Trama russa, residus a Girona i balanç de l'any

La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM quan passen 100 minuts de les 10 del matí d'aquest 19 de desembre, dijous, acostant-nos ja al dia de Nadal, a la nit de Nadal, que és dimarts, al dia de Nadal, que és dimecres, i aquesta és la darrera tertúlia d'aquest any, perquè ens prendrem, com és habitual, en aquestes dates un repòs de tertúlies, que no de ràdio, perquè la ràdio continuarà fins després de Reis. Per tant, aquesta és l'última tertúlia de l'any, si no passa res de nou, i m'agrada molt tenir tres persones potentíssimes aquí als estudis del carrer Balmes de Girona, al qual els agraeixo que ens estiguin acompanyant. Senyor Josep Prat, advocat, molt bon dia. Un plaer, companyals un cop més, Jordi, i amb aquesta gran companyia que tenim avui, ara diràs qui són. Gràcies per ser-hi. I que sigui l'últim que fem a final d'any, doncs també un plaer. Bueno, haurem de fer una mica de repastany. Farem, farem. Senyora Sílvia Castelló, molt bon dia. Hola, bon dia. Com està? Doncs molt bé. Se li veu? Vostè, com sempre, Lila, eh? Però treballant ha estat un bon any, aquest? Molt bé. Sí, home, de treball sí, he estat intens, però estic contenta i una mica cansada també, però contenta. Doncs aprofita algun dia d'aquests de festes, que aquí en tenim moltes, més que no nord-en-llà, per descansar. De nord-en-llà ja ha estat molts mesos aquest any, la tercera pota d'aquesta tertulia, que és el senyor Josep Camajó. Molt bon dia, Josep. Bon dia, senyor Grau i companyia. Com estàs? En veu d'home. Sí, ara t'has posat en veu allò de dir, estic acabant l'any. Sí, soy tu padre. Escolta, el teu pare s'ha de fer en català. He fet el 25%. Exacte. Ja està. El 25%, sí, que diuen que és una d'aquelles coses que ara es voldrà imposar les escoles. Faig la broma, eh? 25% de català, perquè en algunes és zero. No parlem concretament de comarques gironines, que no passa tant, però en altres llocs del país passa. Escolta, jo et preguntava, aquí venim a parlar de la ciutat i venim a parlar del que vosaltres vulgueu. Però no me'n puc estar de dir que aquest dia vaig veure una notícia i vaig dir, ep, això deu afectar el senyor Campmajor. Perquè vaig veure la patacada, jo seré molt prudent, la patacada que l'audiència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va fer al jutge el número 1 de... de Barcelona, el jutge Aguirre, a resultes del que es va batejar en el seu moment com la trama russa, que era, diguem-ne, el que havia portat tots els problemes judicials que et va comportar, no? Sí. Com està això? Es pot dir que ja està? Sí, ja està. És a dir, aquesta part, diríem, més tècnica i el... L'advocat aquí present segurament afegirà els matisos tècnics, però en principi han fet net, més que net han tancat. S'ha tancat, la part que quedava que era aquest serrell de l'operació Bolhov... s'ha definit com una bajanada, li han dit més o menys això al jutge, estàs com una cabra perquè el que has estat manipulant i maquinant no només no té sentit, sinó que és... És una resolució molt dura del Tribunal de Superior Justícia que no és habitual en aquests casos. A més li han dit que està tocant, tocant. Per no dir que ja ha creuat la línia de la il·legalitat. El que passa és que li queden 20 dies o 30 dies per jubilar-se. Suposo que tampoc n'hi eren massa més enllà. Però ganes ens queden de complicar-li la vida, perquè ja ha complicat la vida aquest país, i si em deixessin... Sí, no, no, ja veig que ja tornes a estar... És que vas dir, no canvia, Jordi, és que no canvia. No, no, però hi ha una cosa que és curiosa, és a dir... Jo durant uns anys vaig fer informació judicial i per tant és un món que més o menys conec, que s'ha complicat molt, que 40 anys aleshores era molt més fàcil, és a dir, les normes estaven molt més clares i ara s'ha barrejat. Però esclar, amb 40 anys he vist molt poques vegades, diguem-ne, que trombin sentència, sí, és una cosa més o menys habitual, La contundència de les afirmacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no que no els he vistes, com tampoc he vist excessivament investigar jutges en aquest país, i excepte en el cas del jutge Lianyo i 3 o 4 més, poques resolucions a la contra, diguem-ne, que hi han hagut. Per això, quan van sortir, perquè van sortir aquelles gravacions en les quals el jutge Aguirre es ventava d'haver-se carregat l'amnistia, d'haver-se carregat el govern socialista que li quedaven dos telediàries, una de les coses que em va sobtar és que el propi Consell General del Poder Judicial no obrís una investigació davant d'una afirmació com aquesta de dir, m'estic carregant la democràcia, que és el que va dir. Sí. És poc habitual, no?, tot això? Fins i tot que hi hagi jutges tan imprudents, perquè normalment els jutges no són tan imprudents. Bé, al final, un jutge, al final, té que resoldre sobre el que té sobre la taula. Al final, i ho hem comentat moltes vegades aquí, hi ha investigacions de tots tipus, investigacions... dirigides, hi ha investigacions de fets concrets, i a partir d'aquí el jutge és el que té que resoldre. Però, esclar, qui controla el... El controlador. Qui controla el controlador i qui controla la manera de pensar del controlador, perquè la manera de pensar del controlador també hi fa moltíssim. És a dir, la ideologia... No, no hauria, no hauria, no hauria. Però les ideologies aquí encara tenen una forta càrrega i, per tant, anar-te a barallar contra una ideologia, al final, per mi, és complicada sobre ferro clara. Aquest jutge va dir que s'estava carregant, que s'havia carregat la llei d'anistia i que es carregaria el govern que li quedava, crec que l'expressió va ser dos telediaris. Clar, això... Lluitar contra això és complicat, però en mans d'un jutge, els quals cal dir que hi ha gent que també fa molt bé la seva feina i que cal respectar, però, clar, és gent que pot posar... O treure gent de la presó. I ho fan... Estan tan amunt, ja, que al final... Ahir les declaracions, per exemple, en seu parlamentària de Sandra Rossell, amb la investigació, diguent el que va dir de la jutgessa l'AMELA, esclar, és que el va tenir 21 mesos en presó preventiva quan... O sigui, quan les proves es desmuntaven i deien que no hi havia res del que l'havien acusat, i amb el tema humà aquell que el senyor Bonveí, company de l'Ocell, que va tenir el seu fill un accident que va quedar paraplègic, no el va deixar ni sortir de la presó per visitar-lo. És a dir, va haver-hi un component... Bueno, doncs aquesta senyora ara està al Tribunal Suprema. Ideòleg, un component ideòleg. Acaben sent com decisions molt personals, no? Malauradament. Sí. Sí, perquè depèn del que acabi... no, depèn de la influència de la persona, depèn d'això hauria d'existir la neutralitat clar, perquè al final la decisió d'aquesta persona acaba estant Mira, jo ara diré una cosa imprudent, i en Josep, que no és el meu advocat, però que m'aconsella, hi va haver-hi un antic president de l'Audiència Provincial de Girona, que era el senyor Miguel Pérez de Capella, tenia una frase que jo l'hi havia escoltat i que aquest dia la vaig sentir recordant el magistrat Fernanda Lacaba, que deia que a ell li podien donar un sumari absolutament tancat amb totes les proves practicades i que seria capaç de fer una sentència condenatòria i una sentència absolutòria exactament amb el mateix i de la mateixa manera que fossin incapaços de ser, diguem-ne, tombades amb cassació. Aquesta és una que dius, ep, això és així. Ara ho diré d'una altra manera que és la imprudent. La imprudent és, un mateix cas va en una secció de l'audiència de Girona o va en una altra i el resultat pot ser absolutament diferent. Bueno, cuidado, cuidado, cuidado. Cuidado, cuidado, cuidado. Pot passar, però recordeu que a l'audiència hi ha tres magistrats, eh? No és un. És a dir... El tribunal està composat de tres persones. I tots tres... diran o faran o votaran aquella sentència cap a un costat o cap a un altre. Per això existeixen els vots particulars que poden tenir alguns magistrats a l'hora de veure el contingut d'una causa. Està clar que això que has comentat, Jordi, és viable, perquè amb la mateixa causa que tu puguis tenir davant, podem tenir una sentència absolutòria, però també podem tenir una sentència condemnatòria. I sí que és veritat que el que val al final és l'acte de judici, és a dir, aquest acte de judici on hi haurà totes les proves, on tothom declararà, on hi haurà una interpretació de l'acte de la prova, interpretació de l'acte de la prova d'uns comentaris o d'uns fets, aquesta interpretació te'n pot tirar cap a un costat o te'n pot tirar cap a un altre. però esclar d'una manera molt fina de que s'acabat diguin exactament el mateix que jo però al final tots ho hem d'entendre això és un joc hi ha un joc aquí però torno a insistir jugar quan ja hi ha unes ideologies pel mig, és molt perillós. És molt perillós. Per això teòricament la ideologia hauria d'estar apartada dels temes judicials, per això hi ha una separació de poders, i per això aquesta separació de poders és bàsica, i és precisament el que jo deia en el cas del jutge que dèiem del número 1 de Barcelona, el que deia, ens l'hem carregat. Al final, al Tribunal Suprem, hi hauria d'haver magistrats de totes les comunitats autònomes de tot Espanya, per totes les comunitats, que ja deu passar, però si anem a mirar si n'hi ha gaires de catalans o n'hi ha gaires de bascos, em sembla que no n'hi ha bastants. Per tant... Després aquí hi hauria un repartiment d'ideologia, d'opinions diferents, que faria que les sentències no fossin tan contundents. Bueno, no ho sé, és una opinió que tinc jo, com a jo, com a Josep Prat, i per el que veig, no vull dir que... També t'he de dir que, quan parles de ideologia, ara en aquest moment ben nascut a Catalunya o ser català, no et garanteix la ideologia. parlant d'una ideologia liberal i segurament d'equanimitat que no pensi que Espanya està per sobre de tot que és el que està passant quan parlen d'ideologia és aquells jutges que defensen la integritat d'Espanya a costa de tot i els que no aquest i l'exministre del PP Zoïdo també ho va dir en seu parlamentari va dir exactament que per ells era més important l'actual contra l'independentisme que contra el jihadisme jo vaig trobar molt bèstia però gràcies a ell queda registrat en acte en una comissió parlamentària que aquesta és la mentalitat i la ideologia contra la que ens enfrontem aquí després quan es poden recusar certs magistrats o certs jutges per les ideologies que tenen i que han quedat acreditats. Sí, però qui ha de resoldre aquesta recusació té exactament la mateixa ideologia. Per tant, no només és involutiu, sinó que és irresoluble, és totalment irresoluble. Per tant, vol dir que tu, en el cas aquest, diguem-ne, en aquests moments, per dir-ho d'alguna manera, has quedat net d'acusacions. Jo ara puc saltar-me un semàfor en vermell i si no faig mal a ningú no vaig a la presó. passant l'exercici ara qualsevol cosa feia que hi hagués el risc que per això te'n vas anar a nord-en-llà durant uns mesos per evitar una detenció com... arbitrària, totalment arbitrària com la que es podia haver produït tu vas ser més persones sí, sí, els quatre van decidir això però mira, hi havia un altre component i és l'única cosa de la que estic més content la tercera ja s'ha fet que és aquesta que algú li hagi dit al jutge Aguirre que està com una cabra No em conformo, he de dir que tinc moltes ganes de preguntar si el podem empapelar, o sigui, crec que tant ell com el García Castellón haurien de ser jutjats, i si no pot ser Espanya i la Catalunya ocupada, doncs que sigui a Europa o en algun lloc, s'ha d'estudiar, a veure com es fa, però crec que no pot passar com el Franco, que es morin com ballets al llit, sense haver passat per la presó, però estic content de dues coses una, no m'han amnistiat i això és molt important mai m'ho hauré de sentir i està bé tu no ets condemnat no, no, no, per tant no he hagut de necessitar l'amnistia tu no ets condemnat tu has sigut una persona investigada Però que s'ha tancat el cas en fals. S'ha arxivat el cas perquè no hi havia prova. No, no, no. Per un error de procediment. Per xularia. Per un termini, no? Sí, per un termini d'hores i d'un dia i la tossuderia posterior. Això una. I segona, no he hagut de declarar davant del jutge. perquè ha admès que no el reconec. Quan ens van demanar a declarar, i fins i tot algun dels advocats deia, demanem que declarareu per videoconferència. I vas dir no. No, no, no. Jo estic dient, i si vols escriu això, jo no reconec aquest tribunal. Per això he marxat. Perquè aquest tribunal no el reconec, no accepto un tribunal espanyol jutjant a independentistes. de moment ha sortit ha sortit bé dic de moment perquè com que hi tornarà tornarà a passar demà o demà passat un altre dia perquè tornarà a passar perquè Espanya no ha canviat i nosaltres no hem canviat doncs tornarà a passar però ara en sabem una mica més doncs estem contents que estigui aquí estem molt contents que estigui aquí amb nosaltres si arriba, si és que arriba ja ho gestionaràs però no cal que arribi però contents i en el seu moment preocupats quan veu haver de marxar però contents que et veu estar una altra vegada aquí amb tots nosaltres i amb les famílies i al vostre territori al final si em permets una broma només hi ha una parilla que si torno a les teves pertanyences que em van treure durant la detenció et torni en aquell ordinador amb aquella novel·la perquè tenia una novel·la pràcticament acabada encara no t'ho han tornat I es va fer una petició de retorn de material fa temps. I no tens còpia. No, no, és que van segrestar el núvol, que això és el text, eh? Sí, sí, sí. Van segrestar el núvol. O sigui, una de les coses, quan la secretaria judicial allà a casa va llegir i em va donar el paper, em vaig posar a riure per dues coses. Una, era el primer cop que em segrestaven alguna cosa, o em segrestaven, i l'altra, el dels 10.000 soldats russos, que sortien a l'ordre d'Escorcoll i segrest. No els van trobar a quedar al teu pis. No, clar, jo em vaig posar a riure i el comandant, o el tinent que estava, que era un tinent, estava portant l'escamot d'Escorcoll i d'atenció, era l'únic que parlava català, em va dir i tu de què rius i clar com que en aquell moment tenia l'advocada allà em va fotre un cop de colze però no em vaig poder estar i li vaig dir si sabés rus et respondríem rus i el tio no em fot ni gràcia però ara vist en perspectiva i aquí ve una última cosa estem apuntant el jutge Aguirre o el García Castellón Però ells són, diríem, la punta de l'iceberg, eh? Perquè la maquinària que hi ha al darrere és la que... No és només la inducció ideològica del feixisme, que sí, parlem de l'ultradreta i no és ultradreta, és feixisme, que és diferent. El mateix és molt diferent perquè hi ha feixistes d'esquerres i molts estan implicats també en aquesta trama. És tot el maquinària que sostén això, que és Guàrdia Civil, que són els serveis d'informació de la Policia Nacional, que són els serveis d'informació de Mossos d'Esquadra. que han participat de forma activa i amb ganes de perseguir l'independentisme. Per tant, hi ha decisions polítiques que van molt més enllà d'estrictament la judicatura, perquè el jutge pot avalar una investigació de la Guàrdia Civil, que té ganes, o pot no avalar i dir, tio, això no s'aguanta per enlloc. Però els primers que comencen a parlar de la trama russa és la Guàrdia Civil, no és el jutge. És la Guàrdia Civil que escolta unes coses que no les entén perquè estan en català, i les interpreta com volen, trama russa i totes les trames de Bojó. Una gent que ha patit, per exemple, Alayka, Josep Alay, crec que ho dic més. Josep Lluís Alayka. Josep Lluís Alayka. Que aquí sí que és veritat que havia participat en la traducció d'una novel·la russa i la traducció d'aquella novel·la russa va estar dintre la causa com si fos, diguem-ne, un... un tema en el qual hagués participat és a dir, hi ha algunes coses que són surrealistes i que podem tenir ganes jo també he tingut atestats a les mans d'aquests de l'1 d'octubre amb tema de Mossos investigats i tal i qual, on les traduccions feien realment riure com podeu traduir-ho així d'aquesta manera i bueno, és aquella famosa que va haver-hi que aquesta real te'ls fotran canari i el canari va ser interpretat com una gran partida de cocaïna, no? sí, sí jo et fotran canaris una expressió, vengu-te a l'ara de partir de cartes. El que passa és que jo penso que tot això està molt... és que és com fora del món, no? Està parlant que té aquestes traduccions o aquestes decisions acabant tenint incidència molt important en les persones, no? Ja imagina't, no? O sigui, ara aquesta persona... Posem el teu cas, doncs has hagut de marxar, el que et pot canviar la vida, aquestes decisions d'altres, no? O en el cas, doncs, de gent que els posen a la presó, tal, no? Hi ha una incidència en la persona i amb el seu entorn de família, jo que sé, m'imagino els fills que parell, o sigui, segur que et canvien la vida aquestes coses, no? I vas, són... Ai, mira, ho sento, que resulta que... Això que estem molestant no és un erasmus, hi ha coses que no són erasmus. Encara que en Josep em mirarà malament, dintre de tot estem en un estat que teòricament és garantista, i ho és, i per tant jo crec que en alguna cosa hem avançat en el tema, diguem-ne, de posar a la presó una persona, diguem-ne, justifica molt en aquests moments de tal manera... que som nosaltres els que a vegades ens queixem quan hi ha tot el tema de moltes reincidents, històries d'aquestes. Si no ets independentista, sí. Que dius, escolta, però aquesta persona l'han detingut 130 vegades, com és possible? Són jutjats diferents, no s'acumulen les causes, etcètera, etcètera, etcètera. És a dir, és aquella cosa, és a dir, a vegades... Els propis ciutadans correm amb el risc. Jo vaig tenir un amic lletrat, que era en Tia Salelles, que sempre deia, no s'ha de desitjar, o sigui, deia dues coses, no s'ha de desitjar mai a ningú que entreu a presó, ja sé que no és el cas, i l'altre, el que venia a dir, i tothom que està a la presó té tot el dret al món a intentar sortir-ne de la manera que pugui, no? Vull dir... Jo parlo d'un gran record per entiar, que és desaparegut, però que és veritat, que hi va haver un moment que les ordres de presó tiraven i tal. I ara el tema és aquest, que moltes vegades es fan per qüestions, abans he parlat del tema de Sandra Rossell, és la vegada que per un tema, diguem-ne, monetari, econòmic, Hi ha hagut dues persones amb presó preventiva que van ser, que a més a més, el primer dia de judici els havien deixat llibertat anunciant una sentència que va ser absolutòria i que van poder defensar-se, diguem-ne. Però quantes presons provisionals hi ha avui, al jutjat? N'hi ha moltes, eh? Tampoc és que això és molt habitual. Però presons provisionals s'endicten, i s'endicten de presons provisionals, sense tenir una sentència, sense tenir una sentència condemnatòria. És a dir, per reiteració delictiva, per intentar evitar que destrueixin proves, per intentar marxar del país, l'Albesc. El tema Alves. Com que teníem por que desapareixés i se n'és en un país que no tornaria i que se'l pogués jutjar, el van... Quan en condicions normals... No n'hi ha cap a presó preventiva. No n'hi ha cap, eh? No, no, és un tema complex i delicat. A mi em deia, el dia que vam tornar i vam fer tota aquella performance... Estàs molt tipus cotó de ràdio avui, amb aquesta veu. Amb aquesta veu, sí. T'has despertat fa poc. No, no, no. Exacte. T'està canviant la veu. T'estàs fent gran. Estic fent el trànsit, estic fent el trànsit. No, no, el... Perdó, perdó. No, no, està bé. Està bé. Vaig amb l'última tertúlia a l'any. Sí, sí, sí. Aquest t'estàs fent gran està molt bé. L'ha dit ell. Jo l'he pensat que l'ha dit en fem. És que hi ha confiança per dir-li. Sí, sí, això es veu de... Sí, sí, no ho sé. No ho tenim per la veu. Ja ho sé, ja ho sé. Deixa'm desviar. Deixa'm desviar la novel·la cap a un altre costat. Escolteu, fer-me tant si fem anys, eh? Sí, sí, també. I som, eh? Ja està, va, ja no entenem més. També és cert que... Bueno, avui no m'he aixecat l'hora que m'he aixecat, que són... Em desperto cada dia a les 5.45, tu. Perquè agafo el tren a les 6.41. Per tant, és allò... Cada dia. Bueno, el que anava a dir, el dia que vam tornar i érem allà a cantar llops i fent la performance aquella, no? Que ens vam passejar... una mica com monos de fira, en un moment que estàvem a punt de sortir a escena, poses una mica filosòfic i estàvem el Xavier Vendrell, que és un altre gran filòsof, i dic, ostres, ens han volgut l'amor civil, tio. i a veure què passarà ara també endavant tal i qual, diu, bueno, estigues content fa 40 anys abans que s'haguessin fotut un tret a la nuc al mig del carrer i jo dic, hòstia, doncs té raó o sigui, 40 anys així és com funciona i ha funcionat aquest país i ara no ho fan perquè fa lleig fa massa lleig Però quan se'ls passin les ganes d'aparentar ser més bonics, no és un estat, no és un entorn nacional que se n'estigui d'aquestes coses. Ja està. Molt bé. Escolteu, bueno, ha sigut allò una primera pregunta per l'alegria de dir que ja no hi havia cap càrrec que pogués ensombrir el futur. Parlàvem de l'any i es volia preguntar com havia anat l'any, però en el cas d'en Josep, bo no ha estat perquè una gran part d'aquest any ha estat l'exili. Perdoneu, que jo soc positiva de nena, però el tenim aquí. El tenim aquí. Podria no ser-hi. Sí, teniu raó, i he pres algunes receptes noves allà on he estat, per tant... Això ens ho has de portar a casa, ens hem de trobar i ens ho has de cuinar. A la Sílvia, no sé si preguntar-li com li ha anat l'any, perquè amb l'anunci aquell que ens va fer en aquell moment, diguem-ne, de les instal·lacions noves que ja s'està treballant a la Gasol de Salt i que algun dia d'aquests n'haurem de parlar seriosament perquè ja estarà en condicions d'obrir... I tot això, la cara de l'edat no ha estat un mal any des d'un punt de vista professional. A veure, jo crec que, per resumir-ho, ha estat un any intens. Intens, perquè és veritat que no tinc anys no intensos, també és veritat. perquè ens avorriríem ara imagineu-vos un 2025 sense no sé, sense emoció sense aspiració d'aportar la nostra feina, la nostra talent als altres i com que ja fa molts anys vaig decidir què és el que volia fer aquí segueixo intentant anar millorant i l'anar millorant i l'anar aportant cada vegada més ens porta a prendre decisions com la d'aquest any això, crear la fundació seguir evidentment amb la nostra feina al dia a dia però a més a més crear la fundació i anar cap a la gasol i prendre aquesta decisió d'aquest nou espai en el que si hi poden passar coses sempre dic això però que hi poden passar coses i que res estem en procés d'anar-hi de fer-ho És un projecte molt gran, us he de dir que cada vegada, bon dia al dematí, em planto allà davant, no sé si... Ostres, en Pep sí, tu no, i en Jordi tampoc. Ah, bueno, aquest dia em vas deixar. Jo he estat a la porta. A la porta. Jo he estat a la porta. Bueno, doncs es convido a anar-hi perquè la veritat és que arribes i tu mires i dius... Hi ha dies que tinc com una mica de mal de panxa, quan m'ho miro també. Sí? Tu? Sí, tu mires amb respecte i dius, vinga, amb estratègia, amb cap, amb seny, però amb molta il·lusió, amb molta il·lusió també que totes les coses vagin encaixant. De fet, estic com molt observadora, de fet, sempre, he estat com molt observadora. De fet, els alumnes, l'altre dia els hi vaig fer un exercici i intentàvem analitzar les persones i a mi la paraula que més em va sortir va ser observadora. Per tant, com que m'agrada molt observar, intento que tot ara, en aquest moment, estigui encaixant. Aquesta cosa aquí, aquesta aquí, aquesta aquí, no és fàcil, no és simple, és un projecte gran, però que ens té realment el cor robat i entusiasmats per totes les coses que poden arribar a acabar passant. a la Gasol i en el nostre projecte. Encara no havíem dit la paraula clau, perquè hem donat per fet que la gent ja ho sap, que és costura, que és la teva empresa, la teva fundació, el grau que s'està fent a la Universitat de Girona. Crec que també ha estat un any intens per a en Josep Prat. Ell té molts barrets, eh? el barret de lletrat, el despatx professional, la feina que fa com fa torn d'ofici, que forma part de la feina però que és una cosa que la fa perquè vol, el tema de l'ajuda... Exacte, de l'ajuda als emprenedors, tot plegat. Content, content, intens, molt intens també, un any de consolidar coses, el despatx amb gent superpotent i amb tots els àmbits, amb tots els àmbits que toquem, en el despatx, gent jove amb moltes ganes de treballar, escoltant també molt a la gent de com li agrada treballar, perquè això també ha canviat una miqueta l'estil de treballar de la gent. Per tant, no és el mateix fa uns anys enrere quan tots teníem que estar presents a la taula i fer els horaris de punta a punta perquè si no l'empresari te podia mirar malament, ara això està canviant. Content també perquè hem tret un projecte nou que és Pratsabat Startups, que és tot aquest... assessorament a emprenedors i a inversors a l'hora de muntar empresa, de muntar projecte, de fer pactes de socis, de, bueno, al final ajudar tota aquesta part més emprenedora que està creixent moltíssim a Girona, n'hem parlat molts cops. Amb la xarxa d'inversors de Business Angels, que es vagi, on portem, farem aquest mes de gener del 2025, farem 10 anys ja, en els que hem ajudat 16 projectes d'emprenedors en els quals sempre hi ha algú vinculat. a la província de Girona, on s'han creat llocs de treball, on s'han aconseguit aixecar, aixecar, diguem aixecar, però diguem que s'han aconseguit invertir en aquests set projectes quasi dos milions d'euros de gent de Girona que ja ha posat diners per tirar endavant aquests projectes. Content, molt content, i evidentment amb la meva professió d'advocat i pedalant cada dia. I amb el seu barret de pare també. Barret de pare, de tres fills, amb una gran dona que m'ho aguanta tot, i a partir d'aquí, content i feliç. La veritat és que no puc demanar més. Hem pensat una miqueta pel final, perquè hem parlat de com ho veiem tot això. I tu, greu. I tu, Jordi, va. Massa feina. Massa feina? Sí, i masses ganes de buscar-se problemes. Però ets tu? Sí, sí, no puc pas acusar ningú més que a mi mateix, eh? Per tant, aquí estem. Però perquè t'agrada i disfrutes. Ah, t'anava a dir, però ets feliç. En el moment en què penes la decisió, sí o no? Si tu estàs prenent la decisió de sí, aquí la conseqüència és massa feina, però si has pres la decisió que sí... Això també és veritat. Sí, sí. Al final jo crec que a tots, però ens passa això. Sí, sí. Al bon dia diria... És a dir... Ara no sé, tindria ganes d'estar-me dues hores al sofà, però... Bueno, espera't un moment que he de fer... Sí, sí, aquestes coses passen. Sí, sí. Abans no me n'oblidi. És que els estava escoltant... Un dia hauríem de fer la tertúlia a Can Costura. Li hauríem de dir a l'Oriol i a l'Arnau, a veure si ens poden muntar una mini taula de tertúlia allà. Com les obres estiguin més avançades... Ara estem... Està preciós, eh? O sigui, a mi m'encanta i té un rotllazo. Però hi fa fred, però hi fa fred. Sí. Fem-ho al juny. A l'estiu ho farem allà fora. No, espero que al juny ja tinguem una part més avançada i això. Perquè ara podem sortir tremolant, eh? Que aquí sí està molt bé, eh? Que aquí esteu bé. Tot el més, hem fet el repàs a l'any, però hi ha coses que continuen. Per exemple, avui hi ha hagut les tres rodòlies per la línia R11. Aquestes coses mai canvien. Aquestes coses no canvien i això sí que haurien de canviar. i a la ciutat hi ha un gran debat, que jo també us en volia parlar, que és el debat, diguem-ne, de la recollida de residus, la recollida d'escombraries. Ara comencen les coses de broma. Ahir va haver-hi un comunicat de la coordinadora d'associacions veïnals de Girona que exigeix, diguem-ne, un procés, l'equip de govern, l'Ajuntament, un procés de fiscalització, una auditoria independent i una millora del servei de manera immediata, perquè realment hi ha un cert sidral amb tot això a la Sílvia sé que directament no perquè no viu a la ciutat de Girona jo anava a dir ja ho visc allà és veïna sóc veïna sóc veïna però visc a quart i llavors nosaltres ja fem porta a porta de fa un parell d'all és a dir que jo no en tinc res a veure perquè el porta a porta a casa ho fa el meu home l'Enric que és molt estructurat i tal, i ja està. I si ell no hi és, ho fa la Judit, la meva filla mitjana, que és igual que el seu pare, i ja està. I si no es queda dintre a casa, ja està, no passa res. Però jo tinc massa... Masse de feina. No, masse de feina. Però ha passat, va, va, que no us escapeu de la pregunta. Fa tres anys o tres anys i mig... Fa pena Girona, fa pena Girona. Amb govern Madrenes hi va haver-hi, des de les xarxes, per gent que llavors estava a l'oposició, diguent que Girona estava bruta. Jo defenso que no, jo defenso que hi ha punts bruts a la ciutat. Mira, jo cada dia... Però hi ha punts bruts. Deixa'm-ho dir. Però és que ara ha passat la cosa. Ara diguem-ne que són altres les que ho diuen, no? Per exemple, els que estan a l'oposició en aquest moment. I en aquests moments hi ha dues coses. Una, que el servei no funciona bé. Dos, que hi ha problemes importants i molt importants i no s'estan solucionant amb rapidesa i és més va costat que diguem-ne que el responsable polític el reconegui que hi ha problemes. I tres, que també hi ha una part de política que s'està aprofitant. Dit això, no li vull treure la paraula al senyor Josep Prat, que diu que Girona fa pena. Ahir, ahir, eh? Un conegut m'envia una foto... I em diu, així estan certs containers de Girona. Una foto, eh? Com a veure? Sí, sí, però perquè ens hem acostumat una mica, eh? Sí, sí, sí. Vull dir que no és allò... Ai, mira, que curiós. Però et mires aquesta foto i dius, uau, Nadal, Girona, surt del carrer... Això a quin carrer és? Això a Sant Eugènia. Sant Eugeni no ha començat encara el nou sistema. No, no, Sant Eugeni està així. Per què està així? Perquè ha començat el nou sistema, tota aquesta zona d'aquí, i la gent tira les escombraries. Estàs parlant del turisme de les escombraries que va passar, que divendres passat al Pont Major hi hagués una manifestació per queixar-se bàsicament d'això. Jo vaig acompanyar cada dia els nens. La gent que els hi portava. Pont Major té un pont molt maco, l'altre cantoria de Salvea que fan... que no dic que sigui gent de Sarrià, però n'hi ha, perquè un antic arcal de Sarrià va reconèixer que n'hi havia, també venen de l'altra zona i estaven farts que ara han aconseguit alguna millora, com que, per exemple, que hi havia tots els contenidors, uns contenidors agrupats en una zona molt concreta, la zona de gasolinera, els han separat, Però és veritat que hi ha també conductes incíviques, és a dir, aquí hi ha un mal funcionament de l'empresa, segurament, això no ho nega ningú, també hi ha algunes conductes incíviques. Conductes incíviques, però jo parlo també de conductes incíviques, per què? Jo acompanyo cada dia els nens a col·le, i tenim un carrer, endavant hi ha un gran supermercat, que curiosament... Cada dos dies, en una de les papereres, que està plena fins a dalt, algú hi deixa una bossa de basura plena, lligada a dintre el que és la bossa de basura. Esclar, què passa? Baixen gavians, rebenten la bossa i està al carrer, està al carrer que fa pena. He tirat no sé pas quantes fotos... i ho he posat en coneixement de l'Ajuntament que cada 15 dies passen i ho netegen, però és que el carrer fa pena de plàstics, de brutícia, que hi són des de fa mesos, no parlo ja de dies al carrer, parlo de fa mesos, hi ha d'haver-hi un sistema de neteja més organitzat, que els carrers principals estan nets, no ho nego, jo estic mirant aquí fora de la finestra, I aquest carrer, bueno, hi ha un paper aquí terra, però vull dir que al final... Però no sé si val que els carrers principals o el que hi ha més gent o el que hi ha més turisme estigui bé i llavors la resta no. I al final, davant de les escoles, la imatge que veuen els nens cada dia, qualsevol escola, qualsevol escola, una imatge dels nens que arriben a col·le i veuen papers a terra... No anem bé. Perdoneu, però no anem bé. Les escoles, les entrades a les escoles estan impecables. Només per imatge. Jo us he de dir que estic molt indignada a mi el tema de l'ordre i la neteja, o sigui, em supera. Perquè, ara fixeu-vos, eh, avui, jo agafo el cotxe i me'n vaig cap a casa i passo per la carretera i tal... els... els emburnals, no? Com es diu el costat, no? La vorera, no sé com es diu. La coneta. La coneta. De les carreteres catalanes. Aquest és l'acudit, eh? De les carreteres catalanes. No només aquí, estan plenes, plenes de llaunes i tal. I us haurà passat a vosaltres, de veure que al cotxe de davant surt una llauna, no? O gent que tira coses, perquè una cosa és que un paper et vol i tal, però l'altra és que, fixeu-vos, sisplau, perquè és clar, llavors aquí hi ha un problema de clar, de les persones d'un incivisme que com pot ser, jo no puc entendre que tu agafis i tiris la llauna o deixis no ho sé, és un tema molt breu hem parlat moltes vegades, Sílvia mentre jo vagi bé els altres que els donin pel sac, al final una miqueta és com que no passa res no passa res si algú llença una llauna per la A sobre, si li dius alguna cosa... No, no, és que no li has de dir res. Has d'agafar la llaula i li has de fotre dins del cotxe. Clar, clar. O sigui, part de l'incivisme passa perquè els altres permetem l'incivisme. I al final ens hi acostumem. I al final de tot serem incívics. Sí, segur, però allà on vivia aquests mesos vaig veure els ninyatos del país, eh? Sí, sí, sí, sí. Menjar i llençar la bossa a terra. I un senyor amb molta calma agafar la bossa i fotre-li a dins a la butxaca de l'anorac. Ah, molt bé. En el nen. Ah, molt bé. I envoltat de gent. I clar, la gent del voltant amb un somrior ha dit, home... I no passa res. Qui se sent avergonyit és el ninyat aquell que pot dir el que vulgui, però no s'atrevirà més, perquè sap que el següent que li passarà és que algú li arrenqui el cap amb la mà ben oberta. Part de l'incivisme no és administratiu, sinó és solidari. L'incivisme és solidari i la civilitat també és solidària. però el que passa és que hi ha les dues coses hi ha la part d'aquest que hem batejat com a turisme d'escombraries que comença a ser greu i després hi ha un altre problema que no es pot obviar que és que el canvi de model que Girona vol fer en un any en el qual conviuen quatre tipus de recollides diferents. Ara, en aquests moments, hi ha contenidors tapats, hi ha contenidors oberts, contenidors amb targeta, que són els anomenats contenidors intel·ligents, o per la gent que vol fer-ho més maco, els hi diu el porta-porta comunitari. Després hi ha l'autèntic porta-porta, i llavors, amb dos barris, una part del Mercadal i el barri Vell de Girona, hi ha les àrees temporals de recollida, que també, com es van posar en marxa, van tenir el problema de que Els primers dies eren obertes, quan es van tancar i es havien d'obrir una targeta, les targetes no van funcionar. Per tant, això tampoc pots mirar directament, escolta, si hi ha problemes d'aquest tipus tècnics. Però sí que és veritat que hi ha hagut moltes reunions, que ja... Aquest dia la Neus Vila aquí va... va parlar que segurament havien fet moltes reunions informatives. No, no, no. Que no són tantes, però n'han fet algunes. Però que va parlar que es havia informat però que no es havia comunicat. És a dir, la gent no sabia exactament el que havia de fer en molts casos... i això comportava... Bueno, clar, això és una part important del... L'afregidor Sergi Cots ha parlat d'un canvi cultural important que ho és, però en realitat dona l'impressió que aquest s'està convertint en el gran problema que tenia en aquests moments l'equip de govern i que és un d'aquests problemes que provoca moltes tensions. Clar, el que ha de quedar molt clar són les normes, igual que a casa. Mireu, les normes són no pujar al sofà, tal i qual, no sé què. Primer de tot... Que a vegades les normes no estan ben pensades, ni estan consensuades, ni estan ben comunicades. Per exemple, el Montjuï, que va ser el primer lloc on es va fer anar a les cases individuals, anar a les cases... en les cases aparellades, el porta a porta funciona d'una manera magnífica, en els pisos no, perquè segurament no és el mateix, diguem-ne, on hi ha cases que on hi ha pisos. Per exemple, això ho han detectat i han dit que ho arreglaran, però el problema és que es va portant en els barris, ara mateix s'està posant en marxa en la zona aquesta de l'Eixample, no? Però quan arribi Sant Eugènia o quan arribi Can Giver del Pla, ja hi ha hagut veïns que han alertat que hi haurà problemes perquè... es calcula el nombre de contenidors en funció del nombre teòric d'habitatges i persones que hi viuen i diuen que allà realment és molt superior. Però porta a porta jo he sentit veïns, no d'aquí, de poblacions, que diuen han crescut els gats, tenim més gats, perquè sembla ser que... Que ha menjat allà fora... Que ha de menjar fora, el gat tira la caixa a terra, rebenta bosses... Jo estic en un poble que fa porta a porta i la veritat és que... No hi ha cap problema, senzillament hi ha un problema d'àvit, el que deia la Sílvia, que ella té l'avantatge que el seu home l'isoluciona, has d'aprendre determinades històries. Ara bé, és complicat, per exemple, a Girona és molt difícil que s'escepti que en determinats carrers hi hagi aquella imatge que, per exemple, a vegades tenim contra Vassem Sarrà, la dels covells venjats a fora, perquè ja no estem preparats per això. I, per tant... És a dir, i llavors hi ha un altre tema, que és que potser resulta que el nou model de neteja que ens costa tants diners i que ha pujat tant, que no acaba de funcionar. En alguns casos no funciona perquè l'empresa no ho fa bé i el propi regidor ha dit que sancionarà l'empresa. Va, que en Josep no s'ha manifestat. M'estic emprenyant per moments. Va, doncs et respira, posa aquella veu que te surt aquest dia i deixa anar el pub. M'emprenyo perquè existeixen models que funcionen. funcionen amb persones humanes, i Girona són persones humanes, vull dir, no són ni més llestos, ni menys llestos, ni més hàbils, ni menys hàbils que la resta de la humanitat. Per tant, si funcionen a altres llocs, aquí ha de funcionar, però els elements que porten a que funcioni potser no s'han donat. I ara, deixa'm fer cites, sempre acabo citant els dos grans referents allò, Chesterton, que ara no toca, o la Mercè Garcia. Avui, l'article que publica el Punt Fa una mica d'humor, precisament sobre aquest tema. Sí, sí, fa dos demandes, en certa manera. Correcte, i expressa de desitjos per l'any que ve. Home, una de les referències que dona és per què no es fa, com es fa arreu, que funciona, que és expliquem, parlem amb els veïns, contrastem opinions, veiem les necessitats, després proposem ho expliquem bé i després governem. I després governa. Això és temps, eh? Sí, sí, sí. Per tant, no ho has de resoldre en sis mesos. Gobernar vol dir assumir riscos, ja està, i imposar, i tal. No desaparèixer com ha fet el regidor, que ha desaparegut durant molt de temps fins que la situació no ha estat al límit. Bueno, ha tret una mica la cara, però mig mig. Això una. Dos, les eines polítiques... han de ser eines només polítiques, ideològiques. No pots fer servir problemes reals de la ciutadania com a arma llencívola contra el rival polític. Perquè si ho fas, algun dia et retorna, que és el que ara està passant. Ara, el govern actual, que és aquest govern Frankenstein tan estrany de diferents corrents de pensament, que podria ser fàcilment compatible, perquè Europa demostra que diferents corrents de pensament, sobre la mateixa taula, ajuden a que el pensament sortint sigui positiu i bo pels administrats, aquí no passa. i resulta que ara el gruix important dels regidors de l'actual govern s'han d'estar menjant amb patates un contracte de neteja que havia aprovat l'anterior govern i que ells havien votat en contra. però se l'han de menjar amb patates perquè resulta que l'acord d'aquest govern, Frankenstein, diu que s'ha d'aplicar aquest contracte. Aquesta és la condició que Junts posa. Aquest és el contracte que s'ha d'aprovar. Doncs també molt malament, perquè en cap moment podrà dir, escolta, aquest contracte és un contracte de guanyem, aquest contracte és un contracte de l'anterior govern. I perquè no es pot canviar. I qui el va gestionar era un govern que hi havia Junts i hi havia Esquerra també. Esquerra s'amaga també sota la minoria. Dos parts de l'actual govern hi eren. I una de les parts havia participat activament i em presumia de la negociació. de la negociació perquè resulta que qui ho estava fent no se n'en sortia. Home, siguem una mica honestos entre tots i acceptem que s'està aguantant un contracte de neteja que no funciona. No funciona potser perquè els ciutadans no són prou solidaris, segur, sí, però no funciona perquè potser està mal pensat precisament perquè no coneix la psicologia de la ciutat, no coneix les formes de la ciutat, preveu unes circumstàncies... netejar amb aigua, quan estem en el punt més àlgid de la sequera, la recollida porta a porta, que no l'explica ningú, o es fan en espais comunitaris, els que no s'hi esteix pràcticament ningú. Aquest dia hi va haver una reunió... Reactiva. gairebé 2.000 persones. Reactiva. Era moltíssima gent aquí. Emprenyats, no? No ser reactiva al veure com la cosa... Encara era abans de... No, no, no. Sabent que si no hi anaven, ostres, el que està passant arreu de la ciutat... S'han tractat una empresa que és la que ha de fer-ho. El que passa és que també hi ha d'haver-hi el tema polític a l'arrere. És una empresa de gaire pseudopúblic, O sigui, no, no. Aquelles trampes al solitari que ens haurem fet. És la mateixa empresa de sempre, amb els mateixos treballadors de sempre, els mateixos... Ah, no, jo no me'n referia a Girona més neta, me'n referia a l'empresa. A la que ho ha d'explicar. Que ho ha d'explicar. Si no, l'altra, Girona més neta és evident. Encara abans hi havia una part pública que ara no hi és, però igual, el control consinu. Sí, sí, sí. El consinu o siguin dos... I aquí vinc, ja acabo, ja callo, perquè és igual. I aquí ve el que deiu del comunicat de la CAP d'ahir. Perquè encara a hores d'ara no som capaços d'exigir auditories a les administracions públiques. Perquè la llei ho preveu. i ahir, tornant al referent, la Mercè García, auditora, en una entrevista que se li estava fent, i deia, un dels grans reptes que els auditors tenim pel futur és que finalment s'apliqui la llei, que diu que s'han d'aplicar, no només la llei d'acord a la llei espanyola, sinó segons normatives europees també, que és un estàndard homologat, que les administracions públiques siguin auditades. Què passaria si a Girona es comencessin a demanar auditories per regidories? dels últims 5 anys, què passaria? Per què no? Jo sóc una gran fan de l'empresa privada i a l'empresa privada, si no funciona i tal, et queda sense clients i xim-pum, no? Un soci te pot demanar una auditoria, un soci te pot demanar l'administració com s'està portant, és que al final... Però a banda de demanar-t'ho, clar, fins que no corre el risc, perdoneu, de perdre el teu lloc de treball o que realment tingui unes conseqüències saberes, clar, si al final no passa res... Però és que l'administració continua... Hi ha una lentitud brutal. Va haver-hi un accident aquí a la casa aquesta d'aquí de... que es va quedar a l'Ajuntament, la casa Tarrús, que un cotxe va tirar recte. Aquella balla. Els meus fills cada dia me pregunten Papa, com és que encara no ho van arreglar a l'Ajuntament? Dic, doncs, tranquil, que això d'aquí un any encara estarà així. I encara hi ha una aleta del cotxe que hi va picar, eh? No, no, el xalet Terrus El xalet Terrus, un cotxe va tirar recta El xalet Terrus es va fer famós perquè hi va haver, diguem-ne va ser protegit, els propietaris van anar contra la decisió de l'Ajuntament en aquell moment del regidor Ploma i van aconseguir una immunització molt forta però continua el xalet allà amb unes condicions que de tant en tant diguem-ne precàries i el que va passar és senzillament un accident el problema quin és? Qui ho va arreglar allò? És empresa privada, és empresa pública Perdó, empresa privada. És l'Ajuntament o és la pròpia propietat? Perquè la propietat, jo diria que no és de l'Ajuntament. No, no. Però no pot fer res la propietat si no demana permís a l'Ajuntament perquè em hagués protegit? però és que no ho sé. I és diferent, i referent a la nota de la coordinadora d'associacions veïnals, ells han parlat amb els sindicats, els sindicats diuen una cosa però també deia que caldria demanar explicacions a l'empresa perquè a vegades els sindicats utilitzen les seves armes Però és que en aquest cas hi ha una cosa que tothom més o menys coincideix, que alguna cosa falla, que no està funcionant com tothom creu que hauria de funcionar, i sobretot en relació als diners que costen, que són moltes. Recordeu que l'anterior govern sempre s'ha deia... És un govern d'Instagram i de fotografies i d'estudis. Però això és el que jo et deia que ara els he tornat una mica a la contra, que és el que tu has dit. No és el mateix receptat que rebre, eh? Però cuidado que el PCT està fent el mateix. Sí, sí, sí, sí. No n'estic salvant cap ni vaig per un en concret, eh? Però ara coincideix que els que estan en aquesta posició del taulell de joc són els que són. Vull dir, és que no... No ens hem de convertir en més puristes perquè siguin d'una ideologia o d'una altra. Al final està a govern, s'han de fer decisions. Ara s'estan trobant que han de prendre decisions sobre coses que... Ara la cosa està molt complicada. Però la clau és que has de governar. I governar té riscos. I els has d'assumir. I els has d'assumir. Si no, no governis. Com a empresari. És que al final, un empresari assumeix uns riscos. Exactament el mateix. I no pots governar... Que pot anar bé o pot anar malament. Com ara, torna a passar a base de piulades... d'articles, uns, els altres muntant congressos que no tenen cap tipus de sentit, o sigui, estan-se els diners amb coses que tu mires, audites, audites i dius, a veure, aquest congrés, aquesta fira, quin resultat té això? Quin retorn té per la ciutat? Hem muntat llumetes extres a no sé on. Quin resultat té si ho auditessis pel benestar de la ciutadania que és qui t'ha votat que passen de ser ciutadans o clients si estan a prop o no estan a prop les eleccions governar significa arriscar-te, significa no ser amic de tothom, no passa res es ve a governar no per ser amic si a sobre tens bon rotllo, fantàstic, però governar significa invertir molts esforços posar les coses en ordre, manar I no hem parlat altrueta, que aquesta és una altra, com ha anat la relació entre, diguem-ne, que l'equip de govern ha fet una nota dient que la conselleria i tot plegat, però això haurem de deixar-ho per l'any que ve, perquè se'ns està acabant el temps. Només volia un minut per dues coses, per recordar que diumenge que ve... en el trufó, un quart d'anudó al vespre, fan el dia tradicional pel·lícula que únic és viure, amb recaptació, amb taquilla inversa per una entitat gironina, i una altra, que és que l'Associació de Dones Gironines, que va fer una reunió, van fer una valoració de la primera tongada, diguem-ne, de l'obra que han estat representant, El Destí de les Violetes, aquí tenim... una representant, i van entregar a les 5 fundacions el primer taló per gairebé 10.000 euros, però que això ha de continuar pujant amb les múltiples representacions que es faran a partir de l'any que ve. Tenim una gira, som una gent ocupada i ens demanen a tot arreu, tots els teatres. A veure, porteu 8, si no vaig serrat, crec, i n'hi ha unes quantes més endavant, perquè l'objectiu és recaptar 50.000 euros, o 60.000 euros. i quan la Maria Rosa Agustí es posa una cosa al cap i les violetes al darrere us hi poseu amb aquesta companyia de teatre i som jo crec que dels que esteu aquí presents ningú ens ha vingut a veure encara en aquest any vinent això quedarà absolutament resoldre és una promesa d'aquestes de final d'any i que en Josep s'aprimi una mica que li crisi el peu ja és més complicat deixem-me acabar com t'estima Escolteu, moltíssimes gràcies i a tots vostès també, moltíssimes gràcies t'ordenem si tot fa bé després de l'aïs ara que se't poden dir aquestes coses, no? Que tinguin tots molt bon any i molt bones festes ara són les obres Bones festes Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 19 de desembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes. 8 de cada 10 pisos inspeccionats durant l'operatiu a font de la pòlvora tenien la llum punxada. El dispositiu s'ha centrat en 6 edificis repartits entre el carrer Noguer i la plaça del Llimoner. Els tècnics d'Andesa van inspeccionar 52 escumeses i en van desconnectar 42 que aixuclaven electricitat sense passar per cap comptador. Tot i que operatius com el d'ahir no són extraordinaris, en aquest cas es va actuar perquè les sobrecàrregues deixaven a les fosques l'escola, la llar d'infants i la farmàcia. La coordinadora d'associacions de veïns de Girona reclama millores urgents en el nou model de recollida de residus de la ciutat. L'entitat ha denunciat deficiències greus en el nou sistema tant pel que fa al model porta a porta com als contenidors intel·ligents i reclama mesures urgents a l'Ajuntament per solucionar els problemes detectats. Aquesta petició arriba després d'una reunió amb el comitè d'empresa de Girona més neta en què es van analitzar les causes de l'acumulació de residus als contenidors i les dificultats en la implementació del nou sistema. Girona signa un conveni per millorar la salut i l'atenció a persones que consumeixen drogues a la ciutat. L'Ajuntament i l'entitat sense ànim de lucre a Tart han signat un conveni amb l'objectiu de crear un equip de carrer que tracti directament amb els consumidors i que els ofereixin consells per tal d'evitar sobredosis o infeccions derivades del consum de droga. L'Hospital Trueta de Girona incorpora un procediment més precís per a les intervencions de fibril·lació auricular. Es tracta d'un procediment nou i més precís que permet actuar només en aquelles cèl·lules cardíaques responsables de la fibril·lació auricular. El centre va començar a aplicar la tècnica a partir del mes de juny i des d'aleshores ja s'ha fet servir amb 28 intervencions. creen un equip de protecció respiratòria que filtra gairebé el 100% de l'aire fet íntegrament a comarques de Girona. Unes emprenedores gironines han creat un equip de protecció respiratòria que és capaç de filtrar en un 99,8% l'aire. Això és 110 vegades més que una mascareta FFP1 i està pensat per personal sanitari però també per altres sectors com ramaders, veterinaris i treballadors de laboratoris i sales blanques. La cavalcada dels Reis a Girona acabarà a la plaça 1 d'octubre. El recorregut serà el mateix que el 2023, però quan arribi al carrer de Santa Clara es desviaran pel Sant Clavé per després anar cap al carrer Ximenis i acabar la plaça. Una cavalcada que comptarà amb uns 280 participants i on es repartiran 7 tones i mitja de caramels, dues i mitja més que l'any passat quan en van ser 5. Un estudi de l'UDG apunta que Galícia, Astúria, Girona i Menorca són els millors ubicacions per a parcs eòlics marins. El document ha analitzat fins a 19 ubicacions amb un alt potencial per a l'eòlica marina. I en esports, l'Uni Girona juga avui a Fontejau el partit de tornada dels setzents de final de l'Eurocup contra el Campobasso amb dos punts de marge del partit d'anada. L'Uni afronta avui a partit de dos quarts de nou del vespre, segurament el partit més important de temporada. Roberto Enig va dir que l'equip està passant un procés víric, però confia en que ho pugui tirar endavant. I pel que fa temps, dia amb ambient més suau en un dia que s'espera solellat, tot i que hi haurà alguns núvols que seran presents durant una jornada on es pot arribar als 17 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més, tot i ser una de les ciutats catalanes