Ter i Onyar en crisi, Girona post-estiu, 1 d’Octubre 8 anys després i la llengua: aigua, ciutat i memòria

Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM quan passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 1 d'octubre. És evident que fa 8 anys estàvem, jo diria més entretinguts, és una paraula que potser algú no entendrà, però diguem-ne que estàvem amb altres preocupacions que no les que tenim avui, que és la recordar-la. Però estem aquí per parlar-ne i per parlar de Girona i per parlar una miqueta del que ells vulguin les tres persones que m'acompanyen en aquesta Tertúlia d'avui i a les quals els vull agrair la seva presència aquí als estudis de Girona FM. Senyor Roger Casero, molt bon dia. Hola, molt bon dia. President de la Coordinadora d'Associacions Veïnals, membre d'Associacions de Veïns i vicepresident carecta del Pontmajor, però bàsicament, senyor Roger Casero, una persona molt activa en el món cultural, social, econòmic i institucional també, perquè ha estat regidor i sobretot del món, diguem-ne, del món de... Ara m'he posat en un jardí, eh? Ja, com te'n sortiràs. No, en el món assistencial, deixem-ho dir així. En el món del tercer sector, per exemple. Del tercer sector, per dir-ho d'alguna manera. Penso que no hi havia mai una presentació tan llarga de la teva persona. No, i mira que és fàcil, i mira que és fàcil presentar-me. No sé si sóc un impresentable, què vol dir que no es pot presentar, però en tot cas, bueno, bon dia i dintre de l'efemèride també per molts anys. Moltes gràcies. Perquè, bé, hi ha calcom a celebrar, més enllà de poder recordar també l'1 d'octubre, però hi ha calcom a celebrar. No, al mig jove s'hauria d'explicar que quan jo vaig néixer l'1 d'octubre era festa perquè hi havia una festivitat que afortunadament ja fa 50 anys que no se celebra, que era l'Eda d'Incastellà, l'Exaltación del Caudillo, la Jefatura de l'Estada. I aquesta sí que no l'havia viscut. I es feia festa. I jo vaig tenir una mica l'esperança de dir que potser en el futur tornarà a ser festiu, fa 8 anys, però no crec que anem per aquest camí. Però encara no. Eugènia Gros, molt bon dia. Molt bon dia. Ensenyant, fotògrafa, amb coses que ara ens explicarà, entre moltes altres coses també. Com estàs? Bé, bon dia, sí. Amb dues exposicions aquí a Girona. Amb dues exposicions. Ara en parlarem, si m'ho permets, perquè val la pena dedicar-hi un temps, però abans saludaré el senyor Pau Maslamont. Hola, bon dia. Advocat, president d'Aigua és Vida a Girona. I gràcies per ser tertúlia d'aquesta casa en la qual ens ha obert tant la mira, diguem-ne, sobre temes tan importants que dels que només en parlem quan estem amb l'aigua al coll, o millor dit, com no estem amb l'aigua al coll, com ens falta aigua, però que se n'ha de parlar contínuament. Sí, en parlem quan estem amb l'aigua als peus, però també n'hauríem de parlar quan estem amb l'aigua al coll. Ara l'aigua està molt alta. Jo avui, t'ho he pensat abans, vull dir, o sigui, vinc aquí a dir que els embassaments, dipòsits de Barcelona, perquè ens entenguem, sistema Ter Llobregat, Saus Sosqueda, pastarà l'estana al 80% d'allò, i en el pont de la barca a la Devesa, passen el cabal que va marcar en Franco el 1959. Tres punyeteros metros cúbics per segon. Insuficients perquè... I lògics, il·legals, i insostenibles, vull dir, gens ecològics, o sigui, la natura del riu del Baix Ter s'està morint, la gent no protesta. Jo vinc aquí a veure si algú m'apilla el missatge. Si el que pretén és remoure consciència. I es posa demà la llet. O sigui, el que interessaria és que la gent... Sempre que dic que la meva ja ho vas aconseguir fa temps, perquè em vas... No, és veritat. Jo el dia que vaig sentir... Què te recusaré avui, eh? Gràcies. Jo el dia que vaig sentir la veu d'en Pau Marramont que deia que el Ter se'ns mort i la possibilitat que va ser real que l'aigua quedés estancada i que no circulés com el riu, aquell dia vaig obrir les orelles i me'n vaig interessar pel tema i em vaig indignar, diguem-ne, per les no solucions que no s'han aplicat durant tots els anys i el que ell diu, estem parlant d'il·legalitats manifestes i estem parlant que a vegades falta aigua però a vegades no n'hi ha. En tot cas, en parlarem, Pau, eh? Vull dir, no pateix, però deixeu-me entrar una miqueta en això. Us volia preguntar com us han dit estiu que, de fet, és el primer dia del següent mes i ja no hauríem de parlar de l'estiu, però en tot cas ha estat un estiu, diguem-ne, que s'ha parlat poc d'aigua, que s'ha parlat, que hi ha hagut una baixada en temes molt gironins, com han estat els últims anys els residus, però que dóna l'impressió que amb la represa de l'activitat política per tant s'han disparat altra vegada els residus, tema de seguretat, tema de gent d'ocupacions, ha tornat a passar una miqueta a tot. Com l'hagués de la ciutat, Roger? Bé, doncs, entrant ja en una tardor, que és una època esplendorosa de Girona, amb problemes importants que hi ha, evidentment, perquè tot aquest tema vinculat a les ocupacions, a la delinqüència, amb algunes focalitzacions en alguns punts, també amb l'ús partidista o una mica barroer que es fa també d'aquestes informacions, però sí que és quelcom que preocupa i una mica amb aquesta sensació d'aquesta Girona a la tardor, abocant el poeta, però que no s'ha deslliurat encara d'aquesta sensació una mica de Girona bruta, tot i que potser no tant, o que s'estalbirà un escenari de possible millora amb el tema dels residus, i, vaja, potser l'estiu és un parèntesi, sí que informativament cada vegada ho és menys, i això els que us dedicàvem al periodisme, doncs, suposo que també ja ho heu notat, que abans era, bàsicament, tancar la passiana. Parles de l'equip de govern i parlen de cansament, parles amb gent i parles d'un cert cansament, cansament del tema, que no deixa de ser important, perquè la solució, s'han plantejat unes solucions, però que s'aniran aplicant, i jo crec que no acabaran d'aplicar-se fins a començaments de l'any que ve, que en realitat és un canvi de ruma, el canvi aquell tan estricte, és a dir, torna a haver-hi, o hi tornarà a haver-hi contenidors de vidre arreu, i tornarà a haver-hi un contenidor per cada una de les... De les fraccions. De les fraccions que s'han de recollir diàries, tot i que continuaran amb la targeta, excepte zones com el barri Bel i Mercadal, que continua la recollida temporal. Amb els altres sistemes i a la zona de Porta Porta. Però, en tot cas, jo volia només acabar per dir, perquè també això va passar aquesta setmana, estem a l'octubre, ja el virem també les fires de Girona, que es van presentar ahir per primera vegada, de forma pública, també, amb un acte a la Devesa, i, per tant, també amb el desig que aquestes fires, tot i que el punt neuràlgic està molt ubicat, a la Devesa i al centre, que també es puguin viure en els barris. També t'ho preguntaré, Eugènia, com, després d'aquest estiu, com veus la ciutat amb la presa, amb aquesta tardor, que, de fet, ja fa 10 dies que la vivim? Bé, jo el que dic sempre, que és una ciutat, com totes ara, que estan canviant molt ràpidament, i aquests canvis ens atrapen una mica, quasi inesperadament, això de les escombraries mateix, o sigui, ha sigut una aposta que s'ha fet a fi de bé, però no acaba de quallar, i la ciutat està canviant a nivell de viure, jo visc el barri vell, i es viu molt diferent de com es vivia, no fa molts anys, fa dos anys, o sigui, està, la vida està canviant molt, i estic molt amb ell, que el tema de l'aigua, del riu, que forma part de la vida, de la ciutat, no s'està tenint present, jo he vist molt a prop del riu, precisament les fotografies que mostro, són del riu, però aquest riu, no sé, sembla que no sigui, que no formi part de la vida, i no sé, crec que hauríem de crear una consciència més de vida, però de vida, de vida de veritat, perquè a mi l'he ensenyat una fotografia amb ell, aquest mateix riu, avui hi havia quatre bosses d'escombraries industrials, i pel pont, no sé qui havia celebrat una festa, que em sembla molt bé, però podria haver recollit el que ha deixat, no sé, la consciència aquesta de, que potser forma part d'una, d'una espècie de deixadesa de cultura, de cuidar, crec, de cuidar en general, la gent, la ciutat, les persones, tot. De fet, tu vas una miqueta més enllà, perquè el que és evident, és que si hi ha quatre bosses d'escombraries industrials al riu, és perquè algú els hi ha tirat, exactament, quan en teoria hi ha llocs on s'han de tirar, i que si algú ha fet una festa i no ha recollit, mira, jo sortint del pàrquing de Miligreit, m'ha passat exactament el mateix, com que anava amb pressa, no m'hi he quedat, però he tingut la temptació, algú deu haver remenat la bossa, la paperera, i tot el que hi havia a la paperera està escampat al riu. Clar, això no és un problema de deixadesa municipal, això és un problema d'incivisme, i que també s'ha de valorar, i jo crec que les dues coses en aquests moments estan coincidint exageradament a la ciutat. Sí, però si em permets, el que explica l'Eugènia, vull dir que és algú que ho ha tirat, i per tant és, no diré delinqüent, però és un mal factor, és un incívic, és una mala persona, o sense sensibilitat, o educació i tal, això és una cosa, però és que tot el sistema funciona igual, perquè vull dir, quan tu t'explica un biòleg que el llit de formigó, que en època del meu tio que era alcalde es va fer, i ara jo penso que s'hauria de treure, per això deixeu-m'ho estar, aquest llit de formigó, el de l'Unyà parla, el de l'Unyà, que a vegades la gent confon amb el Ter, gent de Girona, dius, bueno, ja no valten ni que siguin iris, els d'aquí no saben ni el nom del riu, bueno, pocs, hi ha tanta porqueria acumulada, perquè, o sigui, aquí ho hem explicat alguna vegada, però si em permets ho repeteixo breument, pots repetir el que vulguis, i val la pena continuar ho fent, els pobles del sud de Girona, hi ha mitja dotzena de pobles, que ara no els numeraré, perquè sempre m'han deixat algú i després m'hi diuen, també hi havia fornells, bueno, igual, Pilaret, tal, Riu de Llots, tal, aquesta gent agafen l'aigua des de fa dècades de la xarxa urbana de Girona, perquè era més barato fer una escumesa des de la xarxa urbana, el punt més proper d'aquests pobles de la xarxa urbana de Girona, ara no us ho sé dir exactament des d'on, i van a aquests pobles, aquests pobles la fan servir, i després l'envien a Riu de Llots, i a Riu de Llots hi ha una planta de tractament, que tampoc recordo el nom en aquests moments, jo també tinc 68 anys que amb tu, per molts anys per ser, moltes gràcies, i després tiren l'aigua per al llit del riu Bunyà, o sigui que el desemboca... Jo t'he sentit a dir tu que l'aigua, la poca aigua que baixa habitualment per riu Bunyà, és del ter, després hi ha com plou que baixa aigua, que per tant des d'un punt de vista estrictament, diguem-ne, si ens anem a les definicions de riu, l'Unyà podríem qüestionar que fos un riu gaire bé, perquè hi ha èpoques de l'any que no baixarien ni una gota d'aigua si no fos per aquesta aigua. I potser no estan tan mal encaminats els que el confonen amb el ter, perquè l'aigua és del ter. Sí, sí, sí, aquest sentit... Perquè l'aigua és d'aigua. Aquí ja has estat bé, l'Unyà, aquí ja has estat bé, però... Sí, el llit és de l'Unyà, però l'aigua és del ter. Exacte. Majorment. Sí, sí, sí, sí. Ah, vull dir, neix cap a la zona de... ozó, no? L'Unyà o... No, jo diria que més que aquí, Bronyola, una mica més amunt de Bronyola, segurament. No he estat mai, per cert, en el naixement i seria una visita cultural. Però, vull dir, en qualsevol cas, com que són residus que no han tret, això queden depositats sedimentats en el llit de formigó del riu. I, per tant, quan obren comportes, perquè no els hi ha més remei o perquè ha plogut molt i baixa més aigua per l'Unyà, aquesta porqueria que hi ha en la base del... en el llit del riu s'ho mou i la poca vida que hi ha en l'Unyà es mor. És escatològic. O sigui, és una d'aquelles coses que quan t'explica un biòleg dius, a veure, perdó, el pots tornar a repetir, sisplau? Així d'aquí a l'aigua no és vida. Ja ho has dit, ho he buscat perquè ja em sonava a Bronyola, neix a... l'Unyà neix a la muntanya de Santa Bàrbara, al municipi de Bronyola i Sant Martí i la presa. Santa Bàrbara? Santa Bàrbara neix? Sí, sí, sí. I per això jo, si no s'equivoca la viquifèdia que és el que acabo de mirar, eh, també. I això per això Jordi ho relacionava... O sigui, un acte d'incivisme és una persona expressament fa una cosa mal feta, sapiguent-ho o no, jo crec que sapiguent-ho. I el sistema també és pervers en aquest sentit, no? És a dir, l'Unyà serveix per fer la foto turística de les cases de l'Unyà, però és un pam d'aigua, està normalment amb 70, 80, 90 litres per segon. Que vol dir que és un flux que no permet arrossegar la porqueria. És un pam d'aigua quan surt l'aigua de la sèquia, que també és del Ter, i surt, diguem-ne, per sota allà al cantó del Pont de Pedra, perquè quan la sèquia la van tancar la imatge és complicada. La por que... Hi ha alguns dies que dóna la impressió que l'Unyà siguin al riu amb aigua. Llavors, hi ha una gavina que s'hi posa i veus que allà fins on li arriba l'aigua... I els ànecs. Sí, però els ànecs encara dissimulen perquè van, però quan les gavines s'hi posen d'empeuta n'adones. Llavors hi ha una altra cosa que no sé si és preocupant, mira ara-te la pregunta perquè en Paul concursat tot això... Però no, jo no. És que hi ha... No, no, no, per exemple, hi ha com una mena... És que no sé si diàlgues, però s'ha fet com una mena de vegetació que... L'altre dia vaig sentir una guia que els explicava al grup que era una plantilla invasora, no sé. Ja ho tinc entès, jo soc advocat i no en faig. Imagina't de biòleg, encara no menys. Però hi ha dos tipus d'algues, els nanofarcerien la part noble de les algues aquestes en superfície, però hi ha l'azola i les llenties, que es diuen així llenties com el que mengem, i que són... que tapen la superfície de la lámina d'aigua, no? Això impedeix que el sol entri a dins de l'aigua, diguéssim, penetri a la... I faci que hi hagi la funció clorofílica i tal i igual, i les plantes que normalment hi haurien i que alimentarien els peixos que estan al llit del riu tampoc poden viure. El procés és... Aquí la paraula tècnica és l'eutrofització que queda cansat un niu i tal i igual. Jo me l'he memoritzat i tal, però la mort del riu. L'eutrofització del riu i no sé si és aplicable a altres qüestions, però del riu se'n diu el procés d'eutrofització i és, entre altres coses, això. És que quan el riu no es belluga, quan no té prou força, ja no és riu perquè es defineix riu per un flux d'aigua constant, constant i que en moviment, no? Que cura. Quan queden estancades amb bases i tal, que són... En èpoques com les que tu esmentaves abans, el que passa és que al final van quedant trams de riu que es connecten amb un filet d'aigua però són bases interconectades, per a dir-ho. Ja ens sap greu perquè aquí tenim el programa els quatre rius però pel que estàs dient tu tenim una sèquia a vegades buida i dels quatre rius tres són com a mínim qüestionables perquè el guell també... i el tert està moribund i el tert està moribund hem entrat amb aigua si voleu continuem després parlem del d'octubre i parlem d'altres coses interessants però no, no perquè has fet una frase abans que de fet ara l'has mig insinuat però no sé si l'has acabat dient bueno, sí que l'has acabat dient que diguem-ne que en aquests moments hem deixat de parlar l'aigua perquè ha plogut ha plogut força els embassaments em penso que és ara no vull parlo de memòria s'ho queda està al 80% i sau al 60 i escaig això és aigua tinguent en compte els darrers anys però clar tres metres cúbics d'aigua per sota el pont de la barca vol dir que no s'està complint la llei perquè n'hi hauria d'haver parlo de memòria també un mínim de sis diguem-ne a veure el govern tripartit que és el que ha fet una normativa més favorable per al Riuter l'any 2006 va fer un decret el govern tripartit diguem-ne de Pasqual Maragall i de Montilla diguem-ne vull dir perquè com encara ja n'hi ha hagut tants de governs i tantes d'això el mes de la pena el 2006 vam fer un decret que regulava els cavals de manteniment i parlava per quatrimestres en la devesa de Girona podríem parlar de tota la conca interna de Catalunya però vull dir en el cas de Girona específicament 4 i mig 5 i mig 6 i mig depenent del quatrimestre esclar aquesta normativa nosaltres discutíem aquesta normativa com la idònia pel riu és que tot és relatiu és a dir dels 25 metres cúbics que quan tu i jo vam néixer baixàvem pel riu Ter actualment en baixen 3 no? de promig vull dir després ara aquí si hi hagués gent sabaruda molt més sabaruda que jo et dirien que això que acabo de dir és mentida i ho matisarien a mil coses que els accepto totes matisem-ho diguem-ho diferent abans dels embassaments és a dir com nosaltres vam néixer des del Ter podíem dir que tenia un cabal de 25 metres cúbics o 23 però això s'ha anat reduint ara en origen i abans dels embassaments el Ter ja només en baixen 12 13 la qual cosa vol dir la meitat què passa? que a més a més hi ha els embassaments i aquests embassaments guarden l'aigua que és la que se'n va a l'àrea metropolitana de Barcelona a la gran ciutat de Barcelona diferents punts de les comarques gironines etc que ha volgut dir que de mica en mica doncs el cabal s'ha n'ha fet i esclar ja digués que el Ter no durant els últims anys ja digués que el Ter t'ha fet pena que només es veien pedres per dir alguna manera Jordi pensa que jo a la reunió que ens van dir que aplicaven el decret de sequera va ser a Manlleu i ara et sè diu el mes però ja fa doncs un any no? posa per cas ens van dir que ho baixaven a dos metres cúbics perquè a la sequera i es deu fer una mica més perquè la i me'n recordo que l'alcalde de Manlleu que és el president del Consorci del Ter és a dir el president que agrupa tots els ajuntaments de la Conca Flovial va explicar noi jove vull dir convergent i va explicar una cosa que em vaig jo no la sabia i ho explico aquí perquè des del pont de la Barca fins a Torrolla de Montgrí fins a la Gola del Ter el riu per filtració em perd un que va cap a sota per tant deixant anar dos vol dir que el riu en porta un perquè l'altre se'n va no el veus és terrible perquè te diuen a la cara i la gent tothom es queda com diuen aquests cavals no sé com anirem és que ja està ja no hi ha res més que parlar ens acabeu de dir que ens fotem i la gent mira cap a un altre cantó de fet és terrible perquè la gent es pensen que les persones són com uns animals diferents dels del medi i que a nosaltres això ens afecta perquè tenim sensibilitat però en realitat no és que ens afecta directament la gent no ho entén perquè has dit una gran veritat que tenim consciència que formem part d'aquest tot que ens és el que estem a part i això és un gran error ens es jura en contra però aquí potser que com a societat i fins i tot la Gironina ens preocupem més per tant per l'aigua que surt de l'aixeta que no per l'aigua que tenim al riu exacte no? i per tant si escolta'm mentre per l'aixeta em surtia aigua el dia que no n'hi hagi després sí ara deixa'm trencar es referen això que dius jo crec que hi ha hagut des que hi va haver el famós episodi de sequera aquell empletri partit quan el quan el conseller Baltasar va anar Baltasar Baltasar és una manera de dir-ho però va dir si la Morena té pots fer-hi algú que ho faci i ho va fer i ho va fer perquè va començar quan ho estava dient estava pensant a Magna i dic pobre Baltasar quina comparació més injusta perquè també és veritat que no és que n'és a resar sinó que va aprofitar una estada allà per dir si la Mare de Déu pot fer-hi alguna cosa que ho faci i va començar a ploure això és veritat però ja en aquell moment diguem-ne jo crec que la gran majoria de la societat va prendre una certa consciència i el que diuen els estudis és que la gent és a dir que s'ha rebaixat de manera molt i molt i molt notòria la quantitat d'aigua que diguem-ne que el ciutadà fa el problema és aquest que el problema és que diguem-ne que no s'han buscat les alternatives necessàries perquè una gran part de la població de Catalunya que és tota l'èrea metropolitana es facin les coses que s'han de fer per evitar que l'aigua del Ter se'n vagi tot allà i per tant que el riu es mori perquè el riu es mori és a dir no busco cap conflicte interterritorial ni molt menys però hem parlat molt de l'aigua és vida l'aigua és vida per dir-ho d'alguna manera però diguem-ne l'Ebre que té els seus problemes aigua en té i quan es parla de treure una petita part tothom allà salta i ben fet que fan per dir-ho d'alguna manera però des de l'any 60 i es catx aquí es va matar el Ter i ningú ningú hi diu gaire res i és clar ara tenim aigua ara quina és la raó perquè només baixin aquests metres quadrats d'aigua suposo que és una raó de guardar-ne per com vinguin per com vinguin el paradigma hidrològic a Catalunya és amagatzament d'aigua pels dipòsits de Barcelona allargar una setmana o 15 dies més el subministrament l'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana és el paradigma el més són efectes col·laterals és així és així de clar doncs vull dir no sé per què no es queixen els pescadors per exemple que els rius no porten aliment pels peixos perquè els rius són portadors de material orgànic que vull dir dels quals se'n nodreixen els peixos no s'han queixat mai d'això es queixen que no tenen motors prou potents i de la subvenció del gasoll que ens han convertit que surten els bous amb les proves aixecades vull dir perquè anirà a buscar el peix cada vegada més lluny ens han convertit en una societat depredadora absolutament aquest és el problema aquest és un efecte més ara se m'ha corregut això dels pescadors perquè sempre de vegades ho penso que no es queixen jo si fos pescador em queixaria que els meus peixos no me'ls deixeu alimentar però hi ha molts més efectes i se m'omet molta a l'aigua perquè tu vas dir allò de l'aigua de l'aixeta però és una aigua boníssima per veure que la fem servir per estarrejar per rentar per netejar que s'hauria de fer un reciclatge per perdre les canonades que estan trencades se'n perd molta se'n perd moltíssima d'aigua bona sí, sí, sí cada vegada que aigua és vida ha aconseguit la remunicipalització que en portem gairebé una trentena que és molt poc el nostre èxit és molt limitat perquè també estem per la gestió pública és a dir no només estem pels cavals ecològics del riu estem perquè com l'aigua és de tothom és de tots i tothom se la sent seva perquè ho és és a dir com l'aigua de moment de moment és un bé públic perquè també s'està privatitzant bastant bueno, està i escotitzen d'orça a l'aigua ah, veus els drets d'aigua i escotitzen d'orça és molt aquesta és l'altra cara però abundant amb el que deia l'Eugènia que es prega moltes coses també l'Eugènia diu una cosa que jo trobo que és important no és això és a dir s'està parlant es comença a insinuar i l'Ebre o el Segre bueno, jo si estigues al Segre o estigues a l'Ebre fotria el mateix que fan ells diria que no que no de trasbassament re que s'ha acabat nosaltres de fet el que ja estem amb els regants del Baix Ter Narcís Illa i companyia ja s'està parlant que quan s'acabi el 2028 els acords que vam signar a l'Auditori el 2017 s'acaben el 2028 el següent la renovació dels pactes dels acords de la taula del Ter del 2017 ja no aniran de parlar que si només tencocometes se n'emportaran el 30% cap a Barcelona del que val però mitja en capçalera ja no serà aquest el tema és que s'ha acabat el trasbassament aquesta serà la posició territorial de pagesos i ecologistes que aquesta vegada curiosament coincideixen i l'altre també sí, sí bueno coincideixen en part perquè per exemple jo sempre heu valgut dir allò una mica per fer la cosa és a dir jo penso que els regants del Baix Ter per exemple han fet molta feina en relació com estaven n'han fet molta que en altres parts del país no s'han fet perquè no l'han necessitada això també és veritat penso bàsicament a les terres de Ponent sí però allà les majorituts són diferents sí, sí, sí el consum d'aigua penseu que les terres de Ponent el 75% de l'aigua de Catalunya es gasten a l'agricultura de les terres de Ponent sí, sí vull dir això seria tot un tema perquè clar és tot un tema són unes magnituds com parlar del Segre o parlar de l'Ebre l'Ebre a la desembocadura vull dir avui en dia xifra amb un riu d'uns 350-400 metres cúbics per segon més o menys podem estar per aquestes magnituds fa 50 anys era un riu de 1.500 metres cúbics per segon a la desembocadura vull dir tots els rius han rebut igual el que passa és que el Ter és una dècima part del Segre del Segre el Segre és un riu de 100 metres cúbics per segon aproximadament això és com el que es deia per més l'última vegada que ho vaig mirar podem deixar tot més o menys no sé què però va per allà per tant tenim un riu que és una dècima part del Segre el Segre és el principal afluent de l'Ebre però com que està fora de la competència de la Generalitat perquè això depèn de la Confederació ideològica de l'Ebre doncs nosaltres del Segre del Segre perquè el Segre va a l'Ebre i les nogueres van al Segre i per tant tota aquesta aigua diguem-ne és la que però més que pensar en agafar aigua d'un altre riu del Roina de l'Ebre del Segre del Llobregat ja ens ha quedat clar que no em vindrà pas cap aquí que és al revés no acaba cap allà però més que parar d'això és el que deia l'Eugènia que és el que vull dir però ja estan fent alguna cosa interessant és que em perden molta d'aigua no vull deixar de dir-ho és a dir quan no em perdin més que una pèrdua estructural Jordi aleshores comencem a pensar en altres coses és molta aigua això però no es pot perdre tanta aigua i anar parlant que faran més fàbriques d'aigua de saladores i regeneradores o que aniran a buscar l'aigua doncs en un altre riu primer que gestionin i administrin correctament el que se'ls ha encomanat i per la que els hi paguem un sou a cada un d'ells eh perquè facin una funció pública que no la fan o no la fan prou bé i no es poden passar la pilota de la Generalitat als ajuntaments dient no, no és que això és competència municipal no, és que això se n'ha d'ocupar la Generalitat a mi m'és igual qui se n'ocupi que se n'ocupi algú no? és de tot però el que no poden és perdre l'aigua la poca aigua que tenim que la perdin i que diguin que faran més fàbriques d'aigua això aquí ara ara que hi ha una qüestió que no sé si s'ha eclosionat o no tenim la Casa de l'Aigua aquí a Girona sí i es parlava d'un observatori de l'aigua nosaltres estem esponyents eh sí un observatori de l'aigua que hauria de vetllar perquè fos un bé públic no? i perquè hi hagués una bona gestió i però no sé i s'ha acabat a l'aigua no, no és que perdoneu eh la memòria fa aquestes coses vull dir és que com ens ho vas explicar jo vaig al·lucinar no? perquè no li va acabar l'agradar però sí no perquè sí que algunes associacions veïnals i recordo fins i tot també una reunió amb entitats veïnals de Sarrià de Ter i perquè també bé aquí en el context d'aigües de Girona Sal i Sarrià però això es parlava de l'observatori i és veritat que ara fa temps que no n'he tornat a sentir parlar de l'observatori i no sé si és que no s'ha acabat creant o han estat embrionari o es veia encarant molt a l'època del regidor Terès es veia encabelat molt en Martí va fer molt per això i vam avançar moltíssim i va ser un govern convergent de la Marta Madrenes curiosament va ser en aquell moment en què es va avançar molt es va avançar tant que com va explicar en Martí Terès l'última vegada que vaig estar aquí va haver-hi una mica va haver-hi una mica de tensió però vamos perdó de bon rotllo que som molt amics o sigui a veure en els estatuts de CATSA que és la nova empresa pública que vam aconseguir fer i que per tant es tragués això de mans dels privats i Agissa ja no existeix i ara tenim una empresa pública que es diu CATSA que és 100% pública de Girona Salis Sarrià de Ter ho dic però els que ens escoltin s'ha dit s'emprèn una mica el tema perquè jo ho tinc molt clar però clar hi ha en els estatuts previst una cadira vull dir per un tal observatori de l'aigua del sistema de Girona del sistema d'aigua de Girona aquesta cadira està buida perquè no s'ha creat encara aquest observatori al mes de ara no em vull equivocar però em penso que és el desembre hi ha una reunió internacional de partners i operadors públics d'aigua a Girona en el que teòricament ve servit de presentació d'aquest observatori de l'aigua jo no sé què presentarà l'Ajuntament perquè el més calent està l'aigüera nosaltres portem quatre anys i mig lluitant per aquest observatori n'estem fins allà on no es pot dir de l'assumpto hem redactat el reglament d'aquest observatori l'hem redactat i recontre redactat jo recordo haver anat en una reunió al centre cívic Sant Narcís em penso que se n'havia fet alguna alguna trobada reunions a tot arreu els bars sobretot és allà el nostre lloc preferit però perquè no hi ha llocs com deia en Jordi que no els donen els donen a casa de l'aigua això és com els jutges que diu no és que no deia el jutge i jo en un dels tres contenciosos que tenim no és que vostès no estan legitimats per recórrer vull dir per pleitejar diguem és que em presentim qui està legitimat a gent per parlar del tema de l'aigua a part dels polítics diguéssim aquests són càrrecs electes però vull dir gent que es preocupi del tema de l'aigua si hi ha algú m'agradaria conèixer-lo jo encantat de la vida senyor jutge o jutges en aquest cas que m'expliqui a veure qui no la legitimació activa és una altra cosa com a advocat ja l'entenc senyora jutgesa però com a ciutadà no l'entenc i al final el Tribunal Superior de Justícia que ens ha donat l'erroi i ara sí ara estem habilitats ara esteu habilitats ara estem habilitats podeu parlar no sé quants anys estigues però vull dir l'observatori de l'aigua sí efectivament és un dels grans temes pendents jo en aquesta casa en aquesta ràdio on estem en l'Oriol en el director li vaig proposar fer un programa mensual o la periodicitat que es volgués per tal de crear l'embrió de lo que seria vull dir aquest futur observatori perquè al final ni reglament ni reunió de partners internacionals ni rotllo al final es tracta que hi hagi un grup de gent que ho tirin davant i que es pugui tirar davant tu i jo Eugènia si dius que tens i amb tu que qui vulgui serà ben rebut per treballar amb el tema l'Oriol i amb el tema Roger pensa que té un peu a servir i un altre pont major i per tant el pont de l'aigua no entra a mig si m'ho permets l'Auroma però seria collonut que ens ajudés és un pont que treballo sovint el de l'Aurora també però el pont de l'aigua sí per coses per coses que són d'interès social perquè en definitiva l'Observatori de l'Aigua què reclamaria per exemple reclamaria entre altres coses el que jo li demano a la Sílvia Paneca i que ni la Sílvia Paneca que és amiga meva i companya d'Aigües Vida perquè tots Aigües Vida hi passen tots eh això després quan ja portem d'allò ja bueno Pablita no els fem però vull dir han fet un xer que no sabies per la ràdio que volia dir com porten galons amb tot el carinyo per tots ells per en Martí per en Lluc per la Sílvia Paneca jo me'ls estimo tots i ho dic de veritat no ho dic irònicament el que passa que clar al final et quedes tu sol i ells van fent i el riu va com va i la gestió pública va com va i passen la pilota en el secretari o diuen que la culpa és del secretari que el secretari diu que això no se puede hacer esto no se mira esto no se toca però clar a Valladolid sí que se mira sí que se toca a Terrassa sí que se mira sí que se toca què passa a Girona hi ha lleis diferents per Girona quin és el problema suposo que són les interpretacions o la mandra d'entrar-hi aquest és un tema aprofitem perquè és que això hem parlat a l'aigua i tirem una de les exposicions va lligada al món de l'aigua totes dues totes dues Eugènia Cross dues exposicions una sé que és a la sala a l'espai 22 que és parlo de memòria el dia 6 es va inaugurar es va inaugurar el dia 6 de setembre ah de setembre i serà fins al 15 d'octubre i és aigua llum i les fotografies són d'aquest tram de l'Unyà alguna potser a punt de llanta es troba malter però és aquesta franja del riu i l'altra que és la delegació del col·legi de psicòlegs d'aquí de Girona també el tema és el mateix però era la farinera diguem-ne la farinera teixidor però les fotos són diferents el tema és el mateix i una faceta d'aquestes fotografies és reivindicar precisament aquest riu o entre cometes si ja no és ben bé riu el que és no, no, no diguem que llavors tindríem problemes no cridem no cridem en el mal temps i continuem siguent la ciutat dels quatre rius que de tant en tant baixen però dels quatre torrents no no agrada tant diguem-ne la primera es va presentar en forma de llibre ja fa un temps i acompanyada dels sons de naturals d'una experta que precisament recorre llocs naturals per gravar els sons que en alguns llocs ja són documentació d'arxiu perquè en aquests llocs on t'ha gravat ja no existeixen vull dir que és una mica també a través d'aquestes imatges de donar vida també en el riu que en té encara encara en té doncs en el Col·legi de Psicologia de Catalunya Girona que és insisteixo que és un espai que està molt bé i un lloc on s'hi fan moltes activitats interessants de conèixer per entendre'ns és que no me'n recordo el nom per d'adè la farinera per dir alguna de fet és un passatge de la farinera 1 exacte doncs allà està i l'espai 22 és més conegut perquè es fan moltes presentacions de llibres i activitats també molt bé doncs enhorabona i anirem a veure i ens hi fixarem molt bé Roger avui és que quan hi ha en Pau Marramont que té un capdalt de verb quan hi ha en Pau més que aigua hem begut oli per la possessió de micròfon vols dir però no però benvingut sigui perquè s'ha de parlar una mica per aquesta consciència i a veure vull reconeixer que s'han fet per exemple la municipalització de la gestió de l'aigua és un pas important però però vaja o sigui que la foto icònica o una de les fotos icòniques de Girona sigui el riu i que el riu faci pena doncs no és per aquest motiu però fins i tot també per aquest motiu hauria de ser diferent i sí anem de seguir diguent rius perquè si ja ho abandonem nosaltres llavors ja ha de ser han de ser-ho i per tant tenim vull dir fins i tot el Galligans és un riu que algú podria qüestionar el Giro Galligans que dèiem i Déu-n'hi-do mira estem a punt d'entrar espera que faig sumes i restes el 85 aniversari d'una de les grans inundacions que hi va haver a Girona al llarg dels anys n'hi ha hagut moltes però la gent de l'edat dels nostres pares parlo d'en Pau a Girona parlava bàsicament sempre havia parlat de la inundació de l'any 40 que va fer molt de mal l'any 40 que va fer mal a tota la part nord diguem-ne del país però que va fer molt de mal a la Catalunya Nord a la zona del Pirineu a Manlleu a Torelló i a Girona a Girona hi va haver molts morts perquè l'aigua del Ter va arribar diguem-ne a límits mai pensats però com que a més a més en aquell moment no hi havia vessaments l'aigua del Ter va embotellar i va provocar la inundació també de Girona per l'Unià diguem-ne hi ha senyals que marquen gairebé dos metres en zones com Ballesteries Plaça del Vi i tal i la que va ser molt mortal que la gent ara se'n faria creus és allà on t'endèiem el pont de Can Vidal per on passava el Güell allà hi va haver un mínim de 8 morts perquè l'aigua del Güell es va emportar el pont que es va ensorrar i se'n va emportar molta gent que estava mirant que d'aquí ve que alguna gent no ho sap que un dels ponts de Girona porti el nom de l'Alferes Huarte perquè l'Alferes Huarte va ser una de les persones que va intentar salvar aquella gent i s'hi va quedar i s'hi va quedar això no ho sabia era Mógenes Duarte perquè ho he buscat hi ha un llibre d'en Josep Pastells és magnífic el que parla de l'aigua de Girona que precisament el fil conductor del llibre és l'aigua a Girona i ell recupera personatges alguns inventats d'altres històrics i un d'ells una de les històries que explica precisament és aquesta ja ho hem comentat alguna vegada recordo haver-ho comentat també aquí alguna vegada amb la paradoxa que el pont d'homenatge no és en el riu on va morir sinó en una altra però vaja de fet el riu on va passar tot això ja es va desviar es va desviar cap a la Devesa i per tant ja no passa per allà on t'hi havia el pont de Can Vidal que ara es comença a dir la rotonda de la on s'hi va posar l'escultura de l'Alfaro el pont major a la parròquia hi ha una inscripció a la façana de segles enrere on marca un aigua i fa besar de veure l'uamunt potser és d'aquest que has d'anar no, no, no estem parlant no sé si del 1400 sí, Oribe en tens molt molt pretèrits però evidentment també la configuració del riu allà també a l'Ange enrere era diferent de com s'ara aquí em veia la Catalunya Nord hi havia uns balnearis a Bernet i se'ls van portar tots ara parlo de memòria però crec que hi havia més de 400 morts entre la Catalunya Nord i la Catalunya del Sur i algun poble que va quedar arrasat per l'aigua del terra més amunt diguem-ne la zona entre Matlleu Torelló i tot allò va fer realment molt de mal però estàvem parlant diguem-ne que ara ara penso que en 3 dies va ploure en determinades zones més de 1300 litres vull dir que és un dilúvi és un dilúvi a més a més això va enganxar just un any i mig després d'acabar la guerra en un moment molt complicat i vull dir va ser va ser un moment complex va ser un moment complicat sí, sí però bé hem parlat d'aigua i prefereixo parlar d'aigua és vida que no aigua és mort que també ha passat escolteu ja ens queden només 12 minuts però jo crec que us he de preguntar 1 d'octubre han passat 8 anys dóna la impressió que n'han passat molts més segons com com com ho veieu com ho van viure i com ho veieu en aquests moments jo vaig viure a Sarrià de Ter aleshores encara vivia a Sarrià i encara estava també en l'Ajuntament i bé em posa amb el que tocava aquell dia de de portes i urnes i sí que recordo que estàvem allà en el coro en un edifici i les urnes bueno cap al tard doncs ja van sortir per dalt i sis amb una efervescència que potser se'ns ha aixugat una mica no durant tots aquests anys ho hem anat veient potser el termòmetre és l'11 de setembre no si és més a nivell de moviment però però això sí amb molta efervescència amb molt de compromís també no amb moltes generacions bé ens queda el que he viscut però també una mica amb aquesta recança de potser cada any no com cada vegada hem portat algun llençol no sé sempre hem anat perdent alguna estelada i i sí que ara en una situació una mica que a nivell de partits també l'independentisme s'ha anat fraccionant s'ha anat tensionant i amb l'aparició també d'Aliança Catalana que també situa doncs amb una altra tessitura també tot el moviment no i és curiós que ara precisament també ja amb el descompte de les municipals fins ara era allò que anàvem sumant ara ja amb el descompte aquests moviments de junts no en veure si poden trencar aquest cordó sanitari amb l'Aliança perquè suposo que també veu les orelles del llop l'Eugènia bé jo el recordo també el recordem tots jo el vaig viure a Pedret i també amb tot el que va passar al llarg de la jornada i del que ens vam adonar de de la realitat que potser no n'érem conscients d'una altra realitat que estava sempre com latent eh refereixo tot el que va passar amb les votacions és que el dia 1 hi va haver-hi les votacions el dia 3 hi va haver-hi aquella la més gran manifestació que hi va haver-hi Girona i el i el discurs del rei un discurs diguem-ne que sí, el dia 3 ensenla que que jo crec que sempre he defensat que jo crec que allò marcarà d'una manera o altra acabarà marcant el reinat de Felip Sisè des d'un punt de vista dels catalans absolutament convençut i i també em sembla bé l'anàlisi que ha fet el Roger en el sentit que s'ha desinflat des d'un punt de vista mediàtic deixeu-m'ho dir així és a dir jo crec que queda latent alguna cosa però la sensació aquella de que de que en fi parlem de 8 anys i sembla que parlem de molts anys però no hem d'oblidar que encara hi ha gent que està inhabilitada per poder-se presentar a les eleccions encara que li hagui comparat com per exemple en Junqueras i hi ha gent que està a l'exili i hi ha gent encara imputada i gent que està a la presó per temes com aquells per tant per tant com a mínim sí que ens ha posat un mirall de realitat de com estem que ens pensem potser una cosa i n'és una altra i tot està anant molt de pressa poder també s'hauria de veure en un context diguéssim des de fora perquè recordeu la quantitat de periodistes que van venir d'arreu d'arreu o sigui que va ser un fenomen que no és per oblidar i van impedir votar per la participació del que allò es va batejar com a piolins que van ser les forces de la policia i de la Guàrdia Civil més de 3 milions d'uns cents de poc més de 5 haguéssim votat és a dir que per tant no va ser allò una cosa de 4 no no va ser una cosa que diguem-ne que hi va estar i que jo crec que marcarà però que es necessitarà és el meu punt de vista anys per analitzar-ho amb un punt de fredor que ara mateix diguem-ne el partidisme o el cort o ens porta a veure d'un altre clar hi ha uns moments socials sobretot molt convulsos com has dit tu que ens porten no sé cap a quins camins però sí que és per recordar i per aprendre també d'aquest fet jo crec que com a lliçó ha valgut la pena Pau estic d'acord amb tot el que jo vaig veure amb molta emoció amb molta intensitat aquí a Girona i continuo il·lusionat i penso que vull dir que tot això que no ens entenem entre els independentistes i tal és circumstancial vull dir són més de 300 anys de dominació espanyola cultural econòmica vull dir dominació militar quan ha calgut i algun dia serem una mica més valents del que hem vingut siguent normalment i hi haurà algú que avui dia a més a més de fer grans proclames doncs hi fotrà el coll que al final és el que desgraciadament malauradament és el que acaba necessitant les revolucions gent qui foti el coll la força de la societat civil va quedar demostrada perquè hi va haver-hi urnes hi va haver-hi paperetes hi va haver-hi moltíssima gent de moltes tendències perquè hem de recordar que hi va haver-hi i va haver-hi gent que va anar a votar i va votar que no com era el seu dret i tocava però alguna d'aquestes gent es va manifestar jo crec que va ser un estat d'eufòria que després va quedar ensorrat perquè evidentment va venir la repressió i la repressió ha fet molt de mal i un dels mals que des del meu punt de vista ja que us he demanat l'anàlisi vosaltres també el faré jo un dels grans mals és que una vegada més el partidisme ha pogut a un anhel comú d'una majoria del poble que s'hi hagués anat ha plegat hagués pogut hagués pogut fer alguna altra cosa però en el cas va ser el que va ser i avui fa 8 anys d'allò 8 anys 8 anys i el que sí que s'ha desacomplexat més és com que anar contra el català per exemple doncs ja bueno ja és vàlid diguéssim o sigui anar contra els catalans i contra el català o contra allò que simbolitza treus la porra per la repressió però llavors també bueno fas que les lleis doncs no ho permetin no ho permet el català Europa quan està governant també la dreta amb l'extrema dreta a països catalans es raconen bueno vull dir de forma com molt barruera però també molt determinada no? i sense cap tipus de complexa País Valencià el tema de l'ensenyament que tingui les penques aquell senyor president de dir que deixaran de que quan facin valencià que a mi m'és igual que en diguin valencià perquè és la mateixa llengua però que deixaran d'estudiar autors de fora del País Valencià per d'això és com si diguessin que faran castellà i només parlaran d'autors valencians que escrivien en castellà és que és tan bèstia que costa d'entendre però estem en aquest estadi i llavors un tema que haguéssim pogut parlar i donaria per 10 tertúlies l'aigua 20 però aquesta per 10 que seria l'estat de la llengua és a dir el retrocés significatiu a les escoles és un autèntic drama i a més a més des del meu punt de vista també ara es parla molt per exemple s'està parlant molt de programes de TV3 que encara jo en dic TV3 i no ho podríem dir però dóna la impressió que hi ha una voluntat de dir van passar un estadi anem amb una altra cosa però esclar hi ha un tema que jo crec que s'hi han posat i que és allà on s'equivoquen que és que si van contra la llengua van contra la nació i gent que no es mouria per la nació es mourà per la llengua no sé si és que no sí aquí sí que hem d'anar tots junts i perquè jo crec que precisament la llengua ha estat el que ens hem tingut tots aquests anys que tu deies i que és cultura ho deia el Toni Sala fa poc a la setmana del llibre català la llengua és la base de tota una cultura i això ho hem de tenir molt clar no per anar en contra de res sinó per ser vius nosaltres o sigui per la vivència d'una cultura i això s'ha de tenir molt clar que és la llengua és la base de moltes altres coses és la base de tot sí i jo crec que això farà reaccionar és a dir hi ha hagut un moviment de gent que ve però ara amb el tema de la llengua relacionada diguem-ne amb la sanitat amb l'ensenyament tota la història que portem l'any 40 havia acabat la guerra com tu has dit hi havia edicions en català que ja funcionaven a Llatinoamèrica que ja s'editava en català o sigui que l'hem mantinguda permanentment vull dir que no vedem amb això anem junts i no no sé no mirem cap a un altre costat perquè és bàsic jo Jordi si em permets canvio-te un moment de tema perquè veig que se'ns acaba el temps i només vull 30 segons el dia 18 d'aquest mes del mes d'octubre batejarem el pont de la barca amb el nom de Francesc Ferrer Gironès això és una iniciativa d'Aigües Vida però que l'Ajuntament en el seu moment d'en Carles Puigdemont no va secundar perquè no ho van trobar oportú perquè els estacions d'aforaments no tenien nom tenen número però no tenen nom i era un argument fluix però vull dir però en aquell moment sí que se'ns va atendre per una campanya de més aigua alter i cuidado eh vull dir cadascú lo seu i tots els ponts hi ha una bandera que vam aconseguir que ens col·loquessin reclamant ribinigant cada vegada que s'atreveixi al riu un recordatori i també amb el mural aquell que vam fer que per cert l'artista va morir amb Joan Romaní àlies Escaramuix gran persona i un bon artista i ens va ajudar per quatre rals la gent sí que hi ha gent que posa el coll va cobrar una mer només volia recordar això el dia 18 el dia 18 a quina hora? com que no crec que m'invitis abans del dia 18 perquè d'aigua ja vas fins a les orelles anem servits no, a quina hora ho fareu? no ho sé no ho sabeu encara però estarem amb atents el dia 18 es bateja es bateja és una manera això ho fa Aigües Vida ho fa Aigües Vida això ho ha proposat Aigües Vida ho ha sacundat l'Ajuntament i he col·laborat al Consorci la Sorellona i no sé si em deixo però vamos bàsicament la idea és nostra però s'ha posat en mans de tothom i a tu les fotografies del punt del bar és interessant perquè vol dir que un senyor molt controvertit d'altra banda i tal igual però que va lluitar quan era president de la Cambra de Comerç d'Industria i Innovació que això és interessant perquè el meu bon amic en Jaume Faure que ara és el president actual i li dic tu tens un bon referent eh el món empresarial el món empresarial vull dir ostres en el seu moment es va moure vull dir veient clar això no ja estic no no em sembla bé encara ens queda no no no no no perquè hi havia molts temes que n'haurien pogut parlar el tema de la seguretat el tema que queden 20 mesos per les eleccions i això es nota moviments que hi ha a nivell de la ciutat el tema de la seguretat s'ha n'ha parlat molt hi ha discrepàncies ara n'hi ha entre guanyem i junts pel tema del padró podríem parlar de la plaça poeta marquina que per mi hi ha una cosa que no l'entenc l'Ajuntament ha fet un procés participatiu perquè els veïns ho facin jo que no no en soc excessivament de processos participatius penso que si realment el nom no compleix la llei de memòria històrica el que s'ha de fer és canviar-lo i tornar el nom de tota la vida que es travessi al carril però bé veurem què decideixen els veïns que els veïns poden decidir el que vulguin però és un procés diguem-ne complicat i tindríem moltes altres coses a les que parlar però bé hem anat per l'aigua hem anat per la cultura i per les fotografies sí que n'hi ha dues de Font de Navaca perquè a la tarda hi ha unes postes magnífiques des de l'aigua doncs recordant que hi ha dues exposicions de l'Eugènia Cross de fotografia a la llibreria 22 i també en el Col·legi de la Psicologia de Catalunya que valen molt la pena moltíssimes gràcies per aquesta tertúlia tan viva moltes gràcies Roger Eugènia Pau i fins la propera si tot va bé nosaltres tornarem demà ara són les ones