tenir una feina que ens agrada, de poder compartir, d'estar... de tenir els nostres drets bàsics, no? Fàcils. Fàcils, equibles, tenim una llar, mengem cada dia, estem bé, tenim salut, tenim un cercle social que ens entusiasma, que ens agrada, que podem compartir. Jo penso que això de donar les gràcies hauria de ser un hàbit, no? Igual que tenim qui fa el cafè i qui fa el te, doncs cadascú que fa el que vulgui però que ho agraeixi, no? Perquè molta gent no pot dir... No pot, exacte. Molta, eh? Molta. Molta més de la que no ens pensava. I sense triar-ho, tampoc, eh? Perquè, bueno, venen circumstàncies a la vida, no?, que totes les famílies n'hi ha i penso que els que estem, a part de tocar fusta, hem de donar les gràcies com a norma, no?, com a hàbit. Ja sé que n'acabreu parlant a l'emissora, però ja que has tret el tema de, vagi-los, bussins àngels, ho dic malament, business àngels, eh? Sempre ho dic malament, i Josep Mà, per això... Jo et corregeixo, jo et corregeixo. Quants projectes heu tirat endavant? No sé si heu tret al cap. Sí, sí, sí, ho tinc al cap, ho tinc al cap. Mira, des de fa 10 anys s'ha invertit en 24 projectes, 24 projectes, dels quals dos... han mort, és a dir, dos han acabat malament, i la resta de moment estan vius. Amb un èxit, que en diguem, és a dir, amb una invertida molt inicial al principi, jo diria que va ser el primer any de la xarxa, és a dir, fa nou anys, en celebrem 10, però durant el transcurs del primer any començàvem a detectar projectes, doncs vam detectar GoodGat, que GoodGat va ser aquest spin-off de la Universitat de Girona per la detecció del càncer de còlon a través dels esfínters, un projecte amb una idea, vam invertir en una idea nosaltres en aquella part molt inicial, incipient, I la va acabar comprant IPRA fa dos o tres anys. I aquí va ser... això ens va catapultar, en aquest sentit, perquè ens va posar una miqueta en el radar de totes les xarxes de Business Angels que hi ha a Catalunya, que n'hi ha diverses, i a partir d'aquí hem anat creixent. És una associació formada per un equip de junta que... No hi tenim ningú dedicat, sinó que ho fem nosaltres amb la millor voluntat possible i lo més bé que podem, intentant seleccionar els millors projectes que passen per les nostres mans o anant a buscar projectes que necessiten inversió i que els anem a dir que tenim una xarxa d'inversors i si volen venir a presentar-lo a Girona, doncs que vinguin a presentar-lo. i aconseguir aquests diners, que en aquests dos anys han sigut cap a dos milions d'euros en tots aquests 24 projectes, i amb unes 150 persones directes de treball, és a dir, hem creat 150 llocs de treball de forma directa i cap a uns 250 de forma indirecta dintre de tots aquests projectes. I, sobretot, molt important, empreses de territori gironí, que no hagin de marxar a buscar aquesta inversió a fora que va ser una de les coses que vam veure fa 10 anys que a Girona començava a haver-hi aquesta necessitat molt interessant i molt bona feina i per tant endavant i a continuar a fer-la no podia parlar d'una altra cosa és demà, demà fem la celebració dels 10 anys en el Parc Científic i Tecnològic es necessita inscripció prèvia, és gratuït qui vulgui, a través de les nostres xarxes de Bagi o la pàgina web de Bagi s'hi pot inscriure i pot venir Molt bé, doncs dit queda, però em deies que també esteu preparant, perquè tu no pagues, una altra cosa estem tirant endavant tot el problema de projectes solidaris, després sempre te'n parlo, però està bé parlar-ne jo crec que en aquestes coses. També estic una miqueta vinculat, no de forma directa, sinó de forma indirecta a Montcolliga. amb en Lluís Comet, que és una miqueta el pioner de totes aquestes Onco Trials, Onco Bikes, Onco Ski, Onco Swim, totes aquestes Oncos solidàries per recaptar diners, i el 22 de febrer ja fem la tretzena Onco Esquiada a Vallter, és una esquiada solidària, inicialment és per començar els nens que vagin a tocar la neu i aprendre una miqueta en què consisteix això d'esquiar, i I tenim un grup de voluntaris que acompanyaran en aquesta mainada, i no cal que tampoc siguin mainada, perquè també hi haurà grups de gent que ja començarà, si ja sap esquiar, doncs poder fer una miqueta més de perfeccionament, però és una esquiada solidària a Vallterra. Està molt bé, tot això. 22 de febrer. És absolutament necessari que hi hagi persones com en Lluís Comet i persones com tu, Josep, que de manera voluntària tinguin endavant aquests projectes socials i solidaris, perquè al final el que es treballa des de les entitats, i l'OncoLiga la conec bé, com bé sabeu vaig estar-hi treballant durant més de cinc anys, i vaig formar part de la primera organització, de la primera OncoTrail, que va ser fantàstic i que és un luxe, no?, de Comarques Units, tenir aquestes activitats, Però és que aquestes activitats el que fan és donar suport a projectes socials, projectes socials necessaris, projectes socials que donen suport a persones amb realitats diverses i on no arriba el suport de les institucions públiques. Per tant, quan parlem d'entitats socials, parlem de societat, però també parlem de benestar, de serveis que complementen i que moltes vegades són únics en quant a sanitat, educació, intermediació laboral, bé, tots aquests àmbits, cultura exacta. Deixeu-li preguntar una cosa a en Salvador Garcia, que està a Arbós, que està molt callat i treballant. És un tema dolç, és un tema dolç. Dues coses. Aquest any torna a haver-hi Fòrum Gastronòmic a Girona, El dia de Sant... Sí, es farà entre el dia de Sant Patrici i el dia de Sant Josep. Sant Patrici, Sant Salvador i Sant Josep. T'has muntat pel teu sant. Molt bé. Digues els dies, home, que Sant Josep... Si tothom sap que Sant Josep és el dia 19, Sant Salvador d'Horta és el dia 18 i el 17 és Sant Patrici, que és el sant més popular de tots, encara que no ho sapiguem, perquè és petroli d'Irlanda i és el que tothom beu cervesa. Saps aquell que tothom va amb aquells varets verds i els vestits de verds? M'encanta el centural que té en Salvador, interioritzat. Durant un temps, quan Facebook era una novetat, va estar fent cada dia, de cada dia, de cada dia, explicaves les onomàstiques, diguem-ne. Fins que ens van, voleu riure com no ho vaig deixar de fer, el 29 de febrer de l'any 2020, just abans del confinament. Això em va salvar, perquè si no hauria passat tot el confinament fent sants. Això està bé. I un altre tema, ja sé que són, com que tu a través del fòrum t'has inventat, i perdona la paraula inventat, però vas inventar el concurs mundial de xuxus i després el concurs del millor Estic Tartar i vas fent totes aquestes coses. Què en penses d'aquest concurs de pastisseria que ha donat les millors pastisseries de Catalunya, entre elles a Girona, la pastisseria Tornès? Vull que sapigueu que fa 7 o 8 anys va començar i vaig ser jurat dos o tres primers anys i vaig proposar bastants noms dels uns que ja han sortit i els uns que han sortit ara. No m'acaba d'agradar perquè repeteixen massa premis. Jo crec que s'ha de donar menys premis, un premi i que se sàpiga qui és el millor pastisser. Perquè si no, acabes diluint. S'hi van donar 50, crec. Jo crec que és un supererror, amb ell els hi va bé. Ho fan a Sant Vicenç dels Horts perquè és un senyor que és molt trempat, que és aficionat, que ho va començar a fer, però el fet de donar 50 premis fa que, bueno, és que queden molt poques pastisseries. Jo he anat a algunes pastisseries que conec i algunes que els van donar al principi quan ho vaig proposar, jo vaig estar a 4 anys, eh? I feia la guia, la gent que feia una proposta... Clar, veus que alguns tenen 3 faves de cacau. Clar, dius, ostres, s'han de tenir una, i has de ser fava de cacau 2025, i has de ser tu, i tu la 2019. Però quan entres 20 o 50, es diu baix, aquest any s'ha vist més perquè no devia haver-hi notícies. Però això fa molts anys que està sortint, eh? La pastisseria Tornès de Girona, la milla de Gironès, el Dolc Incular, el Bisbalenc de Sants, i bé altres pastisseries com la Praliné, la Sol i la Menuda de Banyoles, Ferret Xocolata d'Olot, Gou de Palafrugell, la Postreria de Roses... M'ha vingut a gust explicar-ho, eh? Sí, però és això. Jo crec que ells mateixos s'estan anul·lant. És millor ser el millor del 2021 i saber que tothom se'n recordi que vas guanyar aquell any. És per replantejar-s'ho, eh? Està bé, està bé, veus, és una bona... És una bona mirada, és una mirada crítica, però amb clau positiva, no? I ara que parlaves de fòrum, perdoneu, eh? A dintre del fòrum gastronòmic, vagi, fem un concurs del millor premi d'una start-up... Ah, sí, feu-lo dues. Dintre del sector de gastronomia, doncs presentarem, no sé si són 5, 6 o 7 projectes, que es votarà el més innovador, el més tecnològic dintre del sector. Ho dic també per acabar de tancar el cercle en tema de la xarxa de Business Angels i Fòrum Gastronòmic. Molt bé. Està bonic. Està molt bé. Escolteu, no sé si dissabte va-nos estar el cas, però diguem-ne... Ja, un moment, deixa'm acabar la cosa. I tant, no es faltaria. Dintre del Fòrum Gastronòmic es donarà, a part d'aquest, així ja que parlem de dolces, s'escollirà la millor mona de Pasqua de Catalunya... I el dia 22, que és el dissabte següent, no, no, això no m'ho he inventat jo, això ho fan uns col·legues, per dir-ho així, que es diuen senyora i senyora queig, ho fan aquí, i demano la mobilització de tots els sectors, etcètera, etcètera. I l'altre és que el concurs del Xuxu no es farà el diumenge ni el dissabte abans, sinó que es farà el dissabte després, dia 22, es farà a Girona, es farà a la Rosaleda. Es farà un concurs, com sempre, de Rosaleda, tancat-se al dins de Rosaleda, i després es farà públic el resultat, i es farà una xuxada popular, i es repartiran un mila de xuxos els que vinguin a la una del dia 22 a la Rosaleda. Déu-n'hi-do que m'has tirat el xuxo des que vas per i el centenari. Sí, però el mirarem popularitzat. Sí, sí, sí. Nosaltres a la Fundació ja fa... La marxa dels xuxos... La Marcia del Xuxo la teníem amb l'Oncolliga, ja des de fa molts i molts anys, i de fet va passar una època que sabia com ha anat a menys, i la vàrem revifar, i està funcionant fantàstic, i amb la Fundació Esclerosi Múltiple, durant la pandèmia, aquells moments difícils, que a tu se't va acabar el centural, una de les coses que havíem de fer era després de mantenir els serveis amb les persones amb el màxim possible, amb el teleservei, que vàrem haver d'adaptar durant aquell procés i sobretot respectar molt els tempos, però ja uns mesos després ja vàrem parlar amb en Júlia Castelló, amb qui jo conec des d'aquella època de l'oncolliga i de molt abans, i vam començar a fer el xuxu solidari i cada any i vam fer la marxa del xuxu es feia amb l'associació d'hostaleria el concurs de menjar xuxus ara amb la Fundació Esclerosi Múltiple també fan el xuxu solidari han inventat un xuxu un xuxu deliciós de dos sabors no vull deixar-ho anar perquè si l'heu detestar heu d'anar a la botiga perquè és el xuxu solidari de sabors de la Fundació Esclerosi Múltiple jo penso que el xuxu s'ha tornat a revifar i que tot el que es fa a nivell social tota la mirada aquesta la pastisseria de l'Escala que va guanyar, ara no recordo el nom segur que tu ho saps, Can Jue, gràcies espectacular les cues que tenia Aquell any, no? Pocs dies després. Pocs dies després. Era de bojos. És que es va fer la cursa de la dona. I tot això va ser... Exacte, és brutal. Vull dir que penso que és genial això. Vas convèncer l'Ajuntament de Girona que el centenari del xuxu era important. No, no. és molt graciós l'origen expliquem l'origen va, fem gironisme em truca en Josep Socarrats director aleshores de la revista Cuina o que molta gent coneix per descobrir Cuina i em diu hauries de fer un reportatge sobre alguna cosa gastronòmica sobre Girona què podríem fer saps allò que estàs barrinant què podries fer en un moment donat i no sé com va ser és una mica luctuós el que va passar i dic ostres, mira, estaria bé era a propòsit de Can Puig pastisseria Puig del carrer de l'Argenteria en Xavier Puig no estava prou bé I dic, ostres, mira, hi havia, no sé com hi ha anat, que havia parlat, suposo que havia parlat amb ell... Ja ho dic, ja ho tinc. Vaig dir, deixa-m'ho pensar. Ja tinc el xuxo. Ja ho tinc, faré el xuxo. Però espera't. Vaig trobar una llibreta, és que això és l'important, de l'any 92, que havia entrevistat tota una sèrie de gent de Girona, que molts ja no hi són, perquè eren nascuts al segle passat, a part d'en Ribes, gent gran que havia entrevistat a la pastisseria. I va sortir tot el tema de la Primera Guerra Mundial i el francès, dic, ja ho tinc... el centenari del xuxu de primera guerra mundial és entre el 14 i el 18 el xuxu es va inventar entre el 14 i el 18 jo tinc una teoria que està claríssim en Xavier l'Emili Puig es va inventar el xuxu no se'l va inventar ningú més que ell però si tu dius que t'hagi inventat un xuxu i ets un Una persona de Girona, d'una ciutat de províncies del nord, del d'allò, a la quinta... Ningú s'autocreurà. Ningú s'autocreurà i, a part de tot, dit on dirà veia merda. Però, en canvi, si dius de nord enllà on són... Va venir un dia un francès pastisser. A veure, si el pastisser va venir... Ostres, si no en sabem el nom, si dius que no en tenim ni una foto, si dius que va tornar i no saps el nom ni la foto, és que aquest senyor no existeix. i a més a més va fer màrqueting quan encara no sabia el que era el màrqueting va fer màrqueting quan encara no hi havia màrqueting i això és el que sostinc, ho he dit sempre i amb en Xavier m'havia parlat i dic, escolta, que no has trobat mai res ni la recepta en francès, ni la d'allò és que no ha trobat res, ni el nom, ni res ni d'on era, ni si va venir el 14, si va venir el 18, si va venir el 17 això s'ho va inventar ell Li preguntarem a l'Assuncia Puig, que ve aquí, que és l'ereva de l'Emili Puig, tot i que ella s'ha dedicat a altres coses. No sé si t'han col·les, però... És això, és això, és això. Sembla que he parlat més de xuxos amb el seu pare i jo que ell. Segurament. No, i a veure si hi ha un altre tema, que això ha portat una revitalització, es fan molt bons xuxos, apertot, però també val la pena reconèixer que en Julià Castelló, que en un moment determinat, si ho va focalitzar i es va dedicar només al xuxo, també ha pencat i ha pencat molt, no? I ara té la... La botiga a l'Argenteria, precisament, a l'Argenteria, a l'altre cantó de... A l'altre costat. A l'altre costat, diguem-ne, al costat del Riu, però hi té la botiga i que ha fet molta feina i ha pencat molt a Banyoles. I un obrador gran a la terra de Banyoles, exacte. Amb labons que són els xuxos. Sí. Sí, sí. Jo me'n vaig endur 24, aquest cap de setmana he estat celebrant l'aniversari de la meva tieta. I te'ls vas menjar tot? No, jo no els vaig ni tastar, els vaig ensumar en el trajecte de tren, perquè... Però... Se'n va anar a la capital, se'n va anar a la capital i, clar, són coses bones que després... Ah, home, perdona. i embotit de la garrotxa saps? aquella imatge ja arriba la del poble però és que a mi m'esperen l'esperança quan arribes que dius t'estan esperant bombos i platets doncs és això, però és que és així és la il·lusió de les coses d'aquí quan les portes a un altre lloc sempre en una tertúria que només parlem de coses bones que ja està bé i de menjar, escolta'm, estem salivant una mica de gironisme és que quan hi ha en Salvador sempre hi ha menjar Entro en una que també està relacionada amb el menjar i amb la ciutat, que és que l'Associació d'Hostaleria de Turisme i de Restauració de Girona es queixa del tema de les escombraries, que han de treure escombraries en el moment que encara tenen els locals oberts i tot això. I esclar, en el tema aquest que fa tant de dies ja que parlem de les escombraries i el canvi d'hàbit de residus i com van anar les coses, m'agradaria preguntar-vos a què en penseu de tot això. És veritat, ha passat una cosa. Durant el dia va bé, però al vespre, una hora, diguem-ne, encara hi ha molta gent al carrer, es veuen determinats... Bé, de fet, jo crec que hem llegit l'article El Punt, en què en Xavier Garcia, l'actual president de la societat d'hostaleria, fa certes reivindicacions. Hi ha coses que jo no sé com es poden gestionar, però realment és cert que tu treure escombraries amb els locals oberts, passant pel mig... És complex haver de deixar l'escombreria a la porta amb un horari laboral actiu i quan és un tema que evidentment a tots els espais gastronòmics, restaurants, cafeteries, bars, digue-li com vulguis, una de les coses més importants és la higiene. Ens ha d'agradar el menjar, ens ha d'agradar l'espai. Un espai fantàstic i un menjar molt bo, però si el lloc és deixat, diguem-ho així, no et convida a tornar-hi. Normalment és allò que no hi torno a posar els peus i et quedes tan tranquil. I clar, haver de fer això, aquesta espècie de mans i mànigues, amb uns dies comptats també per poder treure el vidre, haver-lo de treure en unes hores determinades quan tu tens el negoci en actiu. Tens gent menjant i, bé, jo penso que aquestes reivindicacions segur, segur que tenen raó de fer-les. Com es pot gestionar? Això ja és un altre tema que desconec, però realment, i permeteu-me dir-ho, jo sóc de les persones que penso que en aquest sentit a Girona encara falta molta feina per fer perquè Girona no és una ciutat ara mateix que es pugui dir neta, la meva opinió. Sí, i al final jo crec que és una qüestió d'hàbits, també, eh? És una qüestió d'hàbits, estem acostumats a que tirem la bessura a l'hora que volem, quan volem i per què volem, i al final, doncs... De fet, la majoria de llocs passa així, perquè per això, on hi ha contenidors intel·ligents, diguem-ne... Els conteniors són els mateixos i estan oberts tot el dia en el tema de les restriccions horàries, bàsicament en el barri vell i en la part del mercadal, que hi ha les àrees de recollida temporal, que aquí sí que van marcats per uns horaris que és, però clar que és on hi ha restaurants als que està parlant en Xilegrà. I una miqueta, és el que deies tu, eh, també, Montse Tu estàs assentat en un restaurant i et passen la bessura per allà I les olors que desprèn ja això Si és un local que té sortida per darrere, mira, surt per darrere La persona que va tirar les comeries i perfecte Però si has de passar pel mig del local, aquí tenen un problema I tenen un problema important, per higiene, eh, inclús Hi ha les comeries aquestes que perden líquid, olors, imatge, tot plegat Sí, també és una qüestió d'adaptació, jo crec. Adaptar una miqueta segons quins llocs, poder la problemàtica, detectar quines són les problemàtiques i buscar solucions per a aquestes problemàtiques. Hi ha en aquests concursos de les recollides d'escombraries que no serà tan fàcil canviar horaris, que no serà tan fàcil... Jo hi veig tres problemes. El més fàcil és que hi ha un conflicte de drets, que és el dret laboral dels treballadors, que demanen uns horaris, i després els drets dels usuaris. Els usuaris n'hi ha de dos tipus. La gent normal i corrent, que vivim en un habitatge, i que ens fan seguir uns horaris i pots posar-ho porta a porta o amb un contenidor intel·ligent i aquest més o menys és fàcil i es pot resoldre relativament bé Depèn de la bona voluntat de la gent, que és el que està dient ell ara. Però després l'altre hi ha els locals col·lectius, que és el que has comentat tu. I crec que les reflexions que heu buscat, jo no puc afegir res més del que heu dit, que teniu tota la raó del món, i aquí és on hi ha, jo crec, on es poden fer més crítiques a l'Ajuntament, i estic d'acord amb en Xavier. Dic, escolta, l'Ajuntament s'està equivocant, Perquè l'única cosa que li falta a l'Ajuntament és enviar-los un inspector de sanitat perquè els hi falta una multa quan passen les escombreries allà al mig. Per tant, aquí hi ha un problema de gran incompetència i de manca de voluntat per un costat política, perquè ha de demanar que resolgui, després sobretot els funcionaris que són uns ganduls que últimament tenim proves, no cal dir que són ganduls perquè ens ha quedat clar precisament on hi havia l'obrador, davant d'on hi havia l'obrador de... d'en Julià Castelló, allà hi va haver un problema perquè per incompetència i desídia dels funcionaris de l'Ajuntament de Girona que algú els hauria de tocar el crostó, perquè esclar, tenen molts i molts drets, però es va carregar els drets d'uns ciutadans que els han ocupat una casa que volien fer unes obres. I per tant això lliga amb el funcionament de l'Ajuntament, que és una gran incompetència i una manca de voluntat política. I tot això... allò de les escombraries i allò és un reflex d'aquesta incompetència de l'Ajuntament aquesta de... Ai, no, no, hi ha uns drets i uns deures hi ha gent que té drets i gent que té deures i nosaltres som ciutadans que tenim el dret a ser servits i hi ha una sèrie de gent que tenen el deure a servir I sembla ser que no ho fan, perquè un any i mig per resoldre allò és de jutjat de guàrdia. Algú se l'hauria de suspendre de sou i feina fins que s'hagi resolt. Un any i mig ho estic, per exemple, per aturar una llicència d'obres. Estic parlant d'això. Llavors, quin problema hi ha? Doncs que amb les escombraries està passant més o menys el mateix. Es miren les coses de molt de lluny i no es miren de prop. Per exemple, hi ha barris, Palau, Juic... I fins i tot, tots els barris tenen habitatges unifamiliars i habitatges plurifamiliars. El primer, a més, s'hidral va néixer el teu barri, que va ser Montjuïc, on no hi ha hagut excessiu problema amb els habitatges unifamiliars. Per què hi ha gent indignada? Doncs els habitatges unifamiliars pots entendre-ho porta a porta, però en els habitatges plurifamiliars no pots entendre-ho porta a porta. Vol dir que s'ho han mirat de lluny, no s'ho han anat a mirar de prop. dos, vol dir que no han anat a preguntar abans de prendre la mesura sinó que primer van disparar i després van prendre mesures per tant la gent té dret a estar indignada he dit que hi havia tres coses un dret i després n'hi ha un altre jo crec que el mètode de recollir d'escombraries avui per avui és un mètode absolutament inútil perquè tan sols falli una persona falla tot el sistema Què ha fet la comunitat? És delegar a la ciutadania la seva funció, que és el de recollir i descombraries. Des de fa... Jo et diré més, delegar-ho i cobrar-ho. Com que soc de Besalú, conec el tema, segueixo el tema des de l'any 80 i pico. Ho dic perquè així ens entendrem. L'abocador de veu de veia. I nosaltres sabem que allò és un acte que hi hauria de gent que hauria d'anar a la presó per això. Nosaltres sabem que una planta d'incineració fa uns fums dioxines totalment contaminants i que va en contra de tot el que estem diguent ara. Dos, sabem que un abocador controlat s'acaba descontrolant i provoca uns lixiviats molt perillosos i és dolent, perquè a més a més són tots materials que ara mateix es podrien reciclar. I tres, sabem que hi ha un mètode que hi era aquell temps que es diu planta de reciclatge, o planta de triatge. I l'únic mètode que és eficient per segregar les escombries, i posaré tres exemples, per segregar les escombries són les plantes de triatge. Per què? perquè vas al detall. I a més a més, i ara diré, ara en sensors de láser i diré allò de l'intel·ligència artificial que queda molt bé, però és igual, perquè això es podia fer, es fa molt bé. I abans, i ara no es podia. Per exemple, el paper, el pregunto, quanta gent treu la grapa de les revistes? Quanta gent treu la grapa dels folis? Doncs ja tenim un defecte que entra al sistema. A la fruita, la fruita, moltes vegades hi ha una etiqueta enganxada. I aquella etiqueta no és biodegradable. Entra la part del compost. O sigui, està ple de defectes. Però la tercera cosa és, aquí ho fem tots. Jo soc molt radical i ho faig, però no ho fa tothom. Per tant, tan sols falli una persona i aquests petits detalls que he posat ara ja està fallant tot. Per tant, necessites una planta de triatge, necessites una planta de perfeccionament. Hi ha productes que són molt fàcils de triar. El vidre és molt fàcil... El paper relativament fàcil, determinats plàstics ja relativament fàcil i una mica l'orgànic. I l'orgànic entre cometes. Després s'ha d'unificar criteris. Hi ha ajuntaments que diuen que les defecacions d'animals domèstics poden anar a l'orgànic i n'hi ha altres que diuen que no han d'anar a l'orgànic. S'ha d'unificar criteris. El que no pot ser és que l'Ajuntament de Fornells de la Selva sigui orgànic i l'Ajuntament de Girona no sigui orgànic. I hi ha tota una sèrie de defectes que a més a més provoquen la reacció dels ciutadans perquè molts s'emprenyen. I així hi ha moltes coses. Després, per exemple, les ampolles de vidre porten plàstic, etcètera, etcètera. No s'ha fet una política de reutilització. Si féssim una política de reutilització, les bosses de plàstic no em fan cap nosa. I crec que va quedar molt bé carregar-se les bosses de plàstic. Però si la bossa de plàstic es reutilitzés, ja estaria. El problema és que la bossa de plàstic es llença i així, i el fet de cobrar-la, però fem consciència. El pot de Bernel ple de sabó. Home, fes-ho tornar i torna-ho a reemplenar. Tornem al vidre, tornem totes aquestes coses. És més fàcil fer una política de reutilització, com abans passava la gent, tornava molt diari, totes aquestes coses, i que t'ho vingui a recollir i que hi hagi una mena de premi, que ara ens estan castigats jo recordo quan era jovenet i vaig poder tenir l'oportunitat d'anar a Anglaterra crec que era a Anglaterra hi havia aquelles màquines a dintre dels mateixos supermercats que tu tornaves una llauna, les llaunes és a dir, tu tornaves les llaunes en aquella màquina i te tornaven algo de cèntims i ostres, tonto lo tonto Sí que hi havia gent que recollia les llaunes de terra, evidentment. Això passa en els països. Però al final és premiar, per fer-ho bé, a canvi d'algú. I la millor manera de premiar a canvi d'algú és amb aquesta moneda. Igual passava amb el vidre, les ampolles de vidre. Jo recordo la meva àvia, que guardava totes les ampolles de sorra, guardava totes les ampolles de vidre, perquè després venia el camió i se'n tornava a endur la caixa amb totes les ampolles de vidre i tornaven les ampolles de vidre plenes d'aigua. Una miqueta jo crec que seria... Sí que som molta més gent, però bueno... I les primeres bosses de plàstic s'utilitzaven moltes i moltes vegades perquè no es agafaven i es tiraven si no es feien. És més fàcil aplicar aquest canvi d'hàbit que segons quin altre canvi d'hàbit. Perquè hi ha gent que no ho pot fer, ni té temps, ni voluntat, ni li arriba aquesta informació. Deixeu-me dir una cosa, de tota manera, que va lligada amb el fet que ha dit en Badó, en Salvador. Aquí, en aquesta taula, amb una tertúlia en David Martí, de l'Associació de Noves Tecnologies, no ho dic bé, però ja ens entenem, empresari, ens va tirar a la ENTEC, ens va tirar al damunt de la cara una discussió que relaciona molt amb el que diu. perquè ell venia a dir ara ens fan fer la feina a nosaltres i a més a més ens cobren més perquè aquí hi ha un tema de fons que és que en els milers i milers de pobles que hi ha a l'estat espanyol el tema, diguem-ne, de les recollides i escombraries és un munt de milers i milers i milers de milions d'euros que controlen Milers i milers, potser no, però molts de diners que controlen, diguem-ne, les grans empreses espanyoles que en fan un gran negoci i que són les que també estan les principals interessades. I llavors ell va fer la següent reflexió. Diu, a Sarra tenim una planta de triatge. En aquest moment... diu el futur, ara dir això vaig entendre jo dir això és anar contra tot el que es diu però en el futur el que tornarem a fer és tornar a tirar totes les escorreries amb alguna separació tipus vidre, coses aquestes que són fàcils allà mateix perquè les plantes de triatge en aquest moment són capaces de detectar diguem-ne una agulla de fer-la o separar-la jo dic això perquè ho sé jo estic seguint això i diu que això a la llarga serà molt més barato és per vici, ho estic seguint des de fa molts anys i estic seguint Estic en dues coses molt rares, una d'aigua, una tecnologia d'aigua i una tecnologia de triatge, però és per friquisme, però bàsicament per militància de fa molts anys, perquè una de les coses que vaig dir és que hauríem de ser examplats amb això, vaig fracassar, però jo vaig dir que havíem de ser examplats i no vam ser examplats, vull dir, vam tirar les coses com tothom i tot això, però jo sempre he pensat I diré una cosa, entre cometes, però crec que el meu mestre, el primer que me va donar informació d'això i me va passar molta informació, és un noi que tu el coneixes, ara riuràs, que va ser el director del Diari de Barcelona. Ah, Santi Vilanova. Exacte. Gluti. Perquè aquest és un dels primers superecologistes que hi va haver i tenia clares aquestes coses. Vull dir que a més a més és un personatge d'aquí. I tota aquesta informació hi és. Vull dir, a més a més existeix a l'abast de gran tecnologia. Vull dir, que qualsevol dia ens diran que la planta de Camp d'Ora canvia i serà una planta de triatge perquè és el millor absolutament per tothom, per recuperar materials. És molt millor això. Ahir Martí Tarés va explicar que el cantó de la nova incineradora també s'hi farà una planta que s'ha de triatge, que és una de les coses que està previstes, que per cert aquest dia... L'ho diguem des de l'any 86. En la trobada d'arcaldes de Girona, que hi va haver com a començament de la jornada sobre els 2100 anys de la Fundació de Girona i que al mateix temps és una reflexió sobre el futur de l'any 2100, hi va haver una trobada d'arcaldes gironins, tots menys l'arcalde Ballesta... quatre presencials i Carles Puigdemont, diguem-ne, que el va fer des de Waterloo, i una de les coses que va sortir, perquè li va preguntar a l'alcalde Nadal, li va preguntar a l'alcalde Salilles, quan el tema de l'incinerador es tenia en matxa, va dir que aquest any comencen les proves i que, per tant, segurament, o aquest any o començaments l'any que ve... I llavors el que passa és això, que hi ha gent que diu, home, cremar aquest tipus de residus segurament no és bo, però pitjor era enterrar-los. I aquest dia, mira, això... Però quin morro, quin Nadal, que li van demanar suport Amb el tema del clot de les mules, i direu, i per què ho dic? Clot de les mules de veu. I per què ho dic, el clot de les mules de veu d'aquell abocador comarcal de la Garrotxa? Perquè a sota, Can Feixes, era de l'Ajuntament de Girona, i va passar absolutament 100% de nosaltres. Espero que ho senti. És perillós això de tenir tanta memòria, vull dir perillós pels altres, eh?, com tens memòria tu per coses d'aquestes. No sé si els van poder escoltar els alcaldes, van treure temes i un dels temes es va parlar d'habitatge, es va parlar de turisme, es va parlar de mobilitat, però es va parlar molt d'àrea urbana. La idea aquella... De fet, Anna Pagans, alcaldessa, va dir que quan ella va aprovar en el seu mandat, van aprovar l'últim pla general de Girona, en aquell moment, que devia ser l'any 2002 o 2003, ja va dir que no hi tornaria a haver un pla general de Girona que hauria de ser d'àrea urbana, que té tot el sentit, no? Llavors allà hi va haver un... no va ser un debat en el sentit estricte, sinó que tothom va dir una miqueta les seves idees i el tema de l'àrea urbana es va tornar a posar al damunt, pel tema del transport públic, un... Pel tema dels aparcaments dissuasius, que l'arcalde de Salelles va dir que nosaltres n'estem fent un al Mas Grí i un altre domeny, però els grans aparcaments dissuasius no es poden fer a Girona perquè a Girona ja no té espai, per tant s'hauran de fer als pobles del voltant i d'acord amb ells. Aquest és tot un gran tema, que com... Bé, però que faci això dels aparcaments dissuasius, de moment en què estiguin en actiu, hi ha d'haver-hi una xarxa de transport públic que la gent pugui fer ús, perquè el que no pots pretendre és un aparcament dissuasiu a les afores, a les afores a mi m'és igual, jo per exemple m'encanta Vilablarets i un aparcament dissuasiu entre Girona i Vilablarets, fantàstic... però quina dinàmica hi ha del transport públic per combinar això? És a dir, una persona que deixa el cotxe allà perquè ha de començar a treballar a les 8 del matí a Girona, i hi ha quarts de 8 del matí, és com difícil aparcar en determinades zones, o vies, zona verda, zona blava, aparcaments, tot el que tu vulguis, però clar, quina freqüència hi ha per tot això? Quina temporalitat hi ha també amb aquests trajectes? Ara... Hi ha unes obres importantíssimes que s'estan fent al Passeig Zolot de Salt, que tothom s'està queixant moltíssim, però, ostres, això és una millora, jo penso que serà una millora a nivell mobilitat, a nivell mobilitat. L'alcalde de Salt m'assegura que sí, que no hi haurà cues, que irà molt bé, perquè en realitat el que passarà, el que es farà, a part de fer un carril bici... Ben fet, és que dels quatre carrils que hi ha ara, quedaran de dos, perquè dos quedaran pel transport públic. Pel transport públic. És que, de fet, jo penso que són coses que, si volem potenciar aquest tipus de mobilitat a Girona... Aquí el que ha passat és que ens hi havia por la minessa queixeta que havien tret uns quants arbres fora d'això. Bé, a banda d'això, que en Salvador segurament corroborarà, jo penso... Jo estic d'acord amb tu, eh? Jo penso que és que hem de tenir una xarxa de transport públic més efectiva, més efectiva i, sobretot, més accessible, eh? Perquè és que... Us explico els problemes. La feu servir? La feu servir vosaltres? Jo sí. Jo la faig servir molt, molt poc, quasi tindria gens, perquè per mi no és pràctica la xarxa de moure'm amb autobús per Girona. Jo la faig servir força, vaig molt a peu, vaig servir força, em dic que si fas un monogràfic et faré... Jo ho faig tot a peu. I explicaria exemples d'aquests de jutjat de guàrdia. He tingut la desgràcia de passar una temporada anar al troeta i després vaig anar un parell de vegades al cementiri. Jo ho faig tot a peu, he vingut a peu, de casa he vingut a peu. Jo també. I a vegades torno amb el tu, tot ho faig a peu. Doncs no hi ha facilitats per fer, per pedestres, ni per anar salt a peu, perquè t'havia anat. No hi ha facilitat, no hi ha voreres, no hi ha un continu, no hi ha un continu pedestre. I és una vergonya que des del centre de Girona no es pugui anar al Trueta i que hagis de fer aquells canvis. I és una vergonya que no es pugui anar al cementiri a peu. No pots anar-hi. I és una vergonya que quan agafes un bus i hagis d'agafar-ne un altre tot seguit, hagis de tornar a pagar. Exacte. I després afegeixi, que dius, bueno, ara ho vull fer amb bici. Doncs a les bicicletes, que també l'he agafat de vegades, tens el problema que t'acaba de cop un carril bici i t'arribes amb una rotonda que hi passen 500 cotxes. I dius, cuidado. Després, el que dius tu, que s'uneixin les xarxes de bicicletes, les xarxes de tot, i es faci una entitat metropolitana del transport com Déu mana. I el que dius tu, el que no pot ser és que hagi de pagar dues vegades. Que et baixin a marquets de camps, que has d'agafar el de salt... Jo crec que seria injust que la xarxa de transport, que el transport municipal del Gironès no funciona, seria falsa. El que passa és que és insuficient. El tema és aquest, és a dir, la part que funciona, però per exemple, per tema d'horaris, això que deies tu, depèn de vosaltres perquè sou molt trempats i feu les coses a peu, però els que a vegades tenim una mica més, perquè a voltes el transport públic, que jo l'he agafat, El transport públic de sal funciona relativament bé si no fos perquè és molt utilitzat i algunes vegades vas absolutament en xiuet que sembla un tren de rodalies en el pitjor dels moments. És l'única cosa que realment passa. I llavors el tema dels horaris. Determinada hora s'acaba i no tothom està en condicions de fer 35 minuts el vespre a peu. O pagar 10 euros d'un taxi. Una cosa és pagar el tant en tant i l'altra és pagar 10 euros cada dia. O venir des de fora amb cotxe, deixar-la amb un aparcament dissuasiu, o amb un aparcament de pagament, que també hi ha molta gent que ho fa, i llavors traslladar-te pel que és el centre de la ciutat a peu. Això també és veritat. Perquè sí que és cert que gira una ciutat que per anar d'un lloc a l'altre es pot caminar. Però no és el mateix, diguem-ne, anar des de l'Eixample al barri vell, que no, per exemple, anar des de Fontejeu a Palau. No. i també a ciutat, que a vegades no se'n recorda la gent i qui diu Palau podria dir Can Givert del Pla està clar que centre Girona jo crec que caminem tots ara la qüestió està, si tens que moure't a desplaçar-te a un trueta a un salt no és pràctic no està preparat, i jo tenia un client pobre que ja no hi és, que anava amb cadira de rodes i ho deia, sempre tenia la mateixa crítica estic parlant de fa uns anys ja, diu és que no hi ha possibilitat d'anar amb cadira de rodes per les aceres, perquè és que no hi ha accessibilitat, tinc que demanar a la gent que m'acugi i m'abaixi de l'acera perquè no, ara ja ho estan arreglant això, eh? Sí, però han determinat raconets de Girona, eh? És a dir, vés a Sant Narcís, passeja't un matí per Sant Narcís, ja no amb cadira de rodes, que són casos molt determinats i nosaltres això ho reivindiquem moltíssim. amb un bastó, amb un cotxet de criatura petita, amb un caminador, és a dir, no estem parlant només de persones amb mobilitat reduïda a causa de patologies, sinó estem parlant de gent d'una edat que necessita... Amb caminador pots encara aguantar, depèn de quines voreres i així, si és graons, no, o desperfectes de les pròpies voreres, però és que és un tema tan delicat aquest, i perdona perquè t'he tallat. I fixeu-vos ja, les aceres de Girona, Intenteu caminar per una sèrie i mireu les llombardes. Si no en trobareu 10 que es mouen, que s'han aixecat, no està arreglat. I la gent gran, encara que vagi sense bastó, si n'hi ha una mica d'aixecada... Piquen i cauen. Piquen i cauen. És un tema d'accessibilitat global a la ciutat a nivell de mobilitat, però també, per exemple, amb el transport metropolità. És a dir, jo penso que els busos d'Intragirona, després hi ha un altre problema. Diu, és impossible anar per les voreres, però quantes vegades en els autobusos, per exemple, la plataforma... per donar accés a les persones amb mobilitat reduïda, no funciona. Nosaltres ens hem trobat en casos, en persones... Hi ha hagut unes quantes queixes, hi ha un veí de Montjuïc que ho va dir, que la seva senyora va en cadira de rodes, que diu que s'ha trobat que hi ha autobusos que no tenen... i que llavors li diuen espavilat, o alguns que directament passen de llarg, que això jo crec que és injustificable, i això ha passat molt poques vegades, jo crec que ho estan perseguint, però passa. Manca formació a les persones que porten aquest tipus de transport per saber com cal fer aquesta gestió. Manca també rigorositat en què les empreses que gestionen això, perquè hi ha busos que són gestionats de manera pública, hi ha busos que són gestionats de manera privada, doncs si una empresa privada et diu que no funciona la rampa d'accessibilitat durant tres dies, senció el canto, perquè és que la seva obligació és donar servei a... Tots els usuaris. I no pot ser que una persona que ve amb crida de rodes de Palafrugell tardi més des de l'estació de la Renfe de Girona, des d'allà a la Punxa, en poder anar en bus fins a l'Hospital de Salt, fins al Santa Caterina, que en venir de Palafrugell. No pot ser, perquè li passen per davant quatre autobusos que ara no tinc rampa, ara no en funciona, ara no sé com fer-ho, i depèn de la bona voluntat de la persona que condueix o d'algú de dintre que té aquesta mirada i que té algú proper, que té aquesta sensibilitat. Això que dius, afegiré un parell de coses més. A l'estació li falta una mica d'intermodalitat, és a dir, que tots els autobusos s'haurien de centralitzar allà per això que dius tu, perquè sobretot ara que s'ha d'anar a salt, que hi ha l'hospital i tot això... I més que hi anirem. Exacte. I fixa't una cosa, surt de l'estació a peu. Surt de l'estació. Si surt de l'estació a peu... Jo vaig a mitja distància, però normalment últimament baixo més per la banda de la plaça que és més maca del parc central. Quan vols sortir per allà... és un cacau, perquè resulta que hi ha una part estreta i hi ha obres. Per l'altre, res hem fet ocupar dels baixos quan haurien de ser de la ciutat i hauria de ser un passadís per poder travessar. Està ple d'entrevans d'escalons, falten passos de vianants, hi ha les obres aquelles, que jo crec que aquelles obres s'haurien d'haver fet més al costat de l'estació per a la intermodalitat i després a tota la plaça d'Espanya, per dir-ho així, allà on hi ha hagut els autobusos, que jo no els hauria tret mai, que allò era fantàstic, que ara és... que en pinja des pinja, hi ha gent que passa per dins, hi ha gent que passa per fora, les motos passen per allà, hi ha gent que hi aparca, hi ha gent que no hi pot aparcar, perquè d'en tant en tant... I veurem com queda la plaça Joan Rosa, que és la plaça aquella, diguem, que van treure, que és la que està sota les vies del tren, el que en dèiem, el que dèiem el carrer, la travessia del carrer. carril, molt a prop d'on té el despatx allò han fet, però allà en teoria vull veure, he vist que hi planten algun arbres ara hi estan plantats i també m'agradarà veure com fan la divisió perquè allà en teoria són els autobusos de salt en teoria els autobusos de salt pararan a la part de davant de la mútua allà on hi ha l'edifici de Torre Girona en aquella part d'allà hi ha pàrquings, per el que he vist els pàrquings dels autobusos i després treuen els autobusos de Marquès de Camps és a dir, les parades aquestes de Marquès de Camps on te paren ara, que te paren aquells dos o tres autobusos que hi ha aquell col·lapse això ho han passat tot en allà la veritat és que com a crítica van treure molts llocs de pàrquing això sí que és veritat és una zona sota que s'hi podia aparcar però bueno, la gent jo crec que al final ja s'ha hagut de desplaçar i que estèticament jo crec que queda molt més elegant i molt més xulo. Sí que és veritat que és una plaça dura, és dura-dura, però bueno... Veurem a veure com queda. El benefici, el dubte, no, no, de veure com queda, perquè al primer moment sí que donava la impressió de molta duresa, però avui he vist que hi començaven a plantar arbres i per tant també pot ser molt més amable. Veurem. hi ha tota una part de bicicletes de la girocleta que també estan totes les vies a veure com queda la passarel·la aquí tindrem un altre problema, els deguters famosos que hi ha del viaducte que deixarà el terra fet una altra vegada lleig perquè hi ha part de rovell i surt el terra amb rovell i quedarà tot el terra rovellat. Hi havia diverses zones... Jo crec que sí, tot això té solució, si volen, però esclar, deu ser... Però ho ha de fer-ho a DIF. A DIF, al terra, a Girona... Bueno, no què sé, és igual. Sí, sí, sí. no crec que per on de Goté vinguin per tant veurem com acaba tot també es tracta de demanar-ho i d'emprenyar una mica també aquestes coses passen ara les obres aquestes que parlàvem que allò en principi allà em té el pàrquing el primer tros però una de les grans queixes que ara sembla que faran era que sorties i no podies travessar d'un lloc a l'altre havies de donar una volta molt important No, però això de DIF ho podria reivindicar algun diputat o alguna diputada de Girona que coneixi bé Girona. Crec que n'hi ha, hi ha una diputada que coneix molt bé Girona. Hauria de fer-ho amb Bersalcaolesa durant molt de temps, diguem-ne, no? La Marta Madrena, suposo. No, no, és així. Escolteu, anem avançant i ja ens està acabant el temps aquesta tertúlia tan diversa que hem fet, però només una cosa... En Salvador abans ens l'ha deixat anar parlant de, diguem-ne, de les onomàstiques i el Facebook. En aquest moment, fa 5 anys, començàvem a dir, ostres, allò que fa un mes deien que a la Xina hi havia problema, sembla que s'acosta, però no podíem ni imaginar que un mes i mig després ens tancarien, com ens van tancar, perquè va ser ordre el 13 de març i ens van tancar el 14. Ara que estàvem al final, l'única preocupació que teníem era si el Mobile els faria o no els faria, us ho recordeu. I tant. I van començar a dir que no, les grans empreses que venien de fora van començar a anul·lar i això va ser el... Ho vèiem engegirat. Ho vèiem engegirat i dèiem això ens passa perquè som uns desgraciats, ens volen lligar a la merda i després dèiem això de Bucha no han fet els xinós perquè es passa molt. les van dir molt grosses sí, ho havíem de fer entre tots un acte de contrició sí, exacte nosaltres a casa, per exemple, vam tenir mascaretes perquè en Pep, el meu home va dir, pinta amb bastos si això està movent, pinta amb bastos i tota la família vam tenir el que es necessitava, els EPIs jo gràcies a la meva dona, perquè jo no m'ho creia i la meva dona, que és més previsora que jo recordem que el primer mes i mig que estàvem tancats a casa les mascaretes no eren obligatòries perquè no n'hi havia No, no, no. Hem de fer més memòria de tot això. No sé quant de temps perquè l'havíem comprat per pintar. Clar. Aquelles... Aquelles d'allò que havies comprat. Saps? Per pintar, digues. Per pintar, per pintar. Per pintar, per pintar. per no anar a la... Això sí que era un EPI de... Recordeu quan al cap d'un mes ens van tancar i la gent sortia a aplaudir els sanitaris i tothom deia aquesta experiència ens farà millors? Ara ja no en parla ningú i no som millors. No sé si som millors, eh? No. Ja et dic jo que no. Jo veig la societat molt independent, la societat molt pensant només en si, pensant només per ells, tot de forma ho vull ja, ara i ja, ara, d'immediat, i dius, tios, però no ho sé. Aquells valors, no?, de realment donar-nos compte del que és important de les persones amb les que vols estar de compartir que si estem bé tots és millor que no passi si estem bé només uns quants jo penso que tot això amb aquest tema de la immediatesa de l'obligatorietat d'anar ràpid i de donar respostes pitàniques que tot ha de ser ja i que què passa, s'acaba el món si no faig això ostres, no hem millorat no hem millorat ni mica, malauradament i hauríem de tenir més memòria que en tenim poca No, però és gaire res, perquè ara parles de fa cinc anys i la gent a tirar, el que recorden és que va sortir els strike homes, que a més a més ara es retiren, vull dir que, perdoneu la broma, però van ser moments molt complicats. Es retiren? Saps que no ho sabies? Es retiren indefinits, bueno, com a mínim era temporal, no se sap més, sí, sí. però el tema és una miqueta aquest que millors no ens hi hem fet i jo crec que no ens en recordem, vàrem estar parlant i vàrem estar molt agobiats durant dos anys o dos anys i mig i de reprenent ho hem oblidat com de la sequera que ara torna que durant uns mesos no n'hem parlat mentre hi va haver-hi aigua però és la vida, són coses que passen sí, sí Escolteu, doncs hem fet una tertúlia que hem parlat de dolços, hem parlat dels 10 anys de Bagi, hem parlat de la feina de la Fundació Esclerosi Múltiple, hem parlat d'Axiusius i hem parlat una miqueta de tot i ha estat molt agradable. Jo, per tant, us ho volia agrair a les 3 persones que ens heu acompanyat avui. Gràcies, Salvador Garcia Arbós, gràcies Josep Prat i gràcies Montse Prats amb essa final. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà, perquè ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 29 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Els majoristes de Merca Girona reclamen que es traslladi al dipòsit de cotxes que ocupa part de la parcel·la des de 2005. Critiquen inicialment se'ls va dir que era una ubicació provisional, que els cotxes motors es traurien el 2008 i que estan farts de promeses incompletes. L'actual equip de govern recorda que la situació remunta aquest any, però subratllen que la voluntat és posar-hi remei durant aquest mandat. Girona ha escollit en un programa europeu per treballar la neutralitat climàtica conjuntament amb Bordeus. Es tracta d'un programa d'una durada de 18 mesos que serveix per compartir coneixements i transferir bones pràctiques entre les 80 ciutats bessones seleccionades des del 2023 i les ciutats que van ser seleccionades per unir-se al programa de ciutats pilot Net Zero Cities. Girona recuperarà el pati de l'antic convent de Montilivi i el convertirà en una zona verda. L'espai ubicat a tocar de l'avinguda Montilivi i el carrer d'Àngels, Serradell i Pérez s'adequarà perquè pugui passar a ser una zona d'ús públic. Per fer-ho s'enderrocaran les parets que actualment impedeixen l'accés i s'hi col·locarà una nova pavimentació, es crearan àrees enjardinades, es realitzaran tasques de manteniment de l'arbrat existent i s'hi posaran en lluarnament públic i mobiliari urbà. I en esports, avui a les 9 de la nit, el Girona juga contra l'Arsenal a Montilivi, en el que serà el seu últim partit de la Lliga de Champions. L'Arsenal visita Montilivi en el comiat de la Champions, en què homes com Juanpe, Porto i Estuani tindran la darrera recompensa a anys de sacrifici. Michel té les baixes de Gazaniga, Creida, Miguel, Blind... i Brian Gil sancionat. Els preus assequibles han propiciat que les entrades s'hagin exhaurit i que convertiran el vuitè partit dels gironins a Europa en una bonica festa de comiat. I el temps, avui ens hem despertat amb un matí fred, només amb 5 graus en un dia on els núvols seran els protagonistes, permetent-nos només arribar tan sols als 15 graus de màxima. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com. Som la teva veu. Som la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres.