Trump, extrema dreta, habitatge i sequera a Girona

La teva ràdio. La Gironina. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu. Som la Gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 17 de febrer. Tirem endavant aquest mes de febrer, amb una situació meteorològica en la qual encara fa una certa frescor sense fer aquell fred que havíem tingut uns quants dies, amb alguna preocupació com el fet que encara no plou el que hauria de ploure, i tornarem a parlar de sequera molt aviat, I per parlar d'això, de la ciutat i el que ells vulguin, tenim aquí, de moment amb nosaltres, els estudis del carrer Valmas, la Lluïsa Feixedes. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com estàs? Bé, prou bé. Moltes gràcies per ser aquí. Tenint en compte com està el món, estem prou bé. Ara en parlarem, si voleu. Deixa'm saludar també en Miquel Riera, periodista. Molt bon dia, Miquel. Molt bon dia, què tal? Com està el món? Què diu la Lluïsa? El món està fatal. Bueno, no ho sé, jo com a mínim està... Jo no m'agrada, però de tant en tant hi vaig pensant i penso també els anys 20 i 30 del segle passat i cada vegada hi veig algunes similituds, no? I malauradament hi veig algunes similituds i em preocupa, i em preocupa veure el senyor Trump, que de moment no s'estan sortint amb res del que proposa, això també he de tenir-ho clar, hem d'anar veient, de moment s'estan sortint amb molt poques coses, excepte potser amb el tema de la immigració amb el tema de Gaza ha fracassat estriplitosament amb el tema d'Ucraïna té tota Europa en contra, hi ha una cimera molt important a París hem d'anar veient i per exemple A mi em preocupa, doncs, que amb això del Golf d'Amèrica, canviar el nom al Golf de Mèxic i Disney Golf d'Amèrica, com que els de Associated Press s'han negat a canviar-ho, doncs aquest senyor els hi veta l'entrada a les rodes de premsa de la Casa Blanca. Això és una dictadura. Això ho feien els dictadors pitjors que van tenir durant el segle XX, no? I per mi això és molt preocupant. I la... No sé, la manera que parla, tot el que té al voltant, l'Elon Musk amb el fill petit per allà, perdent tot el respecte a la institució, no sé, tot plegat la prepotència aquesta, com poden dir que a la Franja de Gassa hi faran un ressort? No ho sé, saps? Allò... És a dir, encara que sàpigues que no aconseguiràs mai fer-hi un ressort, només el menys preu que això suposa per tota la gent que ha viscut allà o que viu allà. No ho sé, la guerra d'Ucraïna, no? Parlar només amb en Putin i no parlar amb en Chabetsky i dir que amb en Putin ja ho arreglarà en tot. No ho sé. A mi em preocupa i em preocupa les repercussions que això està tinguent a Europa i em preocupa... El que pot passar a Europa en les eleccions, em sembla que aquesta setmana que ve hi ha eleccions a Alemanya, aquí ja sabem l'extrema dreta com ha pujat, a França com ha pujat, a Itàlia està governant, al Països Baixos està governant, etcètera, etcètera, no? I per tant així es va el món i a mi em fa patir, em fa patir. ha estat un bon anàlisi amb el que podríem estar-hi bastant d'acord però he vist que la Lluís en un moment determinat feia com un no sé si diria un somriure irònic en el sentit de dir sobretot com ha dit no se n'estan sortint exacte, exacte, jo discrepo en això en la resta puc estar d'acord però jo no crec que no se n'estigui sortint jo crec que sí que se n'està sortint i el fet que a la tertúlia local de Girona FM en parlem és la pròpia sí que se n'està sortint perquè és una guerra, una guerra, sí, un debat primerament ideològic, després té molts altres fronts, i jo crec que sí que se n'està sortint. No, evidentment, com que és un combat, doncs es llença en moltes direccions i ja veurem què fructifica, però jo diria que sí. Era en aquest sentit, que pensava tant de bon, tant de bon. Però de moment vull dir que ell, amb aquella prepotència que diu, sembla que tot hagi de ser ja. Sí, ell diu que tot ja s'ha fet. I és evident que amb el tema de Gara se li ha posat tot el món en contra, tot el món. Tot el món no, perquè mira, la reunió aquesta que ha de fer en Buscou la fan Aràbia Saudí. que deuen ser molt amics, que en teoria gària s'ho diuria d'estar com molt enfadada amb en Trump per això de casa, no ho és tan gaire, ja es veu que no. És a dir, que això ja ho veurem, d'aquí uns anys ho veurem. En mon ara hi ha moltes contradiccions. Exacte, és que tot arreu, aquest és el tema, que hi ha tantes contradiccions que han... Jo crec que podries treure-lo de l'ara, perquè en el món hi ha moltes contradiccions i les tenim. Allà on hi ha tantes contradiccions és allò del riu Reuelto, doncs aquí sempre hi ha qui pesca, i aquí ell està pescant molt bé. Jordi Navarro, la tercera porta d'aquesta tertúlia sindicalista o d'intersindical i tantes altres coses. Molt bon dia. Molt bon dia. Bé, no sé on està. Hem començat amb allò de dir el món i en Miquel ens ha fet una definició dient Trump no se n'ha estat sortint i la Lluïsa deia esperem. Però en tot cas sí que és veritat que diguem-ne que... que les formes de política tradicional, deixeu-me-ho dir així, s'han trencat, no?, amb la imatge de Trump i tal, de tota manera, hi ha gent que recorda, no?, també Nixon va intentar prohibir entrar a la premsa, el que passa que no se'n van sortir, els fes del Pentàgon, després a l'afera, diguem-ne, de... Ara no me surt la paraula de l'edifici del Watergate, no me sortia a Watergate, me sortia a Washington Post però no me sortia a Watergate i tal. Tu com ho veus? És a dir, la cosa està, o senzillament és un pas més del que tenim, Jordi? Bé, des del meu humil punt de vista, la meva opinió és que tot això que està passant està molt amanit de teatralització. Hi ha una gran escenificació i molta teatralització i tinc la sensació que els mitjans de comunicació, tots, els més enllà, els nostrats, els no nostrats... Bé, és com si això fos un filó mediàtic constant, perquè, esclar, les escenificacions i les estracanades, si em permeteu l'expressió, d'aquest individu, d'aquest personatge són constants, però no és res nou. Tu mateix has parlat de Nixon, podíem parlar de Bush... Els Estats Units són els Estats Units, juguen el seu paper en el món, un paper d'imperi, un paper de predomini amb l'exèrcit més poderós del món, i ara tinc la sensació que els Estats Units simplement han fet una volta més i aprofiten aquest individu, aquest personatge, per imposar unes quantes coses. Però, esclar, això no vol dir que tinguin l'hegemonia eternament. No sé, jo crec que més enllà de la teatralització i de l'espectacularitat d'algunes de les accions, o excentricitats potser més ben dit, passarà el temps, el món està remogut, efectivament, és un món mogut, però no ve d'ara, sinó ve de més antic, i aquest individu, aquest personatge, doncs bé. serà un més de la història. La Lluís ha dit una cosa que és important, diu, si aquí en una tertulia local que voleu fer per parlar de la ciutat estem parlant d'això, però és clar, hi ha la sensació que d'una manera o d'altra, tot ho veiem lluny, però que ens acaba afectant, que ens afectarà perquè el paper d'Europa... A veure, l'Elon Musk està finançant en aquest moment l'AFD, no?, el partit d'ultradreta Alemanya, finançarà a Vox, finançarà... De fet, és que clar... Sí, jo ja m'agradaria estar d'acord amb vosaltres, jo no crec que sí. Hi ha molta teatralització, molta performance, tot el que vulgueu, ja ho sabem, espectacle al màxim, però hi ha corrents de fons molt substancials i que venen d'anys enrere. Aquí hi ha un personatge que ara ha caigut en desgràcia, però ja està, que es diu Steve Bannon, que aquest senyor va posar els seus ulls en Europa fa molts anys, s'ha dedicat a finançar tots els think tanks i partits ultradreta, i mireu el resultat. El resultat és que són la segona força al Parlament Europeu, si soméssim els dos grups, possible segona força a Espanya, governen a molts països, més que governaran, potser aquesta és la realitat, que de ser completament marginals fa 20 anys, quan Estats Units es va organitzar el Tea Party, que ja era un partit que ja tampoc ningú se'n recorda, pres el nucli de l'actual Partit Republicà, com a partit ja feixista o protofeixista, van entendre que això... En realitat era una revolució ideològica contra una sèrie de canvis mundials que no anava en la direcció que es considerava. Home, evidentment tot va a mig termini. Coses que passen ara, veurem el resultat d'aquí un temps, no serà immediat tot. Però home, i tant que canviaran coses. Què passarà? Vista molta perspectiva, home, esclar, tornarà a canviar el pèndulo en algun moment segurament, no? Però entre mig hauran passat moltíssimes coses, no? Aquesta és la qüestió. Sempre hi ha... Vist el llarg termini, és clar, si Trump... Trump tindrà 4 anys, no sé què canviar. Ja els va tenir, eh? No és nou, eh? Ja els va tenir, eh? Però és igual. D'aquí 4 anys no hi serà, no passa bé. Però aquí hi haurà, no? D'aquí 4 anys. És a dir, no s'acabarà pas, no? Però no té la configuració política que tenia en aquell moment. Ara està més fort i l'hegemonia la té més forta. Però no oblidem que va governar 4 anys i va prometre que faria un mur i que no entraria ni un immigrant i no va passar. Ah, no? Per això, situem-nos en el present i no ens deixem enlluernar també pel foc d'encenalls. Sí que és veritat que el món està remogut. Hi ha una cosa que es diu, si estem a capitalista, que ens agradi o no, ens acaba afectant a nosaltres. Nosaltres hi estem connectats i som peces connectades i a la que hi ha un moviment tectònic en una part del món, no? Recordeu l'inici de la guerra d'Ucraïna, el preu de l'energia? Casualitat, causalitat, bueno, és complex, eh? Jo no m'atreveixo aquí amb una tertúlia tampoc a fer afirmacions categòriques tampoc, eh? Però vaja, tot és molt complex. Mhm. Jo crec que els paràmetres de la primera presidència de Trump no tenen res a veure amb la d'ara, és a dir, ell té molta més majoria, té molt més poder, i a part d'això, ja se sap que els segons mandats de les presidències, els presidents com que en teoria no els han de... De rescollir, no? Has dit en teoria d'aquí quatre dies... Sí, perquè ja ho ha dit, ja ho ha dit, que d'això és... No sé, jo també confio en els contrapoders, ja han sortit jutges Estats Units que li han parat els peus, etcètera, etcètera, i d'aixòs, però... Les maneres de fer que més enlluernen a molta gent aquí i que n'han d'oblidar de qui són, de qui és la xarxa X, no? I com manipulen i com els logaritmes fan que te vagin sortint determinades coses, a la gent li surt determinades coses que influeixen a la gent. I això també hi és. Això és una novel·la de ciencia ficció ara mateix. Sort en tenim dels mitjans de comunicació amb professionals, com aquesta ràdio, la que som, i la premsa escrita, i encara hi ha persones que s'informen a través de la premsa escrita i dels mitjans més tradicionals. Però és igual, i són, afortunadament encara hi són. I creiem-me que això dels 40 per avall s'ha acabat. Jo no asseguro que em sap greu, però és així. TikToks de 10 segons, sí, sí. Jo crec que ets bastant generosa, fins i tot, eh? Vull dir, no, no... Ja dic el que és radical, igual que la televisió, eh? Ja tinc un fill de 13 anys i ni de casualitat. La gent no mira la televisió com nosaltres enteníem, que es mirava la televisió, però és que tan sols no mires segons quin tipus de... de programes, de fet, tampoc ho fem nosaltres, i a la tarda, per exemple, ara que se n'ha parlat tant, el documental aquest sobre la PUS, que ha fet T-Media Pro Studios, s'ha de dir així, es veu, doncs el vaig mirar com vaig voler, la manera que vaig voler, però jo encara entenc que això és una cosa convencional, això ho trenquen, no?, Un documental, per cert, que hi vaig entrar en un punt de por i em va agradar, per altra banda. No, no l'he vist. Dos passos cap aquí, ja que utilitzaré, penso que està la Lluïsa que ho ha dit, no? Allò que el pèndol algun dia canviarà. I el pèndol com el tenim aquí? Perquè, esclar, parlem... Aquí vols dir Girona. Aquí és Girona, però aquí hi ha el país, sí. Aquí, deixeu-m'ho dir així, no? O l'estat, si voleu, és a dir, tu ja ho has dit, l'estat podria, en unes eleccions podrien ser segona força política la gent de Vox, podria passar. Ja ho veurem a Catalunya. Ja ho veurem a Catalunya, perquè a Catalunya tenim, allò, sempre tenim, diguem-ne, fets que ens diferencien, diferencials, es deia... aquí a Catalunya, i Vox hi és, i és prou forta, però també hi ha, diguem-ne, el que alguns tillen com a extrema dreta, que és Aliança Catalana, que si fas cas del que filtren suposades enquestes que surten, podria tenir una pujada molt important. molt important, i si fas cas a una cosa que no li hauríem de fer cas, que és a les converses aquestes de família i d'amics de com arriba, diguem-ne, Nadal i tot això, doncs dona la impressió que se n'en parla més del que alguns voldrien o el que tocaria. Torna a fer la cara la Lluís, que m'agrada i ara m'ha deixat portar. No, no, no ho sé, diguem-ne, en el meu entorn no, però és clar, sí, és possible que hi hagi. No home, nosaltres estem en el mateix vaixell, diguem-ne, és a dir, jo recordo molt, crec que era la Rosa Montero, és que no sé per què, però me'n recordo que fa anys escriu una columna al país... diguent, a Espanya hi ha tantíssimes coses que van malament, però diu, estic molt contenta, diu, perquè a diferència dels altres civils europeus, aquí no tenim ultradreta, i a les següents eleccions, pam, vull dir que, i això me'n recordo molt, vaig pensar, quina poca vista, no?, de dir, però així eren. Perquè la teníem amagada sota les altres cibles. No, no, i estava dins el PP, ara està separat, i de fet, com més partits de dret i ultradret hi hagi, millor, més disgregat el vot, més difícil que governin, per tant. Però no som alians, això? Tenim aquests mateixos moviments tectònics? En tenim i per partir de doble a Catalunya. I també has de fer un repàs a com Aliança Catalana afronta les grans qüestions com immigració, canvi climàtic, etcètera, i les afronta amb les mateixes... i amb les mateixes propostes que les afronta el Rassemblement Nacional Francès, els italians, etc. I si no li vols dir extrema dreta, digue-li populisme de dretes, digue-li... Digue-li qualsevol altra cosa, però és evident que la ideologia aquesta que ara està amanant als Estats Units, que està amanant a Itàlia, que està amanant als Països Baixos, que possiblement arribi el govern a França, etcètera, i potser l'estat espanyol i a qui tingui bons resultats, doncs és la mateixa. I això és... I també has de mirar els programes, i també has de mirar els tuits, i també has de mirar les declaracions que diuen, per veure que afronten els temes, els grans temes. Igualment, els afronten igual. Hi ha un parell d'elements, tenint en compte, des del meu punt de vista, un és que, diguéssim, hi ha un fil conductor transversal en tots aquests estaments polítics, que és la simplificació. Respostes simples a qüestions molt complicades. És una manera d'arribar a la gent. Però val a dir que això no només ho ha fet l'extrema dreta, no només ho fa l'extrema dreta. Jo que vinc d'ortodoxies d'esquerres, també a vegades des de l'esquerra es donen respostes molt simples, sobretot en èpoques electorals. Aquest és un tema i l'altre tema és que hi ha una ofensiva mundial global del neoliberalisme, del capitalisme, que ara ha apostat per l'extrema dreta. Però això no és nou. Quan va arribar Vox a l'estat espanyol, el primer lloc que n'arribava és a Andalusia. 12 diputats, diputades, a les eleccions autonòmiques d'Andalusia, ostres, de cop i volta, i van condicionar el govern autonòmic d'Andalusia. Però és que països que, més enllà de l'Unió Europea, com Turquia, a Turquia hi ha una dictadura d'extrema dreta fa més de 20 anys. Erdogan és extrema dreta pura i dura, el que passa és que... És un tema religiós una mica complex, preferim no veure-ho, però és una cosa que ha condicionat molt. I Israel és extrema dreta absoluta, religiosa. O sigui, hi ha una ofensiva mundial, és un fet. I a Catalunya, doncs, ha acabat arribant. Ha acabat arribant en forma d'aliança catalana. que si escolteu la senyora en qüestió, semblen discursos de missa. Jo no acostumo a una missa, però sí que, en tots els respectes per les persones creients, però quan parla, puntifica d'una manera i amb un to... Sí, sí, però fa forat. Fa forat, però també aquí hem de fer autocrítica per incompareixença de les esquerres. Jo visc en un barri popular on hi ha molts conflictes. Si fem veure que els conflictes no existeixen i no els afrontem i els neguem, no, això no està existint, doncs ve l'extrema dreta i, si em permeteu l'expressió, fa l'agost, es posen les botes, amb demagogia perquè no arreglarà res perquè això no, farem fora, que faràs fora un millor de persones, saben que no ho poden fer però electoralment ben aquest és el problema el que has dit jo crec que és interessant i ens anem acostant aquí ja hem arribat a un barri però jo estic d'acord amb una de les coses que diuen Jordi us ho voldria plantejar, és veritat que possiblement, crec que has dit per incomparèixents als partits d'esquerra i també d'alguns de centre i també d'alguns de dreta no s'han parlat de coses que acabaven afectant la gent i la sensació aquesta que surt l'alcaldessa de Ripoll o la lidresa d'Aliança Catalana i diu segons quines coses el que atrau a molta gent és dir parla de coses que altres no en parlen i amb alguna d'aquestes coses hi puc estar d'acord jo crec que és el gran embuncle que el call sempre pots estar d'acord amb alguna cosa quan en realitat de la majoria és Clar, per exemple, ara, el tema aquest que deies, ara sembla que la faran fora de l'alcaldessa de Ripoll, li estaran fent un favor de cara a les eleccions al Parlament, no? I a les de Ripoll. I a les de Ripoll. Però sí, perquè porta 20 mesos i no ha fet res, és a dir, que en realitat, per tant... Demagògia. Sí, per això, vull dir que no ha fet cap acció, no ha concedit pressupostos, perquè esclar, s'ha de pactar, no pacta... Bé, llavors sí, segurament li donen una propaganda extra, però tampoc, jo també entenc que les altres forces tampoc tenen gaire més opcions, diguem-ne, en aquest moment. Bé, a veure com se'n sortiran d'aquesta, però sí, esclar que li fan un forn. Però bé, també pot arribar a ser una mica un... Ja es veurà com evoluciona, però potser com un grup que també es desinfli, perquè potser la gent de Ripoll també s'adona que així no és camí de resoldre massa res. Segurament l'alternativa que haurien de donar els esquerres és afrontar les realitats complexes que hi ha en molts indrets, en molts barris de Catalunya i de més enllà. i no negar aquesta realitat, perquè si es nega... Jo he detectat, per exemple, un fenomen, jo no soc politòleg, tampoc he fet un estudi en prospecció, no et puc demostrar el que diré ara amb dades, però sí que jo crec que la borsa de votants d'aquests partits d'extrema dreta va més enllà de bases ètniques. Jo crec que hi ha persones migrades que també els acaben votant. I això és molt paradoxal. Això és el que passa als Estats Units. Els venezolans que han votat a Trump ara tenen por de ser deportats. Quina paradoxa, no? Perdó, és que he fet un gest i ella diu això, la Lluïsa diu això que passa als Estats Units. I jo et diria... Ho dic perquè s'ha analitzat molt recentment, eh? Hi havia la Roja. I a Salt. Sí, a Salt. I a Salt m'agafareixo que... El migrant que arriba... Té quatre regidors. Demostra que a vegades analitzem les coses de manera equivocada. L'últim immigrant que arriba i s'estableix ja no vol, ja no li agrada l'immigrant que ve per sota, que és la seva competència i que a més el desprestigia, etcètera. Per tant, tampoc el bon és que a Estats Units hi ha hagut un munt d'entrevistes a la Terra, prou munts en aquesta direcció, i el que dius tu, els bones somnants. I aquí també va passant el mateix, perquè hem d'entendre, com molt bé diu ell, potser hem entès malament les coses, no hem estat prou atents, no hem escoltat, hem fet divisions molt simples i senzilles d'aquesta gent pensa això, aquesta gent aquesta allò, i no. D'altra banda, hem de partir de que... en el cas, per exemple, de la immigració musulmana, des del punt de vista, diguem-ne, religiós, són molt conservadors. És el que passa a la immigració dels Estats Units. Són ultraconservadors. Anti-homosexualitat, anti-trans, anti... No sé, clar, aquesta gent és una bossa molt gran. Els Estats Units, eh? I aquí també, aquesta gent, per religió, és a dir, que això ens ho oblidem a vegades, no?, també. I aquí, doncs, no estem mesurant bé ni calibrant bé, jo crec, i això és el qui és qui i què vota aquí, no? i després hi ha dos problemes que de fet són el mateix i que jo crec que la política actual no ha sigut resoldre ja des de fa molt de temps i potser és un problema del sistema és a dir, què és l'habitatge i què és el sous i què és el sous és la clau de tot és a dir, tu estàs veient o la gent veu polítics que estan cobrant 120.000 euros o que gran càrrecs d'institucions que estan cobrant 80 i 90.000 euros bruts i la gent en profeines arriba a 20.000 euros i se'n va comprar i li costa a la cistella cent i pico euros i no en té prou per arribar i no arriba a final de mes i això és terrible i després mires lloguers a la ciutat de Girona i no n'hi ha cap que baixi de mil euros i penses la ciutat de Girona jo crec que sí que en trobaries per menys jo si voleu us puc fer un màster en aquest tema perquè jo estic en situació que estic buscant habitatge i us asseguro que és dramàtic i Jordi aquest preu aquesta xifra que has donat és pitjor encara és pitjor jo he estat buscant habitatges d'uns determinats metres quadrats pujar 80-90 metres quadrats, puja de 1.100-1.200 de lloguer. I de compra, si us dic els zeros que hi ha, és aterridor. I és clar, persones que tenen salaris baixos, que es veuen atrapats en barris que estan cada dia més degradats, doncs quina sortida té la gent? O s'aferra a una religió que li prometen el paradís, o s'aferra a uns profetes d'extrema dreta que diuen que si el voten li arreglaran. Jo crec que sigui només en barris populars, eh? Jo crec que la crisi afecta el que abans em deia la classe mitjana. classes populars jo en dic jo crec que afecta la classe mitjana però aquí també hi ha la pressió d'un altre dub que és el turisme i l'expat per dalt és a dir que hi ha aquesta pressió que també és veritat això passa en el barri vell hi ha els expats que han fet disparat els preus i en els barris populars un altre tipus d'emigració també ha condicionat moltes coses jo que vinc del món sindicalista jo sí que us he de dir que jo com a sindicalista estic no ho fes, però sí que estic una mica alarmat, perquè el que ha anat passant és que molts llocs de treball s'han donat a persones migrades que han vingut en situació desesperada, s'estan pagant salaris irrisoris en condicions que a mi em sorprèn que l'any 2025 encara hi siguin. I això s'està normalitzant i no passa res. Quan hi ha una persona que està guanyant el salari mínim intor professional però que sap que les seves despeses superen de llarg aquesta quantitat, perquè hi ha molt poca acció reivindicativa i què passa a les Illes Balears? quan veus una situació en què la gent va a treballar i no es pot pagar un lloc on viure per treballar allà la gent s'hauria de revoltar i no, el que fan i ho dic perquè fa poc vaig parlar amb una persona el que fan és, no sé, com espavilar-se entre ells és com una competició però entre ells mai contra qui no els està donant o un sou just o un habitatge digne això està passant a la Costa Brava també està passant a Rosas està passant a Palafrugell, està passant Perquè sempre hi ha algú més en ball... A Lloret, a Blanes, és a dir, està passant a l'Estartit, està passant a la majoria de la Costa Brava, hi ha greus problemes ara mateix d'habitatge, amb gent que no pot residir allà, i que només heu de mirar les rentes per càpita dels llocs més baixos, ara mateix, Roses, Blanes i Lloret. Sí, sí. I ara si hi ha més turisme. I s'ha perdut la idea que el treball sindical, la consciència social, però no s'ha perdut només perquè la gent sigui... És que hi ha hagut un gran treball perquè es perdi. És que, esclar, a veure, s'ha actuat des del sistema, diguem-ne, absolutament contra aquesta idea de sindiqueu-vos i podreu mullar les coses. Al contrari, vivim de moltes maneres, no? Alguns sindicats ja han ajudat... o la manera de fer coses d'alguns sindicats des de fa molt de temps en tot un discurs molt individualista vivim en un sistema extraordinàriament individualista això ens ajuda en moltes coses, les xarxes sempre és, si tu pots, al revés si tu vols, pots, si tu no sé què, tal si tu vols mirar la teva vida, fes no sé què Si vas pensant com és allò, aquestes tonteries de si tu et concentres molt, aconseguiràs el que vols, és una cosa de tu, tu, tu. I trencant completament la xarxa i la comunitat, amb la qual cosa la gent ja no està buscant això. Aquí solia treballar d'alguna manera. Jo et puc explicar el que arriba a costar, jo estic en un sindicat i és clar, la nostra llista és col·lectiva. És col·lectiva, jo lluito personalment perquè un gruix de gent important col·lectivament tingui uns drets garantits o unes millores, però sí que he comprovat en el dia a dia i en la praxi diària que bàsicament la gent el que li motiva és que hagi de lo meu, lo meu i ja està. Clar, això és una reculada, és una reculada i les organitzacions sindicals, jo que estic en un sindicat petit però que fem el que podem, tenim molts problemes... Ja pots dir la intersindical. Sí, sí, som de la intersindical, però jo defenso tothom que està en un sindicat... Més enllà de sigles, jo seria persones vàlides de tot arreu que el que volen o lluiten perquè col·lectivament tinguem millores, siguin salarials, siguin d'habitatge, etcètera, etcètera. Esclar, costa molt, costa moltíssim aglutinar forces aquí, per el que dius tu, Lluïsa. Individualisme i consumisme. Estem en aquests paràmetres. Llavors, si ha treballat moltíssim des de molts llocs, no? No és casual. I en una d'aquelles preguntes de periodista tan fàcils de fer, tu que treballes amb gent jove a la universitat, amb gent teòricament formada, com ho veus tot això? Són temes que preocupen? Ho ha canviat també. Jo quan parlo un dia, parles amb els estudiants i com s'imaginen el seu futur, un dia parlàvem de la maternitat, perquè jo em dedico a l'història a l'art, tinc moltes noies, no n'hi havia gairebé cap, és que no es poden tenir fills, és que és molt car tenir fills, és que no tindrem feina, és que no tindrem casa, és que no tindrem... Com és que tinguem fills? Perquè parlàvem, evidentment, de què significa per una dona, professionalment, etcètera. I va, no, tranquil·la, es dic, que es pot tenir feliç, tenir una vida feliç, professional, no és fàcil, però es pot dir, jo us animo, però... I vaig veure una gran... Jo no en diria ni pessimisme, en diria un realisme tirant a llavors molt poca... Després, com sempre, hi haurà els que els anirà molt bé, hi haurà els que no, hi haurà de tot, perquè així és la vida i sempre ha estat així, però molt realisme, molt poc esperançat, és veritat, es percep una mica. Hi ha molta tendència, llavors hi ha una altra cosa, això també tendència al drama individual, per això ho dic també, cada vida és un drama. Tampoc és casual això. Tampoc és casual, però s'alimenta de moltes maneres. És de sèries, programes de la tele... El gran drama d'aquest país és el Montoya. Bé, és clar, si això és el drama... Jo encara no he aconseguit entendre què és això del Montoya. És un tipus de sèrie, de programa, que el miren moltíssim. I aquesta idea sempre en el teu, en el jo, jo, jo, jo, jo, que em sembla molt bé el jo, però el jo s'ha de coordinar amb alguna altra cosa. I després hi ha tot aquest discurs de la superació i de la lluita personal. Tot això és terrorífic. i de més emocionals ho hem portat a l'extrem, que està molt bé però ho hem portat a l'extrem és un problema però és a dir, el problema al final, el cap del mes és que els diners no arriben que no tens per pagar-te pis, que no trobes pis que no te planteges ni amb la teva parella o possible parella, no te planteges tenir fills perquè veus que no que les possibilitats jo a vegades amb els meus nois amb el mitjà Mirem, a veure... Perquè tu què guanyaves l'any 80? I què guanyaves l'any 90? I què t'acostava el pis, no? I fem una transposició i dius, veus, és que hem perdut poder adquisitiu, no? No, això està claríssim. Però la setmana passada vam sortir unes xifres, ara no sabem qui les va donar, però deien que el 20% de la població a Catalunya... té algunes o moltes dificultats per arribar a final de mes. Jo ho dic, el 80% no. I, de fet, vas pel món, surts qualsevol dia al vespre, sopar, un dijous, l'any 16, tot el principi de mes, no hi pot haver més gent enlloc. Festes, platges, viatges, no sé què, estem... O sigui, n'hi ha un 20% en dificultats. Hem de mirar quant d'aquesta despesa és a crèdit, perquè està passant una mica... Està passant una mica com a Estats Units, que hi ha molta gent que està vivint a crèdit. però això ja fa molts anys que passa jo conec moltíssima gent que el dia anava a dir dos tenen zero perquè han pagat la targeta i ja no hi ha res però jo conec molta gent de la meva edat i més joves ja no t'ho explico perquè els veu el crèdit sempre però clar, si es combina aquesta idea aquesta noció que no s'arriba a final de mes però segons aquestes dades la setmana passada era un 20% que jo no sé si és molt o és poc Espanya un 26, Catalunya un 20 no, jo vaig pensar que era molt Jo crec que és molt, però jo crec... Però clar, queda un 80 que es veu que no en té i es nota, perquè després passa tot arreu i no pot haver-hi més gent. Jo crec que hi ha un tant percent que també els passa molt magres. La diferència és aquesta, allò que en Miguel ha definit com la classe mitjana i en Jordi li ha dit que jo en dic classe popular, jo crec que el que ha passat en els últims anys és que s'ha diluït. és que cada vegada puja més la gent que en la realitat som i dic som classes baixes i que hi ha un... Però és el contrari, la gent es creu que és classe mitjana la gent es creu que és classe mitjana perquè el que se'ns ha venut és que si fas una sèrie de coses ja ets classe mitjana aspirant a rica perquè clar, ja tenim aquí Instagram 50.000 exemples i se't fa creure que si tens, no sé, mòbil, Barça és una setmana de vacances i ja ets classe mitjana i després la gent viu com en aquesta mena de... No ho sé, jo crec que potser desencaix, però sigui el crèdit, sigui el que sigui, ho sosté. Hi ha una qüestió també que... Tot això que esteu dient, evidentment, no és casual, com el que dèiem abans. Estem en un moment que el consumisme s'ha convertit en una ideologia i ha portat els nostres joves, homes i dones joves, a viure en un consum permanent i amb una insatisfacció permanent. Jo que vinc d'un sindicat, jo des de tota la vida em defineixo com a classe treballadora. I no em fa vergonya, al contrari, per mi és un orgull, però... jo tinc fills, filles, i sí que he detectat que això, segons qui, fins i tot li fa vergonya. Home, i tant. Vergonya, sí, sí, en el cercle social fa vergonya dir-se classe treballadora. I aquí, si em permeteu, haig de fer una mica d'autocrítica, jo que vinc de les esquerres, ens hem dedicat els últims anys a fomentar molt les batalles culturals i molt l'individualisme, I hem abandonat les lluites materials. I les lluites materials és una mica el que deies tu, Miquel. Habitatge i salaris. Feina. Hem normalitzat la precarietat, vam acceptar les ETTs, hem acceptat la temporalitat com una cosa normal, i el preu de l'habitatge se'ns ha escapat de les mans. I ara, esclar, ara tots correm, però jo tinc la sensació que tots els governs, inclús el nostre govern municipal... que jo és un govern que respecto i reconec com a proper i tal, però crec que estan en la impotència absoluta. Les institucions municipals, més enllà de fer quatre rescats amb uns quants diners públics, poca cosa poden fer. I això per mi, des del meu punt de vista, és fruit de les renúncies de l'esquerra. sigui perquè hem estat febles i no ens n'hem sortit i el nostre adversari, que és el sistema de lliure mercat extrem, ens ha derrotat o ens ha seduït, pel que sigui, això se n'ha anat de les mans i les lluites materials han quedat relegades a un segon pla i ara tenim gent jove. Quan dic gent jove vull dir gent jove de totes edats, gent de 40, de 50, de 60, que també té dificultats per accedir a un habitatge. Està passant i és increïble. Un habitatge de 350.000 euros està a l'abast de poques persones, però és que ara aquí on tenim la ràdio, si fem una volta amb un ràdio d'un quilòmetre veureu que els pisos que s'estan construint nous, que són pocs, els preus són aterridors. de venda i de lloguer. 700-800.000 euros. Sí, sí. I jo a vegades miro tant portals i me surten anuncis de pisos de 600.000 euros. Jo no els guanyaré amb tota la meva vida, ni amb 10 vides. Em pensava que era l'algoritme que... No, no, és evident que cada vegada més hi ha com un... és a dir, un distanciament entre rics i pobres, no? I aquesta bretxa... Aquestes clitxes es van fent més gran. I l'Argentina es va fer famosa durant una de les múltiples clitxes que han tingut. Una pintada que hi havia a Buenos Aires que deia benvenida a classe mèdia, en un barri popular de Buenos Aires. Per tant, vull dir que la crisi ha acabat afectant a tothom. I no sé si encara estem estirant de la crisi del 2008, però... Com veus els guanys milionaris dels bancs, és que a mi se me... És immoral. Bueno... El 2008 hi havia alguns economistes que parlaven d'aquesta crisi durarà mínim 20 anys, si no 30. I tu pensaves, mare meva, no passa això per dir-ho. I mira, podria ser que quan ho mirem en perspectiva històrica pensem que sí. Del 2008 aquest any en farem 16 o 17. I moltes conseqüències. Tirant a la ciutat a la que ja no ens hem mogut des de fa una estona, perquè tot això ens afecta, com que en Jordi ho has dit, és a dir, el tema de l'habitatge, fins i tot, diguem-ne, en els barris més populars, diguem-ho així, també és un problema seriós en aquests moments trobar-ne o poder-lo pagar, o les dues coses. Les dues coses. Jo visc al barri de Santa Eugènia i jo estic en un procés, per qüestions familiars i tal, d'intentar canviar d'habitatge i he mirat el meu barri I els preus que he vist en el barri de Sant Eugeni i Sant Narcís també estan disparats. Llavors també, és clar, fas una prospecció i mires, no?, i mires, bueno, barri, resta de ciutat, i acabes mirant l'extraràdio de la ciutat de Girona, els municipis, el primer cercle que encerclen la ciutat de Girona, poder és igual o pitjor. Llavors la gent està mirant ja... Ah, per exemple, Vilberet, Sant Gregori... Tot això està blindat. Vecinó, Sant Gregori, Fornells... Això està blindadíssim. És clar, no hi ha pisos en aquests llocs, llocs. Hi ha poc habitatge, hi ha molta demanda, sigui perquè la població ha augmentat, perquè hi ha turisme, per moltes raons, però la qüestió és que els preus es disparen. El mercat actua de forma implacable i les institucions, els mecanismes reguladors que tenen, sembla que són molt tímids, són molt epidèrmics. Clar, si una habitació en un pis al centre hi ha d'altres 150 euros, més despeses, una habitació, eh? Passa això a la ciutat iscrana. Aquí tinc missatges. Si saps algú, habitació gran 350, petit o 275. Més despeses, pots calcular el pis sencer. Jo el sol fet que es pugui llogar una habitació... No, en aquest cas de plant de gent jove. No, no, no. Estem plant d'estudiants. No, no, no. Però no són tan joves. Jo vaig viure en un pis d'estudiants fins als 27, 28, 29 anys, no ho recordo exactament ara. I érem uns companys que conjuntament vam llogar un pis. En cap moment se'ns va acudir cobrar un preu d'habitació. És diferent. En aquest cas en concret és una gent que té un pis i el lloga. I alguna vegada que havíem... que havia marxat algú i hi havia vingut algú altre, que la majoria de les vegades la coneixíem, simplement el que fèiem era dividir el que valia de lloguer i tu pagues això, però no cobraven per habitacions. El concepte aquest de l'habitació és que el trobo ja... Aquest perquè llogava-ho junts, però això és una altra casa, gent que té l'habitació que sóc. Però és que ara ja no només ho fan estudiants, això, eh? Jo conec persones adultes grans que s'han separat tota la vida i veus un home, una dona, que està vivint en 8 metres quadrats i quan li toca tenir els fills els té llantaforats, eh? Això està passant. Imagina't. Aquestes persones no són estudiants. No són estudiants. Ja tindrien opció... Amb els preus que hi ha, si una persona guanya, suposem, 1.300 euros al mes, que n'hi ha, hi ha molta gent que guanya 1.300 i 1.350 euros al mes. I n'hi ha que menys i tot. I menys i tot, sí, sí. Llavors, si va a buscar un pis que li costa 800 o 700 euros, no pot. Una habitació. 350 més despeses, 400 euros. Ni queden 400 per viure, clar. I això està passant. Gent de 50 anys ho està fent. Ara pensava, i no per allò... Venim... els nostres pares i avis, segurament venim d'una època que convivien, diguem-ne, dues o tres generacions en el mateix pis, allò d'avis, pares, dius, això, però era per pura necessitat, no per res més. I la sensació és que tornem a anar cap allà, que hem estat unes desenes d'anys que en certa manera ens hem pensat que havíem soparat aquests conflictes i no ho hem fet. disfòria de cos, quan tu et veus més gras del que ets, o més prim del que ets, o el que sigui, tenim una disfòria social. És a dir, la gent s'ha pensat en un moment donat que, i teníem dret, sobretot dret, perquè tothom té dret a tot, tots tenim dret a tot, tothom té dret a no sé què, el que ens diuen que tenim dret, perquè ja se'n cuiden de dir-nos-ho, no és només... Llavors, la gent creu que viu en un món que no viu, i ningú vol viure ja en una situació que potser seria molt lògica, de penics recursos als anys 70, vivies amb els pares i els fills, no? Ara ningú se li acuta, això. Llavors la gent va buscant, només hi arriba com a últim recurs. Són maneres de fer perquè ens sembla que tenim dret a altres coses. Potser sí que hi tenim dret, però la realitat ens ho fa complicat a vegades. Ara estem veient per la tele que tenim posada al Canal 324 que una trentena de persones ha ocupat el Departament d'Economia demanant unes millores del sexenic del 2012. Per tant, entenc que deu ser gent del món funcionarial. Aquest també és un altre tema que... que a vegades passa la sensació que hi ha gent que ho té més muntada que altra, o gent que ha aconseguit arribar a un nivell, i d'altres, això que dèiem ara, en Jordi parlava de 1.300, però hi ha gent jove que no arriba ni a 1.300, que és una d'aquelles situacions que dius... que és d'una gran injustícia perquè, bueno, deuen ser d'aquest 20% o més que no arriba. I llavors ve a l'altra part que quan algú no arriba teòricament mires i penses que les administracions haurien d'ajudar, les administracions estan absolutament desbordades. I aquí hi ha una cosa que ha dit en Jordi, que us volia preguntar, de fet, dos de vosaltres heu tingut responsabilitats, a l'Ajuntament de Girona, que hi heu estat, no? En Jordi ha dit una frase, i si no l'he entès bé, doncs, amb les rectifiques, però has vingut a dir que un dels grans problemes és que quan les esquerres aquestes han arribat al poder se n'han donat compte que tampoc hi ha els mecanismes per solucionar gaire res. O jo ho he entès així. És a dir, que des de l'Ajuntament parlàvem en aquell cas que des de l'Ajuntament difícilment es poden fer segons quines coses relacionades amb temes com els que estàvem parlant, vull dir, d'habitatge i salaris, per exemple. La cosa és que... Tu, Lluís, has tingut responsabilitats de govern, jo no, jo he estat en una oposició, tot i que el partit que jo vaig estar ara està governant la ciutat. Més que poc marge per fer gairebé res, sí que em sembla que és evident que els topalls que hi ha en un ajuntament i en una administració són molts més dels que potser ens pensàvem al principi, o que no ens atrevíem a admetre, o que no ens atrevíem a dir a la població. Els recursos públics són els que són i la dimensió del problema, i parlem d'habitatge com podem parlar d'altres, és extensible a d'altres, una sola administració local no pot resoldre un problema estructural que hi ha en una societat. el que caldria és una acció coordinada d'administracions, però no només d'administracions, sinó d'altres col·lectius que vagin més allà de la pròpia institució. Però em sembla que és evident que hi ha algunes qüestions que desborden del tot el marge de maniobra d'un ajuntament. Entre altres coses també perquè el finançament de què disposa un ajuntament, estem en un país que es diu Catalunya, hi ha una sèrie de coses financeres que no funcionen, però és que els ajuntaments, fins i tot els de tot l'Estat, tenen problemes de finançament. L'administració local és la que afronta els problemes, la primera línia, diguéssim, la primera trinxera que s'enfronta als problemes que pateix la ciutadania, està a peu de carrer, però és l'administració més malfinançada. Em sembla que no és cap exageració d'això. No, jo que volia... Sí, però això ja se sabia. I en canvi les esquerres des de fora no deien res. Deien, acusaven els governs sempre d'inecció, no fan res perquè no volen. Mira, cas de Barcelona... I què passa? Doncs que no es podia fer res, perquè hi ha una llei molt clara que diu la llei de base del règim local que ja diu què pot fer un ajuntament i què no. I tota la resta és xerrameca. I quan des de fora s'acusa en un govern municipal és que no fan... sé quina matèria, no fa prou per la independència, per exemple, perdoni, n'hi ha de fer, no és la seva feina, ni pertoca, ni té les eines. Farà quatre coses, molt llogrà dos trens per anar a les manifestacions, però ja està, punt o pelota, no farà res més, ho sento. Ni ho ha de fer, i altra feina té, com gestionar les escombraries, els cementiris o la circulació d'aigua, que això sí que és cosa seva, i aquí sí que tenim molts temes, per exemple, en la sequera sí que hi pot fer, assegurant-se que no perdem aigua. Això ha de fer l'Ajuntament i no segons què. Ara, clar, des de fora era molt fàcil criticar. Des que passa ara que ha dit l'Ajuntament, que no fa res ni d'una cosa ni de l'altra, i així estem, com ha passat a altres llocs. Doncs, esclar, així són les coses, però ja ho eren així. I quan es deia des de dintre, era com, ui, que conformistes, que poc ambiciosos, quines poques ganes de treballar. No, és que les coses són així. Però per això els ajuntaments sí que poden, per exemple, reservar espai per habitatge protegit. Poden fer coses, però no poden resoldre el problema al 100%. No, no, no, però sí que poden intentar fer polítiques perquè... Haurien de fer més. Perquè, en aquest sentit, el tema de l'habitatge, com a mínim, posar-hi bases, no? Sí. I jo no ho sé, jo no he estat mai a cap ajuntament i no ho sé, jo entenc que hi ha moltes dificultats i cada vegada veus que els tràmits s'allarguen i la burocràcia cada vegada va més, no? i que hi ha més dificultats l'Ajuntament de Barcelona posa aquesta norma 30% d'habitatge i ara què diuen els altres? farem una porta separada per uns veïns i pels altres ja no cal ni dir-ho, no ho diuen els materials seran de menys qualitat, els pisos seran pitjors és evident, ja es veia venir has fet una llei i el sistema t'ha fet la trampa No, no, dic que seria... Hauria de ser inacceptable, això, diguem. Ah, bueno, doncs perdona. No, no, sí, sí, ho has definit molt bé. El que diuen i el que no diuen i també faran. Una escala separada. Sí que és veritat que quan l'administració actua, per exemple, quan la Generalitat va fer aquella regulació dels topalls de zones tensionades, entre que s'anuncia es fan els tràmits parlamentaris i s'acaba aplicant, el mercat ja ha tingut temps de reaccionar i incrementar preus llavors la regulació queda com si pràcticament no es nota això és un combat i així és tot, l'administració té un ritme però clar, tot això és així a mi el cas de Barcelona em fa una certa gràcia de tota manera que els que estan al capdavant de totes aquestes protestes que és una d'aquelles coses que a vegades els periodistes hauríem de fer dir però heu governat durant 8 anys tinguem l'alcaldia però és que a més a més en porteu, excepte els 4 d'entries en porteu 40 allà és a dir, la sensació aquella que la culpa és dels altres centres algunes coses van començar que tot és molt lent algunes coses van iniciar que ara s'hi va veient és que clar, també volem resultats l'endemà ja es veurà si en tenen o no en tenen els resultats però sí, sí, és exactament així En tot cas, a les institucions és bo també que hi vagi passant gent diversa, perquè sempre hi ha el mateix govern monocolor, la cosa s'enquista. Des de fora, és veritat, jo he estat a la pancarta, i des de la pancarta sempre hem anat a la cosa simple. Volem una independència, volem habitatge, seguiu-ho per tothom, però una cosa és escriure-ho en una pancarta i l'altra fer-ho realitat. S'ha de picar molta pedra. Clar, no, i entendre que per aconseguir aquestes accions es tardarà temps, hi haurà burocràcia, hi haurà recursos, perquè ara que parlaves de l'Ajuntament, l'Ajuntament de Barcelona, si una cosa va ser pioner és en denúncies contra l'alcaldessa per qualsevol cosa que va fer. Se la va denunciar el jutjat per tot. Sí. Quan estava fent coses... A l'època Colau. A l'època Colau, ara vull dir. A la de Colau, quantes denúncies li van caure per fer política. És a dir, t'agradarà o no t'agradarà? Vull aprenir les seves decisions. És a dir, les ganes d'entorpir i tot això alenteix les possibles mesures que potser funcionaran o no funcionaran. Això no ho sabem, però clar, és que la política democràtica, que aquesta és l'altra, la política democràtica té uns terminis llargs, perquè en el procés tothom hi ha de dir la seva, tothom pot protestar, tothom pot... Però, Lluïsa, en aquesta política democràtica també potser estaràs amb mi en què hi ha una cosa que es diu mercat que interfereix moltíssim. Totalment, totalment. I no sé fins a quin punt... Fins a quin punt el mercat és democràtic, no? Perquè el mercat té poder, actua com a lobby i imposa coses a l'administració. Per posar aquest exemple, però a Barcelona els lobbies han interactuat de mil maneres. Va ser el coll boni dir que s'acabaria, com es diu això, els lloguers... aquests temporals turístics i ja va sortir, bueno, ja veurem què passarà. Ell va dir, no, d'aquí dos o tres anys s'acaben els llogues turístics, no? Ja va sortir l'acte Citerbiambi i d'altres plataformes, li cauran denúncies, li cauran de tot, tot això s'allargarà, ja veurem què passarà, hi ha un altre govern, saps? Perquè així són les coses, són lentes. El que no és normal és que la política d'habitatge d'un país no és normal que qui porti la batuta siguin les promotores immobiliàries, el gremi de constructors, Tenen molt de poder aquesta gent. Sí que és veritat que són els que construeixen i són els professionals, però, a veure, un país no pot dirigir un empresari que fa totxos, no? Un país que té un problema estructural ha d'estar dirigit per unes institucions... Donald Trump és un empresari immobiliari, bàsicament. I està dirigint als Estats Units i fa la xerif del món. Hem començat parlant de l'extrema dreta i de la dreta populista. I suposo que hem arribat a la conclusió que aquests problemes sense resoldre's el que fan és alimentar el discurs d'aquesta dreta. Perquè diuen, nosaltres no ho arreglarem, farem fora els immigrants, no sé què, no sé quantos. I ja sabem que aquest discurs és buit i que, per exemple, a Itàlia no hi ha resultats i que no milloren les coses, no? Però per això, i tornant a una cosa que deia en Jordi, per això potser els que no són d'extrema dreta, que inclou de la dreta, l'esquerra, potser haurien de començar a dir les coses com són. Què és? En democràcia les coses són lentes, costen molt de decidir, s'han de consensuar, s'han d'acceptar que hi haurà... Però se n'aniran fent i anirem veient el què. Les receptes, teòricament, ultràpides o ultràpides no serveixen per res. Però esclar, o defensem entre tots una democràcia que per ser participativa és molt més lenta i aparentment poc efectiva... o la gent cau en la idea aquesta que no, no, hi arribaran aquests i pim pam i ho recuperaran tot, no? Com feia Franco, que resulta que diguin pam i pam i ho tenia fet. Està bé que esmentis aquest nom, perquè hi ha un altre mot que no l'hem esmentat, que és el mot desafecció. Hi ha una desafecció... Perquè hem enganyat a la gent. Exacte, també des de les esquerres s'ha contribuït a generar aquesta desafecció. La qüestió és que hem arribat a 2025 i aquesta desafecció ha acabat desembocant en una extrema dreta que és ascientífica, totalment ascientífica, que nega el canvi climàtic, que nega moltes coses, que diu barbaritats fruit de la ignorància i que és simple i que funciona. Funciona en clau electoral. Però d'ignorància o de la mala fe. Una mica tot, no? Una mica tot. Perquè això de promocionar el canvi, la negació del canvi climàtic, diguem que és tot mentida, que els virus no existeixen, que veient la GIA, lleixiu, perdó, és cura. Ho dic així com a caricatura, fins i tot no, però és que hem arribat a aquest temps. Ha tornat el debat de si la Terra és plana o no és plana. Vull dir que és aquest el nivell, eh? Bueno, a l'estat espanyol hi ha un exfotbolista que no va tenir mai cap, sí que és el que ho abandirem. Per què? Perquè hi ha programes que els hi donen canxa. Ja n'he perdut. Perquè jo, amb franquesa... No l'he sentit mai. I any no sap qui és i aquí estem, però vosaltres, els que esteu al món de la comunicació, ja ho sabeu. I aneu parlant, després em va parlar... I jo, que mai l'he sentit, ni ell tampoc, no hem acabat sentint a parlar gràcies a que vosaltres, els mitjans seriosos, en parleu. És així, tampoc sabem... El cordó sanitari també l'hauríem de posar amb aquestes coses. Deixeu-lo a YouTube polulant. No en parleu, o no a Girona, ni a Catalunya Ràdio, ni a RAC1. Per què en parleu? Perquè fa riure. Se'n parla. Ah, mira, ja, ja, ja. Llavors què passa? Que la gent com nosaltres, que no n'hauríem sentit, nosaltres perquè esteu obligats, som comunicadors, us heu de saber que... Però a nosaltres no ens cal que ens arribi aquesta informació, viuríem feliços, no? El Montoya és aquell de la princesa promesa, no? De la pel·lícula de princesa promesa. No, aquest és un altre. Em dic Iñigo Montoya, tu vas matar el meu pare i per pare t'ha morit, no? No és aquest, no? Sí, sí, aquest era l'Iñigo Montoya. No, ja sé que no és aquest, però... Però imagina't tota aquesta pseudo-televisió que ens arriba. Però veus que els mitjans seriosos hauríeu de posar una millor frontera. I què fan els mitjans seriosos? Tenen quantitat de tertúlies sobre el cor, la tele i el no sé què, i ens en fotem d'aquella... Ens en riguem, però ja estem recollint el missatge, embolicant-ho i ja us l'enviem. A gent que no el sabrien ni ganes en tenim. Això és un debat etern que l'hem tingut a la premsa des de sempre. De què es parla i no es parla. Hem de parlar d'aquestes coses que són populars, però són populars perquè algú ha induït que fossin populars, etcètera, perquè tenen una televisió que arriba a totes les llars i que fa un programa de telebessura perquè la gent s'oblidi que el sou no arribi a final de mes, que al final és... És així, és allò d'abans, de les teories de la comunicació i si aquests tenen el coco menjat perquè tenen la tele allà, doncs hem de parlar de tot això. hi ha un altre element també hi ha que has esmentat un futbolista també és veritat, a mi personalment no m'agrada el futbol i ja ho dic ara per si tothom no soc del Barça, ho sento jo penso que el futbol s'ha convertit també en una cosa i ja sé que això és un tema molt espinós però és un gran entreteniment que des del meu punt de vista se n'abusa perquè en els mitjans de comunicació engegues qualsevol ràdio i la informació esportiva s'ocupa molta estona I amb tots els meus respectes per les persones que els agrada el futbol, el bàsquet, el que sigui. Però voleu dir que anem fent un gran massa. Cal que la notícia s'obri amb la notícia que el tornell de no sé quin jugador ha d'anar a no sé què, i un tornell d'un jugador és tan important com per ocupar estones en un mitjà de comunicació. Però és una mica el mateix, eh? Poder sí, poder sí, però ostres, podríem abusar, no? I això no té res a veure amb l'esport. Jo sóc un gran defensor de l'esport, sobretot l'esport de base. Perquè, bueno, els valors de l'esport, no? Això ara mateix és un superespectacle. És un espectacle i un negoci. És un entreteniment i és un negoci que, bueno, ja ho sabem, que és un negoci. Però això era el que dèiem, no? Ha estat un entreteniment a tonta i és així. I ja està. Sempre ho ha sigut. És el nou api del poble. I es parla molt de cultura, o es parla d'una cultura determinada que també és espectacle, no? Bueno, també. També és un debat, aquest, sí. Bueno, no ho sé, aquí ja m'ho estaria a entrar-hi, eh? És evident, és evident. No, no, ho deia, ho deia, és a dir, a vegades parlem de cultura i ens quedem amb els... i ens quedem amb els discursos del noi ni tothom hi ha d'interessar tot aquest cap de setmana mateix TV3 però el més pes de la cultura en general sí que estaria aquí és en els mitjans aquest cap de setmana mateix TV3 ha dedicat un reportatge de gairebé 3 minuts amb un escritor castellà no parlant que escriu en castellà i que va fer una novel·la que va triomfar molt i que ara n'ha fet un altre un escritor català que escriu en castellà sí, que es diu Idolfo Falcone doncs ja ha dedicat 3 minuts TV3 ha dedicat 3 minuts amb un escritor que escriu en castellà No ho sé, jo tinc dubtes. És a dir, jo trobo que el podria dedicar-hi si dediqués després temps a parlar d'altres escritors i a parlar de la gent del país i de la gent que a vegades li costa publicar, etcètera, etcètera, i que està publicant coses que segurament tenen molt més valor literari que la novel·la d'aquest senyor, no? Però bueno, això entre la cultura... popular, o la que arriba més gent, o la cultura elitista, no sé què. El teu dit on devia estar molt content d'això, de tota manera. Sí, no, no sé, és de Rosa dels Vents. No, no, és del grup aquell, eh, diguem-ne. Sí, sí, però bueno, vull dir... A mi m'assopta quan en programes de televisió també entrevisten determinada gent que penso que hi fan aquests d'aquí. No sé, dediquem els recursos a parlar de la nostra gent que no tenen. A més, no hi ha espai de llibres, no hi ha forats per sortir d'aquestes coses. Hi ha el 3.24 a la nit, que ara la conductora també ho ha canviat una mica, etcètera, etcètera. Però no hi ha espai per parlar d'aquest tipus de coses. Tu ho has preguntat, eh? Sí, sí. No ho diguis, ens està acabant la tartuda. Què tocarà en els propers mesos? Tocarà parlar de l'aigua o millor dit de la no-aigua? De l'aigua sempre se n'ha de parlar perquè l'aigua no és només un recurs perquè el sistema econòmic pugui funcionar. L'aigua és vida, hi ha una entitat que es diu Aigua és vida. Estem en sequera i estem en sequera per diverses raons. No només perquè hi ha canvi climàtic sinó perquè tenim uns consums exagerats d'aigua i no tractem l'aigua i el medi amb el respecte que es mereix. Per tant, jo penso que és necessari parlar sempre d'aigua i no parlar d'aigua, no, com un recurs que ens falta, sinó amb tot el que hi ha al voltant. L'ecosistema de l'aigua, el tema ambiental, el tema meteorològic, és imprescindible parlar d'aquestes qüestions que se'n parla poc en els mitjans de comunicació. La pagesia, no oblidem la pagesia. I tant, totalment. Sense els pagesos no menjaríem. Totalment. I els pagesos han sigut dels grans afectats pel tema de l'aigua, quan, per exemple, la zona que jo conec del Baix Ter, han fet la feina. Sí. Han fet la feina i han posat rec, rec... Estalvien molta aigua. I estan estalviant molta aigua i, per exemple, estan demanant que l'aigua de la depuradora de Tarbolla serveixi per regar i encara s'han de fer les obres. En parlarem d'aigua desgraciadament. Doncs ho s'han de fer els ajuntaments. Això ho hauríem de fer. Aquí tenim molta feina a fer i amb altres coses menys. Hem començat parlant del món i hem acabat parlant de casa i sempre hem parlat de coses que ens afecten. Ha estat una tartalia molt viva que us voldria agrair però que se'ns ha acabat perquè s'ha acabat el temps. Gràcies Jordi Navarro, gràcies Lluïsa Feixedes, gràcies Miquel Liera. Nosaltres si tot va bé tornarem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 17 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Èxit absolut en la primera edició del Rotary Green Meeting a Girona amb un acord històric per a la reforestació del territori català. Més d'un centenar de persones han participat en una estrena marcada pel caràcter local i la consciència global del medi ambient i la cura al planeta. El Rotary Green Club de Girona ha anunciat un acord històric amb Rotary Forest per a la reforestació d'ecosistemes en territori català amb més de 40.000 arbres. L'escoltor Francesc Torres Monzó dona nom a una plaça del barri de Santa Eugènia. L'Ajuntament de Girona ha batejat la plaça del barri de Santa Eugènia que fins ara no tenia denominació amb el nom de Francesc Paco Torres Monzó. La descoberta de la placa commemorativa de l'espai va tenir lloc a l'espai ubicat a l'encreuament dels carrers de Santa Eugènia i els de la Marfà. L'Ajuntament de Girona inverteix 232.000 euros en la reposició de papereres, bancs i pilones per la ciutat. Les ubicacions dels nous elements del mobiliari urbà es repartiran pels barris i es determinaran a través del diàleg amb les associacions de veïns i veïnes. S'adquiriran al voltant de 458 papereres, 90 bancs i diferents pilones fixes, entre d'altres. La setzena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació té 23 treballs finalistes. Un total de 23 treballs es disputen als guardons en les 7 categories. En la de millor treball de premsa el jurat ha escollit 4 finalistes. Són dos reportatges de la Mira, un a la revista de Girona i un altre a la revista RELS. En la categoria de millors treballs de ràdio, treballs de Ràdio Girona, CER Catalunya, Ràdio Salt, Ràdio Platja d'Aro i un podcast de la comarca d'Olot es disputen el premi. En televisió hi ha tres treballs, un de 3CAT, un de Televisió de Girona i un de Banyoles Televisió. Quatre fotoperiodistes opten el premi a la millor fotografia en premsa. I en esports, derrota del Girona Futbol Club contra el Getafe aquest divendres. Un gol només de començar a Dutxer desactiva els de Michel que veuen com els madrilenys fan el segon ben poc després de l'empat de Jangel Herrera, quedant així 1-2. Derrota a Fontajau de l'Uni Girona contra el València 80-88. L'Espargirona no ha pogut superar el València Basquet en un enfrontament marcat per la colpolèmica. Tot i l'esforç, els atacs finals i algunes decisions han acabat donant la victòria a l'equip visitant. I el temps. Ens hem aixecat avui amb 7 graus de temperatura en un dia que predominarà el sol, arriben a màximes de 18 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. En un món en el que rebem infinitat de notícies a l'instant i moltes contradictòries, el núvol creix amb cada connexió a internet com una mena de gran germà que tot ho sap. Antoni Bassas, Margarida Moles, Neus Bonet, Tino Soriano, Jordi Hurtado i Shell Feixes, amb una trajectòria llarga i rigorosa, ens ofereixen a Xupluc enmig d'aquesta tempesta. Tretzena setmana del Raola. Del 18 al 27 de febrer a Girona, organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació