Vaga pro-Palestina, civisme a Girona i Plaça del Carril

Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia i Girona FM, com passen 4 minuts a les 10 del matí d'aquest 15 d'octubre a Santa Teresa de Jesús. Una onomàstica molt celebrada, molt commemorada a casa nostra. També pel record d'un dia de l'Ià Llunyà, 1940, que el president de la Generalitat, Lluís Companys, va ser... afusellat al castell de Montjuïc, crec que va ser el dia 15 d'octubre. Ara ho mirarem perquè feia aquesta precisió perquè en Francesc Francisco Busquets, que ens acompanya, diu que no era demà. Jo estic convocat demà a l'acte d'homenatge. Jo crec que és avui. Sí, però jo crec que és avui. Podria ser que tingués a veure, Francesc Francisco, amb el fet que avui oficialment alguns han declarat, dic que alguns han declarat, hi ha una vaga general que algú segueixen i que de fet no sé com afecta en aquests moments perquè no tinc informació. Però, per exemple, sí que sé que ahir els membres de Guanyem de l'equip de Guanyem de Girona van dir que farien vaga i que donarien l'import del seu sou d'un dia a entitats palestines. Jo els fico convocat demà. Tu estàs convocat demà, ara ho acabarem de comprovar. Permeta'm abans, però, que saludin en Toni Bou, economista, empresari, molt bon dia. Molt bon dia. No sé si autònom. Sí, sí, 100% autònom. Si deu estar content, no?, amb les notícies que van sortir aquests dies. Sí, home. Tornem-ho de sempre. Tornem-ho de sempre. Som el folre que aguanta el castell. i he deixat en últim lloc, no perquè sigui menys important, la Teresa a casa, per dir-li, primer de tot, per molts anys, allò que deia, Santa Teresa és un sant, en tradició, casa nostra, 15 d'octubre, també és el dia que donen, si no, la charleta, el Premi Planeta, per allò que la dona de l'ara pares es deia Teresa, per molts anys. Doncs moltíssimes gràcies. A més a més, m'agrada que sigui en el meu sant avui estar aquí a la ràdio perquè, mira, és una manera també de fer un dia més especial. Oh, i tant que sí. Gràcies. Gràcies. Gràcies per esmorzar, eh? Que també està molt bé. Molt bé. És una vaga general, deixeu-me que entri per aquí per parlar-ne, una mica estranya, de fet es va convocar quan hi havia tota la crisi de gasa entremig, es va fer en defensa dels drets dels palestins, però esclar, ara teòricament tenim un pla de pau, teòricament hi ha un alto foc, vaig dir-teòricament perquè... Tot està sentat en pinces. i doncs hi ha gent que sembla que la fa i de fet ahir es va donar instruccions per si per fer diguem-ne perquè escoles i busos i tal tinguessin uns serveis mínims que garantissin el servei jo la veritat aquest matí no m'ha donat l'impressidor que hi hagi cap seguiment el que passa que és molt probable que en centres oficials sí que s'hagi seguit Jo tampoc, jo ho he vist per al diari que Junts no s'hi suma que guanyem i Esquerra Republicana feien vaga. Jo trobo que des d'un punt de vista polític i municipal és una mica incomprensible per no dir-ho del tot, és a dir, gran solidaritat amb el poble palestí. i contra el massacre i el genocidi que Israel ha estat perpetrant, i encara perpetrant, perquè penso que ahir encara hi van haver 17 o 18 morts, malgrat aquest salto al foc que ha guantat amb pinces. Per tant, gran solidaritat amb aquest tema. Un ajuntament i un alcalde i uns regidors estan al servei de la ciutadania a les 24 hores del dia, a les 365 dies de l'any, diumenges inclosos. I per tant, si volen fer vaga, que la facin des d'un altre punt de vista, però ells com a servidors de la ciutat jo penso que no té gaire sentit, tenen el dret de fer-ho. podríem fer vaga avui i no fer aquesta tertúlia. No sé què pensarien els... És a dir, estem d'acord que això és un genocidi, però continuem fent la tertúlia i continuem donant el servei ciutadà. I em penso que aquesta és l'obligació d'uns regidors i d'un alcalde. Però vaja, coses més estranyes hem vist. Per altra banda, hi ha aquesta disparitat de criteri en el mateix equip de govern, entre Junts i Esquerra i... guanyem, que uns fan una cosa i nosaltres en fan una altra, que és una altra vegada que ens demostren que no van del tot junts. Bé, jo també estic molt d'acord amb el que s'ha dit. Estem amb aquella política dels símbols que no serveixen per res. Vull dir, no ajudem el poble palestí de veritat, el que està al mig entre Hamas i el genocidi d'Israel. No l'ajudem en res fent vaga en un ajuntament com el de Girona, com que necessita és... tenir els seus manamassos davant treballant i que en tot cas es poden organitzar moltes coses i moltes històries. M'ha fet molta gràcia també això de donar el sou d'un dia. Jo diria que és poc. Em sembla que es tenia que donar bastant més que el sou d'un dia per tirar endavant la reconstrucció de la massacra que s'ha fet. El problema és que aquí hauríem de començar a pensar en altres coses. Per exemple, qui reconstruirà Gassa i qui farà el negoci? Potser es tractaria de crear associacions de constructors, dic bestieses, ja ho sé, però que treballessin sense ànim de lucre per tirar endavant això, quan tots sabem que... No, no dius cap bestiesa, però tu saps perfectament que estàs diguent una cosa que no acabarà passant. No acabarà, no, perquè aquí ja sabem perfectament... Exactament, sabem perfectament qui reconstruirà tot això. I els interessos que hi ha hagut per poder-ho fer, perquè ha quedat el 92%, vaig sentir, totalment arrasat. Per tant, vol dir que no hi ha res, tot és alguna... El sou dels concejals, perdó, la teva doctora, aquesta palau, irà a les butxaques del gènere d'entrar. Sí, sí, com li vulguis dir, però sí, totes aquestes coses que s'han fet una mica així últimes, doncs també, perquè la realitat és una altra. Primer, jo estic totalment d'acord, bueno, no ho podia explicar més bé ell, després tu ho has corroborat, per tant, estic perfecte a tot això que heu dit de la vaca i si un ajuntament s'ha de sumar o no, tot això... penso igualment que vosaltres i en quant al tema així en general que ara també tu apuntaves jo penso que evidentment tot això s'està aguantant però amb unes pinces que quasi són ni pinces de tan poc que aguanten perquè pot canviar en qualsevol moment però sí que sabem tots que per més solidaritat i més que enviem menjars i més que un faci la paga d'un no sé què i l'altre vagi a fer no sé quantos aquí veiem que darrere això s'ha pres aquest acord per a les persones que hi han hagut, pels interessos que hi han hagut, i sabem qui reconstituirà tot això amb els interessos que hi haurà darrere que tot això canviï. Per tant, jo crec que no és gaire efectiu res d'aquestes coses que es volen fer aquí en prou de que sembla que nosaltres ajudem a no sé què, perquè totalment si ho hem de reivindicar, com tu deies al començament, tots hem estat en contra que es fes tota la massacre que hi ha hagut aquí i com s'ha tractat el tema, però a part