Tertúlia a Girona FM: Aliança Catalana, cohesió i immigració; memòria de la Retirada; sanitat pública i desigualtats; de la Candelera a Trump

Entrades a partir d'11 euros a Festivaldelcir.com Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina, el més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Cocodrill Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodrill Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodrill Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodrill Club. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. d'Artúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, entrem en temps de Tartúlia a Girona FM, com passen 7 minuts del matí d'aquest 3 de febrer, primer dia del mes de febrer que tenim Tartúlia, tercer dia de mes. Ha passat el desembre d'una manera al desembre, no al desembre, ja ni ens en recordem, ha passat el gener d'una manera per alguns molt lenta, per altres molt ràpida, però en tot cas aquest no serà l'objecte d'aquesta Tartúlia, excepte que ells vulguin, amb les tres persones que ens acompanyen, Avui, aquí, Eugènia Cross, ensenyant, artista, molt bon dia, què tal? Bon dia, molt bé. Vostès d'aquelles que al mes de gener li va passar molt lent i que semblava que no acabava mai, és que hi va haver-hi un debat la setmana passada que em va sorprendre, aquests debats que ens creiem nosaltres mateixos, a mi m'ha passat volant, a la veritat. Molt ràpid, cada vegada tot passa més ràpid. Això també deu ser una qüestió, diguem, dels que ja tenim un punt d'experiència, diguem-ho així. Sí, sí, passa tot molt de pressa. I amb el senyor Joan Kerr, molt bon dia Joan. Hola, bon dia. Activista veïde de Sant Narcís. Li ha passat ràpid el mes? No, lent. I és... El desembre són 31 dies i el gener són 31 dies. No deixen de ser 62 dies. Molt intensos. I els últims de resistència, no? Perquè en tots els extras dels dies de Nadal, doncs, bueno... I llavors, també, entre que pares i no pares, i tornar a engegar. I allò del, com en deien, el Blue Monday i totes aquestes coses, no, el tercer dilluns... El dia més trist d'any, el tercer dilluns del mes de gener. L'únic que ho ha salvat és que ha fet una mica de solet a la tercera setmana, ha fet una mica de bonança. Però sí, s'ha fet llarg. I ara aquest serà massa curt. Perquè ja estem a dia 3 i no hem ni començat laboralment al mes. I no és ni tan sols els anys de traspass, eh? Vull dir que en tenim només 28. Narcís Genís, periodista, molt bon dia, aquí també. Molt bon dia, molt bé. Tu se't veu bé, però jo també et faig la mateixa pregunta, perquè és que la setmana passada es va posar tothom d'acord per parlar d'aquest tema i nosaltres no ho vàrem fer-ho, però mira, se m'ha acudit avui per començar, no? La sensació aquella que hi ha gent que diu que el més de gent és que se'ls fa llarg, com ho expliquen? A veure si me'n recordo l'11. Una de les 11 diu que no hi ha dies festius, de fet, fins setmana santa no en tindrem cap. Veníem de Reis, per això. L'altre és que s'han de pagar les factures de les coses que es van comprar el mes de desembre. El tercer és que fa una mica... és un dia... el sol encara, diguem-ne, és curt i són dies així, estrany. Però, en canvi, hi ha altres gent que els hi ha passat polant. Mira, l'Eugeni, a mi ens ha passat polant. A en Joan li ha passat lent, ara hem de ser gairebé... No, no, jo és que no m'he adonat que ja estem a febrer. I gairebé hem passat del Nadal a febrer. Sí, sí, sí, la Candelera, i és que és això. Exacte, la Candelera que era ahir, que tothom parlant del Dia de la Marmota, i tenim una cosa tan nostrada i tan maca com la Candelera, diguem-ne. Bé, perquè el Dia de la Marmota ara fan obres de teatre. I la Candelera no. La pel·lícula va fer molt de mal també, el Dia de la Marmota, aquella famosa pel·lícula que tothom estava pendent que fèiem a Filadèlfia, i encara... Però si ara no em ve el cap, però segurament si repassem la literatura catalana, trobarem coses sobre la Candelera i bastant... Home, la pròpia dita, si la Candelera riu o el fred és viu, si la Candelera plora o el fred és fora, i ahir ens va deixar a mig camí, perquè va lliure una mica, però també hi va haver-hi allò, no va ploure, però tampoc va fer bon temps, i per tant sembla que pel que diuen els mapes del temps, que em penso, ens n'hem de refiar una mica més. Aquesta setmana serà freda. I baixarà. Ja avui ja ho és, però encara baixaran més les temperatures. La pel·lícula aquesta que deies la veuria redundantment amb bucle, perquè no deixa de ser un bucle. És boníssima, és una obra d'art. És divertida, home, i unes interpretacions boníssimes. Bill Mowgli? Sí, és boníssima. I anar practicant com abordar el dia següent i dir que tornem-hi. S'ha intentat fer altres pel·lícules així que busquen allò, moviments en el temps o per en el temps, però jo crec que aquesta va donar... Sí, sí, va marcar, va marcar. És un clàssic. I que hi hagués l'Andy McCowell, McCowell també hi va ajudar perquè les interpretacions són molt bones. Molt bé, doncs ja hem arrencat, hem arrencat la primera tertúlia del mes de febrer i ara us volia dir com... i com ho veieu, perquè és clar, la setmana passada Déu-n'hi-do m'ha mogut acabar a ser entre... entre diverses circumstàncies. Entre mig vam tenir la famosa aprovació de la llei òmnibus. Hi ha hagut declaracions com les del president Mas que parlava que s'hauria de parlar amb aliança catalana. Ahir va haver-hi les marxes, diguem-ne, del Dia Mundial contra el Càncer, que és demà, però que ahir van fer molta participació arreu de les comarques gironines. Fa fred, però comencem. Va, Joan. Mira, t'ha tocat avui. Doncs... Bé, per als esperpents jo començaria allò per dalt i diria baixant a la local, no? El global que em deien fa anys. Pels esperpents del president nord-americà i la seva geopolítica expansiva. Aquesta me l'havia descuidat però també ens afecta a tots, la veritat és aquesta. Que sí que Canadà serà el 51è estat dels Estats Units, que sí Groenlandia deixa-me'n un tros, que sí Panamà com que... ara ho remenen els xinesos, doncs ja no s'ha saltat l'acord d'aquest home centenari que s'ha mort fa poc. Jimmy Carter. Ex-president dels Estats Units, que per uns vena gloriat i per altres detestat. Bueno, en tot cas, veure això que, clar, que els teòrics líders mundials parlen amb esperpent i ho remouen tot, doncs t'adones que tot l'ecosistema mundial és molt fràgil, tant climàtic com polític, i que una declaració d'un dels líders pot caure economies o pot modificar les relacions. tan imperfectes que tenim, tan perfectibles, però que, evidentment, cap als camins que ell indica crec que s'empitjoraran. I per altra banda, l'avançada d'ahir crec que hi va haver una manifestació alemanya per demà que en cap cas ningú s'atrevisa a pactar amb l'extrema dreta filo-nàcida d'Alemanya a les properes eleccions convocades per dimissió del president o per convocatòria del president alemany i llavors, clar, sentir que l'Artur Mas... Sí, el canceller va dimitir-se. El canceller, l'Aleuf Scholz. per no tenir suports, pressupost, etcètera. Clar, sentir que l'Artur Mas i Gavarró, que no és militant de... Però això, en tot cas, ell representa el que representa, i ho dic en positiu, que estigui dient que s'ha de parlar amb aliança catalana, com també s'havia parlat amb la CUP, em sembla que obre una porta dolenta per Catalunya, dolenta per la cohesió social, per tota la feinada que tenim, que és infinita, de caminar amb cohesió i d'anar construint una societat que constantment han de construir i que està en moviment dinàmic constant i que parla economia que tenim, en el lloc on estem enclavats en el món, necessita de persones que arriben d'altres indrets i que cal veure com podem anar perfeccionant la manera de que tothom visqui amb drets civils, jurídics, plens, i que s'incorpori en una societat i l'enriqueixi. I el que proposa Aliança Catalana és Cap a fora, si algú des d'una posició de centre com aparentment representa l'Artur, inclús amb junts que pretenien un social liberal o social cristianisme, diuen que es truqui a la porta i que es parli amb ells, bé, em sembla que Catalunya va malament per aquest camí. Eugènia, Nissu. Complicat això, perquè vivim en uns moments molt convulsos i de canvis molt ràpids i aquestes declaracions així a cop de rotulador no sé si solucionen gaire res, al contrari que encara es veu més la gent, la gent que és una mica conscient està molt preocupada perquè hi ha uns problemes del dia a dia que són molt bàsics i per tothom, perquè cauen de totes bandes. Llavors jo no sé què dir perquè veig que és una situació que cal una mica parar i veure que no és tot pim-pam i lleis i lleis òmnius i per aquí i per allà. Ja sé que és molt complicat i jo no sé què faria en el seu lloc, però... La gent, el que diu ell, jo estic d'acord, hi ha un factor que és clau, que és el tema de la cohesió social. Hi ha gent que ho està passant molt malament. Avui ha tornat a haver-hi a Barcelona una moguda per a l'edifici aquell, perquè és un emblema, però n'hi ha molts més. El tema de la vivenda... El tema de l'edifici aquell, per exemple, la pregunta és, quan els propietaris el van oferir al govern de la Colau, perquè no podíem pagar, quan el van enredar, el tema aquest no s'ha parlat gaire, però quan el van enredar aquell país no podíem pagar, no podíem pagar senzillament els impostos de patrimoni i el van oferir l'Ajuntament i l'Ajuntament va renunciar a comprar-lo. Però això els propietaris originals? Perquè jo tinc entès que ara teníeu fons. Sí, sí. Però a qui ho va comprar aquest fons? Perquè això es va comprar. A els propietaris originals. No em sembla pas, eh. Home, si és clar, si no, qui vols que ho compréssim? Entremig em penso que no hi va haver això, no ho sé. El tema està molt clar, és un edifici que és emblemàtic i el que es vol fer és certament una bestiesa, però el que no pots fer és sortir amb la bandera dient per què no es feia quan el cas governat ets tu i no ho feies. Ens sembla que entre mig hi ha hagut una altra compravenda, però no ho puc assegurar. Això portaria a parlar del tema del patrimoni i de coses d'aquestes. Qui fa grans negocis amb patrimonis. Sempre són els mateixos grans negocis. Hem parlat una mica gairebé del... Hem parlat del món i hem acabat amb l'edifici aquest de Barcelona, que no me'n recordo, el nom orçolà. Orçolà, que per cert la família aquesta són els originaris fabricants de la regió literàbrica. Sí, és que vaig llegir un article, crec que és bastant documentat, que ells fan molt la família, que ells ja no eren propietaris. I no sé, això quan ho ofereixen a la Colau, després, qui s'ho queda. De seguida, és igual. S'ha quedat un fons imparcial, això és evident. Sí, però aquest fons no sé si ho va comprar directament a la família. Bueno, jo veig que aquesta és la conseqüència de convertir les ciutats en parts temàtiques. I obrir la, diguéssim, sempre dedicar exclusivament al tema del turisme, expulsar els autòctons, és a dir, la gent del país a fora... amb aquest tipus de fons voltors, etc. També he parlat d'Aliança Catalana. Podem anar tocant els temes un per un. El tema aquest del cordó sanitari, aquestes coses, Jo crec que això és perillós perquè s'ha demostrat, i en tot cas hi tenc bastants exemples, que quan passa això, en un poble algú té una majoria o el que sigui, i la resta de grups l'aïllen, Normalment, l'únic que fan és crear una reacció a la contra i a les pròximes eleccions aquest grup que ha quedat aïllat se'l surti guanyant. De Dòlona, per exemple. De Dòlona, per exemple, pensava exactament en aquest cas. Per tant, el tento, el problema no és... Bé, pot ser el problema, però en tot cas s'ha de buscar arreu el perquè la gent vota aquests grups. I en tot cas hem d'anar a buscar el perquè i intentar girar això perquè no succeeixi. Tot això m'ha fet pensar, més a més, que aquest de setmana he estat per Figueres i al 17 vaig anar al presentació d'un llibre i d'una exposició, una exposició de fotografies d'en Francesc Guillemet i un llibre, acompanyada del llibre, que conté les fotos i, a més a més, hi ha textos de l'Enric Pujol i Felip Soler, Enric Pujol, conegut historiador, i Felip Soler és un periodista de la televisió que curiosament, l'Arripo Joel no, però sí que el Felip Soler I en Francesc Guillemet viuen entre la Catalunya nord i el Catalunya sud, no? I no són de la Catalunya al nord. Però hi han anat a viure. Aquí han anat a mig viure un... Bueno, en Felip Soler, suposo, en una època de la seva vida va haver de marxar per temes polítics, però l'altre, en Francesc Guillemet, no. Dic això perquè curiosament l'exposició és això, els passatges de la retirada. I els passatges de la retirada, si coneixes una mica tota aquesta zona de l'Empordà, de l'Empordà i del Vall d'Espit, i passejos una mica per Banyuls, etc. Esclar, i te'n vas un dia de tramuntana a la platja d'Argelès, i passes aquella fred i després et tornes a casa i estàs molt calent. però fa pensar molt, en tot això que estem dient. Estem parlant que en aquests moments estem commemorant, hauríem d'estar-ho fent, el 86è aniversari del que es va anomenar la retirada, bàsicament va ser des de l'entrada dels franquistes a Terles del Principat de Catalunya i en dos mesos es va... Tot això me fa reflexionar molt, perquè fa 80 anys, no fa tant, alguns ja té família, amics, molta gent que va haver de marxar, uns van tornar, altres no, uns perquè s'hi van quedar pel camí, d'altres perquè van fer la vida a fora. Avui és que la història aquesta del que parlàvem, de l'aliança catalana, de la immigració, dels novinguts, de la gent que no pot viure aquí, vull dir que clar. Aviam, podem rebutjar la gent que ve de fora perquè ha de fugir per temes polítics, per temes econòmics, per temes medi ambientals, pel que sigui, quan els nostres avis, o els de molts de nosaltres, van haver de marxar. I si mirem, i recordem això, no?, el que dèiem a la platja d'Argelés, O qualsevol d'aquests camps que... Mira, demà mateix fa 86 anys que van entrar les tropes nacionals que es deien aquells molts rocs fascistes a la ciutat de Girona. Com tractaven la nostra gent en aquest moment molt malament? Què passa? Que llavors aquí hi ha aquelles contradiccions. Sempre hi ha contradiccions. Quina collida va tenir? No va ser bona? No, no, jo estic absolutament d'acord amb tu, però deia que hi ha contradiccions político-partidistes, perquè per exemple els mateixos que fan aquest discurs i el defensen van acceptar els vots de Manel Valls, reconegut que quan va ser primer ministre, diguem-ne, alguna d'aquestes coses va fer també, no? Per tant, és una mica allò, el tema aquell de dir, de tota manera, crec que ho has dit tu, i si voleu, anem tocant els temes que voleu, però jo crec que és un tema important, ha d'anar amb la paraula, que és el tema... digues, digues. No, no, res, només per acabar... i després, com que ja me'n vaig en l'inici del discurs que feia, que... aviam, quan parlàvem dels americans i parlàvem d'en Trump i del que està fent en Trump, Ostres, precisament tornant a anar al tema aquest de l'exili i de la guerra civil, ostres, no recordem les brigades Lincoln, és que els americans venien joves, bueno, molts van morir aquí per defensar uns ideals de llibertat. Aquí, quan parlem d'americans, generalitzem tant que no ens podem imaginar, perquè americans són aquests que venien, també són els de la Navy, també són els que han marxat de la Xina el segle passat. Clar, és que americans tenim un concepte que no és real, perquè jo vaig parlar amb uns americans que es creien els amos del món perquè havien anat amb la Navy al port de Barcelona, al port de Naples, i és clar, Això jo crec que és una manipulació i llavors entrem a les contradiccions personals, perquè llavors que fa això, no? Que tu que estiguis família, que va haver de marxar, en un moment donat, vegis les coses d'una altra manera i botis en contra, diguéssim, quasi bé de tu mateix. O sigui, aquest sistema és tan pervers que no et deixa... Per això deia, ens hem de parar a veure què està passant, per què? O sigui, aquí als Estats Units s'han trobat que ha votat Trump, els han votat molts hispans que estan legalitzats allà. I han votat en comptes dels seus propis paisans, per dir d'alguna manera. Hi ha gent venezolana, gent dominicana que està nacionalitzada als Estats Units, i aquests han votat el Trump. quan ara agafaran benesolenses o dominicans, que no estan ni estaven amb papers, i els se'ls entorn. O sigui, imagina't això, que tu que ets d'un país vas amb un altre, t'acullen i al final després de moltes peripècies tens els papers i llavors votes un personatge que anirà en contra dels teus propis paisans. El mateix sistema et posa a nivell personal amb unes contradiccions flagrants, per això deia que és molt important veure què està passant i analitzar una mica cap on ens volen portar, l'enfrontament entre nosaltres. Jo, si m'ho permeteu, jo crec que hi ha una doble línia per mirar una miqueta tot això, és a dir, la sensació, quan en Joan al començament ha fet el seu primer speech, la sensació és aquesta, que hi ha determinats discursos que no ens els hauríem de permetre i que no ens els podem permetre, Però llavors hi ha la segona part que és aquesta, és a dir, si hi ha gent que els afa, el que s'ha de fer són combatre argumentalment, que és el que venia dintre d'inici, no?, que el cordó sanitari acaba provocant en determinats llocs el que ara les enquestes ens diuen, que és que una senyora que estava a Ripoll i que fa el 2020 encara estava dintre del FN i no la coneixia ningú, ara hi ha unes enquestes que diuen que podria arribar a tenir 14, 15, 16 diputats en unes eleccions al Parlament de Catalunya. I aquest és una mica, jo crec, el tema. Per altra banda, el tema del cordó sanitari, també es va dir que s'aplicaria Vox, i no veiem que Vox se l'hi estigui aplicant perquè el seu líder és entrevistat de TV3, que no dic que no hagi de ser així, jo crec que hauria de tenir el que s'hauria d'haver de fer és les preguntes oportunes, com el seu moment va fer. Perdoneu, eh, és per centrar, però jo crec que el tema, i de més tal com l'esteu tractant amb aquell punt, és a dir, la idea aquella de... és que és molt complicat, perquè Vox ho hem dit moltíssimes vegades, i pronunciava un poc el partit, o ara el que hi ha aliança catalana, dona la impressió que té unes expectatives electorals molt bones, i això és una d'aquelles coses que fa neguitejar, diguem-ne, no? Bueno, és la... La constatació a vegades de la derrota dels demòcrates, que si les democràcies no proveixen d'unes garanties bàsiques per al progrés social, per al benestar, per als drets mínims, llavors els extremistes tenen el terreny adobat per assenyalar a qui sigui, en tot cas al diferent, no? I ara sí, vaig directe a Adolf Hitler, l'any 33, guanya les eleccions no per majoria, però al final democràticament, i des del poder el que fa és carregar-se la democràcia i iniciar una autarquia i a partir d'aquí el que ja sabem. Jo dels paisatges de la retirada ho visc amb una mena d'idili nostàlgic perquè ara estava intentant recordar de la família qui havia estat i majoritàriament he tornat a recordar que era un paisatge femení. perquè era la meva àvia, la Maria Nolla, que creuàvem la seva jove, que era la meva àvia, la Quimeta Viussà Carbonell, que alhora portava el meu pare, un nen de 4 anys, en Llibert, que era viussà, i la meva tieta, que encara és viva, de l'any 32, la tieta Sol, per tant eren... àvia, mare, nena i un nen, que ha esdevingut el meu pare, amb el temps. I van anar a Argelés. I van anar a Argelés i recorden la Guàrdia senagalesa, i recorden la por que els hi feien, gent exòtica, estranya. I aquesta imatge, per tant, jo ho porto com a càrrega en positiu, com a energia per combatre, perquè és clar, no estem parlant que a nosaltres no ens ha passat res. Nosaltres hem viscut els feixismes fins fa quatre dies. Nosaltres som fills d'una transició que ha transitat com ha pogut perquè ha perdonat el que ha perdonat. en ara és el que fos. Però en tot cas, el que no podem fer és tornar a un altre feixisme, ni que sigui nostre. Perquè clar, com que aquest és nostre, el podem acceptar. En Miquel Badia era un feixista? Doncs jo crec que sí que era un feixista. El Celcía. No? Ja està. I aixecava banderes molt catalanes. Feixistes n'hi ha de tot arreu. No, és que els catalans, com que som gent europeistes i tal, no, no, també en tenim. i al final la gent per què s'emprenya, per què anem a les extremes, per què els abandonem? Quan s'abandonen barris o quan s'abandonen polítiques sanitàries o quan els transports no acaben de millorar és quan la gent La majoria de la gent es revolta, i quan veuen que va arribant gent de fora i després es genera el bolo de que remen ajuts i que tenen pisos i tot, llavors ja ho tens adobat. Llavors si en un altre tema, i és veritat en Miquel Badia segurament tenia unes idees per les quals tu l'has qualificat, en aquell moment també hi havia gent a l'altre cantor i a l'altre extrema que feia exactament el mateix si no preguntava... Els comitès, esclar. No, no, ja no parlo de les preguntes i els del POM, però amb en Nin no li podrem preguntar perquè... perquè, diguem-ne, que va ser per arribar aquell moment. Però jo estic d'acord amb tu, però per combatre tot això s'ha de parlar on s'ha de parlar, que és el tema, perquè bé que es parli i es vota, diguem-ne, amb alguns que són, diguem-ne que defensen el mateix a nivell estatal. El tema, jo crec que l'has tret i ara us el volia preguntar, és a dir, hi ha una part de la gent que es pensa que la immigració és un perill perquè s'emporten totes les ajudes. Això passa. Però hi ha uns temes que no s'anava algú parlant els últims anys i que fa que la gent es posi la defensiva en molts casos. Les ocupacions delinqüencials, i vull insistir, les delinqüencials, aquí a Girona en van viure una que se'n va parlar molt, el tema que hi ha manca d'ajudes, perquè sempre que hi ha gent una miqueta més pobra, per dir-ho d'alguna manera, i el fet innegable que és que amb 30 anys hem passat de 6 milions a 8 milions de persones i els serveis assistencials i les rodalies i el... i l'ensenyament no ha augmentat el mateix nivell, per tant, hi ha una certa pèrdua de qualitat. La sensació és que la corda està tan tensada que es podria trencar. Sí, sí, perquè hi ha una economia molt bèstia darrere de tot això, perquè paral·lelament hi ha... Hi ha un enriquiment d'un sector minoritari que és vergonyós. És vergonyós els diners on van a parar i com estan pujant com escuma a segons quins sectors. Minoritaris, sí, però és clar, tot això jo crec que hi ha darrere una economia molt bèstia que manipula tot. Perquè ja ho sabem això. Clar que un senyor com pugui dir el que diu és que al darrere té gent que el recolza. Ja ho hem vist. Qui se li ha aliat amb les grans fortunes? No, en tot cas és més i més política. O sigui, més i més política. Per tant, i política pràctica al servei de la gent. i donar respostes, perquè a veure, tots, és que Catalunya ho ha vist, l'ascensor social s'ha produït quan hi ha hagut accés igualitari a les oportunitats, quan hi ha hagut una educació, com hi és, de qualitat pública, els fills de la anomenada llenguatge marxista, classe treballadora, han prosperat. I ja està, jo sóc fill llavanista i licenciat. I Jordi, si no recordo malament, tu ets fill d'Hortolà amb tota la dignitat i periodista. Per tant, bé, amb tot el teu esforç i l'esforç de la teva família, però en tot cas, en algun moment, alguna cosa ens ha permès fer aquest ascensor, i per tant, jo soc català, jo soc un retornat d'un exiliat, jo no soc de 8 cognoms catalans, a part de que soc mig andalús, m'entens? El meu pare va tornar aquí amb res, per tant no era ningú, no tenia cap casa, per tant no era català, arrelat, de barretina, era zero. Però ja que fas discursos tu diràs... Clar, soc ascensor. Tampoc els que tenen 8 cognoms. Tampoc els que tenen noms catalans han de demanar perdó. Ningú ha de demanar perdó. No, perquè ho sembla. No ho he dit pas així. No dic que ho hagi dit tu. Ah, sí, que a vegades algú utilitza aquest allò de dir... Tu ets culpable de ser el que ets. Jo crec que el tema és aquest. Estem veient que en el moviment independentista hi ha una gran part de gent que són fills d'aquella immigració que va venir de segona o tercera onada. Una cosa no treu l'altra. El que hi ha és la sensació, i això es volia preguntar. Nisso, estàs molt callat, em preocupa. Nisso, com està molt callat és que... No, no, vull dir, em preocupa això, perquè aquests temes que he tocat, és a dir, sí que hi ha... Hi ha gent que diu, i jo penso que ha de ser així, és que hem de lluitar perquè per mantenir una sanitat pública que ha estat molt bona, que encara ho és, però que està en perill, que hem de vetllar per un ensenyament que funciona, que ha funcionat, però que en aquests moments està en perill bàsicament pel model. Aquest és un altre tema. que hi podríem entrar, ja hi seria, que hi ha un tema que és injust, que hi hagi gent que, diguem-ne, que es quedi sense casa i, per tant, els serveis socials hi han de ser-hi. Però que això no oblidi que hi ha una altra realitat, que és aquella de les ocupacions delinqüencials, que n'hi ha. Que n'hi ha. I tu saps, a més a més. I, per tant, la sensació és que si no es parla de tot això, es deixa tot aquest discurs en mans d'alguna gent que llavors diu el que diu. Per mi la clau és aquesta. Niçó, quin silenci. T'ataca a tu. Escolta, no, no, bueno, però és un d'aquests temes que s'ha... Sobretot, no sé, evitar les estigmatitzacions, perquè és clar, és que ningú és d'una barera i pura, no sé, és que no hi ha... Tenim un problema, també, a vegades, una miqueta amb això que deia del tema de la justícia. He parlat un moment de les ocupacions avui, crec que era l'Ida de Girona que parlava que l'Evisbal d'Empordà s'ha anul·lat un desnonament d'un personatge que té 150 denúncies i que amb mal... maltracta tots els veïns que tenen i que són els propis veïns que ho fan. Clar, temes com aquests el que fan és llavors generalitzar tot. Ni conec la nacionalitat, ni el nom, ni m'interessa. Parlo només del fet. El que fa és que a vegades davant de totes aquestes coses, el que hi hauria d'haver, és a dir, jo estic d'acord amb la amb l'expressió que ha utilitzat en Joan davant dels programes més política. Això és veritat. Però la política és tot. No partidisme, política. La política vol dir parlar i prendre mesures que siguin oportunes. Però bé, llavors passa tot això, que llavors hi entra el partidisme, i amb el partidisme fa que hi hagi arcaldes que ho siguin amb els vots del PP, que ho va ser la Colau amb els vots de Manel Valls, etcètera, etcètera, i aquestes coses, diguem-ne, que no han ajudat tampoc. sobretot en aquest món de l'esquerra, bàsicament espanyola, amb aquesta divisió brutal que hi ha entre Sumari i Podemos, que dona la impressió que hi hagi algú que pensi molt bé que tot es vagi partint, que tot es vagi trencant. Aquella famosa frase de l'art en un moment determinat que va dir parlant de Catalunya, va dir, abans es barallaran ells que no es trencaran ells que no pots nosaltres, doncs, desgraciadament, tenia raó. I en aquests moments hi hauria d'haver-hi temes essencials en els quals hi hagués un acord des de les perspectives polítiques i les visions diferents, però que es pogués anar per allà. I això ha de donar la impressió que costa, no? Mira, l'altre dia parlava, dissabte parlava amb un senyor que era de pare guatemaltec, mare venezolana, nascut a Madrid perquè el seu pare era diplomàtic i ha viscut a Londres, ha tornat a Venezuela i fa vuit anys diu, ja en tinc prou. Diu, per cert, tinc un passaport perquè vaig néixer a Espanya de manera casual. És anestesista i se n'ha anat, bé, i pel que sigui va trobar feina perquè no en tenim, a l'Hospital Santa Catarina. I em diu, ja en som cinc de veneçolans. Clar, a mi em dol en l'ànima, no que no hi hagi anestesistes catalans o que hagin crescut i estudiat aquí, sinó que no em dol en l'ànima, que, el que sigui que passi en un país, estiguem buidant de talent aquell país, també, no? I alguna cosa deu passar aquí que ens falten... Un dels països més rics del món. Precisament, no? I llavors dius, ostres, i gent endreçadíssima, els nanos a l'escola, tots... Un altre bon amic també va anar a Solà, porta quatre anys aquí, perquè pa-pa-pa-pa, hiper el va agafar directament. Quan els d'Aliance Catalana parlen, no parlen d'aquesta gent. No parlen d'aquesta gent, eh, també. Sí, sí, però van a les escoles amb els nostres fills i, per tant, ja no hi haurà un retorn en lloc. Hi ha molts benesolans que estan travessant les cèl·lules de Centremèrica com poden i aquests són els que després retornen perquè és clar, és el que diu ell, no parlen d'aquests. Si lamentablement jo també soc benesolar i vaig dir això. Veus? Mira, veus que ho sabíem, Eugeni, ara. I tornem al que parlàvem abans, no sé si és el cas, però parlem abans. Jo crec que un país com el nostre, que ha viscut un procés com el de la Tirada, ha de tenir una sensibilitat especial per entendre algunes coses, que és una mica el que deien, com parlàveu del llibre d'en Guillem Eti, I d'un soler, perquè la memòria és bàsica. I tornant a això, que vaig néixer precisament pel tema de la retirada. Perquè el meu oncle ara fa 86 anys estava a la cua anant cap a França. I llavors de retroquí van el meu pare. Però vull dir que és clar que marca molt tot això, marca històries de gent que tindrien unes altres històries. Totalment. I tants i tants catalans o republicans de la resta d'Espanya que van deixar de ser gent d'aquí i que va deixar de poder construir un país modern o que s'hagués desenvolupat d'una altra manera, no? L'altre dia també un amic xilenç passava el cas, diu, tu no ho havies conegut? I dic, ni idea. I vaig estar buscant Víctor Pei Casado. un Víctor Pei casado, un home que es va morir el 2018, que va acabar sent assessor de la Llenda. Aquest home era un enginyer, havia treballat a Sitges, a la Fàbrica d'Armament, perquè al final eren estabilats aquests dos germans. Van acabar passant per Argelers, d'Argelers a París, en Pablo Neruda va dir, el Winnipeg cap a Chile, i es van desenvolupar com a xilents, i van deixar de florir intel·lectualment, políticament, socialment, van deixar de caminar pels nostres carrers. Llavors, clar, venim d'un país que potser no en som conscients, perquè mai acabes de ser conscient de la pèrdua, però està clar que va quedar totalment esbodellat, no només pels morts, sinó pels vius que no hi van viure. I quan rebem migratòriament gent d'altres països, no sempre es diu, ah, és que sempre marxen els... no, marxa de tot, no? Però hi ha gent que té ganes de prosperar i que fa el salt. Una bona amiga, la Fatu, em diu, acaba d'arribar un cosí meu que no conec de res de Gàmbia, ha entrat per patera, no sabem què fer. Estava desesperat, ja no podia més, i de cop van dir, ha desaparegut, li poso un home, Libre, ha desaparegut Libre, i es van trucant, sabeu allò, i al cap de tres mesos ha aparegut Alonso Rote, viu. I ara què farem? Doncs bueno, la família farà el que pugui i tal. Ells ja són allò que es diu segona generació aquí. Esclar, però és un cosí germà. Al final la humanitat, la familiaritat, això està passant cada dia. Sí, sí. Cada dia, no? Llavors, potser Catalunya no té prou eines, potser els ajuntaments no tenen prou eines per afrontar el volum migratori. Val? Doncs més política. que en tinguin més i en tot cas defensaré qui busqui més eines per afrontar una societat en cohesió educada amb ascensor social i no pas personalment aquells que vulguin fotre mar a no ser aquí. Ja, però és clar, això no hauria de passar perquè estem parlant a vegades de països que és el que has dit tu, que tenen molta riquesa i s'estan desmentallant. S'estan desmentallant i a Àfrica molts països passa el mateix, perquè estan farcits de riquesa que interessen el capitalisme, per l'enclar, perquè mira ara què ha passat a Boma i tot, què hi ha darrere de tot això? Hi ha un gran interès de molts diners. Bé, és el que deia al principi el senyor Trump i les grans oligarquies econòmiques, és el seu model. És a dir, Trump, el que dèiem abans, vol agafar el Canadà, vol agafar l'Atlàntia, vol controlar el canal de Panamà, però és que, a més a més, vol castigar Europa. Per què vol castigar Europa? Perquè Europa no acaba de ser el model que dominen absoluta i totalment les oliroquies com a Amèrica. És a dir, com està passant als Estats Units i passa a molts països llatinoamericans, que hi ha els escorosament, festigosament rics, i la resta és una misèria total. En els últims anys allò que havíem entès com a classe mitjana està desapareixent. Europa ja està desapareixent de mica en mica, aquesta classe mica que Europa aguantava bastant. Hi ha vics i pobres, i tots som pobres. I bé, doncs clar, aquest model que Europa ja s'està perdent totalment, doncs clar, hem d'agafar el model americà, agafar el model, dic americà perquè és el país que domina. Tu mires allò i veus que no tenen sanitat. És un drama. És clar, quan veus tot això llavors et poses en els pèls de punta. Allà el que no té diners és mort. L'altre dia una persona que té un familiar americà m'explicava té l'assegurança, no sé si eren 900 dòlars al mes de l'assegurança, perquè a més a més, després si fas l'errografia o l'analítica, has de pagar més a més una part. Aquí sobreviu això, no sobreviu ningú. Tocant el tema sanitari, que em penso que Joan ha parlat col·lateralment també, a mi em preocupa molt, no em preocupa que vinguin metges de fora, em preocupa que marxin els d'aquí. És a dir, tenim una sanitat, diguéssim, unes facultats de medicina i d'ensenyament que són molt bones i que hem estat formant durant anys metges fantàstics, el dels millors del món. perquè hem exportat realment, parlàvem d'exiliats que han fet vida fora, però és que hi ha grans científics que també han fet la carrera fora, no? Però bueno, eren unes seccions, eren uns quants. El problema és que ara no podem retenir aquests metges. És a dir, resulta que els nanos que estudien, que es formen bé en medicina en aquest país, no estan considerats o han de marxar. I llavors ve el de fora i diu home, les condicions no estan malament, doncs clar, pel d'aquí les condicions no estan prou bé, però pel de fora aquí estan bé. Llavors aquí hi ha un desequilibri, hi ha un tema que en tot cas la política, les administracions, què sigui, s'ho hauria de resoldre, perquè jo el trobo preocupant. Preocupant perquè qui està perdent amb tot això és la sanitat pública, bàsicament. En aquests països estem perdent tots. Fa uns anys teníem una sanitat que era un exemple al món. Continuen tenint grans professionals. Continuen tenint grans professionals però... Però comencem a grinyolar en molts aspectes amb la sanitat pública i el país fa temps que està grinyolant una mica. I a mi això em preocupa. És en teva la sanitat pública que hauria d'estar garantida arreu del món. Aquest és l'ideal. Que ens convertim en una excepció no és cap il·lusió. No, no, no. Però al final... Però, clar... És clar, nosaltres no podem... S'estan morint dones de part, encara, eh? És clar, estem parlant. No, no, no. Home, també hi ha molts metges que... Hi ha molts... Tampoc no hem d'anar, però hi ha molts metges catalans, molts metges d'aquí ben formats, que no se'n van a Holanda o França. No, ja ho sé. També se'n van a l'Àfrica, eh? Sí, ja ho sé. Hi ha molts. Hi ha molts, eh? Ja ho sé. No, no, ja ho sé, hi ha molts estats que no coneixen, sí, ja ho sé, i vols el món, però el que hauria de ser garantida a nivell d'arreu, la sanitat, que és un dret bàsic universal, crec jo. No, i ara m'ha vingut una imatge, t'hi ha bogut un raconet del nord del riu Gàmbia, a l'interior del país, no? Van ensenyar la segona incubadora del país. Una incubadora, eh, per nadons nascuts abans d'hora. i no la podien fer anar perquè no podien generar l'energia. I llavors, clar, quan veus això dius que bé que estem, o que malament que estem si tots som un. Aquesta utopia de unitat de la humanitat que dius, bé, què farem, enviarem una altra incubadora? Els que no tindran energia. i en aquí podríeu fer una planta pasteuritzadora de mangos, no? Ja, perquè no tindrem energia, o l'aigua no serà, o ja està contaminada per la mina de més amunt... Bé, tampoc ens fotrem tots ara a plorar, no? Ara ho utilitzaré i no ho dic per tu, però aquest és una mica el tema de que, diguem-ne, la cooperació està fent molta feina, però tampoc ho pot fer tot, és a dir, eh? Ni substituir. És que el vegi i la canya i totes aquestes coses, hi ha hagut molta gent i molts interessos per evitar que se'ls ensenyés a pescar en determinats casos perquè el que els interessa és aquest tipus d'explotació. Però en canvi des d'aquí que tenim una bona sanitat, jo crec que hem de dir que encara tenim una bona sanitat, comença a sortir de dir el tema de les visites els especialistes que abans en una setmana ho tens i ara pots esperar quatre mesos, determinades proves, determinades operacions. I això és el que fa, en certa manera, que hi hagi gent que digui, estem posant en perill, estem tensionant tot això i no estem buscant altres coses, perquè el tema d'immigració és un tema molt complicat, sobretot no amb una tertúlia. Aquest sí que hauria de tenir una visió estrictament política. Jo sempre he anat amb la... que no serveix de res el que dic, però allò, drets i deures, per dir-ho d'alguna manera, perquè també és veritat que hi ha algunes circumstàncies que porten, és a dir, per tradició cultural no es pot permetre tot, per exemple. Per tradició cultural no es pot permetre tot. I per això hi ha d'haver associacions com Valentes y Acompañadas, i per això hi ha d'haver associacions que lluitin... Contra l'amortigació genital femenina, evidentment. O que les nenes del Laval puguin fer la mateixa vida que els seus germans. En algun moment algú ha traslladat l'imatge, no aquí ara, eh, però... anar al CAP i trobar-se a cua i tal, i aquí és quan ja se'ls invan a vegades els comentaris que hi ha gent de fora, i que com si no hi fossin, no hi hauria tanta cua. I si ens asseuen al primer pis del CAP de Santa Clara, que miri el cartell dels noms de les infermeres i n'hi ha alguna que és ascensor social. Per què? Perquè va lluitar contra el seu pare per poder estudiar i va acabar estudiant. I és una baileta trampadíssima, infermera, titulada del Distitut Català de Salut. I la seva cunyada ho és, no recordo si està altrueta, també. Nanes que de petites van haver de lluitar contra la tradició dels seus pares i els germans grans, al final... Sempre aniria amb un tema molt més profund perquè és un tema... En aquí és on... En aquí és on... I també estem retrocedint molt a nivell mundial, mira països com Pakistan, Afghanistan... No, clar, però tampoc ens podem carregar tot el món a sobre... No vull dir pas carregar, però tenir la visió de per què es permeten aquestes tradicions culturals, per què? perquè allò que dèiem de tractar, perquè hi ha països que hi tracten, en països que està passant això. En el fons jo crec que qui pren consciència des de cadascun dels països del món i aixeca el cap, en el fons crec que Sense arrogància, Europa ha de seguir pretenent-se al far del món en quant a drets. Sense arrogància, sense paternalismes. Però crec que... Sense por, si al final només som 300 milionets en tota la gran humanitat, som quatre gats, però sí que sense por, sense arrogància i imposició, i acceptant tots els greuges del passat, colonials, imperials, etcètera, i demanant perdó a qui calgui, Europa ara per ara es manté com el far de drets humans mínims, ara el creixement d'extremes dretes que estàvem dient de drets públics, d'accés als serveis públics, i per tant jo crec que s'ha de reivindicar Europa contra els maximalismes tant de Norteamèrica, com de Venezuela, com del Pakistan, de les Teocràcies, com del... Jo estic d'acord, però Europa també ha governat a Melònia. Sí, esclar. I el tema és tan baquet, és a dir, per això jo abans deia drets i deures, és a dir, Tornant, portant la discussió cap aquí, tu dius les cues al CAPS, al CAPS no hi ha access i les cues, i la gent que va al CAPS forma part, i la gent que trobes al CAPS, doncs te trobaràs gent diferent en funció del lloc on visquis, i avui s'ha de ser perfecte i no és cap mena de problema, al contrari. El que és un problema és que et vulguis fer una prova i no te la donin. El que és un problema és que vulgui ser atès amb la teva llengua, perquè hi ha gent que encara que ens sembla impensable, que li costa encara el castellà, però és que a més a més té dret a fer un català i que no se trobi una resposta adequada. Perquè la resposta del no l'entenc, podria fer això, em faria el favor, és l'altra. L'altra resposta és la Breven Cristiano, que aquí la van viure molt bé i fa 80 i escaig d'anys. Hi ha coses d'aquestes que s'ha d'actuar amb menys paternalisme. Que al meu poble que sal fa 40 anys no hi havia tanta gent que havia vingut a la immigració tapada i ara hi és, també. I aquestes coses també s'han de parlar. Jo crec que aquest és el problema, que no hem volgut parlar perquè era incòmode. era incòmode parlar del paper dels imams, era incòmode parlar del paper de determinada gent que perverteix els drets que aquí poden trobar i els aprofita d'una manera que perjudica la resta de la població. I esclar, això és molt complicat dit així, eh? Sí, però és així, eh? I hi ha gent en la representació d'aquestes confessionalitats, gent disposada a parlar i hi ha gent practicant i líders del món tant musulmà com sikh, com evangelista, disposats a parlar, s'hi ha d'anar parlant i s'ha de dir, aquesta societat que cull, que en principi no és confessional però que admet les confessionalitats, no li agrada allò que feu d'aquí que allà i s'ha de poder dir, però tu has de poder dir des del teu tronc i hi ha gent disposada a l'altra banda. Jo crec que es fa poc, hi ha moltes iniciatives de trobades ecumèniques, etcètera, etcètera, però s'ha de fer. Contra això saps qui... el que parlaves tu d'Aliança Catalana, precisament Aliança Catalana, sempre hi ha l'Iscogès ben bé d'extrema dreta, el que sí que puc assegurar-hi pel que he vist i m'ho he mirat bastant, és ultracatòlica. Sílvia Urriols és una persona ultracatòlica. Això no sé si és extrema, però és ultracatòlica. Per tant, el que dèiem, depèn de quin immigrant ja l'accepta, però resulta que quan són que tenen determinades cultures, determinades religions, són el problema que té aquesta senyora. i és on el racisme, la xenofòbia creix, precisament per aquest tema. Professor universitari Xavier Tolent va fer un llibre, que va sortir fa uns quants mesos, que defensava dues teories que jo vaig haver d'intentar entendre, perquè deia que no es pot acusar de feixisme si el vius graus, però que sí que se l'ha d'acusar d'ultradreta. Ultracatòlica? No accepta cap religió que no sigui la catòlica. I en aquí defenso. I per tant rebutja i tota la guerra que està fent la campanya que ha fet el Ripoll, fixa't, sempre va encarada amb cultures i religions diferents. Però si nosaltres som un poble com aquest, per què les enquestes diuen que poden pujar de dos a quinze o setze? Aquesta és la gran pregunta. Per l'emprenyament, perquè no s'ha donat resposta des dels governs en els últims anys a les necessitats corrents o bàsiques o naturals d'una societat que creiem que ja ens les anava proveint, que és accés a sanitat, a transport digne, a habitatge... Llavors, com que no s'ha donat resposta, l'emprenyament és l'enrocament. Ara mateix a Torre Gironella fa dos mesos que tenen talls de llum de 5 hores, 10 hores, 12 hores... Si hauria d'actuar... Algú hauria d'aixecar algun telèfon molt fortament... Si hauria d'actuar perquè... Miri, aquesta instal·lació és obsoleta. O la fa o la paga. I s'ha acabat. I no només és aquest el problema? Clar, la gent de Torre Gironella acabarà emprenyada amb el sistema públic i amb els partits que sempre els han... Però la gran majoria passa a font de la pólvora. I per què passa? Per què també s'ha de dir? Necessita dir una cosa que també hem de tenir en compte. També aquí a Catalunya hi ha un sector de gent ultracatòlica i ho hem d'acceptar perquè hi és. Sí. Vull dir, no? Hi és. Pobre catolicisme s'ha de quedar defensat amb mans de personatges així. El tema dels Estats Units és preocupant, perquè us rep una població molt vulnerable. Però el mateix cantor s'ha de dir, hi ha una part d'aquesta població que viu allà, que si no hi hagués plantacions de marihuana... A Torre Gironella no, i a d'altres llocs tampoc. I si n'hi ha? Jo no he dit... Perdó, a Fond de la Faura sí. Doncs que algú hi posi mà. Però no per això, la gent, la gent que té dret a rebre llum, no en rep. Evidentment. Doncs que algú arregli les coses, el que no podem fer és viure d'inèrcies fins que es podreixin les coses. M'explico. A Torre Gironella ja t'he dit que... Escolta, hi ha un transformador... No, no, jo no he parlat de Torre Gironella, que quedi clar. Vull dir, gent treballadora, que va i que ve... Escolta'm, la presidenta és la dona de l'Àngel de... la presidenta de Sujó de Veïns, de l'Àngel del Estanc, del carrer Ciutadans. Vull dir... Que sí, que sí. M'entens? Déu-n'hi-do el que hem parlat, eh? Ens ha costat, hem començat parlant de si el genís se'ns havia fet llarg o no, i mireu, hem acabat parlant de coses molt serioses. I us vull agrair que hem parlat de temes molt delicats i ho hem fet, diguem-ne, d'una manera com toquem una tertúlia com aquesta. Gràcies, Narcís Genís, gràcies, Eugeni Cross, gràcies, Joan Quer. Nosaltres tornem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 3 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Desenes de persones es van concentrar diumenge a Girona per denunciar els bloquejos polítics que frenen mesures socials i laborals. L'acció convocada per UGT i comissions obreres forma part de protestes simultànies a tot l'Estat que pretenen presionar perquè s'aprovin mesures com la reducció de la jornada laboral, la revaloració de les pensions o els ajuts els afectats per la dana i per l'erupció del volcà a La Palma. Manifestació a Girona de la NAC, no a la Casa. Ahir al matí desenes de persones es van mobilitzar per denunciar la desprotecció dels gossos utilitzats per la Casa. La mateixa manifestació es va realitzar a més de 70 ciutats de tot l'Estat. La mobilització d'enguany per part de la plataforma NAC adquireix una rellevància especial a causa de la nova legislació de la Unió Europea que podria afectar negativament la protecció d'aquests animals. Els robatoris de bicicletes cauen gairebé un 30% a les comarques gironines i cada dia se'n cometen dos i mig de mitjana. En concret, l'any passat se'n van usurpar 970 en comptes de les 1.112 que es van sostreure l'any anterior. Girona estrena l'exposició de prevenció de les addiccions, tu tens la clau, que es podrà veure als químics Espai Jova fins al mes de març. La mostra arriba a la ciutat, fruit d'un conveni entre l'Ajuntament de Girona i el projecte Home Catalunya, en favor del tractament i la prevenció de les addiccions, una tasca que l'entitat du a terme a Girona des de fa aproximadament un any, i té com a finalitat sensibilitzar a la ciutadania sobre les problemàtiques derivades d'aquestes addiccions. I en esports dissabte el Bàsquet Girona va perdre contra el Granada 78-74. L'equip va remuntar dues vegades i es va posar per davant al tram final, però un parcial rival el va condemnar. Victòria, però, aquest divendres de l'Uni Girona contra el Movistar Estudiantes. Les gironines van accelerar des del primer moment, dominant l'enfrontament de principi a fi per acabar guanyant 67-68. I al temps avui ens hem despertat a Girona amb només 4 graus en un dia que predominarà el sol arribant a unes màximes de 17 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.CAT, la ràdio de Girona vagis on vagis. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els 4 rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcir.com Girona a fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina.