Temps de Flors, aparcament a Girona i nou Papa

també del món, però començarem per la ciutat, perquè al final és el que tenim a la vora, i per tant és el que també ens interessa parlar, molt ben acompanyats avui, com sempre, perquè tenim aquí a la taula, ara mateix, que ens acompanya en Toni Bou. Toni, benvingut. Moltes gràcies. En Toni, el gestor, ara parlàvem de papers, abans d'entrar amb Antena parlàvem dels papers. Fíctima dels papers, sí. Fíctima dels papers. Digue'm gestor, doncs. I l'acompanya també la Sandra Florença, que és periodista també, responsable també de màrqueting de diverses empreses. Sandra, benvinguda. Molt ben dia. Ens falta la tercera pota de la taula. Avui, Déu-n'hi-do, els dies que plou Girona és un caos, perquè costa arribar als llocs, els dies aquests. Us ha costat avui també, o no? Sí, sí. Sí, es notava, només sortir de casa ho notes, però també, en contra de Girona, quan plou, sobretot si no és una pluja molt forta, té uns colors especials que jo els gaudeixo molt. Sí? Sí, sobretot ja no parlem del barri vell, les pedres canvien de color i a mi m'agrada. I ara s'està veient aquests dies aquesta pluja, les gabarres o així, els hi veus un verd. Brutal. L'altre dia, bé, i també en els parcs i tot plegat, ara això vol dir d'aquí 15 dies les herbes faran... Això sí, però les olors també, les olors d'aquesta herba, d'aquest terra, a mi també. Els havíem perdut una mica, eh? Sí. Ens trobàvem a falta. Sí. El que passa és que demanàvem pluja i potser... Però això és la primavera. Sí, sí, sí. Cada dia un raig, maig... És el que tocaria. El costat és queixar-me. Ara, també, també. I si no plou, per què no plou? Sí, ja ho veuràs. Però ara faré com les àvies, però bé el Girona a temps de flors i què passa si plou cada dia? Home, no. Comencem per aquí, va, comencem per el Girona Temps de Flors, ja parlem del Papa, ja tindrem temps, però comencem per el Girona Temps de Flors, que arrenca demà, setantena edició, 114 espais, 146 projectes, per tant estem parlant d'una edició de Temps de Flors que manté la tònica també dels últims anys, Com l'espereu vosaltres? Hi aneu? Sou dels que hi aneu el primer dia? Dels que us espereu entre setmana? Voltar-hi quan hi ha menys gent? Què feu vosaltres en temps de flors? Seria molt dolent, però jo intento no anar-hi. Tot i que m'agrada molt, eh? És un contrasentit, ens passa molt a la gent de gira en el dia de tots sants, en el dia de les flors, no? Però, bueno, no, no, bromes a part, sempre tens un moment per anar-hi i gaudir, no de tot, perquè és pràcticament impossible, eh? Però gaudint una mica, sí, perquè, home, és una cosa única al món, eh? Jo crec que hi ha imitacions per ahir, però... Això està molt bé. D'alguna manera s'ha de donar suport. És allò que diem també que els gironins hem d'estar orgullosos del que fem i el que veiem, no?, i el que tenim aquí més a prop. Doncs mira, jo aquesta setmana estava mirant i dic, crec que quasi bé, i aniré cada dia, perquè a mi em passa que el no viure a Girona Ciutat és com que ho has de veure tot, tot, no?, en diferents dies. Llavors em trobo gent que, de Caçà de la Selva o de Pobles del Voltant, que em diuen, escolta, que hi anirem, i dic, sí, home, i tant, o sigui que potser ho veuré a diferents dies, dic, bueno, també tenen un color diferent, no?, segurament cada dia. A més, a més, A més, també està bé el caire que ha agafat, que no només és un atractiu turístic, sinó que, home, d'on lloc a manifestacions artístiques, a manifestacions socials, a conèixer coses que són diferents del tema purament decoratiu que era el de la flor, no? Això va començar sent pràcticament el que maco que és Girona quan hi poses una flor i obres una casa que no sabies. Vull dir, ara això s'ha ampliat i jo crec que per bé, eh? Donem la benvinguda a la taula, perquè acaba d'arribar. Ho dèiem, eh? Hem començat la tortura i dient que els dies de pluja no són complicats. Sí, sí, un tema. Bon dia. Què tal? Bon dia. El pàrquing està ple. Sí. Dono fe. Sí, sí. Però, bueno... No sé si voleu tocar el tema de pàrquing, però els que vivim rodalies, caçà o quart, hi ha un tema de pàrquing important, no? Aquests pàrquings disuessoris que es prometen que hi siguin pels que venim de fora, perquè això... No, i dèiem que amb la pluja es multiplica els problemes. Pàrquing disuessori, però tu deixaries el cotxe de pàrquing disuessori? Sí. O continues intentant arribar per aquí? No, no, no. No, jo crec que, no sé, mínimament estàs acostumat a viatjar a tot arreu, parques el vehicle a fora i després, a veure, un moment, està clar que ha d'haver-hi un transport públic que funcioni mínimament, no? Bé, mínimament no, que funcioni perfecte. Perquè puguis confiar-hi, vull dir que jo que visc a quart i tenim un autobús a la línia, no?, que va fins a Sant Feliu de Guíxols, que quan passa, no?, s'ha muntat una plataforma i tal, quan passa, passa ple, sempre. Llavors jo al principi era superfan d'agafar el bus i els meus fills també, però no arribes mai a classe perquè passa ple. Això dels pàrquings dissuessoris tenien que ser pàrquings seductors. Que fos agradable i que t'ho posessin fàcil, perquè a vegades, jo no sé si és d'aquests dissuessoris el que està després de Clínica Girona cap a la rotonda del Bob House. El que era el centre verd abans. Sí, exacte. Però jo ja no hi deixaria el cotxe. És el que diem, és que també, clar, tens seguretat de deixar un cotxe allà? Jo... De fet, aquell pàrquing estava previst... Però no tens gaire més alternativa, eh? No, no. Perquè jo ara aquests dies que he hagut d'anar al fici i tal, doncs deixo el pàrquing allà, perquè és que no hi ha altre lloc, eh? Aquell pàrquing que està pensat, perquè acabi sent un pàrquing dissuessori més, o sigui, hi ha no només una zona asfaltada, sinó que sigui també una zona més ben adaptada, acaba fent de pàrquing de Clínica Girona, allò. Sí, sí, sí. Bé, clar, és que és això. Sí, sí, sí. El que tens més pròxim. Estava inundat, eh, de tantes pluges ahir. Ahir estava inundat. Una part que no... Bé, és que al final és el que diem, és a dir, si ha de servir de pàrquing disuasori, arreglem-lo bé, tinguem-lo ben posat, i a més a més tinguem uns busos que tinguin sentit que puguis anar al centre molt, com diréssim, ràpidament, que és el que no... que tothom es queixa. Quan tothom vas a una gran ciutat, no?, doncs va, tens uns pàrquings i pagues pel pàrquing i és igual, el que sigui, o no, no, que no... però tens unes llançaderes que surten cada 5 minuts, potser per freqüència no seria, però va, posa cada 15 minuts que tu sàpigues que cada 15 minuts van i entren i surten, doncs ja està t'organitzes i ho fas però... I per exemple estaria bé que arribessin fins a correus no cal que sigui la zona d'allà, perquè al final Girona és el que diem, té l'art de tenir-ho tot enganxadet, tu et pots moure per tot gairebé a peu però esclar, si parlem d'un extrem i l'altre La tendència ara mateix és posar zones verdes, també els barris demanen zones verdes per poder la gent aparcar. Està molt bé, sí, sí. Ara m'ha vingut al cap un altre follon que tindrem ara, en temps de flors, que és els autocars de la Devesa. Aquest és l'altre. S'està convertint en un caos brutal. L'altre dia, anant a Sant Pons, no podies passar perquè hi havia dos autocars descarregant gent i et paralitzen el trànsit. Perquè paren tots a fontejar-ho. Descarreguen l'aparcament de la Copa i després van a fontejar-ho a aparcar. Aquell moment de baixar la gent col·lapsa el trànsit perquè la gent també va ser una mica despistats i deuen portar Alguna hora on deu tenir necessitats imperioses i us veus que, ostres, has d'anar tant allà. Això que deies tu de la freqüència a Carcassona mateix, que és una ciutat que es diu molt gaire plan Girona, tu vas en un pàrquing i és llençadera en plena, llençadera que surt, no espera, va per feina. No és comparable, però quan hem anat tots a l'aeroport del Prat, ja el deixes a l'aparc en go, com sigui... cap problema el deixes allà vull dir que jo penso que això és molt positiu i clar, la gent que viu a Girona no ho veuen com a important però jo aquí que defenso amb la Sandra la gent que vivim als pobles del voltant i jo que vaig amb una furgoneta pels motius X familiars o laborals Clar, és impossible, o sigui, fa anys que no trobo pàrquing, i tampoc el busco, ni jo no hablava, per suposat. Hi ha directe pàrquing, directe. Directe pàrquing, sí, sí. Sí, és que n'hi ha, perquè a més a més no n'hi ha, ni que s'obre, ni que s'obre. sempre surt el tema també de l'estació de l'AVE aquesta famosa planta destinada a pàrquing que ara mateix està buida perquè s'hauria d'adaptar si haurien de fer les obres que toquessin per poder-la adaptar com a pàrquing però que serien moltíssimes places que l'Ajuntament també ens ho deia aquí un dia el regidor que estan en converses amb Adif per veure si hi ha Adif desencalla també i es fa un pàrquing allà que doni capacitat a centenars de cotxes per la ciutat, però després els cotxes entraran a la ciutat la tendència, això és un model l'altre model és el de pàrquings a fora dissuasoris i que la gent no entri llavors poder és que no ens acabem de decidir també per un altre i també us vaig a dir una cosa, jo no sé si és que ara pensava, crec que són coincidències però és a dir, quan ens vénen les presses per tenir el pàrquing aquest aquí a la zona del centre verd, és perquè hi ha el Girona Futbol Club que puja primera i es necessita, i crec que un dels motius allà on apretem a fer-lo és per això, no tant per facilitar les coses als que venim de fora i volem entrar i no tenim pàrquins. No hi és el model. Jo conclaria que no hi ha un model clar del que dius tu, o que entrin i que hi hagi lloc, o que no entrin i que també hi hagi lloc, no hi és. i que el que es decideixi sigui el que sigui en aquell moment el govern decideixi és que se sigui valent per seguir i per fer-lo sí al final és decidir una cosa o l'altra jo és que estic convençut que una persona que utilitzi un pàrquing del centre de Girona i s'estigui al dia de Girona pagarà més de pàrquing Cal dinar. I això és una cosa inversemblant. És un absurd. Jo sé que cada reunió a Girona, o sigui, depèn de la reunió, ja intento fer els enlleugeres, però són 7-8 euros. Si anem a Barcelona, també ho tenim assumit. Barcelona ja és brutal. Es pot pagar uns plaços, això del parc. Perquè si estàs un dia, et claven. i si sumem el tren que no arribes a temps però fixa't que ja t'organitzes i vas amb tren no, la majoria depèn de què sí que vas amb vehicle propi però si no vas amb transport públic però clar, hi ha una freqüència bona de transport públic, bueno, del tren de tornada no malament, que no es pot anar a teatre a Barcelona i sopar és una de les grans reclamacions aquest tren, aquest famós tren de les 11 de la nit que no sé si... Que funcionaria. Ara tu veus la línia de l'AVE, quan han anat liberalitzant també les... Però hi ha Lírio a les 11 i pico, no? És un AVE, no? Lírio arriba fins a Barcelona, si no m'haig errat, perquè és una d'aquestes empreses Però l'Aplo deu ser el que ve de Madrid, que arriba a Girona... L'altra cosa és això, que els Aves i aquest tipus de trens d'alta velocitat és, ja ho sabeu, que si no agafes el bitllet dos dies abans no pots viatjar. Per tant, allò... Bé, tinc la reunió aquesta, o sigui, jo sempre vull agafar mental així, perquè si no... Si dius, vaig... i agafes el bitllet per aquesta tarda, segur que... De fet, és una línia molt rentable, eh? És de les úniques línies rentables que hi ha. Però és fotut que tinguis que anar amb AVE a Barcelona, perquè no et ve d'aquesta mitjora. La veritat, com vas a Barcelona, no et ve de la mitjora. Quan tu vas a Madrid i dius, ostres, jo voldria anar a Aranjuet, que em sembla que és una mica lluny, i tens cercanies que surten cada dos moments. I és una distància homologable, la de Girona. Vull dir que no... que podria haver-hi uns trens que no fossin tampoc, si no han pas d'anar tant de pressa i ser tan cars, i que ens donessin un servei. Però em sembla que ens estem posant, aprofitar en aquest temps de flors, en un jardí, en un jardí que hi ha molt de robeny. Lligant una miqueta per on havíeu començat, que era el temps de flors, un dels problemes serà el pàrquing per temps de flors, ja ho sabem. Sí, ara busquem el que és positiu. El temps de flors, la gent de Girona... Al final, quan surten aquests estudis, què preocupa la gent? Acabes amb les escombraries, el pàrquing, la seguretat, aquestes coses. Temps de flors. Vinga, que havíem començat per aquí. Nosaltres aquest any apadrinem una... una instal·lació de la Jimena Lucas i de Narcís Coderc en el casino de Girona que servirà per donar visibilitat a un projecte que té la Jimena Lucas que és posar en valor els nanos que venen de l'exili són escultures fetes amb roba dels mateixos nanos I diguem-ne que aprofitem un espai magnífic que és el del casino, aprofitem dos artistes i aprofitem per donar un missatge social i sensibilitzar la gent d'una cosa que voltarà de moment per tot Catalunya. I ens sembla perfecte, o sigui, imagina't, d'aquella cosa decorativa que maco és, potser podem pensar una mica en els que no s'ho passen tan bé i... un pati que val... Ahir vaig veure com el preparàvem perquè ahir anava a l'Ajuntament, vaig passar per davant del casino i vaig estar parlant, amb el primer que us explicava tot el projecte, realment té un fons molt maco i el projecte en si, ja més enllà de la part conceptual, el projecte en si també apunta moltes maneres. Sí, per això el vam apadrinar des de la fundació perquè, home, parlem de molt però no parlem d'aquests nanos que realment tenen... o sigui... Un adult és adult, un nano és un nano, és més feble. Quina fundació és? La Triomartis. i d'alguna manera també ens serveix per començar-ho a visibilitzar i ara ha estat a Madrid, ara estarà a Barcelona, estarà també, en fi, la farem voltar, per crear sempre aquesta art social. I vosaltres, Sílvia, des de la costura, hi feu alguna col·laboració en temps de flors? N'havíeu fet? N'havíem fet molts anys, eh? Havíem fet coses molt xules i el que passa és que un té les 24 hores al dia. Correcte. I t'he de dir que ara estem molt concentrats en altres temes i no ens podem desconcentrar. Que no, eh? Que ens encanta treballar per temps de flors i fer projectes xulos i tal, però el que passa és que no s'ha de decidir, no. abans ho dèiem, tu ets de les que hi vas entre setmana, no hi vas, hi vas el primer dia, què fas? Jo hi vaig a la nit. Ah, és una bona opció. Jo hi vaig a la nit, perquè el tema de molta gent m'agobi una mica, però no m'ho puc perdre, o sigui, per mi és tradició, és tan xulo, no? És creativitat, és innovació, és molt guai. Una de les novetats d'aquest any és que s'allarga cada dia fins a les 11 de la nit, per tant guanyem dues hores... Sí. cada dia, a veure, això no ho sabia jo penso que és molt important bona decisió està molt bé, sí, sí, sí, molt bé una mica trencant amb el que ens passa als gironins de preminar amb alguna hora del migdia que dius, potser han buscat aquell foradet de tal, clar, al vespre Jo penso que ja baixa tot el sofler de la gent, no?, que ve més de fora, no?, els periferis, els autocars, que ja han marxat. Jo he fet algunes visites, m'agrada la primera visita que vam fer amb uns amics a Temps de Flor, fa uns anys, i ens va encantar, perquè pots passejar, pots estar, també és com una festa, no?, per la família, pels nens, encara que sigui un dijous i tal, doncs vas i vas amb els nens. i és molt xulo. Quan ahir a Barcelona m'ho deien, escolta, vidrem per temps de flors, què ens aconselles? Hòstia, però saps, veniu a dinar, no? Us reserveu aviat perquè no dinareu. Què vols dir? Que hi ha molta gent? Ni t'ho imagines, eh? l'agòvio és important però està molt bé val més pecar per excés que per defecte en aquest cas i tant, jo crec que sí i més ens posen al mapa, cuidado que aquí aquest és un dels grans temes que s'ha discutit els últims anys que és fins a quin punt Temps de Flors podia morir d'èxit, o no? O sigui, en el sentit que massa gent, que s'havia de controlar la gent perquè podia acabar generant un excés, un efecte rebuig al final de no poder passar per allò, etcètera, etcètera. I ens hem estabilitzat els últims anys amb unes, diuen, 400.000 persones, més o menys. Diuen, segons les que ens van apuntant quan entrem als patis. Creieu que tal com estem ara està bé temps de flors, que no servia de res intentar-ho allargar, anar més, i que és una xifra assumible, gestionable? aquí ens fas pensar molt ens hem quedat els tres pensant no, és que ara estava pensant justament jo des del meu punt de vista crec que allargar-ho no perquè llavors ara estava pensant en el cas de Cadaqués o aquests llocs que a l'estiu els hi passa que tenen un flux de gent tan important que els hi entra que ara aquí sí que els hi ha quedat com la part de dir doncs no, ens plantarem i aquí només entraran tantes persones llavors per evitar això jo el que faria seria deixar-lo tal qual el tenim, el que passa és que anar-lo millorant en qualitat, que moltes vegades hem parlat de... hem marxat molt de la flor natural i hem anat més amb altres creacions, que a vegades hem dit, home, però hi ha més cartró i plàstic que una altra cosa, no? Sé que hi ha hagut alguns anys de crítiques amb això una miqueta. Doncs, si podem tornar més a aquest inici i en aquesta natura i partida... materials d'aquests que no siguin... Bé, això la Sílvia ens ha dit molt, també, no? Sí, ara nevaria. Jo coses creatives i de reciclatge també. A mi m'agrada molt, eh? Jo aprenc molt. Bé, jo aprenc a tot arreu, però quan vaig a veure posar això un temps de flors, doncs està superbé, perquè veus coses molt xules. Hi ha coses... més apropiades i altres menys però d'això, jo no sé si seria una bona idea, entenc que ja ho han treballat i no ho sé, ara ho desconec totalment he de dir-vos que el meu projecte em té tan entretinguda que no tinc molt de temps de mirar, mira no sabia que obrien fins a les 11 de la nit tu tampoc, escolteu això no ho sabia en tot cas, i d'anar-ho obrint d'anar-ho obrint una mica més, que es pogués obrir més la zona, l'àrea També es va fent, no? Es va fent a poc a poc, s'han obert els plans. Es va intentant, sempre, no? Per exemple, muntatges al parc del migdia, per exemple, que s'han fet a Sant Narcís, per exemple. A Sant Narcís es fa un projecte molt xulo. Es fan, que sempre es van fent coses, també, a la Deresa, que també hi ha hagut anys que s'han intentat potenciar una miqueta. I costa que la gent surti del circuit. Clar. Jo crec que és difícil. Però és que, a més a més, clar, al mig del circuit tu tens les cases i els jardins. És clar, això no... És l'encant que té Girona. És a dir, persones que no hi han estat mai, et diuen, però és que el Call Jueu, la part d'aquí dalt, clar, això és impossible. Amb el temps de flors, deixar-t'ho, no? Quan veig aquell pobre senyor Gran, amb aquell paper amb els números, i se vol veus per la plaça Marquès de Cans, buscant no sé què, dius, jo li diria que torni cap allà, sisplau. Torni cap allà, que no... jo tinc ganes d'ajudar-lo potser aquesta opertura a altres espais és més pel Gironin que pròpiament pel que ve de fora a veure el que és l'essència del temps de flors que és el que no s'ha de perdre està molt bé que s'hagi obert amb el tema creatiu i ho trobo magnífic més és creativitat local està molt bé talent Però tu, si tens èxit, mantinga't. A mi el que m'encanta de temps de flor és dir-vos que els equips que ho munten, ahir a la nit, ahir al dimecres vaig estar per Sant Fèlix i era espectacular també veure com la gent treballa, són escoles o associacions, tota aquesta gent que s'ajunten per fer un projecte, tot aquest dinamisme, m'agrada molt. i passejar com el dies abans, com veus que jo tinc com una mentalitat d'enginyera, perquè com estan fetes les coses, com es construeix tot això. Aquest és tres dels dies abans, com és el pas dels jurats, les escales de la catedral, que és una miqueta el termòmetre, les escales de la catedral són el termòmetre de temps de flors. Si funcionen les escales del catedral, temps de flors funciona. Heu vist alguna cosa o no? No encara no, eh? He vist mig muntat allò de la Jimena Lucas, que em va agradar. Vaig captar això que dius tu i vaig dir, què fan aquesta gent, no? Unes trossos de sur, enganxant-los un per un. Quina paciència, s'ha de ser artista per fer això, eh? Però és veritat que aquesta prèvia... Però la prèvia al making-up. T'ambienta, sí. Aquest making-up de com ho estan fent a vegades els dies abans i més. I no sé, la veritat és que ja desperta aquesta màgia abans d'anar-hi, eh? Totalment. Nosaltres una vegada, me'n recordo, vam fer una exposició molt xula, no me'n recordo com es diu, en un pati que s'havia obert, i vam fer un vestit amb tot de flor de roba, flors de roba, o sigui, tenien moltes capes, les havíem estat retallant i trucalant diferents tons i tal... va ser brutal i clar, era teixit era teixit reciclats però hi ha instal·lacions que poden transcendir el temps de flors jo recordo que fa un parell d'anys vam fer un acte a Torre Gironilla que no es tornava a obrir perquè allà ho feia el senyor Terrés i vam obrir i encara hi havia la seva instal·lació i bueno encara hi era hi havia un colom de... això és l'altra cosa que m'agrada doncs Per què no es visitava allò? Estava tancada. No crec que això també podríem reciclar una mica. El tema que després els projectes que s'han fet per temps de flors es queden, a mi m'agrada molt també. Perquè això no és com una flor d'un dia, mai més ben dit. Però que us heu fixat alguna vegada la rotonda, quina era? La rotonda d'allà de... que es van quedar aquells caminets amb les boles aquelles i tal m'agrada que quedi perquè si no és com molt efímer mira hi ha això i ara de cop ha marxat m'agrada també el pensar aquesta planta l'estem reutilitzant que segur que sí que es fa però a més a més això ho deixarem aquí i serà penso que també s'hauria d'anar pensant anar decorant la pròpia ciutat a poc a poc amb els projectes que es vagin fent Acabas de tocar un tema que a mi m'apassiona. És que a mi m'agrada molt. Jo crec que la ciutat l'hem d'envellir una mica més i hem de posar-hi més elements. Jo vaig estar aquest estiu a Chicago. Uau, mira, d'on és el nou papa? Ja hi arribaré. I esclar, tu trobes escultures i obres d'art a cada cantonada. M'encanta. Això és brutal, això et dona una idea, a mi, et dona una comoditat brutal. Jo si fos alcaldessa, que no seré mai alcaldessa de cap lloc, Però faria una ciutat bonica. Us ho dic en sèrio, eh? I ara us penseu que... Ui, aquesta que fa moda. Amb totes les connotacions que té. Estic d'acord. Vull dir, jo ho faria, perquè penso que és com quan estàs a casa i tens la casa desendreçada i les escombraries i no sé què i tal. Tu estàs diferent si... jo què sé, art al carrer hi ha coses superxules que es poden aprofitar Girona és molt maca és l'escenari ideal per aquest tipus de coses és que de fet és el que apuntava l'Oriol que tenim aquesta sensació que se'ns acaba el temps de flors i després és com marxen totes les colors jo el tema de les destilades a la flor d'un dia això que a nosaltres no, una passarel·la no, no, em sap greu però no O sigui, la passarel·la, tal, tothom treballant per allò un dia i tal. No. O sigui, d'acord, s'ha de fer, però el treball, el que és maco, el que és bonic, és tot el camí que fas per construir-ho. I que no se'n vagi tant. Sí que el tema que deies abans de les flors, de recuperar les flors, potser els últims anys sí que estem bé, com els muntatges tornen a ser més florits, o sigui, aquella tendència de poder deixar de passar-nos de frenada, segons deia algú, de fer muntatges que potser artísticament són espectaculars, però la gent vol veure flors. Clar, és a dir, jo la barreja la veig estupenda. El que no veig bé és que es deixi la flor natural per fer tot muntatge no natural. Natural o no natural, però flor, no? Correcte, flor. El famós any dels miralls de les escalals de la catedral, va ser un punt d'inflexió de dir... Sí, sí. Sí, és temps de flors. És que és això, pot ser flor seca, pot ser flor, pot ser sense flors, és igual, verd, però jo crec que aquesta connotació no... Va ser l'any passat, no?, que es va fer flor seca, era més per la sequera i tal, era fa dos anys. O fa dos anys, primer. Pot ser fos l'any passat, ara no recordo. Ara aquest any seran plantes ni flors inundades. Sí, perquè planta que necessiti aigua, no? Perquè plaurà cada dia, no? Les previsions són que allò que deia abans en Toni, temps de maig, cada dia en ratx. I si són ratx, per les flors també els hi va molt bé, perquè fa que aguantin fins a l'últim cap de setmana que a vegades costa, que arriben allò més motius i... Passa que ha de ploure bé, hauria de ploure. L'ideal és, el consell és, no aneu amb pareigues, aneu amb un xul basquero, quan anem amb pareigues no hi cabrem. I també és maco, també és maco entomar una mica de pluja, eh? A mi a menys em dona certa energia. A mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt. I si és fineta, doncs no pots portar una mica de capelina o alguna cosa així, ja no... Tots portem ja 70 anys de temps de flors. Aquest any 70? Aquest any 70. Que dediquen una mica al muntatge de les escales del catedral o el dediquen a... Ens pot ser una mica d'espoiler, Oriol? No, no l'he vist. No vaig arribar-hi. Fins a les escales no m'hi vaig arribar. i això sempre és una cosa secretíssima fins a l'últim moment el veu molt poca gent és molt xula l'efecte sorpresa si no no el tindríem que el naixement de temps de flors és molt curiós ve de la secció femenina si en comptes de fer la canestilla va haver-hi un temps que es va fer concursos florals la secció femenina en aquells moments de la falange era la part femenina de la de la falange, però bueno, mira, ha servit per alguna cosa? Tampoc hem de matar tot poc. Això et demostra que sempre hi ha algun punt bo que es pot mantenir i agafar amb qualsevol marc. De fet, va anar creixent, creixent, creixent, fins que un altre punt d'inflexió va ser també, recordo el moment de l'època que hi havia en Puigdemont d'Alcalde, d'aquelles campanyes promocionals que ja no es fan que continua fent promoció, però que s'anava a Madrid a presentar, que s'anava a fer un... Els trens, que han fet uns muntatges als trens. L'alcalde Nadal veu el potencial també. Correcte, ella aprofita tota la... O sigui, converteix en Quim Nadal. L'exposició de flors l'integra a la ciutat i la fa grossa. I a Puigdemont la porta fora, per entendre'ns. Bueno, que havia fet altres intents, com per exemple, us ho recordeu, el festival del Màping? Ah, sí? Que a mi em va agradar molt. Però, bueno, són intents... Recordo molt de carinyo, i us en recordeu un temps de flors, que vam posar unes flors il·luminades, jo crec que era l'època Puigdemont, unes flors grans a dins de l'Ullà, si no se'n recordeu allò va ser que ara no tenim prou aigua la mona ha començat ara comença però és una miqueta hi ha un efecte molt original era molt xulo És la discrepància que hem tingut aquests últims anys, de fins a quin punt el quedàvem abans, o sigui, havia de ser, es pot massificar la convivència veïnal també. O sigui, ha baixat, o sigui, les dades és que ha baixat, respecte... No, no, no ho entenen. O sigui, es va arribar a aquests 400.000... I allà estàs. Doncs quedem aquí. Si tu comences a fer accions dissuasòries, potser els faràs massa... O sigui, no hi ha res pitjor que entrar en un lloc i que tot estigui prohibit. Ja no hi entres, no? Per tant, fem-ho fàcil, fem-ho còmodo i som prou intel·ligents i tenim prou tolerància com per aguantar aquests dies els visitants que... Nosaltres no tenim petroli, tenim flors. és un bon titular he de tenir fumata blanca va, no, tampoc va, fumata blanca, va, que anem de parlar que anem de parlar també jo estic molt preocupat sí, perquè a l'igual estic visquent els meus últims moments en la classe catòlica però si aquest senyor segueix amb el que va fer ell jo en 13 a mi m'escomuga d'aquí 4 dies jo soc massor i el primer papa, un dels papes que va actuar contra la maçonia va ser Lleó XIII, que va fer una encírega que es deia, no, darrere un novàrum, és la social, és Déu Manum Genus, a la qual, bueno, a mi, titlla de satànic i tot plegat, si aneu al tanto, estàs al costat d'un dimoni, però feta la broma, Està bé, vull dir, és un gran espectacle, no mitjaval, renaixentista, no oblidem, però que aquest missatge per mi m'amaga, o sigui, aquest espectacle m'amaga el missatge. És a dir, aquesta catòlica té un missatge a donar que tot això avui n'estem al tanto, però després no n'estarem al tanto, eh? I després, que si és americà o no és americà, això és contra Trump, si és contra no sé què... Escolteu, aquests senyors no tenen que anar ni contra en Trump ni en grans, tenen un ramat, ho diuen així, a qui cuidar, a qui donar valors, i estic amb el tanto d'això. Jo més que un... Això sí que he fet una reflexió molt personal, que és, si aquest senyor és americà, ha estat a Llatinoamèrica molts anys, el gran problema de l'Eglésia Catòlica està a Sud-amèrica, que els evangelistes els estan menjant el terreny, la clientela. Per tant, un papa americà, un papa que ha estat de Perú, és segurament no per anar contra el senyor Trump. Per això, no, no, en fi, està molt bé, però... El senyor Trump durarà 4 anys, o sigui, l'església em porta 2.000. El senyor Trump hi ha 600 de papa, hi ha 6 frases i ja es posa la foto, no? Per tant, el senyor Trump passarà a l'església. Jo crec que aquí hi ha un missatge, que d'això és pester, Vine, avui va molt bé, esteu vosaltres aquí. La Iglesia Catòlica té res a un problema, que és el paper de la dona. Per favor, siguem coherents. Estem donant una imatge de salvació perfectament assumible, però només el practicarem la meitat i els altres faran de criants dels altres. Home, això ja no és vendible. Aquí es demostrarà el progrés de veritat. Crec jo, eh? Perdoneu. que és una de les incògnites aquestes, de com el papa agafarà i posarà o no el paper de la dona, però el papa Francesc tampoc ho ha acabat de fer. Bé, el papa Francesc... A mi m'agrada molt el papa Francesc, en el sentit que és un home que inclús la mecològia n'ha fet un escrit en bé, no? Però... M'assembla que ens hem quedat massa amb la frase, amb l'espot, i poc amb els fets. Esclar, hi ha molta carcundi, eh? Esclar, ha de ser difícil moure aquesta maquinària. Esclar, si no mouem aquesta maquinària i no anem al progrés de veritat, això té un tolla, eh? Sí. Jo no estic tan posada amb els papes com vosaltres, però sí que és veritat que una de les coses també importants serà veure què fa aquest senyor, en el sentit de tot el que ha fet en Francesc, una mica el que parlàvem, suposo que també estarà una mica a l'espectativa de veure què fa. Per altra banda, hi havia com a il·lusió de si podia ser un espanyol, no? Semblava, i veiem que no. I potser sí que hi ha aquest punt una mica expectant de dir, home, el semaricà, no sé fins a quin punt pot donar-nos més problemes o no, no? Jo ara vinc de la Fira Expo ocasió i parlàvem d'aquest punt que, clar, que molts, per exemple, en aquest camp, molts es troben amb els problemes dels arangels de poder arribar, doncs, a peces o coses que... I llavors, esclar, han de posar uns preus desorbitats amb... diguéssim, amb la venda d'una moto o d'un cotxe o alguna cosa així. Llavors, bueno, o sigui, fixeu-vos que el Papa, en principi el que dèiem, és església, no?, però el portem cap al terreny de què ens pot passar, no?, a nivell social. I estic d'acord amb això que pot arreglar moltes coses a nivell de Sud-amèrica. Passa que, clar, nosaltres des d'aquí, és, no sé, clar, ens hem vist Papa, però... A veure què passa, no? Doncs jo, bueno, jo tinc una visió particular, no?, perquè soc catòlica practicant, i estic molt contenta de ser-ho, o sigui, a més, sovint ho parlo, a mi em dona una pau i una... o sigui, la fe, eh?, o sigui, ara parlo directament de la fe, a mi em dona un sentit de vida que d'altra banda potser no el tindria i la veritat és que estic tranquil, estic contenta estic contenta per haver tingut aquest nou papa Francesc a mi m'agradava molt Jo no veig tant... És veritat que tothom acaba fent les seves interpretacions polítiques i tal, i qual, i d'allò. Jo el que veig és una persona que pot liderar tots aquests valors de l'Església, de Jesús, i que pot fer que el món canviï a poc a poc també amb això. O sigui, al final... Penso que és una gran finestra al món, que també té possibilitats de transmetre aquests valors d'estimar les persones i de ser cada cop millors. És veritat que tothom acaba fent històries... és que de fet si us fiqueu a internet hi ha de tot, que sí, que no, que tal, que qual jo he de dir una cosa, que al final jo em quedo amb l'essència amb l'essència de les persones i en el que realment fan i des d'aquí us he de dir que no ens n'entenem de la missa a la meitat sobretot si no hi anem però jo estaré ara si du vol al juny al jubileu de Roma perquè estic en un moviment catòlic que es diu Shonstad i anem, doncs es fa el jubileu, sabeu que aquest any el jubileu es fa doncs és any jubilar, per tant es va fent també per parts, no és una setmana sinó que s'ha fet en aquests anys Per tant, nosaltres ja anem al juny i la veritat és que tornes renovat. Penso que l'espiritualitat és una cosa supernecessària per a les persones i en aquest cas nosaltres, jo he trobat el meu lloc, estic superbé. i que tinguem un nou papa i que també que se'l vegi tan natural i tan proper i que tingui tots aquests reptes que proposa aquesta societat jo tinc ganes de veure-ho també però a mi em sorprèn, jo sé que actueu per fer i ho respecto que vagi per davant però com ho veieu en menys de 24 hores que és un home natural i que és un home tan trempat deixem-ho fer ara per ara la percepció tu quan veus alguna persona coneixes una persona... L'he vist en un balcó i molt bones intencions, ojalà. Jo m'he llegit una mica qui era la seva família, d'on ve, el cafet i tal, i a mi és un immigrant. perquè fill de pares de diferents llocs nascut a Chicago llavors a mi per suposat té tots els respectes del món i això que pugui fer la seva feina millor i que si pot incidir que el món aconsegueixi més pau del que hi ha la veritat és que no trobo gaires líders amb gaires valors però ha de ser un líder polític el papa no No, no, no, és un líder espiritual. Per tant. No, no, i dir líders amb valors. Amb valors no n'hi ha. Per això, per això. M'encanta que hi hagi algú que digui, doncs, pau, i estimem-nos i comencem a parlar, de veritat. És el que va començar també Francesc i també els altres. Però jo penso que Francesc va ser, estat, no?, un papa que... que a nivell intern no sé si us heu llegit les encícliques que fa i tal, clar, allò és espectacular el que passa és que sovint jo que a vegades amb temes amb mitjans de comunicació no vull ficar amb la Sandra ni amb l'Oriol ni amb ningú d'aquí però que vas amb temes de mitjans de comunicació acabes veient coses a nivell intern i a fora s'està explicant una cosa que no té res a veure de què anava i acabes dient, d'acord No, vull dir que sovint el que ens arriba, i ja ho sabeu, que els mitjans de comunicació poden tenir una tendència i llavors tothom acaba pensant allò perquè hi ha hagut aquella tendència. Tu et mires un altre mitjà i és una altra cosa. I sí que és veritat que tenim la necessitat de posar etiquetes, diguéssim, i sempre hi ha un exercici que és divertit que és veure les diferents portades dels diaris. perquè evidentment el meu home ho fa a internet però no els d'aquí mira-te'ls de tot el món i a veure què diuen i de diferències cadascú d'on t'acogeix a on te posa el foc i de diferents colors polítics perquè depèn del color es va canviant llavors també és interessant veure les diferents i tots tenim la necessitat en els moments d'avui de ser molt ràpids d'accelerar una miqueta valoracions i Sudamèrica ara està en un moment però amb molt molt de creixement a nivell catòlic, segurament a nivell espiritual també ho veiem aquí amb la immigració que està arribant de Sud-amèrica i també les eglésies evangelistes que estan entrant moltes ortodoxes també evidentment la eglésia evangelista està en boga perquè quan hi ha la teoria de la liberació a Sud-amèrica la CIA crea un plan perquè és clar, la veu pro-soviètica crea un plan d'invasió de la religiositat a Sud-amèrica a través dels evangèlics I per això hi ha aquest auge dels evangèlics, i això està escrit, i no és cap història d'internet, està escrit per gent sèrie. Amb la qual cosa, a mi això em preocupa, aquest poder de poder fer aquestes coses a partir de la religió, quan la religió, el missatge evangèlic és una cosa magnífica, res a dir, sobretot el nou testament. El nou testament, sí. L'altre no el toquem. L'altre, llavors... Un dels que ja ha reaccionat, això és el bisbe, el bisbe de Girona, aquest matí ha fet una atenció ràpida a mitjans, no la podem sentir, la podem sentir després en els informatius, però sí que avançar, que ja ha dit que content per a l'elecció del nou papa, evidentment, no pot dir el contrari, però que sigui satisfet que el nou papa segueix amb la línia de l'anterior, i que les seves primeres paraules, que sempre diu que ha dit el bisbe, que són molt importants aquestes primeres paraules, que marquen la tendència, que van ser una crida a la pau. I que, per tant, el bisbe d'aquí de Girona en destaca això, un bisbe de Girona que també se'l fa molt proper, precisament, a Francesc, i per tant, si ara hi ha una línia continuista, entenem que el bisbe de Girona també... De fet, ahir Fra Octavi penjava una fotografia a les seves xarxes on hi havia, és molt bona la fotografia, busqueu, on hi havia el papa Francesc i ara el cardenal, però el nou papa, que s'estaven saludant en el moment? i a darrere una fila més enrere estava Fra Octavi o sigui estava en un grup i m'ha fet gràcia fent lectures polítiques que ens agraden molt de l'església també això ens encanta home diríem que per tant Fra Octavi està ben situat també ara aquesta primera fila No estava en una primera, però sí, estava allà, estava a la foto. L'elecció li anava bé. Ara sí que ja, a diferència del papa, ara sí que ja porta uns quants mesos de bisbat aquí a Girona, per tant, ara sí que ja se'n poden començar a fer valoracions, amb una vieta ja més en consistència. Està tinguent un bisbat, ara mateix, tothom l'estava, la gent en parla bé. Sí. Em va començar a parlar bé en aquesta primera reacció, que també és important, encara que a l'espera dels fets, però el que han anat passant els mesos... Perquè és missatge, no és pompa. I això és molt important. És missatge. I una altra cosa, com si no la va guanyar, perquè Ferra Octavi va anar... no serveix no, jo tampoc serveixo i ara estan fent mans i mànigues perquè torni a anir a tots els partits amb un turisme escoltem, ja vam veure que també s'havia d'anar a Montserrat i on te calgués no sé si el papa el podem fer venir a Girona això és per la Champions ens hem d'esperar un temps ens hem d'esperar una mica més ara Per cert, que em preocupa molt que acabo de veure la tele i que l'entrenador, el Girona Mitchell, ha estat hospitalitzat. Sí, ara estem vivint una última hora per un problema de salut. No ens especificen, no? Ja ens diran que esperem que no sigui res greu i que sigui una cosa puntual. Sí que es diu que està evolucionant favorablement, però serà baixa. No és normal que un entrenador sigui baixa. No, no, no. però l'entrenador serà baix en el partit de demà però que estiguin tots com estava en l'estuany i en Porto que els altres han de prendre molt d'edat del papa al futbol Entre papa i futbol em quido en valors. Que també ho heu anat traient. Que també heu anat traient el tema dels braços. Falten viers en valors, no? Sí, però al futbol en don molt pocs viers en valors. Jo quan veig... Mira que és una oportunitat que perdem, eh? Però quan veig, no, quines coses penso, mare de Déu. Quin exemple estem donant a la nostra... Bé, exacte, és una porta oberta als joves i sí, sí, ojalà fosim testimonis. Hi ha un discurs negatiu amb el tema dels valors de la gent jove. Ahir vèiem l'enquesta, aquesta enquesta, que un de cada sis acceptaria perfectament viure en un règim autoritari. Totalment. Per tant, estem parlant d'un de cada sis, Déu-n'hi-do. Penso una cosa, aquests bolos els hi hem donat nosaltres Sí, sí, alguna cosa dir-hi Els menys guables són nosaltres La pregunta seria també què s'ha fet malament Aquesta sobreprotecció Hem fet una sobreprotecció jo el primer, brutal i ara quan s'han fet adults la busquen amb una opció de populisme de dretes Algú que els hi doni tot fet i fora I la busquen a fora Tu deixen fer que tu tindràs l'indispensable i ho tindràs No et preocupis jo crec que hem volgut ser massa massa bons pares i que ho tinguin tot i això és un problema perquè mai ho tens tot i jo que estic tan envoltada de joves t'ho anava a preguntar costura treballes amb gent jove ho veus també això? ho detectes que hi ha una manca de valors, d'esforç jo dir-vos que soc una persona bastant positiva sempre però i que confio molt en els joves penso que n'hi han de fantàstics i que són valents i tal el que passa és que sí que és veritat que pobrets els hem fet un regal els hem donat un testimoni que els fa complicat viure perquè ho han tingut absolutament tot els hem volgut cuidar molt els hem protegit massa crec i jo sempre els acabo dient, és que la vida s'assin és que saps què m'ha passat, que no sé què és que no pots tenir el cotxe o és igual el que sigui, doncs vés-te'n a treballar o sigui, és que la vida és així macos, és que no sé per què els estem intentant explicar una història que no existeix quantes hores vau treballar ahir? jo bastantes I a quina hora us heu aixecat? I per arribar aquí on esteu, què ha passat? El que heu estudiat, el que heu treballat, el que us heu esforçat? No els hi podem explicar que estem en un món que tot és fàcil i tot és guai i que tens diners i tots som joves guapos i rics, perquè no és veritat, la vida és molt dura. És el que veuen a les xarxes, és el que veuen a Instagram, és el que veuen a TikTok, tot és... Però que llavors... I que no pateixin, i que no sé què, segurament deu ser algun tema social, que hem anat d'un costat a l'altre, però al final jo els veig, jo els veig que tenen por. O sigui, per suposat, no vull generalitzar, perquè jo estic envoltada d'anons preciosos, però sí que també en trobo d'altres que... És com, què t'ha passat? No, és que tinc una depressió, és que tal i qual, no sé què, no? Jo faig la psicòloga, bàsicament, eh? El de cosir és una cosa segonària, que ho sabia. Què? Recuses. Recuses, sí, exacte. Bueno, ja ho sabeu que cosir és una teràpia fantàstica, eh? Estàs allà i tal. Concentrat i... Concentrat i el tema de la... Com diu la Marian Rojas, no? El tema del marxar del món és molt important, marxar del món, eh? que està allà tu i tal, i cosir i fer treballs manuals, qualsevol tipus de treballs manuals ho és però tornant als joves penso que això, què et passa? no, tal, no sé què però el teu xicot bé sí, sí, sí, bé, bé sí, sí, superbé, molt bé i els pares, tal, bueno, no m'entenen bueno, això i després, a més, però la carrera de moda et va bé sí, m'agrada molt, dic, tia Saps? O sigui, et paguen el pis, et paguen tal, no sé què, no? Llavors, jo penso que com que els hi hem fet tot. No han tingut la part de... la part que et dona el fer una cosa i aconseguir-la i estar content, satisfet d'allò que has fet. I tant. i no tens aquella part és el que anava a dir jo el valor de l'esforç si a tu no t'expliquen el que val el diner i tot el posen allà a sobre és molt diferent que anar a treballar un estiu i dir uf, 3 mesos aixecant-me a aquella hora cap dia de festa o sigui aquesta sobreprotecció amb certes coses pot estar bé, no té per què, perquè a veure, també hi ha coses que dèiem, és molt diferent abans, anaves a jugar al carrer amb una pilota i potser no tenies els perills que hi ha ara, no? I ara tens com aquella por, que en demà de quines zones hem dit abans, no deixaríem un cotxe, doncs no deixaríem una criatura, no? Ara tens una quantitat de fons d'estrès brutal, per exemple, les mateixes activitats extraescolars, si fas 44 activitats extraescolars ja es excel·lent totes, Acabes agafant una angoixa vital. I tant. I després venen els problemes de salut mental. Ara. Que hi ha des d'això. Ara, que no gestionin. Així, eh? És una angoixa que tu deies que hi ha el fet que... Ostres, a mi em fa por. Em fa por la vida, perquè... Sí, és el que dic, els joves tenen por, no? és una generació que segurament ho han tingut tot parlant de papes, Joan Pau II que va dir no tengáis miedo no tengueu por, és que és veritat els hi fa por atrevir-se l'atreviment que a vegades també és com està tan mal vist l'atreviment, atreveix-te o sigui, no passa res, t'equivoques fes-ho clar missatge aquest, fes-ho t'aprens més d'una derrota que d'una victòria i com que de derrotes n'hi hauran moltes no s'atreveixen, Sílvia, pel que diem perquè si no han lluitat mai per res l'esperit de lluitar, però no lluitar d'aconseguir alguna cosa i gaudir del final de l'esforç aquell que tens el premi si no hi ha aquest això tan i tan bàsic tothom comença les coses per motivació i això és molt fàcil però després ve el compromís i aquí és on potser falla la perseverança m'ha dit una cosa que m'ajudarà la motivació és fàcil perquè la frustració arriba de seguida i de seguida arriba la frustració i dius Uah, és que he fet malament, és que no sé què és... No, o sigui, no, és que no va contigo, o sigui, torni, aixeca't i torna. Aixeca't. I ja està, és que... Però han d'acostumar-se i s'han d'entrenar des de petits i jo ho veig de seguida quan arriben els nanos i que els pares han fet els deures. Dic, ai, que bé, mira, aquests pares han fet els deures... I sovint, amb una intenció bona nostra de cuidar-los molt i tal i qual, no sé què, ens oblidem d'aquesta part, no? Doncs mira, espavila't. Quan tu li dius al nano, espavila't, li estàs donant el poder, la possibilitat de ser prou valent per fer-ho. I sereu el goig que dona per aquesta persona agafar i dir, uah, que guai, no? M'ho he aconseguit. Si t'ho fan és molt còmode. Si t'ho fan és molt còmode, però tu no tens autoestima, no treballes la teva autoestima. Per tant, ets capaç de fer-ho? Fes-ho. Aquí ja, si vulgueu, no deixaré el tema, però el tema de les etiquetes, senyors. El tema de les etiquetes, que fan tant de mal amb coses. Són necessàries, però fan tant de mal. Jo ho veig molt. A prop, molt, i l'etiqueta que puguis tenir aquí davant fa que hi ha un menys preu, implícit. Això ja ha sigut, això ja ha sigut sempre, en certa manera. Jo crec que sí. Potser, o no, no ho sé, però el que passa que avui potser això és exponencial. Estava l'etiquetat ara, eh? l'efecte que això té però l'etiqueta de... No, perquè abans eres l'aturat el no sé què però quan té noms i cognoms fa que aquella persona accepta la seva condició i diu, doncs Jo em quedo més a... En lloc d'agafar i esforçar-se, perdó, perdó, en lloc d'agafar i esforçar-se, és que és igual l'etiqueta. Perquè si tots els d'aquí haguéssim passat per tots els... Bé, jo hagués sortit per totes bandes, segurament. Fins a 6 anys no parlava jo. Llavors, clar, si una nena amb 6 anys no parlava, hi hagués tingut moltes etiquetes i potser després no acabes normalitzant això o fent l'esforç de fer-ho perquè ets capaç de fer-ho. Estic d'acord, el tema etiqueta és brutal. Ara jo de TDH n'he vist tants. Jo crec que estem abusant també una mica d'això. És un malalt, el nen, no... No, no et passa res. No passa res. I tu diuen els pares, és que jo també ho era. Dic, oi, bé, ets un negoci, ets un tio normal, no? Home, que detenció. Us ha d'anar amb molta cura, això. Hem d'anar al tanto, perquè, saps, ell diu, jo soc un TDAH i a mi no em toqueu. És així, home, no. I a més a més és la mirada, la mirada que jo et miro amb naturalitat i a més a més amb igualtat, no? O sigui, ei, no, no, no estigui, ai, pobret, ai, pobret, no, no passa res, no facis aquest examen perquè no ets capaç de fer-lo. Sí, aquí anem una mirada a poder-bas, doncs aquesta sobreprotecció... Jo aquí volia recuperar-ho de la manca del compromís, que després aquí el que tenim problemes és que la gent no troba treballadors per res, és a dir, la gent no es vol implicar, no hi ha restaurants que han de tancar perquè no hi ha cambrers, llavors aquest jovent que haurien de fer aquesta efervescència... No hi ha ni atreviment. O a vegades disposició a passar aquestes fases de la vida, que és arrencar, començar a poc a poc, des de baix i anar construint, anar picant, anar picant, anar picant. Això a vegades és una miqueta també el que... Hem acabat parlant aquí dels joves, havíem començat a parlar en Tens de Flors i hem parlat, evidentment, també del Nou Papa, Tertúlia, molt amena, hem parlat molt bé de tot plegat, Toni Bou, Sandra Florencia, Silvia Castelló, gràcies per venir. Gràcies. Gràcies. I a tots vosaltres us ho esperem la setmana que ve el dilluns, l'altre cop aquí amb la tertula i ara us deixem amb els Quatre Rius. Fins ara. Molt bé. Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. La teva ràdio. La Gironina. García i Tarribas Associats. El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre 0. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM