Sequera, salut primaveral i Rodalies en crisi

92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts de les 10 del matí d'aquest dimarts, 25 de març, encara ja al final d'aquest mes, estem ja a la primavera, portem uns dies molt plujosos, de tal manera que ara hi ha gent que fins i tot es queixa de la pluja, ha plogut molt, ha plogut bé, Però tot i així, els embassaments de les Conques Interiors encara no arriben al 60%, que és el que en Miquel Viera ens va dir que aquest any arribaríem al 60%. Vol dir que fa 5 anys, amb el Gloria, havíem omplert tots els embassaments i aquest any no passa, per tant... un punt d'alegria continguda, perquè sembla que no tindrem efectes de la sequera, però ara seria segurament el moment de fer la feina que no s'ha fet durant tants anys. De tot això i el que ells vulguin, en parlarem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmas. Senyor Àngel Guirado, molt bon dia, com està? Molt bon dia. President del Col·legi de la Psicologia... de comarques gironines, psicòleg, regidor, moltes coses. Ex-regidor, sí, sí, sí. Bé, he fet moltes coses, he fet tots els papers a l'auca, sí, sí. Però això també em dona una visió, que es cou a cada lloc, no?, i per tant la visió global, però sempre ajuda. També molts anys en el món de l'ensenyament. Molts anys, 45 anys en el món de l'ensenyament, també conec per dintre. i director dels serveis teletorials, que crec que es diu ara, perquè cada vegada que canviar el nom jo em perdo, però ja ens entenem, eh? Sí, sí, hi ha moments convulsos aquell, eh? Va ser una època en què va fer el canvi del sistema educatiu cap a l'ALOXE, i allò de la transformació dels centres de secundària, que agafaven nens de 12 anys, i els centres d'EFP que passaven a tenir un alumnat més qualificat, i per tant això va suposar, doncs, un canvi brutal del sistema educatiu, no? I això no estava accent... de tensions i de problemes, sobretot del que eren les edificacions, els molts prefabricats que van haver-hi tant de problema, però bé, això és una etapa viscuda, en tinc un bon record, malgrat les tensions i els problemes, també te dono una visió de com funcionem, des del punt de vista educatiu, social, etc. Esteve Vilanova, bon dia, què tal? Mira, molt bé. Sí, m'alegro de veure't així, és molta pluja aquests dies, no? Sí, però teníem un amic nostre comú. que era en Joan Bosch, que deia que havien diners, com plouia. I com plou, sempre pensa el mateix, no pots queixar perquè cauen diners. A més, ahir vaig veure... Ahir un dia em queixava i ell me va dir, no veus que això són diners? Sí, sí. I ell això de diners ja en tenia. De diners segur que ja en tenia molt, i de beneficis per la terra i tot això... I de pluja també. També hi era. Pots digués, deien que terra, moll o carris molls... Això és diferent. Això és diferent. calaixos-aixuts. Però això també s'ha d'anar en compte, perquè és veritat que aquesta dita que més molls, calaixos-aixuts, no és ben bé igual per tot, perquè aquest dia teníem en Pau Jordà de l'Espai Gironès i ell va dir que els dies que plou entre setmana tenen un 7 o un 8% més d'afluència i els caps de setmana gairebé un 15% més. Ha canviat tot això. El petit botiguer potser és el que ho pateix més. Un petit botiguer. El que no ha canviat és que ens agrada molt tenir aquí la Sandra Florença, periodista, que és la tercera pota d'aquesta tertulia. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia, bona pluja, que després ens en recordarem d'aquelles calors que ens venen a l'estiu. Per tant, que plogui ara, que plogui bé, no? I endavant. Exacte, al final és una mica allò que passa, no?, que fa poc, fa 15 dies, van venir uns dies que les temperatures van baixar, de fet ara també ho estan, esclar, estàvem a l'hivern i normalment a l'hivern feia aquell punt de fred, a la primavera plou i aquesta vegada ha agafat el final de l'hivern i el començament de la primavera i porta ploguent, aquest dia veia per la xarxa X, el que abans en dèiem Twitter, un de divertit diu, hi ha nens que no sabien el que era que plogués 15 dies seguits, no?, I bé, després ho penses i recordem els episodis fa cinc anys i dos mesos, tot just ara ens en sortíem dels efectes del Gloria. A vegades la memòria passa, aquell Gloria que aquell sí que va fer molt de mal i que va omplir els embassaments. Però després és que hem estat quatre anys i mig parlant de sequera, sequera, sequera, restriccions, alarmes i tot plegat. I és el que deia, ara ha plogut, ha plogut bé... feia goig aquest dia veure imatges de les gorgues de Canet o de com baixava el galligans per les gavarras sense fer mal tornar a veure el guell ple que estava absolutament sec les últimes setmanes feia un punt d'alegria fins i tot el magloc que ara se n'en parla molt pel tema del troeta baixava amb un punt d'alegria quan habitualment hi ha molt poca gent la postal de Girona tornava a estar amb Aigolanyà En fi, tenim aigua, però és allò, dona la sensació de que ha plegut molt, però mires les conques interiors, ahir estaven al 77,20%, és a dir, segurament quan acabi tot aquest episodi potser arribarem al 60%, però del 60 al 100% encara queda un 40%, no? És ara que s'hauria... Va, comencem allò amb una pregunta d'aquestes fàcils, eh? És ara que hauríem d'estar treballant per la sequera? És a dir, és com tenim aigua que hauríem d'estar treballant per quan no en tinguem i hauríem de no deixar de pensar en descelladores, després a alguns no els hi haurà les descelladores, amb la regeneració de l'aigua, amb tot això? Sí, és que nosaltres això som terriblement descuidats. Quan hi havia un problema, si us ho recordeu tots, que el petroli va pujar molt... doncs, després tothom buscava cotxes que no gastessin gaire. Va baixar el petroli i ja, a partir d'aquí, ja no... i aquest problema no hi era. I això passa i ja la Bíblia ho deia, no? En Noé va fer l'arca quan feia sol. Vull dir, nosaltres hem de treballar i jo penso pas que... Jo suposo que sí, que ja es deu fer, no es farà, però com que hi ha tantes prioritats o tantes coses, en aquest moment, per exemple, jo suposo que el govern té més el tema de reguleries i aquestes coses que no mirar allò, però aquí ja és una acció conjunta, des dels pagesos que tothom hauria de remar cap a aquest objectiu perquè hi ha països com Israel que no tenen aigua que l'han treballat molt bé i per tant hi ha tecnologia per fer-ho El que passa és que aquí és molt fàcil obrir una comporta, negar el camp i ja està. I això, doncs, hi ha moments que es podia fer, però em sembla que ja això no passa mai més. I aquí jo crec que el que hem de fer ara és això de que plogui tant, doncs aquesta sensació que hi havia, que havíem de destruir aigua, que no es perdi. Que s'havia perdut, perquè de fet, a començaments de gener, l'alcalde de Girona va fer un crit d'alerta, diguent que en els dos últims mesos havia pujat d'un 10% el cursum, i li vaig preguntant a en Martí Terés, que hi entén d'aquestes coses, i que havia sigut l'legida de sostenibilitat a l'anterior, dic que és que m'estranya molt i ell va fer la gestió de mirar les dates, de parlar amb la gent de CATSA, que és el cicle de l'aigua, que és l'empresa actual, i em va confirmar que sí, que evidentment, que una cosa que ni ells mateixos explicàvem, que al mes de desembre i de gener l'aigua va augmentar un 10% i segurament era per el fet que la gent havia afluixat una mica amb totes aquelles coses d'estalviar aigua que més o menys es feien, per tant, alerta. Sandra. Bé, una miqueta és el que dèiem ara, no? Abans estava, ara em feu pensar, a casa sempre deien aquelles llevantades de tants dies, no? Que si bufava el llevant i plovia, doncs era assegurat i ja no teníem un estiu tan dur, no? Doncs llavors, no sé, és com que sí que és veritat que ens hem anat acostumant, no? Com deia el senyor Vilanova, i te vas acostumant a dir, doncs bueno, no tenim problemes, ja plou quan toca, i crec que ens ha agafat una mica el toro, no?, com a moltes altres coses, i és veritat que a vegades es tendeix a mirar cap a altres problemes, potser que es consideren més grossos, però jo penso que l'aigua al final... És un bé natural imprescindible i a part que passaven aquelles coses que si no anirem a restriccions i anirem a problemes molt més greus. I el canvi climàtic, evidentment, no ha ajudat amb els anys que ja sé que se'n parla molt i és un tòpic, però al final ens ha fet aquestes desgavells que tan aviat et fa una catàstrofe per un costat o allò que diem que no plou bé. És a dir, plou però fa mal, no? Això ja ho va dir el Raimon, el meu país no sap ploure. Àngel, hem de deixar pel final, no perquè sigui menys important, sinó perquè ens facis aquesta reflexió. No, una és aquesta l'aigua que feien i l'altra és que és evident que tornarem a tenir una sequera per la pròpia climatologia mediterrània que tenim. Això és així i... I ara seria el moment, com s'ha apuntat aquí, que qui té la responsabilitat de posar alguns recursos en el sistema de l'aigua, del tractament de l'aigua, doncs sigui el moment de començar-ho a fer. És a dir, si es parlen de les desaladores, no sé si aquest, perquè no sóc pas expert en aquest tema, no sé si és la millor de les solucions, perquè crec que n'hi ha moltes i ha de ser multifactorial de tot el procés aquest, d'encarar d'una manera correcta tot aquest període que ens vindrà, perquè això és molt cíclic, és cíclic, ha plogut i després vindrà un període de molta sequera que possiblement serà molt més llarga que el període aquest de pluges, i per tant cal treballar quan el problema no hi és, no quan el tenim a sobre, per tant jo espero que... Tot el tema de saladores, la de roses, la de tordera, la de balanes i totes les que tenim per aquí en previsió de millora o de creació, doncs, estiguin endavant. Per tant, la Silvia Paneca té aquí una feina important. Jo penso que ho agrairan els catalans si s'explica com està en tot aquest procés. i que el disseny, perquè això també ha de ser una planificació feta a mig i a llarg termini, però que s'expliqui bé quin és aquest disseny d'intervencions que estan previstes a portar a terme. Llavors ara estàveu veient que el pantal de la Baills ara estan desenvassant. Sí, és el que està ple del tot, el 96%, i el desenvassen amb la previsió de l'aigua que ha d'arribar. Veure això... però Sau i Sosqueda encara encara encara encara encara encara encara però ja és d'interès de veure com d'alguna manera ja hi ha una aigua que s'ha d'anar començant a deixar anar perquè pugui deixar que entri la nova que encara doncs quan hi hagi el desglassament aquí del Pirineu de les muntanyes que d'alguna manera s'ha encarregat de molta neu doncs ho pugui anar facilitant-ho pugui anar assumint. Hi ha una cosa que volia afegir amb tot això, que tot aquest canvi de temps i tots aquests dies que ha provocat que la pluja persistent hagi hagut de canviar els hàbits de la gent, s'ha disminuït bastant el que podríem anomenar lluminositat. S'han fosquit el dia, s'han fosquit pels núvols, etcètera. que amb l'entrada de la primavera també, això ha generat canvis en l'estat d'ànim de la gent. Això és important, eh? Hi ha un nombre de depressions que s'estan produint ara aquests dies i hi ha un increment, un repunt de les depressions i tenen a veure, bàsicament, amb el que en diem el trastorn de l'estat d'ànim molt vinculat al canvi d'estació, en aquest cas de la primavera, no? i que aquest tipus de trastorn de l'estat d'ànima es reflecteix en aquesta apatia que a vegades es té, canvis en el ritme del son, canvis de poca gana en l'alimentació, un estat més aviat de tipus depressiu, que pot canviar només amb el fet que canviï aquest cicle i que torni a sortir el sol i torni a regenerar d'energia la persona. Per tant, que tinguem en compte que tot això té la seva vessant molt positiva des del punt de vista social i econòmic, I a vegades hi ha uns col·lectius que pateixen aquesta situació perquè s'allarga massa en el temps i els afecta el seu estat d'ànim. I això, tant metges com psicòlegs, doncs, en poden donar fe, que és així. Som un país que necessitem el sol. O sigui que els anglesos no tenen tant de problema, i els irlandesos... En canvi aquí, la veritat és que quan surt el sol... I a més a més, ara, el cap de setmana canviarem l'horari, que també afecta, si no fa la primavera que havia fet fins ara, doncs també ens costarà una mica més, amb aquest canvi. S'allargarà el dia, que s'allargarà el dia per una banda Jo penso una cosa i és que a més d'enfocar la producció d'aigua també hem de mirar l'estalvi d'aigua i això aquí els canvis forts que has de tenir és la pagesia són els que hauran de fer més inversions per aquest aspecte perquè esclar moltes produccions ja han canviat però n'hi ha moltes que encara van com l'edat mitjana pràcticament regant i això doncs també s'ha de o sigui, hem de produir aigua o generar aigua neta, diguem-ne, però també el que hem de fer és intentar consumir el mínim d'aigua possible per allò que volem tenir, però sense... I volia dir una cosa perquè jo recordo Quan fa molts anys, que parlàvem del trasbassament del Roina, i això només em porta a dir que aquesta previsió d'esquestat d'aigua ja fa molts anys que la tenim. Sí, perquè això era un fruit també. Jo havia llegit llibres de l'UNESCO i tal, que deia que hi hauria problemes d'aigua. I jo això, quan ho llegia, jo era jove en aquell moment, pensava, hòstia, això és molt heavy, no? Perquè l'aigua semblava que era un bé inexorable, ja que... Home, no és per aquí, no? I la veritat és que hem anat arribant i moltes vegades mirant cap a un altre cantó. N'hi ha diversos, hi va haver l'episodi de sa que era molt important el 2008, que va afectar quan hi havia el govern tripartit, que es va fer molta broma perquè el conseller Baltasar, que era d'iniciativa, va fer un prec a la Mare de Déu i això també hi devia ajudar, però després n'hem tingut altres. Però jo crec que el que planteja l'Esteve és interessant. Ahir també en vam estar parlant ahir amb en Martí Terès i en Jordi Navarro, que hi toquen molt amb aquest tema. Parlaven això, uns des de la banda més ecologista extrema, parlaven de decreixement directament. i del sector turístic i tot això, i en Martí parlava més de tenir, diguem-ne, és a dir, de buscar la regeneració de l'aigua, com per exemple s'està fent, és a dir, buscar alternatives per l'àrea metropolitana de Barcelona, que en tenen, de fet amb l'aigua el Llobregat ell ens ho va explicar, que diguem-ne que... que l'aigua una vegada, diguem-ne, que anava al Llobregat i se n'anava cap a mar, la tornen a remuntar per tal que es torni a utilitzar. Això a l'àrea metropolitana, que no té molta aigua, passaria, i això ajudaria també que no marxés tanta aigua del Ter des del Pasteral cap allà, perquè no. Però llavors hi ha el tema que també ha dit, que has dit l'Esteve, el tema de la pagesia. Esclar, la pagesia... Les xifres no són exactes, però el 70% de l'aigua que es gasta és en termes d'aquest tipus de rec, el rec per inundació. El Baix Ter, per exemple, és de fa molts anys, molts anys s'hi han invertit molts diners i la cosa ha millorat moltíssim, és a dir, s'ha fet la feina. Però la zona on té, entre cometes, sobre aigua, per exemple, tota la zona de Lleida, tota la zona de... de les nogueres, del segre, que acaben anant al terra, doncs allà es continua utilitzant el rec per inundació d'una manera, diguem-ne, molt notoria i és evident. Per tant, segurament totes les coses s'han de fer, és a dir, hem de buscar noves maneres de la regeneració de l'aigua, les de saladores, per moments molt puntuals, però sobretot també el sentit aquell del... Jo espanto una mica parlar de creixement, espanto una miqueta, però sí d'una millor utilització a l'aigua, és a dir, que aquestes mesures d'estalvi que ens hem autoimposat als ciutadans funcionin molt bé. Després n'hi ha tot un altre, que llavors l'administració diu això no és gaire res, que és, per exemple, l'aigua que es perda a les canonades, un 20% de mitjana a la ciutat de Girona, però a alguns barris del 60%, Però ningú dona dades certes, per exemple, dels tubos que van des del pastoral a la cara de Déu, quanta aigua es perd, que és molta, molta i molta. En fi, he fet el meu espit, Sandra. Són aquestes inversions que també s'han de fer. Clar, i que potser inversions que en un moment determinat també es reclamen a la ciutat de Girona, però també a Girona sal i salien en aquest cas perquè l'empresa ara ja municipalitzada s'està posant al dia per fer-ho, però que l'antiga empresa segurament hauria d'haver fet més i que és un tema que està judicialitzat. Per tant, hem de gastar menys i hem de pensar que a l'aigua ara, que en tenim molta, que no sempre n'hi haurà molta, que fa 5 anys els embassaments estaven plens i poden desembassar massa ràpid per fer llum i... Sí, això, incorsos va haver moltes, els hi van posar moltes i tot, perquè en aquell moment, com que era molt cara l'electricitat, doncs desembassaven i, esclar, els venia gratis, no? I això també s'ha de controlar, no?, amb aquest aspecte. O sigui, aquí el que apuntem és que hi ha diverses coses a resoldre, no només que quan ens plou la poguéssim conservar bé aquesta aigua i també que no se'ns escapi cap a altres llocs, és a dir, primer poder-la tenir aquí, perquè si se'ns l'emporten tenim el següent problema, després el que apuntaves del tema de les canonades, per tant aquí hi ha bastanta feina que fer. I jo també m'he guardat un apunt romàntic quan parlàvem de quan ve aquesta... ens surt alguna ullada de sol o quan veus aquestes aigües recuperant l'estany de Banyoles que ha passat a les coses, que tothom ens ha enamorat, que ha pregut la platgeta aquesta d'espolla i que l'altre dia ho explicaven i era com una mica dius, ostres, hi ha aquestes coses que ens porta l'aigua de fenòmens naturals. I tant, que és una cosa ben curiosa, perquè l'estany, per una banda, va sobreixeir, per tant, va desbordar, però ha tornat a aparèixer, diguem-ne, l'estany en el clot d'Espolla, en el sal d'Espolla, a Font Coberta i Esponellà, que ha portat la tira de visitants aquest cap de setmana. Matitzo el clot d'Espolla i el sal d'Espolla, perquè, com que a TV3 es van dir que havia aparegut al municipi d'Espolla, no, al municipi d'Espolla queda molt més... Molt més en l'aire, però sí que és un d'aquells, diguem-ne, fets naturals que ara feia temps que no passaven. Hem tornat a recuperar molts salts d'aigua, gorgues plenes i tot això dona... Em pensava que donava un punt d'alegria, però esclar, és que quan l'Àngel ens ha advertit d'això, que també et canviï la manca de sol continuada, dies de pluja, pot provocar, bé, tu has parlat des d'un punt de vista més acadèmic i mèdic, de depressions, per tant, que no per el que tothom... No tot és bo per tothom, diguem-ne, no? I com es, bé, no sé si la paraula és correcta, com es lluita contra això? Es pot lluitar contra això? La pregunta és... Sí, és clar que es pot lluitar. Els resultats variaran en funció de la persona, del tipus de persona que sigui, del tipus de l'estat d'ànim del que parteixi, per tant, els resultats poden ser diferents en funció de cadascú, no? No, diem que a la primavera es produeixen canvis importants, però el canvi d'horari, hi ha més hores de sol, la nit es va escurçant... El canvi d'hora també ajuda? O ajuda o perjudica, diguem-ne? No, al principi... Els estudis diuen que perjudica d'entrada, perquè el cos ha de tornar a organitzar, de tornar a trobar l'equilibri entre el dia i la nit, perquè aleshores han canviat. I per tant, els que són els costums i les rutines que teníem quan érem hivern o tardor, doncs ara cal tornar-les a canviar perquè el ritme del diari és un altre, no? llavors aquest tipus de formes de vida que va canviant i ens afecta el cicle dia-nit o descans i treball doncs cal tornar-se a ajustar el rellotge intern s'ha de tornar a ajustar llavors perquè això es pugui fer doncs un ha de tenir una actitud proactiva davant de del dia, de tenir activitats físiques per sortir a l'entorn més natural per oxigenar-se per rebre aquests ratis de sol i això el que fa és activar una hormona que és la serotonina és una hormona que provoca la felicitat, el benestar la tranquil·litat, etc. i per tant et dona ganes de viure I alhora hi ha una altra hormona que s'agrega a la glàndula pineal, que és la melatonina. I aquesta glàndula el que fa és controlar el descans de la nit i el dia. Tot això és un cicle que s'equilibra entre ells, perquè la serotonina, que bàsicament amb un 80% està segregada pel sistema digestiu, per la paret digestiu inferior, aporta la informació a la glàndula pineal perquè aquesta segregui la melatonina. Clar, la melatonina, que és el que ens permet descansar, i la serotonina, que és el que ens permet tenir un ritme de vida una mica actiu i que fem les coses amb molta il·lusió, es produeixen en canvis en aquests dies on hi ha el cicle aquest dia i nit modificat pel canvi d'hora inicialment, però després perquè s'incrementa la llum del dia durant la primavera i de cases a l'estiu. Per això es donen uns desajustaments que alguns ho viuen bé i els altres ho viuen malament. I els que ho viuen bé són aquelles persones que s'activen a la primavera Dóna ganes de sortir, té molta activitat, per tant es recomana que la gent ajusti les hores de dormir al que és habitual en ell i el cos ja trobarà altre cop l'equilibri. Es recomana que practiquis les relacions socials, perquè en les relacions socials el que fas és intercanviar amb altres persones com tu i per tant això et proporciona una satisfacció que d'una altra manera no tens si et tanques en tu mateix. Es recomana, per exemple, fer exercici físic. Pots anar al gimnàs, pots sortir a caminar, etcètera. Pautes de salut, claus, estables, que et permetin equilibrar en pocs dies, altra vegada, la teva manera de veure, la teva manera de viure, la teva manera de satisfer les teves necessitats de tipus més personal, de tipus social o laboral. Això produeix un canvi, cal d'alguna manera anar-se a ajustar una mica en mica i tornes a l'equilibri ben aviat. Hi ha gent que això ho viu al revés. És a dir, les èpoques d'ara, com ara les pluges que hem tingut, són viscudes en negatiu i per tant aquestes persones passen per aquesta situació d'estat d'ànim baix. En tots els casos sempre es demana que s'activin, que es treballin, que tinguin vida social, que portin un règim alimentari adequat, que dormin i descansin les hores que han de dormir... i de mica en mica això ho va trobant el seu equilibri, i que no pugui trobar-lo, i es trobi malament, i tingui l'estat d'ànim tan baix, tan baix, tan baix, que estigui patint, doncs que ho consulti, que ho consulti al metge o a un psicòleg que podrà ajudar. Tot com ho expliques sembla fàcil, eh? És a dir, allò buscar l'equilibri, el que passa... He vist que la Sandra... Estava enduida, estava enduida. És que m'ha fet pensar que estem en una societat molt individualitzada, amb gent jove que a vegades decideix, doncs, viure sol o... o no sé, un prella o un treball aquí, l'altre treballa allà, la gent gran, que a vegades està sola. I em feies pensar en aquests casos que quan no et pots sociabilitzar, justament és fàcil que pugui decaure una miqueta l'estat d'ànim i tal. I no és fàcil perquè, clar, a principis d'any ja normalment gener i febrer solen ser de baixón i si a sobre hi sumem el març i que la pluja, molt benvinguda, però és veritat que no ens deixen ni sortir fora, al final per això estava aquí abduïda. Tot, tot. Tu plantegis un altre problema, que és el de la soledat no volguda. Aquesta és una problemàtica que socialment s'ha d'encarar. Aquesta és una gran malaltia, anava a dir, d'aquest segle, però que ja portem unes quantes dècades, diguem-ne, que l'estem teoritzant, no? La sensació de la gent, no de la solitud o de la soledat, com vulguis, allò, buscada, que també n'hi ha i que n'hi ha que la busquen, sinó, diguem-ne, la forçada, la gent que es troba sola, no? Van augment, això, clar. Per mi hi ha una cosa que a vegades em fa pensar molt, que és clar, quan els cigües te diuen que s'ha de tenir una vida molt ordenada, la nit i el dia, normalment sempre anar a dormir a la mateixa hora, que és recomanable així, i penso en el jovent d'avui. que mai tanca, que d'allò... Aquests no deuen conèixer el canvi d'horari, no tenen cap afectació. Aquests tenen un gran avantatge, perquè tu has dit el jovent d'avui, i si m'ho permets m'ha fet gràcia, perquè... jo no m'hi conto quan jo era jovent amb 20 anys ja sentia que m'ho deien a mi la sensació aquella de vida desordenada jo la trobava a faltar i a mi m'encantava és una d'aquelles coses el que passa que segurament és que teníem 20 o 30 anys i ara no els tenim això de l'edat o cada caràcter o influïeix el caràcter que hi ha gent que una cosa li pot anar bé i el que pot anar bé per uns no pot anar bé pels altres Les persones més introvertides són persones que poden sentir-se molt bé tot soles i no tenen necessitat de ningú més per compartir coses. Ells amb el seu món intern i els seus interessos, les seves aficions, amb això a vegades moltes vegades en fan prou. I la persona que és extrovertida, una persona oberta, que necessita el contacte social, que necessita sempre estar amb gent, etcètera, quan no poden fer-ho, realment pateixen més que no pas l'altre, no? Per tant, sí, que això és en aquest sentit. Però, bueno, el fet que els joves, em sembla que tot això no els hi va amb ells, perquè tenen aquest desordre com... l'ordre que tenen, aquest caos... El caos és una forma d'ordre, no? És un caos... L'entropia, l'entropia. L'horàrim, sí. És antròpic, això, no? Però el fet que sigui així no vol pas dir que això no tingui efectes. Segur que en té el valor, l'escala que tenim nosaltres de valor, poden ser una altra, no? I pensen que això amb ells no els afectarà, perquè hi ha aquesta... protecció d'autoimmunitat davant dels problemes de la vida, no?, que els joves ja ho tenen, no?, i per tant, d'un pensar que això, amb ells, no els hi suposarà aquest tipus de problema, quan sigui el moment, ja es posaran al dia, ja es posaran en ordre, ja arribarà el dia, però mentre no arriba, potser, quan aprofitin. Aquí el que passa és que, esclar, l'Esteve ha dit això, perquè l'Esteve fins i tot de jove era un home d'ordre, diguem-ne, eh?, en canvi jo venia del món periodístic, eh?, allò de... Tu eres més aviat de l'ordre. No, però la veritat és que jo a vegades penso, però sí, el jovent d'avui, cada divendres i dissabte és un canvi d'horari. Alguns el dijous, perquè ara... Normalment van a classe, tenen un horari cada dia, però a partir del divendres o el dijous... Dijous ho deia per la gent de la universitat, que és més del dijous que el divendres. El diumenge ja es torna a la normalitat aquella. No sabem els efectes que té això, perquè clar, ens sembla que no en té, però probablement sí, perquè si una cosa sap... El cervell ha de funcionar a través d'unes determinades rutines. El cervell és una massa amorfa i no sap res del que passa fora. I tota la informació que té el cervell és la que li donem nosaltres o la que arriba a través dels sentits. Si hi ha un desordre, el cervell funciona amb desordre. Si hi ha un cert ordre i unes certes rutines, el cervell és predictiu, sap què pot passar... i sap el que ha de fer però si no té aquesta predicció feta perquè no hi ha una certa rutina doncs va salt de mata i això genera desorientació i a vegades ens queixem que els joves avui en dia doncs quan tenen ja una edat a partir de doncs han sobrepassat la joventut més de 25 cap a 30 anys els falta trobar aquesta orientació a la vida jo no dic que estigui a veure amb tot això però que forma part d'aquesta forma de vida que es tenen. Aleshores, el camí no deixa de ser un altre que donar correctes informacions o informació adequada al funcionament cerebral. I el cervell funciona a través d'allò que és previsible, allò que se li va donant de mica en mica, però que és repetitiu a partir de rutines, perquè generen processos d'automatització de... de conductes que de mica en mica el que permeten bàsicament és l'adaptació de la persona en un context que va canviant de mica en mica i que se li van trobant adaptar-se a això cal que se li vagi preparant el terreny durant l'època aquesta de l'adolescència i la joventut que és una etapa d'aprendre els aprenentatges bàsics d'aprendre el que serà necessari per ser un adult si després fan altres coses ja ho recuperaran S'haurà de donar una informació diferent al cervell i s'haurà de forçar a que s'adapti a circumstàncies noves per la qual no estava del tot preparada. Però no estigmatitzem els joves, perquè hi ha de tot. L'únic problema dels joves és que voldríem tornar-ho a ser i no... i no hem trobat la fórmula no està en el físic està en el cor i en l'actitud en l'estat d'ànim s'ha de ser jove en el pensament en l'ànim, en el cor, en el físic ja ho sabem que no Curiosament, l'altre dia, parlant d'això, dèiem que hi ha gent que és molt nocturna, gent que treballa de nit i disfruta treballant de nit. D'això suposo que després dels dies en deus fer nits com deia, i gent que és totalment diurna. I això tampoc té res a veure amb la gent jove. No, no, no. Gent que després ha desenvolupat, per exemple, no sé, infermeres, metges, no? Gent que ha de fer coses de nit i que, no sé, sap adaptar-se bé. S'ap adaptar-se. Això és el que ets doent. Això no és gens bo, el canvi d'horari. Tot no s'habitua a les persones. No, costa, costa moltíssim. Jo no sé, però els pilots i tots aquests. Jo me'n recordo que les vegades que he anat als Estats Units, quan torno, passo dos dies al jet lag, que m'afecta molt. I penso, aquests que van allà i venen i d'allò, vull dir... El ritme aquest circadiar canvia i s'ajusta i van aprenent a fer aquests canvis amb certa facilitat. els que no ho fem amb freqüència doncs potser que hi hagi aquest genllar que es dona quan fas canvis de fosos horaris i que tu liga allò que és nit ser dia i que dia és nit però per això també hi ha orientacions i instruccions a seguir en aquests casos que quan és dia i no et toca dorm igual que després quan arribis a lloc estiguis en el ritme d'aquest lloc i no pas en ritme canviat jo no en tinc de genllar però no ho sé no ho sé perquè no sé la meva condició personal no ho sé Jo potser... He anat a fer un viatge a les 3 de la nit, estava despert com un talló i es volia mirar la nit, si és que és a les 11 del matí allà, vull dir que... Sí, sí, això va com va. Escolta, hem parlat, veus, hem començat allò a parlar una mica del temps com aquell que diu per entrar i portem gairebé 35 minuts de tertúlia. parlant de tots aquests temes n'hi ha d'altres de fet la Sandra ja l'ha deixat anar perquè ha deixat anar tenim altres problemes com parlàvem de l'aigua Rodalies ha dit avui hi ha un ple monogràfic al Parlament de Catalunya per parlar Rodalies i no sé què dirà perquè no ho puc saber-ho el president de la Generalitat però suposo que assumirà que el servei ha estat dolent i que és molt probable que ens alerti com han vingut ja com ja va començar a dir el ministre i com també ha dit la consellera Paneque que vénen uns anys complicats perquè si es fan inversions, voldrà dir que s'han fet obres i es fan obres, les coses iran tard. Però no sé si esteu d'acord de calcitat que el que ha passat els últims dies, els últims mesos, i jo diria que els últims anys en Rodolies, és un problema molt seriós. És a dir, gent que va a treballar i que necessita el tren no són per refiar, i és un problema també, diguem-ne, econòmic de primer nivell, perquè aquí entraria, ja podríem parlar del corredor mediterrani, de la nova posta pels trencs per traslladar mercaderies, de l'Espanya Radial, podríem parlar de totes aquestes coses. Però jo us voldria dir-vos, esteu amb la línia del que jo dic, la sensació aquesta que Rodalies... finalment ha esclatat i és un tema que ja el 2005 o el 2006 és el que va provocar les primeres grans manifestacions podria tornar a passar una cosa així? és que aquí a Rodríguez per mi no només és un problema n'hi ha diversos de problemes i hi ha un problema que aquí no se'n parla molt I jo penso que també aquestes vagues encobertes que hi ha, i ningú en parla, perquè, per exemple, un tren que surti de Portbou i ja arribi tard, mitja hora de tard aquí a Girona, per anar a Barcelona, això no s'entén. que dient Saïd que feia els quatre rius, ens va explicar que de Figueres un tren que anava buit varen fer baixar els passatgers dient que el tren s'havia espatllat i ell va fer el punyatero i es va quedar dintre del tren i va arribar en total normalitat a Girona però el tren buit i tota la gent penjada això se'n diu sabotatge directament i n'hi ha hagut també però aquí això no se'n parla d'això i aquí jo penso que portem anys amb aquest aspecte també I després sí que és veritat que quan se fan obres hi ha problemes. Jo penso que s'havien de fer i s'han de fer moltes d'aquestes molt ràpid. Hi ha hagut una manca d'inversió brutal en els últims 30 anys. I a més a més hi ha una cosa que també em preocupa que és que fins ara deien que tot s'ha invertit en l'alta velocitat. Hòstia, però és que ara ja l'autoritzat comença. Ara ja tampoc compensa no funcionar, eh? Curiosament, eh? Ni la catalana ha de ser vella, ni els aparells han de saber qui hi ha. Hi ha qualcom més que... I per tant, jo penso que aquí hi ha un problema que ens amaguen o que no ho sabem trobar, però que hi ha més problema del que aparentment sembla que hi és. Sandra, Ângel. Bé, jo, amb aquest tema, mira, l'altre dia us explico una anècdota que m'ha passat amb el tren, amb Renfe. A la meva dona i jo havíem d'anar a Barcelona més o menys a la mateixa hora, no? però a l'AVE no hi havia no hi havia places a l'AVE la meva dona decideix agafar la mitja distància però la mitja distància sortia mitja hora abans dic jo agafaré el de l'AVE i quan jo arribi que arribaré amb 38 minuts tu tardes una hora i vint més o menys jo t'esperaré i tu arribaràs quan jo hauré arribat farà uns 20 minuts aproximadament m'estaré prenent un cafè doncs allà al como de l'estació de Sants va? D'acord, d'acord, ella agafa el bitllet, jo agafo el de l'Ave i surt ella, adéu, adéu, molt bé. Bueno, quan agafo jo l'Ave, 20 minuts, que es ve mitjana més tard, arribem a l'alçada de Sant... Bueno, ja entrant ja, s'han passat granollers, entrant a quasi Barcelona i es para. I és per un problema tècnic, com si hi hagués hagut un incident en algun punt de la via d'un altre tren i això impedia allò que passa. Això és un coll d'ampolla, perquè vagin arribant tots, primer ha de passar una volta, però si n'hi ha un que té una avaria, no circula tot, tot parat. El resultat és que ens vam activar per tirar endavant al cap de pràcticament una hora i vaig arribar a Barcelona mitja hora més tard que la meva dona que he anat molt mitja distància. És a dir, la paradoxa, jo anava amb alta velocitat i vaig arribar molt més tard que la meva dona invertint els papers. Jo sempre dic que això a Madrid no passa. Sí, sí. Sí, perquè la Iuso fot un cop de puny allà i comença a baixar tot, per això a Madrid no passa. Home, un dia aquí va haver-hi un cert caos a cercanies a Madrid, va sortir el ministre a donar explicacions un dia, i aquí, els últims mesos, els últims anys, és que Rodolies és un desastre, però jo crec que hi ha... Una manca de desinversió, claríssima, aquesta no la poden negar ni ells, de fet no ho fan, el govern actual del PSC no ho fa i ho reconeix, però després hi ha altres coses, hi ha aquesta vaga encoberta per el fet d'intentar canviar l'operador. Aquí hi ha hagut un tema que es va dir que hi hauria un traspàs, després es va dir que seria un traspàs controlat i després es va dir que no seria traspàs ni res... Bàsicament perquè estan en mans, és a dir, passa una miqueta com els funcionaris, amb els jutges i els fiscals. Es veu que els maquinistes són de fora i volen marxar i aquí no n'hi ha i hi ha hagut una vaga encoberta claríssimament. I l'altre és el que deies tu. Seria una anècdota si això de l'alta velocitat hagués passat una vegada, però és que les últimes setmanes està passant de manera que dia per Twitter... gent periodistes d'aquest país, des de Xevi Chiru fins a Ramon Iglesias, que són habituals, deien perquè es van trobar dues hores perquè sorties, tres hores de retard, és a dir, una situació que dius, i això és habitual, no és capaç. L'alta velocitat que havia anat perfecta fins fa un temps, ara tampoc no hi va. i tot és nou, ningú pot dir que és un problema aquí hi ha d'haver una altra perquè les vies són especials per a ells i en canvi aquí quants operadors hi ha a l'alta velocitat? ara hi ha com a mínim tres jo diria si va fer jo i go a dir I després hi ha el francès, també, no? El francès em penso que va deixar de fer, va deixar d'operar. Va deixar d'operar, millor. Però tres o quatre, diuen a vegades que tenen el tren allà, que estan veient el que va davant, el veuen, i que han de reduir la velocitat, perquè han de donar... però és que aquí hi ha un gran problema de fons que és que mai s'ha posat d'acord a DIF amb Renfe i amb Generalitat llavors si partim d'aquesta base de la desinversió perquè això està acceptat i l'altre dia es deia llavors tu pots fer una inversió ara de no sé si deien 7 milions de euros o així però si has deixat 30 anys han de ser molts més jo crec que s'ha de multiplicar I al final les obres ens fan mandre a tothom, però com ho deia l'Esteve s'han d'anar fent, no? Què no s'han fet? A Immanuel Daldal Ferreres, que és el secretari de Mobilitat i que ja ho havia sigut el 2003, el 2010, se l'agrava que una part de la... que les vies ja passaven per l'estació de la Sagrera, però us en recordeu? L'estació de la Sagrera hagués hagut d'estar acabada el 2006... i està com està, és a dir, la sensació... Hi ha enteries d'alcalde del Sol de l'Enxam. No, no, molt abans i tot, jo diria. El tema és que en un moment determinat, i això afecta diferents governs, hi ha hagut una manca d'inversió, és a dir, d'un color i d'un altre, me'n refereixo, hi ha hagut una manca d'inversió brutal, i el tema és que ara, jo crec que avui el president Illa, crec, no sóc adiví, i la consellera ha començat a dir-ho, reconeixen que hi ha un problema i reconeixen que hauran d'estar dos o tres anys que les coses... No aniran bé i com a mínim ho diran. Un reconeixement ja és un primer fet, però després que hi hagi una inversió important i que aquesta inversió no quedi anunciada com aquelles pluges de milions que cada vegada que hi ha un canvi de govern espanyol i necessiten els vots de Catalunya, anuncien però que acaben no arribant mai. I cal un pla estratègic, com molt bé dius, un cop has fet això i reconeixes, vull dir, està molt bé reconèixer, però clar, si no hi ha un pla estratègic i llavors ja demanar com un perdó avançat, però si dius, bueno, si almenys s'està fent algunes coses i et trobes amb aquest retard, però l'altre dia, per exemple... que es van mobilitzar a totes les plataformes de Salvem el tren, en el cas de Figueres, per exemple, i com molt bé deia el company Seït, doncs hi havia casos de gent que explicava, en casos que tens un metge a Barcelona, agafes el tren per anar-hi i, evidentment, no arribes a temps ni de broma. Papers que s'han d'entregar que, com tots sabem, ens poden exigir abans d'una hora, impossible. O la gent que hi va treballar cada dia, que n'hi ha molta... gent que ha perdut la feina, correcte, perquè saps que és el teu mitjà de transport i al final un dia també parlàvem aquí de la facilitat dels busos, facilitat dels trens, clar, també hi aniríem tots més si tinguéssim una seguretat, no? I a més a més hi ha una cosa, que també a la Nacional 2 tampoc... l'autopista ni està ni se l'espera però l'autopista està absolutament col·lapsada i deteriorada heu vist el nombre de forats i clots que hi ha ara que ho estàs diguent dissabte vaig haver d'anar a l'espluga de Francolí per tant vaig agafar un tram llarg d'autopista i vaig quedar una mica esparverat del que havia llegit però no havia patit, que és clots immensos, i és clar, amb una autopista, però clots immensos, que això no ho havia vist mai a la sortida de Barcelona, com ja, diguem-ne, agafes l'autopista que t'encàres cap a Granollers, hi havia una zona absolutament, veia, tercer mundista, això a l'autopista, quan estava en mans privades, ens expoliauen les butxaques però no havia passat mai, i ara està passant. I vaig veure tu, pare, i vaig estar amb una estació de servei, caient al daval o alguna cosa d'aquestes, i ara està com pitjor que una estació de... Personalista, personalista. Està deixada de tots cantons. La veritat és que... Al final d'hora acabarem demanant la vinyeta, pagar una miqueta, però que jo ja estava d'acord. Una de les coses és que ens manifestàvem els que utilitzàvem molt l'autopista per anar a Barcelona perquè, esclar, era un dispendi brutal, era caríssim, era molt car i ningú volia els peatges, sobretot en comparació amb altres punts de la península que tenien unes carreteres nacionals absolutament desboblades que aquí no tenim i uns autopistes que anaven pràcticament buides, no? i aquí pagàvem molt i ens queixàvem però és clar, dius, home, potser no aquells 18 o 19 euros que costaven anar i tornar a Barcelona des de Girona, però potser estaríem disposats a pagar en 3 o 4 si les condicions del cartell fossin bons. O que l'A2, l'autovia que va de Girona fins a Tordero o fins a Blanes, doncs estàs ben acabada. Desdoblada, com hauria d'estar, com estan totes les... Quantes dècades, eh? fa que allò està pendent. És que no hi estarà pas mai, perquè hi han decidit... Quina alternativa tenim? Hi ha altres països, o altres comunitats autònomes, que tenen carreteres secundàries en bones condicions, però si tu vols anar a Barcelona, quina via tens per anar a Barcelona, que no sigui l'autopista? No, no. Aquí entra... És a dir, et poden dir... Hi ha l'autopista de la Manesma que porta Barcelona, però jo el que vull dir és que des de Palafolls a Massanet no està desdoblada. I han fet un carril allò, hi ha tres carrils allò per pujar i tal, però no està desdoblada. I jo diria que ha millorat, perquè durant uns anys ha estat en unes condicions nefastes, però continua sent molt perillosa. I la zona, diguem-ne, del nord... A partir, diguem-ne, de Figueres, allò que en Santi Vila va batejar com el corredor de la mort, allà la N2 és perillósíssima i no hi ha voluntat de fer-ho i no ho faran. I la PC té un altre problema des que no hi ha peatge d'això. Hi ha una avaria? i abans hi havia grues que venien de seguida ara tarden, vull dir que no hi ha un servei d'assistència i el flux de camions perquè el fet de ser que ja no és de pagament que passa que hi ha hagut molt més camions que suposo que són els que deterioren cada vegada més i es creen uns forats que la que passen 10 cotxes per allà allò es va descarnant i al final queda un forat gratis Però, clar, és que la gran pregunta és... Sí, perquè els camions que venen de fora, aquests no paguen, abans pagaven. Havien de triar entre pagar autopista o no pagar-la, i molts no la pagaven, ara li passen tots i deterioren. I aquí hi ha un problema, que de fet a determinades hores ja els camions no poden avançar, que ho fan igual. Però, clar, aquest dia el director del Servei Català de Trànsit, que jo entenc que busquin solucions, però, clar, una de les solucions va dir... que hi hauria trams a l'autopista que els posarien a 60. Doncs, escolti, llavors això no és una autopista. Això serà una altra cosa. Jo sempre he pensat que estaria millor arreglar les carlateres, fer una vinyeta, desdoblar la Nacional 2 i llavors, escolti, llavors en podrien parlar segurament baixaria el taxa d'accident. Per tant, si tant, conclusió una mica del que tu estàs arribant és que cau un pla de mobilitat que comporti també els ferrocarrils, que és... per un percentatge molt important de treballadors de l'àrea metropolitana de Barcelona l'únic que tenen és el tren i després l'accés a través de les carreteres que sigui acondicionat de manera que la gent pugui triar entre anar en tren o anar amb el seu vehicle però evidentment si el que volem és reduir el trànsit rodat ha de millorar el transport públic i sobretot el tren i sobretot el tren A més a més, també, el tren fer-lo servir també per transport de mercaderies. Que aquest és l'altre. Que és residual. És el país que menys fa servir. Tindrem el tot a l'associació de transportistes en contra. O sigui, qualsevol proposta que fa aquest estil es genera un... Un follon d'aquells que no t'aguanta. Hi ha països que quan arribes allà fan pujols cap lluny a sobre el tren. Suïssa, per exemple. Política de país. Aquí mirant de no fer mal a ningú, que ningú s'enfadi, mantenint els equilibris, com sempre s'ha fet. Però jo crec que fins i tot els transportistes estarien d'acord amb una solució d'aquestes si s'apliqués bé. Escolteu, estem passant la tertúlia que ha estat molt bé i no hem parlat de la ciutat de Giróni, uns fets que en parlàvem quan entraven aquí, els que van passar la nit de dissabte i diumenge, que un grup de 50 o 60 persones enrabiades perquè es va evitar una ocupació a font de la polvora, doncs van destrossar i crec que s'han de dir les coses pel seu nom, van destrossar el centre civí cunyà. Destrossar vol dir que el van enxafar, van enxafar tot el que hi havia a dintre, de tal manera que durant tota una setmana estarà fora de circulació. Es van emportar alguns diners que hi havia, però ho van enxafar tot. L'endemà es van vandalitzar, és una manera de dir-ho, 20 ombes en el cementiri de Girona, i de moment els Mossos d'Esquadra... desconnecten els dos fets entre si però el que va passar el que va passar diguem-ne en el barri en el Girona en el Girona és que en diguem perquè no afecta només a Font de la Polvora afecta també al Mar Ramà del grup Sant Daniel i a Vila Roja que són els que ho pateixen per dir-ho d'una manera i el el president de l'Associació de Veïns, Tomàs Tepas, deia que hi havia un gran malestar i moltes queixes per la manca de seguretat, demanava més seguretat. Com ho valoreu, això? Perquè és que realment ja va passar els dies 10 i 11 que hi va haver una certa explosió, d'allà se'n va parlar molt, en canvi d'aquí sembla que com que ha quedat més concentrat en la zona aquesta de Girona, se n'hagi parlat menys en els mitjans nacionals, eh? A veure, el tema del Girona és que tot l'origen està en crear aquell ètoc que hi ha aquí a Girona. Es va creant al seu moment i ara costa moltíssim de desfer, és impossible. Quants diners s'han invertit al Girona? Quants? Molts, molts. Ja en l'època d'en Joaquim Nadal... Hi havia tot un sistema més visible o menys visible de suport a aquesta zona per intentar revertir la situació. Tenen escola de primària, que potser és el servei més important que tenen, perquè en aquesta escola els hi donen més a més menjar, almenys fan un àpat en condicions. Tenen a Vilaroja un centre privat que s'ha hagut de tancar, un privat concertat que s'ha hagut de tancar, però s'ha hagut de passar a la xarxa pública, Perquè no hi havia maneres de poder sostenir un centre d'aquestes característiques. Per tant, tenen uns serveis, però es va tenir la brillant idea que a 12 anys tots els nens de Font de la Pol i Vila Roja anaven als instituts de Girona. Ningú els volia. Llavors, com ho vam fer? Repartir-los entre tots els instituts i determinats centres privats. Consequència, el control sobre aquestes assistències era molt baix i el que hi havia era absentisme. Aquests nanos corrien per Girona, etcètera, etcètera. És crear una situació una mica forçada, perquè des del començament això ja s'ha fet molt malament. Ja s'ha fet malament i el que no hi ha és una solució malament. ni a mig, ni a llarg termini és costós, és costós perquè allò no es pot eliminar i repartir-ho per la ciutat no sé què passaria tampoc altres pobles del voltant els voldrien acceptar per tant de salt ja tenen prou problemes per tant és un problema que jo no li veig una solució ni a mig ni a llarg termini són famílies que van autorreproduint-se allà mateix en la misèria i en el tipus d'economia que ells tenen I per tant això van passant les dècades i estem allà mateix. Dic, en la meva etapa, com tu poder també, en la teva etapa de regidor, doncs en la meva etapa de regidor jo vaig viure això com una fórmula que tapava moltes coses i que per tant també era un lloc de vot, vot una part important. de la ciutat de Girona, el tenia el bot, estava allà, i per tant, també s'havia de protegir això. Ha anat passant la dècara i està pitjor que abans, i no li veig cap mena de solució. Allà es punxa la llum, es punxa l'aigua, per cert, quan parlem de l'aigua, si compten, també les enxufades, les connexions de l'aigua a nivell... Girona l'any 98 o 97 ja tenia una pèrdua d'aigua del 18 i el 19%, i ara estem parlant del 20, i han passat 25 anys. Mitjana. Han passat 25 anys, i 25 anys no s'ha fet cap millor a la xarxa de distribució d'aigua. Per tant, imagineu, és que a mi em sorprèn, i també em sorprèn, que l'any 98 va haver dit aquell fullon dels cementiris també, perquè es van enfonsar tots unes... Esteve, que no ha estat regidor, va ser diputat, però no ha estat regidor. Perdó, perdó, perdó. Perdona. Va estar a punt de ser-ho, però no ho va ser-ho. Però hi tenia contacte amb aquests, perquè tenia contacte amb un grup de nois i noies que van fer una associació... allà de jove que inclús el vaig fer portar, van venir al Parlament a parlar perquè estava molt bé joves que volien sortir de l'estigma que tenien per poder treballar i tal però aquí ara hi ha un altre problema cada vegada més greu que és que hi ha els nouvinguts llavors aquí ja hi entren en col·lisió amb els que havien d'antics i això és una cosa que difícilment i s'ha difumitat el paper dels patriarques que en el seu moment manaven molt i ara ja tampoc es passa exactament perquè el no vingut ja això ja no perquè hi ha una part petita també crec que s'ha de dir perquè no pot afectar tota gent però hi ha una part petita de delinqüència és a dir, hi ha plantacions de marihuana i bé, petita tampoc siguis tant d'allò però sí vull dir, ja no, les coses s'han de dir clares vull dir, jo que soc molt amic amb en Cristóbal Sánchez vull dir, he estat allà dinant al col·legi i tot i així bueno, se'ls havia vist de totes també d'allà fa temps que hi és i jo penso que aquí el pitjor que pot passar-hi és aquesta condoscendència amb voler temporitzar les coses avui dia s'ha de ser més, diguem-ne, més contundent. Aquest alt índex de permessibilitat que estem parlant, al final passa factura, però jo volia apuntar una cosa ràpida, finalment, que, si us fixeu, també venia d'un desnonament. O sigui, hi havia un desnonament, no?, que sembla ser una mica l'origen... No, no va ser un desnonament, sinó va ser un intent d'ocupació que van evitar. Ah, jo pensava que era un desnonament... No, no, no, perquè va ser la matinada, va ser un intent d'ocupació que es va evitar, però, bueno, estem allà mateix, ja. Sí, i això, vull dir que efectivament sembla que venia d'una cosa d'aquestes que també està tan de moda, malauradament, i a partir d'aquí es desencadenen uns fets que jo crec que sabrem si venen a conseqüència d'això. Són problemes d'ordre públic molt seriosos, van a pedregar la policia i els Mossos i veurem si hi ha algun tipus de detencions s'ha fet molt de mal i això ho acabarem pagant, diguem-ne, a tots els ciutadans i aquest és un tema que... És un tema en què se n'ha de parlar molt i no se'n parla gaire, i nosaltres ho farem, però serà un altre moment, perquè parlant, parlant d'una cosa i de l'altra, hem arribat a les 11 del matí. Moltíssimes gràcies, Sandra Florença, moltíssimes gràcies, Àngel Guirada, moltíssimes gràcies a l'Esteve, que li he rebaixat la condició. No, home, no. Fa temps d'això i jo tenia clar que... I a tots vostès, moltes gràcies per ser-hi. Nosaltres, si tot va bé, tornarem. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 25 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Destrossen la nit de diumenge una vintena de tombes del cementiri de Girona, però ho desvinculen dels alderulls del cap de setmana. El director territorial d'Interior, Eduard Adrobau, ha desvinculat aquests actes vandàlics dels alderulls del cap de setmana a font de la pòlvora i que van acabar amb desperfectes al centre Civi Cunyà i contenidors cremats. Els Mossos d'Esquadra han fet càrrec de la investigació i fins al moment han trobat empremtes i restes biològiques, però no hi ha detencions. Girona ha de canviar la proposta dels terrenys del nou Trueta per evitar la inundabilitat, la que demana fer algunes modificacions menors a la proposta inicial, entre les quals hi ha a moure uns metres la bassa de laminació prevista per garantir la no inundabilitat del sector. D'aquesta manera, el consistori haurà de tornar a presentar un estudi hidràulic amb les modificacions pertinents. Segons fons oficials, aquest nou tràmit no endarrirà el procés de cessió de terrenys a la Generalitat. Girona inaugura el nou tram de Via Verda que uneix la ciutat amb Sant Gregori. El tram uneix la ciutat amb Sant Gregori des del carrer de Roberto Bolanyo fins al carrer de Can Torroella. Es tracta d'un recorregut d'1,26 quilòmetres que s'ha convertit en una via de dos metres d'amplada amb paviment de saulor estabilitzat i també una parana de fusta com a protecció en els punts més exposats. I en esports, el Girona ha sumat la meitat dels punts possibles a Montilivi. El Girona torna avui a la feina després de tres dies de desconnexió per començar a preparar el partit de diumenge el Lluís Companys contra el Barça. L'equip de Mitchell ha aconseguit 21 dels 42 punts en joc a casa, un registre que és el segon pitjor de l'etapa primera. I el temps ens hem desperdat avui amb 10 graus de temperatura en un dia que es preveu anubulat, però on pot sortir el sol a partir del migdia. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. El Festival Musicant de Camllong organitza la trobada Musicant Cultura, més de dues dècades de música catalana del país. Xerrada amb el director de Musicant, Albert Bosch, el director de projectes d'Andarroc, Jordi Novell, i el periodista cultural del Punt Avui, Xavier Castellón. Actuació musical del bateria Ramon Prats i la veu de Victoria Vilalta. 20 al 2 d'abril a les 7 de la tarda, El Foment de Girona. Reserva-t'hi un lloc a la web www.alfoment.org. Viu Musicant, el festival de música del país. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona.