Tertúlia Girona FM: violència masclista, crisi de l’habitatge i homenatge a Ernest Lluch, amb teatre solidari a Girona

Tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo. No vas a ser de caïna. Hasta luego, cocodrilo. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena García et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de Tartúlia, Girona, FM. Començarem aquesta setmana, 25 de novembre, passen 6 minuts de les 10 del matí, per parlar de la ciutat, del país, de totes aquelles coses que vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del Carles Balmes i les que m'agradaria passar a saludar. Començarem, si m'ho permeteu, per a la Neus Vila. Bon dia, Neus, què tal? Hola, bon dia, molt bé Jordi. Com estàs? Contenta. Cansada una mica avui, però contenta. Això és bo. Cansada per feina, cansada per... Cansada per teatre. Ah, has fet molt de teatre. Aquesta setmana hem tingut molts bolos a l'Associació de Dones Emprenedores i, puguis o no, és allò que no has fet un descans com altres caps de setmana faríem, però contenta. Ara en parlarem, ara en parlarem. Fantàstic. Senyor Martí Teres, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, doncs bé, de dilluns i de recte cap al Nadal, sembla, que ja tota campanya passa el temps volant, és increïble. Hem deixat les fires i ja anem encarats al Nadal i hem estat una mica distrets per... pels desgraciats fets del país valencià, però una cosa porta a l'altra. Però prometeu-me que saludi també en tercer lloc, i no per això, almenys important, el senyor Francesc Francisco Busquets. Molt bon dia, què tal? Bon dia tingueu. No li pregunto com està, perquè se'l veu molt bé. Gràcies. Mal m'està dir-ho, però és veritat. Almenys de moment. Abans en parlàvem, sempre s'ha de dir, posant-ho... en una certa qüestió, perquè no saps mai quan les coses poden continuar. Però de moment no em queixo i, per tant, content d'estar aquí amb vosaltres. Molt bé. Tinguin en compte que avui dia 25 de novembre és el Dia Internacional per a la eliminació de la violència contra les dones. Permetem que comencim aquest tema perquè també han sortit dades, com passa sovint amb tot això. Una cosa no treu l'altra, però deixeu-me que parli una mica de teatre, que ho he fet, perquè anem parlant molt aquí en aquesta tertúlia, l'associació de dones empresàries i emprenedores gironines, l'AG, diguem-ne. Porta representant una obra de teatre o l'olor de les violetes a Aleu i aquest cap de setmana sí que heu tingut molta feina perquè heu fet dues representacions i en feu una dissabte vinent, si no me'n recordo malament, la primera a la ciutat de Girona. Correcte. S'ho pots explicar? I tant, i tant. A més, és una obra de teatre que té dos indicadors molt importants. Una és la sororitat de les dones, perquè neix d'aquesta associació de dones empresàries i emprenedores que enguany s'adevrem 30 anys d'associades, i dos, la solidaritat, perquè és una obra de teatre amb actrius i algun actor que heu necessitat amateurs, però que es fa per recaudar diners per cinc fundacions de les nostres contrades a favor d'en Colliga, a favor de Sergi, a favor de Ramon Noguera, a favor de la Fundació Euna, i fem esclerosi múltiple. Per tant, ho fem, posem molt de temps, molta dedicació, molt d'amor, i tot el que es recaudeix és per aquestes fundacions. I vos et fa il·lusió, perquè moltes som de Girona Ciutat, Tenim el 9è volum perquè és el 9è que farem aquest dissabte al Centre Cívic de Sant Narcís. A més és a les 6 de la tarda al Centre Cívic. I a més és una obra de teatre que d'una manera molt divertida i molt lúdica Expliquem com, segons un home tracta una dona, el seu destí com pot variar. O com una dona accepta ser tractada. Per tant, d'una manera molt divertida expliquem temes que van molt vinculats a la data que avui se celebra. Vull dir-vos, jo diria, personalment, que més bé que cadaqués en quant nombre de persones, per tant, vol dir també recaudació per les fundacions, i perquè ens varen atendre amb una generositat fantàstica, hi ha una associació de dones que varen fer coques casoganes, galetes casoganes i ratafia casogana per després públic i companyia, i Cadaqués menys gent però molt entregats aplaudint en tots moments i fins i tot havíem de deixar d'actuar de tant que aplaudien. Per tant, un cap de setmana cansats perquè al final Cadaqués no estava acantonada i són hores d'anar, de sejar, 3 hores abans ser-hi però molt contentes perquè estem fent una... hi ha una bona causa, no? Un bon propòsit darrere de tot això. Ja tornem-ho a dir dissabte que ve, a les 6 de la tarda. Dissabte esperem a totes i a tots. Al centre cívic Sant Narcís. Al centre cívic Sant Narcís a les 6 de la tarda el destí de les violetes. Ja hem fet la falca. Sóc una violeta, o sigui que heu d'anar a veure'm. Fala que ben moroscuda. Sí, em sembla que, a més a més, vull dir, és quina millor manera de celebrar el 30è aniversari d'aquesta associació que, diguem-ne, que intentar-la captar fons i fer una cosa com aquesta. I he dit que aprofitava, que vull dir, el dia internacional. De fet, cada dia hauria de ser un dia per l'eliminació de la violència entre les dones, perquè, desgraciadament, perquè es denuncia més o pel que sigui o perquè passen més coses, però és que no. És una lacra la de la violència contra les dones que no baixa, que no baixa. Insisteixo, no sé si és que s'ha trencat una mica i ara hi ha més denúncies i que per tant els casos continuen siguin els mateixos que hi havia, però... Hi ha algun símptoma preocupant, que són aquestes enquestes d'opinió que reflecteixen que la gent jove Està com més polaritzat, és a dir, les noies són més feministes, són més conscients dels seus drets, però a la vegada els nois els fa menys vergonya expressar el seu posicionament masclista. Jo crec que això és preocupant, en el sentit que més o menys sempre tens la sensació que les coses tendeixen a millorar, a vegades amb menor mesura, a vegades més, no? I en canvi en aquest tema penso que no avancem, i al contrari, més aviat que fins i tot sembla que anem enrere, no? I per tant, ostres, jo crec que com a societat ens hauria de preocupar molt més del que ens preocupa, perquè no anem bé. Aquest és el tema de la violència contra les dones, és un deguteig que no para, un deguteig o potser en hauríem de dir un ratx, i que realment preocupa molt i molt. Això que diguem ara, els joves, jo no sé si... és a dir, hi ha de tot, però sí que hi ha molts joves que segueixen, diguem-ne, a aquesta corrent i això és preocupant. I és una corrent que es manifesta amb el tema de la violència contra les dones, però es manifesta també amb temes sobre l'ecologia, sobre el canvi climàtic, sobre el conservaturisme en general, i hi ha una línia alimentada dintre de les xarxes socials. que no sé com s'ha de manegar perquè això es pugui derivar cap a altres conductes i es pugui, des d'un punt de vista pedagògic, canviar una mica aquesta mentalitat que no crec que sigui dels joves, però sí que hi ha molts joves que van per aquest camí. Realment és preocupant, no sé com fer-ho, jo no podria pas donar cap solució i penso que aquesta preocupació que expressem aquí ara en Martí i jo, i suposo que tots la compartim, la comparteix molta altra gent. Però la societat, diguem-ne, la societat occidental, per dir-ho d'alguna manera, la teòricament civilitzada, està, diguem-ne, fent aigües en molts temes fa molt de temps, i no sap massa allà on anar, a Europa, al món civilitzat, al món occidental, i aquest és un tema més que demostra aquesta falta de nord de tots plegats, que realment preocupa. Comptament d'acord. Falta de nord i quan dius la societat civilitzada... Teòricament, eh? Teòricament no, no. Comptament d'acord, però molt civilitzada amb el fer, amb passar l'acció. No tant amb el seu, amb el sentit. I potser això és el que... Ha provocat, a mi també em preocupa, jo estic d'acord amb el que iniciava en Martí, jo parlant amb joves, que estan a la universitat o que estan treballant o que són nens, per dir-ho així, notes amb la seva manera de parlar, que realment hi ha un atac bastant constant al que és la dona. Per tant jo també penso que són més entre cometes masclistes o més en aquestes circumstàncies que quan nosaltres érem joves. I per tant tinc la sensació que anem enrere amb aquest tema i no endavant. I crec que les xarxes socials són una de les causes fortes perquè no pensen. El que veuen ho volen representar. I jo crec que aquí no sé què hem de fer, però alguna cosa hem de fer com a societat. És que aquesta idea, perdona, que el feminisme ha anat massa enllà, que surt en enquestes, en preguntes, no? És com dir, bueno, el feminisme està bé, però potser ens hem passat, no? I dius, home, la idea de fons del feminisme doncs és la igualtat, no? Són virtuts de les que no pot haver-hi mai massa. Per tant, és un contrasentit pensar que el feminisme ha anat massa enllà perquè realment no ha arribat ni molt menys als objectius que són fonamentals per a aquesta... per aquesta línia i, per contra, hi ha gent que ha disamenaçat el seu estatus. Per tant, siguin joves o adults, jo crec que a la nostra generació també hi havia masclisme. Però potser la diferència, mare, és aquest reconeixement obert de dir, per una part dels joves, no es pot generalitzar, però que queda reflectit en les enquestes, i no només en una, sinó en diverses, que el feminisme ha anat massa enllà i que, per tant, potser no cal d'haver amenaçat tant l'estatus quo de determinades persones. No penseu que realment sí que hem millorat, és a dir, potser no ho hem fet prou, però el que hem tirat endavant, el que passa, és dir, la sensació és que 40-50 anys després, 30 anys darrere, 20 anys darrere, la situació era més complicada, potser ara és més visibilitzada. No estic traient cap mena d'importància el fet que segueixin passant. Jo, per exemple, és veritat que les xarxes socials no han ajudat, és més fàcil dir les xarxes socials des de l'anonimat, que en mitjans de comunicació convencionals no et permetrien dir, així de clar, o per exemple, hi ha una cosa que a mi, que me l'han intentat explicar i no l'he acabat d'entendre del tot, que és, per exemple, el fet que jo penso que el jovent d'avui en dia està en general, no podem dir el que dèiem, les generalitzacions són dolentes, però que el jovent en general està més conscienciat, però en canvi, per exemple, escoltes lletres de cançons, I llavors et diu, no, és que una cosa no té molt amb l'altra, no? Però a mi se me fa difícil entendre, no? Unes lletres d'aquest legatons són d'un masclisme que no... És a dir, veia que allò que en els anys 70 i 80 es cantava queda, diguem-ne, anys llum del que diuen ara. No, no, digues perdona. Jo sempre em volia dir que estic d'acord amb el que deia Martí quan diu que quan nosaltres érem més joves hi havia més masclisme en quan que o hi havia un masclisme diferent i potser la societat, dones i coses, acceptaven, perquè teníem aquelles patrons a conducta d'educació de creences o com els hi voleu dir, que veien coses que ja sabíem que passaven i estàvem en aquella fase de canviar-les. Però potser ara s'ha arribat a un extrem amb coses A vegades hi ha un feminisme mal entès, o un masclisme mal entès, però jo penso que s'està desvirtuant moltes coses, però veus el que dius, amb les cançons hi ha altres coses, hi ha d'haver un fil conductor, hi ha d'haver una coherència, i no hi és. No s'hi val dir, no, jo no soc gens masclista, i després parlar, o utilitzar un vocabulari, o cantar cançons que dius, a veure, hem de ser una mica més coherents amb el que diem, amb el que fem, no? Jo crec que una mica va per aquí. En relació a això que deies tu Jordi, a veure, jo no sé si abans n'hi havia més o menys, el que passa que almenys no n'èrem tots plegats, no n'èrem tan conscients si és que hi era. Ara, el que a mi em dona l'impressió és que fa molts anys ja, sortosament, que aquí l'estat ucuó està canviant. És a dir, s'està capgirant un estat ucuó de la societat que portava 100 milers potser d'anys, eh? És dir, l'home és l'amo, és el que mana, és l'alfa, i per tant la dona és una sotmesa. I això s'ha capgirat o s'està capgirant amb penes i treball, amb molt d'esforç, amb molt de patiment, i això provoca moltes reticències i moltes, és a dir, molts frens a vegades volguts o pensats i a vegades no volguts ni impensats. I per tant, això fa que hi hagi una rebel·lió també en contra de dir, escolta, això que sempre era i que per tant és tan natural, ara per què ho hem de canviar? I per tant es provoquen aquestes situacions que ens fan mal a tots. No ho sé, és un canvi de paradigma molt radical, és una revolució i les revolucions no es fan amb cinc ni amb deu anys, es miren amb perspectiva al cap de... de 100 o 200 anys i per tant això, l'efectivitat de tot plegat d'aquesta revolució feminista s'haurà de veure més temps, el que passa que ara estem patint casos, molts casos, masses casos que realment són insuportables. Clar, perquè és això, avui no és el 8 de març, avui és el dia per l'erradicació de la violència masclista, i per tant aquest fenomen concretament de la violència contra les dones, doncs no tens la sensació que millori, i just avui encara han sortit nous casos d'un noi molt jove que sembla que ha matat la seva marella. És esguerrifós veure com no té ni edat ni condició i que és un fenomen que gairebé a diari hem de patir. dues idees. Una, per una banda, i aquí és una mica de formació professional, però des de la psicologia crec que s'ha d'investigar més què passa pel cap d'un agressor per intentar entendre bé aquest fenomen, no simplificar-lo i veure si d'aquí pot sortir alguna línia que tingui a veure amb prevenció o amb educació, perquè realment Hi ha alguna cosa que se'ns escapa, perquè a mi em costa moltíssim d'entendre què pot portar una persona a matar la seva parella, ex parella, i per tant jo crec que aquí hi hem d'invertir més esforços per intentar entendre i no justificar ni comprendre. analitzar bé què és aquest fenomen i veure si hi ha aquí alguna línia des de l'àmbit més de la psicologia i tal, que permeti fer algun tipus d'intervenció preventiva. Abans es parlava molt de l'educació i sembla que no n'hi ha prou. No n'hi ha prou. Jo crec que no n'hi ha prou. I l'altra cosa que crec que caldria focalitzar és, i això és des de fora i sense entendre ja, però Crec que la diferència en relació a uns anys enrere, segurament unes dècades enrere, és que abans la dona tenia molt poques possibilitats de separar-se, perquè no tenia la possibilitat econòmica. I es dona, jo crec, no ho he fet una estadística, però crec que molt sovint el fet desencadenant és quan ella pren la decisió de separar-se. i, per tant, crec que estaria bé que des de l'administració i les institucions que es dediquen a aquest tema es fes algun tipus de línia d'actuació, de dir, escolta, si tu creus que t'has de separar perquè la teva parella ha mostrat algun tipus de comportament violent així, abans de dir-li, abans de fer-ho, és a dir, fer algun tipus d'acompanyament en aquestes separacions per evitar la possible reacció que sol ser de violència i que, evidentment, sovint acaba desencadenant amb la mort. Sí, sí, estem parlant de setze persones mortes, tres comarques gironines, però esclar, una és massa. Una és massa, aquesta és una mica la clau de tot. I el tema de les denúncies, una mitjana de cinc denúncies diàries a comarques gironines per violència, també és massa, és a dir, és aquella sensació de dir... I més que es callen, probablement, no? No, segur que n'hi ha que es callen, això és... I llegir el 50% de denúncies hi ha sobre assaïment. I quan una persona ha de denunciar, sol haver-hi una base. Llavors, com és que el 50% acaben amb sobresseïment de la causa, per falta de proves, perquè retirar la denúncia... Persistiment o denúncia, sí, sí. I dius, és molt. Totes formes, això que deies tu Jordi, malgrat tot, educació, informació sobre el tema en els mitjans públics, a les escoles, en els casals, jo crec que n'hi ha més que fa cinc i que fa deu anys, és a dir, abans no n'hi havia. En canvi, ara hi ha força, educació en aquest tema, és un tema que està al carrer, ara n'estem parlant nosaltres, i escoltes la ràdio amb moltes tertulis i és un tema que se'n parla, els mitjans de comunicació en general, la premsa. Jo crec que no és un tema de falta d'educació sobre el tema, sinó que hi ha una reticència social en unes parts de la població. d'un cert dretenisme mental, que les coses han de ser com han sigut sempre. I la dona ha sortit d'una costella de l'home i, per tant, no pot ser que la dona sigui igual. I aquesta cosa tan estúpida, d'alguna manera, està arrelada secularment a la societat. i gent jove accepta, estranyament per mi i per molta gent, per tots nosaltres i per molta gent, aquests postulats. Cap girar això? que per tant la dona es pot separar tranquil·lament i això no mereix que sigui víctima de cap agressió, perquè té els mateixos drets que tu i per tant és un ser humà igual que tu. Cap girar és que aquesta mentalitat social costa molt, no sé per què, però jo no crec que sigui per falta d'educació o informació, perquè, vaja, s'està bombardejant més que mai en tots els mitjans, i en canvi la cosa no decau. Al contrari, a vegades et dona la impressió que creix encara més. Per tant, manifestar una impotència davant del tema, perquè fa 10 anys no ens hauríem pensat que amb la informació que es començava a donar, i que 10 o 15 o 20 els que siguin no, I en canvi, la cosa no para i és una preocupació que... Però anem a les palpentes, malgrat tot. Però és una revolució, eh? Deixeu-me obrir-me'l una mica complicat. Abans, Francesc Francisco ha utilitzat una terminologia que l'hem dit i que l'hem entesa perfectament com ho ha dit, no? Que hem parlat d'una societat més civilitzada, la societat, diguem-ne, nostra, no? Podem estar també, realment, amb aquest nombre, el fet que una de les coses que és evident és que a Catalunya fa 30 anys érem 6 milions i ara som 8 milions, a Espanya érem... allò que ara venim de l'Espanya els 37 o 38 i ara devem ser 40, molt llargs. És a dir, que ha vingut molta gent que, diguem-ne, que encara hi ha una barreja de cultures que en algunes encara és més complicat tot això. Diguem-ne d'explicar. Jo penso que el tema cultural és una de les bases importants, perquè al final també estan a l'ADN, no?, del meu i de la meva família que hi ha darrere. Parlem que hi ha avui en dia molta comunicació, que als mitjans, a les artugues, a les escoles, se'n parlen, però també hauríem de fer, i no sé quins estudis hi han exactes, però qui ho escolta, això? Perquè molts dels casos que coneixem no són persones que els posaríem d'entrada, però jo he llegit i puc estar errada amb un viatge de nivell cultural mig-alt. Per tant, també hem d'analitzar, perquè hi ha persones amb la seva cultura, amb la seva religió, amb les seves creences, que ho tenen molt, per més que la societat digui que això ha canviat, perquè l'home ja no mana amb tot, anem a buscar, no tant l'heu actat, jo sempre dic que l'ha quitat, però anem a desenvolupar-nos, i que encara són molt de la sevideia. Jo he tingut alumnes que em diuen que no, és que jo tinc 18 i 20 anys, però a casa meva el meu pare diu que el que diu ell va a missa i jo en 20 anys faré el que el meu pare digui perquè és a dir, que hi ha persones que com que el nostre cervell, si no volem fer un canvi, evidentment no obtivem aquestes noves connexions, està molt arreglat a l'interior i per això a vegades costa entendre que forma part d'aquelles creences i d'aquells factors educatius interns d'aquella persona que ve d'aquella família. Genètic una part important. L'altre és que tu tinguis les ganes de dir molt bé fins aquí he arribat i ara necessito que algú m'ajudi per tant tota la prevenció possible és necessària perquè si jo no canvio és que el meu cervell és tot un tema també analitzar defectors socioculturals també de les persones. De totes maneres, jo no sé si aquí segur que hi ha estudis fets, però jo tinc la impressió que en els casos de violència masclista no es pot traçar un perfil ni socioeconòmic, ni cultural concret, perquè veiem en els casos que hi ha molta diversitat, ni tan sols política. Abans parlaves d'aquesta mentalitat més de... de la dreta conservadora. Segurament en els partits d'esquerra també hi ha gent conservadora, perquè el cas de l'Errejón mateix i altres que hi ha hagut, que han aflorat i que sorgeixen i que fan més mal, fins i tot, perquè és més contradictori amb l'ideologia que se suposa que hauríem de defensar, doncs encara fan més flagrant. en aquesta contradicció, però em referia a que segurament intentar dibuixar un perfil sociocultural de l'agressor és un intent fallit. És un intent fallit perquè la diversitat d'edats, de condició econòmica, de context cultural, de geogràfic, és a dir, jo crec que és una simplificació que no s'ajusta a la realitat. Hauríem de buscar el punt 1, que moltes vegades se'n fa... És un tema de mentalitat masclista, que segurament per més informació i educació que es faci, els valors familiars pesen molt, els models, aquest tipus d'aprenentatge que tu veus fer a altres persones que pots tenir a referents, com poden ser els pares o vés a saber qui. o el teu grup d'iguals, si ets en l'adolescència o el que sigui, doncs tot això pesa molt i malgrat que es facin campanyes, que es tinguin formació, que s'avanci, que jo també vull pensar que amb alguna línia general segur que estem millor que uns anys enrere, però hi ha altres segments en què no s'avança i segurament és per això, perquè en la mentalitat d'una persona, en la formació de la seva personalitat, de la seva manera de ser hi pesen molts factors i molts no són controlables, enteneu-me en el bon sentit de controlables des d'una societat. Ja he dit que obrir un maló perquè a vegades la línia és molt prima i s'ha d'anar molt en compte, però per exemple en el cas d'abusos, que també és una forma de violència contra les dones, o contra la mainada, va quedar clar que, diguem-ne, que els abusos dintre la família, i de famílies teòricament benestants, eren tan habituals o més que en altres. Per tant, és veritat això que deies, que no hi ha una línia de dir, no, els blancs aquestes coses no els fan deixar-me ser una miqueta, però jo crec que també es vol dir, però sí que és veritat que hi ha una... que han vingut noves cultures que, diguem-ne, que, possiblement, van, no sé si d'una mica enrere, és a dir, que com a mínim no en parlen tant o no se n'en parla tant, i això també pot provocar... Sí, però jo estic amb el mèrit que aquest no és el problema del que estem parlant, em sembla. Aquí hi ha un corrent subterrani que ve de molt lluny i és totalment transversal. i per tant no es pot dir que un determinat context cultural fomenta més la violència contra la dona. Jo penso que això, repeteixo, és un corrent que ve de molt lluny. I en quant al conservadurisme, jo em refereixo a aquest conservadurisme mental que pot ser de qualsevol persona integrant de qualsevol partit, tot i que també hem d'admetre que els partits advoquen per una política més o menys contra la violència de la dona. Per tant, és el mateix parlar de Vox que parlar de nit al PP o parlar d'esquerra republicana o parlar del PSOE, però dintre del PP, dintre del PSOE, dintre d'esquerra republicana, dintre de Podemos, com dintre de Vox, per descomptat, trobarem persones que executaran accions, diguem-ne, d'aquest corrent profund. Que és inexplicable, vull dir, perquè aquí estem donant voltes i fa molts anys que hi estem donant voltes com a societat i no ens en sortim, ni psicòlegs, ni... No ens en sortim. Però jo penso... Per trobar-hi una resposta que és una revolució que acabarà triomfant, però són revolucions molt lentes, però s'està capgirant una cosa sacolada, s'estan produint uns canvis que fa milers d'anys que estaven d'una manera i ara això s'està capgirant. I per tant hi ha molta i molta reticència, i a vegades no sabuda, però... que es revolta contra aquest canvi no volgut. Em dona la impressió per donar-hi una resposta. Anem fent avanços, estem d'acord. Prova és també que hi ha més obertura i que potser més persones ho comparteixen i que també ha augmentat moltíssim consultes psicòlegs amb aquests temes, que abans eren com temes més tabús. Tant sols existien recursos com el ciat, el servei d'atenció a la dona... Segurament estava molt tapat, perquè no ni tant sols hi havia la consciència que això era un problema. no havia aflorat, ara sí, però això ens posa davant del mirall i realment és un panorama una mica desolador. Deixem-ho fer allò que en diu un xir de guió, però per parlar de temes que també que estan aquí i que se n'emparlen i se n'emparlen molts, que és el tema de l'habitatge, que algunes de les coses que estàvem parlant ara també les podríem afectar aquí. Dissabte hi va haver-hi manifestacions, hi va haver-hi Girona, hi va haver-hi una gran manifestació a Barcelona La de Girona no estava malament, eh? No, no. Hi havia gent. No m'atreviria a quantificar-la, però hi havia gent. Feia 8. I el tema de l'habitatge tenim clar que és un problema. I ara surt el sindicat de llogateres, diguem-ne, amb una sèrie, diguem-ne, de propostes que algú... que algú se'ls mira i pensa que són extremes. Alguns mitjans, com Sentit Crític, per exemple, han arribat a parlar del que li hauria d'haver-hi seria una vegada lloguer i esclar, la gent diu, a veure, on estem? Que és evident que hi ha un problema amb l'habitatge, això ho té tothom, que després això es veu i tot això, us ho pregunto, tio, després callo-tio d'això que en parleu, que també dius, molt bé, però l'habitatge també era un problema fa dos anys i, per exemple, no... No veies aquestes manifestacions a Barcelona? A Barcelona ha governat 8 anys, per exemple, l'Ecolau, que en havia fet bandera, i durant aquest tema s'ha empaglat molt més i no s'ha solucionat res, al contrari, que ha anat molt a pitjor, per dir-ho d'alguna manera. Jo l'he posat aquí i llavors aquí es barregen dues històries des del meu punt de vista. Veies a la manifestació de Girona gent que segurament és molt necessitat, de gent que potser ha tingut problemes amb desnonaments i a l'altre cantó veus discursos de gent fins i tot d'aquest sindicat de llogateres que no acaben de congregar exactament amb aquelles necessitats. Vull dir, el discurs de gent de dir Jo amb 19 anys he de compartir vis. Aquest s'ha fet molt viral i algú li ha recordat que al seu Instagram els viatges que tenia i la segona residencia paterna cada que és i coses d'aquestes. És tot un barritx-barritx però jo us el poso aquí perquè el problema hi és, això no ho pot negar ningú. Home, és un problema complex, això és evident, i per tant, problemes complexes no tenen mai solucions fàcils. I és veritat que també doncs és cavall de batalla d'algunes formacions polítiques que d'això en fan bandera, sobretot quan estan a l'oposició, però a vegades, com en el cas de Girona, fins i tot estan a govern, no? I que jo crec que hauria de servir bàsicament perquè tots fóssim conscients que els problemes complicats no tenen solucions fàcils, i que per tant, Ni quan estàs al govern, ni quan estàs a l'oposició. No, no, i hauria de ser un exercici d'honestedat, de dir, escolta'm, malgrat que hi ha partits que fan de la lluita per l'habitatge i que estan vinculats directament al sindicat de llogateres, doncs en fan bandera política, haurien de ser prou honestos com per reconèixer que no és un problema que es pugui solucionar fàcilment. Ni aquest, ni el dels habitatges turístics, ni el de tots els fenòmens que van lligats al problema de l'habitatge. Segur que hi ha mesures paliatives, com evidentment reduir el nombre d'habitatges turístics. Per què? Perquè això faria posar més pisos a disposició del mercat. Però l'efecte que tindria sobre el preu Aquest nombre d'habitatges seria pràcticament insignificant. En el fons el que caldria és que hi hagués molta més oferta. Vull dir, al final és un tema d'oferta i demanda i a mi no em sembla malament regular els preus, però és que fins i tot amb els preus regulats... Són preus carts i per tant un jove, no sé, l'índex de referència d'un habitatge fins i tot a Santa Eugènia pot estar al voltant dels 700-800 euros. L'índex de referència de la Generalitat, per tant un jove que sigui milaurista difícilment es pot emancipar. O es puja el salari mínim interprofesional, que és una opció, o es regula d'una altra manera l'índex de referència dels pisos de lloguer. Però... Jo, per mi, crec que el que cal és una... Això des dels ajuntaments, jo que hi he estat no fa gaire, és a dir, la capacitat que tens com a ajuntament per posar oferta de lloguer sobre la taula és pràcticament impossible. Cal una gran inversió i l'endeutament d'un ajuntament és el que és, per tant, el marge... es podria fer més, sempre es pot fer més, però no per condicional els preus. 15-20 pisos cada any, estem parlant de coses molt més... Per tant, qui té la capacitat per fer això, per mi, la Generalitat, hem sentit el president illa dient que vol fer 50.000 habitatges tant de bo i tant de bo poguessin ser més, però sobretot és l'Estat, és l'Estat qui té capacitat normativa sobre el sol, qui té capacitat per atraure fons europeus que després poden arribar a les comunitats i que aquestes facin polítiques d'habitatge, i evidentment m'agradaria que els ajuntaments hi poguessin participar, però rebent el finançament necessari, perquè si no és impossible. Sí, a veure, jo no soc un expert en tots els temes. Vull dir, ara hem parlat de violència contra la dona, ara parlem d'habitatge. A veure, és evident que hi ha una necessitat que no s'està cobrint i que als joves, als milauristes i als que no són milauristes, els costa molt arribar a poder adquirir un habitatge. De qui és culpa tot plegat? És a dir, hi ha d'haver intervenció aquí, més intervenció de l'estat, de la Generalitat o dels ajuntaments. Aquest és un tema que tampoc s'entenen entre constructors i la societat civil, a veure si ha d'haver-hi més intervencionisme o el mercat ha de ser més lliure. S'han de prohibir tots els pisos turístics o s'han de limitar els pisos turístics. No ho sé, s'ha de fer un altre tipus de política, però la veritat és que la gent ha arribat a un nivell que li costa molt de poder trobar pisos, diguem-ne, abastables al seu nivell adquisitiu. i el gra d'alguna manera no sé si s'ha rebentat del tot però comença a suporar i sembla ser que la societat demana més intervenció dels poders públics sobre aquest tema. Com s'ha de fer? Jo la veritat és que tampoc ho sé. Crec que ja ho han dit tot. Tampoc soc experta en el tema, però està clar que la força, d'on han de sortir les millores, jo també penso que ha de ser des de l'Estat, perquè és qui remena els fons, fons que la majoria de vegades no arriben, i al final hi ha d'haver unes polítiques municipals que afavoreixin que la gent d'aquí que es vol quedar a viure aquí pugui en unes mínimes condicions. Els joves semblava que ho havien de tenir molt més fàcil i ho tenen molt més difícil de quan nosaltres érem més joves. I molts què fan? Se'n van, se'n van a treballar fora, perquè si treballen fora potser tenen un allunyament mentre treballen fora, però llavors tornen molts amb 27-28 anys i si la situació no és bona han de tornar a s'instal·lar a casa els pares, el que els suposa, també moltes vegades, problemes amb la seva personalitat perquè es senten com una certa frustració. Per tant, és com un peix que es menja a la cua i hauria d'haver-hi moltes més ajudes, evidentment, amb temes d'habitatge. És evident que l'Estat és qui té la responsabilitat màxima. Però l'Estat som tots. És com el tema de València, això. L'Estat som tots. L'Ajuntament és estat. L'Ajuntamentitat és estat. Però l'Estat som tots, però és on s'han de marcar les polítiques d'una manera clara, per exemple. I quan es fan votacions al Congrés dels Diputats, tots els partits que tenen sentit d'Estat, quan es fan polítiques, diguem-ne, que beneficien el poble, per dir-ho d'alguna manera, també han de votar-hi a favor i no han de votar, diguem-ne, a favor de la seva línia política per perjudicar en tot cas el partit que està en el govern de l'Estat. I aquí hem tingut casos concrets que davant d'uns fets... Tu estàs parlant del que va fer Junts al Congrés dels Diputats. És que és molt fàcil de dir que la pilota sempre està al talat dels altres i que el problema el té l'Estat o el culpable o el responsable és l'Estat. Ja ho dic per un tema de competències i recursos econòmics. I les polítiques que pot fer el Ministeri, això era un tema de regulació dels contractes de temporada, que uns partits creien que això era una escapatòria del mercat per evitar la regulació, i Junts en aquest cas va defensar que s'havien de millorar una sèrie de coses que finalment s'han pactat i la llei tira endavant. Jo em refereixo a les polítiques d'habitatge. Les polítiques d'habitatge les pot fer, sobretot, qui té les competències i els recursos econòmics. I la voluntat, eh? No ha oblidat la voluntat de fer-ho. Entenc que el govern socialista, més progressista de la història, deu tenir la voluntat d'intentar arreglar això. però no sembla. Així com he sentit el president Illa defensar-ho, no tinc massa clar quines són les polítiques a nivell estatal per millorar la regulació del sol, per poder fer més habitatge, per incentivar que les comunitats tinguin els recursos disponibles per fer-ho possible i per comptar amb els ajuntaments que són qui coneixen la realitat. Però deixa'm fer un parèntesi. Jo aquí, a les meves filles, que sempre els dic, escuteu, d'acord tot això, però vosaltres espavileu-vos. Que no us serveixi això d'excusa per seguir fins segle a segle. Però, si en plan de broma els dic, el dret a l'habitatge és un dret, però no hi ha un dret de l'habitatge, de viure a Girona Ciutat. El dret a l'habitatge hauria de ser un dret que no està garantit, però no hi ha un dret específic per viure en un lloc en concret. Per tant, malauradament, igual que ha passat a la ciutat de Barcelona, que molta gent jove no s'han pogut quedar viure a l'Eixample, ni molt menys, segurament, ni els seus pares, i per tant viuen a l'àrea urbana. Segurament a Girona ens passarà alguna cosa semblant, perquè a vegades sembla que tinguis el dret a seguir vivint allà on tu t'agradaria seguir vivint. I això a vegades és complicat. Quan diguem Girona, estem dient ara ja l'àrea urbana de Girona, perquè és clar, fa un temps la gent de Girona, quan no podia adquirir un pis a Girona, se n'anava a Sant Gregori, se n'anava a Fornells o se n'anava per allò. Ara és tan o més complicat i car tot aquest sector que el centre de Girona. Per tant, quan estem parlant de Girona, estem parlant ja de l'àrea urbana de Girona. A mi és un tema que em preocupa i a tots els que tenim fills ens preocupa perquè et dona la impressió que amb els sous que s'estan pagant, encara que estiguin, és complicat, però també és veritat que a vegades, avui estic en plan d'obrir-me l'ons, també és veritat... Obre alguna xindria, també. També és veritat que els que aquí, en Quico i jo, que som els que ja tenim una edat, que recordem que no era necessàriament fàcil. És a dir, que hi ha gent que va poder optar a comprar un habitatge després de treballar molt, d'estalviar molt, de casar-se a vegades tard, a vegades aviat, en unes situacions complicades, i a copia, diguem-ne, de no fer segons quines coses. No era donar la sensació que algunes demandes diguin, no, no, escolta, és que jo tinc el dret, Ara, ara faré, ara deixem-ho fer un punt de demagogia. Jo tinc el dret de fer viatges en Ryanair, tinc el dret de fer vacances, tinc el dret d'anar-me'n a Cadaqués i de tenir... i de poder sortir en un barco. I llavors vull tenir el dret a tenir un habitatge que jo pugui pagar amb 300... Això abans no passava i és complicat. Insisteixo que he fet un punt de demagog. Amb algunes empreses on coincideixes amb gent més jove i tal, i que és una mica trist que hagin de compartir pis fins als 30 pràcticament. O més. O més, no? Però vull dir que fins i tot, jo coneixia un cas d'una noia, vivíem parella, però compartíem pis amb uns altres. Ja quan tu tens ganes de fer el teu projecte personal, no tenir la possibilitat de tenir un habitatge és bàsic per poder fer un projecte d'aquest tipus, tenir una llar. De lloguer estem parlant, no parlem d'opció de compra. I abans que hi havia aquella idea de dir que el preu del lloguer em surt el mateix pagar una hipoteca, però ara aquest debat pràcticament és inexistent perquè no arriben a poder pagar els preus del lloguer que es demanen. Les hipoteques són complicadíssimes perquè evidentment el mercat s'ha protegit una mica, el mercat bancari exigeix aquest 20% d'entrada i per tant estar al 20% d'una propietat que pot valdre més de 300.000 euros o 250.000 euros són molts diners. És evident que els poders públics han deixat de banda l'habitatge social i el mercat s'ha dedicat a pisos turístics o, diguem-ne, a pisos, diguem-ne, de residencials. I ha quedat aquí un buit. Tu deies, Jordi, abans que també hi havia problemes i que la gent estalviava, però hi havia un horitzó, hi havia un futur. I ara dóna la impressió que, malgrat que siguis optimista, malgrat que treballis, malgrat que t'hi esforcis, Molt difícil, però impossible, que puguis arribar a tenir aquest raconet perquè et permeti comprar-te o llogar un pis. Per exemple, Girona. Hi ha d'haver-hi polítiques, ja n'hi ha. Els pisos turístics estan regulats. Un 4% al municipi, un 15% per barris. Els únics barris que estan al límit però que compleixen la normativa són el Barri Bell i el Mercadal. que estan molt al límit però que estan per sota del 15%. Jo diria que a nivell de ciutat de general, el 4% no s'hi arriba ni de bon tros, perquè no és el mateix Sant Eugènia, Can Giver, Germán Sabat, Vila Loja... que xample Palau, Barri Vell o Mercadal. Aquest és una mica el tema. Però malgrat tot això, és a dir, que falten pisos és evident. I que s'han de buscar polítics. Jo, per exemple, ahir vaig veure que el president de la Generalitat, tu, Martí, ho acabaves de dir en l'acte que es va fer en memòria d'Ernest Lluc, 24... Després en parlarem, si et sembla, 24 anys del seu assassinat, i es fa un acte cada any a Maïa de Montcal, L'assassinat va ser, si no recordo malament, el 21 de novembre del 2000. Fa 24 anys. L'any que ve farà 25 anys. L'any que ve farà 25 anys. Doncs em va parlar i allà va dir que estava disposat a tirar endavant i de fet una de les seves... ja va passar amb Montilla, que també va parlar de 50.000 pisos en aquell moment i alguns es devien fer, suposo, eh? Vull dir, però... El que no sé ni si és si amb 50.000 pisos el 2030 n'hi haurà prou. És a dir, aquí hi hauria d'haver-hi regulacions de mercat, hi hauria d'haver-hi facilitats per construir, potser també, i llavors hi hauria d'haver-hi una d'aquelles coses que a mi em sembla que, clar, jo no he estat mai dintre d'un ajuntament ni dintre del món polític, no?, la idea aquella. de pisos socials, però pisos socials també pels nostres joves, pisos socials que després tinguin aquesta funció. No el que ha passat darrerament, que hi havia pisos que es compraven des d'un punt de vista social, però que al cap del 10 anys tu te'ls podies introduint al mercat, és a dir un pis social. Si te'l donen en una determinada circumstàncies, tu el que tens dret és a canviar-lo i anar amb un altre, però llavors te'l pots vendre en les circumstàncies en què les vas comprar. És a dir que això no contribueix a crear encara més bombolla al mercat. Hi ha hagut dos grans tipus de polítiques de l'habitatge, unes que han estat a la compra i altres pel lloguer. Les promocions de venda i d'ajuda a la compra de l'habitatge s'han fet en base a hipoteques a preu taxat, condicions especials per l'endeutament, beneficis fiscals... Clar, en el fons són uns diners que l'administració posa o deixa d'ingressar en el cas dels beneficis fiscals, però que representen, bé, una inversió i es recupera aquesta inversió per part de l'administració, per dir-ho d'alguna manera, no? Fer ajudes pel lloguer o construir una borsa d'habitatge de lloguer és molt més car, perquè en el fons si tu una promoció et costava, quan ho vaig preguntar en el seu moment eren 1.200 euros al metre quadrat, ara deuen ser 1.500 o més, ja al metre quadrat. però si una administració ha de fer promoció d'habitatge públic i després posar-lo al mercat de lloguer vol dir que, evidentment, aquesta inversió no es recupera fins al cap de no sé quants anys, molt més anys, i per tant és molt més car. Per tant, fan falta molts més recursos per anar fent el que han fet altres països, que aquí no s'ha fet perquè sempre s'ha dedicat tot a la ajudes a la compra de l'habitatge, i en canvi, en el cas del lloguer, com que és molt més car, ja et dic, altres països van fent aquesta borsa mica en mica, i si tu cada any dediques una part i vas fent, doncs vas ampliant, però, evidentment, aquest habitatge de lloguer no el perds mai, i per tant sempre disposes d'aquests milers d'habitatges, en el cas d'algunes ciutats, El mercat s'escapa, és el que deies tu, quan hi va haver la normativa de pisos turístics, hi va haver el que ara en diuen lloguis temporals, que em va costar molt d'entendre. però que existeix, és a dir, jo per exemple podria estar d'acord en qui hi hagués uns topalls del preu del lloguer, podria estar-hi d'acord sempre i qual es fes bé, però el mercat sempre trobarà escletxes, diguem-ne, per escolar-se i... Bé, és que en aquest cas, perdona, però és que el mercat del lloguer de temporada existia i hauria de seguir existint. Limitat allò que és el lloguer de temporada, que poden ser pisos d'estudiants, professionals que venen un temps a treballar en una ciutat i no sé què... La finalitat segueix existint i, per tant, el que pretenia la llei, que era pràcticament carregar-s'ho, tampoc jo crec que és lo ajustat. Ara, és veritat que no ha de servir fet a la llei, fet a la trampa i com una bàbula d'escapatòria per evitar la regulació, no? Per altra banda, aquest és un tema clar. Em sembla que per arribar a aquest tipus de polítiques que ajudessin a solventar el problema, en la seva totalitat o parcialment, convindria que hi hagués un acord parlamentari entre les diverses forces polítiques, a l'estat, a Catalunya i als ajuntaments. I aquí estem acostumats a un, diguem-ne, a una política molt polaritzada, molt polaritzada i, diguem-ne, de confrontació. I és difícil arribar a acords per problemes, diguem-ne, que són globals de la societat entre diferents forces polítiques, el Parlament espanyol, el Parlament de Catalunya, en el nostre cas, o els diversos ajuntaments, per fer aquestes polítiques, diguem-ne, que beneficien a la població. Tothom vol fer servir, diguem-ne, la seva força des del seu punt de vista, sense fer cas al punt de vista del de davant. I aquesta polarització, per no dir-ne confrontació que hi ha, em penso que també dificulta una mica que puguem arribar a acords amb polítiques que convinguen a la societat. En aquest tema hi ha d'altres. Tu ho dius molt més bé perquè he estat en polític i parles molt bé, però el maleït partidisme, per dir-ho d'alguna manera, fa mal en temes que haurien de ser absolutament essencials. Jo penso que alguns llocs d'Europa això ho han mig arreglat, si no del tot el partidisme existeix per tot, no? Però hi ha problemes que són de país? que, no sé, Alemanya, per exemple, dona la impressió que no són tan cabussos a l'hora d'arribar a acords de diferents forces, eh? M'ha agradat la paraula, eh, cabussos. Tot i així, jo, per exemple, ja hi ha gent que em preudeu. Vas deixar la política, estaves fart del partidisme, de l'oposició... No. En els temes importants, habitualment ens posàvem d'acord. I tant en temes de sostenibilitat, que era l'àrea que jo portava, però també en temes d'habitatge, així, quan hi havia una proposta que majoritàriament es veia amb bons ulls, allò tirava endavant. I no teníem majoria com al govern actual, vull dir que havíem de negociar pacte per pacte. I jo crec que en general, potser en alguns entorns no, però en general quan hi ha temes que són, que es veuen importants i així, hi sol haver-hi acord. Martí, planteja-t'ho en el Congrés dels Diputats, ja que digueu que és l'estat o és el govern espanyol que té. Planteja-te aquesta col·laboració avui en el Congrés dels Diputats. Crec que s'ha d'estar salvant majoritàriament totes les votacions. Però amb unes tensions incomprensibles a vegades. Sí, però formar part de... Pedro Sánchez també ho va relativitzar, va dir que és l'habitual en els oberts de coalició i fins i tot en les aritmètiques parlamentàries. Home, no és fàcil, evidentment, però té més mèrit tirar endavant els records i les propostes. I lligat a això, jo crec que... Normalment també es posa una mica d'excusa la dificultat de colors polítics a l'hora de tirar endavant determinades polítiques. A mi m'agradarà veure com en uns anys, per exemple a Barcelona, és capaç de revertir diferents problemàtiques. tenen el govern de la ciutat, el de la Generalitat i el de l'Estat. Per tant, semblaria, pel tema de rodalies, de l'habitatge i de mil coses més, que aquesta bona sintonia política hauria de facilitar, el fet de tenir tres governs en tres nivells diferents, la facilitat per tirar endavant polítiques que portaven als seus programes. I m'agradaria veure si això és així o no. Donem temps al temps. Sí, i tant. Has dit que volies parlar del deslloc? No, a veure, recordar, ahir es va fer aquest acte a Maillard, que es fa cada any al voltant d'aquesta data del 21 de novembre hem dit, eh? Sí. Aquest era el... fa 24 anys que el van assassinar, l'any que ve serà el 25è aniversari, que suposo que serà algun tipus d'acte especial. Però bé, parlar una mica de la figura de l'Ernest Lluc, que entre altres coses és el pare intel·lectual, diguem-ne, de l'extensió de la protecció sanitària universal a Espanya. va ser el primer ministre de sanitat del PSOE l'any 82. D'alguna manera és el part intelectual, que és una cosa que no sabem el que tenim. És a dir, si mirem a Estats Units el que passa amb el tema sanitari és com per posar-te a tremolar. Jo no hi viuria, a Estats Units acostumat, com estic a estar en un país on tinc, diguem-ne, la sanitat i l'educació i d'altres drets garantits d'alguna manera, amb les mancances que calgui, però que hi ha algú que vella per tu, la cosa aquesta de l'estat, als Estats Units seria impossible. Doncs bé, aquest és un tema que cal recordar. Era d'alguna manera un renaixentista, vull dir, musicòleg, futbolero, gran economista, el van expulsar de la universitat en temps de Franco. Bé, jo crec que va fer molta feina, I bé, és una figura que va advocar molt com poques persones per al diàleg entre diferents. Possiblement això li va costar la vida, fins i tot amb els temes del País Basc, que se l'estimava molt, era el País Basc i hi passava moltes temporades, com en el País Valencià. Bé, és una bona figura per recordar amb quanta, diguem-ne, diàleg i entesa entre diferents. Tothom d'acord i posant valor a la reacció de la família, un cop va ocórrer aquest tràgic assassinat que va fer... Un cop molt dur per la societat, però malgrat això, les filles van seguir reivindicant el diàleg com havia de sortir del conflicte del País Basc, que malauradament no va poder resoldre com ell demanava. És un dels grans que encara que algú encara vulgui utilitzar de manera partidista, Caeta desapareixés, va ser un dels grans que es va posar. Va posar-hi grans de sorra, no va ser un molt menys únic. No, però després en època Zapatero es va fer molta feina i es va tirar endavant molt en base a totes aquestes històries. Està bé, ha fet una definició, un petit viatge d'ell molt bonic. Hi ha moltes coses a dir. Ella, a part de viure aquí, està casat i tenia la casa allà de Montcals. Havia sigut a les dues primeres legislatures, havia sigut diputat per Girona, després va ser-ho per Barcelona, a partir del 82, però sempre va tenir un lligam especial amb Girona i les comarques gironíques. Sense ser-ho era un gran gironí. Jo gran futbolero també, sí, sí. I muy soy yo, per altra banda. Bueno, alguns diuen... Sí, sí, sí. Era molt lluc, eh, l'Ernest? Era molt lluc. Sí, home... Algunes confrontacions polítiques va tenir, per cert, diguem-ne, molt seu, per dir-ho d'alguna manera, sí, sí. Hem anat tirant, ens queda de res. En poc més d'un minut, hauríem pogut parlar, ja que parlàvem d'habitatge, hauríem pogut parlar de què passava amb l'habitatge, per exemple, a la ciutat de Girona, ara que Cristina Andreu farà un pas al Cantó, segurament haurem de canviar competències, saps alguna cosa? Tu, Martí, que sempre estàs molt ben informat. D'entrada desitjar-li una gran recuperació a la Cristina i que, evidentment, això sigui el més curt possible. Sap greu que per una qüestió de salut hagi de deixar el govern, però s'ho mereix totalment. I, per l'altra banda, sí, crec que hi haurà una reestructuració que afectarà, bàsicament, les regidories de guanyem i que s'aprofitarà per endreçar algun altre tema que hi havia sobre la taula i que es demanava des d'alguna altra formació política també. En parlarem, però haurà de ser un altre dia, perquè hem arribat a les 11, s'ha acabat. Gràcies per aquesta tartúlia, que jo crec que hem parlat de temes molt importants. Merci, Francesc, Francisco, Busquets, gràcies Martí Teres, gràcies Neus Vila. Nosaltres tornarem, si tot va bé, demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 25 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes. Girona té la major ràtio de denúncies per agressions sexuals a Catalunya. Els Mossos han rebut 1.910 denúncies per agressió sexual a tot Catalunya durant els primers 6 mesos del 2024, una xifra que representa poc més de la meitat del total registrats l'any anterior. Girona sobresurt com la demarcació amb una de les ràtios més elevades de denúncies per cada 100.000 habitants amb 24 casos, per sobre de la mitjana catalana que està en 22,6. Especialment significativa és la situació a l'àrea bàsica policial del Baix Empordà Sant Feliu de Guixos, que lidera el rànquing amb una incidència de 35 denúncies. Prou de 400 persones es van manifestar a Girona contra les pujades del preu del lloguer dels habitatges. Es van concentrar a Girona per protestar contra les pujades en una de les manifestacions simultànies convocades arreu del país. La marxa va començar al barri de Santa Eugènia i va acabar al centre de la ciutat, i a la tarda es van dirigir en tren a Barcelona per unir-se a la manifestació de país que hi havia convocada. La Generalitat crearà una comissió a imatge de la del Clínic per complir terminis amb el nou Treta i el Campus de Salut. Per part del Govern reuniran una mateixa taula representant de fins a cinc conselleries diferents. La voluntat és que la comissió celebri la primera trobada al llarg del proper trimestre amb una primera fita clara marcada al calendari, vetllar perquè el projecte del nou Campus de Salut es comenci a redactar l'estiu del 2025. Més de 600 persones van participar en la quarta edició de la cursa solidària Corre per l'ICTUS. Des de l'associació Ictus Girona i la unitat d'ICTUS i el Servei de Neurologia de l'Hospital Trueta, asseguren estar molt contents amb la participació, tot i que saben que si hagués fet més bon dia hauria estat més multitudinària. oberta la fase d'adhesions per nomenar a Carme Carbó com a filla predilecta de Sal. El procés es va iniciar el 15 de juliol del 2024 quan, per acord unànime de tots els grups municipals representats al plenari, es va decidir començar l'expedient per nomenar-la filla predilecta per reconèixer la trajectòria personal estretament vinculada als àmbits socials, cívics i polítics a la Vila de Sal. El Museu d'Art de Girona recupera l'obra i la figura de l'artista catalana i xil·lena Roser Bru amb una exposició. Sota el títol Roser Bru superant la distància, la mostra que es va inaugurar aquest dissabte està comissariada per Àlex Mitrani i Inés Ortega Márquez i suposa el retorn de l'obra de Bru a Catalunya després de gairebé 20 anys des de l'última exposició que s'hi va fer. I en esports, l'Sparon i Girona pateix perseguint Vic de la Lliga però acaba guanyant a la pròrroga a l'Hugo per 85-91. La vuitena victòria consecutiva a la Lliga es va decidir al temps afegit en un partit agònic que semblava vist per sentència el darrer quart però l'encina a l'Hugo quan semblava mort va ressuscitar. A destacar, Sandrik era vit amb 24 punts. I acabem amb el temps, dia que s'ha aixecat amb oirat però que ha de deixar pas el sol a mesura que avanci amb la jornada que tindrà 21 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Als 4 rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper, gironafm.cat. La ràdio de Girona, vagis on vagis. guanya 100 euros en compres a la Black Friday Week de l'Espai Gironès del 25 al 28 de novembre. Vine al punt d'informació i participa en els sortits per guanyar una targeta regal de 100 euros cada dia en Regal M4. I fins dissabte 30, l'eclipsi de preus que no pots perdre. Els millors descomptes del Black Friday són a l'Espai Gironès diumenge 1 de desembre tot obert.