Sequera, rius del Ter i residus: Girona a debat

García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Girona FM, una FM, una FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia de Girona FM quan passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 28 de gener. Estem ja acabant aquest primer mes de l'any, hem deixat ja de dins bon any. excepte la Neus Vila, que avui la tenim aquí i que encara m'ho ha dit perquè no ens havíem vist amb el que anava de l'any. Per tant, bon any, com estàs, Neus? Què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia i bon any a tothom. Jo penso que fins al 31 de gener es pot dir, no? Perquè si no has vist a les persones, no? Però bé, desitja un bon any. Si et sent en tapi del diari de Girona, et fotrà bronca, perquè el lloc a partir del dia 6 ja no s'ha de dir. Doncs que vingui i en parlem el dia que vulgui. El dia que vulgui. En parlarem, no sé si d'aquest tema o d'altres, també, amb en Martí Terés. Molt bon dia, Martí, com estàs? Hola, molt bon dia. Prou bé. Prou bé, sí. Se t'hi veu, allò. Hem entrat bé a l'any, que es diu, o...? Sí, sí. Hi ha un amic meu que diu que encara no hem tingut temps d'espatllar l'any, amb el que portem, però... Estats Units, sí, eh? Sí, sí. No, els anys i en parell són bons anys, jo m'agraden. Bé, bé, bé. I esperem que també estigui molt bé, almenys se li veu el senyor Pau Marlamont, d'Aigua és Vida. Bocat, què tal, com estàs? Bé, bé. Mirant el riu cada dia. Nos ho seguim mirant el riu cada dia. Alter, deu ser. Ahir, curiosament, no tenia previst pensar aquí, però ja que m'ho poses tan bé, tenia previst parlar-ne, vaig quedar, i és la tercera o quarta vegada que ho veig, però com que no t'hi fixes passant-hi, vaig veure que el guell, a la part final, estava, no quigués poc aigua, està absolutament sec, absolutament sec, i jo no l'havia vist mai així. És mort, és mort. És mort com és mort l'Unyà. Jo me'n faig un fart de dir-ho i la gent em mira en cara així com... Això ho vaig aprendre de tu. Però el Runyà és mort, el Güell és mort, el Marroc és mort, el Galligans és mort i el Terra està moribund des de fa ja anys, no? Moribund ho dic perquè aquests 3 metres cúbics tots els biòlegs et diuen que és procés d'utrofització, que és una paraula... Atrofització. Atrofització, que és la mort, la mort del riu. L'aigua es queda quieta i les algues tapen la superfície, que si us hi fixeu veureu que tots són camps de... A la làmina d'aigua del riu veureu verd. No són nanufors, encara faria bonic. Són azoles i llenties que són dos tipus d'alga i el que fan és impedir l'entrada del sol. No hi ha... el procés, diguéssim, natural del sol entrant a les algues, sota l'aigua del riu, i aleshores es moren les algues i també es moren els peixos. I això passa en 3 metres cruis per... Sí, perquè l'amplada de la llena del riu és molt ample, aleshores el moviment de l'aigua és inferior, no sé si hi ha un metro per el que sigui, és a dir, pràcticament és tancada, no? I això no té prou força per arrossegar aquestes algues. Jo la primera persona que li vaig sentir dir que el Terra se'ns estava morint va ser tu, possiblement perquè no m'havia escoltat d'altres, i quan hi va haver aquell moviment que semblava que es podria baixar en aquell límit dels 600 litres per segon, tu deies l'aigua quedarà estancada, això ja no és un riu, i tot plegat. Però, curiosament, aquelles coses que passen va arribar l'estiu i vam deixar parlar de l'aigua, no?, I ara, que recordem que fa 5 anys estàvem negats perquè el Ter havia baixat gros, i havia negat Fontejau, i havia negat el Baix Ter, però també dintre de Girona les instal·lacions del GEC, i una part del Trueta i tot això. 5 anys després, ep, ja tenim 22 pobles amb emergència a l'Alt Empordà, i pel que algú m'explica, més que em vindran aviat. Sí, sí, sí. Bé, són temes recurrents. Els mitjans de comunicació feu la vostra feina, però la gent, vull dir, tothom viu a dins de la seva clova, a dins de la seva closca, i aquests temes sembla com si no anessin amb ells. Jo ja fa molts anys que estic molt emprenyat i no vull envellir amb aquest mal rotllo tan gros, amb la qual miro de... Tu agafes bé, diguem-ne. De fotre-me l'esquena, però realment és molt greu. Però hi treballes. Martí, tu què hi entens d'aquestes coses? Deixa-m'ho dir així en pla genèric. No, però alguna cosa saps? A mi el moviment Aigües Vida em va obrir els ulls fa molts anys perquè no era conscient, com jo crec que molta gent no és conscient del problema que tenim. I en Pau ens va explicar moltes vegades que d'ull de tard, per dir-ho d'alguna manera, baixa la meitat de l'aigua que baixava 50 anys enrere. Aquesta és una. I l'altra és que, esclar, que d'aquesta meitat d'aigua que ve, doncs, se'ns en va cap a l'aire metropolitana. Són diversos problemes, no? Evidentment tots agreujats pel canvi climàtic, però no només, és a dir, hi ha menys pluviometria, plou menys, fa més calor, ha crescut les masses buscoses, no? Aquí en Badó ens podria explicar algunes coses que ho va fer un dia, no?, sobre com aquesta... incrementació de massa forestal fa que també arribi menys aigua als rius a més a més hi ha la derivació el trasbassament des de Pastaral fins a Barcelona i això augmenta aquesta sobreexplotació dels pocs recursos hídrics que hi ha i per tant tot sumat fa que el riu ho pateixi Estic d'acord però discrepo una mica en el sentit que el Güell i el Unyà i el Galligans estan morts en part per allò que explica en Pons Feliu que són rius de curs mediterrani és igual que el Rissec i que d'altres rius que quan no plou no hi baixa aigua i això és lo normal És a dir, que el gironí, per dir-ho així, que està acostumat a beure aigua a l'Unyà, és perquè venia de la Sèquia, de la Sèquia Monà. I quan veuen que per l'Unyà hi passa poca aigua, i dius, bueno, no, és que de fet aquesta aigua que passava per aquest últim tram no era aigua de l'Unyà, sinó que era aigua del Ter, derivada de la Sèquia, l'Unyà, de fet, ara no n'hauria de portar d'aigua. Si no plou, no n'hauria de baixar. La poca que baixa ve de la depuradora de quart. Això ens ho han explicat també, vull dir que també és ego del pastoral. I a l'explicació del Güell, que no l'he preguntat, jo també m'he fixat perquè visc allà al costat i ho veig sovint, evidentment és que la sèquia monar no... Però la sèquia té dues opcions, una és fer el bypass per sota i anar a parar tota l'Unyà i l'altra és que una part o gairebé tota vagi a Güell. Això es pot controlar des de les comportes que hi ha allà als maristes. Però... El que volia dir és que fins i tot quan la Sèquia no deixava aigua en el Güell, el Güell baixava aigua perquè li venia del Marroc. I el Marroc ara no en baixa, cosa estranyíssima, perquè venia de més amunt. Jo crec que deu tenir relació amb el funcionament dels pous del Sitjar, que agafen aigua del freàtic del Marroc. I suposo que això ha fet que pel Marroc no hi va ser res, crec, perquè realment és molt trist que no hi passa ni una gota d'aigua. Però és sec en el sentit de sec, allò com aquelles fotos que veiem... Deixa'm explicar una altra cosa. A més a més, per si tot això fos poc, resulta que hem de tallar la sèquia per sequera, lògicament, durant no sé quants mesos, quan podria estar oberta, quan podria estar oberta, s'ha de tancar perquè s'hi fan obres. Per què no s'han fet les obres mentre estava tancada? per la burocràcia, l'antitud dels processos de contractació, etcètera. I quan s'hagin acabat les obres i es pugui tornar a obrir, no vull tocar fusta i ferro, però tornarà a haver-hi sequera i no es podrà obrir. Per tant, mala peça al taler. Neus, que costa entrar amb gent que hi intenta... des d'un punt de vista estrictament ciutadà és un tema que ens hauria de preocupar però que és allò que de fet en Pau ja ho ha dit i l'ha deixat anar els mitjans de comunicació ens deixem portar per les notícies i de la pena en parlem molt i quan se'n deixa de parlar no em preguntem va coincidir amb l'arribada del turisme va coincidir que hi va haver unes quantes pluges i va donar la impressió que ja s'havia acabat tot I no, no, tornem a estar allà mateix. Bé, per mi ha estat com una masterclass, eh?, tema d'aigües, perquè estic aquí amb dos experts, però és veritat que sembla que ens en oblidem les persones, no?, d'una manera molt fàcil, no?, quan són problemes que hauríem de preveure, no?, i som aigua. Jo intento pensar que plaurà més, que tot anirà millor, però continuo t'estalviant, a casa continuem fent allò de quan obres la dutxa, posar una galleda perquè aquella aigua te serveix per evitar tirar la cadena del lavabo, o per altres coses, i això ho continuem fent perquè avui tenim aigua, però igual d'aquí un mes tenim una restricció. Per tant, jo anem aquí a peu que tots, sense ser experts, el que sí que hauríem de tenir és aquest seny, aquest sentit comú de fer prevenció. I la prevenció no és un hàbit que tinguem generalment. I s'ha de felicitar la ciutadania, perquè a cada sequera s'ha reduït el consum per part de la població. Per tant, allò que va passant a la sequera de fa... ara no recordo... Bueno, el 2019... 10 o 18 anys, no? Ja més, ja no? Passen els anys molt ràpid, eh? Allò quan la població va reduir... Exacte, quan la població en aquell moment va reduir el consum, que va haver-hi algun responsable d'una empresa gironina dedicada a l'aigua que va dir que s'hauria de pujar el preu de l'aigua perquè la gent havia reduït el consum, El consum no es va recuperar. És a dir, no és que no es recuperés, és que la gent va incorporar els hàbits d'estalvi en el seu dia a dia. I ara, en aquesta següent crisi, la gent ha implementat mesures, ha reduït més el consum i no ha remuntat, en el sentit que la gent va cada vegada estalviant més aigua. Però jo crec que no li podem demanar més a la ciutadania, sinó que el que hem de fer, lògicament, és un altre tipus de mesures. Jo també discrepo de tu. De fet, això està bé, això està bé. I vull dir que hi hagi aquell caldillo tan interessant, no? Exacte. És a dir, molesta que els de gent d'Aigües Vida o en Pau Mar Ramon, que sóc jo, vull dir que els rius estan morts perquè en realitat són cursos discontinus que en el transcurs d'un anàlisi dels últims cent anys això es pot ratificar més o menys que és així. Escolta, els catalans jo crec que som especialistes en tirants al peu, no? Trets al peu. Perquè, més enllà que sigui veritat això que dius, que puc estar-hi d'acord, perquè hi ha gent que ho han apuntat des de fa moltes dècades i tal, la gent que ens pugui estar escoltant, que se suposa que hi ha algú a l'altre cantó dels micròfons... N'hi ha, més de la que ens pensem. Per això vinc... han d'entendre la gravetat del problema i aquí no pots entrar amb grans anàlisis jo agafaré el llapit més fi i t'ho explicaré amb més precisió perquè la gent el que necessita és entendre el concepte i el concepte és com molt bé has dit tu i amb això sí que estic molt d'acord cada cop plou menys Cada cop hi ha més usos de l'aigua, cada cop es volen fer més hectàrees de regadiu, cada cop hi ha gent que vol fotre un hotel o un càmping o un parc aquàtic o el que sigui. Totes aquestes coses són nous usos de l'aigua. I al final l'ecució és molt fàcil. Cada cop hi ha menys aigua i cada cop la gent volem més aigua. Per tant, encara que el que diu ella, que té raó, hem après a estalviar i tu també ho has comentat, jo també hi estic d'acord, tots hem anat agafant hàbits Però són insuficients, perquè, per exemple, el consum d'aixeta, sabem que és un 8 o un 9, està per sota del 10%, aproximadament. El consum de l'agricultura és tres quartes parts, més o menys és el 75% de comarques. Home, vull dir, per molt que els del 8% fem tot això de l'aixeta i de la dutxa i tal, que està molt bé fer-ho i jo també ho faig i animo tothom a que ho faci. No és que ho ridiculitzi ni tal, però no és el gruix del problema. El gruix de problema és que no podem tenir una agricultura com la que tenim i no és que culpabilitzi en primer lloc en els pagesos, ni culpabilitzi ningú, perquè tothom és llegítim que la seva activitat, tots venim de pagès. Però, per exemple, l'administració ens està parlant de descelladores quan estan perdent més de la meitat de l'aigua en les xarxes. Home, doncs el seny, a mi el poc que pugui tenir, la neurona que encara em queda, em diu que el primer és no perdre la que tenen l'obligació d'administrar. perquè per això se'ls paga i per això se'ls demana que facin la feina i no la fan i no és la sequiamonà, tu sequiamonà fot dècades ell té horta en Jordi té horta i ho sap més bé que ningú els problemes que té tu fa molts i molts mesos, que la sequim no hi passa ni una gota. Per obres, perquè hi ha sequera... Primer per la sequera, que la van tallar amb una decisió que jo crec que va ser presa a Barcelona i que jo no vaig acabar d'entendre, perquè ve deixat un dia a la setmana una mica d'aigua per regar les hortes de Sant Eugènia, perquè després ens omplirem la boca amb el consum de... de verdures de proximitat i totes aquestes històries però allò no es va fer però és que realment va estar més d'un any jo diria sense aigua voltem a la sequera immediatament a la que portava res doncs s'ha tallat per fer unes obres que és allò de dir això la gent no ho entén És a dir, dintre del món burocràtic t'ho expliquen, oh, perquè hi ha prou ser, per això la gent no ho entén. I és un tema que jo crec que és més greu perquè és indicador. I al mateix temps passa això, que cada vegada plourà més, però plou diferent, menys, cada vegada, però plou diferent. Fa cinc anys estàvem negats i ningú diu que d'aquí cinc anys o tres anys o dos o sis puguem tornar-hi a estar de negats, però en canvi no hi haurà la mateixa aigua que teníem. Però esclar, fixeu-vos en una cosa, eh? És que hem entrat al tema, a mi és un tema que m'interessa i n'he après, no? Si la gent, diguem-ne, hem après a fer bondat, diguem-ho així, és a dir, hem après a estalviar. Si els legadius que tu parlaves, que tu ho dius, per exemple, a comarques gironines, els legadius a la part del Baix Terd han fet molta feina al seu sentit. Si tot això s'ha fet i malgrat tot tenim problemes és perquè potser hi ha alguna de les parts que no ha acabat de fer, no? Tu parlaves de les saladores que van dir que farien, de moment no sé com està el tema, i és veritat, però hi ha un altre tema que és el de la pèrdua d'aigua, que sabem ja barris de Girona que l'aigua es perd, és que jo a vegades dic més del 50% i la i el diu exagerat, i crec que no, que és així. No diuen les auditories, no el dic jo, no el dius tu. Tenen uns senyors que han cobrat per fer la feina. Tot i així, també vull defensar que Girona té unes pèrdues mitjanes inferiors a les que tenen moltes altres poblacions. Però que hi ha moltíssima feina per fer i que això ve donat que durant molts anys no s'ha fet. I ara, teòricament, la creació de l'empresa pública de gestió de l'aigua havia de permetre que, en comptes de generar benefici, per dir-ho ràpid i malament, aquest benefici es reinvertir, com s'hauria d'haver fet, amb la reposició de la xarxa i amb les noves inversions per millorar l'eficiència de la xarxa, etcètera. Vull dir que això és així. Però fixeu-vos que quan hi ha hagut sequera, Girona s'ha quedat amb menys aigua i ha hagut de tirar dels seus pous, com estava previst en el pla de sequera, etcètera, etcètera. Però si n'hi hagués menys, ens quedaríem sense. O sigui, a Girona, Girona ciutat, no té la capacitat de proveir-se de l'aigua de les dessaladores. Perquè les dessaladores porten l'aigua, però l'aigua se'n va cap avall. Per tant, en el moment en què la gran àrea metropolitana de Barcelona... Va veure que el Ter s'assecava, es van activar una sèrie d'infraestructures, que em sembla molt bé, vull dir que evidentment l'aigua de boca és la cosa fonamental i que no pots deixar l'àrea de Barcelona sense aigua de boca, és evident, no? Però a Girona ens podem quedar Girona, vull dir, les comarques... Irolines, tots els que ens proveïm del Ter ens podem quedar a dues veles, que diria aquell, perquè el dia que el Ter no hi baixi aigua, que pot passar, perquè el dia que se us queda es quedi sense reserves i tal, podria passar perfectament, i els pous donaran per el que donaran, doncs ens quedaríem sense aigua, i aquí no hi ha cap pla B, és a dir... l'únic és anar a Montserrat i resar la Verge i poca cosa més és a dir, clar, això com a país no hauria de poder ser, i per tant jo quan dic que la ciutadania ja fa la feina és que no li podem carregar més responsabilitat que estalviï més aigua, de fet tu també ho deies clar Són coses més estructurals, que són a nivell de país i que no s'han afrontat perquè, bàsicament, perquè l'Ebre no es pot tocar, perquè el Segre no es pot tocar, perquè a Barcelona ja fan la recirculació aquella que dius tu del riu del Passebre, que fan donar voltes a l'aigua infinites vegades, no? Però en canvi nosaltres, a comarques gironines, ho pengem tots d'un riu que cada vegada està més prim, no? I doncs... Què hem de fer? D'entrada seguir amb aquesta prevenció, que està bé saber que a Girona, Girona és més, que sempre diem, que a Girona no ho estem fent tan malament, ho podem fer millor perquè sempre es pot fer millor. El que passa és que ho juguem tot per una carta, com el que dius, perquè sempre parlem del riu Teres, el que ens assalva una mica... o que ens pot perjudicar a comarques gironines. Jo penso que quan políticament o des de l'administració es proposen mesures, han de ser mesures però sempre en sentit de coherència, perquè si no la sensació és com deia molt bé Martí, la sensació que la població és que ens estan carregant de moltes coses, pel tema de l'aigua... el tema de les escombraries, el no sé què i al final és buscar aquesta coherència de dir a veure tu has de donar perquè com a població hem de donar però hem de rebre i hi ha d'haver-hi aquest equilibri que potser no hi és i molta informació no arriba a entendre-se la informació va circulant però no arriba a entendre-se, i potser per això la gent diu, mira, ara al riu no hi ha menys aigua, hi ha aquesta mena d'algues, mira, pot fer maco, però realment tot això està perjudicant la vida, evidentment, del riu i el futur de l'aigua de boca, com dèiem. Jo no parlava tant, vull dir, quan abans tu comentaves això, el cas de Girona, com estava parlant en un sentit global, i en un sentit global vull dir, o sigui, la gent, jo crec que la gent que s'ho planteja una mica seriosament... Diu, a veure, l'equació és molt clara, el que he explicat abans, ho torno a repetir, l'equació no funciona, és una equació que no es podrà resoldre mai, cada vegada hi ha menys aigua i cada vegada hi ha més utilització de l'aigua. Ningú parla de les embotelladores, sembla que hi ha temes tabús, ningú parla de les pèrdues, ningú parla dels drets d'aigua. Hi ha un càmping aquí a la Costa Brava, ara no sé segur qui és, i per tant no diré el nom per no tal, vull dir, no sé què, i no carregar-les, però que té uns drets d'aigua acollonants de no sé quants actòmetres, molts d'actòmetres, i no podem... Podem saber aquests actòmetres que tenen de dret d'aigua, però no podem saber quants en gasten, perquè hi ha la llei de protecció de dades. Perquè potser en gasten... Nosaltres mateixos ens foteu un tir al peu, vull dir, l'aigua és de totes o no és de totes? I tornem a repassar conceptes. Si has de totes, jo vull saber quant te'n gastes. Perquè és de totes, no? Anem avançant en un discurs cartesial, lineal, o ens dispersem en què jo també et puc dir una cosa i és que la pagesia és molt important perquè sí, sí, sí, venim tots de pagès. Ningú vol anar contra el pagès. Vull dir, és això d'una altra cosa. I callo, o sigui, els hotelers... No, si no és anar contra els hotelers, no és anar contra els pagesos, no és anar contra la ramaderia. És que hem de poder redefinir una situació de decreixement estructural, no intel·lectual. N'hi ha menys, n'hi ha menys. Doncs haurem de poder replantejar-ho tot, sobretot si és de tothom, no? Tothom vol fer bravar els drets d'aigua que té, no? I la pagesia, la indústria, la ciutadania, lògicament. Però jo em plantejava, davant d'una situació de ceguera extrema, al final tu pots reclamar el que vulguis a l'ACA, al govern de torn, a l'Ajuntament, és igual, eh? Jo recordo, no?, intentar fer entendre en els pagesos de les hortes de Santa Eugènia, és que no n'hi ha més d'aigua. Què vols que t'hi digui? Si obrem la sèquia, deixem un tram del Ter sense aigua, sense cabal, directament. I per tant, a part de calar que no ens deixava, jo crec que tampoc no és pertinent. No ho sé, sap greu, però al final, si no hi ha aigua, no n'hi haurà. I tu ja pots exigir, vull dir, una altra cosa, tu pots demanar recursos d'un altre tipus a l'administració i tal, però aigua, l'administració no se la pot inventar, pot fer, no sé, ena de saladora, si tu vols, però tampoc és la solució, i menys d'un dia per l'altre. De fet, aquelles que s'havien de fer portàtils, mòbils temporals, no sé què, no se'n farà cap, perquè era una bestiesa, de fet, però al final... Jo què sé, els pagesos, no, és que tenim dret de no sé quants actòmetres i tal, però si no hi són, com ho farem? Per tant, es vulgui o no, el debat s'haurà d'afrontar, perquè hi haurà un moment que no hi haurà aigua, i si no n'hi ha, no en pot rajar, com diu la Dita, per tant, serà així d'evident. Un poc d'aigua és dita, que és aquest, d'on no n'hi ha no en raja. Podem patir un estiu important? No sé què diuen els mates meteorològics. Dependrà de la primavera, però vaig a dir el que diuen els castellans. Quan veus les barbes de tu vecino afeitar, pon les tuyes a remojar. Doncs sí, la conca, no? Amb quina aigua? o les barbes ho haurem de fer amb sec però vull dir que si a l'Empordà ja hi ha restriccions doncs això vol dir que si no plou a la Conca del Ter també n'hi haurà per tant hauria de ploure a la primavera per anar bé perquè si no en 4 dies hi tornarem a ser jo per resumir molt aquest tema i perdona vull dir que intervingui no sé si em toca l'assumptu és la paraula clau per mi tot això és decreixement I ho dic, perquè hi ha gent que es pensa que això és un discurs intel·lectual de la gent de la universitat i tal. Bé, a veure, si cada cop n'hi ha menys, el decreixement és natural, estem d'acord o no? Hi ha un decreixement que abans n'hi havia... El riu, quan tu i jo vam néixer, Jordi, portava aproximadament 25 metres cúbics per segon en el tram alt del riu. Això és el que diuen els de l'ODG i tal, jo m'ho crec. Actualment, nou, ara, des de fa molts mesos, que es va deixar la fase més greu de la sequera, estem en tres. És a dir, es compleix amb prou feines... Els que passen per Girona. Els que passen per Girona, no en capçalera. En capçalera n'hi ha més, que s'emmagatzemen en els dipòsits de Barcelona, que es diuen Susqueda i Sau, o Sau i Susqueda, si ho vols posar per ordre. I que passarà. Que estan molt baixos. Aquests tres embassaments són... Què? Per nosaltres. Garantia que Girona no s'inundarà, és l'argument que se'ns va donar. Garantia que Barcelona pot continuar creixent. No sabem la que es perd en l'aquaducte que va des del Pastral fins a Caradeu. Hem demanat per activa i per passiva. Se'ns treuen de sobre. No hi ha un lloc on puguem consultar això d'una forma fafaent. És una de les mil preguntes que estan en el tinter. Perquè també ens han dit sempre que no es perdia aigua a Girona, els diferents regidors... I cada vegada vam anar veient que era menys veritat el que ens deien i que se'n perdia més de la que estaven disposats a admetre. El plantejar el tema de l'aigua des de base és allò de dir, com diu en Martí, és un tema que s'haurà de plantejar un debat. En algun moment hi haurà d'haver un pacte nacional de l'aigua. Quanta aigua disposa aquest país? Cap on volem que vagi el país? I com podem prioritzar els usos que ens semblen més importants? i si vostè té molts drets d'aigua, ja l'indemnitzarem o no sé què farem i ens costarà un ou, però haurem de fer-ho, haurem d'afrontar això, o algun dia li haurem de poder dir als grans propietaris de l'aigua, escolti, miri, això no pot seguir, així no podem anar, no és que el vulguem perjudicar a vostè o a l'altre, és que el país... He vist alguna cara de preocupació amb la Neus, perquè la Neus, que és una experta en el món turístic... No, no, no, no, no vull dir que vagis en contra. No és tan expertesa, però sí que hi ha hagut moltes paraules, és una missalània de temes, però sí que... per amor al sector del turisme, que durant tres dècades m'ha donat feina, per dir-ho així, que quan surt la paraula càmping, quan surt la paraula hotel, penso que a vegades no tenim totes les dades, però hem de dir, i jo penso que m'orgull, que precisament els càmpings en primer lloc i els hotels en segona, molts, no tots, els càmpings pràcticament al 90% de comarques gironines, Estan premiats arreu d'Europa i són un exemple precisament per totes les polítiques i les mesures que han fet a favor de conservar i de realment fer un nou ús de l'aigua. I per tant, quan parlem de càmpings o fins i tot de camps de golf, que en tenim molts de les nostres contrades, hi ha un exercici intel·ligent d'aprofitament, de responsabilitat i de sostenibilitat que potser molta gent no sap i els hotels gasten molt i realment és un treball que es porta ja dues dècades treballant i que avui en dia podem dir que tenim molts bons exemples a les comarques gironines amb aquests temes. Si no els tinguéssim, el turista del nord d'Europa que ja fa molts més anys que té aquesta cultura integrada no vindria a les nostres contrades per tant, elements que fan que vinguin turistes a la Costa Brava és sobretot per aquestes mesures també de protecció i de cura de l'aigua i simplement era aquesta punçó consciente que hi ha temes tabú o preguntes que a vegades no ens responen però penso que era un comentari que havia de fer hauríem d'estar tranquils amb el fet que tenim una secretaria de Transició Ecològica que és en Jordi Saragatau? Jo crec que hi ha veia pregunta. És més fàcil fer-los que l'espontre. Jo crec que sí. Està bé que la gent que té una trajectòria... D'entrada, crec que és una jugada intel·ligent per part del govern socialista de dir que posem aquí una persona que és un referent per tot un sector i tal... Però per l'altra, també crec que està bé que la gent que té conviccions o que té una trajectòria en l'àmbit de l'ecologisme i així, s'enfengui i es mulli les mans, mai més ben dit, per prendre partit. Perquè està molt bé la protesta, la queixa, la reivindicació, hi ha de ser-hi i cadascú ha de fer el seu paper. Però... també està bé en un moment donat que es prenguin responsabilitats i es busqui solucions a allò que s'ha estat reclamant. Per tant, jo crec que està bé que en Jordi Sergatal estigui en el paper, en el lloc que està de responsabilitat, perquè és un exercici de realisme, de dir, escolta'm, amb els recursos que tenim, els objectius que tenim, quines possibilitats hi ha. Però, vaja, evidentment això es podrà jutjar quan hagi passat un temps del seu mandat i es vegi si ha pogut fer feina o no. Jo espero que sí. Home, des del moment en què hi ha una expertesa t'adona més confiança que quan posen càrrecs només per una motivació política, no?, o del partit, no? A favor del que acaben de dir els meus companys, Jordi Sergadal el conec i és una persona, vull dir, que és realment un ecologista i realment és una persona... Ara, vull dir, els interessos que hi ha, vull dir, econòmics, com s'ha demostrat. Els últims anys he estat gestionant un càmping. Ah, sí, no ho sabia. Sí, sí, en els últims anys de... I ara que dius això del càmping, i contestant una mica el que deia ella, primer, que quedi clar, si fa falta ho escric a la paret, eh? És a dir, jo no vaig contra cap sector. Això és una cosa que... Perquè penso que, com que és un problema de país, és un mal enfocament buscar culpables. El tema no és anar a buscar culpables en els polítics, en les empreses privades, en la ciutadania, els ramaders... El problema és un problema de país. I nosaltres, quan vam signar els acords de la taula del TER, el 2017, amb el president Puigdemont que presidia l'acte, tot i que no el va signar, però va tenir la mobilitat de venir molt agraïts... Vull dir, això era només un començament de com anava l'assumpte, perquè un dels acords de la taula del TEA era fer un acord nacional de l'aigua, que no s'ha portat a terme i que el govern d'Esquerra Republicana va intentar fer un simulacre d'això fent una atomització. de l'assumpte per vagaries, per sectors econòmics, reunint a 30 persones amb una taula, vull dir, una olla de grills, sense voler manar, que és el que se li demana a algú quan se'l vota. Que mani, no que passi la pilota. Eh? Perquè al final jo què m'he d'anar a discutir amb un senyor d'un càmping, perquè jo estic defensant l'ocellet i l'altre està defensant que vol tenir 100 clients més. El que mana és el que ha de tenir una ordre de prioritats. No sé que el que mani tingui el seu graner de vots a les Terres de l'Ebre, no? D'acord. està tot dit exacte, aquest és el problema i l'altre és poder parlar evidentment cadascú té el seu punt de vista i des dels diferents territoris cadascú defensa el seu i és molt legítim però no té cap sentit que l'àrea de Barcelona estiri l'aigua d'un riu del qual hi baixen 3 metres cúbics per segon, o una mica més per sobre dels pantans, lògicament, i en canvi tinguem un riu que passa per Catalunya, i que per tant és català com un qualsevol altre, en què n'hi passen, què sé, ara no et sabria dir exactament, però de l'ordre entre 200 i 400 metres cúbics per segon. Però el riu és vida, no el trasbassament, i tots hem comprat aquesta idea, però en canvi el Ter, que té el trasbassament fet, però no, en diuen ells com en diuen la conca Ter-Llobregat, que això no és una conca... Les conques internes, conca Ter-Llobregat, tots són eufemismes per no dir que el Ter té un trasbassament que no es vol... Un riu minso té un trasbassament que no pot tenir un que baixa molt ample, no? Doncs això no té ni cap ni peus, però clar, evidentment... tothom defensa els seus interessos i qui en surt perjudicat és el Ter sí, però hi ha una cosa quan em trobo amb els companys del Segre i de l'Ebre i m'hi trobo molt perquè de reunions nosaltres som uns especialistes el món ecologista tu ja ho saps altra cosa però ens reunim molt sempre penses en que aquesta gent la poca tenen quan han vist la nostra experiència com vols que estiguin ells com vols que no defensin el seu riu si han vist el que ha passat aquí amb rius més al nord la gent s'ha d'entendre jo Jo he parlat amb gent com la Susana Avella, com Manolo Tomàs, perquè són amics meus, gent històrics de la Plataforma de Defensa de l'Ebre, diuen, tu, si el problema no és aquest metro de dèficit, aquests dos metros cúbics, aquests tres metros cúbics de dèficit que té l'àrea metropolitana de Barcelona, aquí trobaríem prou empatia com perdien a la capital si li va faltar aigua que tingui aigua. El problema és què es farà amb aquesta aigua. Perquè hi ha uns senyors a la que continuen donant drets d'aigua. Perquè hi ha uns senyors a l'ACA que no ens diuen quant aigua ha gastat al càmping no sé quantos. Ja discutirem després si té de tenir aquests drets d'aigua o no. Però quants n'ha fet servir? Ah, no, això no es pot explicar. Si no tenim tota la informació sobre la taula, no podem parlar-ne del tema. El primer que cal és informació i transparència. I a partir d'aquí un debat nacional, no? Davant Nacional voldria dir que, per exemple, que la part que s'emporta més aigua potser s'hauria d'espavilar també, diguem-ne, a no perdre, no sé, generar-ne no és la paraula adequada, però segur que hi ha coses a fer... No, està generant, eh? És a dir, l'àrea de Barcelona està generant aigua, amb l'aigua regenerada, és a dir, l'aigua que surt de la depuradora del Prat la remunten per sobre el punt de captació... i la tornen a potabilitzar amb la potabilitzadora del Llobregat, per tant és una aigua que fa un circuit tancat, i per l'altra estan intentant recuperar els equífers del Besòs, tenen desaladores que estan a ple rendiment, és a dir... És que si no haguéssim fet això haurien hagut de tancar l'aixeta, perquè el ter no es raja, no dona prou. Per tant, fan els deures, lògicament, en queden molts per fer, però això que estan fent ells segurament també s'hauria d'estar fent a Girona, perquè el dia que el ter no doni, nosaltres potser també ens hauríem de començar a plantejar d'utilitzar aigua regenerada. per aigua de boca, per què no? Si es fa a Barcelona, també es podria fer aquí. Però incidim amb oferta, ampliem l'oferta però no controlem la demanda. També. Sí, sí, també s'ha de fer. Si tu tens l'obligació d'administrar un recurs públic com és l'aigua i necessari per la vida, com és l'aigua, I resulta que quan cada vegada que es municipalitza l'aigua en un poble, aigua és vida, tu també n'ets membre i ho saps tan bé com jo, cada vegada que es municipalitza es fan auditories, els ajuntaments que entren a manar, I municipalitzen. Nosaltres en tenim 23 casos, vull dir, que ha sigut per la feina que ha fet Aigües Vida, però a Catalunya hi ha mil municipis, és una gota d'aigua. Ens trobem amb que l'Ajuntament, vull dir, vol, vull dir, saber... I ha de saber quanta aigua perd, posen comptadors. El primer que fan els ajuntaments és començar a posar comptadors per trams, perquè no saben allà on te la perden. Saben que en perden, però no saben on és. Només has de veure els de l'empresa pública, a la qual demem el nom en el nostre il·lustre i contortalià, Cicle de l'Aigua del Ter. És un nom llarg, però és molt explícit, i a mi m'agrada. I jo t'ho dic per fer la pilota. Moltes gràcies. Vull dir, estan tot el dia amb els auriculars, si els veieu per Girona, mirant allà on està la pèrdua. Tenen moltes pèrdues, ho saben, i estan treballant perquè quan acabin passant informació ens diguin que ho han resolt parcialment ni que sigui. Es perd molta aigua, s'ha d'arreglar això. Hi ha gent que tenen drets decimonònics, que vol dir del segle XIX, perquè ens entenguem, vull dir, d'aigua, i que no, i de més enrere també, i que aquests drets no es tallen. i ha canviat els temps, ha canviat la quantitat d'aigua i han de canviar els drets i això se'n diu adaptació perquè les coses en certa manera canvien jo volia presentar la cosa una mica en positiu i no m'ha acabat de sortir bé vull dir que hem après dos errors aquest dia per un article que vaig escriure vaig recordar una cosa que la majoria dels sidronins no saben que és que les escombraries de Girona es cremaven El cantó d'Alter a la zona, diguem-ne, propera al pont de Fontegeu. Sí, a l'auditori. A l'auditori per l'altre cantó. I que això, diguem-ne, això va passar fins a l'any 68 o 69, no recordo bé. i que se'n va anar, que es va crear la famosa nitris, que després en Quim Nadal me va dir que la famosa nitris va ser una mica de fracàs perquè el que va provocar va ser que les escombraries que es portaven allà deixaven anar uns líquids que van acabar provocant problemes a tota la plana de Vilablareig, per dir-ho d'alguna manera, no? És a dir, que amb anys hem tirat endavant, però segurament no és suficient. La Neus ha introduït un moment determinat de dir, bueno, parlem molt de l'aigua, podríem parlar de les escombraries, no?, també. Aquest dia, dissabte passat, es van trobar cinc dels sis arcaldes que ha tingut Girona, quatre d'ells presencialment, l'altre evidentment no perquè era Waterloo, no van convidar Albert Ballesta, que només va ser-ho 53 dies, i es van tocar molts de temes, i un d'ells, en canvi, jo pensava el tema dels compraries, i no se'n va parlar excessivament, però aquest és un tema que està preocupant molt la gent, i és un d'aquells temes que marcarà el mandat, d'una manera o altra ha marcat el mandat. Sí, jo crec que tots els canvis són complicats sempre, canviar un model de recollida de residus per un altre sempre implica un petit trasbals per la ciutadania perquè t'afecten els teus hàbits, però que no deixa de ser tan diferent del que feien fins ara, sobretot en la part de... del municipi de Girona, en què hi ha habitatges de blocs familiars i així. Què feien fins ara? Teòricament, totes les famílies o totes les llars havien de fer la separació de les diferents fraccions, els envasos, el vidre, el cartró orgànic, el rebuig... i baixar-ho quan tens la bossa plena, la baixes al contenidor del color que toca. Això és el que fem fins ara. A partir d'ara, què s'haurà de fer? O què ja s'està fent en barris com aquest, com l'Eixample, ja des de fa bastant de temps, i per cert, sense gaires queixes. Doncs en comptes de baixar-ho, quan tens la bossa plena, baixar-ho uns dies a la setmana, no? Ara no em sé el calendari de memòria, però dos dies als envasos, un dia al vidre, un dia al cartró, dos o tres dies a l'orgànica, tres dies a l'orgànica i un dia al rebuig, no? T'organitzen una mica la vida, és veritat, no? Potser aquell dia no et va bé. La pots baixar durant tot el dia, eh? Vull dir que no hi ha cap problema. Què s'aconsegueix amb això? Excepte les àrees temporals. Excepte que sí, que és com el comodí de la trucada, anava dient. És igual, és un comodí, no? Però en principi això... no s'hauria de recórrer. Per tant, sí, t'organitzen una mica la vida, tu pots baixar la bossa durant tot el dia, vull dir que no és veritat que només pugui ser una estona en concret, sinó la pots baixar durant tot el dia i has d'obrir el contenidor amb una targeta. Per tant, això té uns avantatges i té uns inconvenients. Inconvenients, el que deia, t'organitzen la vida i, per tant, no pots baixar l'orgànica cada dia perquè el peix i tota aquesta història del peix i tot això, que al final ja s'ha vist que no era tant de problema com es deia. El principal és que s'incrementa perquè allà on s'ha implementat, això no és una cosa que s'hagi inventat a Girona, és un model que s'ha implementat a altres ciutats i on s'implementa el porta-port o la recollida amb contenidors intel·ligents, el percentatge de recollida selectiva sol passar del 80%. Ara recordem que estem ratllant el 50% i sobrepassant-lo, de fet és l'única capital o l'única ciutat mitjana i gran que supera el 50%, Però la Unió Europea demana més i no és que ho demani prou, sinó que si no ho fas, el cànon d'abocador o d'incinerador i d'incineració et penalitza econòmicament. Per tant, això repercutiria al ciutadà. Simplement aquest nou sistema, per millorar el percentatge de recollida selectiva, I a més a més, altres avantatges col·laterals, per dir-ho així, els contenidors no es poden obrir, per tant són més difícils de cremar, aquesta seria una. Una altra n'hi ha menys perquè s'aprofita alguns d'aquests contenidors per recollir diferents fraccions, per això cada dia és una de diferent, perquè un dia aquell contenidor et recull una fracció i l'endemà te'n recull una altra. Per tant, s'ocupa menys amb superfície. I en principi, si la gent ho fa bé, a més a més, per l'utilització d'aquest sistema es pot anar implementant allò que se'n diu pagament per generació, és a dir, que en funció del que generes i això, doncs pagues més o pagues menys, que això s'hauria de veure reflectit en les taxes que encara no s'han modelitzat d'aquesta manera, perquè s'està implementant això. Handicaps, doncs, evidentment, el sistema és més car de desplegar i, per tant, això ja s'havia repercutit en les taxes municipals, és a dir, que el ciutadà què veu? Que se li han apujat les taxes, que se li ha complicat la vida i que, com que hi ha una part d'aquesta ciutadania que encara no s'hi ha acostumat i tal, porta els residus a altres barris, que allà on no s'ha implementat el contenidor intel·ligent, doncs hi ha àrees de contenidors desbordades, no sé què, hi ha més incivisme... jo vull pensar i creure que això en qüestió d'un any estarà bastant igual que ha passat aquí a l'Eixample al principi semblava que seria un caos i ara ho veus hi ha coses a millorar segur que s'han d'ajustar coses el problema va començar segurament amb la implantació de Montjuïc tot el que va ser a cases de planta baixa va funcionar Bé, relativament bé, tot i que hi ha gent que s'hi oposa, en canvi segurament no es havien acabat d'estudiar bé els temes com hi havia grans blocs. I ara el problema vindrà com tot això es traslladi a barris més complexes pels blocs de pisos i tal, com Sant Eugènia o Can Xivert, que aquí serà... Jo sé que guanyem, diu, mira, això és un contracte que es va fer en el mandat anterior i per tant es va fer d'una determinada manera. Segur que el contracte és millorable. El que no crec que fos viable era el model que ells proposaven, que era fer porta a porta tota la ciutat. a tota la ciutat. Aquest era el seu model. Quan nosaltres posàvem sobre la taula el nou contracte d'escombraries i dèiem que el contenidor intel·ligent era un porta-port agrupat, ells ens deien no, no, aquí hem d'anar, no volem la incineradora que endurà, volem reducció de residus, i deien, bueno, si no fem incineradora, què fem? Un abocador. I dos, volem porta-port a tota la ciutat. A tota la ciutat. I evidentment els dèiem que això no era viable. Us imagineu la ciutat fent porta-port a tota... Però tu que has estat als dos llocs ja saps que és molt diferent receptar que prendre, no diguem? Ah, no, ja, ja, però clar, ho dic perquè quan ara diuen aquest contracte el va plantejar l'equip de govern anterior, que diguin quin era el model que ells proposaven, que era fer porta a porta tota la ciutat. No ho sé. És que donaria per tres programes, eh? Parlar de les escombraries. Jo ja estic aplicant la targeta intel·ligent, de fet, des del desembre, quan es va desplegar a la segona part de l'eixample, perquè tota la zona del migdia ja porten cinc anys, I aquella promesa que es bonificarà amb els escombraries va ser una mentida de fa cinc anys que continua sent mentida, perquè ningú ho ha notat parlant amb gent d'aquí. I és curiós perquè a la reunió d'aquest any, els nous que havíem de fer, també es va dir, oh, veureu bonificacions... Bé, primera cosa, no diguem allò que potser no sabem si podem fer. Jo penso que té, com molt bé has explicat, o sigui, estic d'acord amb tu, la part més positiva, la part més negativa. Al final torna a ser una mica aquell seny, no? Perquè si jo avui sé, avui, si no em falla la memòria, ho tinc a l'enever i ho vaig controlant, avui puc baixar l'orgànica... Però el mateix contenidor intel·ligent de l'orgànica és el que un altre dia puc posar als envasos i un altre dia puc posar al cartró. És exactament el mateix contenidor. Ho dic bé o no? No, però l'orgànica és només l'orgànica. Tot i ser només l'orgànica, només s'obre uns dies a la setmana. Encara que estigui allà, els altres dies no s'obre. El dimarts, dijous i diumenge són tres dies. Hem guanyat un dels altres. Jo el que vull dir és que hi ha contenidors que cada dia té un ús diferent del mateix. Si jo sóc responsable i avui puc obrir, no és el cas d'avui, perquè avui no puc posar envasos, però si avui puc posar envasos i per tal la targeta m'obrirà els envasos. Però jo hi poso cartró, que no ho faig, que quedi constància que no ho faig. Hi poso cartró, és a dir, allò com després s'organitza. És a dir, que al final hi ha una coherència de dir, vinga, vam intentar trobar aquest 70% que estem al 50% perquè anem més bé, sí, però hi ha incoherències que potser no es poden controlar. No, i també hi ha hagut una part, no, perdona, t'ho pregunto també hi ha hagut una part de gent que s'hi ha oposat senzillament per allò de la mateixa manera que l'Aznar va dir qui m'ha dit a mi les copes de vi que he de prendre per conduir, doncs com ho diu perquè ara me fan triar tot això també hi ha hagut una part d'això i a part el famós turisme d'escombraries que diguem-ne que... S'acabarà quan estiguin parlamentats a tot arreu Clar, però mentre sàpigues perquè això sí que jo he fet una mica de turisme d'escombraries perquè si on te puc anar, el que no faré mai és deixar-ho al carrer, perquè els contenidors sí que... O els contenidors que hi ha allà darrere la Fundació Noguera, que ha sigut allà on s'han apilonat els contenidors d'altres llocs, i que els que estan a prop del carrer estan plens d'escombraries, que és una d'aquelles coses que no es pot entendre, però que passen... Puc passa que hi ha gent que segueix deixant la bossa en la paperera. Almenys ara ja no la tiren a l'unyà, no? Exacte, sí. Com havia passat durant tants anys. Jo crec que és un hàbit, que necessitem un temps, potser un any és una bona data, perquè mentre hi hagi espais que encara no... És allò de dir, ja ho faré quan em toqui, jo ja ho tinc bastant controlat, o al cas ho tenim bastant controlat, però dir que alguna vegada has de fer, has de fer algun turisme d'esquerreries, perquè encara ho pots fer, o te'n vas a les àrees quan hi siguin. El que jo he trobat que és lleig, però molt lleig, és el porta-porta que s'està fent als comerços. Tinc el costum, perquè sereu que faig teatre, que el dijous vaig assajar teatre i quan torno i entro a la meva estimada ciutat que és Girona i entro per aquest carrer, per tant sempre entro per davant, on tenim ubicat aquests estudis d'aquesta superràdio, sempre trobo, perquè faig els mateixos horaris, trobo el camió de les escombraries, que recull els cartrons que les botigues han deixat a davant. Aneu un dia a veure-ho, és una pel·lícula, hi volen els cartrons, m'ha passat tres vegades i el personal era diferent. clar, al final vaig pensar jo no sé si dintre es barreja o no es barreja però els que s'atiren i calen a l'altre costat queden a l'altre costat de la vorera i ho he vist tres dies per tant, és lleig veure les escombraries i penso, ostres, jo sóc una turista que vaig al carrer Santa Clara o vaig a la zona de Passa Independència i veig aquelles botigues que han tancat a dos quarts de nou que està tota fora potser s'ha de millorar l'ordre de recollida i si realment la botiga ho posa abans potser penalitzar, però és molt llet estar passejant i que vegis tots els cartrons a fora personalment és el que penso es va fer perquè evidentment per facilitar la feina en l'establiment només es fa amb el cartró perquè és el residu que genera més un comerç ells no generen vidre ni orgànica ni altres coses, el que més es genera en quantitat són caixes de cartró del material que els arriba i tal i se'ls ofereix aquest servei de porta a porta. Es poden triar un gestor privat, si volen. Jo sempre els deia, si no us agrada el sistema que us proposa l'Ajuntament, com a empresa, un particular no, però una empresa sí, pots agafar el teu gestor privat. No, que ens surt molt car. El sistema que fa l'Ajuntament és aquest, que està pensat perquè no desbordin els contenidors de paper que utilitza la ciutadania, perquè si no, evidentment, se n'haurien de posar moltíssims més. i se'ls hi recull porta a porta, vull dir que se'ls hi facilita molt la feina. Ells ho haurien de treure en un horari concret i deixant-ho una mica lligat, no poden deixar un piló allà de qualsevol manera, sinó que hauria de, i n'hi ha que ho fan bé, deixant un plec, un farcell, per dir-ho així, que després l'operari simplement recull i ho fa bé. Segur que hi ha moltes coses que no es fan prou bé per part dels establiments, de l'empresa, de no sé què, del servei, però és a fi de bé, per dir-ho així, exacte. No, no, estem d'acord que seria més perjudicial, perquè abans és veritat, anaves en una zona i queríem comerços, i tu no podies llençar les escombraries, sobretot el cartró, perquè ja estava tot ple, potser, no? Però sí que és important l'hora de recollida per aquesta imatge, no? Ho hem parlat més una vegada, la ciutat no està tan neta com voldríem, no està neta com potser fa 10 anys era neta, o almenys és una precisió que jo tinc, no? I veure això a mi m'ha embrut molt la vista, no? Certo. Deixa'm ser dolent, eh? Perdona. Molt breu, molt breu, molt breu. La ciutat segurament més turística del món, que és Nova York, deixaven fins fa quatre dies, ara estan implementant un sistema recollida, deixaven fins fa quatre dies les bosses al carrer, val? I veies unes muntanyes d'escombraries brutals, no? I a més a més, jo, que hi he estat molt pocs dies a la meva vida, només una vegada, en aquells pocs dies, i tothom que conec que hi ha estat ho ha vist i ho veig en vídeos i tal, unes rates així grosses. Jo porto 50 anys, 52, vivint a Girona i rates n'he vist potser una vegada. I allà, en una setmana, em vaig veure unes que estaven mirant en una pel·lícula de cinema al carrer, saps? Vull dir que estan superhabituades. Sí, sí, sí. no deixa de ser la ciutat més turística del món ho dic perquè és igual jo només volia comentar el fet que tots els canvis sempre són adaptatius i hi ha uns processos de transició això és així amb l'escombreria això és així amb l'aigua això és així amb tot jo felicito en el consistori interior i en el consistori actual i en els que siguin que continuïn amb la tasca d'aconseguir fer-ho una miqueta millor El 10% del plàstic dels envasos que posem en el groc fins ara és el que s'ha aconseguit, si no ho tinc mal entès, reciclar. És evident que és absolutament... No que reciclem el 10% del que es posa en el contenidor, sinó que en el contenidor només hi acaba... al final de tota la cadena dels envasos que es generen en inici només el 10% acaben ben reciclats per dir-ho d'alguna manera és això el que volia dir perquè s'ha canviat del plàstic als envasos ara hem de pensar en envasos i no en plàstic no del que es posa teòricament tot acaba reciclat teòricament tot el que es posa en el contenidor acaba reciclat el problema és que en el contenidor no hi va parar tot el que hi hauria d'anar a parar no sé si volem dir el mateix eh A veure, jo el que veig és que hi ha un gran camí per recórrer, per fer les coses una miqueta millor. I me deixaré estar de tants percents que no domino. Domino més l'aigua de tant percents. El que vull dir és que cal participació ciutadana, que només es poden resoldre aquestes coses si la gent s'agafa com un problema propi i dedica un temps, bueno, és la meva opinió. La meva opinió és que la democràcia només s'arregla amb més democràcia. Perquè si no ve un tio salvador que hi entén molt i que et diu el que has de dir, aquest no és el plan. No ha funcionat, això. El que funciona és que ens intentem posar d'acord. I és molt complicat, però és molt necessari. El que volia dir és, no dic que ho hagis dit, però vull dir que no és... que no podem traslladar la responsabilitat a la ciutadania en la gestió dels residus, perquè per mi hi ha un problema d'origen que és la legislació. És a dir, s'hauria d'obligar als fabricants que no generin tants d'envasos, perquè després... Perquè després tu tens una feinada a intentar reciclar una cosa que és pràcticament irreciclable, perquè allò no té valor. I, per tant, cal una llei d'envàs, cal facilitar a la gent, no traslladar aquesta responsabilitat. A mi no em sembla bé el model de recollida de residus que tenim en el nostre país. L'hem d'aplicar, sí, hem de fer tots aquests sistemes de contenidors i fraccions i no sé què, però s'hauria de fer d'una altra manera que facilitessin molt més la feina a la gent, que és no generant... els reside un origen, que són els envasos pràcticament, i tot l'altre. I no veure com un problema, sinó veure com una oportunitat perquè tots vivim millor. El que passa és que necessitem hàbit, temps i tot. Se'ns ha acabat el temps. Jo tenia molts temes per tocar, volia parlar de la reunió d'arcaldes, volia parlar del destí de les violetes, que va omplir l'auditoria de la Caixa de Poeta Marquina i la Sitja de Fornells. Enhorabona, endavant, moltíssimes gràcies per aquesta tertulia que ens has regalat. Gràcies Martí, gràcies Pau, gràcies Neus. Nosaltres, si tot va bé, tornem demà. Gràcies a vosaltres. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 28 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. El Col·legi d'Arquitectura Tècnica de Girona considera que la construcció i rehabilitació d'habitatge social ha de comptar amb un consens global a nivell polític i administratiu. Ahir, Antoni Bramont, president del Col·legi d'Arquitectura de Girona, presentava les dades d'edificació del 2024. L'edificació gironina ha caigut de manera significativa, ho ha fet un 29% respecte a l'any anterior. En total s'han acabat 1.198 habitatges en tota la demarcació. Això són 492 menys que el 2023. Així, tots els habitatges d'obra nova contractats durant el 2024 van ser 2.362 amb un 25,5 més que el 2023. Comença de forma progressiva la recollida de residus amb contenidors intel·ligents a Pla de Palau, Sant Pau, Carme Vistalegre i una part de Montilivi. El servei de recollida de residus amb contenidors intel·ligents va començar ahir, 27 de gener, i s'estendrà de forma progressiva fins al 17 de febrer. Durant aquests primers dies conviuran els dos sistemes, els contenidors oberts i tancats. Jega de formes glaonades, s'aniran retirant els covells vells i es col·locaran els nous a les diferents àrees de contenidors que hi ha en aquests tres barris. Penes de fins a vuit anys per un centenar de salts. L'Audiència de Girona sentencia el macrojudici a la banda de lladres. L'Audiència conclou que es van posar d'acord per formar un entremat criminal que es va cometre salts en massa. El Tribunal considera aprovat que van perpetrar fins a 97 robatoris i condemna cadascun dels acusats per un delicte continuat de robatori amb força, a casa habitada agreujat per la pertinença al grup criminal. La Diputació de Girona invertirà 1,6 milions en dos anys en ajuts per la prevenció d'incendis. La sol·licitud per poder accedir-hi estaran obertes fins al 14 de febrer. El diputat de Medi Ambient Josep Maria Bagot ha subratllat que la prevenció d'incendis forestals és absolutament prioritària i que en algunes línies han incrementat el percentatge d'ajut fins al 90%. I en esports, Max s'incorporarà a l'Uni després de l'aturada a FIBA. Una jugadora de referència pel joc interior que havia brillat el 2023 a l'Eurobasket en Montenegro i que també estava destacant a la BNBA amb Phoenix Mercury. Però l'octubre passat, quan va acabar la temporada de la Lliga Americana i poc abans d'incorporar-se a l'Uni, unes molèsties al genoll la van aturar en sec. Després de passar per quiròfan, Mac està de tornada a l'equip gironí, a l'espera de després per la finestra FIBA, que atura la lliga a partir de dissabte que ve fins al 13 de febrer. I el temps, avui ens hem llevat amb 9 graus de temperatura, en un dia que el sol serà completament el protagonista. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com. Girona a fons. El programa on cada setmana analitzem amb profunditat els temes d'actualitat de Girona.