de reivindicar-ho i de dir-ho, que això està molt bé humanament, que ens posem de... diguéssim, d'acord, i que denunciem el que no ens està bé, el que no ha sigut un gran genocidi, com tu has explicat, però per allò de més, en aquests moments, jo crec que des del nostre petit territori, en fi, no és la reconstrucció que farem nosaltres, això ja està pactat, en cas que n'hi hagi de reconstrucció, qui la farà? Jo penso que, de totes maneres, ara ja es respira una mica, el món es respira una mica, després d'aquest palto el foc, Però hem d'estar molt i molt vigilants i molt i molt alerta i de cap manera aquesta certa pau que s'ha aconseguit per ara, que no sabem com acabarà, no ens ha de treure de davant que, és a dir, hem de recordar els crims que s'han comès i qui els ha comès i hem de seure aquestes persones responsables de perpetrar aquestes atrocitats davant d'un tribunal. I això l'opinió pública internacional ho ha d'exigir i ho ha de demanar. Jo penso que aquesta vaga i moltes altres accions que s'aniran fent sí que tenen que tenen un ressò i que tenen alguna efectivitat, no tanta com caldria, no tanta com voldrien, però tenen alguna efectivitat. Les mobilitzacions de fa una setmana, a Girona i arreu del món, jo penso que van ser... no sé si van ser a la clau perquè Trump donés finalment l'ordre en el Netanyahu que apareix d'una vegada, però sé que van fer molt de forat, diguem-ne, des del punt de vista internacional, unes mobilitzacions internacionalment parlant que no els n'hi han vist mai i almenys no els ha recordat. Clar, perquè van ser d'aquest caire internacional, això és un pes. Això haurem de continuar amb tots plegats, ajuntaments i societat civil... i col·legis professionals i qui sigui. És a dir, no podem oblidar el que s'ha estat fent i és clar, la reconstrucció aquesta hi ha immobiliàries, per dir-ho d'alguna manera, i voltors que s'estan llepant la llengua pensant que com els calés que faran darrere de tot això. I això s'hauria d'evitar i per tant la mobilització internacional pot ajudar que això no sigui tan sagnant com com apunta que pot arribar a ser. No, hi havia hagut mobilitzacions abans pel tema del nou a la guerra, que també van ser molt importants, i en aquest cas s'ha de reconèixer que les mobilitzacions van ser importants. El pla de pau que se sostén en aquesta treva s'aguanta pels pèls. Per el que he llegit, ja hi ha hagut les primeres tensions, és a dir, es van entregar els hostatges vius, vint, tot homes, curiosament, però no s'estaven entregant els ostatges morts, ahir també hi va haver-hi incidents, ho ha dit en Francesc Francisco, amb gent que va sortir d'una determinada zona acordada que hi va haver-hi morts, també hi va haver-hi execucions per part de mas de civils palestins, perquè aquí jo crec que en el fons és un tema complex, molt complex i que no es resoldrem aquí, és a dir... i tampoc és un tema de bons i dolents, de bons i dolents jo crec que n'hi ha per tots i que ve del 40... doncs que van a marxar els anglesos, no? del 48, sí, sí, però inclús ve davant, és a dir, ens podrien remuntar 2.000 anys, vull dir i a la Biblia per entendre alguna de les coses que... a l'Antic Testament, exactament, sí, sí que és una òpera Perdó, jo volia afegir una cosa. Jo estava a Itàlia quan el de la flotilla que va provocar les manifestacions, i allà va ser molt més forta la reacció que a altres països pel que he anat veient. Però era perquè realment, sigom que hi havia un pro-Palestina, pro-Pau i tot plegat, perquè van enganxar la Meloni amb el pas canviat. I això es va aprofitar ràpidament, es va fer una vaga en 24 hores... que inclús deien si era constitucional o no, hi havia moltes discussions, però sí que va portar molta gent al carrer i es va notar amb vols, amb diverses coses. La mobilització popular és una cosa, els gestos són una altra. Sí, sí, sí. I aquí sí que crec que, com diu aquí el company, aquesta força a tots els països d'Europa, home, això va dir, cuidado, nois, que no anem bé, que això ja comença. El trist és que no es pugui fer per altres mil coses que estan passant, però bueno. Jo, si em permeteu una anècdota, una anècdota que em penso que ara ve molt a to en relació que aquest és un tema que fa molts anys que dura, L'any 91-92 del segle passat, amb en Quim Nadal vam estar a Jerusalem amb una conferència de mayors, una trobada d'alcaldes d'arreu del món, uns quants, bàsicament d'alcaldes de ciutats que tenien barris jueus i devien ser una cinquantena o siscentena d'alcaldes i tinents d'alcaldes. Convidats per l'alcalde de les Hores d'Israel, de Jerusalem, perdó, Teddy Kolech, que era una persona molt coneguda, I vam ser rebuts, entre altres, per el Simón Pérez, que en aquell moment em sembla que era ministre de Ferres Estrangers, em sembla. El primer ministre era l'Ixat Samir, si no recordo. Bé, vam estar amb un sopar, que ell va arribar tard, perquè era un sopar en el món de les Oliveres, en la muntanya de les Oliveres, i vam veure-hi uns trets, que nosaltres els vam sentir mentre fèiem el còctel previ del sopar, i això va fer que en Simón Pérez arribés una mica tard, i ens ho va explicar després que hi havia hagut un soldat mort. Bé, Ens va dir diverses coses, i entre altres coses ens va dir que Israel és un país o és un poble que té més de 3.000 anys d'història. Durant aquests més de 3.000 anys d'història ha estat sempre al seu cap, sota la bota d'alguna opresor d'alguna civilització, d'algun imperi, d'alguns exèrcits que l'han sempre oprimit. Però, passats 3.000 anys, tots aquests imperis, tots aquests exèrcits han desaparegut, Israel encara per viure. Avui, estic parlant del 91, penso que hi havia la segona intifada llavors, avui per primera vegada és Israel qui té la bota damunt del cap i està oprimint el seu enemic. I això no va amb nosaltres, i això pot ser el principi de la nostra fi. Això va dir-ho Ximón Pérez, ho dic perquè a vegades aquesta tècnica que té Barruera, Netanyahu, de dir són antisemites. No, no, jo sóc tan antisemite en tot cas com Ximón Pérez, o com el Shlomo Benhamí, o com els altres. Però em penso que era un pensament, que jo crec que se'l creia, Ximón Pérez en aquell moment, molt atinat. És a dir, Israel està fent una cosa que no li és pròpia. i s'ha convertit en una cosa que no li es propi. I després del que va passar en la Segona Guerra Mundial, sembla mentida que aquest poble precisament perpetri aquestes atrocitats. Aquest poble o aquest govern que s'exercit, eh? Bueno, m'ha semblat fer una... Jo crec que és més pertinent parlar d'aquest govern i d'una part d'aquest poble, perquè no crec que tot el poble es pugui generalitzar. Jo trobo que hi ha poca reacció per part del poble, i del món jueu en general hi ha poca reacció contra això. Sí, alguns... Per fer una mica de polèmica, alguns t'ho dirien, o t'ho dic jo, però alguns han dit que tampoc com ganes que tenen els estats àrabs d'ajudar els palestins a crear el seu propi estat per les coses que tradicionalment també han passat. És que pobres palestins, diguem-ne, que els han rebut bofetades de tots. Són els pàries. L'únic país que ha demostrat certa simpatia sempre ha sigut Jordània. Però quan van anar a Jordània van estar a punt de fotre en l'aire el govern jordà. Bàsicament perquè allà van crear una milícia que va estar a punt de derrocar la monarquia jordana. Però això no és un tema de bons i dolents, sinó de molt bons... de molt dolents per totes dues bandes. Això ens fa molt difícil entendre-ho per això, perquè és molt transversal qui té roi, qui no té roi i amb què té roi i amb què no té roi. L'únic que és cert és que hi ha una massacre i aquesta massacre es tindria que aturar. Exacte. Un acte terrorista que s'ha de condemnar, evidentment, que és l'atac de l'octubre... Exacte. El 7 d'octubre, sí, de fa dos anys. Que, evidentment, és condemnable tot plegat, però dir després que hi ha víctimes palestines que no hi tenen res a veure no és l'antissemitisme. És que, precisament, s'estan fotent molt de mal. Ells mateixos, jo parlava amb gent de la comunitat jueua... i estan espantats estan espantats en pobles com jo diria Agustera que en conec algun home ara has d'anar una mica al tanto no manifestis no hi estan d'acord però tampoc diuen res també estic d'acord això passa una mica com amb el món de l'islam que els moderats callen callen i amb motius jo penso que no sé què faria se senten amenaçats hi ha una certa comprensió però vaja hem fet una passada internacional un problema de molt difícil qui té l'escriptura de propietat de Palestina és compartida n'hi ha d'altres de compartides d'escriptures de propietat d'un mateix territori per tant és molt complicat això els anglesos aquí també hi tindrien alguna cosa o alguna responsabilitat Esclar, des que van marxar, no? Els 40 i escaig. Jo et recomanaria perquè, és a dir, en paraules molt simples, fa un dia, un dia i mig, Tomàs Alcoverra va ser entrevistat per Anna Balcells, una periodista internacional que hi entén, i Tomàs Alcoverra el que feia era, bàsicament, no volia dir de posar aigua al vi, ell deia que en els 50 i escaig d'anys que havia estat, diguem-ne, corresponsal a l'Orient Mitjà, que en dèiem abans, ara en diguem pròxim, però vull dir que havia estat allà, havia viscut tantes diades històriques que ja no se n'en creia cap i venia a dir, ull, que tot això no està, que tot això es refarà i tant. N'hem parlat a propòsit, diguem-ne, d'aquesta vaga general que sí que ha tingut repercussions en el món estudiantil, pel que veig ara a les xarxes i que hi ha hagut... tallades de carreteres, a aquest país sempre tallem carreteres, a la zona de Barcelona, a la ronda litoral, a alguns carrers de Barcelona, però em dóna la impressió, diguem-ne, que és una mica forçar. Per exemple, els sindicats l'han convocat. I aquí sí que us ho pregunto perquè hi ha hagut algunes crítiques en els sindicats que diguen que és molt curiós que no s'hagin mobilitzat per altres causes com algunes econòmiques, com el tema dels autònoms que va sorgir ahir, o en temes així. La sensació que també s'està fent més política que no s'estan servint els interessos dels treballadors. No sé com ho veieu. Jo diria que no és una vaga general, no l'estem notant nosaltres, no ens hem aixecat amb la sensació de vaga general. No, no, és que jo ni sabia què es faria. El sector estudiantil, lògicament, sempre ha sigut històricament la primera... La infanteria. Les entrades a les fàbriques grans com l'assinat i tot plegat i després qui sempre té la mà són els sindicats del transport. Si els sindicats del transport es posen d'acord, es nota la vaga general. Jo no sé com està aquest tema, perquè jo ho desconec, però diria que no està afectant, com per dir que és una vaga reaixida en quant a general. És una protesta, evidentment, totalment... Algú amb una mica de mala fe diu que els ha agafat amb el pala escanviat perquè s'havia convocat abans que es declarés aquesta treba i aquest pla de pau i quedava algú mantenint. Jo penso que això és evident. Potser ara no toca, també és veritat. No sé si toca o no toca però vull dir... S'ha de donar una mica de capacitat de respirar tots plegats i estar molt vigilants i a veure què passa. Ara aquesta vaga general, jo suposo que sí, que estava convocada d'abans i per tant no es preveia que hi hagués aquesta mena d'alto al foc. i per tant sí que estan amb el pas canviat i ho penso i no hi ha la societat m'ha donat la impressió mira Girona no hi ha la sensació d'estar s'han suspès algunes coses per exemple jo aquesta tarda havia de participar a l'Ateneu de Sant Narcís al centre cívic de Sant Narcís es feia una lectura d'homenatge als 20 anys de la mort de Jesús Moncada i es feia una lectura de poemes i en Josep Maria Funallera es feia una interpretació i l'han sospesa pel mes de novembre, és a dir, sí que ja hi ha hagut algun tipus d'històries, però a nivell allò de dir, la sensació és que avui hi havia el mateix trànsit que sempre, que en certa manera un dia normal. Jo crec que tindrà més repercussió per això el que van dir ahir els regidors de l'equip de govern de Guanyem i d'Esquerra, que van dir que aquells sí que farien vaga, però en fi, no sé ben bé com va. No sóc pas visionari, però no crec que tingui gaire èxit la de la vegada d'avui. M'adona la impressió, vistes les coses. Sí, perquè la gent... Volem sentir que això s'està arreglant. Per tant, ja tenim la justificació de dir... Si han dit que ja això comença a anar, no cal... El sentit cómodo de la gent, dels que es manifesten... Però no criden, però d'alguna manera no tenen un càrrec o una història, és a dir, ostres, tu vols dir que ara no és el moment, eh? Apal·lem al sentit comú. L'altra cosa és qui està posat en lluites polítiques i aprofita qualsevol cosa per fer política, inclús això. Podríem parlar molt d'aquest tema. Has utilitzat el tema de... Parles de política partidista, tu. Sí, correcte. Aquests parcos i aquestes històries. S'ha aprofitat per fer moltes coses que potser no tocaven. És a dir, dintre d'unes mobilitzacions importants i gent de molt bona voluntat, entre ells algun gironi, sí que hi ha la petita sospita que algú ha aprofitat, diguem-ne, en benefici de futures presentacions, de futures convocatòries electorals, allà on te siguin. Deixem-ho així. Això és inevitable que passi, eh? És a dir, la flotilla podran posar-hi alguns perós, però jo penso que va fer una bona feina, malgrat tot. I que algú va aprofitar per posar-se alguna medalla política, doncs no ho sé. Si aprofita aquestes coses vol dir que és una política amb un polític de no massa alçada. Però, en canvi, la feina de la flotilla va coadjuar d'una manera important, jo penso, en la mobilització en posterior aquesta que fa poca estona tots plegats. i que va ser important penso que també a part del tema de Gaza com a tal i de la massacre del poble palestí el que van fer amb la detenció de la flotilla també va ajudar que a Itàlia i arreu la gent es mobilitzés més per tant també van fer una feina La Flotilla va fer com un talanter centre, que va anar de menys a més, va acabar marcant gol, quan no estava gaire previst. Jo no em queixo de la Flotilla, jo em queixo d'aquesta utilització de dir, és que jo hi he estat, aquest passaport, aquest d'això, i això és el que fa la mala política. Podia aprofitar això. La política és una altra cosa una mica més... No ho sé. Això és la vida, eh? Això passa amb tot de la vida. Hi ha gent que fa coses i hi ha gent que diu que ha fet coses. Ara has dit una gran veritat. Ara has dit una gran veritat. Aquí hi ha la diferència. Aquí hi ha la diferència. I tant, i tant. Ara veiem imatges, diguem-ne, per televisió, que hi ha hagut talls, el que deia abans, a l'AP7 i a l'Argon del Litoral, i que hi ha una... És a dir, que en algun lloc, evidentment, diguem-ne, sí que es notarà, perquè on hi ha hagut aquests talls, doncs, bé, la circulació a Barcelona deu ser dramàtica, que de fet és dramàtica sempre. A mi m'han provínat a Barcelona, no vinc. Sí, sí, suposo per el tema aquest. Sí. Escolteu, si voleu continuar, continuarem, però jo deia per portar el tema una miqueta cap aquí, cap a la ciutat, que hi ha temes que... De fet, avui que tenim aquí en Francesc Francisco, li volia preguntar una cosa que li toca per veïnatge i de la qual jo crec que se n'en parlarà ara uns dies, perquè si no vaig errat i ho puc dir-ho tu, tu ets veí de l'avinguda de Sant Eugènia i jo encara em dic la carretera de Sant Eugènia, vull dir el carrer Sant Eugènia... El veí del carrer Sant Eugènia. Però molt proper a la travessia del carril. I qui venia? Del 20 al 24 d'aquest mes, per tant, la setmana que ve, l'Ajuntament ha convocat, no sé si és exactament així, un procés participatiu. Ha instat els veïns de la plaça, avui dita oficialment de poeta marquina. Jo n'he dit sempre, perdona, plaça del carril. has fet exactament el mateix que jo i els que no en diuen plaça del carril que som els que ja som una mica grans en acaben dient la plaça del Núria vull dir que també és així però pel canvi oficial els veïns els demanaran si volen mantenir o canviar el nom El que passa és que es fa instàncies de la comissió del nomenclàtor bàsicament perquè consideren que el nom de poeta Marquina vulnera la llei de memòria històrica que està aprovada en aquests moments. I aquí ve la meva pregunta, és a dir, què penseu que passarà? Perquè hi ha veïns que hi estan en contra per una simple qüestió de... De mandra, no, bàsicament no, haurem de canviar les adreces, tindrem coses així. El poeta arreglava el Marquina. Exacte. Si fos gerarà el Marquina, que ha sigut molt més fàcil. segurament, però hi va haver un moment determinat, de fet en l'Ajuntament en el que en Francesc Francisco ja hi devia ser-hi en aquella època o poder... 81, per tant en aquell primer mandat i es van canviar oficialment molts noms de carrers de la ciutat aquest va quedar allà, ara la comissió del nombre... Carrer 9 entre altres El carrer Nou, que era de General Primer Rivera, es va amb la Generalíssima, la Gran Via de José Antonio, podria ser. En fi, n'hi havia noms que es van canviar. Al Barre de Castro, no? Al Barre de Castro encara existeix. No, aquest, el carrer Albarre de Castro és el que tota la vida em havien dit que no t'havia hagut la banca catalana. Aquest és l'Albarre de Castro. Aquest era l'Albarre de Castro. Sí, sí, sí. I el tema és aquest. Jo us ho volia preguntar com ho veieu. Jo particularment penso que si realment volia anar a la memòria estrella, el que s'havia de fer era canviar-ho i no preguntar-ho, que per això, diguem-ne, hem escollit un ajuntament. Exacte. Han volgut fer-ho i a mi la impressió que tinc és una impressió de nas, sustentada única i exclusivament amb el fet que he parlat amb 5 o 6 persones. és que anirà molt just o que això no passarà perquè hi ha molts veïns que veuen més inconvenients. No és tan una qüestió, diguem-ne, pel nom, sinó és bàsicament, diguem-ne, pels inconvenients que poden comportar, tot i que ara ja no es fan cartes com abans, eh, que hi havia tota la història. Com ho veus? T'ho pregunto tu, diguem-ne, com a veí de la travessia del Gabriel. Jo era petit que ja us devia dir... Poeta Marquina, m'imagino. Sempre em deien la plaça del Carril. Es va dir la plaça del Carril oficialment, això ho sé perquè ho vaig mirar-ho, des de començaments de segle, és a dir, sempre es va dir la plaça del Carril, i va haver-hi dos petits moments que ho van canviar per noms que no van reixir, i de fet el canvi de travessia del Carril per Poeta Marquina va venir en l'any 43, diguem-ne, per indicacions del règim feixista, que van dir, s'ha de canviar. A mi m'he enviat Felici, diem-ne de dretes. Per tant, jo sempre he sigut plaça del... Del Cabell. No, plaça Poeta Marquina, d'ençà que jo he nascut, jo sóc del 46, però a casa n'hem dit sempre, n'hem dit sempre, la plaça del Carril. I encara recordo que on hi havia el restaurant Argemí, el restaurant de l'estació, i en fi... Can Garai del Teneranjos i tot això. Per tant, jo continuo dient plaça del Carril, passa que la gent no ho sap i diuen on és aquesta ciutat? Sí, home, a la plaça del Núria. Llavors has dit la plaça del Núria. Com dic plaça de Sant Agustí, no dic plaça de la Independència, que per cert és de la Independència del Francesc. Ara s'està perdent la plaça dels Cines perquè la gent jove ja no sap que allà hi havia hagut cinemes. Però bé... A mi si m'ho pregunten diré plaça del carril, més que tot perquè ho he dit sempre i per tant no sé si guanyarà o no guanyarà però m'imagino que ben explicat pot guanyar un 60 o un 70% potser. ben explicat, eh? i sense histèries i ja s'ha fet un de fet es va fer un ja es va fer una reunió amb els veïns en el qual es va explicar això i jo no hi ha estat convocat, eh? és que, esclar, no sé si et toca a tu per dir-ho d'alguna manera perquè deu tocar ben bé només els veïns tu ets darrere, diguem-ne Toni, Teresa no, i això de la plaça del carril, la veritat, bueno, ho senti de dir-ho però jo potser, esclar, sóc una mica més jove que tu, no gaire, però una mica més Però jo la plaça del Carril no ho he dit mai, mai, a casa meva no he dit mai, sí que els meus avis sentien parlar de la plaça del Carril o del Carril, però vull dir que no, no ho hem dit mai, però tampoc he dit mai, o molt poques vegades, o a vegades s'ha hagut de preguntar per identificar-ho, algú que no sap, diu, sí, la plaça Poeta Marquina, però això de la plaça, quedem a la plaça Poeta Marquina, perquè és tan llarg, i que és una cosa que no l'hem utilitzada mai, sempre una de les ha sigut, quedem al Núria, o a la plaça del Núria, o anem al Núria, que era un dels llocs de trobada històrics de Girona. Ah, exacte. I per tant, jo, podríem dir que des de la meva joventut, inclús fins ara, sempre dic, sí, allà al Núria, o quedem al Núria, o passem pel Núria. Alguna vegada, quan ja et dic, tens que dir-ho més oficial, perquè ha hagut preguntes, sí, a la plaça Poeta Marquina, però la plaça del Carril no ho hem dit mai, perquè no ho coneixem així nosaltres. Esclar, és que la gent més jove, esclar, pensa que allà hi va haver l'estació, és a dir, hi va haver l'estació sota les vies del tren que tancava la plaça, que era una plaça... Esclar, sí, sí, sí. fins a l'any 73 que es va derruir que va ser com es va construir el viaducte i hi havia l'Argemí, sí, sí, el restaurant que eren d'uns perics que després crec que els perics també tenien el Núria que devien fer això, potser sí hi havia el Núria, que el Núria també encara que no ho sembli ha canviat amb els anys sempre ha tingut aquella més o més forma però hi ha fotos que es veia que encara era més petit i tot això Bueno, són d'aquests temes gironins que... El canvi, que estem parlant... O sigui, quina implicació amb el territori té el senyor Marquina? Cap ni una. Ni una. En canvi, el carril, però hi havia... El carril. Va ser... En Joan Boades, que hi entén aquestes coses, em va explicar això que va ser una, diguem-ne, que des de... Deixeu-m'ho dir, si és en trasgruixut, eh? Des de Madrid es va dir s'ha de canviar, s'han de posar noms i tal... El poeta Marquina havia mort en l'exili a Buenos Aires, però havia fet cants a la falange i es havia declarat profundament falangista. Era un poeta menor. Era un poeta en aquest sentit menor. Si hem de comparar amb Madame Corí, amb poeta Marquina, no discutiríem que amb la Madame Corí no li hem de canviar el nom. El poeta Marquina és que... Pràcticament és que no sabem ni què. De fet, digui que era tan pesat, hi ha una anècdota, perdoneu, ara em surt l'anècdota, hi ha una anècdota que Dalí i la seva germana varen conèixer el poeta Marquina... i diuen que era una persona tan pesada, tan pesada, tan pesada, que de conya, amb un joguet que tenia l'Anna Maria Dalí, que era un os, un os petit, li van posar l'ocitomarquina, que encara no es pot veure en el museu del joguet de Figueres, bàsicament això, perquè consideraven que era un pesat de molt de cuidado, eh? Doncs res, que canviïn el nom, no? Que canviïn el nom. Que canviïn el nom. No, no, però és una zona que, esclar, vull dir, fins al 73, diguem-ne, jo sí que tinc el record de l'estació que estava allà, després l'estació, diguem-ne, es va traslladar a la plaça d'Espanya, es va desviar, però allà hi havia l'estació, que de fet hi havia les tres estacions, que és una cosa que nosaltres ja hem de recordar, però que la gent jove ignora, que allà en molt poc espai de temps hi havia tres estacions, hi havia el trenc d'Olot, que encara mantenim com a estació jove, que tenia uns parents a Sant Gregori, Però Sant Gregori, diguem-ne, tocava Escanó, a l'altra banda del terra. Ah, mira. I anàvem fins a Escanó, i allà a la barca, en Baristo, que era el barquer, que era el que tenia el restaurant de la barca, ens passàvem una barca que no sé com se'n diuen, aquestes que tenen un cable... Sí, la barca. Ah, sí, sí, el que tenia allà al Delta, sí. Sí, sí, sí. La mateixa que hi havia a Sant Julià de Vamis... Ai, a Sant Julià, a Sant Julià del Llort, que també hi havia la barca, que molts han conegut com d'anglès perquè portava gent. hi havíem d'anar fins bon matí a passar per bon matí i llavors baixà mare meva de fet a Girona tenim dos ponts de la barca el nou i el vell que es diuen així perquè també hi havia hagut una barca en aquella zona que travessava el Ter però em penso que va ser la primera a desaparèixer ja a començaments del segle passat que és com es va construir la veurem però per la lliure no l'ensenyarem no encara no hi ha intel·ligència artificial aquí encara no hi ha res vas agafar el tren i el barco per anar fins a la barca és ben bé que són històries d'una girona que diguem-ne que ha canviat i ben transformada com està canviant aquí en Francesc Francisco va ser part activa en una transformació important de la ciutat component d'un gran equip i d'una tendència ciutadana diguem-ne molt sentida vull dir, no eren protagonisme sinó que era tot un moviment era després del franquisme i per tant hi va haver una renovació a molts ajuntaments i Girona em penso que es va saber fer bé també però hi va haver molta participació jo ara, si m'ho permets que et talli perquè tu no ho diries és a dir, es podia haver fet es podia no haver fet, es podia haver fet malament i es va fer i es va fer bé Jo crec que això és un mèrit que s'ha de reconèixer, que sempre, diguem-ne, deixem-ho dir així, se l'emporta l'arcalde Nadal, però l'arcalde Nadal tenia un equip en què tu hi vas estar-hi molts anys al darrere i molta gent que va fer una transformació, és clar... Va ser una època molt bona, transformació a Gironi, i es va notar, es va notar, tot el barri vell... La zona, diguem-ne, davant del Mercadal, que hi havia totes aquelles naus, la zona del barri vell, tot el barri vell... Jo havia tingut l'ocasió de treballar-hi a l'any 74 allò que era redigir el lloc, estava molt i molt degradat, la zona del barri, permetem-me que ho digui així, és la zona del Pol Rodó, que ha canviat com un mitjó, i altres coses, és a dir, hem de pensar... que l'any 1980 encara hi havia les vies del trenc d'Olot aquí davant Carlo, que ara coneixem com a carrer Miligreit, que s'havien fet els gratacels, però encara no estava ni urbanitzat. 80, eh? Per tant, vol dir que va ser en aquell mandat que es van fer... Sí, sí. Jo crec que va ser una bona època per la ciutat de Girona, i es va notar, perquè tenies la sensació que... Es van fer bé, la majoritat es van fer bé. Bueno, tothom ja de tot, però és un moment que els gironins van notar que la ciutat no sé, respirava diferent, que floreixia diferent, que la veiem més endreçada, que realment... Es va preparar una ciutat que després la universitat la va acabar. Home, esclar, això és una cosa importantíssima també. Es van donar aquestes dues coses. I l'universitat va acabar que tota la gent que venia a Girona ja era una Girona molt diferent. Clar, molt. Va ser una molt bona època per Girona, malgrat... Segur, segur, segur. Però deixa'm dir un parell o tres de coses arrel d'això. Només faltaria que fossis tu ara que diguessis que no, també, Francesc Francisco... moltes coses que es van fer ara no es podrien fer també és veritat de la manera que es van fer no es podrien fer hi havia una manca de legislació que permetia tirar pel dret a moltes coses que ara de cap manera aquí és el tema perquè jo ara quan venia anava pensant perquè jo m'agrada sempre com puc camino però i com camino ja hi vaig veure que no hi hagi ni trànsits ni coses i veig i potser també per defecte una mica professional que m'ha fixat en totes aquestes coses més d'urbanismes i de construccions Però bé, realment la ciutat... La ciutat, jo ara, per exemple, és clar, tot el que hem dit ara, ara, per mi, bueno, això és un altre tema, però vull dir, hi ha moltes coses, jo veig una ciutat desendreçada, ja ho he dit algunes vegades aquí, però també que dintre de la desendreçamenta, i el que jo ara podria dir largo y tendido que diuen en castellà, tot el que jo veig que està molt malament... També, després de fer la reflexió que ara tu apuntaves, és a dir, aquells temps eren uns temps, i ara entra que tot ha d'anar a concurs, tot ha d'anar a no sé què, tot ha d'haver-hi unes... I tot és molt més complicat de portar a ejecució, suposo que jo, projectes, que potser d'alguna manera hem de passar molts de filtres i molts de convocatòries i molts de concursos, que no sé com deu anar, jo no estic dintre l'Ajuntament, però sé que està tot molt més encotillat... I potser d'alguna manera tot això també fa que no puguem anar tan bé, però sí que, jo crec, i això m'està greu, perquè és una ciutat que estimo't i que sempre l'he portat allò on he anat, tant de Catalunya, d'Espanya o de fora, vull dir, sempre he parlat de Girona com una ciutat, bueno, no sé, que me la sento molt meva i l'he sempre donat amb molt de... Les administracions en general reclamen molta història per les lleis que s'han fet i el problema és que en un moment determinat les lleis que es van fer per lluitar contra la corrupció van fer una mica la grana i pensant, diguem-ne, en ciutats com Madrid i tot en històries i llavors... M'entens? I aquí moltes coses no pot anar amb aquesta burocràcia tan encotillada que no ens permet executar coses si és que aquesta és la realitat de l'Ajuntament, que jo que penso... O vull creure que moltes coses no es fan per això. No, no, de totes, però vull creure que no es fan per això. Perquè si no, si vosaltres camineu i mireu Girona, mira, a part del tema vegetació... que aquest tema, jo ja comprenc que està bé que les coses sortin i després ha de tenir un cicle, es moren i tornen a sortir, però això no és el bosc, ni és el camp, i aquí és una ciutat. Hi ha llocs que és que no pots ni passar i has d'apartar. I a més a més, aquestes plantes obren les voreres, obren els penots dels arrels, i al final hi ha merda parlant clar i català a dintre, bueno, desastre. Però tot el que són això, tots els penots dels carrers, és que No n'hi ha cap... Vagis als carrers que vagis, de tots els barris de Girona. Tots estan un que surt, un que baixa, un que està trencat, un que no. És molt difícil caminar si no mires a terra i no ensopegar. Ara, esclar, arreglar tot això de cop és impossible. Jo a vegades penso, quants anys... Per tenir tota la ciutat bé... Hi ha de donar una brigada que això ho miri cada dia. Esclar... És que aquest és el tema. Jo, per exemple, des del meu punt de vista, ja hauria de dir que això a la vostra època més o menys es feia, és dir, unes brigades que dius, ostres, aquest carrer hem vist que aquí això s'ha fet malament, allà hi ha això, però és clar, això ara no es pot fer així, i després que vingui la brigada municipal i vaig allà al paleta, pam, pam, i cada dia vas fent un carrer, i cada mes n'has fet tres, i sempre m'entens, i ara pinto tots els passos de dianants, i ara faig... Ara no ho pots fer això, perquè tot has de demanar un concurs. No, suposo que va una mica així. Tens una eina molt bona, eh? Jo l'he de fer servir i m'ha donat resultat al meu carrer. És a dir, hi ha una pàgina web per la qual dius, al meu carrer això està fet un desastre. Sí. I us envies una foto i solen respondre. Bé, doncs mira, jo ho faré perquè enviaré tots els carrers de Girona. Abans també tenim desconeixement. Una cosa és la petit manteniment, que és un desastre. És un desastre, és un desastre. Ara mateix veiem una zona verda aquí davant nostra, que és sencera. No, amb això també hi ha, deixa'm-ho dir, va haver-hi la decisió municipal de no utilitzar determinats elements, herbicides que hi havia a aquest moment, i per tant el problema és que tot això ara s'ha d'arrencar mà, és a dir, hi ha d'haver-hi una brigada, abans es sulfatava, no sé si la paraula és correcta o no, però en tot cas hi desapareixien aquestes petites herbes, però no existeix. I el món, el que deies tu... Tot està fet pensant en grans ciutats, en grans empreses, i els petits... És que vivim d'una altra manera aquí. Això passa en el món empresarial. Una petita empresa, un taller, ha de fer un certificat de medi ambient com la Seat a Barcelona. Mira, acabes de dir una cosa, per exemple... I ara sembla que hi ha una... Hi ha hagut una mica de moviment a Europa, que són els grans burrocratis. Tot això ve d'Europa. Són normatives europeies. Nosaltres els apreguem a tothom com si fossin grans. I aquest és l'error. Aquest és l'error perquè no té que estar fet per el que tu dius, per resultats o per... Per exemple, gremis d'aquests, de fusters, de partiters instal·ladors, de gent que tenen dos o tres treballadors com a màxim i que un detge és el propietari. Si han de fer tots aquests papers perquè entren a treballar en una empresa, que els demanen, perquè jo ho sé, eh... no sé quants i quants papers, aquestes no són ni com posar-s'hi. I ara dic que aquest ram, que és el meu, però vull dir, si tu te'n vas, per exemple, a tot el que és la pagesia, ramaderia, hi ha gent que tenen quatre bestiars i que els fan fer tants i tants de papers, que a vegades... Ni diari. Exacte, que dius que no tenim temps d'anar a fer la nostra feina. Per tant... Tot això s'ha de mirar el que tu dius, que una cosa és per grans estructures de ciutats i que les directives europees, com a general, em sembla molt bé, però que després ha d'haver-hi un reconduïment cap a ciutats més petites i que la gent pugui treballar, perquè és que si no els ofegues. Aquestes gent se'n cansen de fer papers i diuen treballar pels altres i fer papers, tanco la fusteria, tu me'n vaig al paro i després ja em jubilaré per als que ja tenen una edat. L'Urope en general hauria de fer més política i menys burocràcia per intentar que siguem una mica transcendents al món. Europa és una gran maquinària burocràtica i és una mal maquinària política. Europa no existeix com a ENS i hauria d'existir perquè té prou pes polític i econòmic i social i històric. com per ser un pes pesat, diguem-ne, dintre el concert mundial. I aquest paper Europa no el sap, no el vol, i en canvi és una gran maquinària per als pagesos, per als ramaders, és a dir, tots són burocràcies, tots són papers, tots són triplicats, triplicats i triplicats. Mireu, en Pere Albertí, que ha estat regidor a l'Ajuntament de Girona, ens ho explicava aquí perquè és el que deia, no? El seu gènere té un ramat, fa de pastor i té un ramat. i explicava això, que la gran feina que tenia no era estar tot el dia amb el ramat i fer totes les feines, sinó que quan arribava a casa havia d'estar 4-5 hores davant de l'ordinador fent paperasses de papers, en Toni Bou, alguna cosa hi entén, diguem-ne. Gràcies a Déu cada dia hem fet més. I espereus, hi ha moltes ombres que s'acosten. ahir per exemple tot el tema aquest que les petites empreses hauran el verifacto que ahir es va explicar que això vol dir no només una complicació extra deixem-ho dir així una complicació sinó una inversió que alguns no podran fer i el gran hermano a casa basat tot en la profunda desconfiança que té a la gent a la gent No, però això t'ho diu el gendre d'en Pere Albertí, un pastor, una persona que té ramat, t'ho diuen els empresaris, però t'ho diuen també els professors de l'universitat i l'ensenyament en general. Ah, també, i també. En lloc de potenciar l'ensenyament, es potencia també el paper, el paper, el paper i vinga, actes i tots els professors estan una mica tips també de no poder dedicar tant de temps diguem-ne a preparar les classes i a donar bon ensenyament, bona educació gràcies a la gran paperassa que tenen per davant cada dia i cada dia més i amb això que dius el gran germà que ens està vigilant contínuament d'aquí a no fer servir l'efectiu ja els tenim sempre a casa sí, sí No, no, és... El verifacte és bàsicament, no sé si ho veuràs... Sí, sí, sí, bueno, mira el que fa el primer gestor ja te truca. Escolta, tenim que tenir una reunió perquè has entrat del verifacte. Bueno, hem de parlar, vull dir, això és tots els que... Verifacte vol dir que fins i tot una botiga que ven a pes, diguem-ne, haurà de tenir instal·lat perquè tindran el control d'absolutament tot el que hi ha. És a dir, que una cosa és que hi ha d'haver-hi controls... No sé exactament com va, però... Però no sé si el verifacto acabarà amb les grans corrupcions de les grans multinacionals, perquè aquests ho tenen més ben portat. És que tornem amb el mateix. Això serà perquè els pobres que ja d'alguna manera tenen tanta feina i que ara encara en tindran més i que aquests que poden... És pitjor l'efecte col·lectual. Entens? I en canvi tot l'altre seguirà igual i tots aquests que està fent tant ho continuaran fent igual. Perquè si tu te fixes, sempre que hi ha una inspecció de gent, aquí van a buscar les petites empreses, el petit autònom, perquè és fàcil. I d'aquí van picant, picant. Aquest que té tant... Aquestes grans macros ja és un altre nivell, perquè aquests aniran... Bé, doncs guita, això nosaltres ja recorrerem, i recorrerem, i recorrerem, i ho allarguen, ho allarguen, ho allarguen. Tu no pots pas allargar res, has d'anar allà, demostrar el que tens, si realment no surt un número arreglal, i si el surt... I hi ha un efecte pervers... I els altres van recorrent. Quan t'arreglaven alguna cosa, tu l'has de contestar. Esclar. I si no tenen la resa, costeu igualment. Sí, sí, sí. tu sempre has de pagar algú perquè et puguin l'error davant una part que no és responsable que poden dir, escolta, vostè no es diu Teresa vostè es diu Maria, m'ho ha de demostrar tu has d'acafar amb un senyor que et fa junts certificats i pagar-lo i et diuen, ah, tenia raó però ja està, ells no et diuen, doncs ara t'intenitzarem perquè tu has tingut que pagar en l'altre no, no, no, bueno, és que miri, vostè ha tingut que fer això perquè li demanàvem jo sempre he dit que l'economia submergida i parlo d'un territori molt concret és molt fàcil, consum elèctric Un consum elèctric. Si dius tu, aquí hi ha una zona que hi ha tant d'aixòs i no hi ha ingressos. Cony, alguna cosa passa, no? T'has posat en un jardí i utilitzo la paraula del jardí volgutament perquè pel consum elèctric es podria saber on hi ha les plantacions de marihuana i actuar-hi, que és una cosa profundament delictiva i no ens n'acabem d'en sortir tampoc amb tot això. Però hi ha més voluntat de control que d'investigació. Sí, sí, per això t'ha dit que, en fi, no sé. Em pensava que en Francesc ens volia dir alguna cosa. No, no, és el tema que dèiem de la ciutat. La Teresa ja ha tocat un dels temes que abans en parlem. Sí, que em sap greu, però ho veig, ja ho veig, i llavors penso, ostres, tornar a posar-la una mica endreçada no és una cosa ara ja d'un dia, perquè com que l'hem deixat descuidar... durant uns quants temps, i tot això no es pot fer en un dia, doncs vol dir que, esclar, tornar-ho a tenir, perquè són coses d'ara del manteniment, i aquest manteniment, jo per mi, el meu modo de veure i jo el que veig, no s'ha fet. Hi havia una eina que era el ciutadà té la paraula, que era... Si no ho arreglava tot, arreglava moltes cosetes d'aquestes que el ciutadà veia cada dia. Però ara no seria factible, perquè abans es trucava algú i deia hi ha un gran esboranc, un petit esboranc aquí en el meu carrer i l'endemà la brigada ja l'havia netejat i ara no es podria fer. És el que té, encara això no es pot fer perquè hi ha la burocràcia aquesta. Encara que ho demanis no es pot fer. No es pot fer perquè han de posar-ho. Entreu a la pàgina web. Sí, però per exemple... Hi ha certa resposta? Sí, la resposta sí, però l'execució no ho sé. El problema és que, per exemple, hi ha coses que te'ls explica els regidors actuals de l'Ajuntament. En un parc infantil es trenca una d'aquelles atraccions, no es pot anar i treure-li, arreglar-li i posar-li una altra, s'ha de fer un concurs. amb la qual cosa acaben passant 3, 4, 5 mesos que és la sensació que ella i llavors les patacades se les emporten als regidors quan en aquest cas no tenen. Mira, una que us volia dir per allà que parlem del tema aquest el que ha sortit avui en els diaris que ahir es va saber tothom està parlant del tema de ser la ciutat està bruta o no està bruta Girona més neta, l'empresa concessionària de la neteja, els treballadors han decidit que no faran hores extres els dies festius i els caps de setmana, amb la qual cosa l'Ajuntament, que aquí no hi té cap culpa, perquè això és una empresa, diguem-ne que té una concessió, però és aquesta empresa, i l'únic que pot fer és el control i la sanció en el seu cas, però ja han alertat, és a dir, no volen fer perquè diuen que els hi estan canviant massa, és a dir, En el fons és una maniobra, diguem-ne, per negociació des del meu punt de vista i el risc d'equivocar-me. Jo crec que no és tolerable que la ciutat estigui bruta, que alguna cosa ha de fer aquesta empresa, entendre's amb els seus treballadors. No hi ha hagut possibilitats, l'Ajuntament va fer que el Col·legi d'Ambocats de Girona hi participés com a mediador, però els treballadors han decidit que no volen mediació, és a dir, volen el conflicte. I potser més control municipal, és a dir, anar a l'empresa, vull dir que no sigui totalment externalitzada, sinó que sigui semi, és a dir, que hi hagi participació municipal i, per tant, que l'Ajuntament també sigui responsable directe, perquè si ho externalitzes tot, després la culpa sempre és de l'altre. I has de fer més concursos i coses. El concurs ara ja està fet i és per molts anys, per dir-ho d'alguna manera. O neteja una cosa d'aquelles que tu o la controles dia a dia o perds de vista la realitat del que passa. En aquest tema, a part del que hem dit de les plantes i de les voreres i d'altres coses que hem anat anomenant... si és en general, però esclar, les es cobraries o sigui, va haver-hi com un paro quan es va anunciar que a partir del novembre podríem obrir tots els contenidors cada dia de la setmana i tot això que suposo que es farà, però tot i així... S'està fent, s'està fent, és a dir, que hi haurà contenidors de tot tipus que estaran tancats però tot i així... però no n'hi haurà un, sinó hi seran tots i per tant cada dia es podrà fer fer servir això és el que diuen que hi ha un avenç que jo penso que està bé però sigui perquè ara no sé, també la gent és molt incivica les coses com siguin perquè ara hi ha gent que ja ho fa per mira, per puntillo però vull dir que tu veus que al voltant dels contenidors abans no es veia inclús les papereres és per deixar-hi quan tu vas pel carrer i tens un paper que t'has, no sé, menjat alguna cosa o que has un paper i tires el paper Però ara les papereres hi ha de tot, i rebossa. Sí, i rebossa. M'entens? I això és una cosa també incívica de nosaltres, perquè l'altre dia, mira, jo me'n recordo, van baixar d'un cotxe, dos nois, a part que allò, malposats allò a la cantonada, surten, agafen dos bosses i les posen una a terra de la paperera i l'altra a dintre. Jo vaig pensar, no dic res, però si no, dic, escolta, si aquí al comptó hi ha els contenidors, Bueno, em va dir de tot i m'ha dit per què em ficava o no em tocava. Que bueno, que sí, d'acord, no tenia potser per què dir-los i per què vaig pensar. Me va sortir de l'ànima, saps què t'ho vull dir? No, no, jo discrepo. Jo crec que tenies tot el dret al món de dir-ho perquè tu ets una ciutadana. Saps? Clar. Per tant, vull dir que aquí en aquest cas ja no és una cosa de l'Ajuntament o de la concessòria d'aquests dels escombrers. No, això ja és del propi civisme també que tenim. És un joc de tres, això, eh? Sí. i matalassos a terra, i cadires per terra, jo no he vist mai de la vida, la gent als trastos vells, o posaves un dia de recollida de trastos, que també ja estava per l'Ajuntament, o els cridaves i venien aquell dia, o te'ls emportaves tu, però és que ara a terra hi ha de tot, és que és un escàndol, i fa una deixadeja i una brutícia, que jo no sé aquest estiu, amb la col·loca també hem tingut dies de col·loca, no hi ha hagut més rates i més penerols, que ja n'hi havia, però jo n'he vist, però Déu-n'hi-do, i continua igual això. Jo el que no entenc és aquestes actituds, qui són, o sigui, això és culpa de la ciutadania, però després jo trobo a faltar, em sembla que hi ha uns guàrdies urbans cívics, o uns agents cívics, que voltin i que informin, que diguin això no pot ser, ja en tots sabem, jo els hi diré dos o tres llocs, a veure què passa això. ja et trobaràs molts més jo n'hi diré dos o tres però vull dir, dius, mira el carrer Sèquia, tal lloc a les 12 del migdia hi ha una acumulació de merda per aquesta mala praxis del ciutadà que és impressionant, doncs tu et poses allà Per això dic que en aquest moment s'ha greu perquè entre la part d'incivisme que també tenim, perquè n'hi ha, després la part de, entre cometes deixadesa, no per voluntat de l'Ajuntament, entenc, sinó per totes aquestes problemes burocràtics i de concursos i coses que no deixen actuar potser quan és el moment, no ho sé. Però, entre una cosa i l'altra, jo crec que la ciutat de Girona, tota aquella eufòria que havia tingut i aquella exaltació de ciutat i que, no sé, t'ha fet il·lusió de parlar-ne tant, ara penso, bueno, sí, però de puntetes, perquè jo mateixa no estic còmode dintre d'aquesta ciutat, no la veig endreçada, sincerament. És evident que ens hem de posar tots a to, parlo de la ciutadania, les coses canvien i, per tant, el tema de xalles és un tema complicat i que cada vegada... I cada vegada som més gent aquí. Sí, però falta, diguem-ne, interrelació administració ciutadà administrador, administració administrat falta aquest diàleg jo crec que sí perquè les escombraries em penso que és un índex d'aquests que podria haver anat força millor del que ha anat perquè ja han anat canviant de mica en mica és a dir, ja l'escolten el clam ciutadà que hi ha hagut una sí, és clar però vull dir, amb més diàleg amb més interrelació penso que això hauria pogut anar d'una altra manera i sobretot pedagogia també pedagogia, explicar bé les coses, però tots ens hem d'anar posant a to i acostumar-nos que no tot es pot treure cada dia i a qualsevol hora, aquesta és una altra qüestió. Sí, però una pedagogia entre iguals, és a dir, no des de la certesa que tu ho fas bé, sinó que has de recollir les crítiques d'aquell que estàs aquí sonant. Escoltant i discutint. Perquè jo he trobat una mica de prepotència, també això es fa així perquè és el millor. O, o... Correcte. O d'alguna manera que hi hagi consultes de coses per veure la gent que opina també de coses, perquè a veure, no sé com dir-te, vull dir, hi ha ciutats, per exemple, a Suïssa mateix, hi ha moltes ciutats de Suïssa que és que... Hi ha una qüestió, que és que són suïssis. Sí, és que has de proposar el contenidor a la dreta o a l'esquerra de la vorera, consulta. Quins han guanyat? Els de la dreta? Doncs els altres callen, els de l'esquerra. I això ho consulta en tot, però la gent participa molt, actua, vull dir... Però hi ha un referèndum, però hi estan acostumats. A suïssa m'explicaven, suposo que deu ser cert, que un te, una bosseta de te, anava a tres contenidors diversos. El clip de ferro, el clip de ferro amb una paperera, el paper amb un altre i el te. Són suïssos, sí, sí. Això no és broma, eh? Podria ser, podria ser. No, no, no. Són suïssos, eh? Van fer el rellotge de cuco. Déu-n'hi-do, escolteu, que si hem pogut parlar d'altres coses, com que estan començant a tirar a tele algunes naus de la carretera a Barcelona, del pàrquing, d'una cosa que publica avui en Tàpi Carreras, que l'Ajuntament haurà de pagar 9,3 milions més els interessos. 9,7 més 1,3. Sí, perquè, diguem-ne, quan l'Ajuntament, diguem-ne, es va quedar als pàrquings de la plaça Providència Bertrà Miquel de Palol i el d'aquí a Milí Gareït, doncs la justícia en primera instància, això també val la pena dir-ho, ha decretat que no es va fer bé i que s'ha d'indemnitzar l'empresa, tot això irà al Tribunal de Justícia de Catalunya i acabarà al Suprem. però se'ns ha acabat el temps, o sigui que moltíssimes gràcies, Francesc, Francisco Busquets, Toni Bou, tres a casa, l'intero per molts anys, i nosaltres, si tot va bé, tornarem demà, perquè ara són les 11. Bon dia.