Temps de Flors, Diversiones i patrimoni gironí

Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC, amb Carles Valdellou. Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis al podcast de gironafm.cat L'alternativa, el programa de rockcat porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM quan passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 12 de maig, dilluns, en plena setmana de temps de flors. Alguns molt contents perquè ahir el Barça va fer un gran partit, altres, els que no són del Barça, potser no deuen estar tant. els del Girona que són molts preocupats per la situació de l'equip una situació que es va complicant i que tothom veu que realment hi ha llum al final del túnel però tothom veu que el túnel cada vegada és més estret i més llarg I de tot això, no necessàriament de futbol ni de bàsquet, el bàsquet Girona està pràcticament salvat, però una victòria al Granada va fer que encara hagi de patir com a mínim una o dues setmanes més. Les noies de l'Uni, de l'Esparroni Girona, ja van fer una magnífica temporada. Però no és d'esports del que volem parlar, sinó de la situació del país, però també d'esports, si ells volen, amb les persones que avui m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes. Gemma Busquets, periodista del Punt Avui, molt bon dia. Molt bon dia, Jordi Grau. Com estàs? Molt bé. Sí, en plena temporada de flors. En plena temporada de flors. Molta feina. Déu-n'hi-do. Sempre n'hi ha. Sempre n'hi ha, sempre n'hi ha, i si no es busca. Després en parlarem, si et sembla. Permetem que saludi en en Carles Bonaventura. Bon dia, què tal? Mira, bé, per aquí, altre cop. Ja m'agrada. Ell sí que sí, que com a mínim sé que ahir va voltar per Girona i va veure moltes flors. Sí, és allò que dius, el pitjor dia per anar al temps de flor és el diumenge, va, diumenge al matí a veure temps de flor. Tu que ets un home però positiu en aquest sentit, vas dir que hi havia molta gent però que tampoc era allò un desori, no? Hi havia molta gent i en alguns llocs s'havia de fer cua, però això ja forma part de l'encant de temps de flor, suposo. Sí, però la vida, segons què visites i on vas, que ho en fas moltes vegades i gent n'hi ha pertot arreu, només cal viatjar una mica i trobar gent a tot arreu. Per tant, penso que s'ha d'agafar la cosa bé i pensar que és una activitat molt bona per a la ciutat i si hi ha alguns dies que t'has de sacrificar una mica no passa res. I la tercera porta d'aquesta tertúlia, l'última, però no la més, menys important, és la bona amiga Montse Parats de la Fundació Esclaració Múltiple. Molt bon dia, Montse. Hola, bon dia a tothom. Vares voltar aquest cap de setmana per flors o vares aprofitar per descansar una mica de la teva frenètica activa? No, vaig voltar, vaig voltar, sobretot dissabte, que era el dia que m'ho podia permetre, i em va agradar veure això, que hi ha una mica d'una riada discreta, però riada, de gent anant cap a la zona més centre de Girona, més històrica, i també pensant que potser aquelles previsions meteorològiques que vàrem tenir la setmana passada, que havia de ploure tot el cap de setmana, moltíssim, moltíssim, moltíssim, van fer que potser la gent que ve de fora... no en vingués tanta. Malgrat això, el diumenge a les quarts de 9 del matí a les 9 ja hi havia una vintena d'autobusos a l'aparcament de Fontejau i ja hi havia molt de moviment. I això de les cues, Carles, tens tota la raó. El que passa és que som els gironins els que ens queixem de fer cua, que no hi estem acostumats o no hi estem tan acostumats. La gent que ve de fora Ja ho troba normal que hagis de fer cua per entrar a veure l'exposició dels Banys d'Àrabs, o depèn de quin espai, no? Però, sí, i dissabte molt de brilli-brilli pels carrers de Girona a la tarda, que això està bé. També en podem parlar, home, estàs parlant, suposo, de la gran festa de diversiones, no? Exacte. Que va començar a la plaça Salvador Espriu i que va acabar en el Palau de Fires, no? Exacte, amb més de 6.000 persones i 6.000 persones a dintre del Palau Firal. Només 6.000 persones perquè, vam estar parlant amb la Coralí Cunyat de Fira de Girona, ja feia molts de dies que no hi havia entrades i que hi havia unes certes, diguem-ne, patacades per mirar de tenir entrada. Però vam decidir que només serien 6.000 perquè, tot i que n'hi quedaven 2.000 més, és el nombre més o menys que consideren adequat perquè la gent pugui moure's amb un punt i... Temes de comoditat i de seguretat, que és molt lícit, però jo dic més de 6.000 perquè al final la gent que no va poder anar al concert va fer la rua. Sí. I aleshores és veritat que veies molta gent, jo en aquell moment estava a la tarda aquí, a prop del carrer de la Creu, i veies molta gent amb els seus vianavillers, que se'n diu, és a dir, vestits per l'ocasió, tal com promouen el grup de l'Orquestra Diversionés, amb brillis, brillis, amb escalfadors, amb viseres de color, un rosa fucsia com molt potent, abocant la imatge de dècades passades de festivitat. Bé, jo penso que va ser una imatge diferent per mi, com a mínim, del temps de flors, sabent que hi venia gent que els havien regalat l'entrada feia mesos, amics meus que han vingut de Menorca o gent que venia de Barcelona o d'arreu de Catalunya per gaudir d'aquest cap de setmana el temps de flors també, perquè aprofitaven, es quedaven, venien divendres i ja no marxaven fins i tot el vespre, per tant, una festa més. Va ser temps de flors i temps de versions, diguem. Clar, una miqueta d'alegria, és que tot està bé. Escolteu, no, no, ja que hem entrat, després parlarem de les flors i de molts altres temes, però aquest és un tema, és a dir, coneixeu tots tres, bueno, la Montse ja he vist que sí, que és una fan fins i tot, coneixeu el fenomen Diversiones? Jo conec el fenomen però no sóc fan. No soc fan del fenomen d'Iversiones, però puc entendre la moguda que genera i la càrrega d'energia positiva que desprenen els concerts. No he entrat mai en aquest fenomen, però el puc entendre i és compartit, també. Vull dir que genera una energia positiva fa estiu, és com l'inici de l'estiu a Girona és que de fet jo em sembla que he anat a tres concerts vull dir que tampoc he anat bastant més a veure George Benson que diversió és perquè ens entenguem però i els macro concerts a vegades et cansa una mica però jo és que és destacar això és destacar el bon roguisme al final penso que ens calen ens calen circumstàncies així aquesta mobilització de de bon rotllo, de felicitat, d'anem perquè ens ho passarem bé. I molt intergeneracional també. Exacte. Molt familiar en el fons, no? Que convides a pares, mares, fins i tot avis, no? I nets, no? De gaudir d'aquesta festa d'estiu que és cada concert de diversions. Ja et dic, no he entrat en el fenomen, però el puc entendre i compartir en molts moments, no? Jo soc molt fan. Ah, que bé, cara. No, és que jo volia provocar... L'home discret. És que ho has dit molt bé, i ara em preguntarem per què, però jo volia provocar aquesta reacció, perquè jo vaig començar a sentir parlar de diversiones com un producte de festa major de fa molts anys, de gent que deia, hòstia, és que tu passes bé, ho fas bé, i tal, fins que ho vaig comprovar de primera mà, mira, va ser precisament... a Fornells de la Selva, un dia que anàvem, que a més jo crec que era la millor de les situacions, perquè anàvem amb un grup de sèniors, que diries tu, no tan sèniors com jo, però era gent del món del futbol, dels meus fills, que havíem fet un sopar i vàrem acabar anant a diversions com aquell al carrer. I ens ho vam passar tan bé. És a més, una cosa, coneixia totes les cançons, són les de la meva època, això ja el reconec, jo havia dedicat a posar discos als anys... 70 i 80 i per tant el que hi ha allà, però és que a més a més el que a mi em va agradar no era ni si sonava bé o no, que és igual jo crec que a vegades sonen malament volgudament és a dir, fan una mica el pallasso el pallasso, el pallasso, cantes però a vegades amb l'esforç d'abagar aquestes coses per ells mateixos que jo crec que són molt llestos perquè realment ho són però transmeten això un bon rollo i a partir d'aquell moment em vaig fer un fan no els persegueixo però és que a més a més és un fenomen perquè per exemple fan dos espectacles un el propi de Diversiones a Calonja que és el poble el Diverfest però també fan el Diver Beach de la platja que són fenòmens multitudinaris perquè a veure aquí Qui no ha sentit, encara que tu no siguis fan d'aquestes coses, qui no ha sentit allò, el Camilo Sesto amb tot el seu esplendor? Pensava que anaves a cantar. En un moment he pensat que cantaries, Jordi, per un segon. Jo crec que és dels pocs llocs que m'han pogut sentir cantar amb històries aquestes. I en franquesa, com em vaig assabentar que venia a Girona i vaig dir m'agradaria anar-hi, ja no hi havia entrades. També és veritat i per tant no ho vaig fer. A Girona ho vaig fer anar-hi. ja estem feia temps que em havien dit que no hi havia però moltes setmanes els vam veure a Calonja aquest any i penso van anar també a la Mirona de Salt sí, sí, no, volten molt i a més i ara s'ajunten de fet aquest dia vaig veure una entrevista crec que va ser el dia de Girona que el cantant la cara visible deia que tindrien possibilitat de professionalitzar-se però venia a dir que això comportaria el trencament de l'Europesa que tenen altres vides i que això el que passa és que han aconseguit ser un autèntic fenomen sempre n'hi ha hagut de fer les orquestres fan versions i els que pensem comunicativament una mica de tant en tant i acompanyada d'aquesta taula periodística Clar, i és que ja el propi nom és tot un exemple, és que ja és una intenció absoluta, és a dir, són versions divertides, és claríssim. I van néixer així i mantenir-se així, no professionalitzar-se en el sentit de viure exclusivament d'això, els dona la llibertat de continuar a passar-s'ho bé. És veritat que hi ha moltes professions que ens ho passem molt bé. Sí, sí, no, no, i s'ho passen bé i la veritat és que és garantia de passar-s'ho bé davant la Lluïsa, és molt important en aquests moments. És una mica traslladar l'efervescència o el que gaudeix el públic. a peu de pista traslladar-ho a l'escenari jo crec que és aquesta empatia que generen que el públic se sent reflectit a dalt de l'escenari com si tu pugessis a cantar en un karaoke a la platja o això no Sí, sí. Sí, Jordi? En una festa major, no? Sí, Carles, perdó, sí? Tu et sents així? És a dir, quan vas a... Jo no hi parlo mai a l'escenari, eh? Jo he pujat en un escenari. Només? Però sí que cal destacar la interrelació que tenen amb el públic. És espectacular, un concert d'ells. Ara que pugi, mira, aquella senyora s'ha de casar, que pugi. Coses d'aquestes. I la sensació és que hi ha una naturalitat que jo crec que també és estudiada. És a dir, segurament tot va venir així, d'aquella manera, de manera com el vocalista que en dèiem abans. Aquesta és una paraula... de mitjans del segle el vocalista el vocalista el cantant per entendre'ns que sempre va vestit d'una exactament hi ha cantants mitjans Estem entrant en un moment festes majors. A veure, a nivell de comarques gironines, vosaltres perquè sou relativament joves i us quedeu amb el Setzón i su cantante Blasque es deia en aquell moment. És que solista m'ha vingut Blasque. Hi ha hagut grans cantants a comarques gironines, l'orquestra meravella que havia destacat sempre per la part musical, havia tingut en Jacques Caramelo, que després va fer una gran carrera a Alemanya, havia tingut en Jordi Garanger, que també havia estat a la principal de l'Avisbal, i en Fernando Mendoza, que quan va deixar l'orquestra va fer el seu concert, el seu conjunt, que després, desgraciadament, vinguent d'una actuació, va tenint un accident i va morir, però hi havia grans vocalistes, que es deia, o a Salt mateix, en Llorenç Cabesses, que havia estat a la mítica orquestra Iris, o la gent... És a dir, és clar, és que hi ha moltíssima d'aquesta gent, i de més cap aquí hi ha altres, per tant, el que fa, el que passa és que l'enginy allò amb molta presència, amb molt bona veu, i diversió no juga trencar una mica tot això... Fan una mica, insisteixo de temps, totes les cometes del món, el pallasso, en el bon sentit de la paraula, barrejant lletres, a vegades canviant lletres, i la sensació és aquesta d'un grup de gent que s'ho està passant bé i que comença a cantar, doncs això sembla que és el... És la fórmula de l'èxit, no? A vegades sembla una mica que ridiculitzin la típica orquestra de festa major que s'allava. Per exemple, els que seguíem fa molts anys, l'orquestra plateria, per exemple, o la salseta del poble ser. Sí, home, però... Ells no feien conya del que feien. Feien, esclar, feien una actuació... Però la plateria i la salseta ja eren, diguem-ne, un pas més de l'orquestra, com jo deia, les cobles orquestres que es deien, eh? Sí, ja no equipararia, exacte, salseta, salvatana, ja no equipararia. I plateria ja era, diguem-ne, una... Bé, o la salseta que ho va petar. De fet, el cantant de la salseta va participar, em penso, en una de la... Em penso que va cantar Fredinací a... Al Palau de Fira, sí, sí, perquè la salseta va ser també un fenomen de ja fa uns quants anys va ser un autèntic fenomen trencador i la plateria, que eren molt bons la plateria. En canvi, diversió n'és fa una cosa diferent, però diguem-ne, no dic ridiculitzant perquè tampoc seria la paraula, però fem una mica més de caricatura d'això i la gent s'ho passa molt bé. Cantar desacomplexadament, no? Sí, sí, sí. i no necessàriament buscant allò la qualitat que la plateria que no dic que els de diversions no siguin la plateria eren tots músics excel·lents amb un paio que era en Manel Josep que era el cantant que era el que aglutinava allò perquè per la plateria hi havia passat tot Déu, perdoneu-me així com la salseta va ser més un grup però la veritat és que ho estan petant i llavors hi ha moltes orquestres de versions que funcionen, però diversions ha trobat una fórmula. I aquests fenòmens dels tributs, no? Que ara estan també molts de moda, no? Tribut, no sé, fitipaldis, cante de bloc... Sí, que bueno, alguns tenen molta qualitat, eh? Sí. de tribut i tal, dic, bueno, serà una xeronada, allò que... I no, realment, algun trenat... És el fenomen aquest del copi, no? El copi... Sí, és el fenomen d'això i també jo penso que és nostàlgia d'un... Ostres, en un moment de la història de la música en què es vivia diferent, no? Ara no era tan segmentada, era la música una mica més per tothom, no? La música de qualitat, no hi havia potser tantes... diversitat de gènere, com avui en dia, no?, que hi ha gènes musicals de tots gustos i amb tots idiomes i de totes tecnologies, per dir-ho d'alguna manera, i abans era música, que era música, i potser també hi ha aquesta part de nostàlgia, i el que és molt bonic és veure aquest relleu, no?, que hi hagi gent jove que sàpiga, doncs, que hi hagi una balada d'escorpions, o que, no ho sé, saps? És que el problema del cas és que hem acabat coincidint, per exemple, amb els meus fills, amb cançons de... Ostres, Aquesta cançó tu la coneixies i era aquella cançó que tu 50 anys enrere doncs era de les teves, però també algunes que no ho eren però que al final han acabat convertint-se, perquè jo per exemple no havia sigut especialment fan de Rafael Mai. sense cantar aquesta gent migrant noche i és això, entre la paròdia i la collonada i la diversió acaba sentit no, anava a dir abans volia dir que segurament en Xevi Castellón que és un gran especialista en aquestes coses ens podria fer una relació diguem-ne de grups gironins que en el seu moment van ser molt bons i que diguem-ne que ara han passat per qüestions de llei de vida han passat a la història però jo no havia tingut sempre un nivell de músics molt bons Això és un llibre, no?, una història de les orquestres de les comarques gironines, recordaves Plateria o... Plateria no era d'aquí, però bueno, hi havia gent segurament d'aquí, però abans tu has parlat de Setson, que de fet... Sí, perquè és el meu record de festes majors. Era molt pitiuar amb Setson. és que hi havia un munt de grups que diguem-ne que es van fer el seu nom i que es van guanyar la vida o com a mínim fèiem el món de les orquestres que aquí sí que a les comarques gironines segurament hi ha les millors hi ha hagut sempre les millors orquestres sí, sí, de fet jo tinc una companya que és de Reus una companya de la Fundació que està en el centre de Reus que tenim i ella sempre ho diu que quan ella era uns anys més que jo i quan ella era més joveneta, adolescent i així, venien amb els seus pares a Girona a veure les orquestres de Girona. O sigui, fora totes les conyes que podem fer, et foten tot el riure, però aquesta part d'història musical creada al bressol de les orquestres, d'aquestes orquestres de festa major, que després s'han mogut arreu de Catalunya, És veritat que és Girona i per tant aquest potencial cultural musical el tenim que neix aquí, ja us dic, la cefa, un petó cefa que no ens escoltaràs, però sempre ho diu, que els seus pares i ella venien cap aquí a escoltar i a veure les orquestres gironines. Molt bé, escolta, hem fet una introducció musical, quan volíem parlar de temps de flors, escolteu, ara fem de gironi una miqueta, encara que la gent és espanyolina. Jo vaig anar a l'inauguració de temps de flors, treballava aquesta setmana i vaig anar a la inauguració, i és el que comentava en Carles, que es passejava bé, no era l'aglomeració de molts altres Hi havia molta gent però no hi havia excessiva gent. I el temps jo crec que hi acompanyava, perquè no va acabar de ploure, jo almenys vaig cobrir al matí, no va plovisquejar, va preferir una temperatura ideal per passejar i per això, per fer de flaner, que se'n diu, de guaitar, de mirar... de mirar les flors i de veure un munt de gent, sobretot que venia de Barcelona, vaig parlar amb moltes senyores que venien amb autocars, que venien de Badalona, de Barcelona, molts francesos també hi havia, perquè va coincidir amb la germanament entre Girona i l'Albí, que hi ha a l'entrada a l'Ajuntament, hi ha una mena de rèplica dels jardins que hi ha al Museu Toulouse-Lautrec del Vic, que és un museu totalment recomanable, és molt bonic, i aquests jardins també són com molt plens passejar-hi, i han fet una rèplica a l'entrada de l'Ajuntament de Girona, Hi havia una coral de l'Albi que va, diguéssim, cloure l'acte de l'egermanament dels 40 anys i l'alcalde en Lluc Salelles va comentar això que hi hauria com diverses activitats i... una programació destacant sobretot dues ciutats que comparteixen molts vincles i que són com molt similars a moltes coses no sé si heu visitat el vi sí, el museu, els jardins i sí, la ciutat I té molts paral·lelismes amb Girona. I bé, i el passeig, això ja et dic, va ser això pel barri vell, sobretot pels llocs, els clàssics, no? Catedral, banys àrabs, soterranis... Soterranis de la catedral me n'han parlat molt bé, que a més a més és un dels llocs que hi ha cues, permet 400 persones l'hora... i es veu que va estar allò continu. El soterrani està molt bé, és tipus imitant un bosc, arbres i els sons de mussols i tot això d'ocecs. Està molt bé, realment és una de les coses que em va agradar més, el que vaig veure, que tampoc ho vaig veure tot. La signatura pendent que sempre expliquem és això hauríem de descentralitzar-ho a la ciutat, no? Però clar, com ho fas? Perquè la gent té tendència a anar sempre allà mateix... De fet, ja es fa, i hi ha llocs com... De fet, hi ha dos espais, jo penso... Bé, no n'hi ha més, eh? S'ha fet, eh?, en els últims anys, però... Saps què passa? Luita una mica contra la tendència de la gent que és anar sempre al centre històric, no? Primer, Carles, tens tota la raó, és lluitar contra aquesta tendència, no?, històricament, si són 70 anys de temps de flor, tothom, tots recordem el temps de flors, no?, doncs, barri vell, i ja molt va ser quan varen començar a anar expandint-se una miqueta fins a l'Adavesa i així. El problema que hi ha és, per exemple, ara tenim, em sembla que és a Mas Ramada, és a Sant Narcís i és a Santa Eugènia, que ara us comentaré una coseta de Santa Eugènia que em sembla genial, Però el problema que tenim és que si allà s'hi fan muntatges però pel camí no hi trobem res, és molt difícil que la gent hi vagi. És a dir, si tu estàs fent un recorregut i conforme vas caminant vas trobant diversos punts que t'atrauen, sí que arribaràs al final del camí, per dir-ho d'alguna manera, perquè ja et diràs, mira, caminaré aquest quart d'hora aquests 20 minutets màxim, aquest quart d'hora, que ens separa des del carrer Nou fins a la plaça Assumpció de Sant Narcís per veure, aviam, quin és el muntatge de l'Associació de Veïns de Sant Narcís aquest any. Però, clar, és que pel camí, què trobes? Tenim un parc central que no hi ha massa res, tenim el que havia estat la plaça Europa, que ara no és plaça, però que encara tots li continuem dient l'alçada de la plaça Europa, que tampoc hi trobem res. Aleshores jo penso que el gran hàndicap, el gran repte, és no tan sols obrir-ho, que ja fa uns anys que s'està començant a fer, sinó que en aquestes direccions, en aquests camins que ens porten a aquesta obertura, també ens hi trobem part de l'exposició, perquè és que si no és molt difícil. Si no ho acabes fent per la gent que hi viu. Exacte. exacte, que està molt bé que també està bé perquè a vegades dóna la impressió que només hagin de fer les coses per la gent de fora i en canvi, per exemple Sant Narcís ja és tradició que fa sempre muntatges que està molt bé, tu has parlat amb Marc Lamade i has dit que ens explicaries alguna cosa de Sant Eugènia no, perdó, de Vista Alegre de Vista Alegre, perdó, de Vista Alegre perquè diumenge al matí van fer la seva pròpia inauguració i això ho trobo molt bonic Sí, perquè al final és el que dèiem de fer barri, no? I el diumenge al matí van fer la seva inauguració del seu Temps de Flors, que està molt bé, no s'ho la paro amb la inauguració oficial, però que bé, és una idea, és un concepte, van fer un homenatge a la gent gran del barri, van fer un dinar, van fer un concert... Al final fas barri i aquestes coses que a les grans ciutats es valoren tant, aquí també les hem d'aprendre a valorar. El que som aquests col·lectius, més enllà que, com que tardem poc en anar al centre o a la part històrica, sempre hi acabem anant, Però bé, jo crec que és una reivindicació territorial, petita, de cadascú en el seu territori, i a Sant Narcís també hi haurà activitats, i també serà bonic. Jo penso que, bé, aquesta reivindicació dels veïns de Vista Alegre d'aquesta manera molt natural i ben feta i amable, i reconeixent també els seus propis veïns, trobo que és una molt bona iniciativa, i m'agrada, i volia destacar-ho. De fet, si demà llegiu al punt el meu article... Em parla una miqueta d'això i de tot aquest reguitzei, que a mi el que més em meravella del temps de flors d'aquest any, més enllà de muntatges i així, que encara no els he vist, m'he apuntat Soterrani Catedral com excepcional i així... però el que m'impressiona moltíssim és la quantitat, quantitat, quantitat d'activitats organitzades, o sigui, hem estat una estona parlant de diversions, però és que hi ha moltíssims concerts, el festival a la capela, hi ha moltíssims concerts a diferents espais, al monestir de Sant Daniel, a la Casa de Cultura, és espectacular, les visites, o sigui, les entrades als museus a portes obertes, les visites guiades, és que bé, jo, si mires una miqueta l'agenda... Veus que hi ha tot un regutgell d'activitats programades que... Ho sé, que cada any hi ha moltes, però a mi em dona la sensació que en aquest 70è aniversari potser se n'han programat més. I trobo que està molt bé, perquè al final és unir cultura, les tradicions i tot plegat i donar visibilitat no tan sols a figures ja consolidades, sinó també a grups emergents o a grups que potser no tenen l'oportunitat d'aparèixer amb agendes culturals tan importants com aquests dies. És que tu mires l'agenda diària de cultura o l'agenda de Girona, ciutat, i no te l'acabes. No, no, no tens possibilitat. A vegades... A vegades organitzem actes, ens queixem de dir, ostres, ens han anat a coincidir amb coses seguides d'illaboració. I a vegades mires un dia i dius, avui no hi ha res. Però això també dona caliu, dona vidilla, perquè vol dir que afecta molta gent i llavors també has de lluitar una miqueta per tenir gent, però és que realment, entre presentacions de llibres, la gent del trofó... exposicions, la Fundació Valvia que, en fi, hi ha moltes i moltes coses, sí, sí. Les promocions de la Mercè, per exemple. A propòsit de Temps de Flors, hi ha una exposició que es va inaugurar just divendres, que m'agradaria destacar, que és l'exposició que hi ha al Museu d'Història de Girona. Ella és il·lustre en botànica, que és una història, un recorregut històric de la genealogia, de les primeres il·lustradores. També té un punt de vista científic que van dibuixar, que van estudiar les flors, la botànica. Hi ha també un apartat dedicat a la micologia, als bolets. És una exposició que s'exposa per primera vegada a Catalunya Es va inaugurar fa un any al Jardín Botànico de Madrid i després ha passat a Sant Sebastián, a la Fundació Cristina Enea, i just ara es va inaugurar divendres, es pot veure fins al setembre, i és una exposició que a la gent que li agrada la il·lustració, les flors, la botànica en general, el món d'aquests primers il·lustradors científics del segle XIX, del segle XVIII... Hi ha noms, per exemple, de dones desconegudes, i és el que han fet aquestes investigadores, que és un col·lectiu, elles il·lustren botànica, tenen una compte a Instagram, que les podeu seguir, i han fet aquesta recerca, perquè es trobaven amb llibres antics, que hi havia dibuixos de flors, i trobaven només les inicials, i després han buscat comparacions amb altres llibres, per fer la genealogia d'aquestes il·lustradores Hi ha noms internacionals, però també hi ha herbaris de dones de l'Institut Català de la Dona que hi havia als anys 30 a Barcelona, que s'han recuperat. I després hi ha l'apartat, això es fa al Museu d'Història de Girona. I al COAG, a la Pialmó i al Col·legi d'Arquitectes, hi ha, diguéssim, la il·lustració de les contemporànies. Hi ha artistes, dibuixants, il·lustradores que han fet també, que han plasmat la seva idea de botànica en un apartat del COAG. I és totalment recomanable. I s'han programat també moltes tallers familiars i també hi haurà diverses conferències de membres del col·lectiu aquest allà és il·lustrant botànica. vull dir que si us agraden les flors més enllà de la primavera que planteja el barri vell aquestes que hi ha dintre el Museu d'Història de Girona jo crec que són molt recomanables també m'encanta, m'encanta venir a Tertúlia i compartir taula amb això és a dir, amb això amb això majúscules és a dir, clar, amb coses que descobreixes clar, exacte hi ha tantes coses moltes vegades noten assabentes i després resulta que t'has deixat perdre una cosa que valia molt la pena doncs mira, jo us en diré una altra si voleu perquè també es va inaugurar aquesta setmana hi ha una exposició des del meu punt de vista magnífica de l'obra de Jaume Feixó a la Fundació Balbi Jaume Feixó és un artista jo diria que poc conegut en els últims temps perquè ja fa molts anys que va morir, va morir molt jove però, i és clar, i sempre m'empipa dir el que diré ara però és la manera de relacionar-lo és una de les persones que, juntament amb l'encesa Gironella, diguem-ne, es va encarregar de donar vida i color a les cases de l'Unià, per exemple, no? Tot i que, curiosament, tant l'encesa Gironella com Feixó eren artistes del negre, és a dir, l'obra d'encesa Gironella està molt basada en el negre, I la de Jaume fa això també amb el negre, però sobretot amb un estil geomètric. I l'exposició és magnífica i reivindica una figura que ens ha quedat oblidada, que això ha passat molt. És a dir, són pocs els artistes gironins que n'hem tingut i de molt bons, però que de sobte sembla que poden passar. no ha passat en Domènech Fita perquè té una fundació no ha passat en Torres i Montzó perquè en Paco té molta obra als carrers de Girona i a més a més diguem-ne va tenir una llarga vida i va ser molt reivindicat però per exemple artistes allò que dèiem com Emilia Txaragai que va ser allò absoluta pionera i que va tenir una obra absolutament trencadora i que també diguem-ne que ara que ja fa anys que és morta dona la impressió que diguem-ne que que ja no se n'enparli tant, quan en canvi havia tingut un paper importantíssim. He dit aquests i en podria treure 30 més. Jaume Feixó és un d'ells i hi ha una exposició que us recomano que hi serà fins a finals de juny a la Fundació Balbi. Allò que dèiem de que Girona es mou, per dir-ho d'alguna manera, i que hi ha molta activitat. Molta activitat cultural. Hi ha moltíssima. què n'has de dir? no, no, no això, que hi ha molta activitat cultural molta això, no? exposicions, concerts no tot s'acaba, a vegades sembla que la vida cultural s'acaba després de Sant Jordi o quan s'acosta l'estiu, no? els programadors et diuen no, comencem curs al setembre, no? i no, no, fins a juny-juliol hi ha molta efervescència encara, no? vull dir... anava incidint això i recomanar-vos l'expo del Museu d'Història que jo trobo que és un gran que després de Madrid i després de Donòstia a Catalunya es pugui veure a Girona coincidint amb el temps de flors Però més enllà del temps de flors, és molt recomanable això pel que deies tu, Emilia Xargai. Descobreixes noms il·lustradores que no sabies. Per exemple, ara no recordo el nom, però hi ha les que s'han encarregat del tema dels bolets, que són dues dones catalanes, que les han anat a recuperar, que ningú coneixia. Una que fa reproduccions de ceràmica de bolets... L'altre que, com els delineants, fa anàlisi gairebé anatòmic dels bolets. Vull dir que és una exposició detallista, molt floral també, però molt científica i és molt recomanable. i destacar aquesta part de l'art femení vull dir que és veritat que si hi ha figures que queden més oblidades si a més a més són dones i a més a més estem parlant del 1930 i així i anterior jo penso que encara té com més efecte reivindicatiu d'imatge cultural del que ja es feia fa 100 anys Però és també una manera de, és allò, no?, de pintar floretes, no?, que ella, s'havia menys tingut molt la dona, no?, ella pintar quadres de floretes i aquesta cosa més, no? Anem més enllà. No, no, no, doncs tenien un valor... que van començar a recollir les remeieres, les trementinaires, que es va després, si tu veus el romanticisme, collen floretes i les pinten, però no, va més enllà d'això. i es pot veure en aquesta exposició, que han editat una mena de pantone, el catàleg de l'exposició és molt bonic perquè és com una carta de colors que es pot veure així cada una, hi ha les referències biogràfiques de cada una, amb una mostra de la seva obra i res, és molt recomanable i a vegades jo hi vaig anar i divendres que era el dia de la inauguració quan encara estàvem fent el muntatge de la catedral i surts de... i surts allà i hi ha tots les hortències blanques a les escales de la catedral i en Carles comentava el dels soterranis de la catedral jo destacaria casa Carles a la casa del bisbe i en el pati hi ha tota una mena d'alegoria de les mosques de Sant Narcís i de la llegenda de Sant Narcís que I també fan una mena de metàfora de la flor del Narcís, no? I és un grup d'escolians d'arquitectura que trobo molt bonic. I just en el mateix, a la plaça del Poder Gironí, per dir-ho d'alguna manera, que hi ha l'Ajuntament... Hi ha el Bisbat, la seu del Bisbat, a la punta on van tancar dues botigues emblemàtiques, la floristeria de l'Àngels Artigues. Ja comença a fer massa temps. Doncs estan les anys, diguéssim, hi havia cua dissabte per fer-se fotografies en una cadira de Balca. Com la cadira. que hi havia al cantó amb Obles Nyerga que just a l'entrada recordeu fa uns anys Joc de Trons que la gent es feia les fotos sentat en el tron de Joc de Trons doncs dissabte era sentats tots en aquesta cadira de balca hi havia cua això per entrar aquí i després han fet també una mena d'alegoria d'homenatge als artesans a la botiga a la floristeria de l'Àngels Artigues A l'interior, res, està tot tancat i em va donar la sensació que era com un maniquí despullat, però és floral, és una composició blanca i groga, si no recordo malament, i res, vaig pensar que era una manera també de reivindicar. aquest comerç que donava identitat a la ciutat i que cada vegada en té menys jo sé que és llei de vida però va ser dues botigues que van doldre de fet n'hi havia moltes en aquella zona i n'hi ha moltes que han canviat però era com un punt de resistència diguem-ne la botiga de flors que estava en el lloc d'una antiga barberia que s'havia mantingut i la botiga de motles de Nyerga que de fet més que una botiga vull dir ell despatxava l'exterior jo una vegada hi vaig fer un article que li deia que era l'altre guia del barri vell perquè és que la gent s'adreçava a ell per preguntar coses perquè la tenia tan atapaïda de caigues de balca i tal, que no s'hi podia entrar, ell sempre estava fora en aquell banc que semblava que li havien fet expressament. Doncs ja deu fer dos anys que està tancada, es van fer obres, i bueno, deuen estar pendents, segur que si farà alguna cosa, deuen estar pendents, diguem-ne, de... de permisos sinó d'obra per obrir la botiga que n'hi ha alguns altres que també són curiosos per exemple a la plaça de Catalunya el que els gironins en diguem la Ramla Verdaguer que oficialment no ha sigut mai Ramla Verdaguer però que tothom ho diguem allà el cantó de Can Puigiral i el cantó diguem-ne de les sabates a Vallí per exemple fa potser 14, 15, 16 o 17 mesos que s'anuncia l'obertura d'una botiga de gelats que estava abans a la Rambla Catalunya, ja puc dir el nom, Dino, i que no sé, i que va tancar per obrir, diguem-ne, va tancar a la tardor per obrir la primavera i han passat dues primaveres i no... i no obre, i algun problema hi deu venir de papers, però allà hi havia d'anar-hi una botiga, diguem-ne, que era una nova imatge d'una franquícia gironina, curiosament, empordanesa, que té moltes botigues arreu i que no acaba de fer. Però el cas aquest d'en Joan i de la botiga de l'Àngels, doncs ha quedat molt emblemàtic, perquè, esclar, quan baixes, diguem-ne, del pont de pedra, és el que veus, diguem-ne, no? Està canviant el paisatge comercial històric de Girona. I ha canviat. I ha canviat. Tu passes ja pel carrer Nou i on et trobaves abans que el rei... Ara fa un mes va tancar, per exemple, perdona, que t'hagi tallat la capelleria Archer, que abans veia si ho és a dir, una botiga de barrets, que per cert n'ha obert un al cantó. Això també s'ha de dir, però Archer va tancar... Cal rei, tu passeges pel carrer Nou, totes aquelles referències que tenies, no?, a Cal rei, Archer... jo t'en diré una d'una mica abans que tu ja no vas conèixer que era Llens que era la casa diguem-ne la família del poeta Comadira que estava davant per davant de Carley sí sí botigues emblemàtiques i després això baixes al pont de pedra veies allà les flors de l'Àngels Artigues veies el cisteller i després voldria recordar també que a l'altre punt de la plaça del vi hi ha una botiga petita de gisoteria que hi ha uns vitralls modernistes, Mercedes, Casa Mercedes, que és també històrica, que quan es jubili la mestressa allò tampoc tindrà continuïtat. I en el sostre hi ha unes pintures d'un banyolí il·lustre de Manel Pigem, d'un pintor del 1900, el pare del pigem més conegut, que simula un cel, i és una d'aquestes botigues històriques que fan, diguéssim, si tu vols, aquest turisme més patrimonial, que està just al costat de... De la moda i del colmado, que és un altre clàssic, i del colmado. Exacte. Vull dir que és una mena de triangle que encara continuen... Però és veritat que, jo abans deia, és llei de vida, però és veritat, algú diu en el centre de Girona, diguem-ne, les botigues històriques estan desapareixent. Jo els dic no, no, el centre històric no, el centre històric i en els barris. En els barris també està passant que botigues que havien estat considerades històriques, doncs algunes continuen obertes però amb noves fisonomies, amb... amb noves cultures i amb nova manera d'entendre com són. I botigues històriques que hi havia hagut a Girona encara en continuen algunes resistint, però és veritat que les franquícies en un moment determinat van entrar i van acabar amb establiments, encara es mantenen, Campi Jaume, l'Ambla, tenia dues botigues, ara ja només en té una des de fa poc... encara continua a campujades, però és veritat que de mica en mica, diguem-ne, es va transformar en tot això i a vegades no necessàriament a millor. És la nostàlgia també, és una mica la nostàlgia. Sí, però és un fenomen no només gironi, és un fenomen molt generalitzat. Exacte. que dius, no ens agrada, però és llei de vida. Sí, és el mateix que hi ha hagut un gran canvi, però hi havia hagut una botiga que feia dècades que era històrica i que havia tingut un punt de referència de tal manera que era d'aquelles botigues que hi havia gent de Girona que anava a comprar sal, que era Can Ní. I també, diguem-ne, ha tancat o ha anunciat que tancava, perquè suposo, per allò que deia... A vegades no hi ha relleu generacional. No, moltes vegades és això. És complex, és complex. I ja que parles de salt, Cal Cistaller, de salt, si tenim pel carrer Nou, tenim Cal Cistaller des de fa ja un temps. Calenou i Sant Francesc. Exacte, les dues bandes. Pensant que sempre hi ha un bri d'esperança, que aquesta gent de tota la vida pugui continuar fent el seu ofici a Girona. Després, tots els barris antics de totes les ciutats, de tot el món, s'assemblen amb totes les franquícies, no? I els mateixos no. I els mateixos, tu passeges per aquí o, no sé, però a una altra ciutat francesa, o per exemple, o italiana, i tu has els mateixos logos, no?, a l'esperador, i en canvi, per exemple, és això, no?, les botigues, això que comentàvem abans, donen com un senyal d'identitat a la ciutat i la fan diferent, i és el que t'ho busques. Una cosa que Gerona té diferent, per exemple, és que des d'aquest any tornem a tenir oberta el Teatre Odeon, per exemple. A l'Odeon, que tant se n'ha parlat, però... No hi fan teatre. Bueno, depèn de com et miris, eh? Però, diguem-ne, si ha obert, diguem-ne, com a espai museístic i com a petit, no vull dir restaurant perquè no és, com a petita cafeteria, però que ara obrirà com lo que és, que és una botiga de bicicletes i de roba de bicicleta, però que han anunciat que tenen ganes, diguem-ne, de trobar una implicació amb la societat gironina fent-hi, diguem-ne, actes i obrint-ho a presentacions i tot això. Sí, vaig llegir l'entrevista que es va fer i la idea, o sigui, a mi em van quedar com diversos conceptes, no hi he anat aquest cap de setmana i la veritat és que tinc ganes d'entrar-hi. Jo he vist la restauració i és magnífica. Per veure aquesta restauració que jo penso que primer de tot... Cal dir-ho, si realment és una restauració magnífica, ben feta amb respecte cap al que havia estat aquest edifici i que pot continuar sent d'una altra manera, primer de tot endavant, perquè és veritat que això no és fàcil de trobar, que hi hagi algú que tingui la suficient sensibilitat com per mantenir Depèn de quins elements o voler donar continuïtat a aquest espai. I després el que sí que em va sorprendre, i ja dic fins que no ho vegi, aquelles coses que quan les veus ja te les comences a creure, però aquest desig que hi hagi activitats socials, culturals en aquest espai, trobo que si realment aconsegueixen que ho han fet, eh?, aquesta iniciativa privada, que és una iniciativa privada, trobo que si qui ho ha fet aconsegueix realment aquest objectiu, bé, penso que al final cadascú viurà aquest espai com vulgui, no?, hi haurà qui anirà a mirar bicicletes, hi haurà a mirar mallots, i hi haurà qui anirà a gaudir-ne, doncs, algun divendres al vespre de, no ho sé, eh?, lectura de poesia o algun acte solidari, ni deia, però penso que, bueno, que és un espai també per visitar aquests dies, eh?, Sí, jo em penso que la idea ja és... No hi he estat encara, eh? Ja es via oberta, per temps de flors, la restauració ja es via oberta. Però crec que la intenció és fer un espai obert a la ciutat, no només un negoci per vendre bicicletes. I a part coincideixo amb que la restauració, pel que he vist amb imatge, és espectacular. Jo vaig ser estari quan ho va comprar l'empresari Miquel Casals. A veure, jo... Algú em diu, ets molt pesat perquè sempre dius el mateix, però sí, jo crec que a vegades ha de ser pesat. La majoria de la gent encara es queixa perquè l'Odena és una botiga de bicicletes, no tenia ni punyetera idea que allà hi havia un teatre que es havia dit Odeon i que havia tingut un gran èxit en el segle XIX, Allà s'hi va fer l'inauguració del Pont de Pedra, eh? I després, quan es van fer les obres al municipal per fer el tal com és, també es van fer allà. Però després va ser sala de boxe i, de fet, estava tancat. En els últims 50-60 anys allà hi havia hagut mobles llador i cromats encesa i el problema era que quan ho va comprar Miquel Casals allò estava a punt de catxar. Que hi ha trossos, que hi ha trossos. al damunt hi ha una casa de planta baixa i dos pisos al damunt i allò estava en un lamentable estat i per tant podia i ningú se'n havia preocupat hi ha gent que diu hauria de ser un equipament públic mira ja hi estic d'acord però també penso que podrien ser-ho diguem-ne el convent de monges les clarises que hi ha diguem-ne a la pujada del Raim Martí del qual els banys àrabs en formen una petita part ara els banys àrabs és propietat de la Diputació però tot aquell edifici que està en un lloc absolutament cèntric hi va haver un intent de compra institucional però la Diputació hi va estar i l'Ajuntament va decidir que no i per tant allò acabarà quedant si no és ja a mans privades que hi faran evidentment no s'hi pot fer qualsevol cosa però Però ha estat una oportunitat, diguem-ne, que jo crec que s'ha perdut. Ja sé que no hi ha diners per tot. Doncs l'Odeon, evidentment, la part privada, diguem-ne, el va salvar i va haver-hi tot aquell enre nou de com s'hi volia fer un cònic i totes aquelles històries, però és evident que, diguem-ne, que jo crec que s'hi ha fet una restauració molt seriosa, molt ben pensada i molt respectuosa i que aquesta botiga que ha obert, que és el velodrom, doncs també té aquesta intenció d'obrir-la. És a dir... Segurament no tenien cap necessitat d'un espai així per vendre bicicletes, perquè el tenen, però és també en certa manera una aposta per la ciutat, encara que hi hagi algun indigent cultural que es dediqui a fer-hi pintades. La reflexió és aquesta, no? Què fer amb el patrimoni? Deixar-lo morir, diguéssim, o que gent, o que butxaques que puguin, el restaurin amb finalitats comercials o de negoci, perquè al final és un negoci, tu hi has posat diners perquè llavors que tingui una rendibilitat econòmica, però l'altre és això ser respectuós i tenir aquesta sensibilitat amb el... amb l'edifici que cull, en aquest cas, bicicletes. Però vull dir, clar, hi ha molts casos d'aquests, tu comentaves allò del convent de les monges, que clar, està situat... Si no m'equivoco, a les Clarisses. Sí, no recordo exactament quin ordre és. Sí, és allò de pujada de Reymarí, per entendre'ns, diguem-ne que... I està vinculat amb els bancs àrabs. Els banys àrabs era una part d'això que en el seu moment es varen, diguem-ne, i es varen salvar, gràcies a això, en certa manera, però la part gran dels banys àrabs encara està dintre d'aquest món, d'aquest convé. De fet, depèn de quines ciutats europees viatges, pots trobar, ara reiem, això de que si anava al Cònic o no anava al Cònic a l'Odeon, trobes cadenes d'amburgueseries amb edificis històrics, perquè els ajuntaments d'allà, per dir-ho d'alguna manera, fan aquest pacte. Tu ho restaures, ho mantens, després hi ha l'interior, exacte, i l'interior has de mantenir aquests elements, has de fer això així i així, i et cedim, o sigui, et lloguem aquest espai, pots fer-ho, tens els permisos per fer-ho, però hi ha d'haver-hi aquesta part. Que jo penso que... amb una hamburgueseria d'aquestes, dubto, no d'acònic, d'aquestes multinacionals, es pogués arribar a fer aquest projecte social i cultural que, en principi, l'Odeon s'hi tindrà. Jo penso que és la part interessant, tenir un espai que la ciutat se'l senti seu, que si comenci a fer aquestes activitats i que sigui una part més, un espai més cultural del que pugui anar, en un format més petit en té. De fet, vinculant-ho amb la història de Catalunya, aquest país, com que mai ha tingut, diguem-ne, un sistema públic propi que hagi arribat a tot arreu, la majoria de vegades era la iniciativa privada la que es dedicava a fer moltes infraestructures fins i tot que eren necessàries per la ciutadania, per la gent. Clar, sí que era, s'intentava que fos compatible a vegades amb el negoci, però bueno, com a mínim això, no? Sí. Clar, ja que li poses exacte, no? És que al final... Però això a Catalunya, històricament, tota la vida s'ha fet. Segurament en temes culturals, no?, qüestions culturals. Hi ha hagut molt del tema... Després hi ha la llei del mecenatge, que no s'ha acabat mai de desenvolupar, o que és molt diferent les condicions de mecenes a Catalunya que les que puguin tenir a França, no? Just fa uns dies estava escoltant una conferència... que va fer l'historiador fominal sobre l'art medieval, la dispersió de l'art medieval català, i, clar, trobs casos, com per exemple a Banyoles, que hi ha hagut a Santa Maria dels Torers un crist que durant el segle, entre 1919 i 1920, va desaparèixer perquè hi va haver com un canvi de rector a la eglésia i va quedar com desatesa i aquell crist ara es troba a Chicago. curiosament com tantes coses com el mateix museu on hi ha el retaule de Sant Jordi el famós retaule de Sant Jordi que està com dispersat també en diferents llocs i la reflexió era aquesta, no? Què fas? És a dir, deixes que es malmeti que els veïns o en aquell moment la societat no donava valor a aquest patrimoni o que algú en possibles l'adquireixi, el restauri i te n'hagis d'anar a Nova York o a Chicago per veure aquest Crist és una mica... és veritat, no n'hem parlat just i que la falca Chicago és molt poderós hi ha moltes sèries als Estats Units que se centren en Chicago i just s'explicava això que es va comprar aquest Crist a París en una subhasta amb els diners que una senyora que era una de les mecenes de l'Art Institute of Chicago havia destinat per comprar patrimoni vull dir que clar Que és això, no? O deixes que mans privades comprin, adquireixin masies, les restaurin i em facin un hotel botic, que en diuen ara, o que la masia caigui a trossos. A trossos. No, aquí a Girona tenim... De fet, entenim, és a dir, que el que deia la falta d'un estat, diguem-ho clar, ha propiciat que aquestes coses no hagin anat. Jo parlava ara, per exemple, del Convent de les Clarisses, que algun dia en podrem parlar perquè algun dia tindrem algun ensurt, però, per exemple, de la col·laboració pública o privada ensurt la restauració... i el manteniment d'una cosa que hagués tancat, com és el convent de Sant Daniel, o la farinera, o tantes altres coses. Si hagués diner públic, estaria molt bé que tot això sucadés, diguem-ne... I un poder polític al darrere. Perquè a vegades amb la iniciativa privada no n'hi ha prou, perquè després ve el poder polític, el judicial, i se t'ho emporta com les obres de 60. No parlarem d'així, senyor, perquè allà sí que sap molt més obres i allò sí que és un desastre. Però escolteu, hem tingut una tertúlia magnífica. Hem començat amb el brilli-brilli de diversions i hem acabat parlant de patrimoni i entremig hem parlat molt de la ciutat. Gràcies, Montse Prats, gràcies, Gemma Busquets, gràcies, Carles, bona aventura. Si tot va bé, demà tornem. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 12 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes. Riuades de gent passegen per Girona el primer cap de setmana de Temps de Flors, que ha començat amb Bon Temps. La setentena edició ha arrencat sense pluges importants aquest cap de setmana, tot i les previsions de ruixats. Al Bon Temps ha tret riuades de gent que s'han passejat per les mostres florals de la ciutat, però menys influència que en edicions anteriors. A més, un dels comentaris més repetits entre els visitants és que hi falten flors, com ja s'havia comentat en anteriors edicions. Girona homenatge al 40è aniversari de l'agermanament amb Albi en un espai floral. Durant l'acte d'inauguració, l'alcalde de Girona, Lluc Salell, es va remarcar els vincles que uneixen Girona i Albi i va recordar que els ajuntaments dels dos municipis estan duent a terme un programa conjunt d'activitats commemoratives i d'intercanvi cultural. Detingut un conductor begut per circular 15 quilòmetres contradirecció a la 26 a la Garrotxa. La infracció es va produir dissabte pels voltants de les 6 de la tarda quan diversos usuaris van alertar que hi havia un cotxe anant en contradirecció en el tram entre Galaguer i Olot. Els agents van fer la prova del colem i el conductor, un home de 67 anys, i va donar un resultat positiu de 0,49, quasi el doble del líbi legal. Arriba el judici contra l'acusat de tirotejar un veí i els Mossos en una masia de les lloses. L'Audiència de Girona acollirà a partir de demà el judici contra l'home que va protagonitzar amenaces, una trinxerament i tiroteig en una masia de les lloses, el Ripollès, entre els anys 2022 i 2023. El sindicat CIFEPOL considera de màxima gravetat els incidents de Palamós que han acabat amb quatre detinguts. Uns fets on els Mossos van detenir quatre persones arran d'una baralla on es van exigir armes blanques a l'avinguda 11 de setembre. Els dos primers arrestats van ser traslladats a la comissaria de la policia local, on s'hi van aplegar familiars i amics exigint l'alliberament. Això va provocar el derulls i la detenció de dues persones més. Diversiones aplega gairebé 100.000 persones a Girona en la celebració del seu 20è aniversari. La festa va començar dissabte a les 4 de la tarda al centre de la ciutat amb actuacions familiars i va acabar a la mitjanit, després d'una rua amb imatgeria i xaranga i amb les actuacions de Miquel del Roig, DJ, Dolce Van Leeuwen i la mateixa orquestra Diversiones a la Fira de Girona. I en esports, el Girona acaba la jornada amb 4 punts de marge sobre el descens. Serà vital guanyar el partit de demà al camp d'un balladolit que ja està descendit a partir de les 7 de la tarda. Un partit on Mitja l'espera tenir ja l'alta mèdica i on el Girona estarà condicionat per les baixes de Crecci i Ángel Herrera per sanció, Iván Debeck, Misco i Brengil per lesió, a més del dubte de Miguel. Per altra banda, la permanència del bàsquet Girona és pràcticament un fet. L'equip de Moncho Fernández té tres victòries de marge sobre el descens, quan queden tres perdits de Lliga i dissabte podria rebre el València amb la salvació al sac. I pel que fa temps, dia avui que s'espera estable amb el sol i els números que seran presents durant tota la jornada on hi haurà 21 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7