Trump, populisme i habitatge; residus i política a Girona

Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, on passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 21 de gener, el dia que el Palagri de Tossa, una vegada complert el vot, torna des de Santa Coloma de Farnés a Tossa de Mar, el dia que fa 5 anys estàvem tots espantats, per no utilitzar una altra expressió, veient com les aigües que ens havia portat el Gloria pujaven i pujaven i pujaven, i fins a la matinada no es va tenir clar que no es desbordaria el Bunyà, però sí que es va desbordar el Ter. En fi, moments que parlàvem del Gloria, i també per començar vam parlar d'una cosa estranya que havia passat. a la Xina, que semblava que hi havia unes malalties que portarien molts de problema i que ens varen comportar que el 13 de març d'aquest any, farà 5 anys, que ens varen tancar a tots l'endemà, el 14, amb el que es va conèixer com la pandèmia així amb... amb l'ALA, diguem-ne, la pandèmia, perquè és la que hem viscut tots, que ens va obligar a estar uns quants mesos fora del que considerem el món normal. De tot això i de moltes altres coses, especialment de la ciutat, en parlarem avui amb les tres persones que m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes i a les que passo seguidament a saludar. Maria Rosa Agustí, molt bon dia. Molt bon dia. Empresària, presidenta de l'AGE, associació gironina d'empresàries i tantes i tantes altres coses. Com... Com estàs a part de l'asiètica? I actriu, això exacte. Ara canviarem, tirem actriu i a més a més fan d'empresària. Què tal? A part de l'asiètica que t'estava molestant. Bé, un començament d'any a tope posant les coses a lloc, plantejant-te com vols que sigui aquest 2025... Passa tan ràpid d'un any a l'altre que no ens estranya que cinc anys ens sembli que era ahir, perquè realment em dóna la sensació que era l'any passat quan estava fent exactament el mateix, però un any després. Dóna la impressió, de tota manera, que de la pandèmia va passar fa quatre dies, però que al mateix temps ha passat un món. Ens en vàrem oblidar, allò que deia que ens faríem millor, seríem tots més bons... Ah, no, jo crec que ens han fet moltes... Tot allò jo crec que no... Sí, no, no, no... En fi, en parlarem si voleu. Bon dia, Carles Bonaventura. Hola, molt bon dia. Què tal? Com estàs? Com prova aquesta entrada d'any? Bé, igual que al final de l'anterior. En Carles és filòleg, treballant molts anys als mitjans de comunicació escrits de casa nostra i ara gaudeix d'una merescuda jubilació, es diu així? Sí. Prejubilació Encara no he passat el llindar de la jubilació Això vol dir que és més jove que tu i que l'altra persona que ens acompanya aquí, que és l'Esteve Vilanova Bon dia, Esteve Economista i bon amic d'aquesta casa, què tal? Molt bé encara en aquest nou any allò que deia la Maria Rosa, tots els anys els encadem en... deien que ahir s'han inventat els anglesos, de fet una agència de policia d'anglesa es va inventar el que s'ha batejat com el Blue Monday, que és el dia més trist de l'any que diuen que és el tercer dilluns del mes de gener, per tant que teòricament va ser ahir, entre altres raons, perquè diu que ja han passat els aflubris nadalencs, i ara arriben les factures, ja ha passat l'època aquella que et queda per davant tres mesos fins a Setmana Santa, que no tornarà a haver-hi un festiu entre setmana, i sobretot n'hi ha una que em va fer gràcia que és bàsicament que és quan comences a donar que els grans propòsits de l'any que et vies fet el dia 1 ja no els acompliràs tot això va ser una campanya publicitària després algú ho ha batejat i mira ahir avui amb motiu del Blue Monday a Girona es fa el primer congrés de benestar emocional que no dic això el Blue Monday jo crec que és una collonada el congrés de benestar emocional jo crec que no que ha reunit a més de 1.200 persones a Girona i que, en certa manera, ha pilotat o ha pivotat al damunt de la vicealcaldessa Gemma Geis. En fi, no us preguntaré pel Blue Monday, us preguntaré per tot això. No, també deu ser perquè és el dia del pagament d'impostos, no? Ah, veus, clar, aquí surt l'empresària... No, però és que és així. No sé si autònoma. Autònoma, autònoma. Autònoma, així, doncs... Per això és el Blue Monday. I és el dia de començar on n'era d'orada. Sí? Ahir va dir en Trump. Home, sí, sí, i tant, mare de Déu. Bueno, ahir va prendre posició, avui ja va començar a dictar ordres executives. Em va firmar 100 ahir, eh? i va dir unes quantes coses que ens haurien de preocupar molt, en certa manera, perquè... Bé, avui he vist, per exemple, que en el moment que ell prenia possessió, totes les entrades d'immigrants legals que estaven en espera van quedar interrompudes, i ara escoltava també debats, però en tot cas dóna la impressió que aquest home, diguem-ne, que en els quatre primers anys ens va semblar que a vegades no hi tocava, que definitivament... Però Cal és l'home més poderós, un dels homes més poderosos del món. Tu com ho veus? Com pot afectar això a l'economia i a la pau? L'he dit tu perquè per parlar d'economia m'he fixat en l'Esteve. Però com ho veieu tot això? Jo amb preocupació. Sobretot per la situació que estem a Europa. que això d'Europa desunida que som i que per tant no compta en el context internacional i això d'Amèrica primer que diu ell doncs ho portarà bastant a la pràctica sobretot els dos primers anys que és quan tindrà més poder I, a més a més, com que està envoltat en tota una cosa que fins ara no hi era, que era el dels rics tonològics, que ara ja fan costat amb ell, doncs s'està escriguent un període... i per Europa ens ha agafat un dels pitjors moments perquè a l'Unió Europea tampoc tenim líders, lideratges bons com abans teníem bons lideratges i, esclar, en aquest moment encara no sabem si som gall o gallina o què volem fer, saps, de grans? i aquest és un problema greu que ens troba en un moment a mig fer amb una part d'Europa, doncs, quasi amb els seus postulats, l'altra part en contra, amb una guerra que també tenim aquí i, vaja, un moment difícil. Jo crec que és preocupant, també. El que passa que, com deia jo abans, quan arribàvem, jo ho he comentat un moment, és a dir, jo em penso que el triomf de Trump, el trompisme, l'hem de situar en una crisi global del discurs de les esquerres o del cas americà de... del partit demòcrata, del liberalisme, en certa manera. Estats Units parlar d'esquerres... Sí, és una mica complicat. I els de dretes els que són més de dretes. Els republicans són conservadors i demòcrates podrien ser liberals, per entendre's. Però això jo crec que ens haurien de fer mirar tots plegats, almenys els que jo m'he considerat sempre d'esquerres, i ens haurien de preguntar per què el discurs de les esquerres actuals a Catalunya, a Espanya, a Europa, no arriba als seus destinataris. És a dir, hi ha gent que tota la vida havia votat esquerres, havia votat fins i tot el Partit Comunista, que ara està votant opcions ultradretanes. I el cas americà és un exemple clar de com en Trump ha aconseguit que votar-lo a ell sigui votar una opció popular, és a dir, no popular de partit, popular espanyol, sinó el partit de la classe mitjana, de la classe baixa, que no se sent identificada ni amb el partit demòcrata ni amb totes les petums que tota la vida havien marcat una mica línia, els actors, els cantants, que tots van cridar a votar demòcrata, la gent va passar olímpicament d'ells i va optar pel trompisme. Jo em penso que és una situació global de crisi de les esquerres, del discurs esquerres. Em sembla interessant, Maria Rosa, hi ha una cosa, de tota manera, que ho anava a dir, per exemple, ara escoltant aquests dies, que és evident que t'interessés molt o no, ho seguies... És evident que tot el que era la classe popular, per dir-ho d'alguna manera, els treballadors més baixos han votat Trump en contra del que podries dir quan Trump s'ha posat al cantó dels magnats i més multimilionaris que hi ha. És aquella sensació. Aquí també ens podem fer la pregunta. Aquí hi ha gent que vota a Vox i són dones, per exemple, o són immigrants, que dius... es contradiu una mica i potser el tema és aquest, no? que potser el discurs de les esquerres que deia en Cardes ha sigut un discurs molt buit de predicar el que després no exacte, de predicar el que després no el que feia i amb un tema, per exemple, allà el tema de la immigració que allà no tenen les ajudes que en certa manera tenen aquí, però allà però sí que els preocupa la gent el tema de la feina i tal, i en canvi aquí estem amb un discurs que no acaba de fer. Jo crec que el que ha passat als Estats Units pot passar en unes eleccions a l'estat espanyol o a casa nostra mateix amb les cents de partits, diguem-ne, que parlin d'una manera clara d'aquests temes que és millor no tocar. Bé, és que també, per exemple, el que ha passat amb en Trump, jo penso que és una cosa... Jo quan ho estava veient aquest matí i oi al vespre deies tema dels immigrants. Clar, per què els immigrants l'han votat els que estan allà? Doncs perquè d'alguna manera el que dius tu, com que la feina se l'han de buscar, el que no volen és que n'entrin més. Per tant, és una manera de tallar. Però jo el que m'he quedat verdaderament al·lucinada és que... anem a el que és el gènere només passi ara a veure, o sigui la lluita que han hagut o que han tingut les persones que senten diferent o pensen o viuen la vida de forma diferent allà ja se'ls ha acabat, és home o dona, o sigui tela eh això jo crec que és un retrocediment és com si aquest home la sensació que a mi m'adona és com si busqués els anys d'or que diu ell però del passat, o sigui, com anar enrere, no? Que és el que jo al·lucino, com el poden haver votat? És que l'ha votat la gent, diguem-ne, que segurament patirà més amb les seves polítiques. És que clar, jo és el que no entenc, no? Hi haurà un retrocés en molts temes. De molts. De l'avortament, per exemple, de moltes coses que són bàsiques i que havíem avançat molt els últims anys, no? No, i llavors hi ha moltes contradiccions, perquè, per exemple, la idea aquella d'Amèrica pels americans que diu, però resulta que la persona de la seva màxima confiança, com és en Mugi, és una persona nascuda a Sud-àfrica, per exemple, que em sembla molt bé. Ja em fa una poca. El seu discurs, ahir el vaig escoltar una estona, està ple de contradiccions. Parla d'afavorir la sanitat pública, com precisament el Partit Republicà, el que se'n despreocupa d'aquests temes, parla de... Bueno, és a dir, i tothom s'aixecava i aplaudia, independient que digués una barbaritat o digués una cosa... Home, hi ha una imatge molt divertida que és que com va dir que canviaria el nom de Golf de Mèxic per Golf d'Amèrica, com es va descollonar la Hillary Clinton, però bé, és capaç de fer-ho, no en el sentit que tots l'hagin de seguir, però vull dir, bueno, són aquell tipus d'històries, no?, És aquest patriotisme, que no té cap sentit comú moltes vegades, però que a la gent li agrada sentir-ho, encara que sigui impossible de fer, però si sent identificat, no ho sé, ha aconseguit guanyar-se la bona part de la població. I a més a més hi ha una cosa que a mi em preocupa molt, una deriva, que és aquesta mena de tornar al centre de tot la religió si això el fet que ell et digui que una bala el va tallar l'orella i tal i que ha tornat per fer Amèrica d'allò que Déu el va salvar per tornar a fer Amèrica gran és el franquisme de la gràcia de Déu però esclar això tens una una una conseqüència molt forta que és que aquesta immigració també aporta molta sexta sextes que són fonamentalistes a acabar i tenen molts adeptes i això està canviant tota la societat I aquí també està passant això, eh? No pretenem arreglar des d'aquí el que pugui passar allà, perquè aquesta és una tertúlia, però sí que m'ha semblat interessant treure el tema per una raó, perquè això d'una manera o altra ens acaba afectant. I ens acaba afectant, diguem-ne, des d'un punt de vista econòmic, però també des d'un punt de vista d'una... una força, diguem-ne, que arriba d'allà, que fa que, diguem-ne, que el que havíem més o menys tingut clar des d'allò que vàrem anomenar transició fins ara, està canviant. Per exemple, el fet que molts immigrants procedents de Centremèdica o de Sudamèrica, doncs, són profundament conservadors en contra del que es podria pensar, perquè en teoria seria el que diríem la classe no baixa, sinó la més baixa, perquè baixa penso que ja ho som tots, perquè la classe mitjana ha desaparegut, no? I la sensació aquesta, no?, que els populismes estan pujant. Algú diu, és que l'Aliança Catalana pot entrar amb molta força al Parlament. Sí, sí, efectivament, però és que Vox ja fa temps que hi és en els parlaments d'Espanya i de Catalunya... I per tant, això pot comportar... Hi ha aquesta cosa que abans en Carles, que ha estat molt activista però que també és un bon teòric d'aquestes coses, ha definit com una certa crisi a les esquerres. És a dir, ens quedem molt amb moltes esquerres que prediquen unes coses i després tenen uns sous terribles. Els últims vuit anys que ha governat Colau a Barcelona, que va arribar amb la bandera de l'habitatge, han pitjorat d'una manera brutal. Però els usos dels que estan a dintre continuen sent els mateixos. I la sensació aquesta de que de segons què no s'ha de parlar perquè és complicat, està provocant, diguem-ne, que el populisme pugi. Que nosaltres en parlarem. Estan sortint enquestes, són enquestes no formals ni oficials, però que donen 14, 15, 16 escons per Aliança Catalana, que dius, i de què li serviran? No li serviran de res, diguem-ne, per canviar coses, ni per fer coses, però, escolta, allà estaran, i això vol dir que si els té ella no els tindrà algú altre. I a part que des d'un punt de vista independentista, com jo m'identifico, complicarà enormement qualsevol política d'aliances a les institucions. Perquè, esclar, hi ha una línia vermella amb tot el tema d'aliança catalana que farà que altres opcions independentistes no impactin. I això, clar, facilita que hi hagi majories, diguem-ne, espanyoles o espanyolistes. El tema que deies de Vox és bastant sorprenent, diguem, és la societat que va creixent, perquè l'altre dia em parlava amb una persona del País Valencià i després dels desastres d'Anna i de les inundacions i tal, qui puja? Vox. Els que vàrem fer que es carreguessin tots els sistemes d'emergència. A nivell d'enquesta qui puja? Puja Vox, no puja Compromís o... I aquesta és la realitat. Per què? Perquè guanya Trump. És el que no entenc. El meu coco no... I la gent jove, que això té una dada preocupant, en bona part es deixa seduir per aquests discursos, no dic ja de Vox, sinó per aquests discursos més de populistes, d'extrema dreta en alguns casos, o de dreta. I esclar, alguna cosa falla, perquè anem cap aquí. Bueno, jo entenc que també perquè, desgraciadament, la informació que moltes vegades arriba, com que està assesgada... És a dir, la veritat de la informació real no arriba a la gent, arriba al que vol que escoltem. Per tant, jo penso que és el principal problema, perquè, si no, el jovent no té massa lògica. Sí, la paradoxa és que tenim... Potser els joves més ben informats en moltes generacions, perquè ara tenen accés a xarxes socials, a informació de tota mena. Això és discutible que alguna d'aquestes coses puguem considerar-les informació perquè són desinformació. Sí, sí, no, jo t'entès perfectament. El primer sonat és el mòbil, doncs escriu el que t'escriu, no? Però vull dir que, clar, té molta informació però sembla que no se sàpiga treballar adequadament aquesta informació, no? I i acaben però jo crec que és un problema això un problema de cara a la gent jove que d'aquí uns anys serà la que governarà de tota manera jo penso i anem cap aquí ja que aquests cordons sanitaris que ara en parlem tant no treuen gaire trencar-se A Alemanya ja ho estem veient, en molts llocs i tal, perquè al final és la inèrcia que et porta cap aquí. Perquè si no trenques aquest cordó sanitari... Bueno, vull anar amb els altres, segur. O sigui que... Per què això passa no hi haurà d'haver-hi una onada. És a dir, pot haver-hi una onada, diguem-ne... Esclar, en aquests moments no ens enganyem. El Parlament de Catalunya, la Generalitat de Catalunya, governa, teòricament... Dic teòricament les esquerres, el PSC, que és un partit que s'autodefineix d'esquerres. L'estat espanyol governa el PSOE, que és un partit que s'autodefineix d'esquerres. A la ciutat de Girona hi ha un tripartit comandat, diguem-ne, per la CUP. No serà que potser el problema és que... que les solucions fàcils no hi són i que llavors quan es governen no s'acaben resolent els problemes de la gent i llavors la gent el que fa és que un cantó gira cap a l'altre, la llei del pèndol i potser tornarà a tocar, diguem-ne, que el pèndol se'n vagi cap a l'altre cantó, encara que nosaltres, que ja tenim una edat, deixeu-m'ho dir així, ho trobem inconcebible. Però és que hi ha una cosa que amb economia a vegades allò que promets no és possible i l'esquerra ha promès molt, sobretot per exemple Colau i d'això a Barcelona, i resulta que no és possible. I llavors es troben amb la contradicció que no poden complir allò. Per exemple, amb el tema de l'habitatge. És un tema recurrent, però un tema que portem molts anys amb això. I portarem molts anys i s'havien portat molts anys fins que no es construeixi més habitatge però social. O sigui, no pots anar encabotant els drets dels altres. I això penalitza molt l'esquerra perquè tampoc ha construït massa habitatge. Ell tenia un discurs molt gran amb el tema de l'habitatge, però allò de posar-hi diners i de construir, doncs no ho feia. I només l'habitatge, el problema de l'habitatge el vèiem amb aquestes manifestacions de... diguem-ne, de desocupaments i coses que fan, que llavors sí, hi havia aquestes, els sindicats i d'allò, però quants habitatges heu fet vosaltres? I què heu fet? I amb la Cerep què heu fet? La Cerep és important perquè quan hi va haver-hi, la Cerep és el banc dolent, que és el banc que es va crear quan hi va haver-hi, diguem-ne, tota la bombolla immobiliària, es van posar molts diners públics en el salvament de bancs i la Cerepa es va crear precisament per això, però fons voltors es van quedar, milers i milers de pisos, especialment a Madrid, van jutjar l'exalcaldessa dona de l'Aznar, dona de l'Aznar, per exemple, no me'n recordo el seu nom, jo tampoc, ja m'enteneu, però l'Anna Botella. i l'han acabat absolutament però allò va ser un autèntic escàndol diguem-ne com es van donar fons voltors a preu per sota no de preu per sota del mercat els hi van entre cometes regalar tot aquest tipus de temes què ha passat? que això no s'ha solucionat però que des de l'altre cantó des de les esquerres tampoc s'ha donat una solució clara és a dir es parla molt però no n'hi ha prou on comprar 3 o 4 pisos I llavors hi ha coses que algú pensa, és a dir, en els anys 60 i sobretot 70 del segle passat, diguem-ne, hi va haver-hi, fins i tot en ple franquisme, hi va haver-hi una gran construcció d'obres socials a través d'immobiliàries, aquí gira ara mateix la peta de xifra... Sí, però tot és privades o semiprivades? O a través del bisbat, però allò que dius un govern, el franquisme sí, va fer l'obra social, aquesta és la sindical i tal, però vull dir que des de llavors no hi ha hagut ningú més que hagi fet una cosa aquesta tan fortes. Perquè el problema de l'habitatge hi és, això ho veiem, però també és veritat que hi ha encara molts pisos buits, aquest és un altre tema que jo sé que la ciutat de Girona des de l'Ajuntament està intentant aconseguir, si és que no els tenen, hi ha tota la relació de pisos que hi ha, i n'hi ha, i n'hi ha molts encara, no? Clar, parlo dels de la Sareb, el que passa és que llavors quan es fa alguna llei sembla que el problema sigui el propietari que amb una hipoteca ha acabat comprant un pis o que potser en té dos encara que sigui per herència i que els tingui. Clar, jo crec que aquest no és l'enemic i li han fet veure. Llavors la gent... s'espanti, com que hi ha el tema de les ocupacions clar, és que aquí, jo penso que si hi ha tants pisos que estan buits és perquè aquell propietari pel motiu que sigui no té confiança com per dir el llogo per què? doncs perquè no tens garantia que aquella persona et pagui perquè no saps com acabarà aquell pis i que el destruirà o no aquesta és la realitat i per tant prefereixen posar una alarma no sé què, gastar-se uns diners però no tenir-lo ocupat. I això és una desgràstia per molts, perquè després implica que pagues el que pagues amb un lloguer que jo penso és inviable que la gent no pugui... Ara toquen un tema complicat, eh? No ajuda gaire, diguem-ne. S'ha parlat molt de tot el tema de les... ocupacions i de les desocupacions, per dir-ho d'alguna manera, no? I s'ha centrat molt, diguem-ne, en les famílies vulnerables. Jo crec que tots a la taula estarem d'acord que si hi ha una família que és vulnerable és un tema que ha d'afrontar serveis socials. Però ningú s'atreveix a parlar de les xarxes mafioses que hi ha, que són les que... les que a vegades ocupen els pisos i que els hi cobren a la pròpia gent que entra llavors allà i que figuren com ocupes, i aquest és un tema absolutament es va batejar com a ocupació delinqüencial, que és un... que és en si mateix un oxímon, però hi ha molts casos de xarxes d'aquestes, i llavors la pregunta és, i això per què no se n'en parla primer i no s'actua després, o al revés, per què no s'actua i se n'en parla? és que ja les mateixes lleis que tenen ja no estan fetes per combatre les ocupacions i aquí és un problema que jo crec que en certa manera és com si l'administració no té les mans perquè si desocupes una vivenda i llavors l'administració li ha de donar una vivenda no en té o no li vol donar perquè al final qui ha de fer els recursos socials ha de ser l'administració o les administracions no ha de ser el privat i llavors aquí renta les mans i mira de moment i passa el que passa i les lleis, fixa't, aquí hem tingut un cas a Girona que la llei és claríssima aquell que va ocupar una casa aquí que us en reconeu? fa poc, una setmana no sé si la llei és claríssima el problema és aquest que potser la llei és ambigu i la interpretació de la llei equivocada directament Però tal com ho interpreten és equivocada, diguem-ne. Sí, sí, és el de... Però ho veu tothom... El tema t'està referint a l'habitatge de Jordi Riera, que diguem-ne que entre poc el dia abans de Reis, la vigilia de Reis, o dos dies abans de Reis... El tema que va sortir a la xarxa va posar el tema sobre la taula. Sí, però és un cas que perquè ell el va saber moure bé o va tenir gent que el va ajudar a moure'l bé i va tenir 800.000 lectures, diguem-ne, només el primer dia. El tema és molt bèstia. Algú que viu en un pis que amb els seus esforços compra una casa de la que no sé si paga o no paga hipoteca, a mi m'és exactament igual. Aquí hi ha un altre tema, que durant 15 o 16 mesos espera la llicència d'obres per poder fer obres, per poder entrar a casa seva, que aquest és un altre tema, que després, si voleu, en parlarem, que és un drama. Però que es troba que en el moment, diguem-ne, que li anava la llicència, l'avisen que t'ocupes, que va allà dintre, que entra a casa seva, que veu que algú li ha entrat... i que se li presenta allà un paio que li exigeix que marxi i ell truca a la policia per defensar els seus drets i la policia li diu que faci el favor de marxar que si no el detindran és una interpretació que jo crec equivocada i aquest és un tema que ara no, sí, sí, això va passar aquí Jordi Jordi Riera, el fill de qui havia sigut gerent de l'Ajuntament de Girona i diputat d'Unió, diguem-ne, d'Albert Riera. Això ho he sabut posteriorment, però no té cap importància. És que és un tema d'aquests que dius... I com que fins i tot aquí l'Ajuntament, a través de l'alcalde, i després l'alcalde també va fer un tuit... donant suport, la sensació és que des d'un punt de vista judicial anirà per la via d'urgència. Però és que si no va per la via d'urgència, això pot trigar dos anys. Però, per tant, la llei està mal feta. Perquè una llei ben feta no permetria ambiguatats. Ja la poesia no li hauria dit això. Els països normals, democràtics i tal, tu vas allà amb l'escriptura de la casa i dius clar, Esteve demostres que és teva i en 24-48 hores... Aquí tenien un vídeo que ensenyaven que la nit abans hi havien dormit i amb això que ja en feia prou... La majoria de partits europeus, de països europeus, estem parlant d'entre 24 i 48 hores que es resolgui judicialment. Aquí estem parlant que si no va per la via d'urgència poden ser mesos i mesos i mesos, més d'un any, un any i mig o dos anys. imagina't això el que tu deies Maria Rosa el tema de per què molta gent no vol llogar doncs perquè té clar aquest tema és un dels que tu abans has dit que a la que vols tocar-lo ui no no a la que vols parlar de les ocupacions i tot això automàticament te surten diferents col·lectius i diferents entitats i diferents partits que ja no només te diuen te diuen ja directament que ets de dretes i ets un solidari no sé què quan és una cosa de sentit comú és a dir No, i és una cosa de propietat privada. Que totes les ocupacions siguin iguals. No, no ho sé. Ara sí que veiem una persona, una família necessitada que es posa en un cas, no ho sé, l'administració ho ha de tractar... Però és una família necessitada, el que ha de fer és que els serveis socials no diguin que l'hi solucionen al cap d'una setmana, sinó que l'hi solucionen immediatament. Aquest és un altre problema. Però mentre no tinguem la capacitat de debatre aquests temes, sobre la taula... parlant amb propietaris, parlant amb serveis socials, parlant amb tots els afectats, no ens en sortirem. I què passa? Que la gent que es troba en situacions com aquestes, alguns acaben fent el que hem dit abans, votant opcions. Sí, perquè... Manflatàries demagògiques, d'ultradret, no sé què, que això... Clar, doncs és que no abordem el tema d'una manera racional i d'una manera civilitzada. És el tema. Hi ha una cosa que no és que em faci por treure-la, perquè sé que sou persones sensates, però tu abans has parlat d'Aliança Catalana. Aquests dies que hi ha hagut molts dies, ara ja fa 15 dies que hi ha hagut dinars de Nadal i trobades aquestes, o amb amics o amb qui sigui, te n'adones compte que el discurs que està fent Silvia Oriol, amb un tant percent hi ha gent que te'l compra. Diu, no, no, hi ha coses que no, però això, això i això. I aquest és un dels problemes que potser els altres partits han deixat de parlar-ne. Sí, pujarà molt. Sí, perquè és un problema que tenim allò... com diu, la dictadora de l'opinió creada. És a dir, hi ha una peor cagada i anar en contra d'aquesta opinió creada que han creat, vull dir, sembla que ja és impossible... És una mica el que deia en Carles, tu dius això d'escolti, jo defenso la propietat privada perquè me l'he pagada. Oh, tu ets un... O sigui, el primer que poden dir, a part que siguis de dreta, és que ets racista, perquè la majoria de la gent que ocupa, desgraciadament, diguem-ne, és la gent més baixa que coincideix amb la gent que acaba d'arribar, per dir-ho alguna cosa. o que fa temps que és aquí. També hi ha ocupacions que són, o eren sobretot abans, ara potser no tant, ocupacions més de caràcter polític, però jo me'n recordo a Salt, quan jo era jove, hi havia gent, hi havia sobretot nois joves o noies joves de famílies fins i tot d'alguna benestant de Salt, que ocupaven casos, ocupaven antics escorxadors, ocupaven nous abandonades, que eren d'un caràcter reivindicatiu. Vas fer pensar en la maret, eh? Sí. i clar, ara això passa però passa menys però el tema de les ocupacions hauria de tenir una solució administrativa judicial i política és a dir, les parts implicades s'haurien de parlar i intentar canviar les lleis que faci falta però és molt difícil afrontar aquest debat quan es fa aquesta demagògia política sobre el tema i perquè a vegades quan s'està d'oposició es diu una cosa i com s'ha governat una altra és clar, és diferent Sí, perquè la nota que va fer l'alcalde de Girona sobre aquesta ocupació, vull dir, era inaudita fa dos anys. I a veure... Però també era... És a dir, el que deia era que se'n preocuparien i que intentarien arreglar-ho. Sí, sí, però vull dir que no era allò contundent... Va ser més contundent l'avís d'alcaldessa en aquest sentit, no? Sí, vull dir, com la d'allò... És que aquí... o es parles contundentment o aquestes lligonses al final no arribes a lloc per exemple en el ple d'ahir el partit popular Jaume Barai que té un sol regidor diguem-ne si fos majoria no sé si ho hauria fet però va posar sobre el damunt de la taula la necessitat de crear una regidoria antiocupació i una oficina antiocupació evidentment li van entombar per una amplíssima majoria és a dir tots contra ell com aquell qui diu i no sé què fer, però és un tema, diguem-ne, que és complicat d'afrontar, però que si no l'afrontem ens portarà el que estàvem dient, ens portarà aquesta onada, diguem-ne, és que me resisteixo dir conservadora, perquè tinc molt de respecte als conservadors, però no pels que són ultradretants, diguem-ne, i ens portarà cap a una deriva ultradretana, ho estem veient. Ui, ens estem posant molt... No, no, m'estic posant nerviosa. És que tenim una televisió en la qual es veu en Trump ballant. En Trump ballant. I donat en compte que la dona desquenes tot el rato perquè es vegi ell, eh? Amb la seva senyora que va aconseguir la necessitat americana, avui ho ha sentit per la ràdio i no ho sabia, per mèrits artístics. Ah. Sí, sí, sí, és allò com... Bueno, sí que és un artista, perquè està amb el col·lega aquest. El que dèiem, que no és el mateix l'acceptar que aprendre, no? Però, bueno, el tema ocupació és un tema, això que deies de... Ui, aquest, aquest el mato. Aquest és l'Elon Mall, eh? Ho dic perquè, com que estem veient, en aquests moments tenim el 324 connectat. Alguns diuen que és una cosa feixista i alguns diuen que... Diguem que se li em va anar la mà. obrir el camí, que és una expressió més americana, però en tot cas no d'això. Però ja, estem en una tertúlia que ens costa... No, en una tertúlia aquí... Aquestes imatges. No vull dir que ens costi arrancar, que diguem... Llavors, com ho fem? Davant de discursos d'aquest tipus, com s'hauria d'actuar? Potser també parlant clar i actuant, perquè, per exemple... quan algú diu, és que totes les ajudes són pels immigrants, i els altres diuen, no, això és mentida, potser s'hauria d'ensenyar amb dades, no? Jo crec que el problema no és que hi hagi masses ajudes pels altres, és que segurament aquestes ajudes impedeixen potser ajudar gent d'aquí que també ho necessitaria. Hi ha molta gent que cobra una pensió mínima de 600 euros... I no pot accedir segons quines ajudes perquè diuen, oh, vostè és propietari d'un pis, un pis que potser va comprar fa 60 anys després d'endeutar-se durant 40. I aquest és un dels problemes que potser hauríem de tocar, no? I tant. Però esclar, la gent diu, no, no en parlem, perquè això és racista. Exacte, perquè suposadament si tu dius, aquella persona se l'està ajudant i n'hi ha una altra d'aquí que desgraciadament no li arriba... Ja et tallen del que no ets, no? Però és una realitat, és a dir, una persona, jo no estic mai en contra que se l'hagi d'ajudar, però en aquest país, desgraciadament, l'ajuda és per retorn zero. És a dir, t'ajudo pel sol fet que ets un immigrant i has vingut amb dos fills aquí, i jo et pago per això, per això i per això. És una mica allò dels drets i els deures, no? No n'hi ha de deures. Aquest és el problema que jo crec. O sigui, jo, a mi, si realment hi hagués una obligació per part d'aquella persona que rep aquesta ajuda d'una feina social, de tenir que treballar sí o sí si té una oferta... Tot això no passa. És a dir, quantes vegades molts dels que estan rebent ajudes et diuen no, no, és que jo guanyo més sense treballar que he treballat. Això és una realitat, eh? Això tampoc se'n vol parlar, però també passa. És que, a veure, i això potser ens hauríem de plantejar realment com ho estem gestionant. I el que està generant, per altra banda, és que aquella persona que, com dius molt bé tu, té una jubilació molt i molt petita, que no té cap ajuda, es mira aquell altre de manera que, com un enemic que per ell, per aquella persona és en aquests moments. Però és que això ho hem de canviar, bueno, potser la llei o el que gestiona s'ho ha de plantejar i dir, a veure... no podem permetre que cada vegada més el nostre país serà un país cada vegada més pobre perquè realment la gent les jubilacions que perceben no és per viure amb dignitat i això és una altra realitat que ho estem visquent aquí i tota aquesta gent que els estem perquè jo un dels dies que vaig veure això de el que rep una ajuda de 400 i pico euros li estan cotitzant a la Seguritat Social per 1.800. Hi ha molts autònoms que no poden ni fer-ho, eh? Això és una veritat, eh? O sigui, saps? Són coses que dius, cuidadín, eh? Que el sistema que hem generat, doncs, no hi ha per on aguantar-lo, eh? Si ho penses, amb números. És que aquest sistema estava fet un moment que guanyaven diners, que eren menys i tot, però esclar, ara ja han passat 7-8 milions i tota aquesta gent que ha vingut les ajudes, un moment donat doncs s'han anat creixent i ve un moment que no pots perquè la bossa no dona per més i aquí ho hem de fer un replantejament de dalt a baix o si ve un moment que haurem de retallar i retallar veurem per quin cantó retallarà que és una mica el que volen amb aquesta campanya d'immigració que hi ha i tot això que capten vots perquè estan dient, cuidado perquè no potser que ens entrin aquí cada any no sé quanta gent entra aquí i el... i ens col·lapsa l'ensenyament, ens col·lapsa la sanitat, ens col·lapsa la religió, i és que la gent que és d'aquí, de tota la vida que ha pagat, i se'n va a la sanitat, i veu que tarden tant, i veu que llavors vindrà un que farà un discurs molt més simplista, davant d'un fet que jo no sé com es tallarà. Perquè, per exemple, com es tallen els immigrants que arriben a Canàries? O sigui, esclar, aquí és... I com que això és sumatori, ve un moment que dirà, bueno, quan direm prou? I aquest és el problema que... Hi ha una cosa que a vegades no es contempla, que és que des de la Catalunya pujoliana, deixeu-m'ho dir així, era la Catalunya als 6 milions, ara estem pel damunt dels 8, i el problema és que aquests 2 milions, diguem-ne, de gent nova que viu en aquests moments aquí, no ha comportat, diguem-ne, les inversions necessàries en el món de la sanitat, de l'ensenyament, de l'habitatge, etcètera, etcètera. Diuen, és que falta habitatge, sí, però és que som 2 milions més, això vol dir... que s'hauria de pensar i s'haurien de fer polítiques en aquest sentit. És a dir, la sensació és que, per exemple, els partits d'esquerra es diu que necessitem aquesta gent perquè estan fent feines que altra gent no vol fer. I una part d'això és veritat. I una part d'això és veritat. Perquè la gent que ve aquí i treballa té tot el dret del món a intentar sortir-se'n. Això ho ha pressuposat. Jo crec que el que a vegades es critica és un altre tipus de gent que, diguem-ne, que provoca altres problemes. És a dir, no s'ha de relacionar, segons quins problemes, amb la immigració, però la gent ho fa. I els discurs simplistes ho fan. I aquests discurs simplistes són els que tenen més sortida. Jo particularment, el propi cordó sanitari que... que s'ha aplicat Aliança Catalana, per dir-ho d'alguna manera, i que no s'ha aplicat a Vox, curiosament. Això em fa pensar, jo no soc partidari dels cordons sanitari, soc partidari que des del món del periodisme el que s'hauria de fer és intentar desmuntar les mentides que es triuen. però... i per això fer-los... però clar, aquí hi ha hagut... estic en contra del que penso un tant percent molt alt de la professió també vull dir, això reconec que hi ha gent que prefereix de dir no de segons què no se n'ha de parlar però llavors ens trobem i diguem, carai Vox tenen el que tenen. Vox va ser tercera força política a l'estat espanyol. Vox, no sé, té molts diputats al Parlament de Catalunya i té una força que pràcticament ha anat pujant a per tot, excepte, diguem-ne, amb llocs que no. Per exemple, l'Ajuntament de Girona té el regidor, també, per dir-ho d'alguna manera, no? però la sensació és aquesta que els cordons sanitaris que es van aplicar s'estan trencant a Europa i s'acabaran trencant d'una manera o altra aquí al cap dels anys perquè si no es convertiran en innegociables llavors hi ha una altra cosa que per exemple això també passa el fet que quan un partit polític governa fa un discurs molt determinat. Quan està a l'oposició, el canvia. A Girona, en aquests moments, ara mateix, per exemple, vas veient les votacions i veus que l'equip de govern va guanyant les votacions perquè té majoria absoluta, però que PSC està a la contra de tot. A veure, això dels cordons sanitaris, que t'hi has referit unes quantes vegades, queden molt bé mediàticament? però no solen funcionar hem citat alguns casos però per exemple jo ara recordo el de Badalona amb en Xavier Garcia Albiol se li va fer un cordó sanitari a les següents eleccions va a resar I aquest és el drama, no? És a dir, que si no som capaços de desmuntar aquests discursos amb, no sé, amb polítiques coherents o cordons sanitaris, acaben fracassant, que és el que està passant a Europa, no? I això és el que ens trobarem. Però tu ho has dit molt clarament, i ho anava a dir jo també, això. Hem passat de la Catalunya, de Pujol, de 6 milions, a l'actual de 8 milions. I... econòmicament, el sistema de finançament, diguem, que no sé si és el mateix de llavors o quasi, no? És a dir, que Catalunya no en surt beneficiada pràcticament mai. Això es tornaria a portar al dèficit fiscal, els 22.000 milions d'euros que se van cada any... Diguem les xifres clares, el pressupost de la Generalitat l'any passat, què va ser? 43.000 milions, més o menys... Estem parlant d'un espoli anual d'entre 20 i 25 milions d'euros. És a dir, si això no és un espoli fiscal, aquests diners podrien anar invertits per fer moltes coses a Catalunya i se'n van, no se sap a on, no? Per tant, a vegades dius, tu només et preocupes de la bandereta, no, no, jo vull la independència perquè vull gestionar això. És a dir, vull que aquests diners es gestionin des d'aquí i vull que la immigració també es gestioni des d'aquí. Oh, ets un racista. No, no, gestionar la immigració no vol dir ser racista, vol dir gestionar la immigració, no? És a dir, en quines condicions, en quines ajudes, en quins diners, però gestionar-ho tu des d'aquí, no? A veure, tothom té dret a emigrar del seu país si s'està morint de gana, o sigui, la situació política... és complicada tothom ho ha fet hi ha molta gent de Catalunya que se'n van anar a treballar a Suïssa o a Alemanya o en molts llocs però treballant exacte, aquí està la diferència i totes les ajudes que es reben aquí que no hi ha més com comparen aquestes dues emigracions a mi totes les ajudes que reben la gent que arriba aquí han d'estar encaminades a integrar aquestes persones amb la vida laboral, amb la vida política i econòmica del territori d'acollida. I això en els anys 50-60, jo diria que 70, el segle passat, en certa manera va funcionar, encara que hi hagi debats com els del Gaudí, diguem-ne, que va tornar a treure el tema d'aquella paraula que no m'agrada. Podeu parlar del que vulgueu? Jo crec que, com es diu Eduard Sola... Sola. no tenia cap mala intenció jo crec que no tenia mala intenció però que es va equivocar perquè si hagués canviat la paraula Txarnego per classe baixa el discurs el podries comprar perfectament però estem en un moment que després de tot el que ha passat en el procés independentista ara es creen nous debats políticament parlant i aquests nous debats moltes vegades auspiciats per segons quins sectors constitucionalistes o espanyolistes va per aquí És a dir, el cliché, catalans, burgesos, esportadors, i aquesta pobra gent que va venir de tot arreu d'Espanya va aixecar Catalunya. I això és discurs ciutadanos, és discurs PSC, és discurs comuns, en bona part, i fins i tot és discurs d'alguns sectors de partits independentistes. a la contra del que havia sigut el discurs del suc, Catalunya un sol poble, recordem-ho. La majoria de la població de Catalunya en aquests moments van passats de fora, sempre han sigut un país d'acollida, però fer bandera d'això en benefici de l'espanyolisme, no el dic aquest en sola, sinó com estan fent algunes entitats polítiques, això s'ha de combatre. Us imagineu que un independentista d'aquí, amb un discurs, hagués apel·lat a tres generacions seves de catalanitat? Que era un discurs... Fossista. Exacte. I en canvi ells ho poden fer... A mi em va semblar molt desfortunat aquest d'allò. Jo que tinc cognoms catalans però que no he tingut mai barquito, jo dic de la manera que ho va dir ell, ni casa que d'aquí és, i que procedim de casa de classe baixa, com la majoria, la casa de treballadora... La sensació és aquesta que a vegades empipa, no? És una mica com aquí en aquesta taula ha passat, com alguna vegada que diuen és que tots els blancs per definició són racistes. Ostres, potser és veritat, però molesta que t'ho diguin de la manera que t'ho diuen, no? I la sensació aquesta de dir no, no, és que Catalunya la van aixecar els que van venir de fora, no escolti, que la gent que treballava a les hortes i que treballava a l'ol i que treballava també hi eren, no? I una part d'aquesta gent, o dels seus fills o nets, el 1 d'octubre estaven els col·legis electorals defensant les urnes. I tant, per tant, sí, sí. Ara també hi ha una altra part que exerceixen, diríem, d'espanyols a Catalunya. Hi ha un tema sobre això que hem parlat del cordó sanitari, que m'agrada veure com acaba, que és el tema de Ripoll. Ara tenen un problema amb l'aprovoció dels pressupostos. Per segon any seguits els hi han tombat i ja dic que presentaria una emoció de confiança. No, però jo això de negar-te a negociar qualsevol pressupost, I a Barcelona ha passat el mateix. Perquè, bueno, a Barcelona han negociat i no han arribat a un acord. Bueno, a Barcelona és una mica curiós, perquè en el moment, el mateix dia que la secretaria general d'Esquerra Republicana diu que donarà suport als pressupostos, resulta que llavors en Collboni trenca amb els comuns i no hi ha pressupostos. Els ha deixat en una situació, diguem-ne, políticament complexa. Sí, però jo me refreixo que en un poble... El més important és tenir els pressupostos aprovats. I tant. Doncs no veig per què, o sigui, sobre pressupostos, sobre números, què és allà on invertirem, allà on gastarem, hi ha d'haver... Però aquí hi ha un tema, Esteve, que és que no el conec a fons, però el vaig seguir. És a dir, hi hauria possibilitats de majories alternatives a l'Oriol, però Esquerra i Junts no es van posar d'acord. Ahir l'acusació que va fer la candidata d'Aliança Catalana, l'alcaldessa Esquerra, va ser de dir, vosaltres esteu disposats a negociar, ha sigut des de Barcelona, Coriol Junqueras us va ordenar que féssiu tot això. Jo crec que en el tema de la moció de confiança també hi ha dues possibilitats. Una... El fet que, si hi ha una majoria alternativa, doni el pas endavant, la qual cosa, si la fan fora de com a alcaldessa al Dipoll, li fan el favor de la seva vida, per altra banda, i l'altre és que, diguem-ne, que d'aquesta manera podrà tirar endavant, amb l'emoció de confiança, encara que no l'aprovin, podrà tirar endavant i continuar governant si no hi ha una majoria alternativa. Però són aquestes coses. I la propera vegada... Encara tindrà més regidors. Sí, és aquest el problema. Perquè això de posar un cordó sanitari per un pressupost d'una ciutat o d'un poble, hòstia, és que ho veig un despropòsit molt gran. Perquè, vull dir, no sé, en aquest cas, vull dir, la despropòsitia és tan gran que no ho acabo de veure. Deixeu-me dir un parell de coses. Ahir va haver-hi ple municipal a Girona, es va aprovar, diguem-ne, el padró, i ja som oficialment 117.032 persones empadronades l'1 de gener, el 2024, a la ciutat de Girona. Es va aprovar, amb el PSC en contra, però es va aprovar... diguem-ne, una modificació del contracte de neteja, que costarà un milió d'euros més, en el sentit de fer coses que alguns deien que era de sentit comú, com per exemple, que allà on es fa el porta-portes i el cantó, diguem-ne, hi ha lo dels contenidors intel·ligents, estic mirant a la Maria Rosa, que faran canvis d'aquests, que hi haurà temes pel tèxel sanitari, és a dir, la sensació és aquesta, tenim molt poc temps, però... Bueno, però és normal que hagin fet això, perquè si tu vas al meu barri i hi ha molts que tenen el porta-porta, veus el que són les bessures plenes de bosses íntegres allà, que Déu-n'hi-do. O sigui, l'aspecte és de deixadesa total. aquests dies Girona hi ha hagut punts que hi ha hagut molta deixadesa i a mi el que m'ha preocupat és que per exemple que llavors això ho he vist a la crònica del punt i els treballadors estan molt preocupats i jo crec que el que haurien d'estar preocupats és bàsicament perquè la sensació és que la cosa no funciona i que s'ha de canviar i a més a més hi ha llocs que per exemple estic segur que passen 3 dies que no han passat passen per allà i no els han agafat i això també s'hauria de dir i per exemple Ara, sortim davant de casa, aquí a Miligrit, amb d'allò intel·ligents, a terra, ple de bosses. Vull dir, en certa manera, també, hem de fer vigilància, encara que costi posar multes i que no quedi bé, però avui... Però això, des del precís moment que, quan va començar el sistema, la meitat de les targetes no s'havia recollit, podia pensar que era així. Aquí, quan van començar els problemes a Montjuïc, diguem-ne, es va detectar que hi havia un greu problema allà on hi havia, diguem-ne, pisos, és a dir, que el porta-port en els habitatges de les cases funciona i en els box de pisos no passava, que és el que t'havies queixat, Maria Rosa... i que ara sembla que s'està fent el que passa que va continuar potser la sensació és que tot es va voler fer en poc temps i que en un moment determinat el que passa que és un tema ara ja és polític per exemple es pot decidir frenar i fer-ho de mica en mica o reforçar-ho com s'ha reforçat això és una manca de planificació Total. Aquí no es va planificar, perquè quan varen presentar-ho a Montjuïc, com a fill via de Montjuïc, allà als pisos, totes aquestes coses ja van sortir. Escolta, aquí a aquests pisos haurem de deixar dos quilòmetres de... Sí, sí, com el que passa a casa meva. I vull dir que... És d'aquelles coses que poden marcar un mandat, no? Miro en Carles, que és el... Jo és que l'anterior vegada vaig estar aquí i vaig parlar d'aquest tema, del tema que genera més debat, no? Seguretat, recollida d'escombraries i circulació. Sí, sí, i els tres temes són candents. I en tema de la recollida... estem en un procés de canvi... Ens hem d'adaptar sobretot a les directrius que marca la Unió Europea, que no sé quin any s'ha d'arribar al 80% de productes reciclables, no sé què, i aquí no sé si està amb els 50 i alguna cosa amb el sistema actual de contenidors. Per tant, bueno... Mala planificació? Potser sí, no ho sé, ja veurem com acabarà, però sempre que hi ha un canvi genera problemàtiques, això està clar. No tinc clar que no s'ha de portar a porta, però... Una empresa quan ha de fer un canvi d'aquest, ho he de planificar molt bé, perquè si no, falla. Maria Rosa, tenim només 20 segons noves actuacions aquest divendres a la plaça Poeta Marquina a l'Espai Caixa a les 6 de la tarda i el dia dissabte, dia 25 a Fornenys de la Selva també estem allà a les 6 de la tarda El destí de les violetes. L'AG en benefici de 5 entitats. Nosaltres hem d'acabar. Moltíssimes gràcies, Maria Rosa. Gràcies, Carles. Gràcies, Esteve. Tornem demà, si tot va bé. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 21 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. El ple de Girona aprova els canvis del contracte de residus amb la crítica de l'oposició i el vot en contra del PSC i Vox. L'alcalde, Lluc Salell, es va defensar que els canvis surten precisament de fer una autocrítica i ser diligents amb allò que demana la ciutadania. A grans trets, els canvis suposaran introduir bujols comunitaris en blocs de pisos de barris on actualment es fa el porta a porta, impulsar un servei específic de recollida tèxtil, sanitària, residències de gent gran, llars d'infants, escoles, bressols i centres sanitaris I per últim, gestionar les mini deixalleries que es tornaran a implementar a les ciutats. Pel que fa a mocions ciutadanes, el ple de Girona aprova un text presentat per diverses entitats ecologistes per a una declaració d'emergència climàtica efectiva. A la pràctica, suposarà que Girona es converteixi en la primera ciutat que tingui un pressupost de carboni l'any 2026. És a dir, que les dades d'emissions a la ciutat es vinculin al pressupost municipal amb l'objectiu de les inversions s'encaminin en reduir-les. Unanimitat amb la moció de l'Associació de Veïns del Pont Major, moció que reclama mantenir els estudis de batxillerat a l'Institut Narcís Xifra. A més a més, també es va sol·licitar que a partir del curs 25-26 el Departament d'Educació implanti el batxillerat amb doble titulació en Ensenyaments Esportius al centre i que també estirin endavant batxillerats professionalitzadors. El ple desestimat l'emoció sobre seguretat que ha presentat el PSC. El text ha rebut el suport dels socialistes i el regidor de Vox, però el PP s'ha abstingut i l'equip de govern ja ha votat en contra. Mor un treballador d'una empresa de papereria de Sant Gregori després de caure d'una escala on s'hi havia enfilat. Els fets van passar ahir pels vols de les 7 del matí quan la víctima de 55 anys s'hi va precipitar al buit. De seguida es va avisar als serveis d'emergència que es van desplaçar ràpidament a l'empresa per tal d'assistir l'home, però no van poder fer res per salvar-li la vida. I en esports, Morata és dubte per jugar demà a San Siro. El Girona surt avui cap a Terres Italianes, on demà disputarà el penúltim partit de la lligueta inicial de la Champions League al camp del Milán, a les 9 del vespre. Mitchell està pendent del turmell de Miguel Gutiérrez i de l'estat físic de Dan Jumann. Mentre recuperarà, Jangel Herrera sancionat contra el Sevilla. I el temps, avui ha començat un dia fred amb 3 graus i núvols persistents al llarg del dia, que no passarà dels 14 graus de màxima. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El 20 i 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones...